dimarts, 29 de maig del 2012

confit d'ànec al forn

PER QUEDAR BÉ

El confit d'ànec fa menjar francés, fa menjar de restaurant, fa bó i a més és senzill. Venen unes cuixes d'ànec que ja han estat confitades amb el seu propi greix, d'aquí el nom de confit, que només s'han d'escalfar per menjar. El confit el podeu trobar envasat al buit o bé en llaunes. Compreu-lo en una botiga de confiança i que no sigui de delicatessen que us cobraran més car.
Avui us proposo una recepta amb confit d'ànec que vaig menjar a casa la meva amiga Olga i la vaig trobar deliciosa. 
Si us agrada el confit d'ànec, proveu també els macarrons amb confit d'ànec .





INGREDIENTS:

2 confit d'ànec, dues cuixes

1 poma

1 ceba petita

sal i pebre


En primer lloc engeguem el forn al màxim per preescalfar-lo.

Ara pelem la ceba i la poma i la ratllem , perquè es cogui més ràpid al forn. Recordeu que el confit ja està cuit, només l'hem d'escalfar.

Per poder-la ratllar ràpid us proposo l' artilugi fantàstic per ratllar, fer xips o rodanxes primes. En aquest cas ens interessa ratllar-ho. Si no el teniu ho podeu fer amb un ratllador manual més senzill o amb un robot de cuina.

Escalfem el confit d'aigua al bany maria. O sigui el paquet sense obrir o la llauna ja oberta la posem dins un pot amb aigua que li arribi a la meitat i esclafem l'aigua. Veurem que el greix que cobria la cuixa es va desfent.


Posem la poma i la ceba ratllada en una plàtera d'anar al forn, greix del confit que ara és com un oli, sal, pebre i una mica de sucre. NO li poseu el greix de totes dues cuixes, amb la meitat ja en tindreu prou. Substitueix l'oli i li dona gustet.

Posem la poma i la ceba ratllada al forn a 180 º 10 minuts. Ho traiem del forn afegim el confit d'ànec a sobre i ho tornem a posar deu minuts més al forn perquè es dauri una mica l'ànec. I ja està.
dijous, 24 de maig del 2012

macarrons amb carxofes

PER SI ENCARA TROBEU CARXOFES

El fred no ens deixa del tot. Com que aquests dies encara no fa calor, les mates de carxofes encara van donant carxofes. L'altre dia passant per la carretera vaig veure que en collien encara en un camp. Abans de comprar-les, però assegureu-vos que estan bé. Han d'estar les fulles apretades, no han d'estar obertes i les fulles han de tenir un color verd, quan les puntes estan negres malament. És una mena de verdura que si no fa goig val més no comprar-la. Doncs si encara en trobeu de bones us dono una altre recepta amb carxofes, aquesta vegada amb pasta.








INGREDIENTS:

4 carxofes

200 grs. de macarrons dels més petits

1 brick de crema de llet

4 nous senceres

1 gra d'all

oli, sal i pebre


Posem una olla al foc amb sal, quan l'aigua bulli hi tirem els macarrons i els fem el tems que digui l'envàs.

Mentre triem bé les carxofes, ja sabeu que aquest és el seu secret, no les hem d'aprofitar massa. Primer tallem una mica la cua i traiem totes les fulles de l'exterior fins  que arribem a les fulles tendres de dins, que es parteixen soles amb la mà de tendres que estan. Repelem la banda del tronc, deixant només la part més blanca. Tallem tota la part de dalt de les fulles, que és la part externa i la part més dura d'elles, de manera que ens haurà quedat només el cor, que és la part que s'aprofita.

Quan les tenim triades, les tallem a làmines primes i les posem en una cassola amb una mica d'oli al fons. Amb el foc mig les passarem per l'oli perquè s'estovin una mica.

Mentre, posem la crema de llet en un pot batedor i li tirem també les nous un polsim de sal i pebre i ho passem tot plegat pel túrmix.

Agafem un all i quan estiguinles carxofes ja cuites el tirem a la cassola ben picat. Hi donem un parell de voltes perquè l'all es faci una mica i s'impregni tot plegat de l'aroma de l'all.

Quan els macarrons ja estan cuits es poden afegir a la cassola, ben escorreguts. Recordeu que si apagueu el foc molt abans d'afegir-los a la cassola no els deixeu amb l'aigua de cocció perquè es continuaran coent. Els hi heu d'afegir un bon raig d'aigua ben freda, que això pararà la cocció i impedirà que es passin.

