dilluns, 30 d’agost del 2010

llonzes de porc amb salsa de curri

UNA RECEPTA AMB GUSTOS TROPICALS

Us proposo una salsa per acompanyar llom a la planxa, pollastre a la planxa, un bistec, un lluç al vapor o fregit, etc.

Serveix tant per carn com per peix i porta uns ingredients especials però fàcils de trobar, al Caprabo i al Mercadona en tenen per exemple.





INGREDIENTS: (4 persones)

4 talls de llonzes de porc

salsa curri:

1 poma

1 plàtan

1 ceba no molt gran

1 pot de llet de coco si no en trobeu també podeu posar un bric de crema de llet

2 cullerades  de cullera de sopa de coco ratllat

3 cullerades de cullereta de postre de curri

sal  i oli

Per fer la salsa posarem en una paella el fons d'oli , com sempre, que no s'hi pugui nedar però que cobreixi tot el fons. Tallem la ceba a quadradets i la hi afegim amb el foc mig. Quan estigui una mica tova hi posem la poma tallada a quadradets pelada i sense llavors i el platant tallat a trossos. Ho deixem tapat a foc lent que es vagi estovant. Poseu-hi una mica de sal. Quan vulguem que una cosa quedi cruixent, posarem el foc alt i ho deixarem destapat. Quan volem que una cosa quedi tova, ho posem amb el foc baix i tapat, així es crea una sauna i fa que els aliments vagin suant i es coguin amb el seu propi suc. A vegades hi ha receptes que diuen que feu suar la ceba, doncs ja ho veieu no l'heu de posar a correr al voltant de la plaça, l'heu de tapar!
 Quan ja ho veiem tou hi posem les cullerades de curri i el coco ratllat i la llet de coco. Deixeu que arranqui el bull amb el foc una mica més alt i al cop de 2 minuts ja ho podeu apagar. Ho passeu tot pel turmix i ja teniu la salsa.
Agafeu les llonzes i les feu a la planxa amb una mica de sal i les acompanyeu amb una mica de salsa i unes patates fregides per exemple.

Com sempre si us queda salsa amb un pot de vidre ben tapat o un tuper a la nevera s'aguarda una setmana ben bé.
dimecres, 25 d’agost del 2010

amanida de cigrons

APROFITEM A FER AMANIDES ABANS QUE VINGUI EL JINGLE BELLS

Va, una altra recepta d'aquestes xollo que està ja mig fet. Mitja recepta com sempre són la bona matèria primera. Així és que si els cigrons els compreu de pot, vigileu que sigui una marca ben bona. Si no podeu anar a la vostra parada de confiança de llegum del mercat que segur que serna boníssims. Penseu que si en compreu més quan hi aneu els podeu congelar amb una bossa de plàstic i guardar-los molts dies. Quan els necessiteu els heu de treure amb un parell d'hores de temps perquè es descongelin.







INGREDIENTS:

1/2 quilo cigrons cuits

2 tomàquets madurs grans

1 formatge fresc tipus burgos

1 pot de pebrots del piquillo

1 all

per la salsa:

6 cogombrets en vinagre

10 tàperes

10 cebetes en vinagre

1/2 got d'oli

2 cullerades de vinagre

1 ou dur

unes quantes branques de julivert
sal i pebre

Atenció en canviar els ingredients que no tot val. Per exemple: " Ai no tinc formatge fresc, hi posaré un manxego sec o un formatge roquefort"  Homeeee! Res a veure, si m'hi poseu manxego amb l'argamasa que se us formarà a la boca podreu enguixar una paret. Una vegada una amiga meva va fer faves i pèsols estofades com li havia explicat però enlloc de posar vi blanc que no en tenia hi va posar cognac. Com que les faves es fan tapades, va resultar que no es va evaporar gens l'alcohol del cognac i les faves van sortir ballant sevillanes, és que no semblaven ni faves a la catalana ni res.

En fi, anem per feina. Agafem un pot petit amb aigua i hi posem una mica de sal i un ou a dins que l'aigua el cobreixi. A partir que l'aigua bulli el deixarem uns 15 minuts.
Agafem el pot de pebrots de piquillo i en treiem 5. Hem de pensar que al país Basc sempre els cuinen abans de menjar-se'ls i és el que farem nosaltres ara. Agafem una dent d'all i la tallem a làmines no gaire gruixudes. Posem una paella al foc i un raig d'oli , com sempre que cobreixi el fons però no cal que s'hi pugui nedar. Hi afegim els alls i al cap d'un moment hi posem ja els pebrots amb una mica de sal i sucre (el sucre és el trucu, tontos) . Ho deixem a foc baix que es vagi fent. Uns 10 minuts.
Mentrestant obrim el pot dels cigrons i els esbandim. Els posem en una plàtera i hi afegim els tomàquets i el formatge fresc tallats a quadradets petits.
Amb un pot de minipimer hi posem tots els ingedients per fer la salsa. Refredeu primer l'ou dur submergint-lo en agua freda i peleu-lo.
Tallem els pebrots del piquillo ben petits i els afegim a la plàtera. Hi afegim la salsa i ho remenem tot bé.
Estic segura que amb un màxim de 25 minuts podeu tenir-ho fet. És que no us hi poseu perquè no voleu...
divendres, 20 d’agost del 2010

