diumenge, 27 de febrer del 2011

espaguetis amb salsa de pebrot

MÉS PASTA

Els plats de pasta són molt agraïts. Omplen, no son complicats de fer i es poden fer per moltes persones amb facilitat. I aquest a més amb un mínim d'ingredients que segur que teniu a casa. Un paquet d'espaguetis, sal, sucre, pebre, crema de llet i un pebrot o en el seu defecte una llauna de pebrots del piquillo. I si no els teniu els hauríeu de tenir. Eh?, J. , tu ja saps qui ets! PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR.
Avui farem una salsa de pebrots per posar als espaguetis que ens pot servir per acompanyar qualsevol cosa que vulguem, una quiche, una carn freda, etc.








INGREDIENTS:

200 g d'espaguetis

salsa de pebrot:

1 pebrot o una llauna de pebrot

1 bric de crema de llet 200 cl.

oli, sal, sucre i pebre


SALSA DE PEBROT

Encenem el forn al màxim per escalfar-lo. Mentre s'escalfa agafem una plàtera petita d'anar al forn i tallem el pebrot i li traiem les llavors de dins. El tallem a trossos sense pelar-lo, el posem a dins la plàtera amb sal, una mica de sucre, pebre i un raig d'oli. Ho tindrem uns 20 minuts al forn mig 200º. Traieu el pebrot del forn i el poseu en un got batedor. El passeu pel turmix amb la crema de llet fins que quedi una salsa ben fina.

Mentres el pebrot és al forn podem posar una olla al foc amb agua ben abundant i sal. Quan bulli hi tirem els espaguetis i els deixem coure el temps que indica l'envàs. Tenim 10 minuts més o menys per anar a llegir el diari o preparar un segon plat, podrien ser els filets de gall dindi de l'altre dia i amb una fornada mateu dos ocells d'un tret.

Passat aquest temps retireu els espaguetis del foc i hi poseu una mica d'aigua freda per parar l'ebullició. 

Els escorreu ben escorreguts i els poseu en una plàtera amb la salsa per sobre.

Els podeu servir amb formatge parmesà ratllat  a taula per posar-se'n  cadascú al gust.
dijous, 24 de febrer del 2011

filet de gall dindi al forn

CARNS CAIGUDES EN DESGRÀCIA

Hi ha carns que estan com en desgràcia, no sabem com fer-les. Aquest és el cas del gall dindi, clar com que nosaltres no tenim el dia de Acción de Gracias no sabem quan fer-lo.

Doncs bé, resulta que el gall dindi a part de ser una carn que surt molt bé de preu és molt sana. Té molt poc greix i és molt adequada per fer dieta. El pit de gall dindi el podem demanar tallat molt prim i fer-lo rebossat, i també el podem demanar tallat no tan prim i fer-lo a la planxa.

Avui us donaré una recepta molt fàcil per fer el pit de gall dindi.





INGREDIENTS:

4 filets de pit de gall dindi (tallats no massa prims)

sal

herbes

oli

4 talls de formatge de cabra fresc


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafem una plàtera de forn i hi posem els filets de gall dindi. Els amanim amb una mica de sal i les herbes. A sobre hi posem uns talls prims de formatge de cabra fresc que cobreixin el tall i hi posem un raig d'oli per sobre.

Ho posem al forn i abaixem el forn fins a 220º, al mig del forn i ho deixem uns 7 minuts. No s'ha de deixar massa estona sino ens quedaria dur. I ja està tota la feina feta! Bon profit!

dilluns, 21 de febrer del 2011

sopa de ceba

MES APROFITAMENT QUE ENCARA HI HA CRISIS

Hi ha la versió "pija" de la sopa de ceba que un dia ja la farem, amb una casoleta i gratinada amb formatge i tot, ui sí ! que pija!... però avui us diré la versió més casolana, recepta familiar. Això em recorda molt sopars a casa meva. Era un plat molt recurrent.

En realitat és una sopa per aprofitar el pa que se'ns ha fet sec. Feta amb ingredients que tenim normalment a casa. Per donar-hi una certa gràcia hi posem unes mandonguilles, però també hi poden posar un ou dur a trossos i una mica de pernil, o unes xips de moniato en plan vegetarià...






INGREDIENTS:

Pa sec unes 4 o 5 trossos no gaire grans

2 cebes una mica grans

sal i oli

opcional: mandonguilles, xips de moniato, ou dur...


En una olla hi posem un litre i mig d'aigua i la posem al foc. Agafem les cebes i les pelem i les tallem a quatre trossos. Les posem dins l'olla junt amb el pa i una mica de sal. Quan l'aigua bull, abaixem el foc i hi afegim un bon raig d'oli.

Ho deixem fins que la ceba estigui cuita i el pa estigui practicament desfet. Ho passem tot pel  turmix, que quedi ben fi.

Es pot servir amb els diferents acompanyaments opcionals. Si hi posem mandonguilles: primer les fregim i quan la sopa estigui passada pel turmix les tirem a dins.

Una sopa bona, barata, fàcil i ràpida. Proveu-la.
dimecres, 16 de febrer del 2011

flam


FLAM AMB COSES

"Aquestes galetes que has comprat no m'agraden", "aquestes madalenes ja no estan tendres", "això ja no és un panetone ni res"...
Cap problema, cap problema i cap problema. Torna :::: "La cuina de l'aprofitament!!!!!!
Doncs sí, tots aquests saldos de cuina que ronden un temps per l'armari sense gaire èxit, ara poden ser aprofitats.
Com? Doncs camuflats dins d'un flam. El flam és un postre que no costa de fer i que admet diverses versions. El típic es fa només amb els ous la llet i el sucre. Però si hi posem coco ratllat serà de coco. Si hi posem cafe, enlloc de tota la llet, serà de café, si el fem amb pomes...
avui el farem amb saldos d'esmorzars.



Aquet és amb madalenes fracasades i poma

INGREDIENTS:

3 ous

1/2 l. de llet

3 cullerades de sucre de les de sopa

caramel líquid

els saldos que tingueu: madalenes, melindros, galetes, mona, pa... Més o menys 4 madalenes per aquesta quantitat. També si pot posar poma.



Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafem un motllo que vagi bé per fer flam i li posen al fons el caramel líquid ben repartit.

Després pasem els ous el sucre i la llet per la batedora. Distribuim els tropezones que tingueu (madalenes, galetes, etc) pel fons del motlle ben esmicolats i li tireu els ous batuts per sobre.

Ho poseu al forn màxim al bany maria, o sigui dins d'una plata més gran amb aigua, i ho deixeu uns 35 minuts. L'heu de treure quan es vegi que està ben quallat i no és gens líquid.

Abans de tombar-lo heu d'esperar que es refredi bé, si ho feu quan està tebi es podria trencar.





flams al bany maria abans de posar al forn
flams al bany maria després d'estar al forn















dilluns, 14 de febrer del 2011

sípia amb mandonguilles

CONCEPTES DE CUINA MOLT CATALANS

Hi ha un concepte molt català que és la picada. Abans es feien amb un morter i la mà de morter. Ara ja tenim el turmix que ens fa la feina, encara que els més puretes diuen que no queda igual. Home! No cal que siguem masoquistes jo sóc partidària de facilitar-nos la feina al màxim, ja ho sabeu. Per això també us diré que no cal que feu les mandonguilles vosaltres mateixos, busqueu una bona cansaladeria o carnisseria que les facin bé.

