peix amb romesco

MÉS PEIX AL FORN

No tinc temps de cuinar! És que jo no tinc temps! Ja ho sabem. Ningú té temps per cuinar. Per això s''agraeixen les receptes ràpides i que resulten. Són receptes que no porten feina i mentre es van fent podem preparar un primer plat.

L'única dificultat és coure el peix el temps just. Si el peix es fa massa queda massa sec. Em prometeu que el provareu de fer? Aquesta recepta de lluç al forn és un éxit assegurat!!

INGREDIENTS:

1 llom de lluç (la part de dalt del lluç sense espina. Com sempre també es pot fer amb filets de llobarro , orada, rap, etc)

30 ametlles torrades pelades

2 dents d'all

1/2 got de vi negre

1 llauna de tomàquet cru triturat

oli, sal, pebre i un polsim de sucre

Comencem engegant el forn al màxim per pre-escalfar-lo. 

En una paella posem oli que cobreixi el fons i hi posem les ametlles i els alls filetejats perquè es dauri tot plegat, sempre remenant perquè no es cremin.

Un cop daurats s'hi afegeix la llauna de tomàquet i el mig got de vi negre. S'hi posa sal i sucre i es deixa a foc mig baix, anant remenant de tant en tant.

Agafem els lloms del lluç i els hi posem sal i pebre. Mentre podem anar preparant coses del primer plat.

Un cop la salsa de tomàquet ja es nota cuita, ja ens ha canviat de color i s'ha espessit, compteu uns 8 a 10 minuts, la treiem de la paella i ho passem tot pel turmix, que quedi una salsa ben fina.

Agafem la plata d'anar al forn i hi disposem unes quantes cullerades de la salsa i l'escampen una mica. A sobre hi posem el llom de lluç i l'acabem de cobrir amb tota la salsa.

El posem al forn a 200º uns deu minuts com a màxim. Si en feu més quantitat haureu de deixar-ho més estona. I si feu filets d'orada més aviat petita amb menys temps en tindreu prou, uns 7 minuts.

Aprofiteu aquests deu minuts per acabar de fer el primer plat. En vint minuts podeu tenir un primer i un segon preparat!!

pastís de pastanaga

TEMPS!

Sí, temps i ganes d'embrutar, són les dues coses que es necessiten per fer pastissos. O potser m'ho sembla a mi, que es necessita més temps que per cuinar qualsevol plat?.... La veritat és que no m'agrada fer pastissos. Com que no m'agrada el dolç... és com si no em compensés passar-me una estona fent una cosa de la qual després no en gaudiré... gaire.

La qüestió és que si us agrada fer pastissos us proposo aquest de pastanaga, és laboriòs però el resultat és boníssim i trobo que és molt original, ja ho veureu. Com que ara fa fred, és una bona manera de passar la tarda.

INGREDIENTS:

150 grs de sucre moreno

50 grs de sucre

240 ml d'oli de girasol

3 ous

la pell ratllada d'una taronja (sobretot només la part taronja, la part blanca és amargant)

1 culleradeta de canyella mólta

1/2 cullerada de gingebre molt o bé 1 cullerada de gingebre fresc ratllat (se li ha de treure la pell primer)

230 grs de farina amb mig sobre de llevat en pols

2 pastanagues grans ratllades (es poden comprar ja ratllades per no tenir tanta feina)

90 grs de nous esmicolades

per la cobertura:

200 grs de formatge cremòs (philadelphia per exemple)

1 cullerada de suc de llimona

90 grs de sucre glass

Escalfem el forn a 180 º i engrassem un motlle o li posem paper vegetal perquè no s'enganxi la massa.

Barregem el sucre, l'oli i els ous. Quan el soroll de sucre ja no se senti tant, quan ja no sembli que hi ha vidres trencats, afegim la ratlladura de la pell de taronja, la canyella i el gingebre. Tamissem per sobre la farina, això vol dir anar afegint la farina però passada primer per un colador ben fi i l'anem deixant anar a la massa com una pluja fina de farina. D'aquesta manera no es faran grumolls. Tot això sempre sense parar de remenar. Finalment hi afegim les nous i la pastanaga.

Ho posem tot al motlle i ho posem al forn 1 hora o fins que li clavem un punxó i surti ben net, sense ni una mica de massa.

Un cop estigui fred el desmotllem i el cobrim per sobre i els costats amb la cobertura feta amb el suc de llimona, el sucre glass i el formatge cremòs.

El podem guarnir amb el que vulguem, virutes de xocolata, mitges nous, cors de colors, lacasitos... el que vulgueu.

Recepta treta del llibre "500 pasteles" que em va regalar la meva neboda Mireia.

cigrons amb espinacs

LLEPAFILS

L'altre dia tenia previst fer cigrons amb espinacs, però venia la meva nebodeta a dinar, la Mireia de 28 anys. Me'n vaig recordar que no li agraden el cigrons, és un detall recordar el que li agrada o no als convidats. Però després de dubtar i de comentar-li el menú i no dir-me res, vaig tirar endavant amb el pla que tenia.
La qüestió és que li va encantar el plat, em deia que els cigrons quedaven dissimulats.
Crec que hem de buscar la manera de fer els aliments perquè ens agradin. Jo no menjo mai meló, no el suporto, però en canvi menjo sopa de meló!
Aquí teniu aquesta recepta apte fins i tot pels que no els agraden els cigrons, o els espinacs, que tot pot ser! I si us animeu us en proposo més:  cigrons amb bledes,  mongetes amb cloïsses,  pasta e fagioli,  llenties estofades. Totes són de llegum per menjar amb cullera.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de cigrons cuits

2 manats d'espinacs

1 ceba molt petita

1 tomàquet

1 ramet de julivert (tres o quatre branques)

1 grapat de pinyons

1 all

1 llesca de pa dur prima

Netegem  bé els espinacs sota el raig d'aigua perquè solen portar molta terra. Ara també n'és temps. Els hi treiem els tronxos i les fulles trencades o una mica grogues.

Pelem i piquem la ceba a trossos ben petits. Ratllem el tomàquet.

En una cassola hi posem una mica d'oli, quan estigui calent hi posem l'all filetejat, els pinyons, la llesca de pa i ho daurem tot plegat. A última hora hi tirem el ramet de julivert i ho treiem del foc deixant l'oli a la cassola. Ho podeu posar en un pot de turmix per fer servir després.

Posem en l'oli de la cassola la ceba tallada i la fem a foc mig fins que es torni transparent. Després hi afegim el tomàquet ratllat i hi afegim sal i una mica de sucre.

Quan el tomàquet estigui cuit, ja hagi canviat de color, hi afegim els espinacs. Penseu a posar-ho en una cassola gran perquè hi càpiguen. Primer ocupen molt d'espai i després es van reduint.

Quan tenim els espinacs tous hi posem els cigrons i un got gran d'aigua.

Agafem el pot del turmix amb els ingredients que teníem reservats i afegim una mica d'aigua de la cassola junt amb tres o quatre cigrons i ho passem tot plegat pel turmix. Podríem dir que això serà una picada, però cuita, no amb ingredients crus.

Quan ho hem passat tot bé pel turmix ho afegim a la cassola i apaguem el foc i ho deixem tapat. Tasteu-ho de sal abans d'apagar el foc.

MIREIA ARA JA TE LA POTS FER TU A CASA, TE LA DEDICO. I TU TAMBÉ LAIA, QUE TAMPOC T'AGRADEN ELS CIGRONS, A TU! PETONETS!

quiche de carbassó

LES QUICHES 

En realitat estaríem parlant d'una truita feta d'una altra manera, però clar els francesos li diuen quiche, ai  sí, que fi! Ara amb totes les masses ja preparades tot això s'ha facilitat molt. Realment és un plat molt fàcil de fer. La fórmula sempre és la mateixa, l'ingredient principal, que canviarà segons la versió, i els ingredients de fons que sempre són els mateixos: la massa, els ous i la crema de llet.

Es poden fer quiches d'espinacs, de ceba, de bolets, la típica de bacon, de porros, de pebrots...

INGREDIENTS:

1 massa preparada de pasta brisa (marca La cocinera o Buitoni totes dues queden bones)

3 ous

2 carbassons grans o 3 de mitjans

200 ml. de crema de llet (1 brick petit)

de 30 a 50 grs de roquefort segons els gustos

oli, sal i pebre

Engeguem el forn al màxim, comencem com totes les receptes de forn.

