Fer una amanida blaugrana seria ben difícil, no? Us heu posat a pensar que el color blau és el més difícil de trobar en un plat? Us repto a trobar aliments que siguin blaus. Com o molt els trobarem morats, però blaus? Per tant us he posat una amanida d'hivern verdigrana. D'hivern perquè porta col lombarda, la coneixeu? En feu servir? Jo us aconsello tallar-la ben primeta i envinagrar-la. Un cop així preparada es guarda a la nevera en un pot de vidre i la podeu posar a les vostres amanides. Decidiu-vos, tasteu coses noves!!! Verdures d'hivern per cuinar ara: bledes, porro, carbassa, espinacs i bròquil. Voleu receptes? espaguetis amb porros i pernil, porrusalda, flam de bledes, pastís de bledes, bròquil amb shitakes, bròquil amb espècies, pionono d'espinacs, croquetes d'espinacs, farcell de pasta filo de carbassa o risotto de carbassa i ceps.
INGREDIENTS:
1/4 de col lombarda
enciam de fulla de roure
1 magrana
vinagre de Mòdena
vinagre de vi blanc
boletes de pebre negre
sal i oli
Preparem la col lombarda envinagrada primer. Amb unes tres horetes ja la tindrem feta i a punt per altres vegades que en vulgueu fer servir. Un cop feta la podeu tenir en un recipient hermètic a la nevera.
Per envinagrar la col lombarda la tallem ben primeta i la posem en un recipient amb vinagre de vi blanc, aigua i vinagre de Mòdena, sal i unes bletes de pebre. Els vinagres i l'aigua a parts iguals, o sigui una tercera part de cada fins a cobrir la col. Ho deixem marinar durant un parell o tres horetes.
Netegem bé l'enciam i l'escorrem de manera que no hi quedi gens d'aigua entre les fulles. No és gens agradable una amanida que nedi en aigua. El posem en una plàtera i el salem lleugerament i l'amanim amb oli.
Partim la magrana per la meitat, de manera que quedi el penjoll en un costat i el final de la magrana a l'altra. O sigui fer el tall en sentit horitzontal. Agafem mitja magrana amb la mà oberta i de cap per avall, de manera que quan piquem la pell amb una mà de morter i obrim els dits, els grans es desprenen i aniran a parar a la plàtera de l'enciam. Si veieu que hi va a parar una mica de pell de les membranes de la magrana la traieu. Heu vist que fàcil desgranar una magrana?
Finalemnt hi afegim la col lombarda per damunt, si ens hi cau una mica del seu vinagre no passa res, el mateix que degoti ella mateixa ja serà suficient.
Veureu quin contrast tan bo entre l'acidesa de la lombarda envinagrada i la dolçor de la magrana.
Sempre hi podeu afegir un toc salat també com trossets de pernil, de formatge feta o unes olives sevillanes. Endavant proveu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada