humus

NO M'AGRADEN ELS CIGRONS

D'acord no t'agraden però prova'ls així. L'humus és un plat de l'orient mitjà, es tracta d'un puré de cigrons fet amb més ingredients. Com que és un puré a la gent que no li agrada el tema dels llegums per la pell, aquí els queda solucionat.

Hi ha una ingredient estrany que és el tahin, puré de sèsam torrat. Això ho podeu trobar a qualsevol botiga de dietètica. Allà en solen tenir, i també ho trobareu potser en algun pakistaní o així. Dedicat a la meva amiga Anna que em pregunta d'on trec alguns dels ingredients que faig servir. Si en compreu un pot a dins de la nevera s'aguanta molt temps. Aviat us explicaré un altra recepta amb esbergínia que podreu aprofitar el tahin de nou.

No em digueu que no fa bona pinta això!

INGREDIENTS:

Pa pita o torrades

400 grs cigrons cuits

2 cullerades d'oli

3 cullerades d'aigua

el suc de 1/2 llimona

1 all petit

1 cullerada de tahin (puré de sèsam torrat)

2 cullerades de iogurt

un pòlsim de comí

sal i pebre negre

pebre vermell dolç només per guarnir


Agafem tots els ingredients i els posem en un pot batedor de turmix. Ho passem fins que ens queda una massa ben fina.

En una tasseta barrejem bé oli amb una mica de pebre vermell dolç. En un bol hi col·loquem el humus ja fet i fem una espiral o sobre amb una cullera o amb una forquilla. Hi tirem per sobre l'oli amb el pebre vermell i ho guarnim amb una oliva negra.

Es menja untant aquesta pasta amb pa pita calent o bé amb torrades. El pa pita es pot escalfar en una torradora, sempre queda més tendre. La forma original per descomptat és amb pa de pita. En trobareu a tots els supermercats en paquets de 6 o 8 pites.

Ho podeu fer en plan fondue i deixeu la torradora a sobre de la taula i cadascú es torra el seu pa a mida que el necessiti. Què us sembla? Sobretot hem de ser pràctics.

postres amb carbassó

PER ATREVITS

Crec que aquesta recepta no és apte per tot els públics, és només per atrevits. Carbassó per postres? Això és molt estrany. Sí que ho és però ho vaig sentir a la ràdio i ho vaig voler provar. És molt fàcil, molt bó i és diferent.

INGREDIENTS:

1 plàtano

1/2 carbassó

1/2 llimona

2 cullerades de sucre roig

1 galeta rectangular (jo ho vaig fer amb una de quinoa, però es pot fer amb una napolitana o qualsevol altre galeta prima)

1 cullerada de mantega

1 polsim de canyella en pols

Agafem el carbassó i el netegem bé de la pell. El tallem a rodanxes ben primes, tipus xips. 

Pelem el plàtan i el tallem a rodanxes però no tant primes.

Agafem una paella i li posem la mantega. Si voleu que el carbassó quedi ben tou el poseu abans del plàtan que es faci una mica. Si us agrada el carbassó al dente el poseu al mateix temps que el plàtan.

Ho saltegeu amb el sucre i el suc de la mitja llimona. El plàtan es desferà i farà com una compota. El carbassó quedarà més sencer, però si l'heu posat abans també quedarà més desfet.

Ho posem sobre una galeta i li tirem canyella en pols per sobre.

porros a la vinagreta

NO HO DIRÍEU MAI

No ho diríeu mai però els porros serveixen per més coses que per posar-los a dins del caldo. La vichysoise ja està molt vista, ara farem un plat lleuger per l'estiu amb els porros. Si aneu a Navarra es fàcil que en mengeu. 

INGREDIENTS:

4 porros grans

vinagreta a la navarra:

1 tros de pebrot vermell

1 tros de ceba

unes branques de julivert

oli, vinagre de vi, sal i pebre

Posem  una olla al foc amb aigua i sal.

Agafem els porros i els traiem les primeres pells. Tallem la part més verda del porro i l'apartem, un altre dia es pot aprofitar per fer un brou. Els fem un tall de dalt a baix, sense acabar de tallar-los, només per fer que les pells que aprofitarem s'obrin per poder passar un bon raig d'aigua pel mig per si tenen terra. 

Quan l'aigua bull els deixarem uns quinze minuts. I ja es poden escòrrer.

SALSA VINAGRETA A LA NAVARRA

Agafem la ceba i el pebrot i els tallem a quadradets molt petits. Els posem en un bol, hi afegim el julivert ben picat, una tassa d'oli i mitja tassa de vinagre sal i pebre i ho barregem tot bé amb una cullera.

Servim els porros en una plàtera, ben escorreguts amb la sala per sobre.

bistec amb patates fregides diferents

CARN A LA PLANXA A L'ESTIU

A l'estiu no tenim tantes ganes de cuinar i tampoc ens ve de gust menjar coses massa elaborades. Un bon bistec, un tall de llom ben gruixut o unes costelles de xai, tot fet a la planxa, necessita un bon acmpanyament.

Anem a fer una guarnició de patates fregides diferent.

INGREDIENTS:

2 bistecs

2 patates

1 carbassó gran

1 ceba gran

oli i sal

Pelem les patates i les tallem a quadrats més aviat petits. Agafem el carbassó i el netegem bé, i sense pelar-lo el tallem a quadrats més o menys com les patates. Agafem la ceba i la pelem i la tallem a llunes no gaire primes.