L'altre concepte és el d'esqueixar les patates. Doncs sí, quan tallem patates per fer un guisat, les hem d'esqueixar, d'aquesta manera perden fécula i la deixen en el suc, de forma que el suc se'ns fa més espès.
La manera d'esuqeixar les patates és de tallar-les normalment pel mig i després a quartos i quan anem a tallar-les per última vegada les comencem a tallar amb el ganivet però l'ultim cm el tallem amb la mà fent un clec, de forma que sembla que l'hagis estripat. Veureu que queden mal tallades, rugoses, per aquí és per on sortirà la fècula.




INGREDIENTS:

1 sípia petita

8 mandonguilles

1 ceba petita

1/2 got de vi blanc

1 fulla de llorer

2 patates

100 grs de pèsols

1 tros de xocolata negra com de 2 cms per 2 cms

1 all

1 carquinyoli

6 avellanes

Agafem una paella petita i li posem oli abundant, que ens permeti fregir les mandonguilles només tombant-les una vegada. Quan l'oli sigui ben calent hi posem les mandonguilles i les fregim de sobre i de sota. Les retirem.

En una cassola fonda hi posem una mica de l'oli de fregir les mandonguilles i hi posem la sípia triada i feta a quadrats petits.

Quan la sípia comença a petar li tirem la ceba tallada a trossos ben petits, i quan sigui cuita li posem el mig got de vi i la fulla de llorer. Hi posem també les mandonguilles i quan el vi ja s'hagi reduit li tirem les patates pelades i tallades a quadrats de 3 x 3 cms esqueixades i els pèsols. Aleshores li afegim aigua fins que cobreixi quasi del tot, no ho ha de cobrir del tot. Ho deixem a foc mig 30 minuts.

Mentrestant preparem la picada. Pelem l'all i les avellanesi ho posem en un pot de turmix. Li afegim el carquinyoli i la xocolata i una mica de suc de la cassola. Ho passem tot junt pel turmix i quan falti 5 minuts per apagar el foc li afegim la picada a la cassola i ho remenem perquè s'escampi bé. Apaguem el foc i ho deixem reposar 10 minuts, el temps de parar taula i preparar una sopa de meló de primer, no?
dijous, 10 de febrer del 2011

coquilles Saint Jacques

CUINA D'APROFITAMENT

Ara que ja teniu moltes receptes per fer de peix al forn, o fins i tot el podeu fer al vapor un dia, resulta que no calculem bé i ens sobra peix, n'hem fet més del que hem menjat. AH!! que això no us passa perquè en temps de crisi el que feu és comprar just i no se què.

Però penseu que si un dia trobeu un lluç sencer que està bé de preu, és millor comprar-lo senser que comprar dues rodanxes, estalviareu comprant-lo sencer.

I ara vaig al que ens interessa, si quan el fem ens en sobre... No patiu! Es pot reaprofitar! El podem reciclar sense problemes. La forma més coneguda és fent croquetes , que un dia ja en parlarem. Però avui us en explicaré una altra.






INGREDIENTS:

Peix que ens ha sobrat de fer al forn

Unes gambetes o llagostins congelats (no poso la quantitat, que és cuina d'aprofitament)

o

Uns musclos comprats i fets al vapor uns 150 grs. (els musclos van a 3 euros el quilo o menys)

LLet

Farina

Formatge ratllat emmental

una mica de mantega

sal i pebre

1/2 ceba petita



Engeguem el forn al màxim perquè es vagi pre-escalfant.

Agafem la ceba la pelem i la tallem a trossets petits. Si tenim llagostins a gambetes les pasem per la paella   amb una mica d'oli  abans de posar-hi la ceba i les retirem. Posem la ceba a la paella  que vagi fent, a foc mig. Quan estigui tova hi afegim el peix que ens ha sobrat a trossos no molt petits  i les gambetes o els musclos ja oberts (si  hi poseu musclos penseu a treure'ls hi el fregall que es molt desagradable).

Per fer els MUSCLOS AL VAPOR:
Agafem els musclos i els netegem una mica, tot depén del grau d'exigència de cadascú, que consti que als restaurants els netegen molt poc. Els posem en una cassola i els esquitxem d'aigua tres vegades i els hi afegim una fulla de llorer. Posem la cassola ben tapada al foc i en 5 minuts els musclos ja s'han obert tots i ja estan fets. Un magnífic segon plat també si voleu!!

Tornem a la paella i li afegim dues cullerades de farina, deixem que la farina s'escalfi bé. Després hi afegim dos gots de llet, no gaire grans. Això ens farà com una beixamel que amalgamarà tot plegat. Hi tirem una mica de sal i pebre. Quan hagi espessit una mica ja es pot apagar, si ho trobem massa espès sempre s'hi pot afegir una mica de llet.

Repartim aquesta massa amb dos platetes planes, com per fer ous al plat i hi posem el formatge ratllat per sobre i dos trossets de mantega a sobre de tot.

Ho gratinem al form uns 10 minuts màxim.
dimarts, 8 de febrer del 2011

arròs a la cassola


DIJOUS PAELLA

A molts restaurants de menu dijous fan paella, doncs nosaltres també. La veritat és que la paella o l'arròs a la cassola, que fa més català, és un plat que fa diumenge. És més jo el faig els diumenges i no els dijous, però feu-lo el dia que us vagi bé, no discutirem per això! 
És un plat perfecte per fer  el diumenge perquè va bé tenir  una part ja preparada i acabar-lo de fer en 20 minuts a última hora. Un plat perfecte per si te'n vas a caminar, al museu o a l'Ikea perquè tenen obert...

Com sempre, és un plat que admet molts ingredients i s'ha de fer al gust de cadascú. De tall hi podeu posar el que vulgueu de carn o de peix, musclos, cloïses, bacallá... De verdura també:  coliflor,  espàrrecs,  carxofes, bolets... Les variants són infinites.

La recepta que us donaré és una barreja de tradició familiar, els ingredients són de la part Valls i la manera de coure'l de la part Escribano.

Sempre que faig arròs recordo al meu pare, a ningú no li sortia l'arròs com a ell!






INGREDIENTS:  (Aquesta vegada per 4 persones)

4 tasses d'arròs rodó

1 sípia no molt gran

8 llagostins o escamarlans

4 tallets de pollastre

4 tallets de costella de porc

1 butifarra crua tallada en 8 trossos

4 tallets de conill si us agrada

100 grs de pèsols congelats

2 carxofes

10 mongetes tendres

1 pebrot vermell gran

1 pebrot verd petit

1/2 pot de tomàquet triturat, uns 200 ml.

1 dent d'all

1/2 ceba petita

1 ram generòs de julivert

2 bricks de caldo de peix que sigui bó (si feu un arròs només de carn poseu-hi caldo de carn o aigua només)


Primer de tot el que farem es preparar bé tots els ingredients. 

Pelem la sípia i la tallem a quadrats petits.

Tallem mig pebrot vermell  i el pebrot verd a quadrats petits, les mongetes tendres també, les carxofes ben triades i tallades en quatre trossos. Les carxofes les cobrim d'aigua i hi posem una bona branca de jullivert, d'aquesta manera no es posaran negres.

Posem el caldo en una olla perquè s'escalfi, a foc suau.

