ceviche de rap

ATENCIÓ CORIANDRE

Atenció-aquest-plat-porta-corinadre-un-condiment-amb-fort-gust-que-no-agrada-a-tothom.

No m'agradava ni a mi, però he canviat! Jo li trobava com un gust de sabó, ara que ben mirat , nosaltres perquè ja ens hi hem acostumat però el julivert té olor de petroli trobo. Ara m'hi he acostumat al coriandre i ja en menjo fins i tot fent-me un guacamole autèntic només amb llima, alvocat i coriandre, imagineu-vos!

En fi, que és la gràcia d'aquest plat, si no sou molt amics d'aquestes fulles no el podreu fer.

És un plat de països sud-americans com Xile, Perú o Mèxic. És una manera de menjar el peix molt fresqueta. Per fer-lo necessitem peixos amb contundència, amb carn ferma, com el rap o el mero.

Com sempre que mengem peix cru millor congelar-lo un parell de dies i cuinar-lo un cop descongelat. Ens assegurem de no trobar paràsits. D'altres receptes amb peix cru: carpaccio de salmó, amanida de salmó o tartar de salmó a la japonesa.

INGREDIENTS:

1/3 part d'un pebrot vermell

2 talls de rap

1 alvocat

1 ceba tendra (si la tenim morada millor)

1 llima (si té poc suc millor dues)

1 ramet de coriandre

sal i pebre


Tallem el rap en talls fins. Per fer-ho traiem l'espina del mig i dels migs trossos en fem filets. Si té una mica de pell exterior li hem de treure per poder-lo tallar millor.

Posem el rap en un plat i l'amanim amb molt poca sal i una mica de pebre negre.

Hi posem el pebrot i la ceba a quadrats petits i les fulles de coriandre esmicolades.

Ho amanim amb el suc de la llima i ho deixem marinar almenys vint minuts.

Ho servim acompanyat de les boletes d'alvocat, que ens suavitzaran una mica el gust de la llima.

conill amb all i pebre

LA RECEPTA DE LA IAIA

M'agraden molt aquestes receptes que sé que han passat de generació en generació. Aquest és el cas d'aquest conill, que formen part del paladar de la meva infantesa. També recordo molt la llengua amb pèsols, però és un plat que de moment encara no he fet a casa. Una llengua sencera és massa gran! A mi m'agradava molt, va... no feu escarafalls que jo us sento! De moment no la posaré al bloc, pot ser em quedaria sense seguidors! Un altra olor que recordo és la del bull de tonyina, però per mi el record és desagradable, mai van aconseguir que ho tastés! Podeu veure d'altres receptes de tradició familiar: fircandó de vedella amb albergínia, conill amb anís o el pastís de galetes.

INGREDIENTS:

1/2 conill a talls petits

4 cullerades de farina

2 grans d'all

1 tomàquet madur

2 cullerades de postres de polpa de nyora

1 tassa de cafè de vi negre

2 patates vermelles grosses

6 ametlles

Passem el conill per farina, el rebossem per tots costats i espolsem l'excès de farina.

Posem una cassola al foc amb oli, tot el fons ple i prou. Quan sigui ben calent hi posem un gra d'all aixafat i hi posem els talls de conill i els enrossim d'un costat i de l'altre.

Mentre pelem les patates i les tallem. Primer fem talls nets amb el ganivet però l'últim tros l'estripem, el comencem tallant amb el ganivet però l'acabem de tallar amb la mà. D'aquesta manera ens queda un tros mal tallat i és per allà per on es desfarà la patata i ens farà un suquet espés.

Un cop tenim el conill ben enrossit el traiem de la cassola i el reservem en un plat per després. Ara posem a la cassola el tomàquet ratllat i la polpa de nyora. Ho salem i deixem que es cogui bé la salsa amb el foc un pèl més baix. 

Quan veiem el tomàquet cuit hi tornem a posar el conill i hi afegim el vi negre. Deixem que el vi redueixi una mica, quan veiem que s'ha reduit a la meitat hi osem les patates i un got d'aigua o dos. Volem que els talls i les patates quedin coberts d'aigua.

Ho tapem i ho deixem a foc baix fent xup-xup durant 15 minuts.

Mentre pelem el gra d'all i el posem en un pot batedor amb les ametlles. Agafem una mica de suc de la cassola i ho passem pel túrmix fins que ens quedi una pasta homogènia.

Un cop passats els 15 minuts posem la picada a la cassola, la deixem 5 minuts més i apaguem el foc. Podem deixar reposar el guisat tapat uns 10 minuts, això el fa suar una mica i queda més amorós.

amanida de mongetes de colors

SOM TOSSUTS

En general som tossuts, i jo m'hi incloc, i ens obstinem a menjar tot l'any de tot. Crec que la natura és sàvia i ens ofereix en cada moment el que necessitem. Ara és el temps de la mongeta tendra, no a l'hivern. A l'hivern disposem d'altres verdures com bròquil, coliflor, espinacs… i precisament hem de buscar la manera de preparar-les que ens agradi més per poder-les gaudir. Una mania meva és la dels colors al plat i aquest trobo que resulta, tenim verd, vermell i un rosat molt bonic. El meu marit quan era petit deia que no volia menjar mongetes seques perquè se li enganxaven dalt del paladar. Espero que amb aquesta recepta això no us passi, les mongetes tendres ajuden a passar les seques molt millor, ja ho veureu. Dedico aquesta recepta a la Laia que no li agraden les mongetes seques. Voleu d'altres amanides amb mongetes? Mireu amanida de mongetes amb botifarra, amanida de mongetes seques amb escalivada o aquesta amb mongeta tendra: amanida de mongeta tendra amb blat de moro.

