dimecres, 30 de novembre del 2011

xai al forn

CARDAMOM

Us he de confessar que practico el turisme gastronòmic sempre que puc. Una de les coses que m'agrada més quan vaig a llocs és descobrir nous ingredients o productes diferents. No fa gaire vaig comprar a la fira medieval de la Seu d'Urgell un pot amb tòfona seca laminada. I encara que necessiti agafar l'avió per viatjar, la maleta torna sempre amb algun ingredient o altre.
Avui us aconsello una espècie que es diu cardamom. No es fàcil de trobar però si teniu els ulls oberts segur que la trobareu en alguna botiga. És una espècie que s'utilitza als països de l'orient mitjà. Aporta un gust de llimona als estofats molt fi. Avui el posarem al xai.







INGREDIENTS:

1 cuixa o 1 espatlla de xai

2 patates

1 pastanaga gran

1 ceba

4 prunes i 4 orellanes

1 branca de canyella

boletes de pebre negre

1/2 got de vi negre

cardamom (si no en teniu poseu-hi farigola llimonera i si tampoc en teniu un tros de pell de llimona, només la parta groga)

Oli i sal


Engeguem el forn al màxim.

Poseu en una paella molt poc oli. Saleu els trossos de xai i daureu-los per cada costat. Els posem a foc viu i els anem tombant fins que s'han fet per tot arreu. Si no us hi caben tots alhora els aneu fent i traient per tandes.

Quan els tingueu fets els poseu en una plàtera d'anar al forn i poseu aigua a la paella per acabar de netejar el que haurà quedat enganxat de coure la carn. Tireu aquesta aigua amb la seva substància dins la plàtera d'anar al forn. Hi afegim la canyella, les boletes de pebre negre i el cardamom o el que tingueu. Entrem el xai al forn i el deixem a 200º uns deu minuts.

Mentre poseu una paella al foc amb oli abundant. Aprofitem que l'oli s'escalfa i peleu les patates i talleu-les en sis trossos. Quan l'oli sigui calent les podeu posar a dins. Peleu la pastanaga i talleu-la en tres trossos. Poseu-la també dins la paella. Peleu la ceba i afegiu-la a la paella tallada en quatre trossos. Ho anem posant per ordre del que triga més a fer-se. Quan ens sembli que ja estan toves les verdures hi afegim les prunes i les orellanes i apaguem el foc. Al cap d'un moment ho escorrem tot i ho reservem.

Al cap de 10 minuts de forn tombem el xai i hi afegim el vi negre.

Saleu una mica les verdures i les poseu a dins de la plàtera escampades pel voltant del xai.

Ho tornem a posar al forn uns 20 o 25 minuts més a 180º amb la plàtera tapada amb paper d'alumini.


dissabte, 26 de novembre del 2011

crema de coliflor

ANEM DE CARA A MÉS SOPES

La coliflor és un d'aquells ingredients que no li trobo la gràcia. Es pot fer gratinat amb beixamel al forn, o al vapor, bullit amb patates... Però la veritat és que cap d'aquestes versions m'agrada.
La manera que jo me la menjo millor és en crema, com a sopa. 
La gràcia és no posar-n'hi gaire, però no hem de renunciar a menjar aquests ingredients poca-soltes, hem de buscar la manera de fer-los que ens resultin més apetitosos.







INGREDIENTS:

1/2 coliflor no gaire gran

1 ceba gran

2 pastanagues grans

oli i sal


Pocs ingredients i molt fàcil, però un gust molt suau i agradable.

Posem una olla al foc amb un litre i mig d'aigua i sal. Amb la sal no s'ha de patir mai, si us acostumeu a posar-n'hi poca, quan ho tasteu sempre se n'hi pot afegir. El que no es pot arreglar gairebé mai és un excès de sal.

Traiem les fulles verdes de la coliflor i la tallem pel mig. Agafem la mitja coliflor i la tallem a trossos d'uns tres o quatre cms.. Si la voleu fer tota cap problema. Dobleu la resta dels ingredients i guardeu la crema que us sobri al congelador.

Pelem les pastanagues i la ceba i les tallem en quatre trossos.

Posem totes les verdures dins de l'aigua i ara és el moment de veure si n'hi hem posat molta o si en faltarà. La mida justa és que l'aigua cobreixi just les verdures, si n'hi posem molta la crema quedarà massa clara.

Quan l'aigua bulli hi tirem un raig d'oli. El deixeu que caigui sobre l'olla i compteu: un, dos i tres.

Al cap de 15 o 20 minuts, un cop comprovem que les verdures estan toves ho retirem del foc i ho passem pel túrmix fins que queda una crema ben fina.

Es pot menjar acompanyat de dauets de pernil serrà o de fuet o senzillament amb dauets de pa torrat.
dimecres, 23 de novembre del 2011

figues amb xocolata

FIGUES CALENTES

No, no és un títol d'una pel·li porno, de fet aquest és el nom que li volia donar a la recepta però m'ha semblat que millor que el substituís.
Una combinació perfecte la de les figues amb la xocolata. Me la va dir la meva amiga Olga i la vaig voler tastar de seguida. Amb un cop de forn queden boníssimes!
Quan aneu a comprar figues vigileu que la pell estigui ben tersa, si tenen arrugues no les vulgueu. Ho sento, no és per discriminar la tercera edat, però quan la pell no es veu llisa és que no són fresques.




No cal posar-hi tanta xocolata. Amb menys queda més suau.



INGREDIENTS:

6 figues

1/2 rajola de xocolata negra de 70%

una cullerada de mantega

dues cullerades d'aigua

Engeguem el forn al màxim.

Posem un pot amb aigua al foc, ha de ser prou gran perquè hi puguem posar després un bol a dins amb la xocolata.
Mentre preparem un bol amb la xocolata trencada a trossos, la mantega i l'aigua. Quan l'aigua del pot que tenim al foc estigui a punt de bullir el traiem i hi posem el bol amb la xocolata. Atenció , l'aigua calenta ha de quedar per fora del bol i escalfar-lo, si hi ha massa aigua, traieu-la, no convé que entri aigua dins del bol. Anem removent la xocolata perquè es vagi desfent amb l'escalfor.