Agafem els carbassons i els rentem bé, no cal que els pelem, iupi! Els tallem a talls ben prims, si pot ser com si fossim patates xips, com més primets, més es barrejaran i es faran més ràpid. Poseu una paella amb una mica d'oli i els carbassons tallats a foc mig i els anem remenant.

Posem la massa en un motlle rodó amb el mateix paper vegetal que porta així no s'enganxarà. Un cop posada al motllo la tapem amb paper de plata, ben enganxat a la massa, no per sobre el motllo, i la posem al forn uns 10 minuts a 200 º.

Mentre agafem un pot de trumix i hi posem els ous, la crema de llet, un polsim de sal i una mica de pebre i ho passem tot per la batedora.

Treiem el motllo del forn, li treiem el paper de plata de sobre i hi posem els carbassons a dins, escorrent l'oli. Amb aquests 10 minuts els carbassons s'hauran fet a la paella i ja estaran ben tovets. Hi afegim també els ous i la crema de llet batuts i ho escampem uniformement, que ens quedi el carbassó ben repartit. En aquest moment hi posem el roquefort, el tallem a tacos molt petits i el repartim per sobre del pastís. Això segons el vostre gust n'hi poseu més o menys. A mí no m'agrada el roquefort, però en canvi n'hi poso una miqueta i queda tot repartit i no es nota un gust massa fort.

Poseu la quiche al forn a 200º uns 30 o 35 minuts, poseu-la al mig del forn i si teniu la funció de ventilador hi va perfecte. Quan estigui daurada de dalt i es vegin els ous ja ben quallats és que ja està feta. 

És un menjar que es pot tenir fet i escalfar-ho a última hora.

arròs de fruits secs amb costelles de xai

FAST FOOD

Que en anglès vol dir menjar ràpid. Us sembla que aquesta foto te pinta de menjar ràpid? Doncs ho és.

Es tracta d'un arròs amb fruits secs que ens pot servir per acompanyar qualsevol carn o peix fet a la planxa o fregit.

És un plat també que ens pot treure d'un compromís en un dinar o sopar improvitzat. Per ser el rei o la reina dels sopars improvitzats precisament es tracta de tenir sempre una série d'articles en stock. No fer això tan maco que fan a les botigues de Vilanova que quan vas a buscar alguna cosa et responen amb la frase eterna: "Ai no, no me'n queden, ho sento" i afegeixen : "N'haviem tingut, eh?" com si a tu et servís d'alguna cosa saber que aquell taulell havia disposat de l'article que tu buscaves però  quan tu tenies 15 anys... 

Us asseguro que si a casa vostra teniu un rebost ben assortit i no com el magatzem de les botigues vilanovines,  mai hareu de lamentar que vingui algú a casa vostra i no li pogueu omplir la panxa!

Una de les coses que no poden faltar en un rebost són els fruits secs. Per acompanyar una amanida, per fer una salsa d'ametlles, per una picada, per posar al iogurt, per fer una vinagreta... o com en aquest cas per fer un arròs. 

INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs basmati

quantitats de fruits secs aproximades per dues tasses:

20 ametlles

20 avellanes

30 panses

15 prunes seques sense òs

10 orellanes

un grapat de pinyons

15 mitges anous

oli

sal

el tall que vosaltres vulgueu que acompanyi l'arròs

Agafem un pot gran amb aigua abundant i sal i el posem al foc fins que bulli. 

Posem una tassa d'arròs per comensal, i penseu que les quantitats de fruits secs són orientatives i que sempre s'han d'adaptar al vostre gust. Ja ho sé Pau i Júlia que no us agraden les panses ni les prunes!, doncs no n'hi poseu que no passa res. També hi ha d'altres fruits secs que no he posat que s'hi podrien posar : nous de Brasil, nous de macadàmia, anacards, figues seques, dàtils, baies de Goji, tot dependrà del vostre gust.

Mentre esperem que l'aigua bulli preparem els fruits secs que farem servir i els posem tots en un bol o un plat.

Quan l'aigua bulli hi posem l'arròs, jo he triat un arròs basmati perquè té poc midó, això vol dir que no es desfà ni queda enganxòs. Necessitarem almenys 20 minuts o més perquè es faci aquest arròs. Si el coem poc és molt desagradable perquè queda massa dur. Tasteu-lo per saber si ja està bé, d'acord?

Agafem una paella, mentre l'arròs està al foc, i hi posem un raig d'oli i tots els fruits secs i els saltegem amb un foc mig. D'aquesta manera tot el gustet dels fruits secs passarà a l'oli. Només ho saltegem una mica, jo diria que com  a molt 5 minuts, remenant continuament perquè no es torrin massa.

Preparem, si voleu, també el tall ja a la planxa i el fem simultàniament. Nois! que a la cuina la simultaneitat ens estalvia molt de temps, sigueu intrèpids i atrevits!

Quan l'arròs ja està cuit l'escorrem ben escorregut i el tirem a dins la paella amb els fruits secs i li donem un parell de voltes perquè els gustos es barregin i quedin ben repartits els fruits secs a dins l'arròs.

Agafem un bol i l'omplim d'arròs i l'apretem amb una cullera. El tapem amb un plat i li donem la volta perquè ens quedi el flam al plat. Al costat li posem el tall que hagueu fet.

Més fast no pot ser! En 25 minuts tindreu tot el dinar fet. El podeu acompanyar amb una bona amanida.

carxofes,patates i moniato

QUIN ROTLLO TRIAR LES CARXOFES!

Ara, just ara! Ara és el temps de les carxofes. Ara les trobareu ben apretades, quan les agafeu amb la mà notareu que estan ben plenes, que tenen moltes fulles. Heu de vigilar també que no tinguin les puntes de les fulles negres, que voldria dir que ja fa dies que estan collides.

Clar, no us agrada triar les carxofes, no? La veritat és que són un rotllo, no saps mai si treus tot el que sobre  o no i de vegades compres una bossa plena de carxofes i després et quedes amb res. I a sobre després de triar-les et queden les mans negres! 

Del tema de triar les carxofes ja en vam parlar a la recepta de les carxofes amb anxoves. Avui parlarem de cuinar amb carxofes i no triar-les, un  xollo vaja. De nou intento facilitar la vida del cuiner sacrificat.

INGREDIENTS:


2 carxofes

2 patates mitjanes

1 moniato

oli

sal i pebre


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi bé.

Agafem les patates i les pelem i les tallem a quadrats no molt grans, però tampoc petits. Pelem el moniato i el tallem a rodanxes. I finalment agafem la carxofa, li tallem el tronxo i la tallem pel mig i ja està.

Ho posem tot en una plàtera d'anar al forn i ho esquitxem amb aigua, posem la mà a l'aixeta i l'aigua que recollim amb una mà l'esquitxem per sobre les verdures, ho fem dues vegades. Després li tirem sal i pebre i un bon raig d'oli.

Ho deixem al forn 10 minuts a 250º i 20 minuts a 180º i ja estarà. És una recepta molt fàcil i les carxofes queden boníssimes, realment l'únic que li falten per ser a la brasa és l'olor de fum, i, el contrast amb la patata i el dolç del moniato mmmmm!

wok de verdures i llagostins amb fideus d'arròs

OH QUE MACO!! HAN PASSAT ELS REIS QUINA IL·LUSIÓ!

Ho sabia, us han regalat un wok per reis. Home una mica passat de moda ja, no? Ah, que tu ets dels que el tens de ja fa temps! Ah, i que encara no hi has cuinat res! Que no saps que fer-ne...? Doncs home ja va sent hora que ens posem les piles i l'aprofitem, no? Utilitzar un wok és molt fàcil i ràpid, només porta la feina de preparar tots els ingredients abans de posar-se a cuinar. És un aparell per fer-lo servir amb foc de flama, més que amb vitroceràmica. La gràcia de la flama és que escalfa el wok per tot arreu, pels costats també i això fa que es fregeixin els aliments més ràpid. Els que tingueu vitroceràmica potser no ho podreu apreciar del tot bé. A les cuines xineses sembla l'infern, les flames al voltant del wok són altes i fins i tot flamegen els aliments de dins el wok!
En aquest cas la recepta és amb llagostins però es pot fer amb pollastre, calamars, vedella, porc, amb les verdures que vulgueu i amb pasta o arròs o només les verdures... En fi les combinacions són infinites.

INGREDIENTS:

1 pebrot vermell petit

3 pastanagues petites

1 carbassó

2 cebes tendres grans

5 alls tendres

20 llagostins (congelats o no és igual)

curry

salsa de soja de la dolça, no de la salada.

gingebre en pols o cru (el gingebre cru sembla una arrel de mandràgora, encara que jo no n'he vist mai cap!)

1 paquet de fideus xinos d'arròs


Sí, molts ingredients però molt ràpid, ja ho veureu.

Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.

S'agafen totes les verdures es pelen i es tallen a bastonets, les cebes es fan en quatre trossos i els alls tendres si són gruixuts es parteixen pel mig i si no es deixen sencers. No llenceu la part verda de la ceba tendra.

S'agafen els llagostins i es pelen, guardeu els caps. Si voleu fer-ho més xino podeu obrir el llom dels llagostins amb la punta del ganivet per treure la tripa dels llagostins, aquell filet negre i així quan es couen queden tots oberts, com els posen els xinos!!

S'agafa el wok i es posa al foc amb un raig d'oli  generòs amb el foc ben alt. Quan estigui ben calent hi posem els caps dels llagostins perquè deixin anar tot el seu aroma en l'oli.

Treiem els caps i hi posem un parell de trossos de gingebre pelat, si no heu trobat gingebre i teniu gingebre en pols, el posem després amb la salsa de soja. Després anem afegint les verdures. Començarem per les que costa més de coure, les pastanagues i el pebrot. Penseu que com més petites estiguin tallades més ràpida és la cocció i menys s'han de saltejar. Després hi afegirem els llagostins la ceba i el carbassó i finalment els alls tendres. De seguida hi posem una cullerada de curry, segons el gust i un bon raig de salsa de soja.

Sempre es va saltejant, es va remenant i fem que tot plegat es vagi coent on hi ha més escalfor. Si tenim vitroceràmica haurem de fer passar tota la verdura pel fons rotativament, que és on hi ha més escalfor.

Mentrestant vigilem que l'aigua no bulli. Quan l'aigua bull, apaguem el foc i hi tirem els fideus xinos i els deixem allà en remull dos minuts. Hi ha dues classes de fideus d'arròs, uns que es couen en un segon i els altres que s'han de deixar una miqueta més. Però és molt important que no bullin, només s'han d'escaldar, si bullen es passen i queden com una argamassa.

Els escorrem bé i els afegim al wok amb el foc ja apagat per remenar-ho tot bé i que s'amalgamin els gustos. Es menja de seguida. Abans de servir a taula li tireu per sobre la ceba tendra de la part verda talladeta a trossos molt petits i només la part més tendra és clar. TOT PLEGAT 30 MINUTS COM A MOLT.

pollastre amb cervesa (pels covards)

RECEPTES QUE CREEN CONTROVÈRSIA

Resulta que la recepta del  pollastre coronitas publicada al setembre ha creat molta controvèrsia: "que si l'ampolla no peta?", "que si no m'hi cap al forn", "que si l'ampolla s'ha de posar plena? destapada? " "però com, amb l'ampolla tombada?""que si ho he provat i no s'ha acabat de buidar la cervesa"...

En fi per acabar d'una vegada i per totes amb els comentaris, per tots els incrèduls o poc llençats us ofereixo una altra recepta de pollastre amb cervesa però posant-hi la cervesa sense ampolla ni res.
Aquesta vegada no és un experiment de laboratori!

RECEPTA DEDICADA A LES NENES DE PERRUQUERIA I VESTUARI, MUÁ!

INGREDIENTS:

Dos quartos de pollastre a trossos (segons els gustos pit o cuixa, no em penso posar al mig d'aquesta eterna discussió)

2 cebes mitjanes

4 dents d'all sense pelar

uns quants grans de pebre negre

1 fulla de llorer

1 coronitas


Agafem els talls de pollastre i els salem. En una cassola amb oli que cobreixi just el fons hi posem els talls de pollastre i els fregim d'un costat i de l'altre, amb paciència, que quedim ben daurats.

Els treiem de la cassola i hi posem les cebes pelades i tallades a trossos, les dents d'all, la fulla de llorer i els grans de pebre. Quan la ceba estigui toveta i transparent hi tornem a posar el pollastre i ho cobrim amb la cervesa. Ho deixem coure tot a foc mig uns 35 minuts. I ja està. Per cert aquesta vegada sí que la cervesa es posa destapada abocant el líquid dins la cassola i desestimant el vidre.

vichysoise

MÉS NOMS FRANCESOS

Aquest és el nom d'una sopa que prové de França. No sé si es va inventar a Vichy! La qüestió és que la base per fer-la són els porros. És una sopa que es menja freda a l'estiu. Es fa d'un dia per l'altre o del migdia pel vespre . Es deixa a la nevera i és boníssima.

Però també la podem fer en versió hivern i menjar-la calenteta acabada de fer. Les sopes són un magnífic recurs per l'hivern. És un primer que sempre vé de gust, sobretot al vespre. Com sempre us dic, es pot tenir feta i a la nevera i l'anem treient a mida que la necessitem. Ens pot aguantar uns quatre dies, més ja no. Recordeu sempre de treure la que necessiteu i guardar-la de seguida a la nevera. I no vull sentir : "ai! se m'ha fet malbé de seguida", i resulta que la vareu deixar tota la nit sobre els fogons i no la vareu guardar fins l'endemà. Això es posar un rètol de neó a les bactèries indicant el camí, si us plau!

INGREDIENTS:

3 porros ben grans

2 cebes mitjanes

2 patates mitjanes

1 cullerada de mantega

1 brick de 200 ml. de crema de llet

oli i sal


Tallem la part de baix dels porros i els pelem de les dues o tres primeres pells, segons com els veieu de tendres. Després amb la punta del ganivet els fem un tall de dalt a baix, però només d'un costat, no els acabeu de partir, i els passem sota el raig d'aigua per treure la terra que puguin tenir per dins de les diferents capes. Els escorrem i els tallem a rodanxes.

Agafem les cebes i les tallem a trossos normals no cal que siguin petits.

En una olla hi posem un raig d'oli i la cullerada de mantega ( si ho feu tot amb mantega queda més bó però és menys saludable) i hi tirem els porros i les cebes. Ho deixem a foc mig, tapat i ho anem remenant. Quan comenci a estar una mica tou hi tirem la sal. Abaixem el foc i ho deixem que vagi fent, hem de tenir paciència en aquest punt, com més estona ho deixem millor quedarà.

Agafem les patates i les pelem i les tallem a trossos no massa grans.

Al cap d'uns 10-15 minuts veurem que la ceba i el porro han agafat un color beig intens, aquest és el moment d'afegir-hi les patates.  Ho remenem tot plegat i ho deixem un minut i hi afegim aigua just fins que cobreixi les verdures no més. Aquest és el truc , si hi poseu massa aigua us quedarà poc gustosa.

Un cop punxeu les patates i ja estiguin cuites ja es pot apagar. Més o menys en deu o quinze minuts ja estarà.

Aleshores  apagueu el foc i hi afegiu la crema de llet i ho passeu tot per la batedora. Aquí una mica més de paciència, com més ho bateu més fina quedarà la crema, ha de quedar fina, fina. Tasteu-ho de sal i si convé n'hi afegiu una mica.

En dies de festa es pot servir amb una cullerada de nata SENSE SUCRE al mig de cada plat i porradell o cebollino en castellà picat ben petit per sobre, li dona un toc més original.

Per donar-li un gust diferent també podeu probar un dia de posar-hi un polsim de romaní, vigileu amb el romaní que dona un gust molt fort.

amanida d'espinacs

AMANIDES TAMBÉ A L'HIVERN

Amanida a l'hivern? No que fa fred! Jo no en faig d'amanida a l'hivern.

Encara que faci fred, les amanides poden ser entrant si després hi tenim un bon plat més contundent. Per exemple davant de llenties o d'un estofat de vedella o d'un risotto mateix.

A més aquests dies que venen que menjarem molts menjars greixosos, sempre pot ser un recurs per un sopar lleuger amb amics, amb un pa amb tomàquet i pernil o unes torrades amb foie o una taula de formatges.