Agafem una paella i la posem al foc amb un raig d'oli que no arribi a cobrir el fons. Hi posem els llagostins i els treiem de seguida. Només volem que l'oli s'impregni del cap dels llagostins.

Després hi afegim tota la carn, previament ja salada, el pollastre, el conill, la butifarra, la costella de porc, i els anem tombant de tot arreu perquè es facin rossos. El foc sempre ha d'anar viu per fer l'arròs.

Quan la carn ja està feta hi afegim la sípia.

Mentrestant posem en un pot de triturar amb el turmix  el tomàquet triturat, el julivert,  l'all,  la ceba,  l'altre mig pebrot vermell tallat a trossos i una mica de sal. Ho triturem.

Quan la sípia ja peta, ja ho veureu, hi posem totes les verdures, la mongeta tendre, els pebrots i les carxofes. Salem les verdures a la paella.

Al cap de poc ja hi podem afegir els pèsols i el tomàquet triturat amb tot el demés. El secret vé aquí precisament. Aquest sofregit s'ha de fer molt, ha de quedar tot com de color fosc i molt espés, no líquid, ha de quedar com fet una massa tot junt.

Un cop el sofregit ja està ben fet és el moment d'apagar el foc si no volem menjar-nos ja la paella. D'aquesta manera es pot deixar hores, o fins i tot guardar-ho a la nevera en un tuper d'un dia per l'altre.

Quan la vulguem continuar es tracta d'afegir-hi l'arròs sempre amb el foc ben viu, com hem dit, i el caldo. Per cada tassa d'arròs que hi posem hem de posar tres cullerots, d'escudellar sopa, de caldo.
Si volem que ens quedi un arròs caldòs n'hi posarem 5 de cullerots per cada tassa i  el farem 20 minuts sense reposar. Posem els llagostins ben escampats a sobre de l'arròs, si hi vulguèssiu posar musclos o cloïses també seria el moment de posar-los.

Si el volem normal, no un arròs caldós, el deixarem que cogui 10 minuts i abans d'apagar el foc taparem bé la paella, de forma que no s'escapi vapor i la deixem amb el foc apagat deu minuts més reposant i ja estarà!


dissabte, 5 de febrer del 2011

crema d'espàrrecs

SOPES CALENTONES

Hi ha diferents versions de sopes de verdures. Us donarés una recepta per fer una crema d'espàrrecs que mai més en tornareu a menjar de sobre.

Que consti que jo n'havia menjat moltes de sobre però no sabia com fer-me una sopa que fos bona.

Amb aquesta recepta no us hi podeu resistir. Proveu-la!






INGREDIENTS:


1 manat d'espàrrecs verds

1 gra d'all

5 cullerades de farina d'arròs o maicena (cullera de sopa)

sal i oli



Agafem una cassola baixa prou ample perquè hi càpiguen els espàrrecs, l'omplin d'aigua per cobrir just els espàrrecs, més o menys un litre, i la posem al foc.

Mentrestant agafem els espàrrecs i els hi tallem només la part blanca més dura. Els netegem i quan l'aigua de la cassola bulli hi posem els espàrrecs. Els deixem bullir uns 7 minuts. 

Mentrestant en una olla no molt profunda hi posem un raig d'oli i hi posem un all ben trinxat.

Quan hagi passat el temps traiem els espàrrecs de l'aigua, però atenció que aprofitarem el caldo de bullir els espàrrecs, no el llenceu.

Tallem els espàrrecs a trossos no molt petits, si l'últim tros és massa fibròs no l'aprofitem.

Posem ara una olla fonda al foc amb l'oli hi saltem rapidament primer una mica l'all trinxat i deseguida li posem els trossos d'espàrrecs. Els donem unes quantes voltes i els deixem a foc baix tapats uns 7 minuts més. Un cop passat aquest temps hi afegim el caldo d'haver-los bullit i apugem el foc una mica. Al cap de 3 minuts de bullir hi posem les cullerades de farina d'arròs o maicena i ho remenem bé perquè no es facin grumolls i després de tres minuts ja es pot apagar. 

Passem tota la sopa pel túrmix fins que ens quedi una crema ben fina.

Es pot servir amb crostonets de pa que es poden comprar ja fets i n'hi ha de molts gustos: d'all i julivert, de formatge, de bacó...

dimarts, 1 de febrer del 2011

pasta amb bròquil

FÀCIL, FÀCIL I MENGEU VERDURES QUE NO PASSA RES...

Jo us vaig donant idees per disfressar coses. De totes maneres aquesta és una recepta típica d'Itàlia, de la zona de la Puglia. Allà ho fan amb un tipus de pasta molt especial que la fan artesanalment donant-li la forma amb les mans. La pasta es diu orechiette, tenen forma d'orelletes petites. Però vosaltres la podeu fer amb qualsevol altra pasta que trobeu aquí, que tingui una forma semblant.

Total que és una manera de menjar bròquil més agradable, per si un cas no us agrada gaire el tema verd en general.






INGREDIENTS:


175 g de pasta (margarites, cargols, tirabuixons, macarrons petits, ...)

1/2 bròquil verd català (res de romanescus)

1 gra d'all gran

sal i oli


Posem una olla al foc amb sal. Mentrestant triem el bròquil. Hem d'anar tallant les flors sense aprofitar massa els tronxos, just per poder tallar bé les flors. Ja ho sé que el bròquil no te flors, em refereixo a la part que fa aquelles formes que... ja m'enteneu!

Quan l'aigua bulli li tirem el bròquil tallat per poms , si algun pom es massa gran el partim en dos. En 10 o 15 minuts  ja estarà cuit. Ho notarem perquè quan punxem amb una forquilla  no ofereix resistència.

Mentrestant agafem una altra olla gran i la posem al foc amb aigua i sal i esperem que bulli. Quan l'aigua bulli hi tirem la pasta i la fem el temps que ens indiqui l'envàs.

Agafem el gra d'all, el pelem i el tallem a trossos ben petits.

Quan el bròquil ja està cuit l'escorrem ben escorregut. Posem una paella al foc amb oli que cobreixi el fons i l'all trossejat. Li donem dues voltes ràpides a l'all i hi afegim el bròquil. Només s'ha de barrejar tot bé i es pot apagar al cap d'uns segons.

Un cop feta la pasta l'escorrem bé. Recordeu de parar la cocció amb un bon raig d'aigua freda abans d'escorrer-la, així no quedarà enganxosa. La tirem a la paella amb el bròquil, ho remenem tot junt i ja està.
divendres, 28 de gener del 2011

peix amb romesco


MÉS PEIX AL FORN

No tinc temps de cuinar! És que jo no tinc temps! Ja ho sabem. Ningú té temps per cuinar. Per això s''agraeixen les receptes ràpides i que resulten. Són receptes que no porten feina i mentre es van fent podem preparar un primer plat.

L'única dificultat és coure el peix el temps just. Si el peix es fa massa queda massa sec. Em prometeu que el provareu de fer? Aquesta recepta de lluç al forn és un éxit assegurat!!









INGREDIENTS:

1 llom de lluç (la part de dalt del lluç sense espina. Com sempre també es pot fer amb filets de llobarro , orada, rap, etc)

30 ametlles torrades pelades

2 dents d'all

1/2 got de vi negre

1 llauna de tomàquet cru triturat

oli, sal, pebre i un polsim de sucre


Comencem engegant el forn al màxim per pre-escalfar-lo. 