Agafem una plàtera d'anar al forn i hi posem les figues tallades en quatre trossos, ben netes i sense pelar.

Hi posem unes quantes cullerades de la xocolata per sobre ben repartida i posem la plàtera al forn i l'apaguem.

La mateixa escalfor que queda al forn les fa una mica i queden boníssimes. Això és el que en diríem un cop de forn..


diumenge, 20 de novembre del 2011

lluç a la donostiarra

DEU MINUTETS

Teniu deu minuts? Doncs podeu fer aquesta recepta de lluç. Us animo a fer-la, un plat agraït que podeu fer quan tingueu molta gent, quedareu bé i no us haureu de passar un munt d'hores a la cuina. La podeu acompanyar amb unes patates bullides. 







INGREDIENTS:

2 talls de lluç una mica gruixuts

5 alls (un per posar a l'aigua)

una mica de julivert

1/3 got petit de vinagre de vi negre

el mateix got ple d'oli

pebre vermell dolç

pebre vermell picant  (opcional, si us agrada que piqui)

sal


Posem una olla amb aigua, una dent d'all sense pelar i una mica de julivert al foc i a sobre el cistell per fer peix o verdures al vapor. Si no en teniu podeu bullir-lo amb poca aigua i posar-hi també les patates per l'acompanyament tallades no gaire grans perquè es coguin bé. Saleu el peix i les patates i ho tapeu perquè es faci al vapor. Veureu que el peix ja està cuit quan se separi de l'espina i les patates estaran fetes quan es punxin amb una forquilla i estiguin toves. Trigarà uns deu minuts.

Mentre posem una paella petita al foc amb l'oli. Tallem els alls a làmines i els posem a dins quan estigui calent. Afegim el pebre vermell i acte seguit el vinagre. Ho deixem reduir una mica, durant un minut.

Posem les patates i el peix als plats i ho amanim amb l'oli i els alls de la paella. 


dimecres, 16 de novembre del 2011

entrepa de salmó

SOPARS LLEUGERS O DINARS PER EMPORTAR

Els entrepans són una solució ràpida d'un àpat o també una possibilitat per emportar-se el menjar de casa. 
Si els fem ben servits de tot es poden convertir en un plat ben complert. Com sempre hem d'utilitzar un bon pà, és el secret de l'entrepà. I una altra cosa important és tenir ingredients a la nevera. Moltes vegades podem utilitzar les sobres per fer els entrepans. Només hem de tenir imaginació.







INGREDIENTS:

2 talls de salmó fumat

4 cullerades de salsa tàrtara (feta a casa, trobareu la recepta al bloc, o de pot)

4 cogombrets en vinagre

1 ceba tendra

2 fulles d'enciam

2 panets de nous


Obrim el pa i l'untem amb la salsa tàrtara. A sobre hi posem la fulla d'enciam ben neta i escorreguda, el tall de salmó i a sobre els cogombrets oberts pel mig i la ceba tendra tallada molt primeta.

Untem l'altra part del pa amb una mica més de salsa i el tanquem.
dimecres, 9 de novembre del 2011

amanida tèbia de bolets


MÉS BOLETS

Continuem amb una recepta de bolets. Aquesta vegada amb una amanida tèbia, que sembla un contrasentit però no ho és. Una amanida tèbia vol dir que hi ha una part d'ingredients que es posen freds i una altra que es posen tebis. Teníeu la idea que era una amanida cuita que es deixava refredar una mica no? Doncs no. Ja veureu que bona queda la combinació amb les pipes.






INGREDIENTS:

Enciam de fulla de roure o francés, millor que no sigui iceberg

200 grs de xampinyons laminats o sencers o d'altres bolets

pipes salades i pelades

all i julivert

vinagre de módena

oli i sal


Netegeu bé l'enciam fulla a fulla i l'escorreu en una centrifugadora. Si no en teniu hi ha un remei casolà que també funciona. Poseu dins d'un drap net totes les fulles d'enciam i tanqueu totes les puntes amb la mà de tal forma que nop s'en puguin escapar i us poseu a donar voltes amb el braç subjectant el drap per les puntes. La força centrífuga farà que l'aigua es desprengui de l'enciam i s'absorbirà pel drap. Ho he vist en un programa de cuina. Trobo que en cas d'urgència fa el fet, no?

Netegem bé els xampinyons. Si els heu comprat sencers els podeu posar al robot de cuina i posar la ganiveta de tallar prim i anar-los posant per l'embut. En dos segons els tindreu tots tallats.

Agafem una paella amb un fons d'oli i la posem al foc. Posem els xampinyons a dins a foc mig.

Mentre pelem l'all i el trinxem a trossos petits. Fem el mateix amb les fulles de julivert.

Quan els xampinyons ja no tenen aigua hi posem l'all i julivert, els salem i li donem un parell de voltes.

Mentre disposem l'enciam en una plàtera i hi posem els xampinyons que hem tret de la paella a sobre, esperant primer que es refredin una mica. L'oli dels xampinyons ens servirà d'amaniment per l'enciam.

Ara farem una reducció de vinagre de módena. Per fer-ho posarem un dit de vinagre en un pot petit i el posarem al foc al màxim. Començarà a bullir i farà també molta olor al evaporar-se o sigui que obriu l'extractor o finestres. Quan veiem que ens queda com un caramel ja el tindrem fet.

El posem per sobre de l'amanida deixant caure un rajolí ben repartit.

Finalment hi posem les pipes per sobre.





crema de moniato

TEMPS DE MONIATOS

A casa els menjaven fets al forn, però a mi no m'agradaven així. Sempre en compraven per aquestes dates, és típic per Tots Sants.
Ara tenim la modernor de les xips de moniato. Només s'han de tallar els moniatos ben finets, com si fossin patates fregides, i fregir-los amb l'oli ben calent dos o tres minuts. Queden cruixents i són boníssimes aquestes xips per un aperitiu o per acompanyar una sopa. I parlant de sopes avui farem una crema amb els moniatos, per si se us ha acudit comprar-ne i no sabeu què fer-ne.