INGREDIENTS:

1 manat d'espinacs (també en podeu comprar una bossa amb espinacs ja triats)

50 grs de pernil ibèric

15 tomàquets petits

oli de pinyons:

30 grs. de pinyons aprox

oli


Primer de tot posem oli en una paella petita, oli abundant. Quan l'oli està ben calent hi tirem els pinyons i els anem remenant. Quan comencin a canviar de color apaguem el foc i els deixem dins de l'oli.

Agafem els espinacs i els triem bé, aprofitant només les fulles que estiguin senceres i siguin ben tendres. Els rentem bé perquè tenen molta terra i els escorrem fins que no els quedi gens d'aigua.

Posem els espinacs en una plàtera, a sobre hi posem els tomàquets petits i el pernil tallat a trossos petits
i quan l'oli estigui més fred el tirem per sobre l'amanida junt amb els pinyons.

croquetes de Santa Teresa

CUINA D'APROFITAMENT

Què sou vosaltres, de comprar baguettes o barra tipus gallega? Jo la veritat és que m'he aficionat a les barres tipus gallegues o artesanes. És un pa que dura més i es conserva tou més temps. La baguette s'asseca de seguida, només permet menjar-se el mateix dia.

Per fer aquesta recepta heu de ser dels que compreu pa gallec i que no en mengeu gaire. Es tracta d'aprofitar aquella mitja barra de pa que ha quedat sense menjar i ja està seca. És una recepta familiar que em recorda la infantesa també.

No en tinc ni idea del per què del nom croquetes ni se què hi te a veure Santa Teresa en això. Posats a inventar podriem dir que eren uns postres que feien als convents de les Tereses. Què passa? Si non e vero e ben trovato! No em demaneu que accentui en italià que prou feina tinc en català.

INGREDIENTS:

1/2 barra de pa sec

1 ou

1 barra de canyella

canyella i vainilla en pols (si no teniu vainilla en pols que és més difícil de trobar no passa res)

2 cullerades de sucre

2 tasses de llet

sucre glass


En un pot posem la llet al foc amb la barra de canyella, les dues cullerades de sucre, 2 culleradetes de canyella en pols i dues de vainilla en pols. Quan arrenqui a bullir la llet ja es pot apagar i es deixa una mica que agafi el gust de la barra de canyella.

Mentrestant s'agafa la barra de pa i es talla a llesques no massa primes. Les posem en una plàtera fonda . Agafem l'ou i el batem en un plat fondo.

Un cop la llet ja estigui la tirem per sobre de les llesques de pa i les tombem dues vegades perquè s'empapin de llet per tot arreu. Les posem en un plat quan estiguin ben sucades. No les deixeu massa que es desfarien.

Després es posa una paella al foc amb oli, que cobreixi el fons. Mentre s'escalfa l'oli anem rebossant les llesques en l'ou. Quan l'oli estigui calent les fregim per un costat i després per l'altre.

Quan es treuen es posen en paper de cuina perquè absorbeixin l'excès d'oli. Després es posen en una plàtera i quan es refredin s'hi tira sucre glass per sobre. Què? Que no sabeu què és el sucre glass? Doncs haureu de mirar la recepta del pastís de plàtan. Petonets!!!
 

escudella i carn d'olla

ARA VE NADAL

No sé si a cap de vosaltres us ha caigut la responsabilitat de fer el dinar de Nadal... Em refereixo al típic dinar de Nadal: escudella i carn d'olla. Doncs bé si és així i ho feu per primera vegada i teniu dubtes, us dedico aquesta recepta.
Només es tracta de temps, de complicació no en té cap. Com que el dia de Nadal no es fa res més que cuinar... El secret de tot bon brou és el xup-xup, no fer-ho bullir depressa perquè s'evapora tot el caldo.

Si enlloc de Nadal ho voleu fer per qualsevol altre data, encara que es necessiti temps no us espanteu que us faré un planing. Però sobretot poseu el foc ben baix i que no surti el caldo fora de l'olla que podria apagar el foc, a veure si encara farem una desgràcia.

Dissabte 10 AM Mentre s'està esmorzant es posa ja l'olla amb aigua al foc. S'hi posen totes les carns.

Dissabte 10'30 AM Surts a comprar el diari i tornes a casa. El brou mentre va fent el seu xup-xup.

Dissabte 10'45 AM Poses al caldo les verdures. I surts a comprar el pa i al mercat. L'olla va fent.

Dissabte 11'30 AM Tornes del mercat i fas la pilota i talles les patates i ho afegeixes al caldo.

Dissabte 12 AM Apagues el caldo i surts a comprar rebaixes.

Dissabte 13'30 AM Arribes a casa, coles el caldo i fas els fideuets.

Dissabte 13'45 AM A dinar!!!!

INGREDIENTS:

Ossos de vedella, del moll o del genoll

1 tros d'orella o de cua de porc

1 tros de cansalada

1 tros de gallina

1 carcanada de pollastre

pedrer de pollastre

2 ales de pollastre

1 tros de conill de vedella

1 tros de botifarra negra

1 porro

4 patates

4 pastanagues

1 ceba

1 branca d'api

1/4 de carn trinxada de porc i vedella

1 ou

julivert

molla de pa

1 tasseta petita de llet

150 grs de fideus fins (depen de com us agradi la sopa d'espessa)


 Molts ingredients però l'elaboració ben fàcil. Els ingredients i les quantitats varien molt d'una casa a una altra, vosaltres probeu i innoveu segons el vostre gust.

Poseu l'olla al foc, una olla ben gran amb 3 o 4 litres d'aigua amb una mica de sal. Poseu-hi de seguida els ossos i la carn de vedella, la cansalada, la carcanada de pollastre, l'orella de porc, la gallina i el pedrer.
Es deixa fent xup-xup a foc baix però que bulli mitja horeta i s'hi posen les verdures: la ceba, el porro, una pastanaga, una patata i la branca d'api, si voleu també s'hi poden posar una parell de fulles de col. Es deixa mitja hora més sempre a foc baix.

Mentrestant farem la pilota. Agafem la carn trinxada i la posem en un bol. Hi afegim un ou, la molla de pa mullada amb llet, el julivert ben trinxat i si voleu també s'hi pot posar all trinxat, molt poc all i un grapat de pinyons. Ho barregem tot bé amb una forquilla i si ho trobem massa clar s'hi pot posar una mica de pa ratllat. Fem les pilotes de la mida que vulgueu i les passem per farina. Pelem i tallem la resta de les patates i pastanagues en trossos no massa petits.

Posem les pilotes, les patates, les pastanagues i la botifarra negra al caldo i ho deixem que es faci uns 25 minuts més.

Escorrem el caldo i bullim la pasta per fer la sopa. Si voleu guardar caldo per un altre dia el separeu i el poseu en un tuperware. I ja sabeu com es menja, no cal que us ho expliqui.

amanida amb magrana

TEMPS DE MAGRANES

"A mi m'agraden les magranes... però no sé que fer-ne. A part costen un munt de triar, em fa mandra". Ja us estic sentint. Però resulta que hi haurà un abans i un després, a partir que llegiu la recepta d'avui. Us ensenyaré a triar les magranes amb rapidesa i faciliat. Com? Doncs de moment necessitem una mà de morter, que no en teniu? Doncs comencem bé. Si no teniu mà de morter es pot provar de fer amb el mànec d'un ganivet.

Doncs bé, agafeu la magrana i la partiu pel mig, de forma que quedi en un costat on s'agafa de la branca i a l'altre costat el final de la magrana, no sé si m'explico. La qüestió és que la partiu com una taronja quan en voleu fer suc. Si ho feu al revés no funciona. Agafeu la mitja magrana i hi poseu un plat pla a sota. Li doneu cops amb la mà de morter a la part de la pell amb la magrana oberta de cara al plat. Ja veureu com amb cada cop van baixant els granets de la magrana fins que s'hauran desprès tots  i quedarà la pell sola.

I a part d'amanides les podeu fer servir com a postres amb suc de taronja o fer-ne un suc. A la cuina de l'extrem orient es fan servir per posar en plats de pollastre també. En fi el que sempre us dic, sigueu creatius. Ja veure quina amanida original que us sortirà. Proveu-ne d'altres d'amanides originals: amanida tèbia de primavera , amanida d'hivern , amanida de tomàquet i avocat , amanida de tomàquets i crostons ...

