pasta amb marisc

QUE VENEN ELS SOGRES !

Voleu un plat per quedar bé? Doncs ja està. No us sortirà molt car perquè es pot convertir en el plat principal si al davant feu una mica d'amanida i un pica-pica lleuger.

Així que ja ho sabeu, si teniu els sogres a dinar o heu d'impressionar algú, heu trobat la recepta adequada. També ho és pel dia que sou 8 a dinar, és un plat que amb la mateixa feina en prepares per més colla, no sé si m'explico.

INGREDIENTS:

150 grs de musclos

150 grs de cloïsses

6 gambes

1 calamar petit (tallat a anelles)

150 grs de pasta (spaguetti, fussili, farfalle, papardelle...)

1 ceba petita

1 tomàquet gran

1 dent d'all

1 fulla de llorer

1/4 de tassa petita de cognac

1 bitxo sec (opcional)

Agafem les cloïsses i les posem en un bol amb un grapat gran de sal i unes gotetes de llimona perquè s'obrin una mica i deixin anar la sorra que puguin tenir a dins.

Mentres pelem i tallem la ceba a quadrats ben petits i ratllem el tomàquet i ho deixem per separat.

Netegem bé el calamar de les pells que pugui tenir i partim la part de les potes en tres o quatre trossos.

Traiem el cap de les gambes i el guardem en un plat. Estirem el fregall que porten els musclos que els surt a fora i netegem una mica la closca dels musclos rascant amb un ganivet, si és que estan molt bruts. Jo us aconsello comprar-ne quan estiguin força nets, així us ho estalvieu.

Posem els musclos i les cloïses escorregudes dins una cassola amb una fulla de llorer, esquitxem amb la mà una mica d'aigua per sobre, que farà vapor. Tapem la cassola amb una tapadora perquè ens quedi ben hermètica i ho posem el foc perquè s'obrin amb el vapor. Al cap de 5  minuts ja estaran oberts i es pot retirar la cassola del foc. Li traiem una closca als musclos i els hi retirem amb els dits el fregall que els hagi pogut quedar, són més agradables de menjar sense.

Traiem les cloïsses i les deixem junt amb les musclos. ATENCIÓ no llenceu el suc que ha quedat de coure els musclos i les cloïsses.

Posem una olla al foc amb  aigua abundant i hi tirem sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem el temps que indiqui l'envàs.

Mentres agafem una cassola fonda on ens capiga el peix i la pasta i hi posem un raig generòs d'oli. Amb el foc viu hi posem el cap de les gambes i les anem aixafant perquè deixin anar tota la substància a l'oli. Al cap de 5 minuts ja els podem treure i hi posem la ceba tallada i l'all sencer amb un cop perquè estigui aixafat i deixi anar el gust, ho anem remenant. Si hi voleu posar un bitxo també li poseu ara. Quan veiem la ceba tova hi posem  el cognac. Deixem que el cognac s'evapori  un mica i seguidament hi posem el calamar i les cues de les gambes. Quan el calamar es torna de color rosa clar hi podem posar el tomàquet ratllat i una mica de sal i sucre. Ho deixem tot plegat que el tomàquet es cogui. Al cap d'uns 7 minuts hi podem posar el suc dels musclos, sense deixar-hi anar el suc final que hi haurà una mica de sorra. Hi posem els musclos i les cloïses també i escòrrem bé la pasta i ja la podem tirar.

Donem un parell de voltes a tot plegat i hi posem una mica de julivert ben trinxadet per sobre sense remenar i ja es pot apagar el foc. Es serveix inmediatament.

pollastre a l'"ajillo"

POLLASTRE, UN CLÀSSIC

Potser sí que el pollastre és un clàssic, però te la qualitat de ser un plat de diari i de convertir-se en un bon plat de diumenge també. Si esteu cansats de menjar el típic pollastre rostit proveu aquesta manera de fer-lo és molt fàcil i el resultat és boníssim. Penseu que el podeu fer quan tingueu un moment, no necessitarem més de 35 minuts, i el podeu tenir guardat a la nevera per gaudir-ne a qualsevol moment. És una recepta de pollastre molt clàssica però feta d'una manera diferent. Els que vareu disfutar amb el  pollastre amb llima i llimona us enganxareu a aquesta nova recepta de pollastre.

INGREDIENTS:

1/2 pollastre a trossos petits (per exemple tres trossos de cada quart)

1 fulla de llorer

boletes de pebre

4 dents d'all

1/2 llimona

10 ametlles o avellanes torrades

1/2 tassa de vi blanc

1/4 de cognac

farigola, romaní, orenga

oli, sal i pebre

Agafem el pollastre i intentem treure petits ossos que hi hagin pogut quedar perquè no ens els trobem després. Amanim els talls amb sal i pebre.

Sofregim primer els talls de pollastre amb boles de pebre, 2 dents d'all que els haurem donat un cop perquè s'esberlin i deixin anar més gust, i llorer. Els enrossim bé d'una banda i de l'altre. Hi posem les herbes que no siguin escasses que en aquest plat li van molt. Quan estan ben rostits els talls hi tirem  el vi i el cognac i mitja tassa d'aigua una mica més tard.

Ho deixem  25 minuts a foc mig, tapat, que vagi fent, el foc no ha de ser alt, però ha d'anar fent.

Agafem les ametlles, les dues dents d'all restants i el suc de llimona i ho passem pel turmix. Tirem la picada a la cassola.

