patates i gírgoles al forn

BONA COMPANYIA

Aquestes patates seran sempre una bona companyia per carn. Si voleu pel pollastre que vaig publicar en l'anterior recepta però també per unes costelles de xai a la planxa, un conill al forn, un bistec...

La salsa és la mateixa que hem fet pel pollastre al forn, més receptes per usar l'all negre. És un bon producte, no me'n canso de dir-ho. Proveu d'inventar coses a veure com us resulta. Si voleu un acompanyament de patates que no sigui aquest proveu versions fredes com: amanida de patates a la vinagreta, amanida siriana de patates o amanida de patates amb all i julivert. O versions de patates al forn com: patates al forn, patates al forn amb pesto, o patates gratin.

INGREDIENTS:

1 patata grossa

1 plàtera de gírgoles

romaní

oli

sal i pebre

per la salsa d'alls:

2 grans d'all negres

2 grans d'all

1 tassa de cafè de vi blanc

1 cullerada d'ametlles salades

1 cullerada d'oli

Encenem el forn a 200º.

Pelem les patates i les tallem a rodanxes d'un cm de gruix com a molt.

Les posem en una plàtera plana que no sigui massa grossa. Volem que quedin ajustades a la plàtera, si queden molt balderes es poden cremar. Abans de posar-les al forn les amanim amb sal, pebre, romaní i una mica d'oli.

Les deixem al forn durant 15 minuts.

Mentre tallem les gírgoles a tires. Després fem la salsa, per fer-la posem tots els ingredients junts i ho triturem tot plegat fins a obtenir-ne una barreja ben fina.

Un cop passats els 15 minuts traiem la plàtera del forn i amanim amb la meitat de la salsa per damunt de les patates, hi posem les gírgoles a sobre i la resta de salsa tapant els bolets.

Ho tornem a posar al forn i ho deixem 15 minuts més, fins que punxem amb una forquilla i trobem les patates toves.

pollastre al forn amb salsa d'all negre

MÉS NEGRE

Ja fa un temps que estic experimentant amb l'all negre. Avui us proposo aquesta salsa amb all fresc i all negre. L'alla fresc és més fort de gust i li paorta aquell picant rabiós, en canvi l'all negre te un gust més dolç, com de regalèsia. Si no l'heu provat mai jo us proposo que li perdeu la por i feu els vostres invents. La combinació queda boníssima ja ho veureu, i el pollastre al forn és com millor us el podeu menjar. La carn de pollastre és blanca i és menys greixosa que altres, per tant és saludable. Si us agrada el pollastre podeu provar de fer aquests alstres pollastres al forn: pollastre farcit, pollastre al forn amb fonoll i verdures, pollastre amb llima i llimona o pollastre amb magrana que aviat en serà el temps. Si voleu experimentar amb l'all negre proveu carpaccio de tomàquet, tallarines amb pebrot i all negre o sopa de blat de moro. I mireu la propera recepta que son unes verdures al forn per acompanyar aquest pollastre i també porten all negre. Ben aviat us posaré un arròs negre vegetal. Com? Ja el veureu.

INGREDIENTS:

4 quarts de cuixa de pollastre (si us agrada el pit hi podeu posar pit, cap problema)

2 grans d'all negre

2 grans d'all

1 tassa de llet de vi blanc (vull dir que no sigui una tassa petita, però tampoc un bol enorme)

1 cullerada d'oli

1 cullerada d'ametlles salades torrades

romaní

sal i pebre



Encenem el forn a 250 º.

Netegem bé el pollastre de restes de plomes. L'amanim amb sal, pebre i romaní sec per tot arreu.

El posem amb la pell tocant al fons, en una plàtera de forn fonda i no li posem oli. El deixem al forn amb el forn fort  uns 25 minuts.

Mentre preparem una salsa triturant els alls negres i normals, la tassa de vi blanc, l'oli i les ametlles. Ho triturem fins a obtenir-ne una salsa ben fina.

Un cop passats els 25 minuts tombem els talls i hi tirem la salsa per sobre i el deixem uns 10 o 15 minuts més. Que no es ressequi, si veieu que es resseca massa abaixeu una mica el forn.

verdures al vapor amb maionesa d'alvocat

INTERESSANT

Sabeu aquelles persones que no se'n diu que son guapos sino interesants? Doncs aquest és el cas d'aquest plat. No és una recepta uau! de guapa, però és interessant. Amb això vull dir que malgrat aquesta aparença senzilla i saludable, aquest aspecte amaga un gust molt interessant al paladar. Si us voleu cuidar, menjar saludable i tot això que es diu és la vostra recepta. No renuncieu a menjar de gust les verdures, canvieu la verdura bullida sense més per aquestes verdures interessants: amanida de patata i mongeta verda, amanida de patata i bleda amb llagostins, amanida russa amb remolatxa, menestra de carxofes i pèsols (quan sigui temporada), menestra amb oli gustós, pastanagues especiades al forn, patates amb maionesa de mostassa o penques de bledes amb puré de patata morada.

INGREDIENTS:

2 pastanagues

1 carbassó petit

1 patata grossa

100 g de mongeta tendra

8 olives negres d'Aragó

salsa d'alvocat:

1 alvocat madur

1/2 llimona

2 cullerades d'aigua

2 cullerades d'oli

1/2 all petit

julivert

sal i pebre

Rentem bé el carbassó si la pell està ben tibant perquè és fresc no cal que el pelem.

Pelem bé la patata i les pastanagues. Traiem la punta de la mongeta tendra que està enganxada a la mata. L'altra no cal tallar-la. La trossegem en quatre trossos cada beina.

Fem la verdura a trossos petits, com si fos per fer una amanida russa.

Posem una cassola al foc amb un fons d'aigua, damunt hi posem el cistell de coure al vapor, si no el teniu us aconsello que el compreu, en veureu una foto al lateral del bloc. És barat i en treureu un gran profit, hi podeu fer verdures i peix al vapor i sempre queda boníssim.

Per saber el grau de cocció a partir de 7 minuts de ser al foc ho podeu destapar i punxar amb una forquilla a veure com ho trobeu de tou. Punxant sabreu com estan de toves i si us agraden al dente les traieu abans, tot depen del vostre gust.

Mentre tenim les verdures al foc preparem la salsa. Pelem l'alvocat. Ja sabeu com fer-ho, primer tallat pel mig després clavem el ganivet al pinyol per treure'l i finalment desprenem la polpa amb una cullera. Als llibres de la col·lecció Ara vull cuinar fins i tot veureu tot el procés en fotos.

Posem l'alvocat i tots els altres ingredients en un pot batedor i ho triturem per obtenir-ne una salsa fina.

Posem les verdures en un plat i les amanim amb la salsa i decorem amb les olives negres.

És un plat que tan ens podem menjar calent com fred.

macarrons amb allioli

CALOR

Sembla que no ens traiem la calor de sobre! Què us sembla un plat de pasta fresquet. Mira que admet variacions la pasta, freda, calenta, al forn, amb carn, amb verdures, amb peix... no t'acabes les variacions que es poden fer. És per això que us convido a passar per l'apartat de pasta, on hi trobareu més de 70 receptes per fer amb pasta. Per tots els gustos! Aquests macarrons son els típics de l'estiu, a veure què us sembla la meva versió. Sobretot advertiu als convidats que les olives porten pinyol! Per cert jo he fet servir els macarrons petits que son els que més m'agraden, i a vosaltres?

INGREDIENTS:


175 g de macarrons petits

1 llauna de tonyina

1 tros de tomàquet sec en oli

1 tros de pebrot del piquillo

6 olives negres d'Aragó

6 olives sevillanes

allioli



Posem una olla al foc amb aigua abundant i un pessic generós de sal. Aquesta quantitat de macarrons és per 2 persones com sempre. Quan l'aigua bull hi tireu els macarrons i els deixeu bullir el temps que indica l'envàs.

Un cop fora del foc hi posem seguidament un raig d'aigua freda per parar la cocció de la pasta i que no s'enganxi després. Deixem rajar l'aigua dins l'olla fins que es refreda. Vigileu que no us surtin els macarrons, ho podeu fer tapant parcialment l'olla amb una tapadora. Un cop l'aigua freda els escorrem i els reservem.

Mentre bull la psta podem anar avançant aquests altres passos.

Traiem els pinyols de les olives d'Aragó i les tallem en dos trossos, Tallem a trossets també el tomàquet sec i el pebrot del piquillo que crec que amb mig en tin dreu prou però vosaltres mateixos feu-ho al vostre gust.

Després esmicolem també la tonyina.

Fem l'allioli i el barregem amb la tonyina.

Posem en una plàtera per poder-ho barrejar bé els macarrons i l'allioli. Ho decorem amb les olives negres i sevillanes, el tomàquet i el pebrot del piquillo.

Si teniu temps ho podeu refrescar una estona a la nevera.

carpaccio de gambes

PER DEMÀ

Penseu que aquest plat no us el podeu menjar avui. El prepareu avui però us el mengeu com molt aviat demà. El que jo us aconsello és tenir-ho fet al congelador i quedareu de 10 quan tingueu convidats. Aprofiteu comprar les gambes quan les veieu bé de preu. I això sí, sobretot han de ser de Vilanova!!! Què pensàveu que fer un carpaccio de gambes és difícil? Doncs no. Seguiu les passes de la recepta i veureu com us en sortiu. És un plat per quedar bé u les gambes no son barates però també us diré que per fer un carpaccio de pica pica amb poques gambes en teniu prou.

INGREDIENTS:

6 gambes de Vilanova, poden ser mitjanes, no cal que siguin molt grosses

pebre de 5 colors

1/2 llimona

porradell

sal Maldon

oli



Pelem les gambes primer de tot i reservem les peles i els caps per afegir-los a una sopa de peix o a un fumet per fer un arròs o una fideuà. No es tracta de llençar res.

Un cop pelades els traiem l'intestí estirant-lo desde la part de davant de la gamba. D'aquesta manera ens estalviem la sorra de la gamba.

Les disposem sobre d'un paper film d'aquesta manera.

Ara les tapem amb un altre paper film damunt.

Amb una mà de morter els donem uns copets per aplanar-les una mica.

Les acabem de distribuir pel paper amb un corró per deixar-ho escampat uniformement. Sempre amb molta suavitat.

Un cop les tenim ben estirades entre els dos papers film tanquem bé les puntes amb el plàstic mateix que ens quedi ben tancat. Ara ja es pot posar al congelador, en un lloc que quedi ben pla, si teniu un calaix pla de posar glassons és el lloc que us anirà millor. Un cop hagi quedat congelat ja ho podeu posar a qualsevol calaix del congelador.

Deixem passar 24 hores al congelador com a mínim i ja ho podem menjar.

Traiem el paper d'un costat, ho col·loquem damunt d'un plat que sigui suficientment gran i retirem el plàstic de sobre. Ens quedarà tot el carpaccio ben pla damunt del plat. Amb el temps que ho amanim es descongelarà, no cal treure-ho del congelador amb molta anticipació.

Un cop tenim el carpaccio l'amanim amb el pebre de colors, el porradell tallat ben petit i una mica de res de ratlladura de llimona ratllada ben petita, però molt poca.

Ho amanim amb un rajolí d'oli i la sal Maldon una mica desfeta per sobre.

Ja ho tenim!!

Ho podem servir amb unes torrades per acompanyar.

crema freda de mongeta tendra

BONES MONGETES

Ara a l'estiu teniu bones mongetes per menjar, mongetes tendres que fan honor al seu nom. És quan millor estan. Com les feu les mongetes tendres? N'havíeu fet mai una crema? Doncs proveu aqueta que no us decebrà, ben fresqueta és una delícia, ja ho veureu, el toc de la remolatxa és definitiu. No tingueu prejudicis! La vaig menjar en un restaurant i n'he fet la meva interpretació, la meva recepta. Espero que us agradi. I penseu que amb la mongeta tendra a part de menjar-la bullida amb patates la podeu fer de totes aquestes maneres: amanida de mongetes de colors,  amanida de mongetes verdes, menestra de verdura amb oli gustós, mongeta tendra amb pernil dolç, mongeta tendra i patata amb maionesa especial, wok d'espaguetis picants, wok de mongeta tendra o espaguetis amb mongeta tendra. 

INGREDIENTS:

1/2 quilo de mongetea tendra del cuquet

2 patates petites

1 remolatxa

2 cullerades de mantega

farigola

sal



Triem la mongeta tendra, només caldrà que en talleu la punta que va agafada a la planta. L'altra punta que és més primeta la podeu deixar. Si voleu anar més depressa poseu-les damunt d'una taula i talleu-ne un grapat tot alhora amb el ganivet.

Les fem a trossos. Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grossos.

Posem una olla amb poca aigua, just per cobrir la patata i mongeta tendra. Hi poseu una pessigada generosa de sal. Quan l'aigua bulli hi afegim la mangeta tendra i les patates. Ho deixem bullir fins que la mongeta es punxi amb una forquilla amb facilitat.

Mentre pelem la remolatxa i la laminem prima. La posem a bullir també amb poca aigua i amb una cullerada de postres de sucre.

Un cop tenim la mongeta tendra cuita la triturem amb una mica deel seu mateix brou junt amb la mantega i la farigola. Podeu anar afegint més brou fins que veieu la consistència de crema que us agrada. Per si un cas no hi afegiu tot el líquid al començament, d'aquesta manera en podreu anar afegint.

Un cop la remolatxa també es unxa tova es tritura una mica amb una part del seu suc. N'hem d'obtenir un puré més aviat espés.

Ho deixem a la nevera fins l'hora de servir.

Escudellem primer la crema de mongeta tendra i hi podem al centre una mica del puré de remolatxa.

Per fer la decoració agafem una forquilla i la passem per damunt del puré de remolatxa i ens l'emportem damunt de la crema, d'aquesta manera ens farà aquest dibuix tan bonic.

marisc a l'oriental

UNA ALTRA VERSIÓ

Podríem dir que és una sarsuela oriental. No sé ni si existeix, però seguim donant aquest gust oriental. Us agraden aquests gustos? A mi el que m'agrada és variar. No és molt complicat de fer. Us l'aconsello com a plat per quedar bé i ràpid. Son dels plats xollo que dic jo. Ja veieu que els barbarismes els intento posar en cursiva. Tot i que de vegades em deixo incorreccions que vosaltres m'ajudeu a millorar. Moltes gràcies pels vostres comentaris! Si us agraden aquests plats de peix variat us en deixo més receptes amb gustos més d'aquí i d'allà... per variar! Fideuà, peix al forn amb llagostins, sarsuela, sopa de peix amb fonoll, suquet de peix, pasta amb marisc o cassola de closques.

Per cert avui us introdueixo també una altra herba típica del sudest asiàtic, és el lemongrass, en català herba llimonera i en castellà limoncillo. Jo el tinc en pols, el vaig comprar a Vietman quan hi vaug anar. Tot ho cuinaven amb llimonera. I ho faig servir de tant en tant. El seu gust és com de llimona. Si en trobeu alguna vegada proveu-ho. Si no en teniu ho podeu substituir per una mica de suc de llimona, unes gotes. 

INGREDIENTS: (per a 4 persones)

8 llagostins

1/2 quilo de musclos

1/2 quilo de cloïsses

4 gambes

1 ceba petita

1 gra d'all

1 tros de gongebre de la mida del dit gros

1 llima

1 llimona

1 ramet de coriandre fresc ( en castellà es diu cilantro)

lemongrass

1 pot de llet de coco  400 ml (no aigua de coco)

sal i pebre


Pelem la ceba, l'all i el gingebre.

Agafem el coriandre en fulles i tot el que hem pelat i ho posem a picar en una processadora si en teniu, el que es diu un un, dos, tres, que sol venir com a estri auxiliar del túrmix. No se si m'he explicat, es tracta de picar-ho petit.

En una cassola, o wok si en teniu, hi poseu un raig d'oli que no sigui exagerat, volem només que cobreixi just el fons no que faci piscina. Un cop l'oli calent hi posem tota la barreja que hem picat abans.

Ho remenem perquè no se'ns cremi i com que està tallat petit ben aviat estarà fet. Hi afegim un cop cuit la ratlladura de la llima i el seu suc, la llimonera si en teniu o unes gotes de llimona i una mica de sal i pebre negre.

En aquest moment hi posem les gambes i llagostins. Els fem un volta i volta que canviin de color només. Penseu a no remenar-ho gaire, aleshores és quan surt el líquid dels caps i els suc es tornarà més confós.

Un cop ja han canviat de color hi posem els musclos i les cloïsses i quan es comencin a obrir hi afegim la llet de coco. Ho deixem fer tot plegat uns 7 minuts.

Un cop als plats hi posem encara una mica de ratlladura de llimona sobre de cada plat per acabar d'aromatitzar.

mandonguilles amb llet de coco

AMB GUST ORIENTAL

No és tan difícil si ens agraden aquests gustos orientals aprendre a cuinar-los. Hem de tenir en compte que així com nosaltres tenim el nostre sofregit de ceba i tomàquet que és la base de molts dels nostres guisats en altres cultures també utilitzen unes bases de cuinats que son diferents, és clar. Així és que un cop aprenguem a fer una base tipus tailandesa per exemple hi podrem afegir el que vulguem, porc, rap, musclos, llagostins... I després ja hi farem variacions. Animeu-vos! Aquí teniu més gustos orientals: broquetes de gall dindi, costella de porc agredolça, llonzes de porc amb salsa al curri, pollastre chop suey, wok de vedella ecològica o un curri vermell de llagostins.

Penseu que si voleu recrear aquests gustos, però, haureu de fer una petita inversió en ingredients que us duraran per fi mil i una receptes. Només heu de posar al buscador del boc per exemple cúrcuma o gingebre i us sortiran totes les recepte son els podeu utilitzar. I la propera recepta que serà amb peix també tindrà gust oriental.

INGREDIENTS:

1 ceba petita

1 llima

2 cardamoms

1 tros de gingebre com de la mida del dit gros

1 gra d'all

1 ramet de coriandre fresc (en castellà es diu cilantro)

cúrcuma

400 ml de llet de coco

16 mandonguilles

oli


Compreu mandonguilles ja fetes que siguin de qualitat, millor en una parada del mercat on tingueu confiança. També teniu la possibilitat de fer vosaltres mateixos les mandonguilles, no és complicat. Si us agrada el picant podeu afegir a la carn picada una mica de bitxo trinxat enlloc de pebre negre,

Un cop tenim les mandonguilles, d'on siguin, posem una mica d'oli en una cassola i les enrossim de tots cantons. Les reservem fora.

Pelem la ceba i la tallem a trossos quadrats ben petits i l'all el pelem i el trinxem. Ho afegim a l'oli on hem fregit les mandonguilles i un cop la ceba s'ha estovat hi anem afegint el gingebre pelat i tallat a làmines primes, els dos cardamoms, dues cullerades petites de cúrcuma i les fulles de coriandre també trinxades com si fossin julivert. Ho deixem tot plegat que agafi gust un minut.

Hi tornem a afegir les mandonguilles i hi aboquem la llet de coco. Esperem que la llet comenci a bullir i abaixem el foc. Ho deixem durant 20 minuts fent xup xup amb el foc baix.

Un cop apagat el foc hi afegim la ratlladura de la pell de la llima i el seu suc.

madalenes de gerds i xocolata

ANGLICISMES

Jo no faig receptes dolces si no tinc temps. Però com que ara hi ha vacances, podeu aprofitar per fer aquestes receptes junt amb els nens, si en teniu. Ara resulta que de les madalenes n'hem de dir muffins. De fet els muffins son madalenes amb diferents gustos. Després hi ha els cup cakes que son madalenes amb gorra a sobre. Però bé avui direm que farem madalenes. M'agradaria trobar la recepta de les madalenes que feia la mare, amb un gust de mantega increíble i super suaus! Algun dia la trobaré, però de moment us passo aquesta que queda superbona amb gerds, coco i xocolata. No costen de fer i com sempre, és un tòpic però els nens us poden ajudar, els agrada molt putinejar a la cuina. I si voleu d'altres receptes de pastissos per llepar-se els dits podeu provar: pastís d'albercocs, pastís de taronja, pastís de pastanaga, pastís de xocolata i gingebre o pastissets portuguesos.

INGREDIENTS:

150 g de xocolata per fondre, per fer postres

100 g de gerds

4 cullerades de coco ratllat

3 ous

150 g de farina

60 g de sucre llustre

1 iougurt grec

3 cullerades de postres de llevat

50 g de mantega

motlles de madalenes



Escalfem el forn a 200º.

En un pot posem a desfer la mantega amb el foc ben baix, al mínim.

Amb un ganivet, anem fent llesques amb la xocolata, fins a fer-ne trossos petits, que després els poguem trobar a la madalena.

En un bol barregem el iogurt, els ous, el sucre, la mantega ja derretida, el coco i el llevat. Un cop tot això ja estigui ben suau hi afegim la farina poc a poc. Finalment hi posem els trossos de xocolata.

Preparem una plàtera d'anar al forn amb els motlles de madalenes i hi repartim els gerds abans de posar-hi la massa. Per sobre hi posem la massa de les madelenes fins a la meitat, més o menys.

Ho deixem al forn durant uns 20 minuts, fins que s'enrosseixin de dalt les madalenes.

Les servim amb sucre llustre per sobre.

Proveu de fer-les amb trossos d'altres fruites com prunes, pressecs de vinya, cireres...

entrepà de pollastre fred

EL TÍPIC POLLASTRE A L'AST

Anaveu depressa o no teniu ganes de cuinar i heu anat a comprar un pollastre a l'ast? Doncs sí, què passa, no ens hem de tallar les venes per això. A casa el que ens passa és que el pit no el vol ningú, Així que us aconsello col·locar-lo subtilment en un altre plat i que s'acabi menjant també. No s'ha de llençar res, a més només es tracta de buscar-li una manera de fer-lo més menjívol. Us dono un parell d'idees: croquetes o amanida d'arròs. O un entrepà amb guacamole substituint el llom per pollastre.

INGREDIENTS:

sobres de pollastre al forn

fulles d'enciam francès

2 llesques de pa

1 pastanaga

mostassa ancienne (de la que porta granets)


Untem el pa amb la mostassa, les dues llesques,  i hi repartim per sobre el pollastre.

Pelem la pastanaga i en traiem encenalls amb el mateix pelador.

Tapem el pollastre amb l'enciam i la pastanaga.

Tallem les llesques per la meitat per mostrar el farcit de l'entrepà.

carpaccio de tomàquet

LA MEVA DÈRIA

Més all negre. Què us sembla fer-lo servir per amanir? El passem pel túrmix amb oli i fem aquest tomàquet en forma de carpaccio que queda boníssim, semblen encenalls. Ara de tomàquets se'n troben de moltes menes. Aprofitem-los, tots tenen les eeves pròpies característiques. Alguns com els de pera son més molsosos i ens farà una slasa de tomàquet espectacular. D'altres com els Monterosa tenen la pell més prima i son molt adequats pels llefiscosos que sempre hi troben pell als tomàquets d'amanir. Els ibérics, de color més verd i amb  forma de carbassetes son més dolços i boníssims amanits... Proveu-los i decidiu com els voleu fer. Jo us deixo unes quantes receptes de tomàquets per aprofitar-los: tatin de tomàquet, tomàquet amb tonyina i olives, amanida niçoise, tomàquet farcit, salmorejo amb cireres, gaspatxo de remolatxa, guacamole, esqueixada. 

INGREDIENTS:

1 tomàquet de cor de bou gros

1 ceba tendra

1 gra d'all negre

1 tassa de café d'oli

1/2 llimona 

sal Maldon

Agafem el tomàquet i el laminem ben prim, ben prim.

Fem el mateix amb la ceba després de pelar-la.

Distribuïm el tomàquet a sota del plat per tot arreu, fem que quedi una cap prima cobrint tot el plat. Al damunt hi posem les anelles de ceba ben repartides.

En un pot de túrmix hi posem l'oli i l'all negre i ho triturem.

Amanim amb aquesta salsa el carpaccio i pel damunt hi posem una mica de ratlladura de pell de llimona, només hem de ratllar la part groga perquè la blanca és amargant, i hi esmicolem una mica de sal Maldon per sobre.

Ho posem, si voleu, a la nevera una estona o ho fem amb un tomàquet que ja estigui fresc. A mi a temperatura ambient també m'agrada, trobo que el tomàquet és més gustós.

tallarines amb pebrot i all negre

NOUS INGREDIENTS

Quan descobreixo un nou ingredient no puc parar de fer receptes. Provo possibilitats a veure com es pot usar i combinar. Ara se m'ha donat per l'all negre. En puc trobar amb facilitat, és per això que m'he decidit a posar-ne receptes al bloc. Aquesta vegada l'invent és amb pasta. Ja veureu que ràpida de fer i quin resultat més bo. No sóc gens fan del pebrot verd però avui he pensat que el color hi podia anar bé, recordeu que també mengem pels ulls. Doncs la combinació ha resultat deliciosa. Si voleu aprofitar l'all negre que compreu per fer coses ben aviat us en posaré més receptes. Fa poc ja us vaig posar la crema de blat de moro i en posaré més. 

INGREDIENTS:

1/4 d'un pebrot verd

12 tomàquets cirerols

2 alls negres

1 ramet de julivert

1 cullerada de parmesà ratllat

oli, sal i pebre



Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem les tallarines i les deixem bullir el temps que indica l'envàs.

Mentres preparem l'acompanyament de la pasta i la salsa. Tallem el tros de pebrot verd a quadrats ben petits, el més petits que poguem.

Els posem en una paella petita amb un dit d'oli, els deixem que es confitin a foc mitjà durant 5 minuts.

Afegim a la paella els tomàquets cirerols i ho amanim amb una mica de sal i pebre.

Escorrem l'oli de la paella i el posem en un pot de triturar, allà hi afegim també els alls negres, la cullerada de parmesà ratllat i el julivert ben trinxat petit. Ho passem pel túrmix fins que queda una salsa fina. Ho tornem a posar junt amb els tomàquets cirerols i el pebrot  a la paella ja apagada.

Un cop la pasta està cuita l'escorrem bé i la barregem amb la salsa i els tomàquets i pebrot. Hi donem un parell de voltes i ho servim.

llom amb cireres

CARN AMB FRUITA

Per a mi una gran combinació. Trobo que és un gran encert i a més és um tret molt català en les receptes. Trobem receptes tradicional com ànec amb peres, el pollastre amb prunes i pinyons... Jo necessito alguna cosa sempre per acompanyar la carn. deu ser una reminiscència de quan erea petita que la carn em feia bola i per això necessito acompanyar-la sempre amb alguna cosa que m'ajudi a empassar-me-la. Aquest llom queda molt tendra i és una altra manera de cuinar les cireres. Us poso més plats de carn amb fruita que m'he inventat a veure si us agraden: confit d'ànec al forn, costellam de xai amb moscatell, estofat de gall dindi a la taronja, llonzes de porc amb salsa de curri, magret d'ànec amb salsa de nabius, magret d'ànec amb salsa vermella, pollastre amb llima i llimona, pollastre amb magrana, rellomillo amb salsa de gerds, rodó de gall dindi amb raïm o xai al forn.

No hi ha manera de dissimular que m'encanta la carn amb fruita i en general cuinar amb fruita. Bon profit!

INGREDIENTS:

1/2 quilo de llom de dos colors en un sol tros

1 poma

16 cireres

1 cullerada de mantega

1 tassa de conyac

1 canó de canyella

oli

sal i pebre

Salpebrem el tros de llom per tots costats. Aquesta recepta la podeu fer tan amb el llom de dos colors com amb una llaminera de porc que sigui gruixuda, no petita.

Posem un rajolí d'oli i la cullerada de mantega en una cassola fonda i petita que es pugui tapar. Un cop s'ha escalfat hi posem el tros de carn i l'enrossim per tots costats.

Pelem la poma i la tallem en quatre quarts. Un cop tenim la carn enrossida la traiem i hi saltem els trossos de pomes.

Hi tornem a afegir la carn i hi tirem la copa de conyac i el canó de canyella. Deixem que redueixi una mica i hi afegim una tassa d'aigua.

Tapem la cassola i la deixem a foc ben baix. De tant en tant tombem el tall perquè no es ressequi la part de dalt.

Al cap de 15 minuts hi afegim les cireres i ho deixem coure encara 15 minuts més.

Apaguem el foc i ho deixem reposar una mica abans de tallar i servir la carn.

pionono d'espinacs

ELS NOMS

Els plats a la cuina solen tenir noms complicats o de vegades en idiomes diferents. De fet un "pionono" és la manera com en diuen els italians del braç de gitano. És una planxa de massa que es farceix i s'enrotlla. Poden ser dolços i salats. Aquesta és una versió salada d'un braç de gitano i la massa és molt senzilla de fer. Us l'aconsello per ara a l'estiu. Si no trobeu espinacs frescos també ho podeu fer amb espinacs congelats, no seran tan gustosos però també es pot fer. Aquí teniu més braços de gitano per provar: pionono de xampinyons, braç de gitano de patates o una versió dolça braç de gitano de gerds i xocolata.

INGREDIENTS:

1 manat d'espinacs

4 ous

1 cullerada de mantega

4 cullerades de parmesà ratllat

1/2 tarrina de mascarpone

4 trossos de tomàquets confitats en oli

sal, pebre i nou moscada

Encenem el forn a 200º perquè s'escalfi.

Començarem fem la placa plana per farcir-la després. 

Netegem bé els espinacs. Els posem en un bol amb força aigua i els deixem en remull perquè es desenganxi bé tota la terra que tenen enganxada a les fulles. Canviem l'aigua un parell de vegades fins que ens surt ben neta. Penseu a fer-ho a consciència perquè si queda terra a les fulles és molt desgradable quan te les menges, mastegues sorra!

Posem els espinacs en una paella a foc mitjà amb una mica d'oli i els deixem tot just que perdin l'aigua i es coguin una mica. Amb uns 5 minuts en tindrem prou.

Separem els rovells de les clares i batem les clares a punt de neu. Podeu veure la recepta de tiramisú per saber com fer les dues coses.

Triturem els espinacs junt amb els rovells d'ou i la mantega tallada a trossos petits i ho amanim amb sal, nou moscada i pebre. Ho passem bé fins que ens quedi una massa  fina. 

Barregem ara aquesta massa amb les clares a punt de neu. Per fer-ho els moviments no poden ser de batre perquè sino fariem baixar les clares. Ho hem de fer embolicant la massa amb les clares de dalt a baix amb molt de compte fins que tot estigui ben barrejat.

En una placa plana d'anar al forn hi posem un paper vegetal per poder escampar la massa i que no s'enganxi. Distribuim doncs la barreja d'espinacs i ous a la plàtera de forn i hi espolsem la meitat del parmesà ratllat pel damunt. Ha de tenir una mida com de 20 x 30 cms aproximadament i hem de deixar un gruix igualat per tot arreu. Ho posem al forn fins que ho notem dur, amb 10 minuts n'hi haurà prou.

Preparem un paper film que sigui més gran que la mida de la massa que hem posat al forn i hi espolsem l'altra meitat del formatge ratllat.

Deixem refredar la placa i mentres podem preparar el farciment.

Posem el mascarpone junt amb el tomàquet confitat a trossos i una cullerada de l'oli del tomàquet en un pot per triturar-ho tot junt. El resultat serà una pasta de color rosa.

L'escampem per damunt de la planxa d'espinacs sense acabar de cobrir el final de la part més curta, hi deixem un parell de cms sense omplir al final, això ho fem perquè quan emboliquem el braç de gitano el farciment no ens surti pel final.

Amb l'ajuda del plàstic emboliquem el braç de gitano fins a aconseguir la forma. Ho traspassem amb el mateix paper film en una plàtera prou llarga.

Quan ho talleu veureu el resultat de dalt, el contrast de colors és preciós, no?

esqueixada amb cireres

MÉS CIRERES

Una altra recepta amb cireres, i la propera també ho serà. Abans no s'acabin aprofitem-les que aquest any trobo que estan boníssimes. Amb la mateixa idea de l'amanida d'abans en aquesta esqueixada hi hem col·locat cireres com si fossin tomàquets. Les he posat senceres perquè trobo que hi feien més goig. Veureu quin contrast tan bo amb el salat del bacallà esqueixat. Podeu fer més amanides completes, d'aquestes que es poden menjar com a sopar lleuger: amanida amb farcellets de salmó, amanida amb remolatxa i llagostins, amanida d'espinacs, amanida de bacallà i taronja, amanida de verat escabetxat, amanida de salmó o l'amanida niçoise.

INGREDIENTS:

100 g de bacallà esqueixat

1 tomàquet de pebrot

1 tomàquet ibéric

1/2 ceba tendra

1 tros de pebrot vermell

1 tros de pebrot verd

6 cireres

oli i vinagre que no sigui de Mòdena


Posem el bacallà esqueixat a dessalar. Li hem de fer 3 canvis, la primera esbandida llenceu l'aigua i després ho deixeu un parell d'hores i canvieu l'aigua i ho deixeu una hora més. Un cop remullat i escorregut el posem en un plat i l'amanim amb força oli. Això farà que s'amoroseixi bé.

Tallem els tomàquets a làmines ben primes. Son dos tomàquets de textures i colors molt diferents i quedaran la mar de bé de fons.

Pelem la ceba i la fem a aros ben prims i la posem damunt. Tallem el pebrot a quadrats ben petits, de manera que no hi trobem massa gust en la queixalada.

Amanim el tomàquet, la ceba i el pebrot amb una barreja d'oli i vinagre. Hi posarem tres quartes parts d'oli i una de vinagre.

Un cop amanit hi repartim el bacallà per damunt i hi posem les cireres repartides amb la cua i tot.

Deixem reposar l'amanida una estona a la nevera abans de servir-la.

amanida de mongetes amb cireres

COM SE T'ACUT?

Em van preguntar això, que com se m'acudia fer les receptes i les combinacions. Ara us explicaré les associacions que he fet per arribar fins aquí. En primer lloc m'agrada molt cuinar amb fruita ja ho sabeu. En segon lloc ara és el temps de les cireres i quan les veus a la botiga se t'hi en van els ulls. En tercer lloc perquè tenia ganes de fer una recepta salada amb les cireres i vaig pensar que si ens traiem els prejudicis una cirera no deixa de ser com un tomàquet cirerol, per tant què passaria si les posés enlloc de tomàquets? Doncs aquí en teniu el resultat. Per donar-hi el gust extra he fet un oli de porradell amb cebeta en vinagre per donar-hi contrast. Us ve de gust? Atreviu-vos, deixeu els prejudicis enrera que la vida son quatre dies i el temps de les cireres també!

Voleu provar altres amanides amb llegum potser una mica més conservadores? Doncs podeu mirar aquestes: amanida de mongetes de colors, empedrat, amanida de mongetes i botifarres o amanida de mongetes seques . I pels que no us agraden les mongetes podeu buscar altres amanides amb cigrons o llenties aquí.

INGREDIENTS:

300 g de mongetes cuites (les de Santa Pau son meravelloses)

12 cireres ben madures

1 ramet de porradell

2 cebetes en vinagre

1 tasseta d'oli

Traiem els pinyols de les cireres i les tallem en dos trossos. En guardem dues senceres per la decoració final.

Preparem l'oli de porradell posant en un pot batedor l'oli, el porradell tallat petit i les cebetes en vinagre. Ho batem molt bé fins  a fer-ne una salsa fina.