En una paella posem oli que cobreixi el fons i hi posem les ametlles i els alls filetejats perquè es dauri tot plegat, sempre remenant perquè no es cremin.

Un cop daurats s'hi afegeix la llauna de tomàquet i el mig got de vi negre. S'hi posa sal i sucre i es deixa a foc mig baix, anant remenant de tant en tant.

Agafem els lloms del lluç i els hi posem sal i pebre. Mentre podem anar preparant coses del primer plat.

Un cop la salsa de tomàquet ja es nota cuita, ja ens ha canviat de color i s'ha espessit, compteu uns 8 a 10 minuts, la treiem de la paella i ho passem tot pel turmix, que quedi una salsa ben fina.

Agafem la plata d'anar al forn i hi disposem unes quantes cullerades de la salsa i l'escampen una mica. A sobre hi posem el llom de lluç i l'acabem de cobrir amb tota la salsa.

El posem al forn a 200º uns deu minuts com a màxim. Si en feu més quantitat haureu de deixar-ho més estona. I si feu filets d'orada més aviat petita amb menys temps en tindreu prou, uns 7 minuts.

Aprofiteu aquests deu minuts per acabar de fer el primer plat. En vint minuts podeu tenir un primer i un segon preparat!!



dissabte, 22 de gener del 2011

pastís de pastanaga

TEMPS!





Sí, temps i ganes d'embrutar, són les dues coses que es necessiten per fer pastissos. O potser m'ho sembla a mi, que es necessita més temps que per cuinar qualsevol plat?.... La veritat és que no m'agrada fer pastissos. Com que no m'agrada el dolç... és com si no em compensés passar-me una estona fent una cosa de la qual després no en gaudiré... gaire.

La qüestió és que si us agrada fer pastissos us proposo aquest de pastanaga, és laboriòs però el resultat és boníssim i trobo que és molt original, ja ho veureu. Com que ara fa fred, és una bona manera de passar la tarda.

INGREDIENTS:

150 grs de sucre moreno

50 grs de sucre

240 ml d'oli de girasol

3 ous

la pell ratllada d'una taronja (sobretot només la part taronja, la part blanca és amargant)

1 culleradeta de canyella mólta

1/2 cullerada de gingebre molt o bé 1 cullerada de gingebre fresc ratllat (se li ha de treure la pell primer)

230 grs de farina amb mig sobre de llevat en pols

2 pastanagues grans ratllades (es poden comprar ja ratllades per no tenir tanta feina)

90 grs de nous esmicolades

per la cobertura:

200 grs de formatge cremòs (philadelphia per exemple)

1 cullerada de suc de llimona

90 grs de sucre glass

Escalfem el forn a 180 º i engrassem un motlle o li posem paper vegetal perquè no s'enganxi la massa.

Barregem el sucre, l'oli i els ous. Quan el soroll de sucre ja no se senti tant, quan ja no sembli que hi ha vidres trencats, afegim la ratlladura de la pell de taronja, la canyella i el gingebre. Tamissem per sobre la farina, això vol dir anar afegint la farina però passada primer per un colador ben fi i l'anem deixant anar a la massa com una pluja fina de farina. D'aquesta manera no es faran grumolls. Tot això sempre sense parar de remenar. Finalment hi afegim les nous i la pastanaga.

Ho posem tot al motlle i ho posem al forn 1 hora o fins que li clavem un punxó i surti ben net, sense ni una mica de massa.

Un cop estigui fred el desmotllem i el cobrim per sobre i els costats amb la cobertura feta amb el suc de llimona, el sucre glass i el formatge cremòs.

El podem guarnir amb el que vulguem, virutes de xocolata, mitges nous, cors de colors, lacasitos... el que vulgueu.

Recepta treta del llibre "500 pasteles" que em va regalar la meva neboda Mireia.







dijous, 20 de gener del 2011

cigrons amb espinacs

LLEPAFILS

L'altre dia tenia previst fer cigrons amb espinacs, però venia la meva nebodeta a dinar, la Mireia de 28 anys. Me'n vaig recordar que no li agraden el cigrons, és un detall recordar el que li agrada o no als convidats. Però després de dubtar i de comentar-li el menú i no dir-me res, vaig tirar endavant amb el pla que tenia.
La qüestió és que li va encantar el plat, em deia que els cigrons quedaven dissimulats.
Crec que hem de buscar la manera de fer els aliments perquè ens agradin. Jo no menjo mai meló, no el suporto, però en canvi menjo sopa de meló!
Aquí teniu aquesta recepta apte fins i tot pels que no els agraden els cigrons, o els espinacs, que tot pot ser! I si us animeu us en proposo més:  cigrons amb bledes,  mongetes amb cloïsses,  pasta e fagioli,  llenties estofades. Totes són de llegum per menjar amb cullera.









INGREDIENTS:

1/2 quilo de cigrons cuits

2 manats d'espinacs

1 ceba molt petita

1 tomàquet

1 ramet de julivert (tres o quatre branques)

1 grapat de pinyons

1 all

1 llesca de pa dur prima

Netegem  bé els espinacs sota el raig d'aigua perquè solen portar molta terra. Ara també n'és temps. Els hi treiem els tronxos i les fulles trencades o una mica grogues.

Pelem i piquem la ceba a trossos ben petits. Ratllem el tomàquet.

En una cassola hi posem una mica d'oli, quan estigui calent hi posem l'all filetejat, els pinyons, la llesca de pa i ho daurem tot plegat. A última hora hi tirem el ramet de julivert i ho treiem del foc deixant l'oli a la cassola. Ho podeu posar en un pot de turmix per fer servir després.

Posem en l'oli de la cassola la ceba tallada i la fem a foc mig fins que es torni transparent. Després hi afegim el tomàquet ratllat i hi afegim sal i una mica de sucre.

Quan el tomàquet estigui cuit, ja hagi canviat de color, hi afegim els espinacs. Penseu a posar-ho en una cassola gran perquè hi càpiguen. Primer ocupen molt d'espai i després es van reduint.

Quan tenim els espinacs tous hi posem els cigrons i un got gran d'aigua.

Agafem el pot del turmix amb els ingredients que teníem reservats i afegim una mica d'aigua de la cassola junt amb tres o quatre cigrons i ho passem tot plegat pel turmix. Podríem dir que això serà una picada, però cuita, no amb ingredients crus.

Quan ho hem passat tot bé pel turmix ho afegim a la cassola i apaguem el foc i ho deixem tapat. Tasteu-ho de sal abans d'apagar el foc.

MIREIA ARA JA TE LA POTS FER TU A CASA, TE LA DEDICO. I TU TAMBÉ LAIA, QUE TAMPOC T'AGRADEN ELS CIGRONS, A TU! PETONETS!
dilluns, 17 de gener del 2011

quiche de carbassó


LES QUICHES 

En realitat estaríem parlant d'una truita feta d'una altra manera, però clar els francesos li diuen quiche, ai  sí, que fi! Ara amb totes les masses ja preparades tot això s'ha facilitat molt. Realment és un plat molt fàcil de fer. La fórmula sempre és la mateixa, l'ingredient principal, que canviarà segons la versió, i els ingredients de fons que sempre són els mateixos: la massa, els ous i la crema de llet.
Es poden fer quiches d'espinacs, de ceba, de bolets, la típica de bacon, de porros, de pebrots...