INGREDIENTS:

Un moniato gran o dos de petits

Una ceba gran

oli, sal i farigola o comí.


Pelem els moniatos i els tallem a tacos. Pelem la ceba i la tallem també.

En una olla amb el fons d'oli hi posem els moniatos i la ceba i ho deixem que es faci a foc mig, tapat, uns vint minuts. Ho anem vigilant i remenant de tant en tant. Ho amanim amb la farigola i una mica de sal i quan veiem que la verdura està tova hi afegim aigua fins a cobrir-la. Ho deixem uns deu minuts més i ho passem pel túrmix fins que ens quedi una crema ben fina.

Si us agrada el gust perfumat del comí hi podeu posar comí enlloc de farigola.
diumenge, 6 de novembre del 2011

puré de patates i bolets

ES FA LLARGA L'ESPERA

Jo no sé vosaltres, però jo encara no he anat a buscar bolets aquest any. Des de la pluja diu que s'ha d'esperar 20 dies perquè surtin. Doncs potser a partir de la setmana que vé ja hi haurà alguna cosa. La veritat és que no hi confio gaire aquest any, diuen que serà un any dolent.
Però trobo que a la tardor vé de gust cuinar amb bolets, no? Per tant si no hem pogut satisfer la nostra afició ancestral de recolectors haurem de comprar-ne, no?






INGREDIENTS:

2 patates

2 butifarres crues

1/4 q de bolets

dues cullerades de ceps secs

1 all grandet

branques de julivert

oli i sal


Agafem una tasseta i hi posem una mica de llet. Hi tirem els ceps secs perquè s'hidratin. Si la llet està una mica escalfada s'hidraten abans.

Posem una olla al foc amb una mica d'aigua i sal. Pelem i tallem les patates i quan l'aigua bulli les tirem a dins. Feu-les a daus de 4x4 cms aproximadament i així es couran depressa. Quan les punxeu amb una forquilla i ja estigui toves podeu apagar el foc.

Netegem els bolets i els tallem a làmines.

En una paella fregim primer les butifarres crues i les reservem. En el mateix oli hi tirem els bolets. Veureu que deixen anar una mica de líquid. Quan se'l tornen a veure és el moment de salar-los una mica i posar-hi l'all ben trinxat. Després de donar-hi un parell de voltes hi posem el julivert ben trinxat i apaguem el foc. Talleu la botifarra a trossos i afegiu-los a la paella dels bolets.

Traiem els ceps de la llet, que ja s'hauran estovat una mica, quan més temps els podeu deixar millor. Agafem un pot petit amb una mica d'oli i hi posem els ceps fins que quedin coberts amb l'oli i els deixem a foc suau durant 5 o deu minuts. No volem que es rosteixin, només que es confitin una mica, per tant l'oli no ha de bullir, només ha d'estar calent per anar agafant el gustet dels ceps. Finalment agafem l'oli i els ceps i ho passem tot plegat pel turmix.

Escorrem les patates i les passem per un passapurés o les aixafem amb una forquilla.

Agafem l'oli dels ceps i el barregem amb el puré de patates. Si volem un puré més suau hi afegim una mica de llet de remullar els ceps que tindrà gustet. De totes maneres el puré ha de tenir consistència, no ha de ser líquid.

Servim el plat fent dues muntanyetes de puré, el podeu escudellar amb una cullera i us quedarà així. Al costat hi poseu la barreja de bolets amb butifarra.





dimecres, 2 de novembre del 2011

vitello tonato


AQUEST ESTIU S'ALLARGA

Com que veig que encara podem fer receptes de temps de calor us donaré una recepta per menjar carn freda, com si fos un fiambre. També es pot fer quan hem fet un tall rodó i ens n'ha sobrat un tros. El guardem a la nevera i l'anem tallant mica en mica.

Deixeu-vos aconsellar per la vostra carnissera i compreu un bon tall rodó de vedella.






INGREDIENTS:

1 tall rodó d'un quilo ( si sou pocs potser més petit)

1 ceba

1 pastanaga

boles de pebre negre

oli i sal

1 llauna de tonyina 

1 tassa de maionesa


Escalfem el forn al màxim.

Agafem el tall rodó i el salem i el pebrem. Posem en una paella al foc i quan l'oli sigui ben calent hi posem el tall rodó a dins i el daurem per tots els costats.

Mentrestant pelem la ceba i la pastanaga i ho tallem en tres o quatre trossos, depenent de la seva mida.

Agafem una plàtera de forn i hi posem el tall rodó ja daurat. Agafem la paella on hem daurat el tall i per aprofitar tot aquell enganxat del fons hi tirem una tassa d'aigua. Ho posem a la plàtera del tall rodó amb la ceba, la pastanaga i les boles de pebre.

Posem la plàtera al forn i l'abaixem a 220º. Al cap de 10 minuts hi afegim una tassa de vi negre i ho deixem 10 minuts més, tombant el tall perquè es faci per tot arreu. Si la carn no us agrada rosada de dins la podeu posar una estona més. Si no esteu segurs podeu fer una mica de tall i veureu com està per dins.

Quan el traiem el deixem refredar i després el tallem ben prim. Si el vulguèssim menjar calent el portem a taula calent i el tallem allà i fem una salsa amb les verdures i el suc passades pel turmix amb un dau petit de mantega. Si fes falta podríem reduir la salsa si està massa clara, o sigui la deixem en un pot a foc mig que es redueixi.