Amanim les mongetes amb la salsa i hi barregem els trossos de cireres.

Decorem amb una cirera i unes tiges de porradell senceres.

smoothie de fruites i verdures

DE MODA

S'han posat de moda els sucs naturals i les combinacions de fruites i verdures que van bé per un munt de coses per dir-ho de manera ràpida. Els sucs suposen que deixen fora la polpa. Les màquines de fer seucs extreuen el suc i en colen la polpa de manera que ens trobem una beguda completament líquida. Els smoothies en canvi el que fan és triturar-ho tot plegat, de manera que ens queda com un puré molt referescant. S'aprofita tot el suc, la polpa i s'afegeix uns glassons de gel per fer-ho més refrescant i lleuger. Trobo que és un entrant meravellós per l'estiu. Podria substituir el got de gaspatxo que ja ens prenem com a rutina. Si teniu ganes de canviar i prova coses noves us aconsello que el tasteu. Aquest smoothie te un equilibri en els gustos que us agradarà. Per cert ja sabeu que la moda va canviant, doncs bé ara el que està de moda ja no són els smoothies son els cold-press o prensats en fred. Ja en sentireu a parlar!!!

INGREDIENTS: (per 3 gots grans o quatre de petits)

1 remolatxa

1 taronja

1 llimona (només el suc)

1 poma

1 pastanaga

1 tros d'api

1 branca del bulb de fonoll

6 glassons



Per fer aquest smoothie necesitem una batedora vertical, de les americanes. Son aquelles batedores que tenen un vas de vidre molt gran i poden triturar glassons i tot.

Pelem la remolatxa, la poma i la taronja.

Traiem un tros tendre de la part de dins del fonoll i també de l'api. La part més blanca de dins és molt més tendre.

Rentem bé la poma perquè la posarem amb pell i tot.

Fem el suc d'una llimona.

Posem al got de la batedora el suc de la llimona la taronja tallada per la meitat, la poma, la remolatxa  i la pastanaga a trossos i l'api i el fonoll trossejats. Hi afegim els glassons i ho triturem tot plegat una bona estona.

Ho servim en un got ben xulo decorat amb un plomall de fonoll o una branqueta d'api.

sopa de blat de moro

DUES VERSIONS

Dues versions d'aquesta sopa de blat de moro. L'elaboració és la mateixa, en una hi afegim menys aigua i fem que ens quedi més espés, d'aquesta manera obtenim un puré de blat de moro, més rustic, on notarem la pell i serà més fibrós. L'altre opció és una sopa més fina, hi posarem més aigua, sense passar-nos i passarem la sopa per un colador ben fi, d'aquesta manera ens quedarà una cremeta gustosa i fina. Prepareu-ho al gust vostre o també ho podeu fer un dia de cada manera. La qüestió és que us dono la possibilitat d'incorporar aquest aliment que només ens el posem a les amanides i en crispetes i para de comptar. D'aquesta manera tindreu una altra opció de menjar-lo. 

INGREDIENTS:

2 panissos de blat de moro cuits

1 ceba petita

cúrcuma

1 all negre

oli

sal i pebre



Traiem els dos panissos de blat de moro del paquet i amb un ganivet els tallem en vertical per cada costa traient així els grans.

Pelem la ceba i la fem a quadrats petits. La posem en una paella amb oli i l'amanim amb sal, pebre i una mica de cúrcuma.

Un cop s'ha estovat la ceba hi afegim els grans de blat de moro. Ho cobrim just amb aigua i ho deixem bullir tot plegat 5 minuts.

Passat aquest temps tenim dues possibilitats:

- puré: Triturar-ho sense apenes suc i deixar-ho com puré smb la pell i algun tros.
- crema fina: Triturar-ho amb suc i tot i passar-ho per un colador xinès.

Preparem en un pot batedor una mica d'oli i l'all negre tallat a trossos. Ho batem tot plegat i amb això podem amanir tan el puré com la crema fina.

pastisset de pastanaga

LA VISTA NO ENS ENGANYA

Hi ha plats que només veure'ls ja ens fan venir ganes de tastar-los. Aquest pastisset diu menja'm, no?

Doncs provem aquesta nova manera de menjar verdura, fent-ne un pastisset. Feu les vostres versions amb espàrrecs, carbassó, carxofa, bròquil, el que vulgueu. Ara ja teniu la recepta, per tant feu-ne la vostra versió amb diferents formatges, amb pernil, amb sèsam... les combinacions son infinites, és el que te de bó la cuina, que sempre pots probar coses noves. Atreviu-vos!

Si us agraden els pastissos salats amb verdures proveu també: clavell de pasta filo i carbassa, croquetes d'espinacs, pastís de bledes, pastís de pasta filo amb tomàquets, tarta de ceba o ratatouille en coca.

Avui però farem aquest pastisset de pastanaga acompanyat d'una amanida de ruca i tomàquets cirerols.

INGREDIENTS: (per a 8 pastissets)

120 g de formatge serrà a daus petits

2 pastanagues grosses

2 ous

1 iogurt natural

120 g de farina

mantega per engrassar els motlles en cas que fos necessari

1/2 sobre de llevat

1/2 culleradeta de comí

1/2 culleradeta de llavors de comí

sal i pebre

Encenem el forn a 180º.

Pelem primer les pastanagues i les ratllem.

Barregem els ous amb la pastanaga, el comí i hi posem una mica de sal i pebre.

Afegim el llevat a la farina i la posem en un colador fi, un cop així anem donant cops al colador damunt de l'ou de manera que caigui la farina ben tamissada en forma de pluja i es barregi sense fer grumolls. Ho removem fins que queda tot ben barrejat.

Engrassem els motlles dels pastissets amb mantega i després hi espolsem farina. Si els motlles que teniu son de silicona no serà necessari. Per fer servir els motlles de silicona penseu a posar-los en una plàtera que sigui ferma perquè el motlle de silicona es doblega i un cop ple és molt difícil de transportar.