INGREDIENTS:

Fulles d'enciam variades (al vostre gust)

1/2 magrana

1/2 poma

1 formatge petit tipus burgos

1/2 avocat

vinagreta: mel, vinagre de mòdena, oli, nous i sal


Agafem l'enciam ben net i molt ben escorregut en una plàtera. Penseu que si en una amanida poseu l'enciam amb aigua us disgustarà tota l'amanida.

VINAGRETA DE NOUS
Fem la vinagreta amb els ingredients passats pel turmix. Les proporcions son dues vegades més d'oli que de vinagre, dues cullerades de mel, un polsim de sal, unes 6 nous o més depenent de la quantitat que feu.
Ha de quedar una vinagreta una mica espessa, però no massa. Penseu que si en feu més quantitat la podeu guardar en un pot de vidre a la nevera per més endavant.

Barrejeu bé l'enciam amb la vinagreta. Poseu per sobre els grans de magrana, el formatge fresc i la poma tot tallat a daus i l'avocat tallat a làmines fines.

conill o vedella amb albergínia

MÉS CONILL, HO SENTO

Us dono una bona notícia? Doncs que el conill és una de les carns menys greixoses i per tant més sanes que hi ha.

Per tant avui una altre recepta de conill però us diré que també es pot substituir la carn del conill per talls de vedella per fer fricandó. És entretingut de fer, però són plats que podeu tenir cuinats a la nevera per més d'un dia o congelar-ne la meitat. Jo en faria el doble del que jo poso a la recepta almenys.

És una recpeta ben tradicional de fricandó. El secret del fricandó és que rostiu bé la carn, i encara que veieu que s'enganxa una mica a la cassola, això és bona senyal perquè després això  torrat es desprén de la cassola i hi dona un gustet de rostit boníssim.

INGREDIENTS:

1/2 conill a trossos o 1/2 quilo de vedella a talls per fer fricandó

2 albergínies grans

1 ceba petita

1 tomàquet petit

1 tassa de café de vi negre

unes gotes de conyac

una picada : 6 ametlles, un all, 1 carquinyoli

oli i sal

Agafem l'albergínia i la pelem, la tallem a rodanxes d'1 cm. Les posem en un bol gran amb aigua i sal abundant. Això és perquè després al fregir-les no xuclin tant d'oli.

En una paella amb oli abundant a foc màxim  hi anem fregint les rodanxes d'albergínia quan l'oli sigui calent. Les fem primer d'un cantó i després de l'altre. Es fan bastant de pressa s'ha d'estar atent. Quan estiguin totes fregides les reservem.

Agafem una cassola  amb oli i hi posem els talls de conill previament salpebrats. Els deixem que es rosteixin bé tant per un costat com per l'altre. Enrossiu-los bé.

Tallem la ceba a trossets ben petits i un cop fets tots els talls de conill els traiem i posem la ceba a la cassola.

Quan la ceba estigui toveta hi posem el tomàquet ratllat. Hi posem una mica de sal i una mica de sucre.

Quan el tomàquet ja hagi agafat color hi posem els talls de conill una altra vegada i hi afegim el vi i el conyac amb el foc ben alt. Quan el vi s'hagi reduit una mica hi afegirem aigua fins a cobrir una mica els talls, no cal que no es vegin. Abaixem el foc i ho deixem fer xup xup uns vint-i-cinc minuts.

Mentrestant prepararem la picada: triturem les ametlles, l'all i el carquinyoli junt amb una mica de suc de la cassola per ajudar-ho a passar per la batedora.

Al cap dels vint minuts hi posem la picada i tot seguit els talls d'albergínia que quedin ben repartits i ho deixem uns 7 minuts més a foc ben baix.

Si enlloc de posar-hi conill ho fem amb vedella, enfarinem els talls abans de rostir-los i tot el demés igual.

llenties estofades

PLATS CONTUNDENTS D'HIVERN

D'acord que ja no fem tant exercici físic com fa 50 anys. Realment el ritme de vida ha canviat molt des d'aquells temps, ara ja ni caminem practicament. Però de totes maneres aquests plats contundents ens van bé per quan fa fred. I ara amenaça tornar-ne a fer.
Ja vam tocar el tema llegums a l'estiu amb amanides. Ara veurem llegums però en versió hivern. Les úniques llegums que goso jo a coure a casa són les llenties, sempre queden bé.

INGREDIENTS:

250 grs de llenties de les petites

1 patata grosseta

2 pastanagues

1 ceba

1 porro

1 fulla de llorer

1 fulla d'api

1 llauna de tomàquet triturat cru


Agafem una olla i li posem aigua amb les llenties al foc. Amb foc baix, esperarem que les llenties comencin a bullir i les retirem del foc.

Preparem 1/2 porro de la part verda sense la pell de fora, mitja ceba, la fulla de llorer, la patata pelada i tallada a quadrats petits i les pastanagues pelades i tallades a quadrats petits.

Escorrem les llenties i li posem aigua de nou a l'olla amb les llenties la patata, la pastanaga, el llorer, la ceba i el porro i ho posem al foc amb el foc mig-baix. Ha de fer un xup-xup suau.

Preparem mentrestant un sofregit amb la ceba tallada a trossos, el porro  de la part més blanca tallat a trossets petits, l'api tallat a trossos molt petits. Hi posem olli en una paella amb totes les verdures a foc mig que vagi fent. Quan les verdures estiguin toves hi posem una mica de sal i li afegim unes 10 cullerades de tomàquet cru triturat i el deixem que es cogui. Afegim a la salsa una mica més de sal i un pel de sucre per l'àcid del tomàquet.

Mentre les llenties hauran anat fent, després de 35 -40 minuts s'han de notar cuites. Les tastem per comprovar-ho. Han d'estar senceres però han de resultar toves al queixalar-les.

Passem tot el sofregit pel turmix junt amb un cullerot no ple del tot d'aigua de bullir les llenties més llenties ja cuites.

Treiem de l'olla el mig porro, la mitja ceba, el llorer per no trobar-ho al plat després. Quan tinguem el sofregit ben fi, ben passat pel trumix, el tirem a l'olla i deixem que faci un bull tot junt i ja podem apagar el foc.

D'aquesta manera ens quedarà un caldo més espés i gustòs.

papillote d'orada

UNA MANERA DE COURE PEIX DIFERENT

Sona molt sofisticat però no us deixeu enganyar, es tracta de coure el peix embolicat en paper de plata. D'aquesta manera guarda tots els seux sucs dins i queda mot saludable i gustòs.

El peix en papillote el podem fer tant a l forn com en una vaporera, de la qual ja us en vaig parlar. Que encara no ho heu provat?!! ahh, què encara no en teniu?? Si us plau, es que no se perquè m'escarrasso. No us deveu pensar que tinc comissió d'aquests aparells... Nois, si us plau, que ho faig pel vostre bé. De tant en tant em podríeu fer una mica de cas, eh?

Doncs bé després del sermó, preguem. És broma. Res, que fer el peix en papillote és molt fàcil i es tracta de coure l'acompanyament que li volguem posar de verdures previament i amanir el peix cru i posar-ho tot dins el paper de plata. Com sempre endavant amb la vostra creativitat, tot s'hi val.

INGREDIENTS:

2 orades mitjanes triades amb dos filets, sense espines ( es pot fer també amb llenguado o llobarro o filet de lluç de la part de la cua, tot val). Les espines les podeu guardar per fer una sopa.

1 porro

1 ceba

1 pastanaga

oli, sal i pebre



Primer de tot pelem i tallem les verdures en trossos petits. A part del que jo us he posat també ho podeu fer amb espàrrecs i alls tendres, amb xamoinyons i ceba, amb pebrot i tomàquet... Les combinacions són inacabables.
Un cop tenim les verdures tallades les posem en una paella amb una mica d'oli i les deixem que es facin a poc a poc fins que estiguin una mica toves. Les salem i si volem també admet posar-hi algunes herbes, des d'anet a farigola passant per una mica de romaní o estragó. Les herbes sempre en poca quantitat.

Agafem els filets de peix i els hi posem sal i pebre, els posem a sobre del paper de plata i a sobre una muntanyeta de les verdures amb l'oli de coure-les.