INGREDIENTS:

1 massa preparada de pasta brisa (marca La cocinera o Buitoni totes dues queden bones)

3 ous

2 carbassons grans o 3 de mitjans

200 ml. de crema de llet (1 brick petit)

de 30 a 50 grs de roquefort segons els gustos

oli, sal i pebre

Engeguem el forn al màxim, comencem com totes les receptes de forn.

Agafem els carbassons i els rentem bé, no cal que els pelem, iupi! Els tallem a talls ben prims, si pot ser com si fossim patates xips, com més primets, més es barrejaran i es faran més ràpid. Poseu una paella amb una mica d'oli i els carbassons tallats a foc mig i els anem remenant.

Posem la massa en un motlle rodó amb el mateix paper vegetal que porta així no s'enganxarà. Un cop posada al motllo la tapem amb paper de plata, ben enganxat a la massa, no per sobre el motllo, i la posem al forn uns 10 minuts a 200 º.

Mentre agafem un pot de trumix i hi posem els ous, la crema de llet, un polsim de sal i una mica de pebre i ho passem tot per la batedora.

Treiem el motllo del forn, li treiem el paper de plata de sobre i hi posem els carbassons a dins, escorrent l'oli. Amb aquests 10 minuts els carbassons s'hauran fet a la paella i ja estaran ben tovets. Hi afegim també els ous i la crema de llet batuts i ho escampem uniformement, que ens quedi el carbassó ben repartit. En aquest moment hi posem el roquefort, el tallem a tacos molt petits i el repartim per sobre del pastís. Això segons el vostre gust n'hi poseu més o menys. A mí no m'agrada el roquefort, però en canvi n'hi poso una miqueta i queda tot repartit i no es nota un gust massa fort.

Poseu la quiche al forn a 200º uns 30 o 35 minuts, poseu-la al mig del forn i si teniu la funció de ventilador hi va perfecte. Quan estigui daurada de dalt i es vegin els ous ja ben quallats és que ja està feta. 

És un menjar que es pot tenir fet i escalfar-ho a última hora.










divendres, 14 de gener del 2011

arròs de fruits secs amb costelles de xai






FAST FOOD

Que en anglès vol dir menjar ràpid. Us sembla que aquesta foto te pinta de menjar ràpid? Doncs ho és.
Es tracta d'un arròs amb fruits secs que ens pot servir per acompanyar qualsevol carn o peix fet a la planxa o fregit.
És un plat també que ens pot treure d'un compromís en un dinar o sopar improvitzat. Per ser el rei o la reina dels sopars improvitzats precisament es tracta de tenir sempre una série d'articles en stock. No fer això tan maco que fan a les botigues de Vilanova que quan vas a buscar alguna cosa et responen amb la frase eterna: "Ai no, no me'n queden, ho sento" i afegeixen : "N'haviem tingut, eh?" com si a tu et servís d'alguna cosa saber que aquell taulell havia disposat de l'article que tu buscaves però  quan tu tenies 15 anys... 
Us asseguro que si a casa vostra teniu un rebost ben assortit i no com el magatzem de les botigues vilanovines,  mai hareu de lamentar que vingui algú a casa vostra i no li pogueu omplir la panxa!
Una de les coses que no poden faltar en un rebost són els fruits secs. Per acompanyar una amanida, per fer una salsa d'ametlles, per una picada, per posar al iogurt, per fer una vinagreta... o com en aquest cas per fer un arròs. 


INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs basmati

quantitats de fruits secs aproximades per dues tasses:

20 ametlles

20 avellanes

30 panses

15 prunes seques sense òs

10 orellanes

un grapat de pinyons

15 mitges anous

oli

sal

el tall que vosaltres vulgueu que acompanyi l'arròs


Agafem un pot gran amb aigua abundant i sal i el posem al foc fins que bulli. 

Posem una tassa d'arròs per comensal, i penseu que les quantitats de fruits secs són orientatives i que sempre s'han d'adaptar al vostre gust. Ja ho sé Pau i Júlia que no us agraden les panses ni les prunes!, doncs no n'hi poseu que no passa res. També hi ha d'altres fruits secs que no he posat que s'hi podrien posar : nous de Brasil, nous de macadàmia, anacards, figues seques, dàtils, baies de Goji, tot dependrà del vostre gust.

Mentre esperem que l'aigua bulli preparem els fruits secs que farem servir i els posem tots en un bol o un plat.

Quan l'aigua bulli hi posem l'arròs, jo he triat un arròs basmati perquè té poc midó, això vol dir que no es desfà ni queda enganxòs. Necessitarem almenys 20 minuts o més perquè es faci aquest arròs. Si el coem poc és molt desagradable perquè queda massa dur. Tasteu-lo per saber si ja està bé, d'acord?

Agafem una paella, mentre l'arròs està al foc, i hi posem un raig d'oli i tots els fruits secs i els saltegem amb un foc mig. D'aquesta manera tot el gustet dels fruits secs passarà a l'oli. Només ho saltegem una mica, jo diria que com  a molt 5 minuts, remenant continuament perquè no es torrin massa.

Preparem, si voleu, també el tall ja a la planxa i el fem simultàniament. Nois! que a la cuina la simultaneitat ens estalvia molt de temps, sigueu intrèpids i atrevits!

Quan l'arròs ja està cuit l'escorrem ben escorregut i el tirem a dins la paella amb els fruits secs i li donem un parell de voltes perquè els gustos es barregin i quedin ben repartits els fruits secs a dins l'arròs.

Agafem un bol i l'omplim d'arròs i l'apretem amb una cullera. El tapem amb un plat i li donem la volta perquè ens quedi el flam al plat. Al costat li posem el tall que hagueu fet.

Més fast no pot ser! En 25 minuts tindreu tot el dinar fet. El podeu acompanyar amb una bona amanida.


dilluns, 10 de gener del 2011

carxofes,patates i moniato

QUIN ROTLLO TRIAR LES CARXOFES!

Ara, just ara! Ara és el temps de les carxofes. Ara les trobareu ben apretades, quan les agafeu amb la mà notareu que estan ben plenes, que tenen moltes fulles. Heu de vigilar també que no tinguin les puntes de les fulles negres, que voldria dir que ja fa dies que estan collides.

Clar, no us agrada triar les carxofes, no? La veritat és que són un rotllo, no saps mai si treus tot el que sobre  o no i de vegades compres una bossa plena de carxofes i després et quedes amb res. I a sobre després de triar-les et queden les mans negres! 

Del tema de triar les carxofes ja en vam parlar a la recepta de les carxofes amb anxoves. Avui parlarem de cuinar amb carxofes i no triar-les, un  xollo vaja. De nou intento facilitar la vida del cuiner sacrificat.







INGREDIENTS:


2 carxofes

2 patates mitjanes

1 moniato

oli

sal i pebre


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi bé.

Agafem les patates i les pelem i les tallem a quadrats no molt grans, però tampoc petits. Pelem el moniato i el tallem a rodanxes. I finalment agafem la carxofa, li tallem el tronxo i la tallem pel mig i ja està.

Ho posem tot en una plàtera d'anar al forn i ho esquitxem amb aigua, posem la mà a l'aixeta i l'aigua que recollim amb una mà l'esquitxem per sobre les verdures, ho fem dues vegades. Després li tirem sal i pebre i un bon raig d'oli.