Ho deixem deu minuts més a foc mig destapat perquè el suc s'espessi i ja està.

amanida siriana de patates

ESPIONATGE

De tant en tant faig de James Bond o de Mata Hari, potser és més adient per mi. M'agrada molt anar als restaurants i descobrir com han fet aquell plat. Aquest és el cas de la recepta d'avui. La vaig menjar en un restaurant siri de Barcelona i em va encantar. És molt senzilla i te un gust refrescant que sorpren. És una amanida original de patates. L'heu de provar!

INGREDIENTS:

2 patates grans

1 tomàquet madur petit

1/2 ceba tendra petita

un bon ram de julivert i menta

1 all

suc de mitja llimona ( si en treu poc poseu-ne una sencera)

oli


Posem una olla al foc amb sal i esperem que bulli.

Mentre pelem les patates i les tallem a quadrats més aviat petits. Quan l'aigua bulli les tirem a dins i les deixem fins que es punxen bé amb una forquilla. El temps dependrà del tipus de patates que siguin.

Ara tallem el tomàquet a daus i la ceba tendra a quadrats petits.

Quan les patates estan cuites hi afegim una mica d'aigua freda per atemperar l'aigua i finalment les escorrem.

Preparem la salsa. Pelem l'all i el posem al morter, el matxaquem bé, ha de quedar ben desfet. Li afegim el suc de llimona i una tasseta d'oli. Ho remenem tot plegat.

Posem les patates ben escorregudes en una plàtera, si no s'han pogut refredar del tot no passa res, encara que estiguin una mica tèbies també son bones. A sobre hi posem el tomàquet i la ceba tallada, ho amanim amb l'oli, l'all i el suc de llimona que teníeu preparat.

Piquem bé la menta i el julivert i ho tirem per sobre, ho remenem tot plegat i ja teniu una amanida  original de patates.

popets amb ceba i tomàquet

PEZQUEÑINES SI GRACIAS

Aquesta vegada en podem menjar, sense remordiments de conciència, quan se'n troben al mercat no hi ha problema. A la fotografia semblen grans però eren popets ben petits. No en trobareu sempre al mercat però realment són molt bons. No és precisament un plat econòmic perquè el preu dels popets sol ser elevat, però ho podem fer com un extra.

Si no hi ha pressupost es pot fer igualment amb calamars o cananes tallades a rodanxes. 

INGREDIENTS:

1/2 quilo de popets petits

1 ceba molt petita

1 fulla de llorer

1 gra d'all

1 tomàquet gran

mitja tasseta de café d vi blanc

oli, sal i pebre

Esbandim bé els popets per treure impureses del mar.

Tallem la ceba a llunes estretes i ratllem el tomàquet.

Agafem  una paella amb un raig d'oli i hi posem els popets, la fulla de llorer i la dent d'all, amb l'oli fred.

Quan veiem els popets de color rosa hi afegim el vi blanc. Amb un minut n'hi ha prou perquè el vi redueixi.

Seguidament hi posem la ceba tallada i el tomàquet ratllat. Hi posem una mica de sal i pebre i ho tapem a foc baix durant quinze o vint minuts. S'han de punxar els popets i trobar-los ben tous, sinó els deixeu una mica més.

gelat de gerds i iogurt

JO NO TINC TERMOMIX, I QUÈ?

Sembla que si no tens termomix a la cuina no ets ningú ara. Home, crec que facilita la feina, però la part que cuina per tu i s'ho fa tota sola, no m'agrada. La gràcia de cuinar és sentir les olors i anar afegint coses, deixar-se portar, de vegades improvitzar. Per descomptat que tot això es perd quan ho poses tot en cru i esperes que t'avisi perquè ja està fet!

Hi ha una funció, però que sí que em feia venir ganes de tenir-la. És la de fer gelats. 

Però...atenció! Us descobreixo una manera de fer gelats sense termomix ni res. A veure què us sembla. Els podeu fer amb la fruita que vulgueu: mango, fruites del bosc, maduixes, pinya, fruita de la passió, prèssec... Això sí, necessitarem una batedora que pugui batre glassons, o sigui que tingui unes ganivetes fortes. Surten uns postres frescos boníssims.

Si us sentiu creatius fins i tot es pot provar de fer-ho amb tomàquets sense pell ni llavors amb mascarpone i alfàbrega i servir-ho amb una sopa calenta de tomàquet! Mmm ho hauré de provar això!

INGREDIENTS:

1 plàtera de gerds frescos

1 iogurt grec que és més cremós

1 cullerada de mel

Agafem els gerds i els congelem directament en una bossa de plàstic perquè quedin ben hermètics.

L'endemà agafem quatre gerds i els deixem sencers per posar al fons del bol de servir.

En un vas batedor dels que pica gel ( si no el teniu és un bon regal per reis) hi poseu els gerds, el iogurt i la cullerada de mel. La batedora ho barreja i pica tot i queda una consistència com de gelat. Ho guardeu al congelador fins l'hora de servir.

Us aconsello fer-ho immediatament abans de dinar. Si ho deixeu masses hores al congelador es torna massa dur.

Ara ja sabeu com fer gelats sense tenir termomix. I ja veieu que fer gelats no és tan difícil.

tomàquet amb olives i tonyina

SANDVITXOS

Un altre plat per anar a la platja o per prendre com a queixalada al migdia ara que fa calor. Agafeu aquesta barreja i poseu-la dins d'un entrepà o dins de pa de motlle com un sandvitx. També us ho podreu menjar com a la fotografia en un bol i sucant pa. Us ho aconsello, fàcil, refrescant i boníssim.

