sípia estofada

 Us presento la meva peixatera de confiança

PARLEM DEL MERCAT

Qui té un amic té un tresor, diuen. Això era abans, ara qui té una bona peixatera de capçalera té un tresor, d'amics, al Facebook te'n sobren.

Aquella peixatera que amb una mirada ja ha interpretat que li triis el peix, que quan li senyales les sardines per comprar-ne ella et fa un gest negatiu amb el cap sense dir res, com volguent dir avui millor que no prenguis les sardines perquè porten una setmana donant voltes amb una furgo i ja són paté de sardines... Això no té preu. I penseu que no parlo de peixateria de capçalera, sinó de peixatera. Perquè l'establiment en sí no te cap valor, és ella la que és un tresor.
I al mercat en trobareu molts de tresors, s'han de buscar. Descobrireu que al mercat s'hi poden trobar molts ingredients i de qualitat.

Doncs bé, a la vostra peixatera de confiança, que algun dia la trobareu, no desespereu, li demaneu que us trii una sípia, i si us la talla a quadradets per fer estofada ja li feu un monument a l'entrada.

INGREDIENTS:

1 sipia de 1'500 quilos aprox

4  patates grans, no enormes

1 cabeça d'alls

1 tomàquet

1 ceba

1 fulla de llorer

oli

sal i pebre

1 got de vi blanc omplert només la 1/3 part

Agafem una cassola fonda, hi posem un raig d'oli que cobreixi el fons, però que no pugi del fons. La posem el foc hi posem la sípia tallada a quadrets. La deixem a foc mig, tapada, i la deixem allà feliç que vagi deixant anar l'aigua. Mentrestant preparem la cabeça d'alls, l'hem de deixar sencera i treure-li una mica de pell del voltant. Agafem la ceba, la pelem i la tallem a quadradets. Agafem les patates les pelem i tallem cada patata pel mig i cada meitat pel mig una altra vegada sempre per la part més llarga. Ens queden quatre trossos llargs de patates i gruixuts, doncs bé, el trucu perquè el suc de l'estofat sigui espès, és tallar-les estripant-les, o sigui comencem a tallar amb el ganivet i després l'acabem de tallar amb la mà. De cada tros d'aquest en farem tres trossos.

Quan veiem que la sípia comença a tenir menys suc li afegim el llorer, la cabeça d'alls i el tomàquet. Després li posem sal i pebre a la sípia i quan la sípia comença a fer soroll, comença a petar com si fossin crispetes, quan la comencem a sentir, li posem la ceba. Quan la ceba ja està feta i comença a petar una altra vegada li posem 1/3 part de un got de vi blanc. Esperem una mica que el vi es redueixi i hi afegim les patates tallades. Cobrim això amb aigua calenta i ho deixem fer a foc baix entre quaranta cinc o cinquanta minuts. Vigilem que no se'ns desfacin les patates.

Aquest estofat es pot menjar amb una cullerada d'all i oli al plat. "Com es fa l'all i oli?" Homeeee!, que ja ho vaig explicar a la recepta del peix al forn! Que no m'esteu atents o què?

I recordeu cuidar bé la vostra peixatera: feu-li un lot per Nadal, porteu-li un detallet del lloc on heu anat de vacances, porteu-li dos pots de vidre d'espàrrecs cojonudos plens de monedes perquè tingui canvi... En fi cadascú amb la seva creativitat però que la tingueu contenta.