Fem uns paquets ben embolicats tal i com els veieu a la foto. És molt important que quedin ben tancats perquè no se'n vagi gens del vapor que desprendran al coure'ls. Han de quedar herméticament tancats.

Els posem al forn preescalfat o a dins d'una cistella per fer al vapor. Si és al forn amb uns 10-12 minuts en tindrem prou i si és a l vapor potser uns 15 a 20 minuts. Els serviu al plat tancats amb el paper d'alumini i cadascú s'obre el seu paquetet. És com una sorpresa!

trinxat de Vilanova

MÉS PLATS TÍPICS

En realitat el trinxat és de La Cerdanya, però si substituim la col pels espigalls es pot dir que tenim un trinxat de Vilanova. Els espigalls són una verdura que només es cull a Vilanova, ara n'ès el temps. És un plat que a mi em porta molts records perquè li feia la tia Pepa al seu germà Joan cada dia a les 12 que era quan ell dinava. Li feia els espigalls passats per la paella i gresoletes que eren com uns bunyols de cigrons cuits que mai més els he tornat a tastar iguals!! Que bons! I sé com es fan però no em queden com els feia la tia Pepa.
Després de dinar o esmorzar, no ho sé molt bé, això tan contundent se'n tornava a la vinya una estoneta més al seus bancals a arreglar i remenar la terra. Jo me'l mirava fer i us puc dir que és un dels records més preciosos de la meva infantesa. Després de tota aquesta nostàlgia us passo a explicar la recepta.

INGREDIENTS:

1/2 quilo d'espigalls

2 patates ben grosses

1 tira de cansalada fresca

oli i sal


Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal.

Mentres triem els espigalls. L'únic que hen de fer és partir les fulles pel mig o en tres trossos i obrir els tronxos per la meitat perquè es coguin millor.

Quan l'aigua comença a bullir hi tirem els espigalls i mentres pelem les patates i les tallem en quatre trossos. Les afegim a l'olla.

Quan poguem tallar els tronxos i les patates amb l'escumadora ja serà cuit i podem apagar el foc.

Escorrem la verdura i la deixem al colador perquè s'eixuguin bé.

Salem la tira de cansalada i la tallem pel mig.

Posem una paella gran  al foc i quan estigui ben calenta hi posem la cansalada. Enrossim els talls d'un costat i de l'altre.

Mentre posem la verdura amb un bol i l'amanim amb oli. Xafem la verdura amb una forquilla fins que quedi tot ben trinxat i amalgamat.

Traiem la cansalada de la paella i hi posem la verdura. Abaixem el foc i aplanem la verdura, deixem que es torri d'un costat. Deixem-la fins que es torri amb paciència i després la tombem com si fos una truita i la torrem de l'altre.

Penseu que si no trobeu espigalls al lloc on viviu podeu fer el mateix amb patata i col, patat i bledes, o patata i mongeta tendra.

Quan bulliu verdura feu-ne més quantitat i així en teniu per dos dies. El primer dia us la mengeu bullida i amanida amb un raig d'oli i guardeu la resta en un tuper per fer-vos un trinxat un altre dia.

tallarines amb ceps

ÚLTIMA RECEPTA DE BOLETS

Per aquest any no farem cap més recepta amb bolets, aquesta serà la última. Però què feu? On aneu? No home, no, podeu deixar el cistell ... per fer-la no hem d'anar a buscar bolets, no us cal cistell, ni botes ni cotxe ni res de res. Aquesta es fa amb ceps que es poden comprar en qualsevol super. Es poden comprar tot l'any perquè estan assecats. Els ceps van molt cars, així que una forma d'abaratir la recepta és fer-ho amb xampinyons i posar només una mica de ceps perquè donin gust. Els ceps són realment forts de gust.

Aquesta vegada hi vaig posar bolets variats en comptes de xampinyons

INGREDIENTS:

300 grs de tallarines o spaguetti

1/2 quilo de xampinyons

50 grs. de ceps secs

1 manat d'alls tendres

1 all

1 ceba

1 mica de porradell o ciboulette (si us costa trobar-ne es pot substituir per julivert)

1 crema de llet petita 100 cls.

1 vas de llet

oli, sal i pebre




Si ho feu només amb ceps, amb 100 grs en tindreu prou perquè s'inflen i donen molt de gust.

Agafem els ceps secs i els posen en el got de llet que s'hidratin.

Mentrestant posem una olla al foc amb aigua abundant i sal perquè bulli.

Mentre l'aigua s'escalfa agafarem una cassola hi posarem un raig d'oli, com sempre, ni poc ni massa.
Tallarem la ceba a trossos petits i els alls tendres els pelarem de la pell de fora i els tallarem a rondanxes. Primer posem la ceba a sofregir amb un foc mig, que es faci a poc a poc. Quan estigui ja una mica feta hi posem els alls tendres i l'all fet a trossets ben petits.

Quan aquest sofregit sigui tou hi posem els xampinyons tallats i els deixem que es beguin l'aigua que faran. Quan ja no hi hagi aigua hi posarem els ceps escorreguts de la llet i una mica tallats. No llenceu la llet d'estovar els ceps.

Un cop els bolets ja es noten tous hi posarem sal i pebre i hi afegirem la llet del got i deixem que la salsa espessi una mica.

Mentres harem posat els spaguettis a bullir i un cop fets els refresquem amb aigua freda abans de escorrels. No els escorrerem fins que no els posem a la cassola.

Un cop el sofregit és a punt a la cassola hi posem el porradell o julivert tallat a trossos i hi posem la pasta ben escorreguda i la crema de llet. Espereu que tot plegat doni un parell de voltes i es remeni tot bé i ja és pot apagar el foc i servir de seguida.

Els italians diuen que els comensals sempre han d'esperar la pasta, mai al revés. Jo ho he pogut comprovar!!

sopa blanca (de peix)

UNA SOPETA SI US PLAU, QUE FA MOLT FRED!!!

  Resulta que ara es poden trobar moltes orades, ara és el temps. Jo no en tenia ni idea, però això funciona així, quan vas al mercat i trobes molt d'alguna cosa vol dir que n'és temporada.

  Vaig anar a la peixeteria hi havia unes orades grans i precioses de les que no són de piscifactoria, sino salvatges. Devien pesar cap al quilo i mig cadascuna i com  ara n'és temporada no estaven cares...

Total que vaig provar de fer una recepta que havia menjat alguna vegada però no sabia ben bé com fer-la. Amb els inestimables consells que em va donar la meva peixetera m'hi vaig veure en cor. El mercat és una font d'inspiració per la cuina, tant pels productes que hi pots trobar com per l'intercanvi cultural/culinari que es produeix entre clients-clients i venedors-clients. De totes maneres vigileu els que no esteu massa avesats a anar a comprar perquè de vegades els consells escombren cap a casa, sobretot en temes de quantitat...

Al meu marit li encolomen el que volen, les molt arpies! És broma! Visca el mercat i visca Catalunya!!

Doncs avui aquesta sopa de peix feta amb orades, boníssima.

INGREDIENTS:

1 orada gran  (netejada en dos filets i que us donin l'espina i el cap)

1 patata

1 ceba

3 llesques de pa sec (tipus baguette)

1 ou

oli

3 alls

sal


En una olla gran hi posem un raig d'oli escàs, no generòs, i hi afegim les espines de l'orada i el cap. Ho deixem que es sofregeixi molt poc. Pelem una ceba i una patata i ho tallem a trossos i ho afegim a l'olla.
Donem un parell de voltes i ho cobrim amb aigua abundant. Per una orada compteu uns dos litres d'aigua escassos. Ho deixem amb la seva tranquil·litat de xup-xup una horeta, amb foc baix, que vagi fent xup... xup... a ritme lent.

Mentrestant preparem un all i oli amb un ou, els tres alls (petits si és gran amb un n'hi ha prou) i sal. L'allioli el fem posant tots els ingredients en un got batedor que no sigui ample, que hi càpiga just la batedora. Un cop tots els ingredients posats col·loquem la batedora al fons i l'engeguem. Anem pujant mica en mica, poc a poc fins a arribar a dalt de tot i ... ja estarà fet.

Agafem els filets de l'orada i els partim pel mig. Agafem els mitjos filets de la cua i els treiem la pell, passant un ganivet ben esmolat prim, posat pla entre la carn i la pell. Amb els filets de la part de dalt un dia els podem fer al forn si volem, no els utilitzarem per aquesta recepta.