sopa de meló, broquetes de fruita i plat de fruita




  TRES IDEES AMB FRUITA

  Ho tinc claríssim, vosaltres sou dels que no mengeu fruita, oi? Sí, ja: "que no em queda gana quan he acabat de menjar, és que ara no em vé de gust..." Excuses! El que us passa es que us fa mandra pelar-les! Doncs no us en faci, prepareu-les com si fossin un plat més. De fet és el que fan en els països tropicals, en tenen tanta varietat que es converteix en un plat per sí sol. I ja us dic jo que si porteu un plat de fruita ben talladet i ben posadet a taula us el mengeu amb els ulls tancats. I de fet és com un cercle viciós: no comprem fruita perquè no en mengem i es fa malbé, i com que no tenim fruita a casa no en podem menjar mai.



PLAT DE FRUITA

Començarem precisament pel plat de fruita. No cal que sigui per postres, també es pot menjar com entrant. Nosaltres també tenim gran varietat de fruites, ara se'n troben tot l'any de molt variades. No cal dir que les de temporada són les més gustoses, però si trieu bé, se'n poden trobar de les que venen de fora que no estan malament.
Es tracta de pelar 5 o 6 varietats de fruites, sobretot amb colors assortits, com més colors, més vitamines ingerim, ja que les vitamines moltes vegades van associades amb el color que té l'aliment. (no cal prendre-ho al peu de la lletra però es bastant indicatiu).




INGREDIENTS:

1 Kiwi

1 préssec

1 poma

1 plàtan

1 mango

1 taronja o mandarina o pomelo rosa (s'hi ha de posar una mica de sucre per sobre)

raïm

maduixes o cireres o gerds


Es poden utilitzar també peres, pinya, prunes, caquis, albercocs, etc. Qualsevol fruita que us vingui de gust.
Un cop pelades i tallades a talls prims com si fossin grills de taronja, es distribueixen en un plat amb gràcia. He dit amb gràcia, no posant piles així, com si fossin totxanes!
Es comença per fora fent una rodona gran amb una varietat de fruita i després se n'intercala una altra tipus o dos més, segons com ho veieu. Després a dins se'n fa una altra  i una altra fins a acabar al mig amb una sola fruita. Si tenim cireres o maduixes es poden posar escampades per sobre, les maduixes també queda bé que es posin amb les fulles, etc. Animeu-vos! ja veureu que bé que queda i com us menjareu la fruita sense ni respirar, boníssim!

SOPA DE MELó

Ideal a l'estiu, com a entrant o també com a postre.


Sopa de meló

INGREDIENTS:

1 meló

1 llimona

2 fulles de menta

sal i pebre

2 talls de pernil serrà ben prims


S'agafa el meló  es treuen les puntes de dalt i de baix tallant com un barret, es talla pel mig i es treuen les
pepites o Josefines segons la confiança que els hi teniu (Ja, ja, xist! molt dolent per cert!). Es talla a trossos i es posa en un got gran de minipimer, si tinguéssiu una batedora de got molt millor, però això ho trobariem en una cuina més sofisticada i a la vostra encara gràcies que hi hagi minipimer, no? No patiu que tot vindrà...
Als talls de meló s'hi afegeix el suc d'una llimona si no és molt gran, i també dependrà del vostre gust, si us agrada més àcid o menys. Una mica de sal i pebre i dues fulles de menta. Ai que no tinc menta! Home ja podríeu posar uns testos amb menta i julivert que així no us en faltarien mai... La veritat és que jo en planto cada any, però com que tinc una plaga de mosca blanca a la terrassa, que es rebifa a la primavera així que veuen que hi ha plantes noves,  doncs he acabat per comprar-ne amb platetes ja tallades. Hi ha julivert, menta, alfàbrega, cilantro, anet, ciboulet, etc. Penseu que es pot comprar una plata d'aquestes, i el que no gastes ho poses ben tancat amb una bossa de plàstic al congelador i s'aguarda molt de temps. D'aquesta manera sempre tindràs herbes fresques, que és millor que posar-ni de seques.
Doncs bé, ho batem ben batut fins que sigui una crema ben fina i homogènia.
Servit així amb uns trossos de meló a dins o mitges cireres per exemple ja serien unes postres fabuloses.
Com a entrant es serveix amb bols i a sobre s'hi posa el pernil tallat a trossets ben petits.