INGREDIENTS:

2 tomàquets de branca

1 llauna de tonyina petita

1/2 llauna d'olives farcides

pa de barra o de motlle

oli, sal i sucre


Ratllem els tomàquets amb el ratllador gran. Amanim el tomàquet amb molt poqueta sal, una mica de sucre i un rajolí d'oli. Ho barregem tot.

Hi posem la tonyina desfeta i les olives tallades a trossets. Ho remenem tot plegat i ja ho tenim a punt.

Ho podem menjar com a amanida en un bol sucant pa de barra o bé posar-nos-ho entre el pa com un sandvitx.

lassanya d'estiu

ARRIBAR I MOLDRE

Si comenceu a anar a la platja us anirà bé aquesta amanida que es pot deixar feta al matí i quan arribeu podeu parar taula directament. Un plat complert i refrescant amb verdures, proteïnes i hidrats de carboni.

I no em direu que no te bona pinta!!! Recordeu que els ingredients son per dues persones però si en feu el doble sempre ho podeu guardar a la nevera un parell de dies. Això si heu tingut la precaució de guardar-ho a la nevera de seguida. Si ho deixeu sobre la taula i ho guardeu a mitja  tarda ...

Aquesta és per 6 persones

INGREDIENTS:

3 plaques de lassanya (de les que no s'han de bullir)

2 llagostins cuits

4 barretes de cranc petites si son grans 3

1 rodanxa de pinya, natural o en almíbar

3 o 4  fulles d'enciam

1/3 llauna de blat de moro

1 ou

salsa rosa:

1 ou

1 got d'oli de girasol

1 raig petit de vinagre de vi negre ( que no sigui módena)

2 cullerades ketchup

suc de mitja taronja

1 cullerada de postre de cognac

sal i pebre

Els llagostins cuits els podeu comprar congelats. Els deixeu a sobre del marbre i s'aniran descongelant. Feu el mateix amb les barretes de cranc. Quan s'hagin descongelat els podeu pelar.

Posem un pot amb aigua i un ou a dins. A partir que comenci a bullir hem de comptar 15 minuts i ja el podem treure del foc. Per pelar-lo esperarem que es refredi una mica.

Poseu les plaques de lassanya en remull amb aigua calenta el temps que indiqui l'envàs.

Mentres preparem l'enciam ben net i escorregut. Recordeu que si no teniu centrifugadora el podeu embolicar en un drap, agafeu les quatre puntes i el feu voltar com un molinet amb el braç ben estés. Veureu que tot l'excès d'aigua quedarà en el drap.

Tallem l'enciam en trossos ben petits, amb un ganivet. Tallem igualment la pinya a trossos petits. Escorrem bé el blat de moro també.

Ara prepararem la salsa rosa.

Barregem bé una part de la salsa rosa, l'enciam, el blat de moro, les barretes de cranc tallades a trossos petits, la pinya i mig ou dur tallat. No ha de quedar molt banyat amb salsa, sinó es fa pesat.

Assequem bé les plaques de lassanya i agafem una plàtera plana per posar-la.

Posem primer un rajolí d'oli a la plàtera perquè la placa de lassanya no s'enganxi. A sobre hi posem la meitat del farcit ben repartit. Posem una altra placa de lassanya i a sobre la resta del farcit. Finalment tapem amb una placa de lassanya i la tapem amb salsa rosa, el mig ou dur que ens quedava ratllat per sobre i els dos llagostins sobre de tot.

amanida de mongetes amb botifarra

LA MIDA SÍ QUE IMPORTA

A la cuina la mida sí que importa. En aquesta amanida per exemple és important que la quantitat de pebrot i ceba sigui mesurada, si n'hi ha en excès ens pot quedar massa forta. Aquests ingredients li han de donar una gràcia, no emportar-se'n el protagonisme.

INGREDIENTS:

2 talls de botifarra negra estreta

2 talls de botifarra blanca estreta

1 tomàquet petit

1 tros de pebrot vermell (molt poc)

1 tros de pebrot verd (molt poc)

1 tros de ceba tendra (molt poc)

oli i vinagre

1/2 quilo de mongetes cuites


Agafem un bol i hi posem les mongetes que haurem comprat en una botiga de llegum cuit, o de pot que sigui de qualitat. Les mongetes han de ser bones perquè és l'ingredient principal.

Tallem tots els ingredients en quadrats d'un cm: les botifarres, el tomàquet, els pebrots i la ceba.

Ho barregem tot a dins del bol.

Ho amanim amb una salsa feta en una tassa  petita amb oli i unes gotes de vinagre només. Ho batem bé perquè es barregin els dos ingredients i ho tirem per sobre l'amanida.

puré de patates bolonyesa

L'ÚLTIM GRATINAT

Aquest serà l'últim gratinat abans de l'estiu. De moment encara no estem tan sufocats que no podem engegar el forn. Per tant encara ho podem fer.

No cal que siguem exageradament exigents, hem de gaudir cuinant, no ha de ser una font de problemes o culpabilitats. Cada dia no tenim les mateixes ganes ni el mateix temps i hem de saber adaptar-nos. Per exemple el puré de patates fet casolà és molt bó, però si un dia tenim pressa i no tenim ganes de fer-lo el podem utilitzar precuinat, aquells sobres que només s'hi ha d'afegir aigua o aigua i llet.

INGREDIENTS:

150 grs de carn trinxada de porc

1 ceba petita

10 cullerades de tomàquet de llauna triturat

50 grs de formatge emental o similar ratllat

1 paquet de puré de patates o dues patates grans

mantega

oli, sal i pebre

Si volem fer el puré de patates posarem una olla  no gaire gran al foc amb aigua i sal.

Pelem les patates i les trossegem més aviat petites i així es couen de seguida. Les deixem uns 10 minuts com a molt, les hem de vigilar i quan les trobem toves ja es poden apagar. Un cop apagades les escorrem bé i les aixafem junt amb un polsim de sal i una cullerada de mantega, fins que queda un puré. Es pot fer amb una forquilla mateix.

Si fem el puré de patates de paquet seguiu les instruccions del paquet posant una mica menys del líquid que marqui a l'envàs per tal que ens quedi un puré ben espès.

Engeguem el forn al màxim perquè estigui ben calent.

Mentre les patates es fan agafem una paella i la posem al foc amb una mica d'oli. Hi posem la carn trinxada a foc mig baix i l'anem aixafant perquè la carn vaigi quedant desfeta i no en trossos grans. Hi posem una mica de sal i pebre. 

Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits. Quan la carn està cuita, no veiem ja cap tros vermell, hi afegim la ceba. 

Quan la ceba estigui ja transparent hi afegim les cullerades de tomàquet. El salem una mica i hi posem també un pessic de sucre. Si us agrada també hi podeu posar alguna herba: farigola, orenga, romaní...

Quan el tomàquet ens canvii de color ja està fet i podem apagar el foc.

Agafem una plàtera d'anar al forn i la untem amb mantega. Hi posem una capa de puré de patates, al mig el sofregit de la carn i ho tapem amb una darrera capa de puré de patata. A sobre hi posem el formatge ratllat i unes petites boletes de mantega repartides.

Posem la plàtera al forn a 180º amb el gratinador i la deixem fins que el formatge està daurat i ben gratinat.

confit d'ànec al forn

PER QUEDAR BÉ

El confit d'ànec fa menjar francés, fa menjar de restaurant, fa bó i a més és senzill. Venen unes cuixes d'ànec que ja han estat confitades amb el seu propi greix, d'aquí el nom de confit, que només s'han d'escalfar per menjar. El confit el podeu trobar envasat al buit o bé en llaunes. Compreu-lo en una botiga de confiança i que no sigui de delicatessen que us cobraran més car.

Avui us proposo una recepta amb confit d'ànec que vaig menjar a casa la meva amiga Olga i la vaig trobar deliciosa. 

Si us agrada el confit d'ànec, proveu també els macarrons amb confit d'ànec .

INGREDIENTS:

2 confit d'ànec, dues cuixes

1 poma

1 ceba petita

sal i pebre


En primer lloc engeguem el forn al màxim per preescalfar-lo.

Ara pelem la ceba i la poma i la ratllem , perquè es cogui més ràpid al forn. Recordeu que el confit ja està cuit, només l'hem d'escalfar.

Per poder-la ratllar ràpid us proposo l' artilugi fantàstic per ratllar, fer xips o rodanxes primes. En aquest cas ens interessa ratllar-ho. Si no el teniu ho podeu fer amb un ratllador manual més senzill o amb un robot de cuina.

Escalfem el confit d'aigua al bany maria. O sigui el paquet sense obrir o la llauna ja oberta la posem dins un pot amb aigua que li arribi a la meitat i esclafem l'aigua. Veurem que el greix que cobria la cuixa es va desfent.


Posem la poma i la ceba ratllada en una plàtera d'anar al forn, greix del confit que ara és com un oli, sal, pebre i una mica de sucre. NO li poseu el greix de totes dues cuixes, amb la meitat ja en tindreu prou. Substitueix l'oli i li dona gustet.

Posem la poma i la ceba ratllada al forn a 180 º 10 minuts. Ho traiem del forn afegim el confit d'ànec a sobre i ho tornem a posar deu minuts més al forn perquè es dauri una mica l'ànec. I ja està.

macarrons amb carxofes

PER SI ENCARA TROBEU CARXOFES

El fred no ens deixa del tot. Com que aquests dies encara no fa calor, les mates de carxofes encara van donant carxofes. L'altre dia passant per la carretera vaig veure que en collien encara en un camp. Abans de comprar-les, però assegureu-vos que estan bé. Han d'estar les fulles apretades, no han d'estar obertes i les fulles han de tenir un color verd, quan les puntes estan negres malament. És una mena de verdura que si no fa goig val més no comprar-la. Doncs si encara en trobeu de bones us dono una altre recepta amb carxofes, aquesta vegada amb pasta.

INGREDIENTS:

4 carxofes

200 grs. de macarrons dels més petits

1 brick de crema de llet

4 nous senceres

1 gra d'all

oli, sal i pebre


Posem una olla al foc amb sal, quan l'aigua bulli hi tirem els macarrons i els fem el tems que digui l'envàs.

Mentre triem bé les carxofes, ja sabeu que aquest és el seu secret, no les hem d'aprofitar massa. Primer tallem una mica la cua i traiem totes les fulles de l'exterior fins  que arribem a les fulles tendres de dins, que es parteixen soles amb la mà de tendres que estan. Repelem la banda del tronc, deixant només la part més blanca. Tallem tota la part de dalt de les fulles, que és la part externa i la part més dura d'elles, de manera que ens haurà quedat només el cor, que és la part que s'aprofita.

