dilluns, 30 de desembre del 2013

menestra amb oli gustós

COLORINS

M'agraden els plats de verdures amb tots els colors, els trobo molt divertits, però a més a més són molt saludables, cada color de verdura aporta nutrients diferents. Barrejar moltes verdures vol dir fer un bon còctel de vitamines, i no cal anar a la farmàcia.
Com sempre la vida sana també pot ser divertida i en aquest cas no ens avorrirem amb aquest plat perquè és ben gustòs. I potser després de festes ens vindrà de gust fer un plat més suau.
Si no teniu una verdura el podeu fer igualment, no és imprescindible tenir tots els ingredients. Agafeu la idea i adapteu-la com vulgueu.






INGREDIENTS:

1 tros de carbassó

quatre rams de coliflor 

quatre  rams de bròquil morat o verd (per donar un color diferent)

1 porro

1 pastanaga

1 patata

6 mongetes tendres

un grapat de pèsols congelats

tres alls tendres

un grapat de xampinyons o shitakes (si en trobeu són boníssims i ara se'n fan aquí a Catalunya)

1 tall de pernil


Posem una olla al foc amb aigua i sal.

Pelem el porro, li traiem les dues pells de fora i el tallem de dalt a baix sense acabar de partir-lo, des de la part verda. Només volem entrar amb un raig d'aigua fins a dins per poder treure la terra. El tallem a rodanxes.

Pelem la patata i la tallem a quadrats no gaire grans.

Anem separant les flors de bròquil i de coliflor perquè no siguin gaire grans i es coguin alhora del demés.

Tallem les puntes de les mongetes i les tallem a trossos no molt grans.

Rentem bé el tros de carbassó i sense pelar-lo el tallem a quadrats.

Pelem la pastanaga i la tallem a quadrats petits.

Quan l'aigua bulli hi posem les verdures, excepte algunes rodanxes de porros, i les deixem bullir entre quinze minuts i vint, depenent de com us agradin. Fins i tot si us agraden molt al dente es poden deixar menys temps. Quan faltin cinc minuts per apagar el foc hi poseu els pèsols.

Mentre les verdures estan bullint, triem els alls tendres. Els traiem la pell de fora i els tallem en rodanxes. Netegem els bolets i els tallem a làmines primes. Ja veureu que els shitakes no venen bruts, per tant no els mulleu amb aigua, que fan com d'esponja i quedarien massa aigualits.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli, penseu que amb aquest oli amanireu la verdura després, per tant ni massa, ni massa poc.

Tirem a l'oli els bolets i els amanim amb sal i pebre. Després al cap de tres minuts hi posem els alls tendres i els porros. Ho deixem tot plegat uns 7 minuts més.

Tallem el pernil a trossos petits i el tirem a la paella i apaguem el foc.

Escorrem bé les verdures i ens les amanim amb l'oli i tot el refregit de la paella per sobre.






dissabte, 28 de desembre del 2013

risotto de carbassa i ceps


MMMMMMMM!

No us puc dir res més. Un plat d'aquells rodons que valen la pena. La combinació del dolç de la carbassa amb el gust potent dels ceps, tot un encert. Aquesta recepta la vaig menjar en un restaurant i no vaig trigar més d'una setmana a provar-la de fer a casa. Ja l'he feta un parell de cops i sempre ha tingut èxit, agrada a tothom.
Si voleu podeu provar de fer d'altres risottos: risotto de pèsolsrisotto amb tomàquet cherry o risotto amb escamarlans.





INGREDIENTS:

250 g de carbassa

25 g de ceps secs

1 ceba molt petita (de la cistella de Can Girona)

1/2 tassa de café de vi blanc

2 tasses  de café d'arròs bomba o canaroli

1 cullerada de mantega

50 g formatge sec d'ovella gran reserva ratllat

pols de bolets (trompetes de la mort o ceps)

oli


Primer de tot posem els ceps en una tassa amb aigua que els cobreixi perquè s'hidratin.

Posem una olla al foc amb aigua per tenir-la ja calenta i a punt per tirar al risotto.

