humus

NO M'AGRADEN ELS CIGRONS

D'acord no t'agraden però prova'ls així. L'humus és un plat de l'orient mitjà, es tracta d'un puré de cigrons fet amb més ingredients. Com que és un puré a la gent que no li agrada el tema dels llegums per la pell, aquí els queda solucionat.

Hi ha una ingredient estrany que és el tahin, puré de sèsam torrat. Això ho podeu trobar a qualsevol botiga de dietètica. Allà en solen tenir, i també ho trobareu potser en algun pakistaní o així. Dedicat a la meva amiga Anna que em pregunta d'on trec alguns dels ingredients que faig servir. Si en compreu un pot a dins de la nevera s'aguanta molt temps. Aviat us explicaré un altra recepta amb esbergínia que podreu aprofitar el tahin de nou.

No em digueu que no fa bona pinta això!

INGREDIENTS:

Pa pita o torrades

400 grs cigrons cuits

2 cullerades d'oli

3 cullerades d'aigua

el suc de 1/2 llimona

1 all petit

1 cullerada de tahin (puré de sèsam torrat)

2 cullerades de iogurt

un pòlsim de comí

sal i pebre negre

pebre vermell dolç només per guarnir


Agafem tots els ingredients i els posem en un pot batedor de turmix. Ho passem fins que ens queda una massa ben fina.

En una tasseta barrejem bé oli amb una mica de pebre vermell dolç. En un bol hi col·loquem el humus ja fet i fem una espiral o sobre amb una cullera o amb una forquilla. Hi tirem per sobre l'oli amb el pebre vermell i ho guarnim amb una oliva negra.

Es menja untant aquesta pasta amb pa pita calent o bé amb torrades. El pa pita es pot escalfar en una torradora, sempre queda més tendre. La forma original per descomptat és amb pa de pita. En trobareu a tots els supermercats en paquets de 6 o 8 pites.

Ho podeu fer en plan fondue i deixeu la torradora a sobre de la taula i cadascú es torra el seu pa a mida que el necessiti. Què us sembla? Sobretot hem de ser pràctics.

postres amb carbassó

PER ATREVITS

Crec que aquesta recepta no és apte per tot els públics, és només per atrevits. Carbassó per postres? Això és molt estrany. Sí que ho és però ho vaig sentir a la ràdio i ho vaig voler provar. És molt fàcil, molt bó i és diferent.

INGREDIENTS:

1 plàtano

1/2 carbassó

1/2 llimona

2 cullerades de sucre roig

1 galeta rectangular (jo ho vaig fer amb una de quinoa, però es pot fer amb una napolitana o qualsevol altre galeta prima)

1 cullerada de mantega

1 polsim de canyella en pols

Agafem el carbassó i el netegem bé de la pell. El tallem a rodanxes ben primes, tipus xips. 

Pelem el plàtan i el tallem a rodanxes però no tant primes.

Agafem una paella i li posem la mantega. Si voleu que el carbassó quedi ben tou el poseu abans del plàtan que es faci una mica. Si us agrada el carbassó al dente el poseu al mateix temps que el plàtan.

Ho saltegeu amb el sucre i el suc de la mitja llimona. El plàtan es desferà i farà com una compota. El carbassó quedarà més sencer, però si l'heu posat abans també quedarà més desfet.

Ho posem sobre una galeta i li tirem canyella en pols per sobre.

porros a la vinagreta

NO HO DIRÍEU MAI

No ho diríeu mai però els porros serveixen per més coses que per posar-los a dins del caldo. La vichysoise ja està molt vista, ara farem un plat lleuger per l'estiu amb els porros. Si aneu a Navarra es fàcil que en mengeu. 

INGREDIENTS:

4 porros grans

vinagreta a la navarra:

1 tros de pebrot vermell

1 tros de ceba

unes branques de julivert

oli, vinagre de vi, sal i pebre

Posem  una olla al foc amb aigua i sal.