Quan les tenim triades, les tallem a làmines primes i les posem en una cassola amb una mica d'oli al fons. Amb el foc mig les passarem per l'oli perquè s'estovin una mica.

Mentre, posem la crema de llet en un pot batedor i li tirem també les nous un polsim de sal i pebre i ho passem tot plegat pel túrmix.

Agafem un all i quan estiguinles carxofes ja cuites el tirem a la cassola ben picat. Hi donem un parell de voltes perquè l'all es faci una mica i s'impregni tot plegat de l'aroma de l'all.

Quan els macarrons ja estan cuits es poden afegir a la cassola, ben escorreguts. Recordeu que si apagueu el foc molt abans d'afegir-los a la cassola no els deixeu amb l'aigua de cocció perquè es continuaran coent. Els hi heu d'afegir un bon raig d'aigua ben freda, que això pararà la cocció i impedirà que es passin.

Un cop afegits a la cassola s'hi dona un parell de voltes que es barregi tot plegat i s'hi afegeix la crema de llet amb les nous. Es deixa uns dos o  tres minuts més que la crema de llet arrenqui a bullir i ja es poden servir.

crema de xampinyons

LA TEXTURA

El més important d'una crema és la seva textura. Si la fem massa espessa, ens queda tipus puré i no és agradable, però si és massa clara queda aigualida i poc gustosa. Sempre és millor deixar-la una mica espessa i sempre som a temps d'aclarir-la una mica amb caldo, aigua i una mica de sal o crema de llet. Si la veieu massa clara ja d'entrada, traieu una mica de suc abans de passar-la pel turmix.

En aquesta li donarem un extra de gust amb un truc: els ceps secs. Encara que resulta un producte car, és suficient amb poca quantitat per donar gust. En podem tenir una petita quantitat en un pot de vidre, que tanca hermèticament i s'aguanta molt temps.

Si us agraden les cremes no deixeu de provar també : crema de pèsols , crema d'espàrrecs , sopa de tomàquet o la crema de carbassa .

INGREDIENTS:

1/2 quilo de xampinyons

2 pastanagues

1 porro gran

1 ceba

4 làmines de ceps secs

oli, sal i pebre negre


Posem en remull les làmines de ceps amb aigua.

Pelem les pastanagues i la ceba. Tallem la part més verda del porro i li traiem les primeres dues capes. Li fem un tall de dalt a baix sense arribar a l'altre cantó. Això ens facilitarà treure-li la terra que li queda entre fulla i fulla, l'esbandim bé i li sortirà tota.

Tallem les verdures a quadrats petits. Primer en fem tires i després quadrats.

Agafem una olla i la posem al foc amb una mica d'oli al fons, just que quedi cobert. Hi tirem a dins les verdures tallades i ho deixem a foc mig amb l'olla tapada fins que s'estovin. Ja veureu que deixen anar suc i es van estofant. Hi afegim una mica de sal i pebre.

Tallem la part de la terra dels xampinyons i els passem per aigua per netejar-los bé. Els tallem a trossos.

Quan les verdures estiguin toves hi posem els xampinyons i els ceps que s'hauran estovat, hi podeu tirar la seva aigua també, que dona gust. Deixem que es cogui tot plegat i quan veiem els xampinyons de color marró fort ho cobrim d'aigua, just cobrir-ho, no en poseu en excés. Ho deixem bullir uns deu minuts tot plegat i ja es pot apagar el foc.

Passeu la sopa pel turmix fins que obtingueu una crema ben fina. Si és massa espessa hi podeu tirar una mica de crema de llet, o de llet. Si hi heu posat massa aigua us quedarà massa clara i per espessir-la s'hi poden tirar un parell de cullerades de maizena desfetes en una tasseta d'aigua i posar-ho al foc fins que bulli. Remeneu-ho bé perquè no surtin grumolls. Tot te solució!!!

lluç amb verdures

LIGHT I DELICIÓS

Aquí us proposo una recepta de lluç,  ràpida i light. De vegades quan estem malament de la panxa no sabem què menjar, doncs aquest plat és completament adequat si no li poseu ni el got de vi ni el pebre. No cal que renunciem a menjar bé quan hem de fer dieta. Només cal que introduim la imaginació i el sentit comú a l'hora de crear el plat. Doncs bé un plat light i deliciós i no cal fer sempre lluç al forn, no?

INGREDIENTS:

2 talls de lluç gruixuts (compreu el lluç sencer i els talls que us sobrin els podeu congelar per un altre dia sempre surt millor de preu)

1/4 de porro

1/2 ceba

1 pastanaga

1 patata

1 got d'aigua

1/4 de got d'oli

1/4 de got de vi

1 fulla de llorer

sal i pebre

Pelem la patata, la pastanaga, la ceba i el porro. Enlloc de tallar-ho ho ratllarem tot. Si teniu robot anirà perfecte, sinó ho feu en un ratllador manual. Les verdures es couran més ràpid, trigaran el mateix que el peix.

Ho poseu tot en cru en una cassola, tots els ingredients. Es cou 15 minuts tapat i 5 minuts destapat. I ja està fet!

maduixes amb mascarpone

MADUIXES AMB NATA DIFERENTS

Al Bonpreu solen tenir productes que no trobes a d'altres supermercats. Jo compro l'essència de vainilla allà, en l'apartat de complements per fer pastissos, és una ampolleta plena d'un líquid de color caramel que és vainilla concentrada i que dona un gustet molt bó. Si no voleu comprar vainilla ho podeu substituir per pell de taronja ratllada amb els forats més petits.