Les mides de com ho tallem són importants, perquè ho fregirem tot junt, i es important saber que la ceba es cou abans que la patata, per tant els talls de ceba els hem de fer amples, si no ens quedaran massa fets i les patates encara estaran crues.

Agafem una paella amb oli abundant i la posem al foc. Quan l'oli estigui ben calent hi tirem le verdures que hem tallat. Si no voleu tenir problemes amb la cocció ho podeu fregir per separat, primer la ceba, després el carbassó i després les patates. D'aquesta manera les patates  i el carbassó agafaran el gust de la ceba d'haver-la fregit abans.

Un cop cuit ho servim d'acompanyament de la carn i ho salem al mateix plat.

mongeta tendra amb pernil dolç

VERDURA BULLIDA

"Jo només menjo mongeta tendra de verdura". Ja ho sé, hem de reconèixer que la mongeta tendra triumfa més que d'altres verdures com els espinacs, la col o les bledes. Però no cal que feu la mongeta tendra bullida amb patates només. No tinc res a dir de fer-la amb patates, és boníssima, però  podem provar  de fer-la d'una altra manera.

Aprofiteu ara que n'és el temps! Ara sí que és tendra tendra. Si no esteu segurs en podeu agafar una i doblegar-la i comprobar si es trenca de seguida. Si és més aviat de goma, vol dir que ja no és massa tendra.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de mongeta tendra (millor la del cuquet)

1/2 llauna de tomàquet trossejat, no triturat

1 ceba petita

3 talls de pernil dolç

oli, sal, sucre i pebre

Posem una olla al foc amb abundant aigua i un grapat de sal i esperem que bulli.

Triem les mongetes, li tallem les puntes i tallem pel mig les llargues, les altres les deixem senceres. Les rentem bé sota l'aigua. Quan la'igua de l'olla bulli les posem a dins i les deixem bullint fins que es puguin partir amb una forquilla, més o menys uns quinze minuts.

Pelem la ceba i la tallem a llunes primes. La posem en una paella amb oli amb el foc mig i la deixem fins que es torna transpqrent. Hi afegim la mitja llauna de tomàquet trossejat, o potser una mica menys de mitja. En aquest moment hi posem una mica de sal, una mica de sucre i pebre.

Quan el tomàquet es vegi cuit, haurà canviat de color i farà olor de tomàquet ( si esteu costipats ho teniu clar!) , hi poseu el pernil dolç tallat a trossos. Quan les mongetes estiguin cuites i ben escorregudes es tiren també a la paella. Es fa donar un parell de voltes a tot plegat i ja es pot apagar. 

amanida russa

ANEM A LA COSA PRÀCTICA

Estem d'acord que per fer una bona ensaladilla el millor es tallar totes les verdures ben petites i bullir-les a part. Sí, però això és una matada, no? I és clar, acabeu comprant uns paquets horrorosos d'ensaladilla congelada. Doncs jo us proposo una alternativa, aneu al mercat i compreu l'amanida russa que ja venen cuita com si fòssin mongetes o cigrons a la botiga del llegum. És molt millor i de passada donem vida al mercat. "Oh, és que jo no tinc temps". Doncs hi aneu el dissabte i convertiu l'amanida russa en el plat nacional del dissabte. Què? Com ho veieu?

INGREDIENTS:

1/2 quilo d'amanita russa ja cuita

12 olives farcides

12 peces de variants en vinagre (cogombrets, coliflor, pastanaga...)

2 ous

1 llauna de pebrot vermell

1 llauna de tonyina amb oli

MAIONESA

1 ou

vinagre de vi blanc o negre però que no sigui de mòdena

oli de girasol i sal

Agafem dos ous i els posem en un pot amb aigua i quan l'aigua bulli comptem 12 minuts i ja els podem apagar. Un cop cuits els traiem del foc i els posem aigua freda per poder-los pelar millor.

MAIONESA

En un pot del túrmix hi posem un ou, una mica de sal, un raig de vinagre i un got d'oli ple. Posem el braç del túrmix a sota de tot i amb la velocitat màxima esperem batent a sota durant uns vint segons, comptant tranquil·lament. Després anem pujant el túrmix mica en mica cap amunt, molt suaument. Et voilà , la maionesa feta. 

Posem l'amanida russa en una plàtera i li tirem la tonyina ben escorreguda de l'oli, 1 ou dur tallat a trossos petits, l'altre el guardarem per decorar. Hi tirem també les variants tallades a trossos ben petits, el pebrot vermell a trossos petits (no cal posar-hi tota una llauna) i en guardem unes tires per decorar. Tallem les olives farcides i les posem també i en guardem algunes de senceres per decorar.

En aquest moment hi posem la maionesa, jo crec que amb 5 cullerades n'hi haurà prou. Si hi posem massa maionesa és quan queda una ensaladilla massa pesada. Es tracta de trobar l'equilibri, ni poca ni molta. Barregem bé la maionesa i si la patata es desfà una mica no passa res, perquè queda millor i tot. I ho aplanem per guarnir.

Ho guarnim amb l'ou dur fet a rodanxes, les tires de pebrot vermell i les olives.

gaspatxo de cireres

CIRERES ASSEQUIBLES

He esperat que les cireres estiguéssin millor de preu. Ja sabeu que al començament de la temporada van a preu d'or.