INGREDIENTS:

100 g de mongetes seques cuites

1 plat de mongeta tendra cuita (la podeu tenir cuita que us ha sobrat d'un altre àpat)

1 tros de pebrot del piquillo

1 tros petit de ceba tendra

1 cullerada de vinagre de vi

4 cullarades d'oli

1 llauna de tonyina petita

sal i pebre


Tallem molt petit, tot el que puguem, el pebrot del piquillo i la ceba. Ho posem en un bol amb l'oli, el vinagre i una mica de sal i pebre. Ho deixem una estona macerant perquè la ceba perdi una mica la fortor.

Preparem en una plàtera les mongetes, si les verdes estan a trossos massa grans les tallem una mica. Hi posem les mongetes seques i la tonyina esmicolada.

Remenem bé la salsa i la hi posem per sobre. Ho barregem tot plegat.

carbassó farcit d'arròs

FA GOIG

Quin goig fan a quests carbassons rodons petits! Quan en trobo els faig farcits perquè trobo que és la forma ideal de preparar-los. La seva forma fa de cassoleta i ens permet farcir-los del que vulguem. En aquest cas d'arròs. El resultat és un plat molt complert i fins i tot agradable per aquests dies de calor. No cal que us els mengeu acabats de sortir del forn! Si sou fans del carbassó proveu de fer també quiche de carbassó, fussilli amb carbassó i menta  o tallarines de carbassó i pastanaga al pesto.

INGREDIENTS:

4 carbassons rodons

1 tassa d'arròs llarg

1 ou

1 gra d'all

1/2 pot de tomàquet triturat

pa ratllat


Encenem el forn a 150º de dalt i de baix.

Comencem tallant el barret de dalt dels carbassons. Amb una cullereta buidem tota la part del mig del carbassó on hi ha les llavors. Deixem només una mica de polpa tot al voltant de la pell.

Posem els carbassons en una plàtera de forn amb sal per dins i els amanim amb oli. Penseu que els carbassons son bastant sosos, no sigueu escassos amb la sal.

Els deixem al forn durant uns 10 minuts, fins que els punxem tous.

Mentre posem un pot amb dues tasses d'aigua i una d'arròs al foc. Hi afegim sal i un cop comenci a bullir, tapem el pot i comptem quinze minuts. Passat aquest temps ja podem apagar, l'arròs ja serà cuit i s'haurà begut tota l'aigua.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli i hi posem l'all aixafat. Quan notem que l'oli s'ha impregnat de l'aroma de l'all, veureu que es nota l'olor, hi posem el tomàquet triturat i hi afegim una mica de sal i un pèl de sucre. Deixem la salsa fins que s'espessi bé i es torni més fosca.

Barregem l'arròs ben escorregut amb la salsa de tomàquet i l'ou batut amb sal i pebre.

Farcim els carbassons amb aquesta barreja i hi posem unes quantes cullerades de pa ratllat per sobre i un rajolí d'oli perquè ens faci una crosta amb el gratinador.

Ho tornem a posar al forn a 180º només encès de la part de dalt fins que ho veiem torrat.

pasta a la paisana amb verdura

DEBILITAT

Sabeu què demano a la gent quan van a Itàlia? Que em portin paquets de pasta eixuta, de les formes que aquí no se'n troba. Aquesta vegada em van portar una pasta tallada al bronze, que es veu que ja és el millor del millor. Hi ha fàbriques artesanes que fan una pasta boníssima, deu ser també el blat que utilitzen i tot plegat. Aquí d'aquesta gama tenim la Sanmartí que és força bona. El que més curiositat em fa però són les diferents formes que li donen allà a la pasta. En aquest cas eren anelles. Semblaven canalons tallats en anelles. En fi que és la meva debilitat, no m'hi puc resistir! Agafeu la idea d'aquesta recepta i poseu-hi la verdura que vulgueu i la pasta que trobeu aquí. És una recepta que pot servir per escombrar la nevera de la verdura que hi tingueu. Altres plats escombra? Doncs mireu saltat d'arròs amb verdura o verdura de colors.

INGREDIENTS:

1 pastanaga petita

1/4 d'albergínia (un tros)

1/4 de carbassó (un tros)

1/4 de pebrot verd i pebrot vermell (un tros de cada)

1 tassa de cafè de pèsols congelats

8 tomàquets cirerols

1 gra d'all

175 g de pasta tipus farfalle, fussilli o galets petits.

orenga

sal i oli


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan l'aigua bulli hi tirarem la pasta i la deixarem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Pelem la pastanaga. La tallem a quadrats petits.

Si l'albergínia i el carbassó tenen la pell llisa no cal pelar-los, si no és millor treure la pell.

Tallem l'albergínia, el carbassó i els pebrots a quadrats petits.

Posem una cassola al foc amb un raig d'oli generós. Hi posem el gra d'all aixafat perquè deixi anar el seu aroma.

Un cop l'oli està calent hi posem la verdura tallada petita per ordre. Primer la pastanaga, un parell de voltes i al cap d'un minut l'albergínia, el carbassó i els pebrots vermell i verd. Al cap de 5 minuts hi afegim els pèsols congelats i al cap de dos minuts els tomàquets cirerols, si són grandets els podem partir pel mig. Volem que es desfacin amb tot plegat. Ara hi posem un polsim d'orenga i sal.
Ho remenem i apaguem el foc.

Quan la pasta ja s'ha cuit hi posem un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i l'escorrem bé.

La posem a la cassola amb la verdura i hi donem un parell de voltes a tot plegat.