Però com que ens volem menjar la carn freda esperem que sigui freda per tallar-la i la servim acompanyada de la salsa feta de passar pel turmix la maionesa amb la llauna de tonyina i una mica de pebre. Si us plau la maionesa casolana! Ja sé que em faig pesada, però quan la tingueu dominada no en voldreu d'altre, només necessiteu 3 minuts.
diumenge, 30 d’octubre del 2011

tallarines amb carbassa

ARA SÍ QUE PARLEM DE CARBASSES

Que fem amb les carbasses? Les veig al mercat i fan goig, però, què en faig? Doncs home no les posis al balcó amb forats perquè semblin una carota si us plau! Que no som a Arkansas! 
Pelem-les i cuinem-les. Les podeu posar a les cremes de verdures o fer-ne una crema només de carbassa, un arròs amb carbassa o un plat de pasta com avui. Però si us plau no feu els ianquis. Si us voleu disfressar ja tenim el carnaval.









INGREDIENTS:

150 grs de tallarines

un tros de carbassa de 1/2 quilo

1 ceba petita

anet, salvia o estragó

2 culleradetes de mantega

formatge parmesà ratllat

sal i oli



Posem una olla al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem les tallarines i les fem el temps que indiqui el paquet. Com sempre si us agraden menys al dente les deixeu una mica més. 

Agafem la carbassa i la pelem. Recordeu, la carbassa és dura i per pelar-la el millor és primer fer-ne trossos i després ben arrepenjada a la fusta amb el ganivet anar traient la pell, tallant en direcció a la fusta.

Un cop pelada la ratllem, amb un ratllador o bé amb un robot de cuina. Si no en teniu, el trobareu a faltar. Us asseguro que un robot de cuina sí que es fa servir, més que qualsevol altre estri que és més prescindible, creieu-me. 

Pelem la ceba i la ratllem també. Si ho heu de fer amb un ratllador manual agafeu un mocador per mocar-se després!

En una paella posem una mica d'oli i la carbassa i la ceba ratllada. Ho fem a foc mig i anem remenant. Hi posem una mica de sal i l'herba que tingueu. Qualsevol de les que us he dit té un gustet anissat que li anirà molt bé a la carbassa. Quan veieu que la carbassa ha canviat de color i la ceba ja està ben toveta i transparent ja es pot apagar. En uns 10 minuts ja estarà.

Si la pasta s'ha acabat de coure i encara no teniu llesta la carbassa afegiu a l'olla una mica d'aigua freda per parar la cocció i que no s'enganxin després a l'escorrer.

Escorreu la pasta i poseu-la en una plàtera on hi haureu posat una culleradeta de mantega a sota i un cop posada la pasta n'hi poseu una altra a sobre. Remeneu perquè la mantega es desfaci i es reparteixi per tot arreu i hi poseu el sofregit de ceba i carbassa per sobre i torneu a remenar la pasta.

Se serveix amb formatge parmesà ratllat.

dijous, 27 d’octubre del 2011

panellets

TOTS SANTS O HALLOWEEN?

No cal que contesti, no? Per si no ha quedat clar us parlaré de panellets, no de carbasses.
Costa trobar una recepta de panellets que funcioni, que si posar-hi moniato, que si patata, que si clara a punt de neu... Aquesta que us passo avui jo l'he provada i queden molt bons. El secret dels panellets és tenir-los molt poca estona al forn. Hem de comptar que són petits, i encara que quan els traiem del forn ens semblin tous, quan es refreden s'endureixen i queden millor. Si teniu temps deixeu feta la massa del matí pel vespre o deixeu-la reposar encara que sigui una hora. De totes maneres no és imprescindible.




 Animeu-vos!
Amb la quantitat que us dono us surten tres plàteres com aquesta.



INGREDIENTS:

Per fer la massa:

250 grs d'ametlla mólta

250 grs de sucre glass

1 rovell d'ou

50 cl. d'aigua

ratlladura de mitja llimona petita

Per les variants:

codony

cacao en pols

ratlladura de llima

anís

5 cullerades sucre glass per decorar i per untar els de pinyons

100 grs. pinyons

50 grs coco ratllat

5 o 6 ametlles senceres per decoració


Molt fàcil us ho asseguro. Engeguem primer de tot el forn al màxim per escalfar-lo bé. Agafem l'ametlla mòlta i la posem sobre una taula o el marbre de la cuina ben net i sec. Ho barregem amb el sucre i fem un petit forat al mig per posar-hi el rovell d'ou i la ratlladura de llimona i amassar-ho amb les mans. Hi anem afegint l'aigua mica en mica i ho anem pastant. Potser no ens farà falta posar-hi tota l'aigua. Vosaltres mateixos. No ha de quedar gens líquid, segons la que veieu que necessita. Un cop tingueu la bola aneu-la picant contra el marbre perquè es compacti bé la massa.




Partiu la massa per tantes parts com varietats vulgueu fer. Per aquesta quantitat que us dono en podreu fer 4 varietats com a molt. Trieu les que us facin més gràcia o les que us podeu inventar també vosaltres. Us aconsello que no feu els panallets molt grans de mida.

Cacao : barregeu la massa amb el cacao en pols

Anís : barregeu l'anís amb la massa, no n'hi poseu massa, amb unes gotetes és suficient

Llimona : barregeu la massa amb el suc de mitja llima i ratlladura de llima.

Coco ratllat: barregeu la massa amb tres cullerades de coco ratllat.

Codony : Escampeu la massa per sobre de la superfície seca i una mica enfarinada i feu-ne un rectangle. Poseu en un costat del rectangle el codony en filera tot al llarg. Tanqueu la massa al voltant del codony com si fèssiu un caneló superllarg i el codony fos el farcit. Amb un ganivet ben esmolat talleu en diagonal el canaló en panellets de dos cms. Si els feu més prims no us anirà bé.