Un cop afegits a la cassola s'hi dona un parell de voltes que es barregi tot plegat i s'hi afegeix la crema de llet amb les nous. Es deixa uns dos o  tres minuts més que la crema de llet arrenqui a bullir i ja es poden servir.







dimarts, 22 de maig del 2012

crema de xampinyons

LA TEXTURA

El més important d'una crema és la seva textura. Si la fem massa espessa, ens queda tipus puré i no és agradable, però si és massa clara queda aigualida i poc gustosa. Sempre és millor deixar-la una mica espessa i sempre som a temps d'aclarir-la una mica amb caldo, aigua i una mica de sal o crema de llet. Si la veieu massa clara ja d'entrada, traieu una mica de suc abans de passar-la pel turmix.
En aquesta li donarem un extra de gust amb un truc: els ceps secs. Encara que resulta un producte car, és suficient amb poca quantitat per donar gust. En podem tenir una petita quantitat en un pot de vidre, que tanca hermèticament i s'aguanta molt temps.
Si us agraden les cremes no deixeu de provar també : crema de pèsols , crema d'espàrrecs , sopa de tomàquet o la crema de carbassa .






INGREDIENTS:

1/2 quilo de xampinyons

2 pastanagues

1 porro gran

1 ceba

4 làmines de ceps secs

oli, sal i pebre negre


Posem en remull les làmines de ceps amb aigua.

Pelem les pastanagues i la ceba. Tallem la part més verda del porro i li traiem les primeres dues capes. Li fem un tall de dalt a baix sense arribar a l'altre cantó. Això ens facilitarà treure-li la terra que li queda entre fulla i fulla, l'esbandim bé i li sortirà tota.

Tallem les verdures a quadrats petits. Primer en fem tires i després quadrats.

Agafem una olla i la posem al foc amb una mica d'oli al fons, just que quedi cobert. Hi tirem a dins les verdures tallades i ho deixem a foc mig amb l'olla tapada fins que s'estovin. Ja veureu que deixen anar suc i es van estofant. Hi afegim una mica de sal i pebre.

Tallem la part de la terra dels xampinyons i els passem per aigua per netejar-los bé. Els tallem a trossos.

Quan les verdures estiguin toves hi posem els xampinyons i els ceps que s'hauran estovat, hi podeu tirar la seva aigua també, que dona gust. Deixem que es cogui tot plegat i quan veiem els xampinyons de color marró fort ho cobrim d'aigua, just cobrir-ho, no en poseu en excés. Ho deixem bullir uns deu minuts tot plegat i ja es pot apagar el foc.

Passeu la sopa pel turmix fins que obtingueu una crema ben fina. Si és massa espessa hi podeu tirar una mica de crema de llet, o de llet. Si hi heu posat massa aigua us quedarà massa clara i per espessir-la s'hi poden tirar un parell de cullerades de maizena desfetes en una tasseta d'aigua i posar-ho al foc fins que bulli. Remeneu-ho bé perquè no surtin grumolls. Tot te solució!!!




divendres, 18 de maig del 2012

lluç amb verdures

LIGHT I DELICIÓS

Aquí us proposo una recepta de lluç,  ràpida i light. De vegades quan estem malament de la panxa no sabem què menjar, doncs aquest plat és completament adequat si no li poseu ni el got de vi ni el pebre. No cal que renunciem a menjar bé quan hem de fer dieta. Només cal que introduim la imaginació i el sentit comú a l'hora de crear el plat. Doncs bé un plat light i deliciós i no cal fer sempre lluç al forn, no?






INGREDIENTS:

2 talls de lluç gruixuts (compreu el lluç sencer i els talls que us sobrin els podeu congelar per un altre dia sempre surt millor de preu)

1/4 de porro

1/2 ceba

1 pastanaga

1 patata

1 got d'aigua

1/4 de got d'oli

1/4 de got de vi

1 fulla de llorer

sal i pebre

Pelem la patata, la pastanaga, la ceba i el porro. Enlloc de tallar-ho ho ratllarem tot. Si teniu robot anirà perfecte, sinó ho feu en un ratllador manual. Les verdures es couran més ràpid, trigaran el mateix que el peix.

Ho poseu tot en cru en una cassola, tots els ingredients. Es cou 15 minuts tapat i 5 minuts destapat. I ja està fet!
dilluns, 14 de maig del 2012

maduixes amb mascarpone

MADUIXES AMB NATA DIFERENTS

Al Bonpreu solen tenir productes que no trobes a d'altres supermercats. Jo compro l'essència de vainilla allà, en l'apartat de complements per fer pastissos, és una ampolleta plena d'un líquid de color caramel que és vainilla concentrada i que dona un gustet molt bó. Si no voleu comprar vainilla ho podeu substituir per pell de taronja ratllada amb els forats més petits.
I si no teniu mascarpone en compreu que va molt bé per fer postres.