Pelem el tall de carbassa. Per fer-ho primer anem tallant en trossos petits sobre d'una fusta. Quan tinguem la carbassa a trossos li traiem la pell tallant amb un ganivet en direcció a la fusta per fer més força. Ara ratllem els trossos de carbassa. Si teniu un robot de cuina ho fareu amb molta facilitat, sinó ho podeu fer amb un ratllador manual.

Pelem la ceba i la ratllem.

Posem una olla no massa gran al foc amb una mica d'oli. El risotto es fa en una olla, no en una cassola, d'aquesta manera el caldo no s'evapora tant i l'arròs queda més melós. Hi poseu la carbassa ratllada i la ceba. Ho deixem a foc mig-baix que es faci a poc a poc i sui una mica.

Quan la carbassa i la ceba ja s'han estovat hi afegiu els ceps escorreguts. No llenceu l'aigua d'hidratar-los perquè donarà molt de gust al risotto. Al cap de cinc minuts els ceps ja s'han sofregit una mica i hi tirem sal i la pols de bolets per donar-hi encara més gust.

Engeguem ara el foc al màxim i hi posem el vi blanc i deixem que es redueixi durant un minut.

Hi posem l'arròs i hi donem un parell de voltes i inmediatament ja hi posem el primer cullerot d'agua junt amb el suc dels ceps, vigileu que no us caigui la sorra que pot quedar al fons de la tassa.

Quan veiem que s'ha begut l'aigua hi tornem a posar una altre cullerot, o un parell de cop.

Hi anem afegint cullerots a mida que veiem que l'arròs se'ls beu i anem remenant amb una cullera de fusta perquè l'arròs deixi anar el seu midó. Així durant quinze minuts.

Passats els quinze minuts hi posem una cullerada de mantega i una mica més de sal i pols de bolets si ho tasteu massa dolç. No n'hi poseu massa que encara falta el parmesà. Tasteu-ho per veure si l'arròs encara està massa dur. Ho aneu deixant de cinc minuts en cinc minuts i ho torneu a tastar fins que proveu l'arròs al punt de cocció que us agrada. Aneu afegint caldo també a mida que el necessiti.

Just apagat el foc hi afegim el formatge ratllat i hi fem l'última remenada.

Penseu a afegir l'aigua a mida que la necessiti, no volem ofegar l'arròs però tampoc volem que se'ns cremi o ressequi. Aquesta és la gràcia del risotto, no es pot deixar, s'ha d'anar vigilant i remenant, no té cap més secret.







dissabte, 21 de desembre del 2013

escamarlans al forn

INFALIBLE

Quantes vegades ens passa que no sabem com fer unes gambes, llagostins o escamarlans. Ja són bons de natural, no necessiten massa sofisticació per poder apreciar tot el seu sabor. Normalment se'ns acut de fer-ho a la planxa, però la planxa és petita i si n'hem de fer per uns quants no és gaire pràctic, a part del fum, és clar. D'aquesta manera queden boníssims i fàcils de fer. Proveu de fer d'altres receptes de peix i us semblarà que heu anat a un restaurant: musclos al vaporpopets amb ceba i tomàquetllamàntol bullit amb dues salses o dorada a la sal. Totes són receptes de peix sense massa dificultat.
Aquesta recepta us anirà molt bé per qauests dies e festa.







INGREDIENTS:

250 grs d'escamarlans, gambes o llagostins

1 all

2 branques de julivert

2 cullerades de cognac

oli

sal i pebre


Engeguem el forn al 200 º. Esperem a tenir-lo calent per posar els escamarlans a dins.

Posem els escamarlans en una plàtera d'anar al forn.

Pelem l'all i el trinxem ben petit junt amb el julivert.

Posem l'all i julivert per sobre dels escamarlans, sal i pebre, el cognac i una mica d'oli per tot arreu.

Posem els escamarlans al forn i amb 7 minuts ja els tenim fets. Si són molt grans espereu un parell de minuts més. Però sobretot no els deixeu massa , que és quan us sortirant molt secs i no valen res.

Si són gambes o llagostins ho heu de fer tot igual.

Bon profit!!
dimecres, 18 de desembre del 2013

sopa de ceba gratinada

DE RESTAURANT PIJO

Hi va haver un temps, ja fa anys -ja sabeu que jo sóc gran-, que es va posar de moda la sopa de ceba gratinada, en plan restaurant francès. Ara potser ja ha passat aquesta febre, però resulta un primer plat molt adequat per quan tens molts convidats. No és car i és fàcil de fer. Sobretot amb els consells que us donaré. Proveu d'altres sopes: sopa minestronesopa de tomàquetvichysoise.





INGREDIENTS:

1 ceba

4 torrades, si són integrals millor

50 grs  de formatge ratllat manxego

1 brick de caldo ( a mi m'agrada el Gallina Blanca, però vosaltres mateixos)

oli, sal i farigola


Pelem la ceba i la tallem a llunes primes. Primer pel mig i després anar tallant com llesques primes.

En un paella hi posem un fons d'oli i hi posem la ceba a foc mig.

Engeguem el forn a 180 º només el gratinador.

Posem una mica de sal i farigola a la paella de la ceba i l'anem remenant. Quan la veiem transparent i ben tova ja estarà feta.

Posem el caldo en un pot al foc per escalfar-lo una mica.

En uns bols que es puguin posar al forn hi posem les torrades partides en trossos, dues torrades a cada bol. A sobre hi posem la ceba fregida. Hi aboquem el caldo fins on vulgueu del bol, ha de ser abundant perquè les torrades s'inflen i se'l beuen. I finalment a sobre de tot el formatge ratllat.

Ho posem al forn fins que el formtage es gratini i quedi daurat.
dissabte, 14 de desembre del 2013

tallarines a les herbes

CARBONARA?

Fem una opció diferent a la carbonara? Una mica menys colesteròlica? Només una mica menys. Doncs bé aquesta opció de pasta s'assembla a la carbonara però no porta bacon. És una opció més gustosa, a base d'herbes, però si us agrada la salsa de vellut de la carbonara, aquesta també us agradarà. Té l'avantatge que és molt ràpida i que la podreu fer en cas d'improvització perquè els ingredients són senzills i no falten en una casa. Que no teniu herbes a casa? Quantes vegades us he de dir que heu de tenir un fons de rebost, com qui té un fons d'armari. Les espècies no són cares i es tracta d'anar-ne comprant mica en mica, fins que un dia us adonareu que teniu de tot. No es fan malbé i se'n necessita molt poca quantitat, el que vol dir que és una petita despesa que amortitzareu segur. No sigueu garrepes i feu-vos un bon prestatge d'espècies. I penseu que les herbes fresques es poden guardar al congelador posades en un bossa de plàstic ben tapades. Receptes amb herbes: amanida amb farcellets de salmótomàquet farcit o tallarines amb carbassa.








INGREDIENTS:

1 ou

1 brick de crema de llet

1 tros de 50 grs de formatge parmesà ratllat

175 grs de tallarines

herbes: alfàbrega, estragó, orenga, sàlvia ( no queden tant bé però hi podeu posar una mica de farigola o romaní sinó teniu les altres, però en molt poca quantitat)

herbes fresques: porradell, anet.

sal i pebre negre


Posem una olla al foc amb aigua abundat i un grapat de sal. Quan l'aigua bull hi tirem la pasta i la deixem el temps que indiqui l'envàs. Recordeu que el temps que posen és per fer la pasta al dente, si us agrada una mica més cuita la podeu deixar dos o tres minuts més.

Agafem un pot de turmix i hi posem l'ou, la crema de llet, un polsim de cada herba, les herbes fresques tallades, una mica de sal i pebre negre. Ho passem tot plegat pel turmix.

Posem aquest preparat en una cassola.

Quan les tallarines ja estan cuites, les escorrem, no cal que les deixem del tot eixutes, i les posem a la cassola amb la crema de llet i les herbes. Encara que hi vagi una mica de suc de bullir no hi passarà res.

Engeguem el foc de la cassola i ho barregem tot plegat. Hi posem una mica de parmesà ratllat a dins la cassola i en guardem per posar-ne una mica més quan siguem a taula. Ho remenem i quan veiem que la crema de llet ja comença a bullir apaguem el foc.