BROQUETES DE FRUITA

Això per postres.




INGREDIENTS:

1 pinya

1 kiwi

1 plàtan

maduixes

1 iogurt natural sense sucre

1 iogurt de coco

2 cullerades de coco ratllat

pals per fer broquetes


S'agafen les fruites i es tallen a trossos no gaire petits quadrats i es punxen distribuits en pals de brotxetes alternant les fruites.
En un bol es barregen els iougurts i les cullerades de coco. Es serveix amb un bol individual per cadascú i les broquetes per sucar en el iougrt.
No cal dir que, als que no els agradi el coco, poden fer el mateix però amb xocolata desfeta. Aaaaaa, ara sí, no? És que mira que sou delicats.
dissabte, 7 d’agost del 2010

amanida de mongetes verdes

 UNA MICA DE VERD

He dit V E R D E S, què passa. Hi ha aliments que tenen aquest color i no vol dir que estiguin passats. I per si no ho sabíeu son molt necessaris per... per... per... doncs que són necessaris en general de la vida.






INGREDIENTS:

- 1/2 quilo de mongeta del cuquet . No és una mongeta que li surt un cuquet de dins com a les pomes dels dibuixos, és un tipus de mongeta verda que és la que no es plana, la plana es diu perona. És que se us ha d'explicar tot.

- Dues patates ben grosses

- 1 llauna de blat de moro

- 1 ous dur

salsa vinagreta amb encurtits:

- 1 ou dur

- 1 pot de cogombrets en vinagre

- 1 pot de cebetes en vinagre

- 1 pot de tàperes

- 4 branquetes de julivert. Demaneu-ne sempre a la peixateria o a la fruiteria que és gratis!!

- Sal i pebre

- Oli

- Vinagre


Sí, sí, uii quants pots, no? No passa res, tot això us serveix per fer el que jo en dic un "fons de nevera", que és com un fons d'armari però amb productes frescos i que es mengen i que es guarden a la nevera, no a l'armari. Guardat en fresc no es passa i sempre es pot fer servir, no us espanteu.
Us en recordeu de les patates que vam bullir amb pell i que eren un xollo perquè no es pelaven? Doncs ho tornem a fer. A dins hi podeu posar també la mongeta tendra, que abans li haurem tallat la punta de cada cantó, l'haurem tallat pel mig perquè no sigui tan llarga i esbandit bé per treure productes cancerígens i així. Sí, no us vull espantar però cuinar és una activitat d'alt risc, nois! I jo, la veritat no us veig comprant verdures ecològiques a vosaltres. I també hi posem dos ous perquè es facin durs. Els ous per fer durs sempre s'han de posar amb l'aigua freda perquè si  els poses amb l'aigua calenta és quan se m'espanten i s'esberlen. Les patates amb pell també les posarem amb l'aigua freda i la mongeta quan l'aigua bulli. Quan bulliu coses penseu a posar-hi sal sempre, sino no us ho menjareu.
Un cop tot bullit ho escorrem bé i  pelem i tallem les patates a rodanxes.
En una plàtera hi posem unes quantes mongetes, una capa de les rodanxes de patates i ho tapem amb més mongetes. Li posem el blat de moro ben escorregut, que no us caigui suc de dins la llauna que us conec.
I ara farem una salsa. És un altre comodí de salsa que ens pot servir per unes patates senzilles i tendres o per uns llegums, o per unes verdures bullides o per una ensaladilla enlloc de la maionesa...
Agafem sis cogombrets petits, 10 cebetes, unes deu tàperes, un ou dur (l'altre ja el farem servir després), el julivert una mica trinxat sense la branca, només les fulles (un altre perill, les branques son indigestes crues...) , una mica de sal, pebre, mig got d'oli i dues cullerades de vinagre. Ho poseu tot en un pot de minipimer i ho tritureu. Tasteu-ho i afegiu més del que us sembli, sempre hem de cuinar al nostre gust!
Tirem la salsa per damunt la verdura i hi ratllem l'altre ou dur per sobre.
Mengeu verd que ja sabeu que és necessari per... doncs això encara que l'hagueu de disfressar... mengeu-ne canalla!
I aneu practicant que me'n vaig de vacances!!! Ens veiem quant torni.
dimarts, 3 d’agost del 2010

amanida de patates amb salsa pesto

PER L'ESTIU
Ja que fa calor i abans que me'n vagi de vacances us hi poso també una amanida d'estiu per quedar bé i de passada us explico la salsa pesto.