Agafem els porros i els traiem les primeres pells. Tallem la part més verda del porro i l'apartem, un altre dia es pot aprofitar per fer un brou. Els fem un tall de dalt a baix, sense acabar de tallar-los, només per fer que les pells que aprofitarem s'obrin per poder passar un bon raig d'aigua pel mig per si tenen terra. 

Quan l'aigua bull els deixarem uns quinze minuts. I ja es poden escòrrer.

SALSA VINAGRETA A LA NAVARRA

Agafem la ceba i el pebrot i els tallem a quadradets molt petits. Els posem en un bol, hi afegim el julivert ben picat, una tassa d'oli i mitja tassa de vinagre sal i pebre i ho barregem tot bé amb una cullera.

Servim els porros en una plàtera, ben escorreguts amb la sala per sobre.

bistec amb patates fregides diferents

CARN A LA PLANXA A L'ESTIU

A l'estiu no tenim tantes ganes de cuinar i tampoc ens ve de gust menjar coses massa elaborades. Un bon bistec, un tall de llom ben gruixut o unes costelles de xai, tot fet a la planxa, necessita un bon acmpanyament.

Anem a fer una guarnició de patates fregides diferent.

INGREDIENTS:

2 bistecs

2 patates

1 carbassó gran

1 ceba gran

oli i sal

Pelem les patates i les tallem a quadrats més aviat petits. Agafem el carbassó i el netegem bé, i sense pelar-lo el tallem a quadrats més o menys com les patates. Agafem la ceba i la pelem i la tallem a llunes no gaire primes.

Les mides de com ho tallem són importants, perquè ho fregirem tot junt, i es important saber que la ceba es cou abans que la patata, per tant els talls de ceba els hem de fer amples, si no ens quedaran massa fets i les patates encara estaran crues.

Agafem una paella amb oli abundant i la posem al foc. Quan l'oli estigui ben calent hi tirem le verdures que hem tallat. Si no voleu tenir problemes amb la cocció ho podeu fregir per separat, primer la ceba, després el carbassó i després les patates. D'aquesta manera les patates  i el carbassó agafaran el gust de la ceba d'haver-la fregit abans.

Un cop cuit ho servim d'acompanyament de la carn i ho salem al mateix plat.

mongeta tendra amb pernil dolç

VERDURA BULLIDA

"Jo només menjo mongeta tendra de verdura". Ja ho sé, hem de reconèixer que la mongeta tendra triumfa més que d'altres verdures com els espinacs, la col o les bledes. Però no cal que feu la mongeta tendra bullida amb patates només. No tinc res a dir de fer-la amb patates, és boníssima, però  podem provar  de fer-la d'una altra manera.

Aprofiteu ara que n'és el temps! Ara sí que és tendra tendra. Si no esteu segurs en podeu agafar una i doblegar-la i comprobar si es trenca de seguida. Si és més aviat de goma, vol dir que ja no és massa tendra.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de mongeta tendra (millor la del cuquet)

1/2 llauna de tomàquet trossejat, no triturat

1 ceba petita

3 talls de pernil dolç

oli, sal, sucre i pebre

Posem una olla al foc amb abundant aigua i un grapat de sal i esperem que bulli.

Triem les mongetes, li tallem les puntes i tallem pel mig les llargues, les altres les deixem senceres. Les rentem bé sota l'aigua. Quan la'igua de l'olla bulli les posem a dins i les deixem bullint fins que es puguin partir amb una forquilla, més o menys uns quinze minuts.

Pelem la ceba i la tallem a llunes primes. La posem en una paella amb oli amb el foc mig i la deixem fins que es torna transpqrent. Hi afegim la mitja llauna de tomàquet trossejat, o potser una mica menys de mitja. En aquest moment hi posem una mica de sal, una mica de sucre i pebre.

Quan el tomàquet es vegi cuit, haurà canviat de color i farà olor de tomàquet ( si esteu costipats ho teniu clar!) , hi poseu el pernil dolç tallat a trossos. Quan les mongetes estiguin cuites i ben escorregudes es tiren també a la paella. Es fa donar un parell de voltes a tot plegat i ja es pot apagar. 

amanida russa

ANEM A LA COSA PRÀCTICA

Estem d'acord que per fer una bona ensaladilla el millor es tallar totes les verdures ben petites i bullir-les a part. Sí, però això és una matada, no? I és clar, acabeu comprant uns paquets horrorosos d'ensaladilla congelada. Doncs jo us proposo una alternativa, aneu al mercat i compreu l'amanida russa que ja venen cuita com si fòssin mongetes o cigrons a la botiga del llegum. És molt millor i de passada donem vida al mercat. "Oh, és que jo no tinc temps". Doncs hi aneu el dissabte i convertiu l'amanida russa en el plat nacional del dissabte. Què? Com ho veieu?

INGREDIENTS:

1/2 quilo d'amanita russa ja cuita

12 olives farcides

12 peces de variants en vinagre (cogombrets, coliflor, pastanaga...)

2 ous

1 llauna de pebrot vermell

1 llauna de tonyina amb oli

MAIONESA

1 ou

vinagre de vi blanc o negre però que no sigui de mòdena

oli de girasol i sal

Agafem dos ous i els posem en un pot amb aigua i quan l'aigua bulli comptem 12 minuts i ja els podem apagar. Un cop cuits els traiem del foc i els posem aigua freda per poder-los pelar millor.

MAIONESA

En un pot del túrmix hi posem un ou, una mica de sal, un raig de vinagre i un got d'oli ple. Posem el braç del túrmix a sota de tot i amb la velocitat màxima esperem batent a sota durant uns vint segons, comptant tranquil·lament. Després anem pujant el túrmix mica en mica cap amunt, molt suaument. Et voilà , la maionesa feta. 

Posem l'amanida russa en una plàtera i li tirem la tonyina ben escorreguda de l'oli, 1 ou dur tallat a trossos petits, l'altre el guardarem per decorar. Hi tirem també les variants tallades a trossos ben petits, el pebrot vermell a trossos petits (no cal posar-hi tota una llauna) i en guardem unes tires per decorar. Tallem les olives farcides i les posem també i en guardem algunes de senceres per decorar.

En aquest moment hi posem la maionesa, jo crec que amb 5 cullerades n'hi haurà prou. Si hi posem massa maionesa és quan queda una ensaladilla massa pesada. Es tracta de trobar l'equilibri, ni poca ni molta. Barregem bé la maionesa i si la patata es desfà una mica no passa res, perquè queda millor i tot. I ho aplanem per guarnir.

Ho guarnim amb l'ou dur fet a rodanxes, les tires de pebrot vermell i les olives.

gaspatxo de cireres

CIRERES ASSEQUIBLES

He esperat que les cireres estiguéssin millor de preu. Ja sabeu que al començament de la temporada van a preu d'or.

"Però què hem de fer amb les cireres treure el pinyol un a un?" Doncs sí, però... entre nosaltres, tu ets el que cuines a casa teva, no? Doncs el que has de fer és demanar-li a l'altra persona que mai no fa res que avui t'ha d'ajudar i li fas treure tots els pinyols de les cireres i ja està. No es pot negar a col·laborar si mai no fer res, no?

Plat fresquíssim per l'estiu i molt fàcil.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de cireres

12 glaçons petits

6 fulles d'alfàbrega fresca (de la italiana que serveix per cuinar)

1/2 llimona

pebre i oli

4 gambés o 4 llagostins opcional

Agafem les cireres sense pinyol, els glaçons, les fulles d'alfàbrega, el suc de la llimona, pebre i oli i ho posem en un got batedor de les batedores grans que poden picar gel. Si no en teniu i ho heu de fer amb el turmix, podeu substituir els galçons per aigua ben gelada, poseu-ne dos gots.

Agafem els llagostins o les gambes i els fem a la paella amb una gota d'oli i ho amaniu amb sal. Els deixeu fer molt poc per cada costat, els peleu. 