Si us hi agrada un punt picant hi podeu posar un bitxo a la cassola amb l'oli just quan hi poseu l'all.

bacallà amb pebrot

EL SECRET

El secret del bacallà és el dessalat. Si no es fa bé ens pot quedar un bacallà insuls o bé massa salat. El difícil es trobar-hi el punt just. Us explico les conclusions a les que he arribat en el meu "laboratori" de casa. Primer, abans de posar el bacallà en remull, el passem per aigua per retirar-li tota la sal que té per l'exterior. Després el posem en remull a raó de la proporció del mateix volum de bacallà i d'aigua. Si hi posem massa aigua correm el perill de dessalar-lo massa. Hem de fer quatre canvis d'aigua, un cada dotze hores, per un tall de bacallà de més o menys entre un cm i dos de gruix. Si el gruix execedeix aquests dos centímetres necessitarem fer-ne sis de canvis d'aigua. La bona notícia és que he descobert que compro el bacallà quan vull, el dessalo, sempre a la nevera, durant un parell de dies i quan el tinc dessalat el congelo i ja el tinc a punt per menjar, només n'he de descongelar tants talls com vulgui cuinar aquell dia. També podeu fer bacallà d'altres maneres "amb patates i allioli" o una esqueixada ben fresqueta per l'estiu.

INGREDIENTS:

2 talls de bacallà dessalat

1 pebrot

1 ceba

2 tomàquets

1 gra d'all

1 fulla de llorer



Tallem el pebrot a tires i pelem la ceba i la tallem a llunes, no cal que siguin molt primes.

Passem el bacallà per farina i el fregim en una paella amb un fons escàs d'oli.

Traiem el bacallà de la paella i en el mateix oli hi posem l'all aixafat, la fulla de llorer i les tires de pebrot i la ceba. Ho saltem, posant la verdura que toqui la paella a dalt sense parar, de tal manera que es facin tots els trossos de verdura per un igual.

Quan trobem la verdura tova hi afegim els tomàquets tallats en sis llunes cadascun.

Hi posem un pèl de sal i pebre i esperem que el tomàquet es cogui i es desfaci una mica per espesseir la salsa.

Hi tornem a posar el bacallà, hi donem un parell de voltes a tot plegat i apaguem el foc. Ràpid i boníssim.

pica pica d'estiu

EM CONFESSO

No sou dels que menjaríeu sempre de pica-pica? Doncs jo sí, ho confesso. M'agrada tastar moltes coses. Quan veig una carta interessant d'un restaurant ho triaria tot, ho voldria tastar tot. Quan la teva parella t'acompanya en això és fantàstic, un demana una cosa i l'altre una altra i així pots tastar més d'un plat. Per tant em declaro fan dels pica-pica, més que d'un plat ple del mateix. I no em direu que no fa goig un a taula de pica-pica…

INGREDIENTS: (per a 4 persones)

1 pinya

100 g de pernil serrà tot en un tall gruixut

16 tomàquets cirerols

16 seitons en vinagre

8 olives farcides

8 nius petits de pasta de full

2 talls de formatge de cabra

8 cullerades de postres de sobrassada

8 cullerades de cafè de llet condensada

8 cullerades de cafè de mel

2 talls gruixuts de pernil dolç

1 terrina de filadelfia amb formatge blau

8 prunes seques

pals per fer broquetes



Rotllets de pernil dolç

Agafem el tall de pernil dolç i hi posem en una punta un parell de cullerades de formatge d'untar amb gust de formatge blau. El repartim bé i a sobre, que quedin enfonsades hi posem quatre prunes. Emboliquem el tall de pernil dolç i el cobrim tot de paper d'alumini per posar-lo 20 minuts al congelador. Després el traiem i tallem el canaló de pernil a rodanxes amb un ganivet de serra. Es punxen les rodanxes en una broqueta llarga perquè queda més vistós.

Broquetes de pernil i pinya

Obrim la pinya pel mig i buideu-ne l'interior amb un ganivet curt i amb punta. Volem que ens quedi tota la pell sencera per poder-hi punxar les broquetes. La podeu obrir tant al llarg com pel mig, de totes dues maneres va bé. Mireu la presentació de la fotografia, en un pica-pica la presentació és important.

Tallem el pernil i la pinya a daus i enfilem en les broquetes un tall de pernil i un de pinya.

Si us agrada el meló podeu fer el mateix amb meló.

Broquetes de cirerols i seitons

Escorrem bé els seitons de l'oli. Rentem bé els tomàquets cirerols.

Posem un seitó al voltant del cirerol i l'enfilem en una broqueta, agafant al mateix temps el seitó i el tomàquet per u  costat i també quan surti la punta del tomàquet tornem a punxar el seitó. En posem dos per broqueta i ho acabem amb una oliva farcida.

Nius de sobrassada

Posem una cullerada de cafè de llet condensada al fons de cada niu. A sobre hi posem la cullerada de postres de sobrassada i damunt una cullerada de cafè de mel i ho tapem amb un tros de formatge de cabra. Podem tallar cada tall de formatge de cabra en quatre trossos i així en tindrem vuit. Ho posem al forn a 120º només perquè es desfaci una mica el formatge de cabra i es barregin tots els gustos. Amb 5 o 10 minuts màxim en tindrem prou.

canaló cruixent de confit d'ànec

TROBADA DE BLOGUERES

La Trini Gilbert ens va fer una trobada de blogueres pel Diari Ara. Érem tres: l'Eva del bloc Eva cuinera, la Nuni Soto de Cuinetes i jo.

Cadascuna va fer un plat i després ans ho vam menjar plegades. L'Eva va fer un cup cake de mojito que estava espectacular. Se'l va inventar per portar a les festes i te molt d'èxit. I la Nuni va cuinar aquests canalons boníssims de confit d'ànec. Ja li vaig dir que posaria la recepta al bloc perquè m'havia agradat moltíssim.

El podeu servir com a primer plat o en un bufet, com per picar sucat amb la salsa.

INGREDIENTS: (per a 8 canalons)

1 pastanaga gran

1 porro

1 ceba petita

6 alls tendres

1/2 pot de melmelada de tomàquet, també podria ser de gerds

3 cullerades de postres de mostassa ancienne

1 confit d'ànec

50 g de micuit

6 fulls de pasta filo



Encenem el forn a 180 º per escalfar-lo, la part de dalt i de baix.

Posem el confit d'ànec sense obrir al bany maria perquè es desfaci el seu greix. Traiem el greix fet líquid i el guardem en una tassa.

