Penso que com que no fa fred aquest estiu i a més ara farem vacances i tindrem temps... què us sembla si fem un pastís en condicions? Com que és el temps dels albercocs el farem amb aquesta fruita però també es pot fer de prunes claudies, de prèssecs, de plàtans, de mango, de pomes...
Els pastissos no són el meu fort, la recepta l'he tret del llibre 500 pasteles que em va regalar la meva neboda Mireia. De moment n'he fet dos, encara me'n queden uns quants per provar!
Els pastissos de fruita m'encanten, el contrast dolç i àcid de la fruita és, és... no es pot explicar, proveu-lo.
Dedico aquesta recepta a la Carme que l'està esperant, perquè el provi de fer a casa.
INGREDIENTS:
170 grs de mantega (que no estigui freda, ha d'estar tova)
140 grs de sucre blanc
2 ous grans
170 grs d'ametlles mòltes
85 grs de farina
1'5 culleradeta de llevat en pols
1 culleradeta de canyella
6 albercocs sense ós i partits pel mig
Escalfem el forn a 180º i engrasem un motlle desmontable i el forrem amb paper vegetal de cuina.
Barregem bé la mantega i el sucre fins que ens quedi una crema més aviat blanca, llavors hi afegim els ous un a un i finalment les ametlles mòltes sense deixar de remenar. Si teniu un robot de cuina us anirà de primera per fer això.
Per una altra banda barregem la farina el llevat i la canyella i quan estigui ben repartit ho tirem per sobre de la crema de sucre , mantega i ous que ja teniem feta, poc a poc i9 ho remenem bé perquè no quedin grumolls.
Posem la barreja al motlle i els albercocs repartits per sobre amb la pell dins el pastís.
Deixarem el pastís al forn, al mig, a 180º uns 40 minuts i després taparem el pastís amb paper d'alumini i el deixarem uns 20 minuts més fins que punxant al mig del pastís el punxó ens surti ben net, sense gens de massa crua.
Deixem refredar el pastís fora del forn i al cap de deu minuts desfem el motlle per treure'l i el deixem refredar sobre una rejilla de forn sobre els fogons, perquè no se'ns estovi de sota amb l'escalfor.
Porta feina, però és que és un pastís, però creieu-me que val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada