Mousse de llimona

UNES ALTRES POSTRES FÀCILS

Jo no sóc massa de dolça, la veritat vull dir que m'agraden les postres que no són massa dolces, perquè jo quan vull puc ser molt dolça!! Avui us recomano aquestes postres molt fàcils de fer. Ingredients senzills i de fàcil elaboració. Només heu de vigilar quan compreu la nata. Ha de ser nata ja muntada i que no tingui sucre!! Sobretot que no tingui sucre. A les pastisseries se'n pot encarregar. També podeu trobar nata per muntar al super i la munteu vosaltres, així amortitzeu un altre andròmina que porta la batedora que segur que no l'heu fet servir mai. És aquella cosa que sembla una gàbia per un periquito, però que té mida del batedora, o sigui un periquito no us hi cabria a dintre...

INGREDIENTS:

1/2 quilo de nata muntada sense sucre

1 quilo de llimones

1 pot de llet condensada de 340 grs.


Agafem les llimones i en fem suc. Si teniu una espremedora bé i si no amb la mà esprement fort també serveix. Coleu el suc perquè no hi hagi ni polpa ni pinyols. Barregeu el suc amb la llet condensada, ben barrejat. Afegiu la nata muntada a poc a poc, no s'ha de batre gens, s'ha d'anar removent com si emboliquessis, no donant voltes, o sigui s'ha d'anar barrejant de dalt a baix. Quan es vegi ben barrejat es posa en un bol ben tancat i es guarda al congelador. S'ha de treure del congelador uns vint minuts abans de menjar-se.
No és gens embafador i després d'un menjar pesat hi va molt bé , ja ho veureu. Que sí, que feu-me cas! Ara si no us agrada la llimona no us ho recomano...

pasta amb salsa de tomàquet i...

UN REBOST EN CONDICIONS

Qui ho diu que no hi ha plats bons i fàcils de fer? I tant que n'hi ha! De vegades només es tracta d'aplicar la imaginació. No caiguem amb els plats típics i tòpics. Fem pasta amb salsa de tomàquet però innovem una mica, d'acord?
Anem a fer un plat d'aquells que si teniu convidats inesperats us farà quedar bé i no és gens complicat de fer. I de nou amb ingredients que podeu tenir a casa. Un paquet de pasta, o sigui mig quilo de pasta no pot faltar mai al rebost. Com tampoc pot faltar una llauna de tomàquet, una llauna de tonyina, arròs o una llauna de blat de moro... Amb això sempre es pot improvisar. Sigueu atrevits, després a la propera vegada ja corregireu el que no us ha acabat d'agradar.
Anem per feina!

INGREDIENTS:

350 grs. pasta  (spaguettis, tallarines, macarrons, margarites, fusilli...) quantitat per 4 persones que mengin bastant

1 pot de tomàquet triturat i cru!!! (no m'agraden gens els tomàquets ja fregits)

un tall de sobrassada o un parell de cullerades de paté de sobrassada

oli i sal


Agafem una olla i la posem al foc amb sal abundant i tapada.

Mentrestant en una paella hi posem un fons d'oli prudent, no massa, i hi posem la llauna de tomàquet. A veure... el contingut de la llauna de tomàquet, no em sigueu bèsties ara!
Hi afegim una mica de sal i sucre i la deixem a foc mig. Recordeu que la salsa s'anirà tornant de color taronja. Quan ja la veiem més espessa i que ha canviat de color és el moment d'afegir-li la sobrassada. Remenar dues voltes i ja es pot apagar el foc.

Quan l'aigua de l'olla ja bull s'hi posa la pasta i es deixa el temps que digui l'envàs. Quan estigui cuita la retirem del foc i afegim un bon raig d'aigua freda a l'olla per parar l'ebullició. L'escorrem ben escorreguda i quan ja no hi veiem aigua la barregem en una plàtera amb la salsa de tomàquet.

Ja ho veieu aquí es pot començar a innovar: per exemple saltejar uns alls abans de posar el tomàquet a la paella, o posar-hi trossos d'olives verdes a la salsa, etc. No tot alhora, eh? Un dia d'una manera i un altre dia d'una altra.

O sigui que enlloc de fer una salsa de tomàquet vídua podeu posar-hi coses per fer-la diferent.

rellomillo amb salsa de gerds

LA BARREJA PERFECTE DE DOLÇ I SALAT

Com anem nois? Va fent fred , no? Però encara no ve de gust del tot la cuina d'hivern, hivern. Doncs farem un plat apte per a tot l'any amb ingredients de tot l'any.

Ja no us ha agradat el títol, no? Doncs no sigueu així que no passa res, no tingueu prejudicis...
Ens hem de treure les manies a la cuina de barrejar coses. Hem d'anar fent proves i adaptar les receptes als nostres gustos, anant provant anirem millorant i rectificant el que no ens ha agradat. No us desanimeu mai!!! Si us plau!
Avui, doncs, uns filets de porc amb salsa de gerds, una salsa feta amb melmelada on barrejarem dolç i salat. Aquesta barreja és molt comú en la cuina saxona, però també és molt nostre barrejar dolç i salat: pollastre amb prunes i pinyons, ànec amb peres, etc.
Una recepta molt fàcil.

INGREDIENTS:

1 pot de melmelada de gerds (només n'utilitzarem algunes cullerades)

1 Dues culleradetes de mostassa

una cullerada de mantega

sal i pebre

1 peça de filet de porc  (per dues o tres persones segons com sigui de gran)


El filet de porc és un tall que és allargat i molt melós, també se'n diu "llaminera" de porc. Té la forma de botifarra molt  gruixuda.

Agafem el filet de porc i el fem a talls de 1'5 cms i els salpebrem - que no vol dir res més que posar-hi sal i pebre.

Agafem una paella i li posem la mantega i la posem al foc. Deixem que la mantega es desfaci, sense esperar que es cremi perquè ens agafaria un gust amargant. Posem els talls i els fem a la paella durant dos minuts  per cada costat, això  depèn de com ens agradi cuita la carn. Reservem la carn en un plat.

A la mateixa paella hi posem mig got d'aigua perquè es desfaci la carn que ha quedat  enganxada al cul de la paella - sí, nois! misteris de la cuina hi ha coses que "socarraetes" són més gustoses. Però recordeu que mai han d'arribar a ser negres les coses que es torren -. De seguida hi posem dues culleradetes de mostassa molt petites i després 5 cullerades grans de melmelada de gerds. Deixem que la salsa es vagi fent una estona , remenant-la fins que veiem que va quedant espessa. I ja està.

Servim els talls del filet de porc amb una mica de salsa a sobre. Si en volem fer per més gent comprem més talls de filet que amb aquestes quantitats sortirà bastanta salsa.

Ho podeu acompanyar d'unes patates fregides o unes xips de moniatos, un puré de patata o un arròs pilaff (un altre dia l'explicarem que ara ja es tard).

crema de camagrocs

ANAR A FER BOLETS

Demà me'n vaig a fer bolets! M'encanta, això ens deu venir de l'època en que els humans erem recol·lectors i anavem pel bosc a veure que "pillavem". La veritat és que és molt divertit i he après a apreciar d'altres bolets que no siguin només els rovellons. Menys mal perquè de rovellons no en trobo gaires!! Però el que si que trobo en quantitat són camagrocs i fredolics. Estan boníssims, són uns bolets molt aromàtics de gust, els camagrocs són molt perfumats, ideals per fer una sopeta o posar-los en un fricandó.
Està bé, ja us he sentit, que no us agrada anar al bosc i no teniu temps ( això últim és mentida perquè per això tenim els caps de setmana)... Doncs podeu anar al mercat on podreu trobar una gran quantitat de bolets, i a males sempre ho podeu fer amb xampinyons del super!

INGREDIENTS:

1/2 quilo de bolets (fredolics, camagrocs, xampinyons, trompetes de la mort, rossinyols) Els rovellons i les llanegues no serien adequats

1 porro

1 ceba

1 pastanaga

1 brick de crema de llet


Agafem les verdures, les pelem i les tallem a trossos petits. Les posem en una olla fonda amb un raig d'oli i les posem tapades a foc mig perquè vagin suant. Les deixem una bona estona i quan les trobem ja molt estovades li afegim els bolets ben esbandits i ben escorreguts. Els deixem que es vagin fent i hi afegim sal i pebre. Quan els bolets hagin deixat anar el seu suc li afegirem aigua just fins a cobrir els bolets, molt important perquè si hi posem massa aigua no quedarà gustosa, i els deixarem bullint 10 o 15 minuts. Apaguem el foc i hi afegim la crema de llet i ho triturem tot bé perquè quedi una crema ben fina. Per fer aquesta operació s'ha de tenir constància, ho tenen prohibit els impacients, el secret és que quedi una crema ben fina.

Es pot servir acompanyat d'unes xips de moniato o de pastanaga o de ceba tendra.

pastís de poma (ràpid)

POSTRES IMPROVITZATS

No us he dit res de postres encara. Jo, com que us faig estressats i sense massa temps per cuinar, crec que no esteu per fer postres... o potser sí i resulta que us motiva més fer marranades no ligths. Jo us he de dir que a mi les coses dolces no em criden molt,  però us donaré una idea per fer uns postres casolans, ràpids i senzills.

INGREDIENTS:

1 poma

1 paquet de pasta fullada congelada (al paquet posarà "hojaldre" d'acord?)

100 grs. de mantega

paper vegetal per posar a la plata del forn

1 cullerada de sucre


Molt senzill. Descongelem la pasta fullada. En el moment que la podem manipular ja estarà bé.

Engeguem el forn per escalfar-lo al màxim a dalt i baix.

Quan  la pasta estigui descongelada tallem la pasta a rectangles segons la quantitat que en vulguem fer. Agafem una forquilla i l'anem clavant per punxar tot el rectangle. La norma amb la pasta de full és que quan vulguem que s'infli no la punxem, i si volem que ens quedi plana la punxem.

Agafem la poma la pelem  i la tallem a llunes primes. L'anem col·locant a sobre de cada rectangle.
A sobre hi posem una mica de sucre escampat i una mica de mantega.

Posem el paper vegetal sobre la plata, si no en tenim agafem un recipient que pugui anar al forn pla i l'untem amb mantega primer i després espolsem farina per sobre. Això es fa perquè els pastissos no s'enganxin a la plata. Ja hi podem posar els rectangles amb la poma a sobre  i ho entrem a dins el forn.
 A 220 º i en 10 minuts veurem que les puntes de la pasta ja tenen color torrat, aquest serà el moment de treure-ho perquè ja estarà cuit.

Aquests pastissos es poden fer amb maduixes, préssecs, albercocs, cireres, figues, peres... depèn del temps que siguem i del que us agradi. També dependrà del gust el posar-hi més o menys sucre.

calamar planxa amb verduretes

NECESSITEM ALGUNA COSA PERÒ NO TOT

De vegades comprem aparells de cuina sense parar i realment no són gaire útils. El robot, la liquadora, l'espremedora, el talla-embotits, el ganivet elèctric, la picadora, la batedora de vas... i no parlem de la inutilitat de la iogurtera.
Tot són aparells que ens sembla que utilitzarem, però la qüestió és quantes vegades els farem servir a l'any? Dues, tres, una, cap?
Acaben ocupant lloc als armaris i després no els fas servir per mandra de treure'ls. Un aparell és interessant
quan és fàcil d'utilitzar, és fàcil de netejar i es fa servir sovint.
Cadascú sap el que farà servir més, per exemple, si algú es fa molts sucs naturals, potser arribarà a amortitzar una liquadora.

En fi us penjo un vídeo de promoció d'un aparell que no és elèctric però que funciona molt bé i és molt fàcil de netejar i d'usar. Els de Vilanova el podeu buscar a la Fira de novembre que hi ha un senyor en una parada que en ven. Els que sou de fora haureu de buscar alguna fira propera a veure si teniu sort.

En fi avui si tinguéssiu l'aparell el podríeu fer servir per tallar patates i carbassó a quadrats petits! I si no, mala sort, un altre dia serà!

INGREDIENTS:

2 calamars mitjans (netejats per la vostra peixatera)

1 patata mitjana-gran

1 carbassó mitjà

1 pastanaga gran o dues de petites

oli i sal i julivert

Agafem la patata i les pastanagues i les pelem. Si el carbassó te la pell tersa no cal pelar-lo, el netegem bé. Si té la pell tova el pelem.
Un cop tot pelat ho tallem a quadrats petits. Agafem una paella amb oli abundant i hi fregim primer la patata i quan estigui cuita la traiem i fem el mateix amb la pastanaga i finalment fem els quadrats del carbassó i els traiem també.

Agafem part de l'oli de fregir les verduretes i el posem en un got batedor amb unes branques de julivert rentat i ben sec. Ho passem per la batedora i ho reservem.

Agafeu el calamar i feu-li uns talls superficials en diagonal abans de coure'l. Poseu una planxa al foc amb el foc ben alt. Quan estigui ben calenta podeu-hi el calamars per la part on hem fet els talls i tapeu-lo amb un plat pla perquè faci pes i es quedi ben pla. Al cap de 4 minuts el tombem de l'altre costat i el fem 4 minuts més.

Per servir-ho al plat hi posem les verduretes fregides primer i les salem una mica. A sobre els calamars i finalment ho amanim amb una mica de l'oli de julivert.

pasta amb carbassó 2 receptes

Parlem dels carbassons. Sí, ja, que feu crema de carbassó, no? Però és que hi ha més vida amb els carbassons a part de la crema. Es poden fer amb tempura o senzillament fregits junt a patates i ceba com acompanyament d'un bistec o en carpaccio: tallats ben prims i amanits amb una vinagreta de mel i unes birutes de parmesà...
Moltes vegades comprem productes i sempre fem amb ells la mateixa recepta, però amb un mateix producte es poden fer diverses receptes. Així quan sigui el temps d'aquest producte ens el podem menjar de moltes maneres diferents i no ens avorrim.
Us explicaré dues receptes per fer amb pasta i carbassons. Si us agrada el carbassó proveu aquest acompanyament amb carbassó .
Proveu també altres receptes amb pasta i verdures com: spaguetti amb esbergínia o spaguetti amb salsa de pebrot.

PASTA AMB CARBASSÓ I TONYINA

INGREDIENTS:

300 grs. de pasta macarrons, fussilli, margarites (pasta curta)

1 carbassó gran

1 ceba gran

1 tomàquet mitjà

1 llauna de tonyina gran

olives negres d'aragó (al gust)

sal i oli


Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem el temps de cocció que digui l'envàs.

Mentrestant agafem la ceba i la pelem i la tallem a quadradets petits. Posem la ceba en una cassola gran i fonda amb oli com sempre, amb l'oli just ni massa ni poc, que cobreixi el fons.

Mentre anem fent la ceba, agafem el carbassó i si te la pell ben tersa el deixem sense pelar i el tallem a talls ben primets, sinó, el pelem primer.

Anem fent el carbassó fins que estigui tou i aleshores hi posem el tomàquet ratllat. Hi afegim sal i ho deixem fer tot plegat una mica més.

Apaguem el foc i hi posem les olives (jo les posaria sense pinyol) i la tonyina.

Un cop la pasta estigui cuita l'hi afegim aigua freda ràpidament  per parar la cocció i si ja tenim tot fet a la cassola l'escorrem, sinó la deixem amb aigua fins al moment de posar-la a la cassola, així no se'ns enganxarà la pasta.

Quan tinguem la pasta ben escorreguda l'afegim a la cassola amb tot plegat i li donem un parell de voltes.






FUSILLI AMB CARBASSÓ I ROQUEFORT

INGREDIENTS:

300 grs. de macarrons

1 carbassó gran o dos de petits

1 brick petit de nata per cuinar

50 grs de formatge roquefort

sàlvia (opcional)

oli i sal

Nois ara vaig a fer un cortar y pegar perquè ja ho he dit abans.
Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem el temps de cocció que digui l'envàs.
Agafem el carbassó i si te la pell ben tersa el deixem sense pelar i el tallem a talls ben primets, sinó, el pelem primer.
Posem el carbassó en una cassola al foc i el fem fins que estigui tou. L'amaniu amb una mica de sal i una mica de sàlvia, que li dóna un toc especial. Hi afegim el formatge roquefort al gust, si us agrada que tingui molt de gust de formatge n'hi poseu més i si us agrada suau de gust menys.
Hi afegiu la crema de llet i ho deixeu fer dos minuts.
Un cop estiguin escorreguts els macarrons, els afegiu a la cassola i ja està.

carxofes amb anxoves

COM MENJAR CARXOFES A GUST

El secret de triar bé les carxofes és triar-les sense gasiveries. Que què vol dir aquesta paraula? Nois, que això no va de filologia catalana! us ho diré d'una altra manera: no sigueu tacanyos. De les carxofes només se n'aprofita menys de la meitat, el demés es llença. Si nois! la vida és dura: tu arribes a casa amb una bossa de carxofes que et penses que en tindràs per tota la setmana i resulta que un cop triades et quedes amb quatre botons al plat de no res. Sí amics, és un altre dels cops durs de la cuina, bastant similar al fet que trigues més a cuinar del que trigues després a menjart-t'ho. Però la cuina   és així a "la tomas o la dejas".

Doncs bé si trieu bé les carxofes ja us dic jo que en menjareu sovint, perquè el que no agrada precisament és haver d'anar seleccionant aquell fregall que se't posa a la boca i anar-lo treient!

Un punt interessant també és menjar-les quan sigui el temps. Això sí que s'ha de respectar, ho sabreu perquè les fulles tenen un verd intens i les carxofes estan totes tancadetes i ben apretades. Si no són així no en compreu o us portareu una decepció. 

Un cop triades les podem sofregir i les podem fer servir per fer una truita, rebossar-les, etc.

Com les triem? Doncs molt fàcil. Ara us ho explico.

Aquí m'hi va faltar una mica de mantega

INGREDIENTS:

2 carxofes grans o tres de petites

1 llauna d'anxoves

oli i una mica de mantega (una cullerada de la de sopa)

1 branca de julivert


 Primer tallem la cua de la part de baix i anem treiem fulla per fulla fins pelar-les bastant i deixar-les com amb la meitat de fulles. Sabrem que hem arribat al punt de no treure més fulles quan  es parteix fàcilment per la meitat pel lloc on canvia de color i és més blanca. Després les tallem de forma que retirem tota la part de dalt de les fulles que encara són verdes. Un cop tenim el cor de la carxofa ben net el laminen a troços primets. Els posem en un plat amb aigua i una branca de julivert i els reservem fins tirar a la paella. La branca de julivert farà que les carxofes un cop tallades no es tornin de color fosc.

Posem en una paella la mantega i les anxoves de la llauna amb tot el seu oli. Les deixem una mica i les anem xafant. Al cap res posem les carxofes ben escorregudes de l'aigua a la paella, si fa falta les assequeu amb un paper de cuina. Les deixeu que es coguin tapades entre deu i quinze minuts, depen de lo gruixudes que les heu tallat i de si us agraden més al dente o menys. Quan les punxeu i estiguin toves ja estaran cuites. Boníssimes.
Aquesta és una recepta de la meva amiga Marta.

conill amb anís

Eccs conill! "Jo no en menjo mai" " A mi em fa pensar en un peluix que tenia de petita, quan veig aquelles cuixetes" " Jo, si a l'arròs hi ha encara que sigui només un tall de conill, ja no en menjo". D'acord, d'acord ja us he sentit! La mateixa recepta la podeu fer amb pollastre. Penseu que avui parlarem d'una recepta tradicional, ja la feia la meva àvia! I la veritat és que és millor amb conill.

INGREDIENTS:

1 conill tallat a trossos. (les espatlles, les cuixes i la part del mig amb tres talls cada costat)

1 tomàquet madur

1 ceba

1/3 got d'anís

1 fetge de conill

1 dent d'all grandeta

150 grs. de pèsols congelats

6 ametlles o avellanes o pinyons

1 carquinyoli o galeta maria

oli

sal i pebre

Atencióaquestareceptaésd'altriscllegir-latotaabansdecomençarafer-la

Agafem una cassola... Com? que no teniu cassola? Sí és clar, teniu una paella gran i ja està. Doncs no!
S'ha de tenir una cassola per fer un guisat estupendo de tant en tant. Aquestes són el tipus de receptes que si les feu a la parella els deixeu enlluernats...i no us gasteu diners, que els convideu a casa i no cal regalar-los-hi res... que surt barato això home...que estem en temps de crisi.

Doncs bé si ja heu anat a comprar la cassola continuem. Agafem una cassola i li posem oli com sempre. Salem els talls de conill i els anem posant que es vagin daurant, primer d'un costat i després de l'altre. El fetge també el fregim. Atenció que aquí bé un altre perill de la cuina, E S Q U I T X A!  Sigueu valents i tapeu la cassola, poseu-vos un colador al cap de protecció i una tapadora com escut i aneu destapant i tombant els talls. Va, que vosaltres podeu! No poseu massa talls a l'hora si no hi caben. Els aneu fent mica en mica que no quedin allà apretats i quan estigui fets els aguardeu en un plat. Quan aquest procés espantós estigui fet hi afegiu la ceba i quan estigui transparent hi poseu el tomàquet ratllat i deixeu que es faci uns 5 minuts . Hi afegim els talls de  conill de nou i hi tirem l'anís.

Abans del procés d'alt risc hauríeu de posar un pot amb aigua i tirar-hi una mica de sal i una mica de sucre i posar-hi els pèsols quan l'aigua bulli. Amb uns deu minuts ja estaran fets. L'organització és molt important a la cuina. Mentre es fa una cosa tota sola al foc tu en vas fent una altra, ok?

Després d'evaporar-se l'anís serà el moment d'afegir-hi els pésols i part del suc de coure'ls fins que es cobreixin els talls de conill. Ho deixem fent-se a foc baix uns 15 minuts.

Mentrestant farem el que es diu la picada. La picada és una pasta que es fa a bases de fruits secs i all com a base per espessir els sucs dels guisos.
Agafem un pot de trumix i hi posem la meitat del fetge, posem la part que veiem que no te nervis ni res. Hi afegim la dent d'all, les ametlles, el carquinyoli i una mica de suc de la cassola perquè es pugui passar bé pel turmix. Ho passem fins que quedi ben fi. Ho afegim a la cassola després dels 15 minuts i ho deixem uns 7 minuts més i apaguem el foc i ho deixem tapat.

Penseu que tots els guisats solen ser més bons d'un dia per l'altre. O sigui que el diu que tingueu ganes de cuinar aprofiteu-ho perquè per això existeixen els tupers i la nevera.

escalivada expréss

UNA ESCALIVADA QUE NO ÉS LA TÍPICA

"M'agrada l'escalivada però és un rollo fer-la, s'ha de pelar i a més no queda mai com quan te la fan a la brasa" Doncs això és veritat. Hi ha coses que al restaurant, si les fan bé sempre les menjaràs millor que a casa. Però és clar, això vol dir agafar el cotxe i anar a la masia estupenda de turno, pagar el peatge, la gasolina, el menú... Millor que espavilem, no?
Però i si fem una escalivada que ens la podem menjar tan freda com calenta, com a primer plat o acompanyant carn, unes costelles de xai a la planxa, per exemple?
Doncs es tracta de posar les verdures al forn i després no haver-les de pelar ni res. Pràctic i fàcil. Això sí, necessitem una horeta perquè se'ns faci bé. Aprofiteu un vespre tonto que tingueu i ho podeu fer mentre cuineu el sopar i guardar-ho per l'endemà. I la il.lusió que fa arribar a casa i saber que no hauràs de fer res perquè ja ho tens cuinat!

INGREDIENTS:

1 albergínia

1 pebrot vermell

1 ceba tendre

2 tomàquets grandets

sal i sucre, oli

herbes provençals (romaní, farigola, orenga)

Engeguem el forn i l'escalfem al màxim.

Agafem l'albergínia i la pelem, si volem, sino la podem deixar amb la pell. La tallem a bastonets. Agafem el pabrot i el tallem a bastonets també. Agafem la ceba i la tallem a llunes i el tomàquet també a llunes.

Ho disposem tot en una plàtera d'anar al forn i ho amanim amb sal i sucre, unes gotes d'aigua per sobre, una mica d'herbes aromàtiques de les nostres (romaní, farigola, orenga) i un bon, bon raig d'oli.

Posem la plàtera al mig del forn i abaixem la temperatura fins a 160 º. Ho deixem una horeta i ja està feta l'escalivada.

Tant si ho volem menjar com a primer plat o com acompanyament lliga molt bé amb patates i carxofes al forn.

PATATES I CARXOFES AL FORN

Ingredients:

2 patates mitjanes

2 carxofes no gaire grans

Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grans. Agafem les carxofes i les tallem pel mig de dalt a baix. Ho amanim amb sal i pebre i li posem un bon raig d'oli.
Ho posem en una plàtera al forn a 160º una horeta també.
Ho podeu fer tot alhora, una plàtera a cada safata.
Les carxofes es mengen com si s'haguèssin fet a la brassa, fulla a fulla.

I AIXÒ US SORTIRÀ MÉS BARATET!!

espaguetis picants

CONVIDATS INESPERATS

Divendres al vespre, estàs destrossat i tens ganes d'arriba a casa, sona el telèfon i com per art de màgia, encara no has entés ben bé què ha passat, però resulta que tindràs 6 persones a sopar a casa aquesta nit.
Tens dues possibilitats: penses que aquesta vida és una merda i ja només et faltava haver de fer sopar per uns quants ganduls; o bé penses que tens molta sort de tenir amics i poder compartir amb ells vetllades inoblidables! Encara que siguin uns gorrons!
La qüestió és que has de tenir uns quants comodins que et serveixin per preparar un sopar sense necessitat de passar-te 40 minuts a la cuina. Què et semblarien 10 minuts com a molt? Què et semblaria el temps de parar la taula per preparar un plat de pasta? I la clau és poder-ho fer amb ingredients senzills que tens sempre a casa.

INGREDIENTS:

500 g d'espaguetis

3 grans d'all

sal i oli

6 bitxos  ( són uns pebrotets petits i picants, en italià peperoncino. Feu el favor de comprar-ne un pot que això no es passa home!)



Posem una olla al foc amb aigua abundant i un grapat de sal. Mentre esperem que bulli nosaltres anem fent.

Agafem els grans d'all i els tallem en làmines primetes, de llarg o de través, m'és igual, com vulgueu. Posem oli abundant en una paella i quan l'oli estigui ben calent hi sofregim els alls. No s'han de torrar, només coure's una mica, si el foc està massa alt el baixem. Hi afegim els bitxos i apaguem el foc, amb la mateixa escalfor de l'oli els bitxos deixaran anar la seva picantor, no s'han de coure.

Per uns espaguetis picants hi afegirem un bitxo per cap i si a més volem que siguin més picants, tallem els bitxos en trossets i aleshores ja serà la bomba. També en podeu tallar dos i deixar els altres sencers, així quan es trobin es poden apartar. Feu el favor d'avisar als comensals perquè sino serà una broma pesada, ja us ho dic ara!

Quan l'aigua bulli hi posem els espaguetis i els deixem bullir el temps que ens indiqui l'envàs. Un cop cuits els hi afegim aigua freda per aturar la cocció i fer que quan els escorrem no se'ns enganxin. Quan estiguin ben escorreguts els posem en una plàtera i hi tirem per sobre l'oli amb els alls i els bitxos. I ja està! Ja poden venir els gorrons!

Si voleu sofisticar més la recepta podeu comprar un paquet d'angules o més ben dit un sucedani de gules congelat o un paquet refrigerat d'aquests i les afegiu després de posar el bitxo a la paella perquè s'acabin de fer.
Francament a mi les gules no m'agraden gens però barrejades així amb els espaguetis tenen el seu què.

tarta de ceba

INTERCANVI DE RECEPTES

Arribarà un dia que quan us trobeu amb amics no parlareu de l'última sèrie que us heu baixat d'internet o de si heu pogut aconseguir entrades per Earl... arribarà un dia en que les converses versaran de com  feu això o allò, de quin oli compreu, quin producte especial heu trobat per les amanides... i quan arribi aquest dia jo cridaré: "Al.leluia" i us deixaré caminar sols pel món.

Això m'ha passat amb mi aquest cap de setmana, que he disfrutat d'uns dies en companyia de les meves amigues i m'han regalat aquesta recepta de tarta de ceba, per mi ha estat tot un regal de la meva amiga Olga i també de la meva amiga Mariló que me l'havia deixada tastar en alguna ocasió.

INGREDIENTS:

1 paquet de pasta de full congelada o fresca (de la casa Buitoni per exemple)

4 cebes grans

oli

2 cullerades de farina (de cullera de menjar la sopa)

1 brick de  200 ml. de crema de llet per cuinar

25 grs de mantega

Encenem el forn i el posem a la temperatura màxima perquè s'escalfi. Que no podeu fer servir el forn? Si us plau, ja no sé com dir-ho, el forn us treu molta feina de sobre! Creieu-me!

Agafem les cebes, les tallem a mitges llunes i les posem en una paella gran amb oli que cobreixi una mica el fons. Les posarem a foc viu i no les taparem perquè volem que agafin color perquè així quedaran més gustoses. Les anem remenant perquè no es cremin les de sota i quan les tenim ja totes de color marronet  -no cal que estigui totes marrons, només amb les puntes ja n'hi ha prou- doncs aleshores hi afegim sal i  hi posem les dues cullerades de farina i ho remenem, deixem que la farina es faci un minut.
 Llavors hi afegim el brick de crema de llet i apaguem el foc i no deixem de remenar.
Agafem un motlle d'anar al forn i l'untem primer amb mantega i després espolsem una mica de farina per sobre i deixem que s'enganxi per tot arreu.
Posem la pasta fullada al fons del motllo i per les parets, que ho cobreixi tot, sense fer cap afegit (haureu de mirar quin motlle us va millor per la pasta que teniu). Un cop posada al motlle punxarem amb una forquilla tot el fons no deixant ni un tros per punxar, si no ho fem així la pasta es bufarà.
Afegim a sobre la pasta que hem fet a la paella i hi posem uns daus de mantega petits per sobre i ho posem a 220º al forn durant 35 o 40 minuts. Quan veieu que la pasta ja està daurada ja estarà a punt.
Mmmm escribint ja em vé l'olor, boníssim!

sípia estofada

 Us presento la meva peixatera de confiança

PARLEM DEL MERCAT

Qui té un amic té un tresor, diuen. Això era abans, ara qui té una bona peixatera de capçalera té un tresor, d'amics, al Facebook te'n sobren.

Aquella peixatera que amb una mirada ja ha interpretat que li triis el peix, que quan li senyales les sardines per comprar-ne ella et fa un gest negatiu amb el cap sense dir res, com volguent dir avui millor que no prenguis les sardines perquè porten una setmana donant voltes amb una furgo i ja són paté de sardines... Això no té preu. I penseu que no parlo de peixateria de capçalera, sinó de peixatera. Perquè l'establiment en sí no te cap valor, és ella la que és un tresor.
I al mercat en trobareu molts de tresors, s'han de buscar. Descobrireu que al mercat s'hi poden trobar molts ingredients i de qualitat.

Doncs bé, a la vostra peixatera de confiança, que algun dia la trobareu, no desespereu, li demaneu que us trii una sípia, i si us la talla a quadradets per fer estofada ja li feu un monument a l'entrada.

INGREDIENTS:

1 sipia de 1'500 quilos aprox

4  patates grans, no enormes

1 cabeça d'alls

1 tomàquet

1 ceba

1 fulla de llorer

oli

sal i pebre

1 got de vi blanc omplert només la 1/3 part

Agafem una cassola fonda, hi posem un raig d'oli que cobreixi el fons, però que no pugi del fons. La posem el foc hi posem la sípia tallada a quadrets. La deixem a foc mig, tapada, i la deixem allà feliç que vagi deixant anar l'aigua. Mentrestant preparem la cabeça d'alls, l'hem de deixar sencera i treure-li una mica de pell del voltant. Agafem la ceba, la pelem i la tallem a quadradets. Agafem les patates les pelem i tallem cada patata pel mig i cada meitat pel mig una altra vegada sempre per la part més llarga. Ens queden quatre trossos llargs de patates i gruixuts, doncs bé, el trucu perquè el suc de l'estofat sigui espès, és tallar-les estripant-les, o sigui comencem a tallar amb el ganivet i després l'acabem de tallar amb la mà. De cada tros d'aquest en farem tres trossos.

Quan veiem que la sípia comença a tenir menys suc li afegim el llorer, la cabeça d'alls i el tomàquet. Després li posem sal i pebre a la sípia i quan la sípia comença a fer soroll, comença a petar com si fossin crispetes, quan la comencem a sentir, li posem la ceba. Quan la ceba ja està feta i comença a petar una altra vegada li posem 1/3 part de un got de vi blanc. Esperem una mica que el vi es redueixi i hi afegim les patates tallades. Cobrim això amb aigua calenta i ho deixem fer a foc baix entre quaranta cinc o cinquanta minuts. Vigilem que no se'ns desfacin les patates.

Aquest estofat es pot menjar amb una cullerada d'all i oli al plat. "Com es fa l'all i oli?" Homeeee!, que ja ho vaig explicar a la recepta del peix al forn! Que no m'esteu atents o què?

I recordeu cuidar bé la vostra peixatera: feu-li un lot per Nadal, porteu-li un detallet del lloc on heu anat de vacances, porteu-li dos pots de vidre d'espàrrecs cojonudos plens de monedes perquè tingui canvi... En fi cadascú amb la seva creativitat però que la tingueu contenta.

pollastre "coronitas"

TORNEM AL FORN SENSE POR

Ara parlarem de pollastre al forn. Penseu que el forn ens permet deixar-ho a dins i no haver d'estar pendents. Hem de fer atenció a l'olor que es vagi sentint que sempre ens indicarà com va la cosa. Quan cuinem un guisat hem de remenar, afegir, etc , sempre ens requereix més atenció, per tant perdeu la por al forn que és molt còmode.
I aquesta recepta no pot ser més fàcil ni més original.

I la recepta en video aquí

INGREDIENTS:

1 pollastre sencer i buidat per dins

1 llimona

1 cervesa coronitas

herbes en branca tipus romaní o farigola

sal i pebre

I ja està! Engeguem el forn a dalt i a baix al tope perquè es vagi escalfant. Agafem el pollastre sencer i el salem per dins i per fora, li posem unes gotes de llimona per tot arreu i pebre negre. Un cop el tenim amanit agafem una plata d'anar al forn i el posem dret, de tal manera que ens quedi el coll a la part de dalt. I ara farem unes porqueries: li introduim pel cul la cervesa coronitas plena i ja destapada- la coronitas és la cervesa que millor va per la mida que té. A dins de la cervesa hi posem un ramet de les herbes fresques que tinguem tipus farigola, romaní, orenga o sajolida. Posem el pollastre al forn, veurem que es comença a fer. Quan hagin passat 15 minuts el baixem a 220º. El deixem allà dins amb la seva juerga amb la cervesa durant uns 25 minuts més. Com sempre el temps és orientatiu, s'ha de veure el pollastre amb la pell cruixenteta i ha de fer olor. Ja veureu com la cervesa en escalfar-se el va regant i queda la mar de bó. Si no es vessa tota la  cervesa no passa res. No és que la recepta no hagi funcionat.

Nois que ja no pot ser més fàcil!

tempura

UN PLAT ORIENTAL, DIUEN

Un plat amb estil oriental que sempre s'ha fet a casa nostra: els rebossats. Però donem uns bons trucs per fer una tempura ben cruixent. El primer és que l'aigua ha de ser gelada, treta del congelador, però sense estar congelada. Si no tenim temps podem posar una mica d'aigua amb glassons que es desferan aviat i quedarà una aigua ben freda. Aquesta és una part del truc i l'altre és que l'oli estigui ben calent, atenció ben calent, no cremant-se, que ja us veig deixant l'oli a la paella i conectant-vos al facebook esperant que sigui ben calent!  Podem saber que l'oli es crema quan fumeja abundantment, quan està així no es bó fregir-hi res perquè és tòxic. UUUi quants problemes que tenim! Bah, home que us en sortireu, només serà el primer dia que estareu amb tensió, després ja com si ho haguèssiu fet tota la vida! Que hem de perdre la por a cuinar amics meus!

INGREDIENTS:

verdures al vostre gust: carbassó, ceba tendra, esbergínia, xampinyons, pastanaga, pabrot vermell i verd, tomàquets mini, mongeta tendra...

peix o carn: rap, salmó, lluç, llagostins o gambes, calamars... i carn que no deixi anar aigua com pollastre o gall dindi.

salsa per tempura: salsa de soja, unes gotes de vinagre de mòdena, part verda de la ceba tendra.

farina

aigua gelada

sal


Per l'amanida:

2 tomàquets madurs però que estiguin durs

2 avocats

olives negres

paté d'olives negres o olivada

Tallem totes les verdures a bastonets prims. Penseu que la tempura es cou depressa, per tant si posem un tros de verdura massa gran ens quedarà cru de dins. Els xampinyons i els tomàquets mini els podem deixar sencers i la mongeta tendra que li costa més a lo millor l'hauríem de partir en tres trossos si és perona.
Amb la carn o el peix fem el mateix. En el cas de llagostins o gambes els pelem en cru i els deixem sencers.
Agafem un bol i hi posem un raig d'aigua ben freda i hi anem afegint farina fins que la barreja quedi fina i tingui una consistència ni massa líquida ni massa espessa. Que quan aixequem la forquilla sucada no caigui un filet, però tampoc gotes gruixudes, han de caure gotetes fines i seguides.

Mentrestant haurem posat una cassola fonda al foc amb molt oli, tres dits mínim, penseu que els aliments s'han de coure per tot arreu sense tombar-los. Agafeu una cassola no massa ample, si no haureu de gastar molt oli.
Per cert, després de fer la tempura, deixeu reposar l'oli perquè us quedi tot el solatge a baix, el canvieu de recipient mirant que no passi res del solatge i el podeu tornar a aprofitar  per fregir altres coses.

Quan esquitxem amb la farina i veiem que de seguida fa bombolles l'oli estarà al punt de calent. Si triga a fer bombolles és que encara no està al punt. Això és molt important perquè ens quedi ben cruixent. Anem posant les verdures mica en mica perquè l'oli no ens baixi de temperatura i les anem traient i afegint-ne de noves. Si les verdures tenen una mida petita amb tres minuts en tindrem prou. Fem el mateix amb la carn o el peix. Al moment de seure a menjar hi poden posar una mica de sal per sobre. Si la posem abans se'ns estovarà el rebossat.

Per fer una imitació de salsa que serveixen als restaurants xinesos, agafem un bol amb salsa de soja i li afegim unes gotetes de vinagre de mòdena, ells hi posem vinagre d'arròs, i hi posem  una culleradeta de la part verda de la ceba tendra tallada ben petita i una mica d'aigua, molt poc, només per suavitzar una mica el gust. Això ens servirà per sucar la tempura variada.

Això sol ja és un plat molt complet, però per refrescar-ho una mica ho podem acompanyar d'una amanida que haurem preparat abans de fer la tempura.
Agafem els tomàquets i els tallem a trossos. Tallem pel mig l'avocat per la part llarga, treiem l'òs i el pelem i el tallem a trossos. Ho posem tot en un bol i hi afegim la salsa feta de desfer una mica d'olivada amb bastant oli. Al final hi posem unes olives negres d'aragó per sobre. No caldrà que hi posem gens de sal.
Bon profit!

tonyina amb emulsió de tomàquet

FEM SALUT

La tonyina és un peix blau molt saludable. El secret és fer-la poc cuita, fer un tomba i tomba com si fos un bistec, d'aquesta manera sempre ens quedarà melosa i no com una placa de suro.
Mireu que més fàcil no pot ser. Necessitem un turmix. Què? que encara no en teniu? Però si ja us he dit que és indispensable a la cuina, no espereu que us el regalin i feu el gest vosaltres.

INGREDIENTS:

2 Talls de tonyina

per la salsa:

2 tomàquets grans dels de branca que no estiguin tous

1 llimona

cebollí o julivert ( el cebollí són com unes herbes molt llargues que tenen un gust mol suau de ceba tendra)

oli, sal, sucre i pebre

Pelem els tomàquets, si no són tous es poden pelar amb un ganivet com si fòssin una pruna. Els tallem pel mig com si vulguèssim sucar pa amb tomàquet. Quan els tenim així els hi treiem les llavors, perquè la salsa ens quedi més fina, i els tallem una mica i els posem a dins del got de la batedora. Hi afegim un raig d'oli, el suc de mitja llimona, una mica de sal, una mica de sucre i una mica de pebre. Si tenim cebollí el tallem a trossets i l'hi posem, i si no, hi podem posar unes fulles de julivert, no hi poseu el tronxo que és indigest -ja ho veieu més perills a l'hora de cuinar, hem de vigilar de no enverinar el personal-.  Ho passem tot pel turmix i ja tenim la salsa. Serviu la tonyina a la planxa i que cadascú es posi la salsa que vulgui. Deixeu primer la tonyina amb un altre plat diferent, que després de fer-la a la planxa sempre ens deixa una mica de suc i això aigualiria la salsa.

Les herbes fresques van molt bé per fer moltes salses. Acostomeu-se a comprar-ne quan en veieu, que no n'hi ha a tot arreu, i penseu que les podeu congelar i així no cal gastar-les totes d'una tacada.

llonzes de porc amb salsa de curri

UNA RECEPTA AMB GUSTOS TROPICALS

Us proposo una salsa per acompanyar llom a la planxa, pollastre a la planxa, un bistec, un lluç al vapor o fregit, etc.

Serveix tant per carn com per peix i porta uns ingredients especials però fàcils de trobar, al Caprabo i al Mercadona en tenen per exemple.

INGREDIENTS: (4 persones)

4 talls de llonzes de porc

salsa curri:

1 poma

1 plàtan

1 ceba no molt gran

1 pot de llet de coco si no en trobeu també podeu posar un bric de crema de llet

2 cullerades  de cullera de sopa de coco ratllat

3 cullerades de cullereta de postre de curri

sal  i oli

Per fer la salsa posarem en una paella el fons d'oli , com sempre, que no s'hi pugui nedar però que cobreixi tot el fons. Tallem la ceba a quadradets i la hi afegim amb el foc mig. Quan estigui una mica tova hi posem la poma tallada a quadradets pelada i sense llavors i el platant tallat a trossos. Ho deixem tapat a foc lent que es vagi estovant. Poseu-hi una mica de sal. Quan vulguem que una cosa quedi cruixent, posarem el foc alt i ho deixarem destapat. Quan volem que una cosa quedi tova, ho posem amb el foc baix i tapat, així es crea una sauna i fa que els aliments vagin suant i es coguin amb el seu propi suc. A vegades hi ha receptes que diuen que feu suar la ceba, doncs ja ho veieu no l'heu de posar a correr al voltant de la plaça, l'heu de tapar!
 Quan ja ho veiem tou hi posem les cullerades de curri i el coco ratllat i la llet de coco. Deixeu que arranqui el bull amb el foc una mica més alt i al cop de 2 minuts ja ho podeu apagar. Ho passeu tot pel turmix i ja teniu la salsa.
Agafeu les llonzes i les feu a la planxa amb una mica de sal i les acompanyeu amb una mica de salsa i unes patates fregides per exemple.

Com sempre si us queda salsa amb un pot de vidre ben tapat o un tuper a la nevera s'aguarda una setmana ben bé.

amanida de cigrons

APROFITEM A FER AMANIDES ABANS QUE VINGUI EL JINGLE BELLS

Va, una altra recepta d'aquestes xollo que està ja mig fet. Mitja recepta com sempre són la bona matèria primera. Així és que si els cigrons els compreu de pot, vigileu que sigui una marca ben bona. Si no podeu anar a la vostra parada de confiança de llegum del mercat que segur que serna boníssims. Penseu que si en compreu més quan hi aneu els podeu congelar amb una bossa de plàstic i guardar-los molts dies. Quan els necessiteu els heu de treure amb un parell d'hores de temps perquè es descongelin.

INGREDIENTS:

1/2 quilo cigrons cuits

2 tomàquets madurs grans

1 formatge fresc tipus burgos

1 pot de pebrots del piquillo

1 all

per la salsa:

6 cogombrets en vinagre

10 tàperes

10 cebetes en vinagre

1/2 got d'oli

2 cullerades de vinagre

1 ou dur

unes quantes branques de julivert
sal i pebre

Atenció en canviar els ingredients que no tot val. Per exemple: " Ai no tinc formatge fresc, hi posaré un manxego sec o un formatge roquefort"  Homeeee! Res a veure, si m'hi poseu manxego amb l'argamasa que se us formarà a la boca podreu enguixar una paret. Una vegada una amiga meva va fer faves i pèsols estofades com li havia explicat però enlloc de posar vi blanc que no en tenia hi va posar cognac. Com que les faves es fan tapades, va resultar que no es va evaporar gens l'alcohol del cognac i les faves van sortir ballant sevillanes, és que no semblaven ni faves a la catalana ni res.

En fi, anem per feina. Agafem un pot petit amb aigua i hi posem una mica de sal i un ou a dins que l'aigua el cobreixi. A partir que l'aigua bulli el deixarem uns 15 minuts.
Agafem el pot de pebrots de piquillo i en treiem 5. Hem de pensar que al país Basc sempre els cuinen abans de menjar-se'ls i és el que farem nosaltres ara. Agafem una dent d'all i la tallem a làmines no gaire gruixudes. Posem una paella al foc i un raig d'oli , com sempre que cobreixi el fons però no cal que s'hi pugui nedar. Hi afegim els alls i al cap d'un moment hi posem ja els pebrots amb una mica de sal i sucre (el sucre és el trucu, tontos) . Ho deixem a foc baix que es vagi fent. Uns 10 minuts.
Mentrestant obrim el pot dels cigrons i els esbandim. Els posem en una plàtera i hi afegim els tomàquets i el formatge fresc tallats a quadradets petits.
Amb un pot de minipimer hi posem tots els ingedients per fer la salsa. Refredeu primer l'ou dur submergint-lo en agua freda i peleu-lo.
Tallem els pebrots del piquillo ben petits i els afegim a la plàtera. Hi afegim la salsa i ho remenem tot bé.
Estic segura que amb un màxim de 25 minuts podeu tenir-ho fet. És que no us hi poseu perquè no voleu...

sopa de meló, broquetes de fruita i plat de fruita

  TRES IDEES AMB FRUITA

  Ho tinc claríssim, vosaltres sou dels que no mengeu fruita, oi? Sí, ja: "que no em queda gana quan he acabat de menjar, és que ara no em vé de gust..." Excuses! El que us passa es que us fa mandra pelar-les! Doncs no us en faci, prepareu-les com si fossin un plat més. De fet és el que fan en els països tropicals, en tenen tanta varietat que es converteix en un plat per sí sol. I ja us dic jo que si porteu un plat de fruita ben talladet i ben posadet a taula us el mengeu amb els ulls tancats. I de fet és com un cercle viciós: no comprem fruita perquè no en mengem i es fa malbé, i com que no tenim fruita a casa no en podem menjar mai.



PLAT DE FRUITA

Començarem precisament pel plat de fruita. No cal que sigui per postres, també es pot menjar com entrant. Nosaltres també tenim gran varietat de fruites, ara se'n troben tot l'any de molt variades. No cal dir que les de temporada són les més gustoses, però si trieu bé, se'n poden trobar de les que venen de fora que no estan malament.
Es tracta de pelar 5 o 6 varietats de fruites, sobretot amb colors assortits, com més colors, més vitamines ingerim, ja que les vitamines moltes vegades van associades amb el color que té l'aliment. (no cal prendre-ho al peu de la lletra però es bastant indicatiu).