"Però què hem de fer amb les cireres treure el pinyol un a un?" Doncs sí, però... entre nosaltres, tu ets el que cuines a casa teva, no? Doncs el que has de fer és demanar-li a l'altra persona que mai no fa res que avui t'ha d'ajudar i li fas treure tots els pinyols de les cireres i ja està. No es pot negar a col·laborar si mai no fer res, no?

Plat fresquíssim per l'estiu i molt fàcil.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de cireres

12 glaçons petits

6 fulles d'alfàbrega fresca (de la italiana que serveix per cuinar)

1/2 llimona

pebre i oli

4 gambés o 4 llagostins opcional

Agafem les cireres sense pinyol, els glaçons, les fulles d'alfàbrega, el suc de la llimona, pebre i oli i ho posem en un got batedor de les batedores grans que poden picar gel. Si no en teniu i ho heu de fer amb el turmix, podeu substituir els galçons per aigua ben gelada, poseu-ne dos gots.

Agafem els llagostins o les gambes i els fem a la paella amb una gota d'oli i ho amaniu amb sal. Els deixeu fer molt poc per cada costat, els peleu. 

Poseu les gambes o els llagostins al fons del plat, hi tireu el gaspatxo de cireres pel voltant i l'amaniu amb un raig d'oli.

espaguetis amb albergínia

ARA TOCA PASTA

Ara vé el temps d'albergínies, pebrots i tomàquets. A qui no li agraden les albergínies? A tu? Doncs no passa res perquè aquí estan tallades petites i barrejades amb pasta. I si en feu molta quantitat i us en queda, ho guardeu a la nevera per un altre dia. Shhhh! que no ens sentin els italians que diuen que la pasta no es reescalfa mai. 

Us aseguro que és un plat ràpid que podeu tenir fet en quinze o vint minuts si us organitzeu. A la cuina és molt important l'organització, començar pel que costi més temps de fer, així mentrestant es pot anar fent totes les altres coses. I si mentres s'està fent ja no tenim res més per cuinar doncs... llegim el diari per exemple tot fent un aperitiu!

INGREDIENTS:

1 albergínia gran o dues de mitjanes

1 llauna de tomàquet triturat

250 g d'espaguetis

oli, sal i una mica de sucre

Posem una olla amb aigua abundant al foc i hi poseu un grapadet de sal.

Mentres pelem les albergínies i les tallem a quadrats petits. Les posem dins un recipient amb aigua i sal.

Posem una paella al foc amb dos dits d'oli al fons. Quan l'oli estigui ben calent hi tirem les albergínies ben escorregudes. Vigilieu que no us vagi a parar aigua a la paella que us esquitxaríeu molt! Jo no vull reclamacions després.

Quan l'aigua ja bull hi tirem els espaguetis i els bullim el temps que digui l'envàs.

Quan les albergínies estiguin toves, escorreu l'oli i tireu a la paella el tomàquet triturat. Hi poseu una mica de sal i una mica de sucre també. Deixeu-ho tot plegat a foc mig uns 10  o 15 minuts. Si la salsa queda crua no te bon gust, veureu que el tomàquet està fet perquè canvia de color i s'espessa una mica.

Escorreu bé la pasta després de tirar-hi un bon raig d'aigua freda per parar l'ebullició i poseu-la en una plata amb la salsa per sobre. Sobretot que els espaguetis estiguin ben escorreguts , sino la salsa queda aigualida.

tartar de salmó a la japonesa

ATENCIÓ PEIX CRU

Poso aquest warning perquè m'imagino que no li agrada a tothom el peix cru. Jo us demano que l'hi doneu una oportunitat. Ara que hi ha la febre de menjar sushi jo us proposo una forma molt més senzilla que podeu fer vosaltres mateixos  casa. En homenatge a un dels meus restaurants favorits, ells el tenen a la carta aquest plat. És el restaurant Logancuit de Vilanova.

Quan mengem peix cru hem de vigilar molt, el peix sense cuinar pot portar un paràsit dels intestins bastant perillòs que és l' anisakis. Sí, te nom simpàtic però no us hi vulgueu trobar. Per tant per tal d'evitar-ho només hem de congelar el peix abans de consumir-lo. Un cop congelat el paràsit és morirà i ja el podem descongelar i menjar-lo cru.

INGREDIENTS:

1 filet de salmó sense pell ni espines d'uns 200 grs

salsa de soja, de la salada

wasabi (és el picant japonés i el trobareu en botigues orientals de menjar, és clar, no el busqueu en un  todo-a-cien)

llavors de sèsam

Ja ho veieu que aquí hi entren ingredients més difícils de tenir a la nostra cuina, però si us agrada la cuina oriental els fareu servir més vegades.

Agafem el tall de salmó, després de descongelar-lo i el netegem del tot de pell i espines. El tallem a quadrats petits i el posem en un plat. El reguem amb la salsa de soja i per sobre de tot li tirem les llavors de sèsam. En un costat del plat hi posem una mica de wasabi que cada comensal se'l barrejarà segons el gust de picant que vulgui. El podem guarnir amb unes fulles de porradell.

I ja està, així de fàcil, no em digueu que no ve de gust ara quan faci calor, o si voleu enlluernar algú amb un menjar superfàcil i sofisticat!!

pastes amb crema de mango

TENIM UN MANGO

Tenim un mango i no se l'ha menjat ningú encara i ja s'està posant madur. "Vas dir que te'l menjaries" "No, vas ser tu que vas dir que t'agradava", "Mira que ens va costar una pasta"... Atenció no us discutiu, fora el pànic! Aprofitem el mango encara que estigui una mica madur. Fem unes postres estupendes i fàcils com sempre.