En una paella fregim les verdures ratllades amb oli i tres cullerades de greix de l'ànec. Hi posem sal i pebre.

Traiem els ossos i la pell del confit d'ànec i l'esmicolem.

Afegim l'ànec a la paella i ho deixem tot plegat 10 minuts més a foc baix.

Preparem les fulles de pasta filo que necessitem una sobre l'altra.

Un cop preparat el farciment posem un parell de cullerades al mig de la fulla, en una punta. Hi posem tres trossets de micuit i els tanquem. Per fer-ho dobleguem els costats cap endins, de manera que el farcit ens quedi tancat i anem enrotllant fins al final.

Deixem només encès ara el gratinador del forn i hi posem els canalons fins que quedin dauradets de sobre. Amb uns 10 minuts com a molt en tindrem prou.

En un bol barregem la melmelada de tomàquet amb les cullerades de mostassa ancienne, que quedi ben barrejat i posem aquesta salsa pel damunt del canaló.

amanida de cabdells amb pipes

BEN FRESQUET

Ja podem començar amb els plats fresquets, fins ara no gosàvem, però ara ja és una altra cosa. En les amanides podeu posar a prova la vostra creativitat. No hi poseu de tot, i sempre el mateix. Aneu variant.       A part dels vegetals, penseu en; un aliment més fort de gust, com pot ser la tonyina, el formatge o el pernil, alguna cosa cruixent com ceba fregida, fruits secs o llavors de pipes o de sèsam i fins i tot alguna cosa dolça com codony, el blat de moro o una vinagreta dolça i finalment també hi podeu posar algun gust àcid com la fruita o el tomàquet.

INGREDIENTS:

4 cabdells

1 llauna de blat de moro

1 llauna de tonyina

2 cullerades de sopa de pipes de girasol pelades i de pipes de carbassa

oli i vinagre de mòdena



Tallem els cabdells cadascun en quatre parts.

Els posem en una plàtera i a sobre hi posem la tonyina esmicolada, el blat de moro i les pipes.

Ho amanim tot plegat amb una salsa feta amb tres quartes parts d'oli i una de vinagre. Ho barregem bé i finalment ho tirem per sobre de tot.

farcellets de gerds amb mascarpone

APROFITEM

Ara es troben gerds a bon preu. A més ja sabeu que els podeu congelar per tenir-ne sempre a punt. Es descongelen amb molt poc temps, uns deu minuts, i ja els podeu utilitzar per decorar un gelat, un plat de fruita, per fer un coulis o per fer-ne unes postres. Boníssims! Altres postres amb gerds: sopa de gerds amb gelat de llimona, braç de gitano de gerds i xocolata o milfulls de xocolata i gerds.

INGREDIENTS:

1 tarrina de gerds

2 cullerades de postres de sucre curulles

1 cullerada sopera de mantega

1/2 llimona

pebre de cinc colors

5 làmines de pasta filo

6 cullerades soperes de mascarpone

sucre llustre


Encenem el forn només de baix a 200º.

Posem la mantega en una paella al foc. De seguida hi afegim els gerds i els sucre. Hi posem el suc de mitja llimona i ho deixem una mica fins que es desfan els gerds un pél i comencen a fer com un xarop. Hi afegim pebre de 5 color i apaguem el foc.

Posem una mica de manetga en un pot al foc o al microones, just perquè es desfaci per poder pinatr les làmines de pasta filo.

Agafem el paquet de pasta filo i en separem 5 làmines. Seguidament tronem a tapar hermétic el paquet i el guardem de nou a la nevera. La pasta filo s'asseca amb molta facilitat si no està ben tapada.

Posem les làmines en un lloc pla, d'una en una i la pintem de mantega. En posem una, hi posem mantega i en posem una altra a sobre.

Tallem les làmines de pasta filo en sis troços, queden uns quadrats.

Barregem el mascarpones amb la barreja dels gerds. En posem una cullerada ben plena a sobre de cada quadrat. Ho tanquem com un farcell

Posem els farcellets al forn fins que els veiem daurats.

Espolsar sucre llustre per sobre quan surtin del forn encara calents.

espaguetis amb espàrrecs

PER CADA DIA

No tens temps? Tens 10 minuts? Doncs et pots fer aquest dinar. És el plat ideal per arribar a casa amb poc temps i poder dinar en condicions.

Mentre l'aigua bull i hi posem la pasta, podem fer la resta, i amb màxim 15 minuts podem dinar. De segon qualsevol carn a la planxa, que avui no és diumenge, no us passeu, eh?

INGREDIENTS:

1 manat d'espàrrecs

2 dents d'all

2 talls de pernil

formatge curat de cabra



Posem una olla al foc amb aigua abunfant i sal. Quan bulli hi tirem els espaguetis i els deixem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Triem els espàrrecs. Els dobleguem fins que es trenquen, aprofitem la part de les puntes, l'altre la dessestimem.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli. Hi posem un all aixafat perquè ens deixi el seu aroma a l'oli. Tallem els espàrrecs a trossos no gaire grossos i els saltem fins que els trobem tous.

Treure la paella del foc i afegir el pernil tallat a trossos petits. Només volem que s'escalfi, però no cal cour'el, sobretot perquè si no el pernil es torna dur.

Un cop la pasta cuita li tirem aigua freda per parar l'ebullició i l'escorrem bé.

Barregem els espàrrecs i tot l'oli de la paella amb la pasta i servim la pasta ben calenta amb encenalls de formatge de cabra per sobre.

pastís de tonyina

ES FA LLARGA L'ESPERA

D'altres anys a aquestes alçades ja ens haviem banyat a la platja... Fa dies que tinc aquesta recepta preparada i esperava que vingués per fi la calor, però no hi ha manera! Diuen que la setmana que vé pugen les temperatures, en fi, jo us l'avanço per si un cas. Una recepta per un sopar lleuger o com a primer plat. Ah, i dins d'un tuper també la podeu prendre de ppicnic a la platja, esperem que faci bó!