Pinyons : Feu boletes amb la massa. Unteu les boletes amb un dit d'aigua amb tres cullerades de sucre glass, unteu-les amb un pinzell i si no en teniu amb els dits, però no les remulleu a dins. Després amb les mans ben netes i seques poseu-les en un bol on hi hagi els pinyons i torneu a agafar el panellet junt amb un grapat de pinyons. Aneu prement el panellet perquè s'hi enganxin els pinyons. Tingueu paciència, se us desenganxaran uns quants però no passa res. És la manera que m'ha anat millor després de moltes proves. I no garantitzo uns panellets de pinyons perfectes. Quan ho provava amb ou després els pinyons rellisquen i no s'aguanten, en fi un drama. Segur que vosaltres trobareu algun altre truc, ja me'l direu.

Feu formes diferents segons els gustos: boletes, croquetes allargades, amb forma de bolet o de volcà. Acabeu-les també de diferents maneres: arrebossats en sucre glass, els de coco arrebossats en coco, amb una ametlla sobre, amb un pinyó a sobre...

I aquí comença la vostra imaginació. Hi podeu posar un tros de xocolata negra a dins i així quan es fa al forn queda com desfet, un gerd a dins o gerds barrejats amb la massa...

Per coure'ls, els posem en una plàtera d'anar al forn amb paper vegetal a sota perquè no se'ns enganxin (molt important) i els deixem al forn tres minuts amb la temperatura a 200º. Si no els feu molt grans és suficient, ja ho veureu. Poseu-los més aviat al mig del forn.




diumenge, 23 d’octubre del 2011

llom amb mel i mostassa

SEMPRE A LA PLANXA? DONCS NO

Hi ha carns que sempre les mengem igual. Un tall de llom a la planxa, perquè és ràpid i no tenim ganes de pensar. D'acord, però i si fem una recepta molt ràpida, igual de ràpida i diferent?

Si no ho voleu fer el forn ho podeu també en  un microones, encara que no us podré ajudar amb la temperatura i el temps perquè jo a casa no en tinc. Sí, ja ho sé que és molt pràctic però jo sóc de les frikis que dic que això del microones és nociu. Per què? Doncs perquè sí. N, no en tinc dades científiques. A no ser que valgui el video aquell que corre per la xarxa del got d'aigua que es torna radioactiu o alguna cosa així després de passar pel microones.







INGREDIENTS:

4 talls de llom

1 culleradeta de mostassa normal

1 culleradeta de mostassa a l'ancienne (és aquella que té boletes)

2 culleradetes de mel

oli

sal


Preescalfem el forn a màxima potència. 

Mentre espereu que s'escalfi podeu fer una amanida. Ep! si voleu, si no no passa res. Ho dic perquè no ens queda massa més per preparar mentrestant.

Preparem una barreja amb les mostasses i la mel tot ben remenat.

En una plàtera de forn hi tirem un raget d'oli, just per untar el fons una mica. Hi posem els talls de llom  a sobre i els salem. A sobre de cada tall hi repartim la barreja de les mostasses i la mel.

Quan el forn estigui ben calent al màxim hi posem els talls a dins 5 minuts i ja els podem treure.





dimecres, 19 d’octubre del 2011

amanida d'arròs amb xampinyons

I AQUEST ROVELLÓ QUE NO VÉ!

L'autèntica frase de Els pastorets és  "I aquest Lluquet que no vé!" però m'ha semblat més adient substituir-ho per rovelló. Els bolets aquest any es fan esperar i crec que amenacen de no sortir. No ha plogut prou.

Tot i això podem  cuinar amb els bolets que trobem al mercat tot l'any: els xampinyons, les gírgoles o utilitzar conserves de bolets variats que n'hi ha de molt bones.
L'altre dia vaig comprar shitakes i estaven boníssims.






INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs (si tenim pressa l'arròs llarg es fa més ràpid)

1 paquet de xampinyons (si voleu els podeu comprar ja laminats)

all i julivert

2 cullerades de maionesa (si us plau casolana!)

oli i sal

Posem un pot al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem l'arròs i el deixem l'estona que digui el paquet per coure.

Metrestant rentem els xampinyons o bolets que tingueu, els tallem i els posem en una paella al foc amb una mica d'oli. Anirant deixant suc, quan els veieu més secs els saleu una mica i hi poseu un all ben trinxat. Al cap de pocs minuts hi tireu el julivert ben picat i ja podeu apagar el foc.

Fem una maionesa casolana. Agafem un pot batedor de turmix que no sigui ample, és important que el túrmix ocupi tot el fons del pot, que no balli. Hi posem un ou, una mica de sal, un pel de vinagre de vi (que no sigui de módena) i oli. Posem el túrmix al fons i comencem a batre sense moure el túrmix. Després de mig minut ja podem començar a pujar lentament. Fins arribar a dalt de tot amb la maionesa feta.
No teniu perdó si la compreu feta amb lo fàcil que és i molt més bona, és clar.

Un cop cuit l'arròs el colem i el deixem ben escampat perquè es refredi.

Finalment ajuntem tots els ingredients en una plàtera, l'arròs els xampinyons i les dues cullerades de maionesa. Si us sembla que feu curt de maionesa n'hi podeu posar més però jo crec que amb això de la maionesa, la màxima de menys és més, s'acompleix.
diumenge, 16 d’octubre del 2011

entrepà de llom

APROFITEM EL GUACAMOLE

Els entrepans han de ser imaginatius i crec que hauria de ser cuina d'aprofitament.
Si hem fet guacamole, ara que ja teniu la recepta, i ens n'ha sobrat una mica podem fer un entrepà fantàstic per sopar o un tuper per portar a la feina...sense tuper! aquesta vegada. Aquest entrepà pot ser un plat únic perquè te de tot, és molt complet. Sobretot vigileu amb el pa, és la part més important d'un entrepà. Que sigui bó, que sigui tendre i podeu anar variant d'especialitats si voleu.
Per cert hi ha supers que tenen el guacamole ja fet. Jo ne l'he tastat mai, no se com deu ser. Crec que no porta daus de tomàquet, però en tot cas els hi podeu afegir.







INGREDIENTS:

3 cullerades de guacamole

1 panet rodó o un tros de baguette que sigui bó

2 talls de llomillo

1/2 llauna de blat de moro


Fem els talls de llomillo a la planxa amb una mica de sal i al mateix moment torrem una mica el panet obert en la mateixa planxa, perquè agafi gustet.