I si no teniu mascarpone en compreu que va molt bé per fer postres.

INGREDIENTS:

250 grs de maduixes

1/2 tarrina de mascarpone

3 cullerades de sucre glass

6 gotes d'essència de vainilla (al gust vostre)

un raig de crema de llet


En un bol hi posem el mascarpone, la vainilla i el sucre. Li afegiu un raig de crema de llet i ho barregeu bé. Si trobeu que encara és massa espés per tenir textura de nata hi podeu afegir una mica més de crema de llet.

Netegeu bé les maduixes i li traieu la punta verda i les talleu en quatre trossos. Les poseu en un bol i li tireu el mascarpone per sobre. Si voleu que quedi en forma de filigrana com a la foto ho haureu de fer amb una mànega pastissera. Que no teniu mànega? Doncs segur que teniu un foli, és una manera una mica grollera de fer-ho però funciona. Feu un cucurutxo amb el foli, amb la part de baix que quedi oberta perquè pugui sortir el mascarpone per allà. El tanqueu amb cel·lo i hi tireu el mascarpone a dins. Aneu apretant el paper fins que surti pel forat de baix en forma de pasta de dents. Poseu-ho al bol anant
cargolant per fer la filigrana. Després de fer-ho us comprareu una mànega pastissera, que tampoc val tant. Ara n'hi ha de silicona que es netegen de meravella.

amanida de patates a la vinagreta

COMECEM AMB LES ENSALADILLES

No cal fer l'ensaladilla típica sempre. Amb la base d'una amanida de patates hi poden haver moltes variacions. Si es fan el dia abans i es guarden a la nevera sempre son més confitades. S'han de treure una estoneta abans perquè no estiguin tan fredes i guanyin gust. Com que comença a fer calor nosaltres comencem amb els plats freds, a l'estiu ens hem d'adaptar a les nostres necessitats, necessitem més líquid i els aliments crus ens ajuden. Jo vaig tastar aquesta amanida a un hotel rural del Pirineu i la vaig trobar boníssima, una amanida original. Els amos de l'hotel deien que era una recepta de la família molt exitosa que feien tot sovint.

INGREDIENTS:

2 patates noves grans (no vol dir que no siguin de segona mà, patates noves són les patates amb pell groga, no les vermelles)

1 tros de ceba tendra

unes branques de julivert

6 olives negres de les d'aragó

1 ou

oli, vinagre de vi, sal i pebre negre


Posem una olla al foc amb poca aigua i sal.  Hi posem també un ou amb la closca. Al mateix temps que couem les patates courem l'ou dur. Sobretot que l'ou estigui net.

Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grans. Quan l'aigua bulli hi posem les patates  les deixem al foc fins que les punxem amb una forquilla i estan toves. El temps dependrà del tipus de patates.

Mentres pelem una ceba tendra petita i n'agafem només la meitat. La tallem a quadrats petits, petits. Rentem el julivert el sequem bé i el piquem ben petit també.

Quan les patates estan cuites posem l'olla sota l'aixeta i anem posant aigua freda mica en mica perquè les patates es vagin refredant. Fins i tot les podem deixar una estoneta en l'aigua freda. Escorrem les patates i separem l'ou dur. Quan es refredi una mica el pelem.

Agafem la ceba i el julivert i els posem en un bol, hi afegim tres quartes parts d'oli per una part de vinagre. Això vol dir que si hi poseu nou cullerades, sis son d'oli i tres de vinagre. Hi afegiu una mica de sal, molt poca, i pebre. Ho remeneu bé i ja ho podeu tirar per sobre les patates.

Guarniu l'amanida amb les olives negres i l'ou dur tallat a quarts.

Si la deixeu reposar una hora un cop feta estarà millor que acabada de fer. Espero que disfruteu d'aquesta amanida original.

arròs amb pèsols

UNA ESPÈCIE D'ARRÒS MILANESA

Hi ha un ingredient que no us pot faltar al congelador, són els pèsols. Ah! que no us agraden, doncs no he dit res. Però els que us agradin us poden anar molt bé per improvitzar unes patates amb pèsols bullits per sopar, posar en un estofat de carn, fer-los estofats en 15 minuts...

Com que ara mirareu de tenir pèsols sempre al congelador i suposo que teniu sempre arròs a l'armari, aquest plat el podeu fer sense previsió qualsevol dia. Es una sopa d'arròs, però no és un arrós caldós.

INGREDIENTS:

1 ceba petita

6 cullerades de tomàquet triturat cru

150 grs de pèsols congelats

2 tasses d'arròs (de les de café)

10 tasses d'aigua (de les de café)

oli i sal

100 grs de formatge manxego ratllat


Posem una olla al foc amb 1 litre d'aigua i una mica de sal. Quan l'aigua bulli hi posem les dues tasses d'arròs.

Mentrestant pelem la ceba i la tallem a quadrats petits. Posem una paella amb oli al foc i hi sofregim amb el foc alt la ceba. Quan ja la veiem transparent hi tirem les cullerades de tomàquet una mica de sal i una mica de sucre. Un cop el tomàquet canvia de color i deixa l'oli separat ja estarà el sofregit.

