flam de mató

LES POSTRES DE TOTA LA VIDA

El flam és un clàssic, son unes postres típiques que a més solen agradar a tothom. 

Avui farem un clàssic a moltes cartes dels restaurant que és el flam de mató. Ja veureu que fàcil de fer. Hem d'utilitzar el bany maria. Que ningú s'espanti, no es cap ritus iniciàtic ni res d'això. Es tracta de coure a una temperatura determinada, a base que s'escalfi l'aigua que envolta l'aliment. O sigui que ho hem de posar al forn però dins d'un recipient amb aigua. Podeu veure la recepta de flam on hi ha una foto del bany maria. Es poden fer flams de moltes coses vegeu també la recepta de flam d'ametlla .

INGREDIENTS:

100 grs de mató

2 ous

2 cullerades de sucre

sucre caramel (en podeu trobar en ampolles al suer com si fos quetchup i us pot servir per decorar molts postres)



Engeguem el forn a 200º perquè s'esclafi.

En un recipient batem tots els ingredients amb el turmix: els ous, el mató i el sucre.

Agafem els motlles on vulgueu posar el flam, si en voleu 4 de petits o un de més gran, com us vagi bé.

Poseu al fons dels motlles una mica de caramel i a sobre la preparació ja batuda.

Agafeu un recipient de la mida suficient perquè hi càpiguen tots els motlles i ompliu d'aigua de tal manera que els motlles queden envoltats d'aigua.

Poseu-ho al forn a 200º durant 30 minuts.

Espereu una mica que es refredin abans de desmotllar-los. Resseguiu tot el voltant amb un ganivet per fer que es desenganxi de les parets. Poseu un plat a sobre i tombeu el motlle i deixeu que caigui sobre del plat.

peix amb fruits secs

EL FORN

No em cansaré de dir que el forn és un gran aliat a la cuina. Ràpid, pràctic i sà. Ho poses a dins i no has de fer res més que esperar i vigilar. Encertar la temperatura i el temps és el més difícil però una mica de sentit comú i el fareu anar com si res. La qüestió és perdre-li la por. Va, decidiu-vos! Avui un altre peix al forn, lluç per ser més concrets. És un peix que no resulta car, sobretot si es compra sencer. Si no el gasteu en un sola vegada en podeu guardar de congelat per una altra ocasió. Us el feu tallar a talls no molt prims la part de la cua i la part de dalt en feu dos lloms sense espina. Dels talls de la cua un altre dia en podeu fer lluç amb verdures , lluç a la donostiarra , lluç amb salsa verda . Els lloms són ideals per fer aquesta recepta de peix al forn.

 INGREDIENTS:

2 lloms de lluç sense espina

1 patata

1 ceba

fruits secs al vostre gust ( panses, orellanes, prunes, nous ametlles, avellanes, pinyons, dàtils)

oli

sal i pebre


Engeguem el forn a 180º per escalfar-lo.

Pelem la patata i la ceba i la ratllem. En aquest moment és quan s'amortitza un robot de cuina. També ho podeu fer amb  l' artilugi fantàstic . Si no teniu cap d'aquests estris ho haureu de fer amb un ratllador normal i corrent, pringats!

En una plàtera d'anar al forn hi posem la patata i la ceba ratllada amanides amb sal i pebre. A sobre els talls de lluç també amb sal i pebre. Hi posem un raig d'oli ben repartit i els fruits secs també repartits.

Ho deixem al forn uns 12 minuts a 180º, ja veureu que les patates es torren una mica i que el peix perd el seu color brillant. No deixeu el peix cru, però ja sabeu que el peix com menys fet més sucós queda, si el fem massa queda ressec.

truita de pastanaga al curri

EN LA VARIETAT HI HA EL GUST 

Això diuen! No siguem avorrits, no cal que fem truita de patates sempre, es poden fer truites amb molts altres ingredients, sigueu creatius! Avui una recepta de truita original, ja veureu que bona resulta. A casa ha tingut sempre molt èxit.

INGREDIENTS:

2 pastanagues

1 ceba

4 ous

oli, sal i curri


Pelem la ceba i les pastanagues i ho ratllem tot.

En una paella amb una mica d'oli al fons hi posem la ceba i la pastanaga ratllada a foc mig. La tapem i la deixem que es cogui poc a poc. Hi posem una mica de sal i un parell de cullerades de curri.

Quan notem la pastanaga i la ceba ben tova ja podem tancar el foc.

Busquem una paella més petita amb garantia de fer truites, o sigui que sabeu segur que no s'enganxa i hi posem la meitat de la pastanaga i la ceba.

Batem dos ous amb una mica de sal.

Posem la paella al foc i quan estigui ben calent hi tirem els ous batuts. Esperem que es faci la crosta dels costats i barregem la truita pel mig, fent que l'ou cru vagi cap a sota i es vagi coent. Finalment la deixem un moment i hi posem un plat pla a sobre i agafem el manec de la paella amb una mà i amb l'altre subjectem el plat de sobre. Ara ve un cop de canell per tombar la paella i el plat i quedar-nos amb la truita dins el plat i la paella buida. Posem la paella al foc i hi afegim un rajolí més d'oli i hi tirem la truita deixant-la lliscar des del plat pel costat que encara està líquida. Abaixem el foc i deixem que es cogui l'ou que encara estava líquid.

Quan la veieu cuita la podeu posar en un plat net deixant-la relliscar desde la paella.

Fem dues truites perquè el resultat és millor que si en fem una de sola. Facilitem que l'ou es reparteixi millor.

Repetiu l'operació amb l'altre truita, ara que ja sou experts!

crema de musclos

SÍ, SÍ, HA ARRIBAT EL TEMPS DE LES SOPES

No em digueu que no us agraden, va, no us hi resistiu que a l'hivern no hi ha res més saludable que una bona sopa per sopar. La mateixa paraula ja ho diu "sopar". En feu una bona olla i guardada a la nevera s'escalfa en un moment. L'estona que hi dediqueu a fer-la, si en feu una bona quantitat,  servirà perquè un altre dia tingueu el sopar ja fet sense fer res. Es poden fer sopes de tot i al bloc en trobareu moltíssimes: sopa de tomàquet , escudella barrejada , crema de verdura , sopa de ceba , crema d'espàrrecs i una dotzena més. 