Per muntar l'entrepà posem a la part de baix del panet les cullerades de guacamole, a sobre els talls de llom i al damunt el blat de moro ben escorregut. Bon profit!!
dijous, 13 d’octubre del 2011

guacamole

DEMANO PERDÓ ALS MEXICANS

Sento molt el que diré, però, jo faig el guacamole sense cilantre. Ho sé, sé que és un pecat i que no se'n pot dir guacamole d'això, però a mi no m'agrada i no n'hi poso.
Xochilt no m'ho tinguis en compte si us plau! La Xochilt és una amiga meva mexicana que em sabrà perdonar aquest pecat.

El guacamole és un plat on el principal ingredient és l'avocat i es menja amb triangles de blat de moro torrat. És un plat molt refrescant quan fa calor i pot ser un bon entrant, un bon aperitiu, un bon tot, està boníssim!

Jo us explicaré el guacamole a la meva manera.






INGREDIENTS:

1 avocat

1 tros molt petit de pebrot vermell

1 tros molt petit de ceba

1 all petit

un raig de quètxup

el suc d'una llima o una llimona

una mica de sal i pebre

un polsim de curri (ells hi posen una sèrie d'espècies però aquí el que podem trobar i s'hi assembla més és el curry)

1 tomàquet madur però no tou

i finalment opcional un ram de cilantre


Posem tots els ingredients en un got batedor. Tot excepte el tomàquet. De pebrot i de ceba realment ha de ser un trosset com un dit index i l'all ha de ser molt petit, sino aquests gustos dominen massa. De quètxup una cullerada, i si la llimona te molt suc, només mitja. En fi quan ho passeu pel túrmix ho tasteu, tanqueu els ulls i penseu quin gust us agradaria més trobar, què hi falta.

Peleu el tomàquet madur i talleu-lo pel mig, en un costat ens quedarà la cua verda i en l'altra mitja part no hi haurà res. D'aquesta manera al tallar-lo pel mig podrem posar una punta de ganivet per treure les llavors amb molta facilitat. Si el tall el feu al revés no podreu treure les llavors.

Tallem el tomàquet a quadradets i el posem dins del guacamole ja passat. Els trossets de tomàquet ens donaran textura a la pasta i els podrem pescar amb els triangles de blat de moro.

Es menja així, sucant el blat de moro en el guacamole. 







dissabte, 8 d’octubre del 2011

amanida de tomàquets i crostons


UNA MICA DE COLOR EN AQUESTA TARDOR


Després d'anar al Zara i veure la tendència de la temporada -que és molt variada-, on destaquen els colors negre, negre i negre, he decidit que hem de posar una mica de color, als plats, com a mínim.
Què us sembla verd, vermell de moltes tonalitats i groc?
Us proposo aquests crostonets de pa per afegir a les amanides. Quan els tasteu no podreu parar de fer-ne són boníssims. És com una versió del pa amb tomàquet. En aquest cas el pa seran aquests crostonets i el tomàquet serà tomàquet amanit, però la gràcia es poder deixar estovar una mica els crostonets amb la salseta... deliciòs! El resultat és una amanida original.







INGREDIENTS:

1 tomàquet verd

1 kumato (és un tomàquet més aviat petit amb la pell molt verda però que està madur)

tomàquets cherry

tomàquets raff o de Montserrat

1 avocat

pa sec o pa fresc de barra

fulles d'alfàbrega

oli i vinagre de mòdena

sal i sucre

1 dent d'all

romaní  o farigola seca



Per fer els crostonets escalfarem el forn al màxim.

Trencarem mitja barra de quart amb les mans fent bocins petits mal trencats.

Els posem en una plàtera d'anar al forn i els amanim amb un bon raig d'oli , un all ben picadet, les herbes seques ben esmicolades i una mica de pebre. Ho refreguem tot per la plàtera perquè quedi el pa impregnat de tots els gustos. Posem la plàtera al forn a 200 º i els traiem quan els veiem torradets.

Mentrestant posem els tomàquets cherry en una plàtera fonda i els aixafem  lleugerament amb el palmell de la mà perquè s'esberlin una mica. Agafem tots els altres tomàquets que tinguem i els fem a trossos desiguals i els afegim a la plàtera, aprofitant tot el suc que hagin tret.

Amanim els tomàquets amb oli, vinagre de mòdena, sal i sucre. Els remenem bé.

Tallem l'avocat per la meitat. Clavem el ganivet al pinyol i el tombem per fer-lo sortir. Després traiem la polpa de l'avocat amb una cullereta. L'anem posant sobre del tomàquet. Hi posem també les fulles d'alfàbrega fresca esmicolades.

Finalment hi posem els crostons de pa per sobre. Quan ens ho mengem deixem que els crostons s'impregnin de la salsa que quedarà al fons de la plàtera.
dimecres, 5 d’octubre del 2011

lluç amb patates panadera

PEIX AL FORN DE RESTAURANT


Voleu menjar lluç al forn com el que fan als restaurants? M'ho pensava! Doncs aquí teniu una recepta de lluç al forn amb el truc per no fallar mai. Com que les patates triguen més a coure que el peix, les fregirem abans i així no fallarem.


Moltes patates? No ho crec, son millors les patates que el peix! Aquesta vegada no hi vaig posar tomàquet


INGREDIENTS:

1 patata per persona

1/2 ceba per persona

1 lluç sencer però amb talls assenyalats només

1/2 tomàquet per persona

oli

sal i pebre

vi blanc


Engeguem el forn al màxim per preescalfar-lo.

Pelem les patates i les cebes. Les patates les tallem a rodanxes de mig cm. Les cebes les fem a llunes.