INGREDIENTS:

6 fulles d'enciam llarg

1 tros petit d'una ceba tendra

1 ou

julivert

1 pastanaga

2 llaunes tonyina

3 llesques de pa de motlle del llarg

per la maionesa:

1 got d'oli de girasol

1 ou

1 rajolí de vinagre de vi que no sigui de Módena

1 pessic de sal


Posem un pot amb aigua i un ou al foc. Un cop comenci a bullir comptem 15 minuts i ja el podem apagar. Hi afegim aigua freda per poder pelar millor l'ou.

Rentem bé les fulles d'enciam i les escorrem del tot. Les trinxem amb un ganivet.

Pelem la ceba i n'agafem un troç petit i la fem a bocins, com més petits millor.

Pelem la pastanaga i la ratllem, excepte unes rodanxes de la part més ampla, que tallem al biaix perquè ens quedin decoratives per posar després per sobre.

Posem un ou en un pot batedor amb una mica de sal, el vinagre i el got d'oli. Posem el túrmix al fons i el'engeguem, el deixem 20 minuts al fons i després comencem a pujar lentament, i ja tenim feta la maionesa.

Barregem en un bol les llaunes de tonyina, la pastanaga ratllada, la ceba ben trinxada, l'enciam i julivert ben trinxat. Hi posem unes cullerades de maionesa i ho tornem a barrejar.

Posem una llesca llarga de pa de motlle i a sobre mitja part de la barreja ben repartida. A sobre hi posem una altra llesca i la barreja que ens queda. Ho tapem amb l'altre llesca i ho untem amb maionesa. Ho decorem amb l'ou dur ratllat i els talls ovalats de pastanaga.

pop amb patates i allioli

QUÈ ES MILLOR?

Quan et menges aquest plat no saps que és millor si les patates o el pop. Les patates queden delicioses, absorbeixen tot el gust del pop i queden tendríssimes. Un cop li agafes el truc per cuinar el pop, no té més secret. Es tracta de congelar-lo un parell de dies abans de cuinar-lo. Això li trenca les fibres i el torna més tendre. Abans aixó es feia a base de colpejar-lo amb una mà de morter. Em sembla que ara no estem per aquestes violències, ha, ha. Sempre el podeu comprar ja bullit, però aleshores no tindreu aquest magnífic suc per coure les patates. Ho sento no es pot tenir tot!

INGREDIENTS:

1 pop

2 patates grosses

allioli

1 got d'oli d'oliva d'acidesa forta, gustós

1 ou

1 gra d'all gros o dos (segons els gustos)

sal


Posem una olla a pressió al foc amb aigua i sal i quan bulli hi posem el pop a dins, el deixem uns segons i el tornem a treure a fora. Repetim l'operació tres vegades. Es tracta d'"espantar-lo" diuen. Una vegada més això serveix perquè el contrast fred i calor trenqui les fibres del pop.

Un cop repetit tres vegades el deixem a dins i tanquem l'olla. Un cop comença a fer soroll  l'olla comptem vint minuts i ja podem apagar.

Un cop bullit el pop el deixem en la seva aigua fins l'endemà. Sembla ser que això també ajuda a fer-lo tendre. Jo he anat incorporant totes aquestes coses i em surt tendre.

L'endemà traiem el pop de l'aigua i en fem servir una tercera part. La resta ja la podem congelar tal qual i el tindrem a punt per fer un pop a la gallega un altre dia, si volem.

Agafem el suc i el posem al foc fins que bulli.

Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire petits. Quan el caldo del pop bull hi tirem les patates oi les deixem durant vint minuts que quedin ben tendres.

Mentre fem l'allioli. Posem tots els ingredients en un  pot de túrmix, amb l'all tallat a trossos. Posem el túrmix al fons de tot i l'engeguem, el deixem al fons sense moure'l durant vint segons i anem pujant lentamet, i ja estarà.

Un cop les patates cuites tallem el pop a trossos i el posem dins l'olla amb el foc ja apagat, no volem que bulli més, només que s'escalfi.

filet amb salsa de ceps

QUINA ALEGRIA!

Quina alegria fa quan trobes una recepta tipus restaurant i a més no costa res de fer, és el millor. Aquest filet amb aquesta salseta és propi d'un bistrot francès, ja ho veureu. Els ceps són molt forts de gust, amb poca quantita en tenim prou. Per tant no us espanteu quan veieu el preu, per dues persones només en necessitem 25 g! Si sou carnívors proveu d'altres receptes amb carn com filet amb salsa de pebre verd o entrecot amb puré de moniato a la taronja

INGREDIENTS:

2 filets, bistecs o entrecots.

25 g de ceps secs

1/2 ceba petita

un rajolí de conyac

1 cullereta de café de maicena

1 cullerada de mantega

sal i pebre


Posem els ceps en remull en una tassa. Almenys els hem de deixar vint minuts. Penseu a fer-ho amb antelació. L'aigua de remullar-los és molt gustosa i ens servirà per fer la salsa.

Pelem la ceba i la ratllem.

Posem en una paella mitja cullerada de mantega. Hi posem la ceba ratllada i la deixem a foc baix que s'estovi bé. Hi posem una mica de sal i pebre.

Un cop ben estovada la ceba, almenys deu minuts, hi posem els ceps ben escorreguts. Ho deixem tot plegat cinc minuts i hi afegim un rajolí de conyac. Deixem cinc minuts que es redueixi una mica i hi posem gairebé tot el suc de remullar els ceps, ho deixem cinc minuts més. En guardem un dit del suc i el barregem amb la cullerada de maicena. Ho desfem bé i ho tirem a la paella, ho deixem mig minut i apaguem el foc.

En una paella hi posem la mantega que quedava. Posem sal i pebre als filets i els fem amb la paella ben calenta d'un  costat i de l'altre.

