Sí, temps i ganes d'embrutar, són les dues coses que es necessiten per fer pastissos. O potser m'ho sembla a mi, que es necessita més temps que per cuinar qualsevol plat?.... La veritat és que no m'agrada fer pastissos. Com que no m'agrada el dolç... és com si no em compensés passar-me una estona fent una cosa de la qual després no en gaudiré... gaire.
La qüestió és que si us agrada fer pastissos us proposo aquest de pastanaga, és laboriòs però el resultat és boníssim i trobo que és molt original, ja ho veureu. Com que ara fa fred, és una bona manera de passar la tarda.
INGREDIENTS:
150 grs de sucre moreno
50 grs de sucre
240 ml d'oli de girasol
3 ous
la pell ratllada d'una taronja (sobretot només la part taronja, la part blanca és amargant)
1 culleradeta de canyella mólta
1/2 cullerada de gingebre molt o bé 1 cullerada de gingebre fresc ratllat (se li ha de treure la pell primer)
230 grs de farina amb mig sobre de llevat en pols
2 pastanagues grans ratllades (es poden comprar ja ratllades per no tenir tanta feina)
90 grs de nous esmicolades
per la cobertura:
200 grs de formatge cremòs (philadelphia per exemple)
1 cullerada de suc de llimona
90 grs de sucre glass
Escalfem el forn a 180 º i engrassem un motlle o li posem paper vegetal perquè no s'enganxi la massa.
Barregem el sucre, l'oli i els ous. Quan el soroll de sucre ja no se senti tant, quan ja no sembli que hi ha vidres trencats, afegim la ratlladura de la pell de taronja, la canyella i el gingebre. Tamissem per sobre la farina, això vol dir anar afegint la farina però passada primer per un colador ben fi i l'anem deixant anar a la massa com una pluja fina de farina. D'aquesta manera no es faran grumolls. Tot això sempre sense parar de remenar. Finalment hi afegim les nous i la pastanaga.
Ho posem tot al motlle i ho posem al forn 1 hora o fins que li clavem un punxó i surti ben net, sense ni una mica de massa.
Un cop estigui fred el desmotllem i el cobrim per sobre i els costats amb la cobertura feta amb el suc de llimona, el sucre glass i el formatge cremòs.
El podem guarnir amb el que vulguem, virutes de xocolata, mitges nous, cors de colors, lacasitos... el que vulgueu.
Recepta treta del llibre "500 pasteles" que em va regalar la meva neboda Mireia.
150 grs de sucre moreno
50 grs de sucre
240 ml d'oli de girasol
3 ous
la pell ratllada d'una taronja (sobretot només la part taronja, la part blanca és amargant)
1 culleradeta de canyella mólta
1/2 cullerada de gingebre molt o bé 1 cullerada de gingebre fresc ratllat (se li ha de treure la pell primer)
230 grs de farina amb mig sobre de llevat en pols
2 pastanagues grans ratllades (es poden comprar ja ratllades per no tenir tanta feina)
90 grs de nous esmicolades
per la cobertura:
200 grs de formatge cremòs (philadelphia per exemple)
1 cullerada de suc de llimona
90 grs de sucre glass
Escalfem el forn a 180 º i engrassem un motlle o li posem paper vegetal perquè no s'enganxi la massa.
Barregem el sucre, l'oli i els ous. Quan el soroll de sucre ja no se senti tant, quan ja no sembli que hi ha vidres trencats, afegim la ratlladura de la pell de taronja, la canyella i el gingebre. Tamissem per sobre la farina, això vol dir anar afegint la farina però passada primer per un colador ben fi i l'anem deixant anar a la massa com una pluja fina de farina. D'aquesta manera no es faran grumolls. Tot això sempre sense parar de remenar. Finalment hi afegim les nous i la pastanaga.
Ho posem tot al motlle i ho posem al forn 1 hora o fins que li clavem un punxó i surti ben net, sense ni una mica de massa.
Un cop estigui fred el desmotllem i el cobrim per sobre i els costats amb la cobertura feta amb el suc de llimona, el sucre glass i el formatge cremòs.
El podem guarnir amb el que vulguem, virutes de xocolata, mitges nous, cors de colors, lacasitos... el que vulgueu.
Recepta treta del llibre "500 pasteles" que em va regalar la meva neboda Mireia.
Mare de déu! Tot un llibre de receptes professional! Riu-te'n dels Riera. Jo que sóc jove i no sé cuinar, com els teus fills, encara li trauré bon profit i tot ;)
ResponEliminaMoltes gràcies per compartir-lo, Núria. Ens veiem aviat!
Un petó guapíssim
ResponElimina