Agafem una paella amb oli abundant i hi posem les patates. Que respirin a la paella, que estiguin amples, si n'heu de fer moltes i teniu la paella petita ho feu en dues tandes. Quan portin 5 minuts hi afegim la ceba. Les traiem quan estiguin toves, no torrades, per tant tindrem cura de fer-ho a foc mig.

En una plàtera d'anar al forn hi posem les patates en el fons i les salem una mica. Tallem el tomàquet a quarts i el posem cru a la plàtera per les vores sobre de les patates. A sobre hi posem el peix amb sal i pebre i  ho reguem tot plegat amb un gotet petit de vi blanc, segons la quantitat de peix que feu i amb un raig d'oli de la paella per sobre.

Deixem el peix al forn  a 200º fins que veiem que ha canviat del color rosat al blanc, que fa olor de cuit, i que es desenganxa de l'espina. El temps dependrà del gruix dels talls i de la quantitat que en feu. Pot anar de deu minuts si és un filet prim a trenta minuts si és un lluç sencer, sense talls.

A partir de deu minuts si el treieu i veieu que la carn encara no es separa de l'espina el poseu una mica més. Però no el feu massa perquè el peix queda massa sec aleshores. És qüestió d'observació. Si el mireu amb carinyo encertareu la cocció exacte ja ho veureu.


També es pot fer amb el peix obert sense espines








diumenge, 2 d’octubre del 2011

wok de tallarines

NO SIGUEM TALIBANS

Ai, aquesta no la puc fer perquè no tinc espàrrecs! No home, no, no sigueu tan integristes! Hi ha receptes que admeten diferents ingredients, si els canvies no passa res. I aquest és el cas precisament d'aquesta recepta.
Mica en mica aprendreu a cuinar d'oïda, o millor dit de gust. Això vol dir que fareu com una persona que sap música , que quan llegeix una partitura ja sap com sonarà. Doncs a vosaltres us passarà el mateix, veureu ingredients i us imaginareu quin gust tindran tots junts. Ja ho veureu!

No cal dir que si us falta un ingredient o en voleu substituir un per un altre, no passa absolutament res.
Hi podríeu posar carbassó, mongeta tendre o alls tendres... També poseu substituir la col per brots de soja...  en fi, això és ben liure, és un wok de tallarines amb verduretes.







 INGREDIENTS: Quantitats per 3 o 4  persones

150 grs de tallarines

5 espàrrecs verds

1/2 albergínia

2 pastanagues

1 ceba

1/4 de pebrot vermell

1 gra d'all

6 fulles de col

2 cullerades de soja dolça i dues de soja salada

gingebre mólt

una cullerada de curri



Posem una olla al foc  amb aigua abundant i sal. Quan bulli l'aigua hi tirem les tallarines i les fem el temps que marqui el paquet.

Mentrestant agafem els espàrrecs i els traiem la part que no es tendre. Per fer-ho els dobleguem més o menys pel mig i  veureu que es trenquen per on encara son tendres. La part del tronc de baix no l'aprofitarem, és massa llenyosa. Els tallem al biaix  a trossos d'un parell de cms.

Agafem l'albergínia i sense pelar-la la tallem a bastonets llargs d'un cm per 4 de llarg més o menys.

Pelem la pastanaga i la tallem a bastonets prims també.

Tallem el pebrot sense pelar-lo , és clar, en bastons també.

Tallem la ceba en llunes i les fulles de col en tires primes, traient-li la port del tronxo blanca que és més dura.

Trinxem l'all ben petitet.

Un cop ho tenim tot a punt posem el wok al foc amb oli que cobreixi el fons i anem posant les verdures per ordre de cocció:

1.  Espàrrecs verds
2.  Pastanagues
3.  Pebrot vermell i ceba
4.  Albergínia
5.  Les salses de soja, el curri i el gingebre
6.  l'all i les fulles de col

Anem posant cada ingredient el tenim donant voltes, saltant-lo un minut i li posem el següent. Ha de ser una cocció a foc fort i molt ràpida, les verdures han de quedar una mica al dente.

Quan les tallarines estan cuites, les traiem del foc i hi afegim aigua freda per parar la cocció. Les escorrem molt bé i les afegim al wok i fent un parell de voltes perquè es barregi amb tots els ingredients.



dijous, 29 de setembre del 2011

pastissets portuguesos

FÀCILS!!

Ja us he dit alguna vegada que estic enganxada als programes de cuina. Doncs aquesta recepta l'he treta del programa del Jaimie Olivier. M'encanta, és un programa que en 30 minuts et fa tres plats i unes postres. Superorganitzat i bastant rústic, com a mi m'agrada, però la qüestió és que en 30 minuts te fet tot el menu sencer!
Recepta dedicada a l'Helena, que l'està esperant! Un petó!







INGREDIENTS:

1 làmina de pasta de full fresca o congelada

canyella en pols

1 ou

1 pot de sucre amb vainilla (ho trobareu a la secció de postres i pastissos al super)

2 cullerada de sucre

3 cullerades de nata montada o de mascarpone (mig pot)

pell d'una taronja ratllada

sucre caramel (es pot substituir per melmelada)

suc de mitja taronja (si en surt poc feu el suc d'una taronja)




Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafem la làmina de pasta fullada i l'extenem sobre el marbre net amb unes espolsades de farina perquè no se'ns enganxi, o bé sobre de paper vegetal. A sobre de la làmina hi posem canyella en pols ben repartida que cobreixi tota la superfície.




Enrotllem la pasta de full i en fem un cilindre, ens quedarà una espiral amb la canyella a dins.



Tallem el cilindre en sis trossos. Posem el tros dret i l'aixafem amb la mà, fins deixar-lo pla, ara ens quedarà com un plat petitet amb l'espiral  de color canyella al mig.




Agafem uns motlles de flam , o si no en tenim, uns motlles de fer madelenes també aniran bé. Si no fossin antiadherents tindrem cura de posar-hi una mica de mantega i espolsar-hi farina per sobre perquè no s'ens enganxin. Hi posem el platet de pasta de full al fons i pels costats, fem que la pasta es distribueixi per tot el fons i  el voltant, aixafant-ho amb el dit polze.