Avui una crema de musclus que és com una sopa de peix. Encara que no us agradin els musclus aquesta sopa us pot agradar.

INGREDIENTS:

1 branca gran d'api

1 ceba

1 pastanaga

1 quilo de musclus

1 got  de caldo de peix

pebre negre



Pelem la pastanaga i la ceba i ho tallem a quadrats petits. Traiem els fils de l'api de dalt a baix, poseu el ganivet a la part de dalt del tronxo de l'api i talleu molt superficialment i estireu per treure els fils. La idea és com si traièssiu els fils d'un plàtan. Un cop tret els fils talleu el tronxo i les fulles a trossos petits. L'api combina molt bé amb els musclos.

En una olla hi posem la verdura amb un raig d'oli que es vagi fent a foc baix. Ho tindrem així fins que ho veiem tou.

Poseu els musclos nets en una cassola esquitxats d'aigua i els tapeu bé amb una tapadora que encaixi per fer-los al vapor. Això de musclus nets jo sempre consello que en compreu quan els veieu nets per estalviar-se haver de rascar, però si no voleu rascar els esbandiu amb aigua ben bé per treure les restes que puguin portar del mar.  Els poseu al foc i espereu que s'obrin. Els retireu del foc i reserveu el suc que ens servirà per fer la sopa.

Quan veiem la verdura tova hi afegim el got de brou de peix. Si veiem que ens queda massa espés sempre en podem afegir una mica més al final.

Traiem els musclos de la closca i els hi estirem el fregall. Subjectem bé on està enganxat el fregall i l'estirem per retirar-lo sense que se'ns trenqui el musclo. Explicat sembla més complicat del que realment és, no us preocupeu. En guardeu quatre per posar-ne un parell a cada bol al final per fer bonic. Els demés els afegirem a la sopa.

Afegim els musclos  i el brou d'obrir-los ben colat a la sopa i hi posem una mica de pebre. Els deixem cinc minuts i ja ho podem passar pel turmix tot plegat.

Servim la sopa ben calenta en un bol amb un parell de musclos a sobre.

coca de bolets

NO PASSA RES

D'acord, ja ho sé,  heu sortit a buscar bolets i n'heu trobat quatre i a sobre no son ni rovellons. Doncs tranquils, no s'acaba el món si no es troben rovellons i si heu trobat pocs bolets, tampoc. Ara us ensenyaré una recepta amb bolets que en tindreu prou amb un grapadet de res. Almenys si els aneu a buscar que us els mengeu de gust després. Pel dia que ompliu el cistell teniu altres receptes com quiche de bolets amb salsa de piquillo , amanida tèbia de bolets , talllarines amb ceps , remenat de fredolics ...

INGREDIENTS:

1 base de pizza buitoni finíssima

2 espàrrecs

bolets

oli, sal i pebre

all i julivert


Engeguem el forn al màxim per escalfar-lo

Rentem bé els bolets, sense remullar-los molt, només el just per treure la terra. Jo no sóc partiària de posar els bolets sense rentar, que després mastegues terra.

Els posem en una paella amb oli i els donem voltes. Hi posem una mica de sal i pebre quan hagin deixat anar l'aigua i finalment all i julivert finament picat.

Estirem una mica la massa de la pizza i la tallem en dos rectangles de coca. Hi posem un rajolí d'oli sobre i els bolets.

Rentem els espàrrecs i els dobleguem pel mig i se'ns trencaran per on encara són tendres. Desaprofitem la part del tronxo que és més dura. Tallem la punta de l'espàrrec en rodanxes i les posem sobre la coca.

Posem la coca al forn i l'abaixem a 180 º. En tindrem prou amb uns 7 minuts i ja estarà.

verdura de colors

MÉS VERDURES AL FORN

M'encanten les verdures al  forn, però m'avorreix cuinar sempre el mateix, o sigui que avui unes quantes verdures de colors diferents per fer una plàtera ben gustosa i que entri pels ulls. Les receptes Lights, sanes, amb verdures... no tenen perquè ser avorrides. No necessiatreu més de 30 minuts per assaborir aquesta recepta de verdures. Si en voleu fer una altre de verdures al forn podeu fer verdura al forn , gratinat d'esbergínia i patates , carxofes, patates i moniato al forn  o escalivada express. 

INGREDIENTS

1 moniato

1 patata gran

1/2 manat d'espàrrecs

100 grs de xampinyons

12 tomàquets cherry

1 ceba tendra petita

6 ous de guatlla (també poden ser ous de gallina)

1 dent d'all

julivert trinxat

sal i pebre


Engeguem el forn a 200º per escalfar-lo.

Pelem el moniato i la patata i ho tallem a quadrats d'un cm.  més o menys. Els tallem petits així perquè es coguin al mateix temps que les altres verdures.

Tallem els xampinyons pel tros on hi ha terra i els rentem. Tallem pel mig els més grans només.

Pelem la ceba i la tallem a llunes que no siguin primes.

En una plàtera d'anar al forn hi posem les patates i els moniatos repartits primer de tot. A sobre hi posem els xampinyons i la ceba tendra. Decorem amb les espàrrecs i els tomàquets cherry repartits.
Amanim amb sal i pebre i trinxem l'all ben petit i el julivert i ho repartim per sobre. Ho esquitxem amb la mà mateix amb una mica d'aigua. Ho amanim amb un raig d'oli i ho posem al forn a 150º 20 minuts.

Passats els 20 minuts obrim el forn i traiem la plàtera a fora. Hi posem els ous de guatlla repartits, posem la plàtera al forn de nou i l'apaguem. Els ous es couran amb la mateixa escalfor del forn amb 2 o 3 minuts màxim.

pollastre amb magrana

PER PALADARS DE LES MIL I UNA NITS

Avui una recepta de pollastre amb sabors orientals. La manera de coure el pollastre no és la nostra manera i el gust tampoc, però us asseguro que queda tendríssim i amb un suau gust d'espècies amanit amb la frescura de la magrana. Una recepta molt original, que jo he tret d'una amfitriona que viu als Estats Units i que te un programa a la tele on es dedica a explicar què fa quan rep els seus convidats: les vaixelles que posa, els plats que cuina, com decora la casa... No em pregunteu perquè miro aquests programes... però la veritat és que me'ls miro, no us vull enganyar!