INGREDIENTS:

Pasta de full congelada (en tindrem prou amb una quarta part del paquet, no la descongeleu tota)

1 mango

1 cullerada de mantega

4 cullerades de postre de sucre roig

1/2 llimona petita

4 maduixes

4 preses de xocolata

Encenem el forn al màxim per preescalfar-lo. Deixem la pasta de full fora del congelador perquè s'estovi una mica.

Pelem el mango i el tallem a trossos. Mireu d'aprofitar el suc. En una paella hi posem la mantega, els trossos de mango, el sucre i el suc de la mitja llimona. Ho deixem que es faci com una melmelada a foc mig.

Agafem la pasta fullada i quan s''hagi descongelat la tallem amb un ganivet ben esmolat a rectangles no gaire grans. Els posem en una plàtera uns quinze minuts a 200º.

Agafem les maduixes i les laminem.

Un cop traiem del forn les pastes els hi posem per sobre la melmelada de mango i a sobre o bé una maduixa laminada o bé un tros de xocolata. Ho tornem a posar al forn tres minuts i l'apaguem. La mateixa escalfor els acabarà de fer.

Els servim tebis, amb la xoxolata que s'haurà desfet una mica.

cigrons amb tomàquets

MOLT CALCI

No ho sembla, no? Doncs sí, els cigrons són una font de calci importantíssima. I com que resulta que jo ja estic menopàusica ho miro molt això, sí no rieu que ja us vindrà, ja...

I a més com que m'he de vigilar el colesterol jo no hi he posat xoriço, ep! però amb aquella alegria, eh? que també es menja bé cuidant-te una mica!

 Més de cara a l'estiu farem un hummus amb els cigrons també. Avui els farem calents, però no pesats, com d'entretemps diriem. Us ve de gust?

INGREDIENTS:

1/2 quilo de cigrons cuits

8 tomàquets cherry

8 trossos de tomàquet sec confitat (n'hi ha en pot)

4 talls de xoriço

oli i sal

Agafem una paella i la posem al foc amb oli, en quantitat discreta, no exagerada. Hi posem els tomàquets cherry sencers o partits pel mig si son dels grans. Els saltegem a foc mig uns 7 minuts. Després hi afegim el tomàquet sec tallat a trossos petits i el xoriço també tallat a trossos petits.

Escalfeu els cigrons en un pot amb aigua i una mica de sal al foc. No hi poseu molta sal que els cigrons ja estan salats, només ho fem perquè no s'aigualeixin. Quan l'aigua estigui ben calenta hi tireu els cigrons i els deixeu una mica, uns dos minuts perquè agafin temperatura. Els escorreu bé, que no els quedi gens d'aigua,  els serviu en un plat i per sobre hi poseu els tomàquets i el xoriço que hem saltejat amb tot l'oli de la paella també.

truita d'espinacs

QUE EM CONEIXES?

Continuem amb la tònica de disfressar les verdures. Anem pels espinacs, mira que son verds, eh? Fins i tot sembla antinatural menjar-se una cosa tan verda. Doncs no, resulta que és molt saludable i  no hem de renunciar als aliments, no us rendiu, busquem la manera de menjar-los, de fer-los més agradables. Farem una cosa supersenzilla: una truita d'espinacs disfressada.

INGREDIENTS:

1 paquet d'espinacs congelats

4 ous

tomàquet de llauna o dos tomàquets

oli i sal

Agafem els espinacs i els posem sense descongelar en una paella amb oli. Els posem amb el foc baix i amb força oli. Anem tombant el bloc congelat perquè es vagi descongelant per tot arreu. El truc és fer-los a foc mig amb força oli perquè no quedin secs i fer-los bastant, que quedin ben tous. Quan estiguin ja fets els salem una mica i els reservem. Si veiem que han quedat les fulles massa senceres les podem tallar amb unes tisores.

Deixatem els ous (bonic verb deixatar!) i hi afegim els espinacs i ho posem tot plegat  a la paella amb una mica d'oli i la paella ben calenta. Anem quallant l'ou a foc mig, anem remenant per sota perquè s'hi vagi posant ou que encara no s'ha quallat i anem retirant l'ou quallat dels costats. Quan ens sembli que l'ou està bastant quallat li donem la volta a la truita. Agafem un plat més gran que la paella i el posem a sobre com si fos una tapadora. Agafem la paella pel mànec i la tombem acompanyant-la amb el plat. Això és molt difícil d'explicar però segur que tots heu vist tombar una truita, encara que sigui a les pel·lícules!

Un cop tombada la deixem una estona més per l'altre costat i ja la podem treure.

Prepararem una salsa de tomàquet, amb oli sal i una mica de sucre.

Tirem la salsa de tomàquet per sobre de la truita i ja la tenim disfressada. Si a algú li sembla que encara es coneix, se li pot tirar formatge ratllat per sobre i posar-la al forn amb la part de dalt encesa per gratinar-la uns minuts. I ja està, jo no disfressaria ja més la truita que al final semblarà una mona de Pasqua.

quinoa o cuscús amb verdures

BRUNOISE

Ja sabeu que jo sempre us ensenyo paraulotes. La brunoise és la manera de tallar els vegetals, es tracta de fer quadrats d'1x1 cms. Això es fa quan es vol que la verdura quedi ben repartida amb el menjar. També es pot fer una brunoise per fer com un llit a sota d'una carn o peix. Ara quan veieu a la carta tonyina a la planxa amb brunoise de tomàquet no us quedareu amb cara de pòquer, ho podeu demanar sense por que us portin un tomàquet lila.