Afegim el sofregit a l'olla i deixem bullir l'arròs vint minuts. Quan faltin 7 minuts per apagar el foc  hi posem els pèsols.

Servim l'arròs ben calent amb el formatge ratllat per sobre. No ens ha de quedar un arròs caldós, ha de quedar més aviat sec.

fideus amb costella

PLATS DE MENÚ

Fideus a la cassola, el típic plat de menú d'abans. És un menjar econòmic i amb un entrant es converteix amb el plat principal. Aquests plats convenen ara mateix, no? En lloc de costella ho podeu fer amb salsitxa, pollastre o conill o amb una mica de tot, quedarà igual de bé.

com que no tenia fideus ho vaig fer amb macarrons!

INGREDIENTS:

400 grs de costella de porc tallada petita

1 pebrot verd petit

1 pebrot vermell no molt gran

1/2 llauna de tomàquet triturat

1 tros de ceba

1 all petit

3 branques de julivert

175 grs de fideus ( si no sabeu com medir-ho ompliu el fons d'un plat de fideus i penseu que un cop cuits el volum és el doble)

oli i sal


Posem una olla al foc amb aigua.

Agafem els trossos de costella i els salem. Agafem una cassola poc fonda i hi posem un raig d'oli i quan estigui calent hi posem la costella a daurar.

Agafem el pebrot verd i mig pebrot vermell i els tallem a quadrats.

Posem els pebrots a la paella i els sofregim a foc mig.

Mentre en un got de turmix hi posem el tomàquet triturat, l'all trinxat, i la ceba i el pebrot vermell que ens ha quedat  a trossos i ho triturem tot amb una mica de sal.

Quan el pebrot ja és cuit hi posem el triturat que hem fet a la paella i el deixem que es cogui fins que es redueixi i quedi d'un color granatós.

En aquest moment hi posem els fideus i els hi donem un parell de voltes perquè agafin el gust del sofregit i de tot plegat.

Anem afegint aigua de l'olla que tenim al foc. Almenys 5 cullerots i si se'ls beu i encara no estan cuits els fideus en podem afegir una mica més. A mitja cocció tasteu per veure si heu d'afegir una mica de sal.

Deixem els fideus al foc fins que els tastem cuits.

biquini

EL TÍPIC ENTREPÀ

Tothom sap fer un biquini però jo us explicaré uns trucs per fer un superbiquini. Començarem pel pa, en lloc de posar-hi un pa de motlle normal i corrent per què no hi posem el pa "estil mediterrani" del Mercadona? És un pa de motlle una mica més gran que els normals, té mida com de llesca de pa de pagés. A més és molt gustós perquè porta una mica d'orenga, tomàquet i olives negres.

INGREDIENTS:

4 llesques de pa de motlle "estil mediterrani"

2 talls  generosos de pernil dolç

2 talls de formatge manxego tallat prim (res dels formatges cremosos ja tallats)

mantega


Traiem primer els ingredients de la nevera, la mantega el pernil dolç i el formatge manxego. No és cap tonteria, ho hem de fer abans que res perquè necessitem que la mantega estigui a temperatura ambient.

Posem una planxa al foc que s'escalfi bé.

Tallem el formatge prim i en fem prou quantitat per cobrir les dues llesques.

Posem uns daus de mantega a la planxa perquè es desfacin i abaixem el foc a una mica menys de la meitat. Hi posem les quatre llesques de pa. Si no ens hi caben les posem en dos torns. Això és el més important, les llesques de pa les torrarem tant del costat de dins com del de fora. El foc ens convé baix perquè es vagi torrant mica en mica i no se'ns cremin.

Quan estan torrades d'un cantó en traiem dues, afegim una mica més de mantega a la planxa i les altres dues les tombem i les deixem al foc. A sobre de cadascuna hi posem el pernil dolç i el formatge a talls prims. Posem la llesca que hem tret a sobre de cada biquini. Hi posem una mica de mantega a sobre escampada perquè es vagi escalfant. Quan ja estigui torrada la llesca de baix tombem el biquini i el pressionem cap a baix perquè es planxi una mica. Quan ja estigui l'últim costat torrat el podem treure.

S'ha de menjar ràpidament que fred no val res.

suquet de peix

UN SUPERGUISAT PER AL TUPER

Tots els estofats o guisats són perfectes per al tuper. Si els feu un diumenge, feu-ne una mica més de quantitat i el dimecres agraireu poder omplir el tuper per dinar amb les sobres del diumenge. Hem de ser pràctics i quan cuinem aprofitar-ho al màxim. L'èxit de la conservació dels aliments és ser curosos a l'hora de guardar-los. Un cop retirem la cassola de la taula, agafem les sobres i les posem ja en un tuper. No convé posar el tuper cremant a dins la nevera, perquè fa treballar molt l'aparell per compensar aquella escalfor, però si el tuper és tebi no hi ha cap problema es pot posar de seguida a la nevera. El que hem d'evitar és deixar una cassola a temperatura ambient encara que sigui una hora, creieu-me, no els veiem però allò es converteix en un cultiu de bacteris. Perdoneu que sigui tan crua!