INGREDIENTS:

1/2 pollastre a talls, de cada quarto dos talls

1 ceba

1 albergínia no gaire gran

1 magrana

50 g d'ametlles (opcional)

1 taronja

comí, canyella, sal i pebre

Recordeu que la recepta seria per dues persones, si ho voleu fer per més només heu de multiplicar les proporcions.

Encenem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Mentre posem  els  talls de pollastre en una plàtera de forn. El hi posem sal i pebre.

Fem suc de mitja magrana i el posem en un cassó a reduir amb la pell de mitja taronja a dins perquè agafi el gust. Ho tindrem al foc fins que en quedi la meitat, això voldrà dir que s'ha evaporat aigua i el gust s'ha concentrat.

Pelem la ceba i la tallem a daus. Rentem bé l'albergínia i també la tallem a daus, més aviat  petits. Hi posem canyella i comí a sobre de la ceba i l'albergínia i ho barregem bé perquè tot agafi el gust de les espècies. Afegim això al pollastre i hi posem unes ametlles per sobre també.

Tallem l'altre mitja taronja a rodanxes primes i les tallem pel mig fent llunes. Les posem  al voltant de la plàtera per decorar i donar gust també.

Quan el suc de la magrana s'hagi reduit el posem per sobre del pollastre.

Posem la plàtera al forn tapada amb paper d'alumini 35 minuts. Al sortir del forn s'hi posa l'altre mitja magrana esmicolada per sobre.

Per esmicolar la magrana de forma senzilla mireu la recepta d' amanida amb magrana .

tallarines carbonara

TENIM DISCULPA

SÍ, tenim disculpa per no fer els spaguetti carbonara tal i com ho fan els italians, però és que aquí és impossible trobar guancciale. El guanciale és com la cansalada però es fa amb la part del morro del porc. És més greixós i gustós que la cansalada i es deixa assecar amb sal i no sé si hi posen alguna cosa més. Total que aquí ho hem de fer amb cansalada seca... però no fumada si us plau, d'acord que no ho podem fer igual, però acostem-nos el més possible a la recepta original. Per cert que els meus amics italians em diuen que la vertadera recepta de la carbonara no porta crema de llet.

 INGREDIENTS:

1/4 de ceba (també és opcional)

3 talls de bacon NO FUMAT tallat no massa prim

1 ou

150 grs. de tallarines

parmesà ratllat

oli, sal i pebre


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan l'aigua bulli hi posem la pasta i la deixem el temps que indiqui l'envàs.

Tallem la ceba a trossos ben petits.

Posem una cassola amb una mica d'oli al foc. Quan estigui ben calent hi posem la cansalada i l'anem tombant fins que estigui ben torrada. Quna la veiem cuita hi posem la ceba tallada a trossos i hi posem sal i pebre. Si la pasta encara no està feta podem apagar el foc de moment.

En un plat batem un ou amb una mica de sal i ho deixem reservat per després.

Quan la pasta estigui cuita hi posem un raig d'aigua freda per parar l'ebullició l'escorrem. No cal escorrer-la deel tot, si ens cau una mica d'aigua a la cassola no passarà res, se la beurà de seguida. L'afegim a la cassola amb la cansalada i la ceba i li posem l'ou batut i una mica de parmesà ratllat, li donem un parell de voltes i ja es pot apagar el foc.

Com tots els plats de pasta, però aquest encara més que cap altre, els comensals han d'esperar-la. Si la servim encara que siguin uns minuts després de treure-la del foc ens quedarà atapeïda i seca.

A la taula es pot deixar el parmesà ratllat perquè cadascú se'n posi una mica més al seu gust.

coca de vidre

ESTEU EQUIVOCATS

Penseu que ha de ser molt complicat fer una coca de vidre i que quedi bé? Jo també m'ho pensava, però la meva amiga Rosamari me'n va ensenyar i no en te res de complicat. Els ingredients són fàcils de trobar i el resultat és espectacular. Proveu-ho per tenir-ne per esmorzar o berenar o fins i tot per unes postres de diumenge supereconòmiques que és el que interessa. Aquesta és la recepta de la coca de vidre. Ep! que la recepta de panellets us la vaig donar l'any passat, n'heu fet o què?

Si voleu més postres ràpides mireu això: mousse de mango, pastís de poma ràpid, pa amb oli i xocolata, maduixes a la llima amb mousse de iogurt, lassie de mango.

INGREDIENTS:

1 rotllo de massa fina de pizza (Buitoni és molt bona), la trobareu a qualsevol Bonpreu

sucre

oli

pinyons

anís opcional


Engegueu el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafeu la massa de pizza, la deixeu una mica fora de la nevera perquè s'atemperi i la podeu desenrotllar sense que es trenqui.

La podeu tallar en quatre trossos que us costarà menys d'estirar. Es tracta de fer-la més prima i allargar-la per tots costats. Amb els dits comenceu pel mig i aneu estirant la massa amb compte perquè no s'arribi a estripar.

Quan la tingueu ben estirada li posem oli ben escampat, si conve hi passem la mà o un pinzell els que esteu més ben servits d'eines.

Després de l'oli i escampem sucre com si hi posessim sal per tot arreu que ens quedi ben escampat. I si voleu posar pinyons els poseu ara també.

Un cop tot afegit es pot posar al forn. Aneu-la vigilant perquè al cap de cinc minuts ja la veureu torrada. Ha de quedar ben torrada però no cremada.

Acabada de sortir del forn si no teniu nens a la vista i us ve de gust hi podeu afegir un rajolí d'anís.

dorada al forn

ELS GALLINERS AQUÀTICS

Bé, en realitat són galliners sense gallines. Es tracta de granges de peix. S'engreixen dorades i llobarros en gàbies al mig del mar. Així s'enten que a les parades del mercat i al super hi trobem aquests peixos que en diuen de ració. Tots son de la mateixa mida, tenen una mida adequada per una persona. El funcionament és com una granja, se'ls dona pinso i se'ls engreixa i quan fan el pes els treuen del mar. No cal dir que el gust els canvia lleugerament, les dorades o llobarros salvatges tenen un gust més de mar, els altres son una mica més farinosos. Però també ens els podem menjar, sobretot perquè surten molt més econòmics. Avui us proposo una recepta molt ràpida, tan que amb el temps que trigueu a llegir la introducció en podeu fer dues. És broma!