Quan el brou ja estigui fet el colem. En aquest brou hi posem els filets de peix de la cua ja nets de la pell i les llesques de pa. Ho deixem uns deu minuts i hi afegim una cullerada d'allioli i ho deixem uns deu minuts més. Si veieu que l'allioli fa una escuma com de riu contaminat no us preocupeu que no passa res.
Un cop passat aquest temps passem la sopa per la batedora ben batuda. És una sopa que és bastant clareta però molt gustosa. Atreviu-vos que no és complicat.

Pastes salades

MENJAR AMB ELS ULLS

Hi ha plats que són saborosos però no són massa agradables a la vista. Podríem dir que són difícils de vendre. N'hi ha que es venen sols. Només cal veure aquesta plàtera, que ja t'agafen ganes de provar-ho tot.

Doncs això, quan hagueu d'impressionar algú, feu un plat d'aquests que quedareu molt bé. I a més no costa gens de fer. Per exemple si algun dia venen els sogres a dinar... que sempre és un compromís. Us aconsello provar els plats abans de fer-los el dia que ho necessiteu. Sempre hi poden haver coses a corregir i l'experiència ensenya.
Quan sigui a l'estiu us en explicaré un altre que també és molt vistòs.

INGREDIENTS:

1 paquet de massa per fer pasta de full (congelat o regrigerat)

1 llauna de sardines petites

1 paquet de tomàquets petits

2 talls de formatgés manxego o mozzarel·la

2 fulles d'alfàbrega fresca (o alfàbrega seca en el seu defecte)

2 cullerades de salsa olivada

8 ous de guatlla

2 cullerades de sobrassada

2 cullerades de mel

1/2 paquet d'espinacs congelats

1 dent d'all

2 cullerades de panses

2 cullerades de pinyons

oli

Noteu que hi ha molts ingredients, però penseu que es poden canviar, podeu mirar el que teniu per casa i adaptar els ingredients a les vostres necessitats. Aquí podeu ser molt creatius!

L'única cosa que heu de tenir en compte a l'hora de fer la pasta de full és si voleu que s'infli o no. Si voleu que s'infli la deixem tal qual i aleshores quan es cou es va inflant. Però si no voleu que pugi s'ha de punxar amb una forquilla tota la superfície perquè quan es cogui l'aire s'escapi pels forats i no s'infli.

Posarem primer els espinacs en una paella a foc molt baix amb oli, no cal posar-los descongelats, ja es van descongelant. Quan ja s'han descongelat del tot hi afegirem l'all tallat a trossets. Ho deixarem coure mirant que no hi falti oli i hi posarem una mica de sal. Posem un pot amb aigua al foc perquè l'aigua s'escalfi bé, quan estigui a punt de bullir hi posem els pinyons i les panses i apaguem el foc. D'aquesta manera s'hidraten i s'estoven. Ja els podem afegir als espinacs. Fins aquí tindriem fets uns espinacs a la catalana que els podeu menjar com a primer plat o com acompanyament.

Nosaltres els farem servir per les pastes. Tallem la pasta de full en triangles i  la punxem perquè no s'infli. Hi posem una cullerada d'espinacs a sobre. Agafem una plàtera de forn coberta amb paper vegetal, al super en trobareu, i és el que va millor perquè les pastes no s'enganxin, i hi posem les pastes. El forn com sempre pre-escalfat al màxim. Quan hi posem les pastes ho abaixem a 180º i en 10 minuts estaran fetes. Poseu les plàteres al mig del forn i el forn només engegat de sota. Les treiem quan les veiem torradetes, no cal que estigui massa torrades.

Agafem la pasta i en fem quadrats petits, la punxem també amb una forquilla i a sobre hi posem mig tomàquet petit i un tros de formatge. Ho posem al forn també.

Agafem la pasta i la tallem en rodones. Punxem les rodones i fem una altra rodona però li buidem el mig, de forma que quedi un aro amb el mig buit. Això ho posem a sobre de la rodona punxada de forma que ens queda un niu. L'aro no el punxarem perquè ens pujarà de forma que el mig quedarà enfonsat i tot el voltant pujarà i construirà un niu. Avui sembla que vagi de fer de paleta això. A dins hi posem un ou de guatlla i ho posem al forn també.

Agafem un rectangle i no el punxem. Posem una sardina a la punta i l'emboliquem. Ho posem al forn també.

Tallem uns quadrats petits i hi posem una mica de sobrassada i unes gotes de mel. No punxem la pasta tampoc i s'inflarà.

Se'n poden fer també de frankfurt, tonyina, paté, ceba fregida, ametlles, salmó  fumat embolicat, nous i roquefort... totes les combinacions que vulgueu.

El procés sempre és el mateix i quan les treieu algunes es poden acabar de guarnir.
Les pastes d'ou de guatlla es poden acompanyar d'una salsa d'olivada aclarida amb oli perquè no sigui tant forta.

Les pastes de tomàquet i formatge es poden acabar amb un oli d'alfàbrega. Agafeu un got batedor amb oli i hi poseu unes fulles d'alfàbrega i ho passeu per la batedora.

Les possibilitats són infinites. Jugueu i proveu!!!

llenguado meunière

ESTRIS BARATOS I INTERESSANTS

Us presento un altre estri. És un platillo volante?!! És una antena parabòl·lica?!! Doncs no, és una cistelleta per posar a dins d'una cassola i coure al vapor. S'adapta a diferents mides. La forma de funcionar és molt senzilla. Omplim el cul d'una cassola d'aigua i hi afegim el que vulguem per donar gust: un all, julivert, un tros de ceba... això només aromatitzarà. lL'aigua mai ha de cobrir els ingredients perquè es tracta de coure al vapor, no de bullir. És que se us ha de dir tot!!

A sobre hi posem la cistelleta i a sobre el producte que vulguem fer al vapor. Es pot fer qualsevol peix, patates, pastanagues, coliflor, espàrrecs... És molt pràctic i molt saludable. I els aliments fets al vapor sempre es poden condimentar amb un oli ben bó o amb una salsa més sofisticada.

Anem a fer un plat típic dels que ens mengem al restaurant i sembla que no els puguem fer a casa. Doncs sí, versió casolana i molt senzilla. Fet encara amb excedents de llimones. Ja se m'estan acabant... L'acompanyarem amb unes patates fetes al vapor. Si no teniu res per fer-les es poden fer bullides. Però ja us podríeu estirar que només val uns 8 euros  la cistelleta ( 20 euros amunt o avall...és broma!!).

 Ja cuideu la vostra peixatera de confiança? Doncs mal fet perquè ara li heu de demanar que us trii el llenguado i us tregui les dues pells. Amb això de les pells hi ha molta controversia, n'hi ha que només en treuen una...

INGREDIENTS:

2 llenguados (tants com persones mengin)

1 cullerada de mantega ( de les de sopa)

1 llimona

julivert

ametlles (opcional)

farina, sal

2 patates  (un all, una fulla de llorer per posar a l'aigua de fer al vapor)

Posem primer les patates, si son petites senceres i si no tallades pel mig, que costaran menys de fer, a la cassola dins la cistella amb l'aigua al fons amb els ingredients tal i com us he explicat. És molt important que la cassola tingui una tapadora que tapi completament bé perquè no se'n vagi el vapor.

Posem una paella al foc amb oli. No siguem rancis que no se'ns farà bé el llenguado. Homeee, no home no, on aneu a parar, no tant que no cal ofegar-lo. Un entremig!

Agafem els llenguados i els enfarinem per un costat i l'altre. Posem una mica de farina sobre un tros de paper d'alumini i passem el llenguado per sobre d'un costat i de l'altre. L'espolsem bé de l'excès de farina perquè no ens caigui a la paella. Fregim el llenguado per un costat i per l'altre, el foc mig i amb paciència que el llenguado li costa de coure's de dins.

Mentre està coent tallarem el julivert a trossets ben petits i laminarem les ametlles si en voleu posar. Si les compreu laminades tot això que us estalvieu.

Un cop hem tret el llenguado posem a dins la paella la cullerada ben plena de mantega i les ametlles si voleu i apartem la paella del foc.