Els posem al forn baixant la temperatura a 200º i els deixem allà uns deu minuts.

Mentrestant en un bol hi posem l'ou, el sucre, les cullerades de nata fresca, tres culleretes de sucre avainillat i la ratlladura de pell de taronja. Si hi poseu mascarpone enlloc de nata potser hi haureu de posar una mica de crema de llet perquè no es quedi tant espés.



Un cop passats els deu minuts traiem les tartaletes del foc, les premem cap als costats per fer lloc al mig i les omplim amb la pasta de l'ou que hem preparat. Les tornem a posar al forn uns deu minuts més fins que es vegin daurades de sobre.












Mentrestant barregeu una mica de caramel amb el suc de la taronja, us ha de quedar espés, si convé no hi poseu massa suc.

Traiem les tartaletes del forn i les desenmotllem amb la punta d'un ganivet, desengantxant-les de les parets.




Li tirem un raig de la preparació del caramel per sobre. Si no en teniu o no en voleu fer podeu substituir el caramel per una mica de melmelada amb unes gotetes d'aigua perquè estigui més líquida.









dilluns, 26 de setembre del 2011

braç de gitano de patates

OOOOH QUE DIFÍCIL!!

No us ho penseu, no ho és difícil. A més és un d'aquells plats que pots deixar fets a la nevera per l'endemà. Si teniu convidats quedareu bé i no porta molta feina. Explicaré la manera senzilla i la tècnica per no fallar i li heu de perdre la por! De veritat  proveu-ho que és boníssim i la pinta ja la veieu, no?





Aquest està ple del farcit d'ous a la xuqui-xuqui.



INGREDIENTS:

1 sobre de puré de patates

1 llauna de musclos en escabetx

1 llauna de tonyina en escabetx vermell

1 pot de pebrots del piquillo

1 pot d'olives farcides

3 ous grans o 6 de codorniu

blat de moro, enciam o tomàquet al vostre gust


Agafem el puré de patates i seguim les instruccions que posa el paquet per fer-lo. L'única cosa que hem de tenir en compte és posar-hi menys aigua o llet de la que diu al paquet. Hem d'aconseguir un puré de patates compacte, gens líquid. També podeu fer el puré vosaltres mateixos, bullint patates a trossos no gaire grans i xafant-les fins aconseguir el puré, deixant-les molt seques i posant-hi només una mica de mantega. Això ja seria per nota.

Preparem un plàtera llarga per posar el braç de gitano. Un cop fet el puré el deixem refredar fent un rectangle sobre un paper film. El paper film ha de ser molt més gran que el puré i  hem de mirar de repartir-lo regularment, que faci un gruix de menys d'1 cm i que tingui la llargada de la plàtera que tenim preparada. Per estirar el paper film sobre els fogons, aneu-lo desenrotllant mica en mica als mateixos fogons, així no se us doblegarà i quedarà ben llis.

Preparem el farcit esmicolant la tonyina en escabetx, els musclos, els pebrots del piquillo, les olives farcides i els ous durs. En deixem una part per decorar. Un altre farcit que s'hi pot posar és el de la recepta dels ous a la xuqui-xuqui, es fa el mateix sofregit, tot igual i es posa dins el braç de gitano.

Aquí ve la part més complicada: enrotllar el braç. Acompanyant el paper, l'anem estirant per forçar que el braç de gitano es vagi embolicant, anem fent com l'espiral però retirant el paper, només s'embolica el puré, amb el farcit a dins. Quan ja el tinguem tot embolicat, és el moment de passar-lo a la plàtera llarga.

Agafeu el braç amb el paper i el deixeu anar pel costat on teniu poc paper, de forma que la part del final del rotlle quedi a sota i la part llisa a sobre, perquè quedi més bonic al decorar.

Hi posem maionesa per sobre i el decorem amb ou dur, olives, pebrot, tomàquets cherry, el que se us acudeixi.



dijous, 22 de setembre del 2011

amanida de fruites

SOJA

Pels que heu fet la despesa de comprar les ampolles de soja, tant de soja dolça com de l'altre, no patiu. Us vaig dir que amortitzaríeu aquesta despesa. Al bloc ja teniu algunes receptes amb soja i avui us proposo una amanida amb una vinagreta que en porta . És una recepta del meu restaurant favorit Loganquit de Vilanova. Mireu el plat i no em digueu que no entra pels ulls aquesta recepta plena de colors! Sembla un quadre, no? Que consti que la foto és de casa meva, no del restaurant! Ja veureu quina amanida més original.





INGREDIENTS:

fruites variades : les que tingueu a mà o us vinguin de gust. Heu de tenir en compte de posar-les de                      
                           diferents colors perquè quedarà més vistós.

1 mozzarella

enciam

pipes  de girasol salades

vinagreta de soja:

1'5 cullerada de vinagre de mòdena

3 cullerades d'oli de girasol

1 cullerada de soja dolça

1 culleradeta de mel

1 polsim de sal


Pelem i tallem les fruites en quadradets petits. En el cas del raïm només cal partir els grans pel mig  i treure els pinyols. Agafem la mozzarella i la tallem a quadrats també.

En un bol barregem tots els ingredients per fer la salsa i els batem bé perquè quedin ben barrejats. En reservem una mica per amanir després l'enciam. Hi afegim les fruites i la mozzarella.

En una plàtera disposem les fulles d'enciam ben net i ben escorregut a sobre. Agafem una tassa i l'omplim de la barreja de fruites i mozzarella i ho apretem una mica. Tombem la tassa sobre de l'enciam perquè ens quedi com un flam. Si no ens veiem en cor de tombar-ho, poseu-ho fent una pila directament sobre de l'enciam. Es poden posar moltes piles en una sola plàtera o es pot presentar en plats individuals amb una pila per cadascú.

Finalment s'amaneix l'enciam amb la vinagreta que hem reservat i s'hi tiren unes pipes de girasol per sobre.