INGREDIENTS:

2 pastanagues

6 alls tendres

2 dorades de ració (pesen uns 300 grams, demaneu-les netes de dins per fer al forn)

1 dent d'all

ramet de julivert

un raig de vi blanc

oli i sal

romaní fresc (si en teniu, no és indispensable)



Engeguem el forn perquè s'escalfi a 220º.

Mentre s'escalfa el forn passarem una mica d'aigua per l'interior de la dorada per treure-li la mica de sang que els queda per dins. La deixeu que s'escorri bé, ho podeu fer també amb un paper menage.

Pelem les pastanagues i els alls tendres. Un cop pelades  les pastanagues continuem passant el pelador per extreure'n tires ben fines. Un cop pelats els alls tendres els deixem sencers, però si son massa gruixuts els partim pel mig de dalt a baix.

Posem les dorades en una plàtera d'anar al forn. Les amanim amb oli i sal i una mica de romaní fresc, no gaire. Les deixem al forn 5 minuts a 220 º.

Mentre tenim les daurades al forn posem l'all i el julivert junt amb un raig de vi blanc en un pot batedor i ho passem pel turmix.

Quan traiem les dorades del forn al cap de 5 minuts hi afegim la barreja del vi blanc i  els alls tendres i les pastanagues.  Les deixem uns 7 minuts més, hem de sentir olor de peix cuit i sobretot que no es torrin, que ens quedaran massa cuites.

farcellets d'albergínia

M'AGRADEN DE TOTES MANERES

Suposo que tohom te algun producte que li agrada fet de qualsevol manera. A mi això em passa amb les albergínies, m'agraden amb tot i com siguin.

Avui les farem protagonistes d'un primer plat, un plat ràpid i fàcil. També podem provar de fer un gratinat d'albergínies , ara que vé el fred. Per fer aquest gratinat necessitareu més temps, però per la d'avui en teniu prou amb 15 minuts. Espero que gaudiu d'aquesta recepta original.

INGREDIENTS:

1 albergínia gran

1 mozzarella fresca

una mica de formatge parmesà ratllat

mel

sal


Netegem bé les albergínies, no cal que les pelem. Tallem la part de la cua i la part de la punta. Les tallem a llesques de dalt a baix més o menys de 0'5 cms. No us amoineu, la qüestió és que no siguin ni molt primes ni massa gruixudes.

Les submergim en un recipient amb aigua amb sal abundant. Això els hi treu amargor.

Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

En una paella hi posem oli que cobreixi bé el fons. Escorrem bé les albergínies, si és necessari amb un paper de cuina. Les posem a la paella quan l'oli sigui ben calent. Les fregim d'un costat i de l'altre. Les traiem i les deixem sobre de paper de cuina perquè deixin anar l'excés d'oli.

Traiem la mozzarella de la bossa i la deixem que escorri una mica. La tallem a talls no gaire gruixuts.

Agafem un tall d'albergínia i a sobre hi posem una mica de sal i una mica de parmesà ratllat, ho tapem amb un tall o dos de mozzarella segons vosaltres veieu. Emboliquem el tall d'albergínia fent un rotllet i l'enganxem amb un escuradents. Feu el mateix amb tots els talls d'albergínia.

Agafem una plàtera d'anar al forn i hi posem els rotllets d'albergínia repartits. Els posem al forn just 5 minuts, només el temps necessari perquè la mozzarella es desfaci una mica.

Un cop trets del forn agafem una cullereta petita i la poseu dins el pot de mel. La traieu i quan veieu que el raig no sigui massa gruixut, deixeu que degoti per sobre dels rotllets de les albergínies. La mel li dona la gràcia a aquest plat.

Altres receptes amb albergínia: entrepà d'albergínia , albergínia oriental , espaguetis amb albergínia , escalivada express.

fricandó de vedella amb mandonguilles i bolets

ELS PLATS DE L'ÀVIA

Avui una recepta per quedar bé, un plat de diumenge. El fricandó és un  plat típic de la cuina catalana. N'hi ha moltes varietats amb diferents acompanyaments  (fricandó de vedella amb albergínies) però la base i l'elaboració sempre és la mateixa. No us ho poso tant difícil i podeu comprar les mandonguilles fetes en una carnisseria de confiança, no les compreu al super que no valen res. Ho sento però haureu d'anar al mercat. Va vinga, que un dia és un dia, feu-ho com una distracció...va tontos que us agradarà!! Per cert si ja heu sortit a collir bolets us podeu estrenar amb aquest plat o amb altres receptes de bolets com puré de patates amb bolets , quiche de bolets amb salsa de piquillo , tallarines amb ceps , crema de camagrocs .

INGREDIENTS:

250 grs de carn de vedella tallada prima per fer fricandó, pot ser culata o llata mateix.

6 mandonguilles

1 pot petit de bolets variats o bolets naturals si heu tingut sort

1 ceba molt petita

1 tomàquet petit

1 tassa de café de vi blanc

1 tassa de café de brandy

farigola seca o una branca de farigola fresca

una mica de farina

oli i sal


En una paella no gaire ample hi posem oli abundant i el deixem que s'escalfi molt. Quan estigui ben calent hi fregim les mandonguilles, primer d'un costat i després de l'altre. Les traiem i les deixem en un plat. Aprofitarem una mica d'aquest oli per fregir la carn.

Agafem els talls de vedella i els hi posem una mica de sal i els enfarinem, d'un costat i de l'altre. Espolsem l'excés de farina que hagi pogut quedar sacsejant-los.

Agafem una cassola petita i no gaire fonda i hi posem un fons d'oli, del mateix on hem fregit les mandonguilles. Anem fregint els talls de carn per un costat i per l'altre. Si no ens caben tots alhora els fem per tandes.