INGREDIENTS:

1 Kiwi

1 préssec

1 poma

1 plàtan

1 mango

1 taronja o mandarina o pomelo rosa (s'hi ha de posar una mica de sucre per sobre)

raïm

maduixes o cireres o gerds


Es poden utilitzar també peres, pinya, prunes, caquis, albercocs, etc. Qualsevol fruita que us vingui de gust.
Un cop pelades i tallades a talls prims com si fossin grills de taronja, es distribueixen en un plat amb gràcia. He dit amb gràcia, no posant piles així, com si fossin totxanes!
Es comença per fora fent una rodona gran amb una varietat de fruita i després se n'intercala una altra tipus o dos més, segons com ho veieu. Després a dins se'n fa una altra  i una altra fins a acabar al mig amb una sola fruita. Si tenim cireres o maduixes es poden posar escampades per sobre, les maduixes també queda bé que es posin amb les fulles, etc. Animeu-vos! ja veureu que bé que queda i com us menjareu la fruita sense ni respirar, boníssim!

SOPA DE MELó

Ideal a l'estiu, com a entrant o també com a postre.

Sopa de meló

INGREDIENTS:

1 meló

1 llimona

2 fulles de menta

sal i pebre

2 talls de pernil serrà ben prims


S'agafa el meló  es treuen les puntes de dalt i de baix tallant com un barret, es talla pel mig i es treuen les
pepites o Josefines segons la confiança que els hi teniu (Ja, ja, xist! molt dolent per cert!). Es talla a trossos i es posa en un got gran de minipimer, si tinguéssiu una batedora de got molt millor, però això ho trobariem en una cuina més sofisticada i a la vostra encara gràcies que hi hagi minipimer, no? No patiu que tot vindrà...
Als talls de meló s'hi afegeix el suc d'una llimona si no és molt gran, i també dependrà del vostre gust, si us agrada més àcid o menys. Una mica de sal i pebre i dues fulles de menta. Ai que no tinc menta! Home ja podríeu posar uns testos amb menta i julivert que així no us en faltarien mai... La veritat és que jo en planto cada any, però com que tinc una plaga de mosca blanca a la terrassa, que es rebifa a la primavera així que veuen que hi ha plantes noves,  doncs he acabat per comprar-ne amb platetes ja tallades. Hi ha julivert, menta, alfàbrega, cilantro, anet, ciboulet, etc. Penseu que es pot comprar una plata d'aquestes, i el que no gastes ho poses ben tancat amb una bossa de plàstic al congelador i s'aguarda molt de temps. D'aquesta manera sempre tindràs herbes fresques, que és millor que posar-ni de seques.
Doncs bé, ho batem ben batut fins que sigui una crema ben fina i homogènia.
Servit així amb uns trossos de meló a dins o mitges cireres per exemple ja serien unes postres fabuloses.
Com a entrant es serveix amb bols i a sobre s'hi posa el pernil tallat a trossets ben petits.



BROQUETES DE FRUITA

Això per postres.

INGREDIENTS:

1 pinya

1 kiwi

1 plàtan

maduixes

1 iogurt natural sense sucre

1 iogurt de coco

2 cullerades de coco ratllat

pals per fer broquetes


S'agafen les fruites i es tallen a trossos no gaire petits quadrats i es punxen distribuits en pals de brotxetes alternant les fruites.
En un bol es barregen els iougurts i les cullerades de coco. Es serveix amb un bol individual per cadascú i les broquetes per sucar en el iougrt.
No cal dir que, als que no els agradi el coco, poden fer el mateix però amb xocolata desfeta. Aaaaaa, ara sí, no? És que mira que sou delicats.

amanida de mongetes verdes

 UNA MICA DE VERD

He dit V E R D E S, què passa. Hi ha aliments que tenen aquest color i no vol dir que estiguin passats. I per si no ho sabíeu son molt necessaris per... per... per... doncs que són necessaris en general de la vida.

INGREDIENTS:

- 1/2 quilo de mongeta del cuquet . No és una mongeta que li surt un cuquet de dins com a les pomes dels dibuixos, és un tipus de mongeta verda que és la que no es plana, la plana es diu perona. És que se us ha d'explicar tot.

- Dues patates ben grosses

- 1 llauna de blat de moro

- 1 ous dur

salsa vinagreta amb encurtits:

- 1 ou dur

- 1 pot de cogombrets en vinagre

- 1 pot de cebetes en vinagre

- 1 pot de tàperes

- 4 branquetes de julivert. Demaneu-ne sempre a la peixateria o a la fruiteria que és gratis!!

- Sal i pebre

- Oli

- Vinagre


Sí, sí, uii quants pots, no? No passa res, tot això us serveix per fer el que jo en dic un "fons de nevera", que és com un fons d'armari però amb productes frescos i que es mengen i que es guarden a la nevera, no a l'armari. Guardat en fresc no es passa i sempre es pot fer servir, no us espanteu.
Us en recordeu de les patates que vam bullir amb pell i que eren un xollo perquè no es pelaven? Doncs ho tornem a fer. A dins hi podeu posar també la mongeta tendra, que abans li haurem tallat la punta de cada cantó, l'haurem tallat pel mig perquè no sigui tan llarga i esbandit bé per treure productes cancerígens i així. Sí, no us vull espantar però cuinar és una activitat d'alt risc, nois! I jo, la veritat no us veig comprant verdures ecològiques a vosaltres. I també hi posem dos ous perquè es facin durs. Els ous per fer durs sempre s'han de posar amb l'aigua freda perquè si  els poses amb l'aigua calenta és quan se m'espanten i s'esberlen. Les patates amb pell també les posarem amb l'aigua freda i la mongeta quan l'aigua bulli. Quan bulliu coses penseu a posar-hi sal sempre, sino no us ho menjareu.
Un cop tot bullit ho escorrem bé i  pelem i tallem les patates a rodanxes.
En una plàtera hi posem unes quantes mongetes, una capa de les rodanxes de patates i ho tapem amb més mongetes. Li posem el blat de moro ben escorregut, que no us caigui suc de dins la llauna que us conec.
I ara farem una salsa. És un altre comodí de salsa que ens pot servir per unes patates senzilles i tendres o per uns llegums, o per unes verdures bullides o per una ensaladilla enlloc de la maionesa...
Agafem sis cogombrets petits, 10 cebetes, unes deu tàperes, un ou dur (l'altre ja el farem servir després), el julivert una mica trinxat sense la branca, només les fulles (un altre perill, les branques son indigestes crues...) , una mica de sal, pebre, mig got d'oli i dues cullerades de vinagre. Ho poseu tot en un pot de minipimer i ho tritureu. Tasteu-ho i afegiu més del que us sembli, sempre hem de cuinar al nostre gust!
Tirem la salsa per damunt la verdura i hi ratllem l'altre ou dur per sobre.
Mengeu verd que ja sabeu que és necessari per... doncs això encara que l'hagueu de disfressar... mengeu-ne canalla!
I aneu practicant que me'n vaig de vacances!!! Ens veiem quant torni.

amanida de patates amb salsa pesto

PER L'ESTIU

Ja que fa calor i abans que me'n vagi de vacances us hi poso també una amanida d'estiu per quedar bé i de passada us explico la salsa pesto.

La salsa pesto us servirà moltes vegades per acompanyar uns simples spaguettis, que ja no seran tan simples. Penseu que el dia que en feu, ja que us hi poseu , si en feu una mica més, en un pot de vidre ben tapat a la nevera s'aguarda ben bé un mes i la podeu utilitzar més vegades.

Proveu altres amanides de patates: kartoffel salad , amanida síria de patates , amanida de patates a la vinagreta, amanida de patates amb sardina .

INGREDIENTS:

4 patates mitjanes

3 tomàquets

1 mozzarella fresca

16 olives negres d’aragó

Per la salsa pesto:

un grapat de pinyons (com una tassa de cafè gairebé plena)

unes 20 fulles d’alfàbrega

50 Grs de formatge parmesà ratllat

100 ml. d’oli

1 gra d’all petit

sal i pebre

Es bullen les patates amb pell. Sí, si nois ho heu sentit bé, amb pell! No cal deixar-se un dit pelant-les, ni intentar-ho amb l'únic ganivet que teniu que desenganyem-nos no serveix per tallar. Que ja us ho dic ara, un ganivet que talli a la cuina no vé mai malament! Penseu a posar sal a l'aigua per bullir les patates.

Un cop bullides  es deixen refredar i es pelen i es tallen a talls prims però no molt perquè si no es trenquen. No us ho he dit abans però les patates ideals per fer això són les patates noves i no es tracta de patates que s'hagin inventat ara, es tracta de patates que tenen la pell de color beig clar i és més llisa i per tant van millor per pelar.

Es renten els tomàquets i es tallen també a talls prims. Es fa el mateix amb la mozzarella.

En una plàtera es disposen els talls de patata i a sobre una capa de tomàquet i després la mozzarella.

Es fa la salsa pesto posant tots els ingredients junts i passant-ho tot per la batedora. Si us queda massa espessa hi podeu posar una mica més d'oli.

Es tira la salsa per sobre i es guarneix amb les olives negres.

Aquesta amanida la feu  a la tarda que esteu més desperts i la podeu guardar a la nevera fins l'endemà.

Un altre dia la podeu fer amb pasta tipus cargolets o fussilli o així enlloc de les patates i talleu el tomàquet i la mozzarella a daus no gaire grans i jo no hi posaria les olives negres perquè queden massa camuflades entre la pasta i us podríeu trencar una dent.

amanida de mongetes seques

D'ACORD, UNA ALTRA

Què, que fa calor i no voleu entrar a la cuina, no? No si ja ho entenc això, però anar a comprar sí que ho podreu fer, no?

És important tenir localitzades unes bones botigues que et treguin en un moment donat d'un atzucac - sempre havia volgut utilitzar aquesta paraula i no trobava mai l'ocasió- I què vol dir això? Doncs, no un paquis o un super cutre del costat de casa, sinó un lloc on trobis uns plats semipreparats que dic jo, on tu hi pots donar el darrer toc. Com a què? Doncs home per exemple un bon gaspatxo envasat o un llegum cuit que sigui bó, una escalivada ja feta., etc.
I ara direu, si és clar ara anirem a un delicatessen perquè ens robin fins l'ultim euro que ens quedava per passar el mes. Que no, tontos! Que això ho tenen al Mercadona!

INGREDIENTS:

1 pot de mongetes cuites

1 envàs al buit amb escalivada

1 llauna de tonyina

1 llauna de tomàquet trossejat

1 ceba

Mira que fàcil! Agafem les mongetes, les treiem del pot i les esbandim amb aigua perquè se'n vagi aquella gelatina que les cobreix. Sí, esbandiu-les i no ho vulgueu aprofitar tot, que le cosa aquesta llefiscosa no serveix per res, no la vulgueu aprofitar com a salsa. Us aconsello fer el mateix encara que les passeu per la paella.
Un cop esbandides les posarem en una plàtera. Agafarem el paquet d'escalivada i trossejarem l'esbergínia i el pebrot i, si en portés, la ceba també. Ho afegim a la plàtera. Si no porta ceba l'escalivada n'agafem una la pelem i la tallem pel mig i cada meitat en tres trossos. Agafem una paella i li posem oli i la ceba a dins amb el foc mig. Quan estigui una mica feta, si la tapem anirà millor perquè s'estovarà més, li afegim el tomàquet de llauna tallat a trossos i una mica de sal i una cullaradeta de sucre. Sí, sí ja sé que no és café, però si al tomàquet se li afegeix una mica de sucre queda molt millor perquè li contraresta l'acidesa.
Això també funciona quan feu salsa de tomàquet.
Doncs bé amb el foc mig, la paella tapada i una mica de paciència veureu com ja fa oloreta i el tomàquet es torna d'un color granatòs a un color més taronjòs i això vol dir que ja està fet. Si sou daltònics ho sento perquè no sé explicar-ho d'una altra manera i ho dic de veritat, que tinc un amic que ho és i no és fàcil això de veure els semàfors de dalt a baix del mateix color...
Quan el tomàquet i la ceba ja estan fets els treieu del foc i talleu la ceba una mica més petita i afegiu a la plàtera tot, fins i tot l'oli de la paella que li donarà gustet.
Per finalitzar li aboquem la tonyina de la llauna esmicolada i ja està. Remeneu-ho bé perquè tot quedi ben repartit.
No cal dir que pels dies més calurosos ens podríem saltar el pas de la paella i no posar-hi ni la ceba ni el tomàquet i amb un bon raig d'oli cru i la tonyina ja estariem llestos.
Mira que us conec, eh? que sou d'un dropo... Però quan faci menys calor feu-ho tot que quedarà molt millor!

peix a la musselina d'all

LA PRIMERA RECEPTA

Sí, sí F O R N. Aquella porta que s’obre sota els fogons que no és un lloc per guardar les paelles ni la porta a l’inframon o pels que el tingueu a dalt no és una finestra ni un rebost…

Heu de perdre la por al forn , és el vostre aliat, us ajudarà més del que penseu, penseu que és com una termomix però gratis! Tots en teniu de forn, no?

INGREDIENTS:

-     1 quilo o 1'5 quilos de peix (depenen dels comensals). Pot ser rap, lluç, mero, rémol, etc. Jo aconsello rap o lluç. Demaneu a la peixateria que us el facin en dos filets de dalt a baix (sense espines, iupiii)

-       1 ou

-       1 got d'oli

-       1 gra d’all gros

-       1 llimona

-       sal i pebre

Agafeu una plata d’anar al forn. Si no la teniu compreu-la que no us arrepentireu. Hi poseu el peix li poseu sal i pebre  i un rajet de llimona per sobre, per un costat i l’altre. Engegueu el forn a tope a dalt i baix, ja veureu que hi ha dues ratlletes a dalt i baix. I esperem que s'escalfi.

Mentres feu un all i oli. AAAAh com es fa això! Trànquils que la mami us ho explica. En un pot de turmix estret, que hi càpiga just el braç del turmix, si no jo no me’n faig responsable, hi poseu un ou, una mica de sal, un all tallat a trossets i oli. Un cop tot posat a dins posem el braç de la batedora al fons i premem el botó. No tingueu por, només hem d’estar concentrats i tenir fe, ja veureu com el miracle es compleix. Després de batre una estona al fons del pot, que sembla que hagi quedat malament i ja no tingui remei, aneu pujant mica en mica el braç batedor i veureu com mica en mica es va creant l’all i oli meravellòs. Si voleu fer una mussolina d'all espectacular podem fer una petita variació. Hi posem un ou sencer i el rovell d'un altre per fer l'allioli tal i com he explicat. L'altre clara la posem un un bol i hi posem un mica de sal i la batem amb un batedor manual fins que estigui a punt de neu. Es tracta de tenir  paciència fins que la clara ja està espessa, ben espumosa. Aleshores barregem la clara a punt de neu amb l'allioli i tindrem una musselina d'all espectacular.

Doncs bé un cop fet l' all i oli o la musselina espectacular,  ho poseu per sobre del peix ben repartit. Agafeu la plata i la poseu al forn. Abaixeu el forn per allà el 220º. Penseu que el més important del forn és el temps i la temperatura. La temperatura es tracta de posar-la de tal manera que no vegis que el peix està dins i se n’en fot, no fa soroll ni res i sembla que estigui a la platja prenent el sol, això vol dir que el forn té poca temperatura i s’ha d’apujar. En canvi si veiem que hi ha un soroll fort i el peix està com a les calderes del pere botero, el que vol dir és que el socarrimarem, i en principi ens el volien menjar, no?  I no condemnar-lo a l’infern… Doncs bé, si passa això ens hem passat i està massa alt, l’hauríem d’abaixar.

En quant el temps, quan sentiu l’olor del peix cuit ja estarà.  Apagueu el forn i deixeu la porta oberta, si no es continuarà fent.