Omplim la meitat del motlle amb la massa i hi posem uns daus petits de formatge a dins, un cop posat el formatge hi tornem a abocar més massa fins arribar a tres quartes parts del motlle. Penseu que després creixerà la massa. Per damunt hi posem unes llavors de comí.

Posem els motlles al forn i si teniu la funció del ventilador la poseu. Els deixem al forn durant uns 20 o 25 minuts.

Esperem uns minuts abans de desemmotllar-los i els servim amb l'amanida de ruca i tomàquets cirerols.

escòrpora amb oli de tomàquets confitats

LA LLETJOR NO IMPORTA

A la cuina la lletjor no importa gaire. De vegades les bèsties o els vegetals menys agraciats poden ser boníssims. Aquest és el cas de l'escòrpora. De fora berrugosa, amb una pell vermella, cap gros i i boca de granota pero de sabor boníssim. Per mi un gran descobriment. A la meva edat i encara faig descobriments! Doncs sí, no n'havia menjat mai i me la vaig cuinar per mi sola. Vaig demanar a la peixeteria que en fessin dos filets i la vaig fer senzillament a la planxa. Per acompanyar-la ara ho veureu. Teniu més maneres ràpides de fer peix: calamars al vi blanc, cassola de closques, cebiche de rap, llenguado amb vermut, dorada al forn, musclos a la croata, salmó saltat o tonyina a la planxa amb emulsió de tomàquet.

INGREDIENTS:

2 escòrpores

2 tasses de quinoa

6 tomàquets cirerols

4 trossos de tomàquet confitat

2 cullerades d'olivada

1 tassa petita d'oli

sal


Posem un pot al foc amb 4 tasses petites d'aigua i una mica de sal. Medim dues tasses de quinoa i les posem en una escorredora i les passem per aigua. Quan l'aigua bull afegim la quinoa al pot i ho deixem bullir durant 15 minuts tapat a foc mitjà-baix.

Mentre preparem la salsa amb els tomàquest confitats vermells i l'oli. Ho triturem tot plegat fins que es torni una salsa espessa.

Tallem els tomàquets cirerols en 4 trossos petits.

Preparem els filets de l'escòrpora, els rentem de les escates que puguin tenir i els salem.

Un cop la quinoa ja està feta hi barregem un parell de cullerades de la salsa i els trossos de cirerol en guardem 4 per decorar si volem. Un cop ben amanida la quinoa en fem falms i els posem al plat.

A última hora posem una paella al foc untada amb un paper amb oli, i quan està ben calenta hi posem els filets d'escòrpora per la part de la pell. Els deixem durant 4 o 5 minuts, fins que veiem que la carn es torna una mica blanca. Tombem de l'altre costat i ho deixem un minut i apaguem el foc.

Servim els filets al costat dels flams de quinoa i ho salsem per sobre amb la salsa de tomàquets confitats. Al costat hi podem posar una mica d'olivada per donar contrast.

corona d'arròs amb carn

DE TOT

A mi m'agraden molt els plats únics. Davant o darrera un plat de fruita tallada, o un smothie (batut de fruites i verdures) o un iogurt amb mel o una mica de formatge amb codony i llestos!

Proveu el gust d'aquesta carn picada, aquest picadillo el podeu posar també amb espelta, amb espaguetis, amb quinoa, amb el que vulgueu. Porta un sofregit de cheiro verde que vol dir olor verda. És el sofregit que fan servir al Brasil com a base de moltes de les seves receptes. A les botigues d'allà ja venen rams verds on hi han aquestes herbes fresques: alfàbrega, coriandre i porradell. Una combinació fantàstica que dóna  als plats aquest aroma verd, que diuen al Brasil, boníssim. Podeu provar de fer altres plats complets com: estofat, gulash, arròs a la cubana amb espinacs, marmitako de bonítol o patates farcides de carn i rovellons.

INGREDIENTS:

150 g de carn picada (picada 2 vegades)

2 tasses d'arròs llarg

1 manat de col kale

1 ceba petita

2 grans d'all

4 tomàquets madurs

coriandre, porradell i alfàbrega

sal i oli

Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits. Pelem l'all i el trinxem petit i pelem els tomàquets i els tallem a daus petits.

Posem la carn en una paella amb un fons d'oli que just cobreixi el cul de la paella. Ho deixem a foc baix. Volem que deixi anar el suc i que es faci a poc a poc, no que es torri. Amanim la carn amb sal i oli. Afegim a la paella la ceba i un all tallats. Ho deixem fer fins que veiem que la ceba s'ha estovat.

Triem les herbes i aprofitem les fulles que estiguin senceres i les piquem ben petites amb el ganivet. Les podem enrotllar que ens quedin totes cop un puro, posant les fulles més grosses embolicant i ho tallem ben prim amb el ganivet. Si convé li podem fer més passades perquè quedin ben petites. Les posem també a la paella.

Aafegim el tomàquet a la paella i ho amanim amb sal i una mica de sucre per treure l'àcid del tomàquet i apugem el foc. D'entrada el tomàquet treurà suc. Quan es redueixi i ja no se'n vegi abaixeu el foc i deixeu-ho 10 minuts més.

Mentre podem anar preparant l'arròs i la col kale. En un pot hi posem 4 tasses d'aigua i les dues d'arròs amb una mica de sal. Ho posem al foc i deixem que bulli tapat a foc mitjà durant 15 minuts. L'arròs es beu tota l'aigua i queda ben sec i cuit.

Posem una altra olla amb aigua i sal al foc. Triem la col kale. L'agafem per la part gruixuda del tronxo i amb un ganivet resseguim un costat i l'altre per desprendre la fulla només. El tronxo no l'aprofitarem. Quan l'aigua bull posem la col a dins i la fem durant 7 minuts.

Preparem una paella amb un fons d'oli i un  all trinxat i hi posem la col ja cuita ben escorrguda. Ho deixem a foc mitjà que es faci una mica uns 7 minuts més.

Ja podem muntar el plat. Primer de tot fem un flam o una corona amb l'arròs. Després ho cobrim amb el picadillo de carn i hi posem la col kale pel voltant.