Un cop fregits els talls hi posem la ceba ratllada. Si la carn se'ns ha enganxat una mica al fons, molt millor, tot això donarà gust al fricandó. Quan la ceba s'hagi cuit, veureu que es posa més transparent hi posem el vi i el brandy. Deixem que es redueixi a foc alt i hi posem el tomàquet ratllat. En aquest moment hi posem la branca de farigola, o la farigola seca en pols i una mica de sal. Quan el tomàquet estigui cuit hi afegirem els bolets ben escorreguts i esbandits i les mandonguilles. Hi posem aigua fins que quasi ho cobreixi tot. Ho deixem a foc alt fins que l'aigua arrenqui el bull i aleshores el baixem del tot i tapem la cassola. El deixem fent xup-xup durant 15 o 20 minuts.

croquetes de botifarra negra

MÉS CROQUETES

Després de les croquetes de pollastre que són els típiques vaig posar al bloc d'altres croquetes no tan vistes com les croquetes de camembert o les croquetes d'espinacs. Avui toca el torn a unes croquetes molt originals. M'encanten les croquetes, perfectes en aperitiu com a primer plat o fins i tot com a plat principal en un sopar. Si les feu quan tingueu temps i les congeleu, és converteixen en una solució per un àpat improvitzat que és molt ràpid de fer.

INGREDIENTS:

200 grs de  botifarra negra

1/2 carbassó

1 ceba petita

3 cullerades de farina

3 gots de llet


Per fer unes bones croquetes sempre hem de seguir el mateix procediment.

Ratllem la ceba i el carbassó (carbassó només en aquest cas de les croquetes de botifarra negra), amb la mida de ratllador gran, no el de formatge. Posem una paella al foc amb una mica d'oli i fem la ceba i el carbassó fins que estigui tou a foc mig. Hi posem una mica de sal.

Mentre tallem la botifarra negra en daus petits.

Quan la ceba i carbassó ja estan tous hi afegim la botifarra i la deixem que es desfaci.

Quan la botifarra està ben barrejada amb la ceba i el carbassó hi posem la farina i li donem un parell de voltes perquè es cogui. Després hi posem la llet i hi afegim sal.

Ara ja és questió de paciència, apugem el foc i anem remenant i remenant, fins que la massa setà tota unida, fins que quan remenem ens ho emportem tot junt. Això vol dir que la farina ja s'ha cuit i hem fet una massa compacte.

Ho traiem del forn i ho deixem refredar. Si ho poseu en un plat pla i ho tapeu amb paper film ho podeu deixar a la nevera per fer les croquetes l'endemà.

Quan la massa estigui freda es poden fer les croquetes. Es fan boletes, o croquetes llargues, com vulgueu. Les passeu per ou batut i després per pa ratllat. Un cop fetes les podeu congelar o fregir en oli abundant que les cobreixi per tot arreu. L'oli ha d'estar molt, molt, calent sinó el que passa és que es desfan les croquetes.

Acompanyades d'una bona amanida, boníssimes!

amanida amb figues i pernil

TEMPORADA DE FIGUES

L'any passat per aquestes dates vaig posar unes saboroses postres amb figues: figues amb xocolata. Aquest any farem una amanida al temps de les figues. Amanida original i senzilla. Les figues queden molt bé a les amanides, no cal pelar-les, sobretot, però, compreu-les fresques, que no tinguin la pell arrugada.

INGREDIENTS:

enciam de fulla de roure

4 figues

2 talls de pernil ibèric

oli i vinagre de módena


Agafem l'enciam el netegem bé i l'escorrem. Quan estem segurs que no te gens d'aigua el posem en una plàtera. Tallem les figues en quatre trossos i tallem el pernil a trossos llargs i en posem un tros a cada figa.

Amanim amb oli i vinagre al gust ben batut i després tirat per sobre.

espaguetis amb mongeta tendra

M'AGRADEN ELS MATRIMONIS DE CONVENIÈNCIA

Un descobriment de plat! El vaig veure en un programa a la tele. Es veu que és un plat comú a les llars milaneses. Als italians els encanta barrejar pasta amb verdures i aquí no en tenim massa costum. Jo ja us n'he donat forces exemples: macarrons amb espàrrecs i alls tendres, spaguettis amb esbergínia, tallarines amb carbassa, macarrons amb coliflor gratinats, macarrons amb carxofes, macarrons amb bledes ... m'encanten aquests matrimonis de conveniència, són molt sans. En aquest cas els espaguetis que vaig fer eren integrals, millor impossible. La manera de fer la recepta fa que al coure la pasta en la mateixa aigua que la verdura a més s'impregni del gust de la mongeta. Boníssim, proveu-ho.

INGREDIENTS:

100 g d'espaguetis (aproximadament, es tracta de posar menys pasta que normalment)

2  patates no gaire grans

200 g de mongeta tendra del cuquet

salsa pesto


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Mentres triem les mongetes, tallem les dues puntes i les deixem senceres. Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grans.

Quan l'aigua bulli hi tirem la verdura.

Mentre podem fer la salsa pesto. Posem tots els ingredients a la batedora i ho triturem.

Quan faci 15 minuts de la verdura hi tirem els espaguetis dins la mateixa aigua i ho deixem el temps que indica l'envàs.

Un cop cuits els espaguetis ja es pot escorrer tot. Si les patates s'han desfet una mica no passa res, queden fins i tot millor així.

Posem la pasta i verdura ja escorreguda en una plàtera i hi ho amanim amb la salsa pesto.

pastís de galetes

HAPY HAPY TO YOU

No, no m'he equivocat, aquesta era la versió que feiem a casa, això de birthday no entrava dins del nostre vocabulari. Quan anava de visita a Barcelona a veure la iaia ella ens feia aquest pastís, és una recepta familiar. En fi, avui us presento el pastís d'aniversari dels meus fills. És el que portaven a escola quan eren petits. I triomfava, eh! que el Pau va fer un sopar amb ex alumnes del cole i encara se'n recorden... Doncs dedicat a la Núria que segueix el bloc i estava esperant aquesta recepta, un petó.