Servim el filet amb la salsa per sobre.

patates gratin

VAL MÉS ANAR BEN ACOMPANYAT

Diuen que val més sol que mal acompanyat. Jo en el menjar crec que és millor anar acompanyat. Confesso que sóc incapaç de menjar-me un tall de carn sense un acompanyament. Ja sigui escalivada, verdures saltades, o a la planxa, patates, arròs... el que sigui però ho necessito per menjar-me la carn de gust. Aquestes patates us acompanyaran qualsevol plat de carn. Es fan soles i queden boníssimes, no porten feina i sembla que siguin complicades de fer. Teniu d'altres acompanyaments com: puré de patates i bolets, puré de patata a la llimona, arròs aromàtic o samfaina.

INGREDIENTS:

2 patates

1 bric de nata per muntar

herbes provençals (romaní, orenga i farigola)

sal i pebre


Encenem el forn al 150º perquè s'escalfi.

Pelem les patates i les tallem primes com si fossin patates de la xurreria.

En una plàtera d'anar al forn petita, hi disposem les patates per capes, una mica de sal, herbes, pebre negre i la nata. Una altra capa de patates i el mateix. Acabem amb una mica més de nata per sobre. És important que la plàtera sigui petita, perquè no ens quedin amples les patates. Han de quedar ben cobertes de crema de llet.

Ho posem al forn a 150 º durant mitja hora.

iogurt amb gerds

GERDS AL CONGELADOR

Uns postres amb gerds? Home no és fàcil tenir-ne. Doncs jo us dic que sí. Si us acostumeu a comprar-ne una terrina i congelar-la, en tindreu sempre a mà. Es deixen descongelar a temperatura ambient, es descongelen de seguida. Els podeu fer servir per elaborar unes postres, per fer coulis o per decorar senzillament un plat de fruita tallada. Si en compreu els fareu servir, ja ho veureu.

INGREDIENTS:

1 terrina de gerds

licor de fruita (el que tingueu)

1 cullerada de postres de mantega

2 cullerades de postres de sucre

1/2 llimona

2 iogurts naturals sense sucre


En una paella petita hi posem la mantega i els gerds. Hi posem el sucre i els suc de mitja llimona, només unes gotes, no cal massa. Hi posem el licor i deixem que tot plegat redueixi i faci un xarop. No us faci mandra que es fa en un moment. Jo aquestes postres les preparo al moment perquè son molt ràpides.

Servim el iogurt en una tassa i l'amanim amb el xarop de gerds per sobre. Coleu el xarop amb un colador espés abans de posar-lo sobre el iogurt, ho agraireu, perquè els gerds tenen unes llavors empipadores de menjar.

quinoa amb llenties

SALUT EN QUINZE MINUTS!

Cuidem-nos i mengem bé. Perquè renunciar a menjar bé, de gust i variat. Per menjar saludable no cal menjar sempre el mateix, tenim moltes possibilitats de combinar cereals, verdures, llegums i fruits secs, que ens aportaran tot el que necessitem. No cal menjar moltes proteïnes, normalment seguim una dieta en la qual ingerim massa proteïna i no ens cal. Us convido a tastar aquesta recepta complerta i gustosa. És molt senzilla ja ho veureu.

INGREDIENTS:

1'5 tasses de quinoa amb llenties vermelles (el paquet ja ve així: llenties i quinoa, en trobareu a les botigues de dietètica) Es pot substituir per pasta petita però no té el mateix valor nutritiu

1 pastanaga

1/2 porro

1/2 ceba

1 branca d'api

oli

1/2 l  de caldo (pot ser dels ja preparats)


Pelem la pastanaga, el porro i la ceba. Penseu a tallar el porro de dalt a baix per netejar bé la terra que queda entre les fulles.

Traiem els fils de l'api estirant des de la punta cap avall amb el ganivet.

Tallem les verdures a quadrats molt petits.

Posem el caldo en un pot perquè s'escalfi.

Posem una cassola fonda al foc amb una mica d'oli. Hi posem la verdura i la deixem fins que es torni tova amb el foc baix.

Hi afegim el caldo i quan bulli hi posem la quinoa.

Ho deixem amb el foc tapat quinze minuts i ja està.

amanida xinesa

COM ES FAN?

No teniu curiositat de saber com fan aquestes amanides al restaurant xinès? Les fan amb una vinagreta molt suau, com les fan? Doncs jo he fet aquesta aproximació a casa i la podeu provar a veure què us sembla. Jo trobo que d'amanides en pots menjar tot l'any, sobretot al migdia. Trobo que a l'hivern quan fa fred, només de pensar en una amanida ja tremoles, no? Jo prefereixo una sopa o una verdura bullida per sopar quan fa fred. Però ja que anem de cara al bon temps anem també de cara a les amanides.

INGREDIENTS:

enciam de fulla de roure

1 pastanaga

una branca d'api

4 xampinyons crus

vinagreta:

1 cullerada de sopa de vinagre de poma o de vi blanc

3 cullerades de sopa d'oli de girasol

3 cullerades de café de sucre roig

unes gotes d'oli de sèsam

unes gotes de soja salada


Netegem bé les fulles de l'enciam perquè porta molta terra. Les centrifuguem perquè no hi quedi gens d'aigua.

Agafem la branca d'api i traiem els fils de dalt a baix. Poseu el ganivet a la punta i estireu els fils. Talleu l'api a trossos.

Pelar la pastanaga i tallar-la a rodanxes primes.

Netejar els xampinyons i tallar-los a làmines primes.

Preparar la vinegreta amb tots els ingredients ben batuts.