Servim inmediatament amb més formatge ratllat per sobre al gust de cadascú.

















dijous, 12 de desembre del 2013

galetes de gingebre

GUARNIMENTS QUE ES PODEN MENJAR

Aquest any podeu guarnir l'arbre de Nadal amb aquestes galetetes que us podreu menjar el dia de Nadal si voleu, tot fent cagar el tió. La veritat és que cada cop més les tradicions van traspassant les fronteres.  Són unes galetes de gingebre típiques dels països anglosaxons. Ja sabeu que sóc partidària de conservar les nostres tradicions culinàries, però en aquest cas us proposo menjar torrons i afegir aquestes galetes. Són boníssimes, ja ho veureu no us en penedireu. Porten espècies i això els dona un toc deliciós.




Amb una mica de sucre glass per sobre queden estupendes!

Aquestes les van pintar els meus nebots. Fantàstiques!





INGREDIENTS:  (per unes 100 galetes)

per les galetes:

800 grs de farina

250 grs mantega

150 grs de sucre roig

125 grs de sucre blanc

2 ous grans

1/4 de cullerada de postres de nous moscada

1/4 de cullerada de postres de clau en pols ( el podeu passar per un molinet de café si els teniu sencers)

1/2 cullerada de postres de sal

1/2 cullerada de postres de bicarbonat

1 1/2 cullerada de postres gingebre en pols

2 cullerades de postres de canyella

per la glassa:

500 grs de sucre glass (al mercadona en tenen)

2 clares d'ou (al mercadona tenen uns pots de clares d'ou, sense el rovell, en poseu 4 cullerades)

mitja llimona

colorants alimentaris per pastissos

Estris: necessitem un corró i motlles de tallar galetes.



Traieu la mantega de la nevera. La necessitem tova, manejable i necessitem que estigui a temperatura ambient.

Mentres barregem la farina amb totes les espècies, la sal i el bicarbonat.

Quan tenim la mantega ben tova la barregem bé amb els sucres. S'ha de remenar amb un batedor o amb un robot de cuina amb les ganivetes. També hi ha trumix que tenem pot batedor a mb ganivetes per fer aquesta funció. Si veieu que no teniu prou lloc, ho podeu fer en dues vegades. Ho hem de barrejar fins que quedi una crema ben fina. Quan ja estigui hi posem els ous, primer un fins que estigui ben incorporat i després l'altre.

Finalment afegim la farina mica en mica i anem remenant la massa, ara ja mb les mans si voleu. Deixeu reposar la massa a la nevera durant una hora o vint minuts al congelador.

Engeguem el forn a 150º

Preparem la glassa per decorar-les, si les voleu decorar. En un bol hi poseu tot el sucre glass. Hi afegiu les clares i aneu remenant fins que ens quedi una crema espessa. Hi poseu un raig de suc de llimona. Així simplement ja tenim una glassa blanca. Si la barregeu amb colorants obtindreu els colors. Partiu el total de la glassa en diferents bols petits i feu tants colors com vulgueu. Penseu que la glassa s'asseca, així que us heu d'espavilar per fer la servir abans que s'assequi. En podeu fer primer una meitat i després l'altre, perquè no se us assequi.

Traieu ara la massa de la nevera o el congelador. Poseu farina sobre el marbre de la cuina ben net i estireu la massa amb un corró. Per esturar-la feu-ho amb dues direccions, de baix a dalt i de dreta a esquerra. Penseu a deixar rodar el corró sobre la massa, sense prèmer massa. Només el fet d'anar passant el corró ja anirà allisant la massa. L'hem de deixar de mig centímetre.

Un cop la pasta ben allisada hi posem els motlles i anem tallant les galetes i les posem en una safata de forn amb un paper vegetal a sota perquè no se'ns enganxin. Penseu que haureu de fer vàries fornades.
Amb uns vuit minuts al forn ja n'hi haurà prou. Ja veureu que es dauren una mica i aleshores és el moment de treure-les. No les volem torrades, només lleugerament daurades de les puntes.