Ho deixem al forn 10 minuts a 250º i 20 minuts a 180º i ja estarà. És una recepta molt fàcil i les carxofes queden boníssimes, realment l'únic que li falten per ser a la brasa és l'olor de fum, i, el contrast amb la patata i el dolç del moniato mmmmm!
divendres, 7 de gener del 2011

wok de verdures i llagostins amb fideus d'arròs

OH QUE MACO!! HAN PASSAT ELS REIS QUINA IL·LUSIÓ!

Ho sabia, us han regalat un wok per reis. Home una mica passat de moda ja, no? Ah, que tu ets dels que el tens de ja fa temps! Ah, i que encara no hi has cuinat res! Que no saps que fer-ne...? Doncs home ja va sent hora que ens posem les piles i l'aprofitem, no? Utilitzar un wok és molt fàcil i ràpid, només porta la feina de preparar tots els ingredients abans de posar-se a cuinar. És un aparell per fer-lo servir amb foc de flama, més que amb vitroceràmica. La gràcia de la flama és que escalfa el wok per tot arreu, pels costats també i això fa que es fregeixin els aliments més ràpid. Els que tingueu vitroceràmica potser no ho podreu apreciar del tot bé. A les cuines xineses sembla l'infern, les flames al voltant del wok són altes i fins i tot flamegen els aliments de dins el wok!
En aquest cas la recepta és amb llagostins però es pot fer amb pollastre, calamars, vedella, porc, amb les verdures que vulgueu i amb pasta o arròs o només les verdures... En fi les combinacions són infinites.






INGREDIENTS:

1 pebrot vermell petit

3 pastanagues petites

1 carbassó

2 cebes tendres grans

5 alls tendres

20 llagostins (congelats o no és igual)

curry

salsa de soja de la dolça, no de la salada.

gingebre en pols o cru (el gingebre cru sembla una arrel de mandràgora, encara que jo no n'he vist mai cap!)

1 paquet de fideus xinos d'arròs


Sí, molts ingredients però molt ràpid, ja ho veureu.

Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.

S'agafen totes les verdures es pelen i es tallen a bastonets, les cebes es fan en quatre trossos i els alls tendres si són gruixuts es parteixen pel mig i si no es deixen sencers. No llenceu la part verda de la ceba tendra.

S'agafen els llagostins i es pelen, guardeu els caps. Si voleu fer-ho més xino podeu obrir el llom dels llagostins amb la punta del ganivet per treure la tripa dels llagostins, aquell filet negre i així quan es couen queden tots oberts, com els posen els xinos!!

S'agafa el wok i es posa al foc amb un raig d'oli  generòs amb el foc ben alt. Quan estigui ben calent hi posem els caps dels llagostins perquè deixin anar tot el seu aroma en l'oli.

Treiem els caps i hi posem un parell de trossos de gingebre pelat, si no heu trobat gingebre i teniu gingebre en pols, el posem després amb la salsa de soja. Després anem afegint les verdures. Començarem per les que costa més de coure, les pastanagues i el pebrot. Penseu que com més petites estiguin tallades més ràpida és la cocció i menys s'han de saltejar. Després hi afegirem els llagostins la ceba i el carbassó i finalment els alls tendres. De seguida hi posem una cullerada de curry, segons el gust i un bon raig de salsa de soja.

Sempre es va saltejant, es va remenant i fem que tot plegat es vagi coent on hi ha més escalfor. Si tenim vitroceràmica haurem de fer passar tota la verdura pel fons rotativament, que és on hi ha més escalfor.

Mentrestant vigilem que l'aigua no bulli. Quan l'aigua bull, apaguem el foc i hi tirem els fideus xinos i els deixem allà en remull dos minuts. Hi ha dues classes de fideus d'arròs, uns que es couen en un segon i els altres que s'han de deixar una miqueta més. Però és molt important que no bullin, només s'han d'escaldar, si bullen es passen i queden com una argamassa.

Els escorrem bé i els afegim al wok amb el foc ja apagat per remenar-ho tot bé i que s'amalgamin els gustos. Es menja de seguida. Abans de servir a taula li tireu per sobre la ceba tendra de la part verda talladeta a trossos molt petits i només la part més tendra és clar. TOT PLEGAT 30 MINUTS COM A MOLT.
dimecres, 5 de gener del 2011

pollastre amb cervesa (pels covards)

RECEPTES QUE CREEN CONTROVÈRSIA

Resulta que la recepta del  pollastre coronitas publicada al setembre ha creat molta controvèrsia: "que si l'ampolla no peta?", "que si no m'hi cap al forn", "que si l'ampolla s'ha de posar plena? destapada? " "però com, amb l'ampolla tombada?""que si ho he provat i no s'ha acabat de buidar la cervesa"...

En fi per acabar d'una vegada i per totes amb els comentaris, per tots els incrèduls o poc llençats us ofereixo una altra recepta de pollastre amb cervesa però posant-hi la cervesa sense ampolla ni res.
Aquesta vegada no és un experiment de laboratori!

RECEPTA DEDICADA A LES NENES DE PERRUQUERIA I VESTUARI, MUÁ!






INGREDIENTS:

Dos quartos de pollastre a trossos (segons els gustos pit o cuixa, no em penso posar al mig d'aquesta eterna discussió)

2 cebes mitjanes

4 dents d'all sense pelar

uns quants grans de pebre negre

1 fulla de llorer

1 coronitas


Agafem els talls de pollastre i els salem. En una cassola amb oli que cobreixi just el fons hi posem els talls de pollastre i els fregim d'un costat i de l'altre, amb paciència, que quedim ben daurats.

Els treiem de la cassola i hi posem les cebes pelades i tallades a trossos, les dents d'all, la fulla de llorer i els grans de pebre. Quan la ceba estigui toveta i transparent hi tornem a posar el pollastre i ho cobrim amb la cervesa. Ho deixem coure tot a foc mig uns 35 minuts. I ja està. Per cert aquesta vegada sí que la cervesa es posa destapada abocant el líquid dins la cassola i desestimant el vidre.
diumenge, 2 de gener del 2011

vichysoise

MÉS NOMS FRANCESOS

Aquest és el nom d'una sopa que prové de França. No sé si es va inventar a Vichy! La qüestió és que la base per fer-la són els porros. És una sopa que es menja freda a l'estiu. Es fa d'un dia per l'altre o del migdia pel vespre . Es deixa a la nevera i és boníssima.

Però també la podem fer en versió hivern i menjar-la calenteta acabada de fer. Les sopes són un magnífic recurs per l'hivern. És un primer que sempre vé de gust, sobretot al vespre. Com sempre us dic, es pot tenir feta i a la nevera i l'anem treient a mida que la necessitem. Ens pot aguantar uns quatre dies, més ja no. Recordeu sempre de treure la que necessiteu i guardar-la de seguida a la nevera. I no vull sentir : "ai! se m'ha fet malbé de seguida", i resulta que la vareu deixar tota la nit sobre els fogons i no la vareu guardar fins l'endemà. Això es posar un rètol de neó a les bactèries indicant el camí, si us plau!




INGREDIENTS:


3 porros ben grans

2 cebes mitjanes

2 patates mitjanes

1 cullerada de mantega

1 brick de 200 ml. de crema de llet

oli i sal


Tallem la part de baix dels porros i els pelem de les dues o tres primeres pells, segons com els veieu de tendres. Després amb la punta del ganivet els fem un tall de dalt a baix, però només d'un costat, no els acabeu de partir, i els passem sota el raig d'aigua per treure la terra que puguin tenir per dins de les diferents capes. Els escorrem i els tallem a rodanxes.