Poseu l'enciam, la pastanaga, l'api i els xampinyons en una plàtera i ho amaniu amb la vinagreta una estona abans de menjar, 5 o 10 minuts abans.

crema de bròquil

L'ÚLTIMA DE FILIPINES

Fem l'última sopa de la temporada? D'aquí a res ja no ens vindrà de gust, però aquests dies encara tenim una mica d'aire fresquet al vespre. Aquesta cremeta de verdura porta bròquil i per suavitzar una mica el carbassó. M'ho vaig menjar un dia en un menú i em va semblar molt bona idea. Ja sabeu que teniu moltes cremes de verdura al bloc, proveu-les és un bon entrant, i molt nutritiu perquè aprofitem tot el caldo de la verdura que és on es queden els minerals. Proveu: crema d'espàrrecs, vichyssoise o crema de xampinyons.

INGREDIENTS:

1/2 bròquil petit

1 patata petita

1 carbassó petit

1 ceba petita

pernil

sal i oli

Posem aigua a bullir.

Mentre triem els ramets de bròquil i els rentem.

Pelem la ceba i la patata i les tallem en quatre trossos.

Rentem bé el carbassó i si te la pell ben llisa no cal ni que el pelem. El tallem en 6 trossos.

Posem tota la verdura en una olla i li tirem l'aigua calenta per sobre fins que la cobreixi. Hi posem sal i ho posem al foc perquè bulli uns vint minuts a foc mig. Quan arrenqui el bull hi posem un raig d'oli generòs.

Un cop passat el temps ho passem pel túrmix fins que quedi una crema ben fina, amb paciència. Ha de quedar espessa, però no un puré. Si és massa espessa la podeu aclarir amb una mica d'aigua, no passarà res. Tasteu-la al final per si li falta una mica de sal, aquestes cremes, insulses, no valen res.

Servim la crema amb trossets de pernil per sobre que li donaran un contrast salat.

cuscús de pollastre i verdures

APROFITAR

Ha arribat als nostres supers el cuscús. Abans no en trobavem però ara ja en podem comprar a qualsevol supermercat. Aprofitem els ingredients que trobem i que ens ajuden a variar i a incorporar diferents gustos. Reconec que a mi m'agrada provar nous gustos, si sou com jo disfrutareu amb aquest cuscús. Porta molts ingredients però té una elaboració molt fàcil. Podeu provar també amb cuscús amanida de cuscús o cuscús amb verdures.

INGREDIENTS:

2 quarts de pollastre tallats pel mig

2 tasses de cuscús

150 g de cirgons cuits

1 ceba gran

250 g de carbassa

1 carbassó

1 pastanaga

1 dent d'all

1 bitxo

curri

2 llavors de cardamom

grans de mostassa (no és imprescindible)

fulles de curri (no és imprescindible)

1 ceba petita i dues cullerades de panses sultanes (opcional)


Pelem la pastanaga i la ceba i traiem la pell de la carbassa. Si la pell del carbassó és llisa la podem deixar, només caldrà rentar bé el carbassó.

Tallem aquestes verdures a trossos grans, tot només en quatre trossos.

Posem una cassola fonda al foc amb un raig d'oli. Salem i empebrem els talls de pollastre. Els posem a la cassola i els enrossim de tots cantons.

Posem l'all i totes les espècies dins la cassola. Hi afegim les verdures i una tassa d'aigua i ho tapem ben tapat i ho deixem 20 minuts.

Passats els vint minuts hi afegim els cigrons cuits. Posem un colador espès a sobre amb el cuscús i un rajolí d'oli i ho tornem a tapar perquè es cogui el cuscús amb el vapor. Si veieu que li queda poc suc podeu afegir una mica més d'aigua. Ho deixem 20 minuts més, remenant el cuscús de tant en tant perquè quedi esponjós i apaguem el foc.

Si us agraden les panses podeu ara fregir lentament amb mantega una mica de ceba tallada a llunes ben estretes i afegir-hi panses.

Posem el cuscús en un bol i hi posem una mica del caldo bullint, dues cullerades, i ho remenem.

Servim primer el cuscús al mig del plat, hi posem les verdures i el pollastre a sobre amb el seu suc i una mica de ceba estofada amb panses per sobre.

peix al forn amb llagostins

LA VISTA

Ja no recordo ni de com es deia el peix aquest que vaig comprar. Se m'en van anar els ulls, es veia fresquíssim i no em sonava d'haver-lo vist abans. La peixatera em va dir el nom i que no era gaire comú, que feia temps que no en pescaven. La veritat és que tenia la carn una mica més ferma que la orada, però era molt bó, sobretot perquè era fresc. Mireu sempre els ulls del peix, que no estiguin enfosats i que estiguin ben brillants, això vol dir que és fresc. El vaig fer al forn amb patates, però se'm va ocorrer posar-hi llagostins congelats per donar gust i un brou ja preparat, per coure bé les patates i que no quedés sec. El resultat boníssim i molt fàcil, ja ho veureu. Si voleu provar altres peixos al forn podeu fer també: peix amb romesco, orada al forn, peix al forn a la musselina d'all o filets d'orada farcits.

INGREDIENTS:

1 orada de ració grandeta

2 gambes llagostineres congelades

2 patates

1 ceba petita

1/2 tassa de café de conyac

2 tasses de caldo de peix

sal i pebre


Encenem el forn perquè s'escalfi.

Pelem les patates i les tallem com patates fregides però molt primes. Si les talleu massa grans us quedaran crues. Val més que us passeu per petites.

Pelem la ceba i la tallem a llunes primes.

Posem en una plàtera gran les patates i la ceba amb oli i sal i pebre. Ho deixem a 180º durant 10 minuts.

Mentre en un  pot escalfem el brou. Posem sal i pebre a l'orada per un costat i per l'altre.

Passats els 10 minuts traiem la plàtera del forn i hi posem el brou bullint per sobre i hi posem la orada i els llagostins pels costats. Hi tirem el conyac per sobre i ho tornem a posar al forn.