Mentres en teniu unes al forn, podeu anar tallant amb els motlles unes altres. La resta de pasta que us queda la torneu a amassar i torneu a posar-hi els motlles per treure'n més.

Quan estiguin fredes s'hi pot posar sucre glass per sobre o es poden pintar amb la glassa. Les podeu pintar amb els dits, o amb mànegues en plan professional. Decoreu-les al vostre gust, si teniu nens s'ho passaran d'allò més bé i sinó disfrutareu vosaltres que també us ho mereixeu!







dilluns, 9 de desembre del 2013

llaminera de porc amb chutney de verdures

VINGA PARAULOTES!

Ja sabeu que m'agrada impressionar-vos amb paraules estranyes. Chutney no és res més que una salsa agredolça de procedència hindú. Els anglesos la varen incorporar sense problemes a la seva cuina. A mi m'encanta la barreja de dolç i salat, i també acompanyar les carns amb dolç. De fet és típic de la nostra cuina tradicional: pollastre amb prunes i pinyons, ànec amb peres... 
Proveu d'altres receptes amb carn i dolç que trobareu al bloc: costella de porc agredolçarellomillo amb salsa de gerdsllom amb salsa de curry dolça.






INGREDIENTS:

1 rellomillo de porc o llaminera

1/2 ceba

1/2 porro

1/2 pastanaga

1 tomàquet

5 cullerades de sucre roig

60 cl de vinagre de vi

1 cullerada de vinagre de módena

2 cullerades de cognac

el suc de mitja taronja


Engeguem el forn a 180º.

Salpebrem la llaminera de porc i la fregim en una paella amb una mica d'oli, quan l'oli estigui ben calent. Només volem que es rossi una mica per tot arreu, no que es cogui. La tombeu de tots els costats i ja està.

Posem la carn en una plàtera petita per anar al forn junt amb l'oli de coure'l i ho tapem amb un paper d'alumini. Ho posem a 150º durant 10 minuts. No renteu la paella que l'aprofitarem per fer les verdures que ens donarà un gustet bó. Quan el tingueu fet traieu-lo del forn i deixeu-lo reposar a fora.

En un pot posem al foc el sucre i els vinagres. Amb uns set minuts tindrà una consistència de caramel, s'haurà espessit.

Mentre pelem el porro de la seva capa exterior, pelem la pastanaga i la ceba i separem la part que utilitzarem per fer la recepta per dues persones, com sempre. Ratllem totes aquestes verdures.

Posem les verdures a la mateixa paella on hem fet la carn amb una mica d'oli net. Just que cobreixi el fons. Posem les verdures ratllades a foc mig. Quan les veiem toves hi afegim el tomàquet ratllat.

En un pot posem al foc fort el sucre i els vinagres. Veureu que amb uns set minuts agafarà una consistència de caramel.

Un cop tingui una consistència de caramel, veure que està més espés, hi posem el cognac i el suc de la taronja i ho deixem reduir uns tres minuts.

Afegir aquest caramel a les verdures i remenar-ho perquè es barregi i apagar el foc. Passar aquesta salsa pel turmix perquè ens quedi una mica més amalgamada. No gaire, no cal que estigui molt fina.

Servim els talls de rellomillo tallats en medallons amb la salsa per sobre.

ATENCIÓ!! Si us sobra salsa guardeu-la a la nevera en un  pot de vidre. És deliciosa per menjar per sobre d'una torrada amb formatge serrat. O amb uns tacos de formatge amb la salsa per sucar-los per fer un bon aperitiu.
dijous, 5 de desembre del 2013

amanida amb fonoll i taronja

FINOCHIO!

Atenció si us diuen això a Itàlia. No us estaran dient fonoll, us estaran dient gais. Sabeu per què? Doncs perquè el fonoll, és un bulb amb unes fulles verdes molt delicades que semblen plomes. Aquí en diem "tenir pluma" i ells en diuen fonolls.
Doncs avui farem una amanida siciliana a base de fonoll i taronja. Quan comença a fer fred és quan millor estan els fonolls. Els heu de buscar en una verduleria que tingui varietat de productes, no n'hi ha a tot arreu. Jo fa anys que en compro i en faig una vegada a la temporada, tampoc més. Però si us agrada aquest gust anissat en podeu afegir a qualsevol amanida, tallat ben fi. També es pot cuinar, un dia farem la recepta.
Proveu altres amanides amb fruites, crec que són tot un encert: amanida amb raïm a la francesa , amanida de crèixens i taronja , amanida de fruites o  amanida de salmó i mango.