INGREDIENTS:

5 cullerades soperes de nesquick o un café doble carregat  (segons si voleu fer una versió adulta)

1 paquet de galetes marbú dorada (són les que van millor)

1 got de llet

1 paquet de mantega

1 rajola de xocolata negra de nestlé postres per desfer

el que vulgueu per guarnir 

Traiem la mantega de la nevera. La necessiten tova per poder untar les galetes i que no es trenquin. Aquest és el truc principal.

Agafem un pot amb aigua i busquem una tassa que hi càpiga a dins o un altre pot més petit per poder fondre la xocolata. Tallem la rajola de xocolata a bocins. Posem el pot amb aigua al foc, i a dins la tassa amb la xocolata, una esquitxada d'aigua i una cullerada de mantega. Sense que l'aigua arribi a bullir anem remenant la xocolata fins que estigui completament desfeta. Reservem el pot amb la tassa a dins perquè es mantingui calenta però fora del foc.

Agafem un plat fondo ample i hi posem una mica de llet amb les cullerades de nesquick. S'hi voleu fer una versió més adulta hi podeu posar café només o café amb brandy o amb una mica de baileys.

Remenem bé la llet amb el nesquick i comencem mica en mica a sucar galeta a galeta. Si les deixeu totes en remull es desfan. La manera de sucar-les és ràpida, primer un costat i li donem la volta perquè es suqui l'altre i la traiem. 

Un cop sucada hi posem mantega per una cara. Suquem una altra galeta i tapem la part untada de mantega amb aquesta i untem l'última galeta amb mantega. En suquem una altre amb llet l'afegim a la tira que ens va quedant i li posem mantega. Així amb totes les galetes que vulgueu fer, anar formant com aquest braç de gitano.

Necessiteu una plàtera llarga per posar-ho. Un cop fet tot el braç, ens quedarà com un paquet de galetes però en mig de cada galeta hi haurem posat mantega.

Finalment es cobreix amb la xocolata fosa per tot arreu i es guarneix amb lacasitos, cagarrutes de xocolata o el que vulgueu.

Es posa a la nevera almenys una hora i a l'hora de tallar es fa al biaix, perquè el tall parteixi les galetes i ens quedi un plat on es veurà una ratlla de galeta i una altra de mantega succesivament. Si no m'heu entés heu de tallar en la direcció que vaig dibuixar amb la canya.

Ben fred, deliciós!!

rap al vapor amb all i oli de tomàquet

PEIX BULLIT

Ja sabem que el peix bullit fa malalt, però jo us demano que descobriu el peix al vapor. El rap per exemple queda molt bó al vapor, conserva tot el seu gust i la textura queda agradable. Si el feu amb patates i pastanaga amb un raig d'un bon oli ja n'hi haurà prou per assaborir-lo bé. Avui, però, li farem una salsa per acompanyar-lo i que ens quedi un plat menys de malalts.

INGREDIENTS:

2 talls gruixuts de rap

2 patates mitjanes

per l'allioli de tomàquet:

2 dents d'all

1 tomàquet madur petit

unes branques de julivert

 maionesa

Ja sabeu que per coure al vapor necessitem una vaporera. Són molt barates, la podeu veure en el lateral de la pàgina.

Agafem una paella petita i hi posem el tomàquet i una dent d'all gran sense pelar. Ho anirem tombant perquè es torri per tot arreu. Serà com si ho escalivéssim. Ho podeu fer amb flama aguantant amb unes pinces també.

Posem una cassola al foc que tingui una tapa que s'ajusti. Hem de comprobar que la vaporera se'ns hi adapta bé també.

Omplim la part de baix de la cassola d'aigua, el nivell serà fins que toqui el fons de la vaporera, no ens ha de sortir aigua per sobre però tampoc n'hi hem de posar poca. A dins de l'aigua hi posem una dent d'all i una branca de julivert, això donarà un cert aroma al vapor.

A sobre de la cistella del vapor hi posem les patates pelades i tallades a rodanxes primes. Volem que es cogui tot al mateix temps i la cocció del rap és molt ràpida. Ho posem al foc i quan bulli comptem uns 7 o 10 minuts i ja estarà cuit. Per saber-ho destapem i punxem les patates per veure si ja son toves i observem si la carn del rap ja s'ha desenganxat de l'espina.

Mentres fem una maionesa, amb un got no gaire gran d'oli.  Un cop feta hi posem l'all escalivat pelat i el tomàquet també pelat. Hi afegim un parell de branques de julivert ben esmicolades i ho passem tot plegat pel turmix. El resultat és com un allioli suau amb tomàquet. Proveu-la perquè és ideal per acompanyar peix, musclos, llagostins... 

pastís de crepes

UN PRIMER PLAT ORIGINAL

Pot semblar un plat pesat però no ho és gens. Si a dins hi posem alguns elements frescos ens quedarà força equilibrat. Jo us donaré alguns exemples d'ingredients però s'hi pot posar de tot: tonyina, pernil dolç o salat, salmó, llagostins, cranc, formatge, enciam, tomàquet, pastanaga, pabrot vermell, blat de moro, api ratllat...

Quina mala sort, no tenia electricitat i no vaig poder maionesa! Però vosaltres poseu-ne que queda molt més bó.

INGREDIENTS:

Per les crepes

Per farcir:

1 llauna de tonyina

1 llauna de blat de moro

1 pastanaga

2 ous durs

3 talls de pernil dolç

4 talls de formatge manxego ben prims

1 tomàquet

Per la maionesa


Preparem tots els ingredients del farciment, tallant-los ben prims els que s'hagin de tallar. La pastanaga la podem ratllar per exemple.

Fem una crepe i la posem sobre una plàtera rodona i a sobre hi posem el formatge. En fem una altra i a sobre hi posem pastanaga ratllada, una altra i a sobre pernil dolç, una altra i a sobre ou dur, una altra i a sobre talls de tomàquet, després tonyina i a l'últim blat de moro. És només un exemple de l'ordre, ho podeu fer com vulgueu.