Ho deixem entre 7 i 10 minuts més , fins que veieu les patates toves i la pell del peix que s'aixeca una mica, el peix ha de fer olor de cuit, si encara no en fa ho deixeu una mica més.

farinata

NENS

No us rendiu, si teniu nens i no els garada algun aliment, proveu-lo de fer de manera diferent. Hi ha nanos que no els agrada el tomàquet cru, però en salsa sí, o fregit també. Es tracta de no renunciar als aliments, si no es van limitant en el menjar. Us proposo aquesta mena de pizza feta amb farina de cigrons. Podria ser que no els agradessin els cigrons però d'aquesta manera potser se'ls mengen, qui sap! És una recepta tradicional de Gènova. Jo la vaig provar allà l'any passat i és boníssima. He buscat la recepta i us la passa, està comprobada.

INGREDIENTS:

250 g de farina de cigrons

750 ml d'aigua

80 ml d'oli (com mig got d'aigua)

1 cullerada de sal

romaní o farigola


En un bol gran barregem la farina i l'aigua amb una cullera de fusta. Ho deixem reposar durant 4 0 5 hores remenant de tant en tant.

Al cap d'aquest temps enecnem el forn al màxim.

Posem al bol l'oli i la sal i ho remenem per última vegada.

Untem una plàtera molt plana de forn amb oli i hi posem la barreja. Hi posem per sobre el romaní o la farigola ben escampada.

Ho posem al forn a 220º durant uns 45 minuts, fins que ho veiem ben daurat.

maduixes amb menta

MÉS MANERES

M'encanten les maduixes, de totes maneres, fins i tot en amanides. Ara estic investigant una espècie de sofregit amb maduixes, com per fer una salsa. Quan ho tingui clar us passo la recepta, però crec que la barreja tomàquet i maduixa pot anar bé. Les maduixes que us proposo avui son les que feien a casa de tota la vida, hi posaven vinagre. Ara hi posarem Mòdena, que fa més modern! Si us agraden les maduixes podeu provar també maduixes amb xocolata, maduixes a la llima amb mousse de iogurt o maduixes al pebre.

INGREDIENTS:

500 g de maduixes

2 cullerades soperes de vinagre de Mòdena

6 cullerades soperes de sucre

8 fulles de menta



Rentem bé les maduixes sota un raig d'aigua.

Els traiem la cua verda i les tallem en quatre trossos cadascuna.

Les posem en un bol i hi posem el sucre per sobre i les fulles de menta ben trinxades petites.

Finalment hi posem les cullerades de vinagre i ho movem bé perquè es reparteixi tot plegat.

Ho deixem macerant almenys vint minuts o mitja hora. Volem que el sucre es desfaci i el vinagre cogui una mica les maduixes. Ha de quedar un suc com un xarop espés. Si ho deixeu quatre hores les maduixes queden toves i a mi ja no m'agraden, però tot és qüestió de gustos, és clar.

truita andalusa

TRUITA DEL SET INGREDIENTS

El millor de fer un bloc de cuina és que la gent sempre em dona receptes perquè les provi. En aquest cas me la va donar una persona d'uns setanta anys. Em va dir que era una recepta familiar, que ja la feia la seva mare. La seva família era d'Andalusia, així que podríem dir que és una truita andalusa. La barreja d'ingredients sembla estranya, però ja us dic jo que és molt bona.

INGREDIENTS:

1 carxofa

1/2 albergínia

1/2  pebrot verd

1 patata petita

1 dent d'all petita

1 ramet de julivert

2 figues seques

4 ous

Triem la carxofa. Traiem totes les fulles de fora fins que ens quedin només les tendres que es trenquen soles. Tallem la meitat de dalt de les puntes de les fulles perquè tampoc son tendres. Ens quedem només amb el cor i el tallem a làmines primes.

Pelem l'albergínia i la tallem a daus petits.

Tallem el pebrot a quadrats petits.

Pelem la patata i la tallem a daus petits.

Posem una paella al foc amb oli abundant i la carxofa a foc mig baix. Hi posem també la patata i ho deixem uns 7 minuts. Passat aquest temps hi afegim l'albergínia i el pebrot. Hi posem una mica d sal i ho deixem fins que veiem que tota la verdura s'ha estovat. Tallem les figues seques en trossos petits i les afegim a la paella que s'estovin també.

Batem els 4 ous amb una mica de sal en un bol. Trinxem l'all i el julivert ben petit i ho barregem amb l'ou.

Traiem l 'excès d'oli de la paella i hi posem els ous batuts. Remenem la paella per fer que l'ou vagi cap al fons de la paella i es qualli. Un cop ja estigui força quallat agafeu una plàtera gran per tapar la paella i poder-la tombar amb un cop de canell. La tornem a posar a la paella pel costat cru i la deixem a foc mig uns 5 minuts més. Ja la podem treure.

bròquil amb espècies

M'agrada anar a un sopar d'amics que cadascú cuina una cosa. Acabes menjant molt bé i descobrint noves receptes. Aquest és el cas de l'últim sopar que varem fer. Va apareixer el meu amic Joan Terol amb un tuper amb bròquil i patata amanit amb espècies. Vaig trobar que era una idea deliciosa, portava anís estrellat que fa que el bròquil es pugui païr millor, estava boníssim. No vaig tardar gens a provar-ho a casa. Ara que ho tinc anotat al bloc ja no m'oblidaré de com es fa i segur que ho faré més d'una vegada. Ara és temps de bròquils. 

INGREDIENTS:

1 bròquil petit

2 patates

1 anís estrellat  (és molt fort de gust)

1 cullerada de café de comí

1 cullerada de café de llavors de fonoll

1/2 cullerada de café de gingebre en pols

4 cullerades soperes d'oli

1 cullerada sopera de vinagre de Mòdena



Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.

Triem el bròquil, el tallem en ramets i el rentem bé.

Pelem les patates i les tallem a quarts.

Quan l'aigua bull ho tirem a dins i ho deixem almenys 15 minuts, fins que es trobi tendre.

Mentre preparem les espècies. Les posem en un molinet de café o en un robot de cuina per fer-les pols.

Les posem en un bol junt amb l'oli i el vinagre.

Un cop cuita la verdura ho amanim amb la salsa.