Poseu les gambes o els llagostins al fons del plat, hi tireu el gaspatxo de cireres pel voltant i l'amaniu amb un raig d'oli.

espaguetis amb albergínia

ARA TOCA PASTA

Ara vé el temps d'albergínies, pebrots i tomàquets. A qui no li agraden les albergínies? A tu? Doncs no passa res perquè aquí estan tallades petites i barrejades amb pasta. I si en feu molta quantitat i us en queda, ho guardeu a la nevera per un altre dia. Shhhh! que no ens sentin els italians que diuen que la pasta no es reescalfa mai. 

Us aseguro que és un plat ràpid que podeu tenir fet en quinze o vint minuts si us organitzeu. A la cuina és molt important l'organització, començar pel que costi més temps de fer, així mentrestant es pot anar fent totes les altres coses. I si mentres s'està fent ja no tenim res més per cuinar doncs... llegim el diari per exemple tot fent un aperitiu!

INGREDIENTS:

1 albergínia gran o dues de mitjanes

1 llauna de tomàquet triturat

250 g d'espaguetis

oli, sal i una mica de sucre

Posem una olla amb aigua abundant al foc i hi poseu un grapadet de sal.

Mentres pelem les albergínies i les tallem a quadrats petits. Les posem dins un recipient amb aigua i sal.

Posem una paella al foc amb dos dits d'oli al fons. Quan l'oli estigui ben calent hi tirem les albergínies ben escorregudes. Vigilieu que no us vagi a parar aigua a la paella que us esquitxaríeu molt! Jo no vull reclamacions després.

Quan l'aigua ja bull hi tirem els espaguetis i els bullim el temps que digui l'envàs.

Quan les albergínies estiguin toves, escorreu l'oli i tireu a la paella el tomàquet triturat. Hi poseu una mica de sal i una mica de sucre també. Deixeu-ho tot plegat a foc mig uns 10  o 15 minuts. Si la salsa queda crua no te bon gust, veureu que el tomàquet està fet perquè canvia de color i s'espessa una mica.

Escorreu bé la pasta després de tirar-hi un bon raig d'aigua freda per parar l'ebullició i poseu-la en una plata amb la salsa per sobre. Sobretot que els espaguetis estiguin ben escorreguts , sino la salsa queda aigualida.

tartar de salmó a la japonesa

ATENCIÓ PEIX CRU

Poso aquest warning perquè m'imagino que no li agrada a tothom el peix cru. Jo us demano que l'hi doneu una oportunitat. Ara que hi ha la febre de menjar sushi jo us proposo una forma molt més senzilla que podeu fer vosaltres mateixos  casa. En homenatge a un dels meus restaurants favorits, ells el tenen a la carta aquest plat. És el restaurant Logancuit de Vilanova.

Quan mengem peix cru hem de vigilar molt, el peix sense cuinar pot portar un paràsit dels intestins bastant perillòs que és l' anisakis. Sí, te nom simpàtic però no us hi vulgueu trobar. Per tant per tal d'evitar-ho només hem de congelar el peix abans de consumir-lo. Un cop congelat el paràsit és morirà i ja el podem descongelar i menjar-lo cru.

INGREDIENTS:

1 filet de salmó sense pell ni espines d'uns 200 grs

salsa de soja, de la salada

wasabi (és el picant japonés i el trobareu en botigues orientals de menjar, és clar, no el busqueu en un  todo-a-cien)

llavors de sèsam

Ja ho veieu que aquí hi entren ingredients més difícils de tenir a la nostra cuina, però si us agrada la cuina oriental els fareu servir més vegades.

Agafem el tall de salmó, després de descongelar-lo i el netegem del tot de pell i espines. El tallem a quadrats petits i el posem en un plat. El reguem amb la salsa de soja i per sobre de tot li tirem les llavors de sèsam. En un costat del plat hi posem una mica de wasabi que cada comensal se'l barrejarà segons el gust de picant que vulgui. El podem guarnir amb unes fulles de porradell.

I ja està, així de fàcil, no em digueu que no ve de gust ara quan faci calor, o si voleu enlluernar algú amb un menjar superfàcil i sofisticat!!