 A sobre de tot hi posem una capa de maionesa i ho decorem.

carpaccio de carbassó

SER O NO SER

Un carbassó o és tendre o no ho és. Com ho podeu saber? Doncs el carbassó fresc i tendre està dur i te la pell brillant. Quan ja no és fresc la pell s'estova i es torna més mate. No us amoineu, la veterania és un grau, segur que amb el temps vosaltres fent una ullada a la parada ja veureu què val la pena comprar aquell dia. Per fer aquest plat necessitem carbassons ben tendres i ja s'estan acabant. Però encara en podreu trobar, tranquils.

INGREDIENTS.

1 carbassó petit

1 tros molt petit de parmesà (al vostre gust)

vinagreta de nous



Rentem bé els carbassons perquè no els pelarem. Els hem de tallar en rodanxes molt primes, estil carpacccio, per tant si tenim algun estri ens pot ser d'utilitat. Ja sabeu que jo us aconsello l' artilugi fantàstic , però també va bé un robot de cuina o a males paciència i un ganivet.

Un cop tallat el repartim bé per la plata i li ratllem el formatge per sobre, al nostre gust.

Fem la vinagreta de nous i amanim el carpaccio.

estofat de porc al vi negre

CARDAMOM

Què, us sona? Doncs és una espècie molt utilitzada a l'orient mitjà. Te un toc de llimona que la fa molt especial. Us aconsello comprar-ne quan en trobeu -que no és fàcil-, la podreu fer servir per fer cuscus o un xai al forn... ja veureu com hi trobareu moltes utilitats. Aquí l'he usat en aquest estofat de porc amb vi, un plat gens adequat pel nostre amic Salama que ha tornat al Sahara. Un petó per ell.

INGREDIENTS:

300 grs de carn magra de porc a trossos quadrats (també podria fer-se amb secret de porc)

1 ceba petita

3 llavors de cardamom

1 tros de pela de llima

2 tasses de vi negre

1/2 tassa de vi de porto, brandy o algun vi dolç fort

2 pastanagues grans

oli, sal i pebre

Agafem una cassola no molt ample i hi posem un raig d'oli que cobreixi el fons i la posem al foc. Salpebrem la carn i l'afegim a la cassola quan l'oli estigui calent. L'anem tombant perquè es rosteixi per tot arreu.

Pelem la ceba i la ratllem a sobre de la carn quan estigui daurada. Hi afegim el cardamom i la pell de llima. Penseu que la pell només ha de ser el tros verd, no aprofiteu el tros blanc que amargueja.

Quan la ceba estigui transparent, com que està ratllada no trigarà gaire, hi afegim el vi i el brandy i ho deixem a foc fort 5 minuts.

Després abaixem el foc i ho tapem i ho deixem a foc baix durant mitja hora , fins que es begui tot el vi.

Mentre es fa la carn farem l'acompanyament. Avui hi posem pastanagues però també es pot acompanyar amb daus petits de moniato i patates fregides. A part que el color contrasta molt el gust dolç tant de pastanagues com de moniato hi va molt bé a aquest estofat.

Per preparar les pastanagues les pelem i les tallem a tires primes. POsem una paella al foc amb un rajolí petit d'oli. Les posem a la paella i les anem saltejant, les amanim amb sal, una mica de sucre i hi molem una mica de pebre de 5 baies, d'aquell que te tots colors.

T'agraden els estofats? Prova el goulash .

pastís de pasta filo

LES APARENCES ENGANYEN

Que guai és quan trobes un plat que un cop fet sembla que t'hi has matat però en realitat és superfàcil!!

Doncs aquest és el cas. Un pastís de pasta filo amb el farciment que més us agradi i que us imagineu vosaltres. Ràpid de fer i molt fàcil. A dins hi podeu posar qualsevol cosa, tot lliga: espàrrec verds i salmó fumat amb una mica de beixamel; ceba i carbassó fregit i salsitxes; pabrot del piquillo tonyina i tomàquet; espinacs, gambetes i formatge feta ... Hem de tenir la precaució de coure-ho tot abans de posar-ho al farcit, en cas que siguin ingredients que no es puguin menjar crus.

INGREDIENTS:

1 paquet de pasta filo

1 cullerada de mantega

1 mató gran , no de terrina individual

2 tomàquets madurs

20 tomàquets cherry

20 olives negres d'aragó

10 fulles d'alfàbrega


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Traieu la mantega de la nevera i deixeu-la fora perquè s'estovi.

Agafem un bol i hi posem els tomàquets madurs mal tallats, hi afegim el mató, els tomàquets cherrys i les olives negres tallades en dues parts i sense os. Hi esmicolem les fulles d'alfàbrega per sobre.

En una plàtera d'anar al forn rodona hi posem un paper vegetal perquè no se'ns enganxi. La idea és fer un pastís rodó i cavalcar les puntes cap endins al final. A sobre hi posem una capa de pasta filo, la untem amb mantega i en posem una altra. A sobre hi posem un terç del farciment al mig només i el tapem amb dues capes més untades de pasta filo. Ho repetim dues vegades més. Finalment agafem les puntes i les cavalquem cap al mig perquè tanquin el farcell. Pintem el farcell amb mantega per sobre.

Ho posem al forn a 200º fins que veiem la pasta tornar-se una mica torrada.

kartoffel salad

UNA AMANIDA ALEMANYA

A veure si em podeu dir deu aportacions de la cuina alemanya a la cuina universal? Què, no us surt? La veritat és que no n'hi ha gaires però un plat indiscutiblement alemany que almenys podem degustar en els bars de tapes és aquesta Kartoffel salad, o sigui amanida de patates. Ingredients molt senzills i com no, les salsitxes que nosaltres en diem de frankfurt i que si en demanes a alemanya ningú entendrà de què es tracta. Per ells son bratswurts, schnitzel o no sé què, la veritat és que el tema alemany no el domino.

INGREDIENTS:

2 patates grans

4 salsitxes de frankfurt (de bona qualitat, jo us aconsello schara)

1 tros petit de ceba tendra

1 cullerada de sopa de vinagre

3 cullerades de sopa d'oli de girasol

1 cullerada de postre de mostassa de dijon

sal, pebre i porradell opcional (el porradell és el cebollino o ciboulet. Encara no? Aquelles fulles llargues i molt primes de color verd i gust de ceba)

Agafem una olla i l'omplim d'aigua que cobreixi bé les patates. Netegeu les patates i les poseu a dins. Hi afegiu sal. Han de bullir fins que es puguin punxar amb una punta de ganivet amb facillitat. Aneu-les vigilant, si les deixeu massa es desferan molt, però no les traieu massa dures que estaran crues.