La salsa pesto us servirà moltes vegades per acompanyar uns simples spaguettis, que ja no seran tan simples. Penseu que el dia que en feu, ja que us hi poseu , si en feu una mica més, en un pot de vidre ben tapat a la nevera s'aguarda ben bé un mes i la podeu utilitzar més vegades.

Proveu altres amanides de patates: kartoffel salad , amanida síria de patates , amanida de patates a la vinagreta, amanida de patates amb sardina .





INGREDIENTS:

4 patates mitjanes

3 tomàquets

1 mozzarella fresca

16 olives negres d’aragó


Per la salsa pesto:


un grapat de pinyons (com una tassa de cafè gairebé plena)

unes 20 fulles d’alfàbrega

50 Grs de formatge parmesà ratllat

100 ml. d’oli

1 gra d’all petit

sal i pebre


Es bullen les patates amb pell. Sí, si nois ho heu sentit bé, amb pell! No cal deixar-se un dit pelant-les, ni intentar-ho amb l'únic ganivet que teniu que desenganyem-nos no serveix per tallar. Que ja us ho dic ara, un ganivet que talli a la cuina no vé mai malament! Penseu a posar sal a l'aigua per bullir les patates.

Un cop bullides  es deixen refredar i es pelen i es tallen a talls prims però no molt perquè si no es trenquen. No us ho he dit abans però les patates ideals per fer això són les patates noves i no es tracta de patates que s'hagin inventat ara, es tracta de patates que tenen la pell de color beig clar i és més llisa i per tant van millor per pelar.

Es renten els tomàquets i es tallen també a talls prims. Es fa el mateix amb la mozzarella.

En una plàtera es disposen els talls de patata i a sobre una capa de tomàquet i després la mozzarella.

Es fa la salsa pesto posant tots els ingredients junts i passant-ho tot per la batedora. Si us queda massa espessa hi podeu posar una mica més d'oli.

Es tira la salsa per sobre i es guarneix amb les olives negres.

Aquesta amanida la feu  a la tarda que esteu més desperts i la podeu guardar a la nevera fins l'endemà.

Un altre dia la podeu fer amb pasta tipus cargolets o fussilli o així enlloc de les patates i talleu el tomàquet i la mozzarella a daus no gaire grans i jo no hi posaria les olives negres perquè queden massa camuflades entre la pasta i us podríeu trencar una dent.
dilluns, 2 d’agost del 2010

amanida de mongetes seques

D'ACORD, UNA ALTRA

Què, que fa calor i no voleu entrar a la cuina, no? No si ja ho entenc això, però anar a comprar sí que ho podreu fer, no?

És important tenir localitzades unes bones botigues que et treguin en un moment donat d'un atzucac - sempre havia volgut utilitzar aquesta paraula i no trobava mai l'ocasió- I què vol dir això? Doncs, no un paquis o un super cutre del costat de casa, sinó un lloc on trobis uns plats semipreparats que dic jo, on tu hi pots donar el darrer toc. Com a què? Doncs home per exemple un bon gaspatxo envasat o un llegum cuit que sigui bó, una escalivada ja feta., etc.
I ara direu, si és clar ara anirem a un delicatessen perquè ens robin fins l'ultim euro que ens quedava per passar el mes. Que no, tontos! Que això ho tenen al Mercadona!





INGREDIENTS:

1 pot de mongetes cuites

1 envàs al buit amb escalivada

1 llauna de tonyina

1 llauna de tomàquet trossejat

1 ceba

Mira que fàcil! Agafem les mongetes, les treiem del pot i les esbandim amb aigua perquè se'n vagi aquella gelatina que les cobreix. Sí, esbandiu-les i no ho vulgueu aprofitar tot, que le cosa aquesta llefiscosa no serveix per res, no la vulgueu aprofitar com a salsa. Us aconsello fer el mateix encara que les passeu per la paella.
Un cop esbandides les posarem en una plàtera. Agafarem el paquet d'escalivada i trossejarem l'esbergínia i el pebrot i, si en portés, la ceba també. Ho afegim a la plàtera. Si no porta ceba l'escalivada n'agafem una la pelem i la tallem pel mig i cada meitat en tres trossos. Agafem una paella i li posem oli i la ceba a dins amb el foc mig. Quan estigui una mica feta, si la tapem anirà millor perquè s'estovarà més, li afegim el tomàquet de llauna tallat a trossos i una mica de sal i una cullaradeta de sucre. Sí, sí ja sé que no és café, però si al tomàquet se li afegeix una mica de sucre queda molt millor perquè li contraresta l'acidesa.
Això també funciona quan feu salsa de tomàquet.
Doncs bé amb el foc mig, la paella tapada i una mica de paciència veureu com ja fa oloreta i el tomàquet es torna d'un color granatòs a un color més taronjòs i això vol dir que ja està fet. Si sou daltònics ho sento perquè no sé explicar-ho d'una altra manera i ho dic de veritat, que tinc un amic que ho és i no és fàcil això de veure els semàfors de dalt a baix del mateix color...
Quan el tomàquet i la ceba ja estan fets els treieu del foc i talleu la ceba una mica més petita i afegiu a la plàtera tot, fins i tot l'oli de la paella que li donarà gustet.
Per finalitzar li aboquem la tonyina de la llauna esmicolada i ja està. Remeneu-ho bé perquè tot quedi ben repartit.
No cal dir que pels dies més calurosos ens podríem saltar el pas de la paella i no posar-hi ni la ceba ni el tomàquet i amb un bon raig d'oli cru i la tonyina ja estariem llestos.
Mira que us conec, eh? que sou d'un dropo... Però quan faci menys calor feu-ho tot que quedarà molt millor!
diumenge, 1 d’agost del 2010

peix a la musselina d'all

LA PRIMERA RECEPTA

Sí, sí F O R N. Aquella porta que s’obre sota els fogons que no és un lloc per guardar les paelles ni la porta a l’inframon o pels que el tingueu a dalt no és una finestra ni un rebost…

Heu de perdre la por al forn , és el vostre aliat, us ajudarà més del que penseu, penseu que és com una termomix però gratis! Tots en teniu de forn, no?



INGREDIENTS:

-     1 quilo o 1'5 quilos de peix (depenen dels comensals). Pot ser rap, lluç, mero, rémol, etc. Jo aconsello rap o lluç. Demaneu a la peixateria que us el facin en dos filets de dalt a baix (sense espines, iupiii)

-       1 ou

-       1 got d'oli

-       1 gra d’all gros

-       1 llimona

-       sal i pebre


Agafeu una plata d’anar al forn. Si no la teniu compreu-la que no us arrepentireu. Hi poseu el peix li poseu sal i pebre  i un rajet de llimona per sobre, per un costat i l’altre. Engegueu el forn a tope a dalt i baix, ja veureu que hi ha dues ratlletes a dalt i baix. I esperem que s'escalfi.

Mentres feu un all i oli. AAAAh com es fa això! Trànquils que la mami us ho explica. En un pot de turmix estret, que hi càpiga just el braç del turmix, si no jo no me’n faig responsable, hi poseu un ou, una mica de sal, un all tallat a trossets i oli. Un cop tot posat a dins posem el braç de la batedora al fons i premem el botó. No tingueu por, només hem d’estar concentrats i tenir fe, ja veureu com el miracle es compleix. Després de batre una estona al fons del pot, que sembla que hagi quedat malament i ja no tingui remei, aneu pujant mica en mica el braç batedor i veureu com mica en mica es va creant l’all i oli meravellòs. Si voleu fer una mussolina d'all espectacular podem fer una petita variació. Hi posem un ou sencer i el rovell d'un altre per fer l'allioli tal i com he explicat. L'altre clara la posem un un bol i hi posem un mica de sal i la batem amb un batedor manual fins que estigui a punt de neu. Es tracta de tenir  paciència fins que la clara ja està espessa, ben espumosa. Aleshores barregem la clara a punt de neu amb l'allioli i tindrem una musselina d'all espectacular.

Doncs bé un cop fet l' all i oli o la musselina espectacular,  ho poseu per sobre del peix ben repartit. Agafeu la plata i la poseu al forn. Abaixeu el forn per allà el 220º. Penseu que el més important del forn és el temps i la temperatura. La temperatura es tracta de posar-la de tal manera que no vegis que el peix està dins i se n’en fot, no fa soroll ni res i sembla que estigui a la platja prenent el sol, això vol dir que el forn té poca temperatura i s’ha d’apujar. En canvi si veiem que hi ha un soroll fort i el peix està com a les calderes del pere botero, el que vol dir és que el socarrimarem, i en principi ens el volien menjar, no?  I no condemnar-lo a l’infern… Doncs bé, si passa això ens hem passat i està massa alt, l’hauríem d’abaixar.
En quant el temps, quan sentiu l’olor del peix cuit ja estarà.  Apagueu el forn i deixeu la porta oberta, si no es continuarà fent.