Agafem les cebes i les tallem a trossos normals no cal que siguin petits.

En una olla hi posem un raig d'oli i la cullerada de mantega ( si ho feu tot amb mantega queda més bó però és menys saludable) i hi tirem els porros i les cebes. Ho deixem a foc mig, tapat i ho anem remenant. Quan comenci a estar una mica tou hi tirem la sal. Abaixem el foc i ho deixem que vagi fent, hem de tenir paciència en aquest punt, com més estona ho deixem millor quedarà.

Agafem les patates i les pelem i les tallem a trossos no massa grans.

Al cap d'uns 10-15 minuts veurem que la ceba i el porro han agafat un color beig intens, aquest és el moment d'afegir-hi les patates.  Ho remenem tot plegat i ho deixem un minut i hi afegim aigua just fins que cobreixi les verdures no més. Aquest és el truc , si hi poseu massa aigua us quedarà poc gustosa.

Un cop punxeu les patates i ja estiguin cuites ja es pot apagar. Més o menys en deu o quinze minuts ja estarà.

Aleshores  apagueu el foc i hi afegiu la crema de llet i ho passeu tot per la batedora. Aquí una mica més de paciència, com més ho bateu més fina quedarà la crema, ha de quedar fina, fina. Tasteu-ho de sal i si convé n'hi afegiu una mica.

En dies de festa es pot servir amb una cullerada de nata SENSE SUCRE al mig de cada plat i porradell o cebollino en castellà picat ben petit per sobre, li dona un toc més original.

Per donar-li un gust diferent també podeu probar un dia de posar-hi un polsim de romaní, vigileu amb el romaní que dona un gust molt fort.
dimarts, 28 de desembre del 2010

amanida d'espinacs

AMANIDES TAMBÉ A L'HIVERN

Amanida a l'hivern? No que fa fred! Jo no en faig d'amanida a l'hivern.

Encara que faci fred, les amanides poden ser entrant si després hi tenim un bon plat més contundent. Per exemple davant de llenties o d'un estofat de vedella o d'un risotto mateix.

A més aquests dies que venen que menjarem molts menjars greixosos, sempre pot ser un recurs per un sopar lleuger amb amics, amb un pa amb tomàquet i pernil o unes torrades amb foie o una taula de formatges.




INGREDIENTS:

1 manat d'espinacs (també en podeu comprar una bossa amb espinacs ja triats)

50 grs de pernil ibèric

15 tomàquets petits

oli de pinyons:

30 grs. de pinyons aprox

oli


Primer de tot posem oli en una paella petita, oli abundant. Quan l'oli està ben calent hi tirem els pinyons i els anem remenant. Quan comencin a canviar de color apaguem el foc i els deixem dins de l'oli.

Agafem els espinacs i els triem bé, aprofitant només les fulles que estiguin senceres i siguin ben tendres. Els rentem bé perquè tenen molta terra i els escorrem fins que no els quedi gens d'aigua.

Posem els espinacs en una plàtera, a sobre hi posem els tomàquets petits i el pernil tallat a trossos petits
i quan l'oli estigui més fred el tirem per sobre l'amanida junt amb els pinyons.
diumenge, 26 de desembre del 2010

croquetes de Santa Teresa

CUINA D'APROFITAMENT

Què sou vosaltres, de comprar baguettes o barra tipus gallega? Jo la veritat és que m'he aficionat a les barres tipus gallegues o artesanes. És un pa que dura més i es conserva tou més temps. La baguette s'asseca de seguida, només permet menjar-se el mateix dia.

Per fer aquesta recepta heu de ser dels que compreu pa gallec i que no en mengeu gaire. Es tracta d'aprofitar aquella mitja barra de pa que ha quedat sense menjar i ja està seca. És una recepta familiar que em recorda la infantesa també.

No en tinc ni idea del per què del nom croquetes ni se què hi te a veure Santa Teresa en això. Posats a inventar podriem dir que eren uns postres que feien als convents de les Tereses. Què passa? Si non e vero e ben trovato! No em demaneu que accentui en italià que prou feina tinc en català.






INGREDIENTS:

1/2 barra de pa sec

1 ou

1 barra de canyella

canyella i vainilla en pols (si no teniu vainilla en pols que és més difícil de trobar no passa res)

2 cullerades de sucre

2 tasses de llet

sucre glass


En un pot posem la llet al foc amb la barra de canyella, les dues cullerades de sucre, 2 culleradetes de canyella en pols i dues de vainilla en pols. Quan arrenqui a bullir la llet ja es pot apagar i es deixa una mica que agafi el gust de la barra de canyella.

Mentrestant s'agafa la barra de pa i es talla a llesques no massa primes. Les posem en una plàtera fonda . Agafem l'ou i el batem en un plat fondo.

Un cop la llet ja estigui la tirem per sobre de les llesques de pa i les tombem dues vegades perquè s'empapin de llet per tot arreu. Les posem en un plat quan estiguin ben sucades. No les deixeu massa que es desfarien.

Després es posa una paella al foc amb oli, que cobreixi el fons. Mentre s'escalfa l'oli anem rebossant les llesques en l'ou. Quan l'oli estigui calent les fregim per un costat i després per l'altre.

Quan es treuen es posen en paper de cuina perquè absorbeixin l'excès d'oli. Després es posen en una plàtera i quan es refredin s'hi tira sucre glass per sobre. Què? Que no sabeu què és el sucre glass? Doncs haureu de mirar la recepta del pastís de plàtan. Petonets!!!
 
dimecres, 22 de desembre del 2010

escudella i carn d'olla

ARA VE NADAL

No sé si a cap de vosaltres us ha caigut la responsabilitat de fer el dinar de Nadal... Em refereixo al típic dinar de Nadal: escudella i carn d'olla. Doncs bé si és així i ho feu per primera vegada i teniu dubtes, us dedico aquesta recepta.
Només es tracta de temps, de complicació no en té cap. Com que el dia de Nadal no es fa res més que cuinar... El secret de tot bon brou és el xup-xup, no fer-ho bullir depressa perquè s'evapora tot el caldo.

Si enlloc de Nadal ho voleu fer per qualsevol altre data, encara que es necessiti temps no us espanteu que us faré un planing. Però sobretot poseu el foc ben baix i que no surti el caldo fora de l'olla que podria apagar el foc, a veure si encara farem una desgràcia.

Dissabte 10 AM Mentre s'està esmorzant es posa ja l'olla amb aigua al foc. S'hi posen totes les carns.

Dissabte 10'30 AM Surts a comprar el diari i tornes a casa. El brou mentre va fent el seu xup-xup.

Dissabte 10'45 AM Poses al caldo les verdures. I surts a comprar el pa i al mercat. L'olla va fent.

Dissabte 11'30 AM Tornes del mercat i fas la pilota i talles les patates i ho afegeixes al caldo.

Dissabte 12 AM Apagues el caldo i surts a comprar rebaixes.

Dissabte 13'30 AM Arribes a casa, coles el caldo i fas els fideuets.

Dissabte 13'45 AM A dinar!!!!