Mentre preparem el tros de ceba tendra tallant-lo ben petit, tot el més petit que podeu. Poseu la ceba en un plat i hi tireu el vinagre, l'oli i la cullerada de mostassa. Afegiu una mica de sal i pebre i remeneu-ho bé. Deixem la ceba aquí en maceració mentre bullen les patates.

Quan falti una mica per apagar el foc de les patates hi podeu afegir les salsitxes a dins. Són molt millors calentes perquè s'estoven i el greix es desfà.

Manteniu les salsitxes amb l'aigua calenta en un pot i a l'olla de les patates ja hi podeu posar aigua freda per poder-les pelar sense cremar-nos. Deixeu-les una estona i les peleu. Les talleu a trossos no molt grans.

Poseu les patates tallades en una plàtera, afegiu-hi la salsa ben barrejada amb la ceba i les salsitxes tallades a rodanxes.

Podeu posar-hi per sobre una mica de porradell, jo com que tenia públic infantil no n'hi vaig posar, que mai se sap si això els pot fer desistir de tastar-ho...

fusilli amb tonyina i olives

LES MIL I UNA ... MANERES

No em refereixo a sexe, que no tinc tanta imaginació. Em refereixo a maneres de fer pasta. Realment es pot fer de mil maneres. Aquesta vegada una recepta de pasta ben fàcil. Les olives us proposo que siguin gaspatxes, que són aquelles amb un color vermellós, fetes amb vinagre que li donaran un gustet especial a tot plegat. A més aquesta recepta tant ens la podem menjar freda com calenta.

INGREDIENTS:

150 grs de fusilli

1/2 llauna de tomàquet

1 llauna petita de tonyina

1/2 ceba

1 all

12 olives gaspatxes

sal, oli i sucre

Posem una olla al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem que es faci el temps que indiqui l'envàs. Abans d'escorrer-la hi posarem un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i que no s'enganxi la pasta.

Mentres agafem la mitja ceba, la pelem i la ratllem.

Agafem una paella amb una mica d'oli al fons i la posem al foc, just un rajolí d'oli. Xafem un all amb pell i tot i el posem a la paella amb l'oli. El deixem que es faci només una mica de res i hi afegim la ceba ratllada. Anem remenant la ceba a foc viu i ja veureu com es fa ràpid. Afegim la mitja llauna de tomàquet i hi posem una mica de sal i una mica de sucre.

Mentre es fa el tomàquet obrim la llauna de tonyina i la deixem a punt i traiem els pinyols de les olives, pelant-les amb un ganivet.

Quan la salsa de tomàquet ha canviat de color i s'ha tornat més espessa ja hi podem afegir la tonyina. Ho deixem dos minuts més al foc i hi afegim les olives i apaguem el foc.

Un cop escorreguda la pasta hi posem la salsa per sobre i ho remenem bé.

tiramisú

ELS POSTRES DE LA MAMMA

No em digueu que no fa il·lusió fer les receptes típiques que et menges normalment al restaurant? I quan resulta que les fas, te les menges i encara son millors ja tens un orgasme i tot!!

Doncs avui us proposo el típic tiramisú dels restaurants italians, i de vegades no italians, que agrada a tothom.

La recepta és del meu cunyat Pere, que sempre que la fa triomfa molt!

INGREDIENTS:

2 ous

5 cullerades de sucre

1 cafe llarg

1 xupito petit d'amaretto (licor d'ametlles amargues  italià. Si no en teniu poseu-hi vi ranci que és més fàcil de trobar, no és el mateix però en cas de necessitat servirà)

1 pot de mascarpone

9 melindros

pols de xocolata amarga

COM SEPARAR LA CLARA DEL ROVELL

Agafa una ampolla petita d'aigua buida. Treu-li l'aire prement-la i acosta-la al rovell. Deixa-la anar i veuràs com xucla només el rovell.

Deixa anar el rovell en un altre bol.

I ja els tens separats

Barregem el café amb una cullerada de sucre i el xupito d'amaretto.

Separem els rovells de les clares d'ou. Heu de trencar els ous i sense treure'ls de la closca heu de deixar que caigui només la clara i deixar pescat el rovell dins d'una mitja closca. Reserveu els rovells en una tassa.

Fem les clares a punt de neu. Pose-hi un polsim de sal i bateu-les bé fins a conseguir el punt de neu. Necessitareu un batedor manual per batre clares o bé ho podeu fer amb l'utensili especial que s'acopla al turmix, és com una gàbia de plàstic, perquè m'entengeu, que es posa tapant la part de les ganivetes de la batedora.

Barregeu els rovells amb el mascarpone i la resta del sucre, fins que quedi ben fi i el sucre no faci soroll.

Ara barregeu aquesta crema amb les clares a punt de neu embolicant amb una cullera, mai batent que sinó se'ns abaixarien les clares. Un cop barrejat ho reserveu.

Suqueu els melindros un a un dins el café, amb certa rapidesa, no volem que ens quedin amarats perquè se'ns trencaran, busqueu l'equilibri ni massa secs ni massa xops.

Un cop sucats els posarem en una plata, primer tres del pis de baix, fent la forma que vulgueu segons la plata que ho poseu.

Ara ja hi podem posar una capa de la barreja del mascarpone, sigueu generosos, ha de ser una tercera part del que tenim. Tampoc no us passeu, que no sobresurti massa quan ho tapem amb  la següent capa de melindros.

Tornem a posar melindros a sobre sucats i hi tornem a posar una capa de mascarpone per sobre.

Finalemnt ho cobrim amb una capa de mascarpone i agafem un colador petut ben fi i hi posem les cullerades de xocolata amarg i anem picant el colador perquè caigui la xocolata cobrint el pastís per sobre.

Tapeu bé la plata amb paper film i deixeu el tiramisu a dins el congelador com a mínim mitja hora. El que us sobre el podeu congelar per un altre dia. Quan el traieu serà boníssim igual.