INGREDIENTS:

1/2 carbassó

1 ceba tendra petita

1 porro

1/2 pebrot vermell

1 pastanaga

100 g de quinoa o de cuscús si no teniu quinoa

Tallem totes les verdures en brunoise o bé a quadrats molt petits, d' 1x1 cms. Agafem una cassola petita o una paella amb oli al fons , que cobreixi bé i la posem al foc. Hi anem fregint les verdures separades, amb l'oli ben fort perquè ens quedin cruixents, no estovades. Quan es vegin ben cuites les traiem.

En un pot amb 1 litre d'aigua hi posem sal i quan bulli hi tirem la quinoa. Necessitarà uns 9 minuts per estar a punt. Si el que feu és cuscus només ho heu de deixar dins l'aigua bullint i apagar el foc. Amb dos minuts ja estarà cuit.

Un cop totes les verdures estan fetes les tornem a posar a la paella juntes i un cop ben escorregut la quinoa o el cuscus ho barregem tot dins la paella que s'impregni bé amb les verdures i l'oli.

Per la presentació heu d'agafar una tassa i omplir-la amb la quinoa i prèmer bé perquè no hi quedin forats a dins i tapar la tassa amb un plat i tombar-ho tot, fent que la quinoa quedi al plat amb forma de flam. Retirem la tassa i quedarà el flam de quinoa tal qual.

Aquesta és una recepta de "cuinat a les Guilleries".

filet amb salsa de pebre verd

IGUAL QUE AL RESTAURANT

Hi ha plats que només mengem al restaurant , però els podem fer a casa sense cap complicació. Avui farem el filet al pebre verd i un altre dia ja el farem amb salsa roquefort. Si el pressupost no us arriba per filet ni entrecot ho podeu fer amb un bistec. Proveu altres maneres de menjar un entrecot amb acompanyaments interessants: entrecot amb puré de moniato a la taronja , bistec amb patates fregides diferents , entrecot amb puré de patata a la llimona. 

INGREDIENTS:

30 boletes de pebre verd (venen amb un potet de vidre com si fòssin tàperes)

2 filets, entrecots o bistecs 

100 ml. de crema de llet

2 cullerades de mantega

2 cullerades de mostassa, de la de Dijon groga. La verda és més forta i pica

sal i pebre

Agafem la carn i la salem i la pebrem. Agafem les boletes i n'aixafem la meitat, les piquem dins del morter o com pugueu si no teniu cap morter. Les altres les deixeu senceres.

En una paella ben calenta hi posem la cullerada de mantega, el foc baix perquè la mantega es desfaci. Quan la mantega estigui desfeta apugem el foc i quan la paella estigui ben calenta hi tirem la carn. No hem de deixar que la mantega es cremi mai, perquè agafa un gust amargant.

La coem segons el gust de cadascú si es tracta de filet o entrecot que són més gruixuts, el bistec és tomba i tomba. Un cop feta la carn la reservem en un plat.

Mentrestant abaixem una mica el foc i tirem a la paella les boletes de pebre verd, la mantega, la mostassa, la crema de llet i una mica de sal, per aquest ordre. Deixem que tot plegat es reduiexi una mica amb el foc una mica més viu. Allà on haviem deixat la carn veurem que s'hi ha fet un suquet, el tirem a la paella també.

Posem la carn en un altre plat, així ja no tindrà suc i li tirem la salsa per sobre. Si no ho canviem de plat, la salsa s'agualeix amb el suc que deixa la carn.

S'ha de menjar acabat de fer, així que si ho teniu tot a punt podeu demanar que esperin el segon plat que seran cinc minuts, si sou pocs. Si sou molta gent us recomano que tingueu el forn calent i quan hi poseu la salsa deixeu la plàtera a dins amb el forn apagat, només perquè es mantingui l'escalfor.

croquetes de camembert

SOPAR LLEUGER O NO

De vegades no volem sopar massa o volem fer un sopar de pica-pica perquè som uns quants. Aquí us dono una idea per fer com a sopar amb una amanida d'acompanyament o com a complement d'altres plats en un sopar de picar.

Jo no sóc gaire de formatges. En menjo, però no sóc d'aquelles persones que em demanaria un plat de formatges, fins i tot m'ofén molt l'olor. Quan en menjo els suavitzo d'alguna manera perquè em passin millor. Trobo que el camembert així no es troba tant fort.

O les podeu servir amb melmelada de pebrot verd, de tomàquet, de carbassó a fins i tot de fruits vermells

INGREDIENTS:

1 barra de camembert (de les estretes que porten marcades les porcions)

1 ou

una mica de farina

una mica de pa ratllat

oli, sal i sucre


Deixatem l'ou en un plat amb una mica de sal. Posem en un tros de paper d'alumini una mica de farina i en un altre una mica de pa ratllat.

Posem una paella amb oli al foc i deixem que s'escalfi força.

Mentrestant es talla el camembert per les ratlles marcades i es passa primer per farina, després per l'ou i finalment pel pa ratllat.

Les fregim a la paella amb l'oli abundant i ben calent. Primer les fem per un costat i després per l'altre. Es poden acompanyar amb una melmelada de tomàquet, de pabrot o podeu fer una salsa de tomàquet auténtica. Si no la voleu fer autèntica podeu agafar un pot de tomàquet triturat cru i el fregiu amb oli i una mica de sal i sucre.

