llengua amb pèsols

LLENGUA??

Doncs sí, és llengua de vedella. Una carn molt tendra, que no és cara i que dón molt de sí. A mi no se'm fa estrany perquè a casa en menjàvem de petits. Ha sigut la primera vegada que la cuino jo. La verditat és que em pensava que em costaria molt més de fer, però amb gran sorpresa quan la vaig encarregar a la carnisseria em van dir que si la volia ja cuita. O sigui que la vaig comprar cuita i només la vaig haver de cuinar. Fins i tot me la van tallar a la mateixa carnisseria. Quan recordo la meva mare que primer la posava a l'olla a pressió força minuts perquè s'estovés bé, després li treia la pell i després l'estofava... Tota una dedicació i això que la meva mare sempre havia treballat una jornada de 8 hores així que no se d'on treia el temps!! Doncs si no sou molt escrupulosos jo us aconsello que la tasteu, és una carn supertendra, ja ho veureu.

INGREDIENTS:

1 llengua de vedella

2 cebes o 1 ceba grossa

400 g de pèsols congelats dels bons (jo us aconsello la marca Maeso, surten boníssims)

1 tassa de cafè de Pedro Ximenez

1/2 llauna de tomàquet triturat

farina

sal i oli

Posem un pot al foc amb aigua i quan bulli hi tirem els pèsols i afegim una mica de sal i un polsim de sucre. Bullim els pèsols 5 minuts i apaguem.

Pelem les cebes i les ratllem.

Enfarinem els talls de llengua i en traiem l'excès de farina.

En una cassola hi posem oli que just cobreixi el fons. Hi sellem els talls de llengua per un costat i per l'altre i els retirem.

Afegim la ceba ratllada, es fa com una massa espessa junt amb la farina però no passa res, això formarà part de la salsa espessa.

Un cop la ceba ja s'ha fet durant uns minuts hi afegim el Pedro Ximenez i deixem que redueixi. Afegim el tomàquet i deixem que es cogui durant 7 minuts més.

Hi afegim de nou els talls de llengua i hi posem el caldo de bullir els pèsols, just que cobreixi la llengua.

Ho deixem fer amb el foc ben baix i tapat durant 20 minuts. Hi afegim els pèsols i ho deixem 10 minuts més i apaguem el foc.

Recordeu que tots els guisats volen reposar una mica abans de servir-los.