INGREDIENTS:

Ossos de vedella, del moll o del genoll

1 tros d'orella o de cua de porc

1 tros de cansalada

1 tros de gallina

1 carcanada de pollastre

pedrer de pollastre

2 ales de pollastre

1 tros de conill de vedella

1 tros de botifarra negra

1 porro

4 patates

4 pastanagues

1 ceba

1 branca d'api

1/4 de carn trinxada de porc i vedella

1 ou

julivert

molla de pa

1 tasseta petita de llet

150 grs de fideus fins (depen de com us agradi la sopa d'espessa)


 Molts ingredients però l'elaboració ben fàcil. Els ingredients i les quantitats varien molt d'una casa a una altra, vosaltres probeu i innoveu segons el vostre gust.

Poseu l'olla al foc, una olla ben gran amb 3 o 4 litres d'aigua amb una mica de sal. Poseu-hi de seguida els ossos i la carn de vedella, la cansalada, la carcanada de pollastre, l'orella de porc, la gallina i el pedrer.
Es deixa fent xup-xup a foc baix però que bulli mitja horeta i s'hi posen les verdures: la ceba, el porro, una pastanaga, una patata i la branca d'api, si voleu també s'hi poden posar una parell de fulles de col. Es deixa mitja hora més sempre a foc baix.

Mentrestant farem la pilota. Agafem la carn trinxada i la posem en un bol. Hi afegim un ou, la molla de pa mullada amb llet, el julivert ben trinxat i si voleu també s'hi pot posar all trinxat, molt poc all i un grapat de pinyons. Ho barregem tot bé amb una forquilla i si ho trobem massa clar s'hi pot posar una mica de pa ratllat. Fem les pilotes de la mida que vulgueu i les passem per farina. Pelem i tallem la resta de les patates i pastanagues en trossos no massa petits.

Posem les pilotes, les patates, les pastanagues i la botifarra negra al caldo i ho deixem que es faci uns 25 minuts més.

Escorrem el caldo i bullim la pasta per fer la sopa. Si voleu guardar caldo per un altre dia el separeu i el poseu en un tuperware. I ja sabeu com es menja, no cal que us ho expliqui.
diumenge, 19 de desembre del 2010

amanida amb magrana

TEMPS DE MAGRANES

"A mi m'agraden les magranes... però no sé que fer-ne. A part costen un munt de triar, em fa mandra". Ja us estic sentint. Però resulta que hi haurà un abans i un després, a partir que llegiu la recepta d'avui. Us ensenyaré a triar les magranes amb rapidesa i faciliat. Com? Doncs de moment necessitem una mà de morter, que no en teniu? Doncs comencem bé. Si no teniu mà de morter es pot provar de fer amb el mànec d'un ganivet.

Doncs bé, agafeu la magrana i la partiu pel mig, de forma que quedi en un costat on s'agafa de la branca i a l'altre costat el final de la magrana, no sé si m'explico. La qüestió és que la partiu com una taronja quan en voleu fer suc. Si ho feu al revés no funciona. Agafeu la mitja magrana i hi poseu un plat pla a sota. Li doneu cops amb la mà de morter a la part de la pell amb la magrana oberta de cara al plat. Ja veureu com amb cada cop van baixant els granets de la magrana fins que s'hauran desprès tots  i quedarà la pell sola.

I a part d'amanides les podeu fer servir com a postres amb suc de taronja o fer-ne un suc. A la cuina de l'extrem orient es fan servir per posar en plats de pollastre també. En fi el que sempre us dic, sigueu creatius. Ja veure quina amanida original que us sortirà. Proveu-ne d'altres d'amanides originals: amanida tèbia de primavera , amanida d'hivern , amanida de tomàquet i avocat , amanida de tomàquets i crostons ...






INGREDIENTS:

Fulles d'enciam variades (al vostre gust)

1/2 magrana

1/2 poma

1 formatge petit tipus burgos

1/2 avocat

vinagreta: mel, vinagre de mòdena, oli, nous i sal


Agafem l'enciam ben net i molt ben escorregut en una plàtera. Penseu que si en una amanida poseu l'enciam amb aigua us disgustarà tota l'amanida.

VINAGRETA DE NOUS
Fem la vinagreta amb els ingredients passats pel turmix. Les proporcions son dues vegades més d'oli que de vinagre, dues cullerades de mel, un polsim de sal, unes 6 nous o més depenent de la quantitat que feu.
Ha de quedar una vinagreta una mica espessa, però no massa. Penseu que si en feu més quantitat la podeu guardar en un pot de vidre a la nevera per més endavant.

Barrejeu bé l'enciam amb la vinagreta. Poseu per sobre els grans de magrana, el formatge fresc i la poma tot tallat a daus i l'avocat tallat a làmines fines.
dimarts, 14 de desembre del 2010

conill o vedella amb albergínia

MÉS CONILL, HO SENTO

Us dono una bona notícia? Doncs que el conill és una de les carns menys greixoses i per tant més sanes que hi ha.

Per tant avui una altre recepta de conill però us diré que també es pot substituir la carn del conill per talls de vedella per fer fricandó. És entretingut de fer, però són plats que podeu tenir cuinats a la nevera per més d'un dia o congelar-ne la meitat. Jo en faria el doble del que jo poso a la recepta almenys.

És una recpeta ben tradicional de fricandó. El secret del fricandó és que rostiu bé la carn, i encara que veieu que s'enganxa una mica a la cassola, això és bona senyal perquè després això  torrat es desprén de la cassola i hi dona un gustet de rostit boníssim.








INGREDIENTS:

1/2 conill a trossos o 1/2 quilo de vedella a talls per fer fricandó

2 albergínies grans

1 ceba petita

1 tomàquet petit

1 tassa de café de vi negre

unes gotes de conyac

una picada : 6 ametlles, un all, 1 carquinyoli

oli i sal

Agafem l'albergínia i la pelem, la tallem a rodanxes d'1 cm. Les posem en un bol gran amb aigua i sal abundant. Això és perquè després al fregir-les no xuclin tant d'oli.

En una paella amb oli abundant a foc màxim  hi anem fregint les rodanxes d'albergínia quan l'oli sigui calent. Les fem primer d'un cantó i després de l'altre. Es fan bastant de pressa s'ha d'estar atent. Quan estiguin totes fregides les reservem.

Agafem una cassola  amb oli i hi posem els talls de conill previament salpebrats. Els deixem que es rosteixin bé tant per un costat com per l'altre. Enrossiu-los bé.

Tallem la ceba a trossets ben petits i un cop fets tots els talls de conill els traiem i posem la ceba a la cassola.

Quan la ceba estigui toveta hi posem el tomàquet ratllat. Hi posem una mica de sal i una mica de sucre.

Quan el tomàquet ja hagi agafat color hi posem els talls de conill una altra vegada i hi afegim el vi i el conyac amb el foc ben alt. Quan el vi s'hagi reduit una mica hi afegirem aigua fins a cobrir una mica els talls, no cal que no es vegin. Abaixem el foc i ho deixem fer xup xup uns vint-i-cinc minuts.

Mentrestant prepararem la picada: triturem les ametlles, l'all i el carquinyoli junt amb una mica de suc de la cassola per ajudar-ho a passar per la batedora.

Al cap dels vint minuts hi posem la picada i tot seguit els talls d'albergínia que quedin ben repartits i ho deixem uns 7 minuts més a foc ben baix.

Si enlloc de posar-hi conill ho fem amb vedella, enfarinem els talls abans de rostir-los i tot el demés igual.