Salsa de tomàquet
Agafem dos tomàquets ben madurs els tallem a trossos i els posem a la paella amb oli. Els posem a foc baix que vagi fent, quan porti uns deu minuts hi posem la sal i una mica de sucre també. Quan el tomàquet estigui ben confitat, ben fet el passem a un passapures per triar la polpa i deixar la pell i les llavors. Si no tenim passapures es pot fer amb un colador i una ma de morter i anar donant voltes. Aquesta és la manera de fer la salsa de tomàquet de les àvies. Proveu-la no te color!

crema de carbassa

FEM L'ÚLTIMA SOPA ABANS DE L'ESTIU?

La carbassa costa molt de pelar, això és veritat, però li hem de buscar la manera perquè sigui més fàcil. El millor és tallar-la a trossos petits abans de pelar-la. Quan tinguem tots els trossos tallats, arrepengem els trossos a la fusta i tallem  la pell com si peléssim un tros de formatge manxego. No se si m'explico... La qüestió és no pelar la carbassa quan té forma arrodonida perquè costa més. Per tant si fem els talls rectes per pelar-la ens resultarà més fàcil. Bona sort valents!!

INGREDIENTS:

1 tros de carbassa de 3/4 de quilo aproximadament

1 ceba gran

1 ou

oli i sal

Pelem la carbassa i la tallem a quadrats no molt grossos. La posem en una olla amb un fons d'oli al foc. El foc mig i l'olla tapada. Pelem i tallem la ceba a llunes normals i la posem a l'olla també. Ho deixem a foc mig-baix fent-se tapat perquè sui tot plegat. La qüestió es que es faci ben tou tot plegat i desprengui suquet. Almeys necessitarem vint minuts. Aquesta és la clau del plat, fer que les verdures quedin ben toves.

Quan ho trobem tot plegat ben tou hi afegirem aigua fins a cobrir les verdures i hi afegirem sal. Ho deixem bullir tot plegat a foc baix uns 10 minuts més. 

Quan ja està fet ho traiem del foc. Ho passem pel turmix amb paciència fins que ens quedi una crema superfina. Quan ja ha no està tan calent com quan ho traiem del foc, hi tirem l'ou cru i ho tornem a batre tot plegat. L'ou li donarà una suavitat i cremositat especial. No tingueu manies que el gust s'ho val.

Si no l'heu de menjar tota el mateix dia que la cuineu jo us aconsello que la part que no us mengeu, la guardeu sense haver-hi posat l'ou. El problema que te és que quan s'escalfa la crema amb l'ou ja posat, és qualla i fa com grumolls. Per això és important tirar-hi l'ou ja fora del foc i quan hagi perdut el bull.

Si voleu es pot acompanyar de cubs de pa torrat, n'hi ha de molts gustos. Aquí un de poma i bacon li podria anar bé. Si no sola és boníssima.

lluç amb salsa verda

EL LLUÇ "TAMBIEN EXISTE"

Quan anem a comprar al mercat, sobretot a la peixateria ens podem deixar endur pels sentits o per la butxaca. Fem una mica de tot. Mireu en comparació que és el que està millor de preu i fa més bona cara. Els peixos com més frescos són més tiesos estan, no s'han de veure desmaiats. Espero que us serveixi aquesta descripció.

El lluç és un d'aquests peixos que quan fa bona cara val la pena comprar, no surt car en comparació del que s'aprofita. A veure que us sembla aquesta recepta de lluç fàcil i bona. Pels que vulguin quedar millor i no tinguin problema de butxaca hi poden afegir cloïses també.

INGREDIENTS:

4 talls gruixuts de lluç

200 grs de pèsols congelats

1 dent d'all gran

4 branques de julivert

1 tasseta de vi blanc

una mica de farina per rebossar el peix

oli i sal

Agafem un pot amb encara no mig litre d'aigua i hi posem una mica de sal i una pessic de sucre. El posem al foc i quan bulli l'aigua hi tirem els pèsols i els fem 5 minuts, no més.

Agafem els talls de peix i els salem. Posem una cullerada de farina damunt d'un tros de paper d'alumini i passem el peix per la farina. Espolsem l'excès de farina del peix.

Agafem una cassola baixa i li posem oli que cobreixi el fons. Hi posem els talls de lluç quan l'oli estigui calent i els fem per un costat i l'altre. Tres minuts per cada cantó.

Quan tinguem el lluç fet hi afegim el vi i remenem tota la cassola remenant-la per les nanses, mai amb cullera que se'ns desfaria el lluç. Si ha quedat una mica de farina torrada al fons ara es desfarà amb el vi. Deixem un minut que el vi evapori una mica l'alcohol i ja podem afegir els pèsols amb una mica del seu mateix suc. Ens ha de quedar una cassola sucosa, no seca.

Si hi volem afegir les cloïses ho fariem ara.

Abaixem el foc i ho deixem fent xup-xup. Agafem l'all, el julivert, una mica d'oli, una mica de sal i hi afegim una mica de suc de la cassola i ho passem tot pel turmix.

Ho afegim a la cassola i ho deixem 5 minuts més. No ho hem de fer gaire, però tampoc poc, que si no ens poc quedar massa aigualit. Vosaltres mateixos val més afegir-hi una mica de suc dels pèsols si veieu que queda massa sec.