INGREDIENTS:

250 grs de maduixes

1/2 tarrina de mascarpone

3 cullerades de sucre glass

6 gotes d'essència de vainilla (al gust vostre)

un raig de crema de llet


En un bol hi posem el mascarpone, la vainilla i el sucre. Li afegiu un raig de crema de llet i ho barregeu bé. Si trobeu que encara és massa espés per tenir textura de nata hi podeu afegir una mica més de crema de llet.

Netegeu bé les maduixes i li traieu la punta verda i les talleu en quatre trossos. Les poseu en un bol i li tireu el mascarpone per sobre. Si voleu que quedi en forma de filigrana com a la foto ho haureu de fer amb una mànega pastissera. Que no teniu mànega? Doncs segur que teniu un foli, és una manera una mica grollera de fer-ho però funciona. Feu un cucurutxo amb el foli, amb la part de baix que quedi oberta perquè pugui sortir el mascarpone per allà. El tanqueu amb cel·lo i hi tireu el mascarpone a dins. Aneu apretant el paper fins que surti pel forat de baix en forma de pasta de dents. Poseu-ho al bol anant
cargolant per fer la filigrana. Després de fer-ho us comprareu una mànega pastissera, que tampoc val tant. Ara n'hi ha de silicona que es netegen de meravella.
divendres, 11 de maig del 2012

amanida de patates a la vinagreta

COMECEM AMB LES ENSALADILLES

No cal fer l'ensaladilla típica sempre. Amb la base d'una amanida de patates hi poden haver moltes variacions. Si es fan el dia abans i es guarden a la nevera sempre son més confitades. S'han de treure una estoneta abans perquè no estiguin tan fredes i guanyin gust. Com que comença a fer calor nosaltres comencem amb els plats freds, a l'estiu ens hem d'adaptar a les nostres necessitats, necessitem més líquid i els aliments crus ens ajuden. Jo vaig tastar aquesta amanida a un hotel rural del Pirineu i la vaig trobar boníssima, una amanida original. Els amos de l'hotel deien que era una recepta de la família molt exitosa que feien tot sovint.





INGREDIENTS:

2 patates noves grans (no vol dir que no siguin de segona mà, patates noves són les patates amb pell groga, no les vermelles)

1 tros de ceba tendra

unes branques de julivert

6 olives negres de les d'aragó

1 ou

oli, vinagre de vi, sal i pebre negre


Posem una olla al foc amb poca aigua i sal.  Hi posem també un ou amb la closca. Al mateix temps que couem les patates courem l'ou dur. Sobretot que l'ou estigui net.

Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grans. Quan l'aigua bulli hi posem les patates  les deixem al foc fins que les punxem amb una forquilla i estan toves. El temps dependrà del tipus de patates.

Mentres pelem una ceba tendra petita i n'agafem només la meitat. La tallem a quadrats petits, petits. Rentem el julivert el sequem bé i el piquem ben petit també.

Quan les patates estan cuites posem l'olla sota l'aixeta i anem posant aigua freda mica en mica perquè les patates es vagin refredant. Fins i tot les podem deixar una estoneta en l'aigua freda. Escorrem les patates i separem l'ou dur. Quan es refredi una mica el pelem.

Agafem la ceba i el julivert i els posem en un bol, hi afegim tres quartes parts d'oli per una part de vinagre. Això vol dir que si hi poseu nou cullerades, sis son d'oli i tres de vinagre. Hi afegiu una mica de sal, molt poca, i pebre. Ho remeneu bé i ja ho podeu tirar per sobre les patates.

Guarniu l'amanida amb les olives negres i l'ou dur tallat a quarts.

Si la deixeu reposar una hora un cop feta estarà millor que acabada de fer. Espero que disfruteu d'aquesta amanida original.
dimarts, 8 de maig del 2012

arròs amb pèsols

UNA ESPÈCIE D'ARRÒS MILANESA

Hi ha un ingredient que no us pot faltar al congelador, són els pèsols. Ah! que no us agraden, doncs no he dit res. Però els que us agradin us poden anar molt bé per improvitzar unes patates amb pèsols bullits per sopar, posar en un estofat de carn, fer-los estofats en 15 minuts...
Com que ara mirareu de tenir pèsols sempre al congelador i suposo que teniu sempre arròs a l'armari, aquest plat el podeu fer sense previsió qualsevol dia. Es una sopa d'arròs, però no és un arrós caldós.







INGREDIENTS:

1 ceba petita

6 cullerades de tomàquet triturat cru

150 grs de pèsols congelats

2 tasses d'arròs (de les de café)

10 tasses d'aigua (de les de café)

oli i sal

100 grs de formatge manxego ratllat


Posem una olla al foc amb 1 litre d'aigua i una mica de sal. Quan l'aigua bulli hi posem les dues tasses d'arròs.

Mentrestant pelem la ceba i la tallem a quadrats petits. Posem una paella amb oli al foc i hi sofregim amb el foc alt la ceba. Quan ja la veiem transparent hi tirem les cullerades de tomàquet una mica de sal i una mica de sucre. Un cop el tomàquet canvia de color i deixa l'oli separat ja estarà el sofregit.

Afegim el sofregit a l'olla i deixem bullir l'arròs vint minuts. Quan faltin 7 minuts per apagar el foc  hi posem els pèsols.

Servim l'arròs ben calent amb el formatge ratllat per sobre. No ens ha de quedar un arròs caldós, ha de quedar més aviat sec.
divendres, 4 de maig del 2012

fideus amb costella

PLATS DE MENÚ

Fideus a la cassola, el típic plat de menú d'abans. És un menjar econòmic i amb un entrant es converteix amb el plat principal. Aquests plats convenen ara mateix, no? En lloc de costella ho podeu fer amb salsitxa, pollastre o conill o amb una mica de tot, quedarà igual de bé.




com que no tenia fideus ho vaig fer amb macarrons!


INGREDIENTS:

400 grs de costella de porc tallada petita

1 pebrot verd petit

1 pebrot vermell no molt gran

1/2 llauna de tomàquet triturat

1 tros de ceba

1 all petit

3 branques de julivert

175 grs de fideus ( si no sabeu com medir-ho ompliu el fons d'un plat de fideus i penseu que un cop cuits el volum és el doble)

oli i sal


Posem una olla al foc amb aigua.

Agafem els trossos de costella i els salem. Agafem una cassola poc fonda i hi posem un raig d'oli i quan estigui calent hi posem la costella a daurar.

Agafem el pebrot verd i mig pebrot vermell i els tallem a quadrats.

Posem els pebrots a la paella i els sofregim a foc mig.

Mentre en un got de turmix hi posem el tomàquet triturat, l'all trinxat, i la ceba i el pebrot vermell que ens ha quedat  a trossos i ho triturem tot amb una mica de sal.

Quan el pebrot ja és cuit hi posem el triturat que hem fet a la paella i el deixem que es cogui fins que es redueixi i quedi d'un color granatós.

En aquest moment hi posem els fideus i els hi donem un parell de voltes perquè agafin el gust del sofregit i de tot plegat.

Anem afegint aigua de l'olla que tenim al foc. Almenys 5 cullerots i si se'ls beu i encara no estan cuits els fideus en podem afegir una mica més. A mitja cocció tasteu per veure si heu d'afegir una mica de sal.

Deixem els fideus al foc fins que els tastem cuits.

dimarts, 1 de maig del 2012

biquini

EL TÍPIC ENTREPÀ

Tothom sap fer un biquini però jo us explicaré uns trucs per fer un superbiquini. Començarem pel pa, en lloc de posar-hi un pa de motlle normal i corrent per què no hi posem el pa "estil mediterrani" del Mercadona? És un pa de motlle una mica més gran que els normals, té mida com de llesca de pa de pagés. A més és molt gustós perquè porta una mica d'orenga, tomàquet i olives negres.








INGREDIENTS:

4 llesques de pa de motlle "estil mediterrani"

2 talls  generosos de pernil dolç

2 talls de formatge manxego tallat prim (res dels formatges cremosos ja tallats)

mantega


Traiem primer els ingredients de la nevera, la mantega el pernil dolç i el formatge manxego. No és cap tonteria, ho hem de fer abans que res perquè necessitem que la mantega estigui a temperatura ambient.

Posem una planxa al foc que s'escalfi bé.

Tallem el formatge prim i en fem prou quantitat per cobrir les dues llesques.

Posem uns daus de mantega a la planxa perquè es desfacin i abaixem el foc a una mica menys de la meitat. Hi posem les quatre llesques de pa. Si no ens hi caben les posem en dos torns. Això és el més important, les llesques de pa les torrarem tant del costat de dins com del de fora. El foc ens convé baix perquè es vagi torrant mica en mica i no se'ns cremin.

Quan estan torrades d'un cantó en traiem dues, afegim una mica més de mantega a la planxa i les altres dues les tombem i les deixem al foc. A sobre de cadascuna hi posem el pernil dolç i el formatge a talls prims. Posem la llesca que hem tret a sobre de cada biquini. Hi posem una mica de mantega a sobre escampada perquè es vagi escalfant. Quan ja estigui torrada la llesca de baix tombem el biquini i el pressionem cap a baix perquè es planxi una mica. Quan ja estigui l'últim costat torrat el podem treure.

S'ha de menjar ràpidament que fred no val res.