Mentre posem per sobre del llenguado el suc de mitja llimona i el julivert picadet. Finalment hi afegim l'oli de la paella encara calent per sobre, vigilant que no ens hi caigui restes de farina. No aprofiteu el final, deixeu-ne una mica a la paella.

Un cop punxem les patates i ja estiguin toves ja estaran. Si les feu a trossos més petits no trigaran tant a fer-se. O heu de preveure posar-les amb més temps. És qüestió d'organització.

Es serveix el llenguado acompanyat de les patates amb la salsa per sobre.

pasta amb llimona

ESPIONATGE CULINARI

Hi ha una afició molt maca que consisteix en descobrir què hi ha en els plats que ens serveixen en un restaurant. Com estan fets? Què hi han posat? Estan fets al forn o cuinats? A la brasa? És divertit intentar esbrinar-ho, entre tots investigar quins ingredients s'hi troben. Quan més aprecio un plat al restaurant és quan em costa molt distingir com deu estar fet... o penso directament que jo a casa no ho sabria fer.

Doncs bé, de vegades vas a un restaurant i descobreixes el truco del plat i el  proves de fer a casa i... mai és igual però has fet la teva pròpia versió i això dona molts ànims.

Aquest és un plat menjat a Itàlia i plagiat a casa! I com no, està fet amb excedents de llimones de la compra del Mercadona!

Us he de confessar que aquesta és l'única recepta que sap fer el Paco.

Ho sé, sé que no te presència però està boníssim

INGREDIENTS:

300 grs. de tagliatelle (o sigui tallarines, també es pot fer amb spaguetti, margarites, fusilli, macarrons petits)

150 grs o 200 grs de mascarpone ( si no hi ha mascarpone es pot fer amb mató o formatge fresc tipus Burgos)

50 grs o 75 grs. de formatge parmesà ratllat

1 llimona

1 llima

sal, pebre, nou moscada


Posem una olla al foc amb aigua i sal perquè bulli.

Mentre esperem que bulli, agafem el mascarpone i el posem en una plàtera fonda. Li afegim el parmesà ratllat, la pell de llimona ratllada , el suc de la llimona, pebre i nou moscada. Ho barregem tot bé xafant bé el mascarpone perquè s'amalgami amb tot.

Un cop l'aigua bull hi tirem les tallarines a dins i les deixem bullint el temps que indiqui l'envàs. Penseu que normalment el temps que posa a l'envàs és perquè quedin al dente, per tant si us agraden una mica més cuits deixeu-los una mica més de temps. Un cop cuits hi posem un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i així també quan s'escorrin no s'enganxaran.

Quan estiguin escorreguts, els sacsegeu fort perquè s'escorrin bé i ja es poden tirar a la plàtera i remenar-ho tot plegat perquè es reparteixi la salsa per tot arreu. Es serveixen de seguida.

pollastre amb llima i llimona

COMPRES PER INTERNET

Va la mar de bé fer les compres per internet. Jo des de que ho he descobert no ho faig d'altra manera. L'únic inconvenient és que t'hi has de fixar bé quan les fas, no pots estar pensant en una altra cosa perquè si no ja has begut oli. Si enlloc de demanar tomàquets i posar un 4 a la linea de tomàquets a granel, poses un 4 a la linea del paquet amb mig quilo de tomàquets, et trobes de cop i volta a casa amb 2 quilos de tomàquets o amb 48 ampolles d'aigua Solan de Cabras com em va passar un dia. En volia 8 ampolles i vaig comprar 8 packs d'aigua. 

La última comanda que vaig fer, es veu que no estava prou concentrada i vaig demanar 4 safates de llimones: total 2 quilos de llimones. Ara resulta que tinc excedent de llimones. Ja us vaig posar unes postres amb llimones. Ara us poso un segon plat amb llimones i també us posaré una pasta a la llimona.

La qüestió és treure profit del "petit error". Tambe es pot fer una aigua amb llimona que és molt refrescant. Amb el suc d'una llimona a dins una gerra li afegiu sucre fins que el suc quedi ple de sucre, sense que es vegi muntanya de sucre, però, només que pugi quasi fins tot el suc. Després hi afegiu un litre d'aigua i remeneu bé perquè es desfaci el sucre. Hi ratlleu una mica de gingebre ben pelat i ratllat molt petit i hi poseu glaçons perquè estigui ben fred. Fa passar molt la sed, us ho asseguro. 

INGREDIENTS:

1 pollastre tallat a trossos (no esmicolat trossos que estiguin bé)

1 llima

1 llimona

farigola

1 got de vi blanc

sal, pebre i oli

Agafem el pollastre i l'amanim en una plata fonda. Li posem sal i pebre, farigola desfeta per sobre, el suc d'una llimona, la ratlladura d'una llima (només ratlleu la part verda, la blanca és amargant), el suc de mitja llima i oli. Ho deixeu un bon rato, uns vint minuts, mentre escalfeu el forn.

Hem engegat el forn al màxim i quan estigui ben calent hi posem el pollastre amb tot el suc que té. El deixem a 200 º un quart d'hora i després li posem el vi blanc per sobre i girem els talls.

Al cap de 30 minuts més ja hauria d'estar bastant torradet. Si veieu que és necessari l'aneu tombant perquè es torri de tot arreu. I ja està! així de fàcil!

Si voleu es pot acompanyar d'un puré de patata dels de sobre. Trobareu les instruccion en el mateix paquet. De llegir sé que en sabeu!

pastís de plàtan

APROFITEM, QUE NO ESTEM PER LLENÇAR

El món es divideix en dos tipus de persones. Els que els agraden els plàtans verds i els que els agraden madurs. Sí, nois, reconeixeu-ho: o esteu en un bando o a l'altre. Aquí no valen les mitges tintes.

Doncs bé, si sou com jo, sou dels que us agraden els plàtans més aviat verds, he dit verds, no de suro i que piquin a la llengua. I que ens passa als que ens agraden més aviat verds? Doncs que quan tenen alguna taca negra ja es queden a la fruitera fins que la taca es converteix en tot el plàtan negre i... se't trenca el cor però els acabes llençant. Bé també n'hi ha que esperen que els surtin mosques i les mosques soles els carreguin fins la brossa, però això és una altra pel·lícula.

Doncs bé, què podem fer quan els plàtans se'ns han tornat madurs? Una manera d'aprofitar-los és pelant-los i els enfarines i els fregeixes amb una mica de mantega i quan els treus els rebosses amb coco ratllat i ja tens unes postres. O bé els enfarines i els fregeixes amb oli i els fa servir per acompanyar un arròs a la cubana. Us adverteixo que calentons canvien bastant i es deixen menjar. O podeu fer un pastís de plàtan, que només haureu de fer una inversió mínima però el resultat és "espectaculà" com diria Puigcercós.

Quina plantilla més guai que tinc, eh?

INGREDIENTS:

1 sobre de "masa para bizcocho de La cocinera"

2  o 3 plàtans mig difunts (segons la mida que tinguin)

sucre glass

Engegueu el forn i escalfeu-lo al màxim.
Peleu els plàtans i poseu-los en un vas per batre que sigui gran. Aboqueu la "masa para bizcocho" i passeu tot per la batedora, però no molt, si queda algun tros de plàtan sencer millor.

Prepareu una plàtera per anar al forn. Si és de silicona no s'ha de fer res. Si és de vidre unteu-la amb mantega primer i després tireu-hi una cullerada de farina i mogueu la plàtera per aconseguir que la farina es posi a sobre de la mantega per tot arreu. Això ho fem perquè al desenmotllar no s'enganxi el pastís amb el motlle.

Un cop tenim el motlle a punt hi posem tota la massa i ho posem al forn. El motlle ens ha de quedar al mig del forn ni massa amunt ni massa avall. Baixarem la temperatura fins a 150º i si teniu la funció de ventilador la poseu. És la millor per fer pastissos. Deixarem el pastís al forn uns 25 o 30 minuts.

Esperem que es refredi per tombar-lo en una plàtera, i li tirem sucre glass per sobre, que quedarà més xulo. Si teniu ganes hi podeu posar una plantilla a sobre del pastís perquè quan hi poseu el sucre quedi el dibuix a sota sense sucre. No sé si m'he explicat però mireu la foto.

No cal dir que amb aquest sobres pots fer senzillament un pa de pessic com si res. I el pots farcir del que vulguis. Com si l'obres pel mig i hi poses Nocilla a dins!!