Aquesta cassola es pot enriquir amb les cloïses i en un dia de festa a més la podem guarnir amb trossos d'ou dur i espàrrecs blancs.

maduixes al pebre

MADUIXES PER SORPRENDRE EL PERSONAL

Ara comencem a tenir maduixes i són boníssimes. A mi m'agraden de totes maneres, soles, amb suc de taronja, amb nata, amb iogurt, en un pastís, amb amanida...

Avui les farem calentes i en contrast ho acompanyarem amb un gelat de xocolata.

INGREDIENTS:

250 g de maduixes

1 cullerada petita de mantega

2 cullerades petites de sucre morè

mitja llimona

pebre de 5 colors

gelat de xocolata

Agafem les maduixes i les rentem bé. Els traiem la fulla verda i el tallem a rodanxes.

Posem una paella al foc i hi afegim la mantega i les maduixes. Ho amanim amb el sucre i amb un rajolí de suc de llimona perquè les maduixes es desfacin una mica i tot plegat agafi un gust més intens. Hi ratllem el pebre de cinc colors pel damunt. Millor que sigui pebre de 5 colors perquè és més aromàtic.

Servim primer el gelat de xocolata i les maduixes pel voltant.

macarrons amb espàrrecs i alls tendres

TEMPS D'ESPÀRRECS

Ara amb la primavera trobem els millors espàrrecs verds. Ara és el temps. Doncs inaugurem la temporada amb una recepta de pasta amb espàrrecs. En aquest cas hi hem posat també bolets.  No, no és el temps de bolets, però sortosament hi ha uns pots de vidre amb conserva de variat de bolets que surten molt bons. Us recomano la marca Ferrer que a mi m'agraden molt.

Aquests eren penne rigate de peperoni picants. Mmmmm!

INGREDIENTS:

150 grs. de penne rigate o macarrons (en aquest cas eren de pepperoni i eran picants, mmmm!)

1 manat d'espàrrecs verds

4 alls tendres

1 pot de bolets variats

2 dents d'all

julivert

1 tasseta de vi blanc

Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem els macarrons el temps que indiqui l'envàs, com sempre.

Agafem els espàrrecs i els partim amb la mà, anem doblegant l'espàrrec i deixem que es trenqui ell mateix per allà on és encara tendre. És una estratègia per saber fins quin tros d'ha d'aprofitar, per allà on es trenca vol dir que ja es tendre. Veus que fàcil! Agafem els alls tendres i li tallem la punta seca i li treiem les dues primeres pells, si són alls tendres gruixuts i si son prims potser amb una pell fora n'hi haurà prou.

Tallem els espàrrecs i els alls tendres  a trossos d'uns 3 cms.  Posem primer els espàrrecs en una cassola amb un fons d'oli i els saltegem. O sigui els anem tombant per l'oli, sense remenar-los gaire que no es trenquin. Al cap d'uns minuts ja hi podem afegir els alls tendres. Ho saltegem tot plegat.

Escòrrem els bolets del pot de vidre, que no tinguin gens de suc. Si hi ha bolets massa grans, els tallem pel mig. Els posem a la cassola i esperem que es vagin fent i es beguin el seu suc, que ja sabeu que és això tan estrany que fan alguns ingredients quan tenen set!

Mentrestant pelem els alls i els piquem ben petits junt amb el julivert. Ho tirem dins la cassola i hi donem unes quantes voltes. 

Per últim hi afegim el vi i ho deixem a foc viu que es redueixi una mica.

Com que ja tindrem els macarrons fets, desprès de tirar-hi un raig d'aigua freda ja els podem escòrrer. Un cop ben escorreguts els posem dins la cassola i hi donem un parell de voltes a tot plegat perquè es barregi bé amb el foc ja apagat. I ja està.

risotto amb escamarlans

FEM RISOTTO QUE ESTÀ DE MODA

Els risottos és un altre d'aquells plats que admet moltes variacions. Hi ha la base per fer-lo i després els ingredients poden canviar. Avui el farem d'escamarlans i espàrrecs verds. Anem a comprar i veiem fins on ens arriba el pressupost. Segons que trobem a lo millor convé més fer-ho amb llagostins o amb gambes mitjanetes...

Aneu al mercat que farem un dinar de diumenge!

INGREDIENTS:

6 escamarlans

1 manat d'espàrrecs verds

1 got de vi blanc

1 cullerada de mantega

25 grs de formatge parmesà ratllat

1/2 ceba petita

2 tasses d'arròs

Agafem els espàrrecs i els torcem amb la mà fins on es trenquin sols, precisament per allà serà fins on estan tendres.  Aprofitem des de la punta fins on s'han trencat. Els tallem a trossos de 3 cms. Pelem la ceba i la tallem a trossos petits.

Posem una cassola al foc amb oli que cobreixi el fons. Hi posem els escamarlans sencers i donem dues voltes, no els hem d'acabar de coure, només saltejar-los una mica perquè l'oli ens agafi el gust del marisc. 

Els treiem de la cassola i hi tirem els espàrrecs, que es vaigin saltejant.

Posem un pot al foc amb aigua, amb un litre en tindrem prou.

Deixem dos escamarlans separats pel final del plat. Agafem els altres quatre que ens han quedat i els pelem. Reservem les cues pelades i posem els caps de tots els escamarlans un altre cop dins la cassola amb els espàrrecs. Anem apretant el cap perquè deixin anar el seu suc. 

Al cap d'unes voltes a la cassola traiem els caps i els posem a dins del pot amb aigua per fer un brou. Ens han sortit cars però no us amoineu que els hi traiem profit!

Ara ja podem posar la ceba  a la cassola i sofregir-la amb els espàrrecs.

Quan la ceba estigui tova ja hi podem tirar el got de vi i ho deixem uns minuts que es redueixi una mica. 

Ara ja hi podem tirar l'arròs i li fem donar un parell de voltes, perquè s'impregni bé de tots els ingredients. Agafem la cua dels escamarlans que haviem pelat i els tallem en tres trossos i els posem a dins la cassola amb l'arròs. 

Arribat aquest moment ja hi podem anar tirant  cullerots de caldo un a un. Anem remenant l'arròs i quan s'ha begut un cullerot n'hi tirem un altre. En aquest moment hi posem sal, un parell de pesics.

Quan hagin passat uns deu minuts li tireu la cullerada de mantega i la meitat del formatge parmesà ratllat.

Penseu d'anar-hi tirant sempre el brou, si no no es courà i s'enganxarà al fons. 

Al cap de 5 minuts més hi tirem la resta del parmesà ratllat i hi posem a sobre els dos escamarlans sencers. El deixem dos minuts més i ja estarà.

Abans de tancar definitivament el foc tasteu-lo per veure si ja està cuit o si s'hi ha de posar més sal.

coca amb patates i tomàquet

MENJARS EN 10 MINUTS

Això convé, no? Coses rapidetes i fàcils. Com sempre us dic ens fa falta tenir alguna cosa a la nevera i també al rebost. Està clar que fer menjar sense tenir menjar només ho fa la Mary Popins o Jesús, que no tenen res més en comú que aquesta habilitat. 

INGREDIENTS:

1 massa de pizza "finíssima" de Buitoni

1 patata

1 tomàquet gran o dos de petits

1 ceba petita

orenga

romaní

oli i sal

Aquest és un exemple de coca, però se'n poden fer d'altres, amb esbergínia i tomàquet, amb carbassó i ceba, amb pabrot i tomàquet, amb tomàquet i alls tendres, amb espinacs i ceba... del que vulgueu. La idea és fer una coca, no una pizza. Per tant no hi posarem mozzarella, però es pot jugar amb ingredients vegetals només o d'altres ingredients.

Engeguem el forn al màxim per escalfar-lo.

Mentrestant agafem la patata i la ceba i la pelem. Tallem el tomàquet, la ceba i la patata a xips ben primes. Ara seria un bon moment per estrenar l'artilugi que us proposo en el bloc. www.youtube.com/watch?v=ASsClxCQeWM

En una plàtera d'anar al forn hi posem la massa de la pizza ben estirada, deixant el paper vegetal que porta a sota, perquè no s'enganxi.

A sobre hi posem una fila de patates i una fila de tomàquet i ceba. Amanim les patates amb romaní, si en teniu de fresc aneu en compte perquè queda molt fort de gust, poseu-n'hi poc. A sobre del tomàquet i la ceba hi poseu l'oreenga. Ho amaniu tot amb una mica de sal, molt poqueta i un bon raig d'oli. A sobre del tomàquet hi posarem un polsim petit de sucre també.

Ho posem al forn al mig, ni a dalt ni a baix, amb la temperatura màxima, a 250º, 10 minuts i ja està.

amanida de salmó

LES AMANIDES NO SON AVORRIDES

Si us penseu que una amanida és enciam i tomàquet amb quatre olives... sou una mica avorrits, no? Les amanides ens ofereixen la possibilitat de combinar molts ingredients. Es tracta de combinar bé els gustos i les textures. I també es tracta de no abocar-hi de tot, sino les acabem fent sempre igual "li posem de tot i llestos", doncs no, nois! Això no és ser creatiu, això és buidar la nevera.
Siguem una mica selectius i agafem el gust per anar combinant els diferents ingredients.

INGREDIENTS:


1 paquet de salmó marinat (el podeu marinar vosaltres també)

1 mango

1 alvocat

fulles d'enciam

salsa d'alfàbrega:

fulles d'alfàbrega

oli i sal


Salmó marinat: Si no heu trobat un paquet de salmó marinat el podeu fer vosaltres. Agafeu un tall de salmó fresc i li trieu les espines i la pell. No costa gaire. El talleu a daus i l'amaniu amb una barreja de suc de llimona, oli, sal, sucre i pebre durant una mitja hora. Si us el voleu menjar amb torradetes i mantega un altre dia, l'hi podeu posar també anet quan el deixeu marinar, li dona un gust molt bó. L'anet és una herba amb un cert gust d'anís que combina molt bé amb el salmó.

Per fer l'amanida agafem l'enciam i després de netejar-lo bé el centrifuguem. Sí, sí, com si fos una tovallola, la qüestió és que no quedi gens d'aigua entre les fulles, feu-ho com vulgueu.

Pelem i tallem el mango i l'alvocat a quadrats. Per tallar l'alvocat el partim primer al llarg pel mig i després clavem el ganivet al pinyol i el girem una mica fins que es desplaci i el puguem treure. Un cop tret el pinyol el pelem i el tallem a quadrats.

Posem en un plat o plàtera gran l'enciam ben escorregut i amb un aro de motlle, o senzillament fent una muntanyeta, hi posem una primera capa de mango tallat, després l'alvocat i després el salmó.

Finalment ho amanim amb un oli amb sal i fulles d'alfàbrega ben passat pel túrmix.