INGREDIENTS:

1 bulb de fonoll

1 taronja

llavors de fonoll (opcional)

oli, sal i pebre (si teniu sal maldon millor)


El fonoll és com un api però amb el bulb molt més gran i molt poques fulles. El que s'aprofita és la part més interior del fonoll, hem de treure les fulles de fora. Guardeu el plomall verd de dalt.

El netegem bé i el tallem a llesques ben fines, si tenim un ratllador de fer talls ens anirà millor, ja sabeu que jo sempre us recomano l'artilugi fantàstic. Amb un robot de cuina també ho podeu fer.

Pelem la taronja, fent que el ganivet talli fins i tot la part prima dels grills de la taronja. De manera que ens quedi la taronja amb els grills ja a l'aire. Després amb un ganivet anem tallant seguint la membrana del grill i traiem el tallet de taronja totalment pelat, sense gens de pell. Per cuinar amb taronja, per les amanides o pels postres sempre és més agradable posar els grills sense pell.

En un plat  hi posem el fonoll tallat ben prim al fons, a sobre els grills de taronja. Ho amanim amb sal maldon, oli i pebre. Ho decorem amb les fulles verdes del fonoll i amb llavors de fonoll.







diumenge, 1 de desembre del 2013

carbassa gratinada

MOLT FRANCÉS

Les verdures gratinades són un plat molt francés, però quan és temps de fred s'agraeix menjar un plat ben calentó.
La carbassa cuinada així queda boníssima i el formatge de cabra li dóna el toca final.
Ara trobem carbassa ja pelada i tallada si no us voleu complicar a triar-la, i és igual de bona. 
Un primer plat complertíssim , ja ho veureu.
Si voleu fer d'altres plats amb carbassa proveu: tallarines amb carbassaarròs amb carbassa o crema de verdures.





INGREDIENTS:

1/2 carbassa

1 ceba petita

sàlvia

1 brick de llet

2 cullerades de farina

2 cullerades de mantega

formatge mozzarella ratllat

formatge de rulo de cabra


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Pelem la carbassa, penseu a tallar-la a trossos més petits i finalment treure-li la pell amb el ganivet en direcció a la fusta de tallar, així podreu fer més força. Un cop pelada acabem de tallar la carbassa a trossos  no molt grans.

Posem la carbassa en un pot i hi afegim aigua just fins que la cobreixi, hi posem una mica de sal i la posem al foc perquè bulli.

Pelem la ceba i la ratllem amb un ratllador.

Agafem un pot i el posem al foc, hi posem la mantega al fons i quan estigui desfeta hi tirem la ceba ratllada. Li posem una mica de sal i sàlvia. Notareu que no triga gaire a canviar de color, llavors ja estarà feta. Hi posem la farina i li donem un parell de voltes. Ho apartem del foc.

Quan la carbassa ja està cuita la traiem del caldo, però ATENCIÓ , no llencem el caldo de coure la carbassa.

Fem ara la beixamel en el pot on teniem la ceba i la farina. En realitat quan es fa amb caldo enlloc de llet es diu velouté o salsa avellutada. Més que res perquè feu cultura culinària. Hi anem abocant el caldo de la carbassa i amb el pot al foc anem lligant la salsa barrejant amb un batedor o amb una cullera de fusta. Quan comenci a bullir la retirem del foc i ja a fora li afegim una mica de sal i la crema de llet.

En una plàtera d'anar al forn hi posem la carbassa i la tapem amb la beixamel ben escampada per tot arreu. A sobre hi posem el formatge mozzarella ratllat i quatre troços de rulo de cabra repartits.

Posem la plàtera al forn i apaguem el foc. Només amb el calor residual es desfarà el formatge. Si us agrada més gratinat, podeu engegar el gratinador per 5 minuts i ja estarà.