INGREDIENTS:

2 talls d'escòrpora o de congre sense espines (o sigui de la part de dalt, la cua està plena d'espines) o de rap o de turbot

8 gambes petites 

2 patates

un all

una llesca de pa

6 ametlles

1 cullerada de polpa de nyora o la polpa de dues nyores ( venen uns pots de polpa de nyora que van la mar de bé) 

un tomacó petit

un raig de vi blanc

Pel brou:

Peix per sopa ( crancs, cintes, espines, congre, cap de rap, gambetes petites)

1/2 porro

1 tomàquet petit

1/2 ceba

1 l. d'aigua no més

Si teniu espines de peix, el cap de l'escòrpora, les pells de rap, o n'heu demanat a la peixateria, podeu fer un brou de peix per no posar-hi aigua sola al suquet. Si no teniu temps de fer el brou es pot fer només amb aigua, cap problema. Si feu l'esforç, però, ho agraireu. Fixeu-vos que mentre es cou el brou podeu anar avançant tot el demés, per tant no estareu més estona fent el menjar si feu el brou.

Per fer el brou agafem una olla no gaire gran i hi posem una mica d'oli al fons i la posem al foc. Hi posem el peix que tinguem per fer brou. Hi afegim el porro, la ceba i el tomàquet i ho deixem tapat a foc mig. Quan tot plegat s'ha estovat una mica, uns 10 minuts en total hi podeu posar l'aigua, que cobreixi tot plegat i un dit més. Ho salem una mica i ho deixarem vint minuts més al foc mentre preparem tot el demés. El foc no ha de ser molt alt perquè sinó se'ns evaporarà tot el brou.

Pelem i tallem a quadrats no gaire grans les patates. Ja les tenim a punt per quan les necessitem.

Agafem l'all i el pelem. En una cassola hi posem un raig d'oli i quan estigui calent hi afegim l'all, la llesca de pa, el tomacó i les ametlles, abaixem el foc. Ho sofregim i ho tombem que no es cremi i quan ho veiem torrat ho posem en un pot de turmix i ho guardem fins després.

Seguidament apugem el foc i hi posem les gambes i les saltegem ràpidament. Només volem que deixin anar el suc. Les traiem i les deixem en un plat perquè les afegirem just al final.

Salem el peix i el passem per farina i posem els talls a la cassola, que es facin d'un costat i de l'altre. Amb el foc viu però no alt al tope. Si se'ns enganxen una mica no passa res. Ara és el moment de posar-hi un raig de vi blanc. Quant és un raig? Doncs el temps d'abocar i dir un. Remenem bé la cassola per le anses i veureu que l'enganxat es desfà.

Ara ja hi podem afegir les patates i cobrir-ho amb el brou. El brou ha de cobrir just les patates i el peix, no en poseu més que quedarà aigualit. Ho deixem tot plegat que faci xup-xup amb el foc baix durant 10 minuts. 

Agafem el pot del turmix que teniem apartat i hi posem la cullerada de polpa de nyora. Si no teniu el potet de vidre de polpa de nyora haureu de fer com les àvies. Poseu un pot amb aigua al foc i quan bulli hi tireu les nyores i apagueu el foc. Les deixeu uns 10 minuts en remull i les traieu. Les obriu per treure-li la cueta i rasqueu la pell amb un ganivet per extreure'n la polpa. Ja veieu que és més fàcil buscar el potet de vidre.

Quan tinguem el pot del turmix amb la nyora hi posem una mica del caldo de la mateixa cassola, unes quantes cullerades perquè la picada que farem sigui una pasta, no només pols.

Quan hagin passat els deu minuts afegim la picada a la cassola. Escureu bé el pot amb una mica més de caldo de la cassola per aprofitar bé la picada. Remeneu bé la cassola per les anses perquè es reparteixi bé la picada i deixeu la cassola al foc destapada 5 minuts més. Ara és el moment de tastar-ho per si fa falta una mica de sal i de comprovar que les patates ja estan cuites, les punxeu amb una forquilla i veureu si es fa amb facilitat o ofereixen resistència. Si es resisteixen haureu de deixar la cassola uns minuts més fins que estiguin cuites.

Com tots el guisats, un cop reposats a la cassola amb el foc apagat, milloren.

fricandó de carxofes

SEMBLEN LA RENFE

Tenim les carxofes endarrerides, aquest any han sortit més tard. Com que va fer aquelles gelades, elles prudents, es van esperar a florir. Les que van ser més atrevides ho van pagar car perquè es van gelar. Per tant encara trobem carxofes al mercat i em consta que encara n'hi ha als camps perquè n'he vist.

Avui un plat de fricandó sense carn, us adverteixo que no la trobareu a faltar, queda boníssim. Em reservo la versió amb carn per un altre dia. 

INGREDIENTS:

5 carxofes

2 patates grans

200 grs de pésols congelats bons

1 ceba mitjana

6 cullerades de tomàquet cru triturat de llauna

farina

una tasseta de vi negre

oli, sal i sucre

Pelem les patates i les tallem a quadrats no massa grans.

Triem les carxofes, els traiem les fulles exteriors fins que les veiem més clares i se'ns trenquin al doblegar-les. Tallem tota la part de dalt de les puntes de les fulles, n'hem de treure la meitat de la carxofa de la part de dalt i repelem la part de baix, que no ens quedi cap tros de fulla verda de fora. Si no ho feu així us arrepentireu perquè se us faran fregalls a la boca.

Posem una paella amb oli al foc. Tallem les carxofes en quatre trossos i les passem per farina i les fregim en l'oli, fins que es daurin una mica. Les traiem i les reservem en un plat.

Fregim ara en el mateix oli les patates fins que quedin una mica daurades. Les anem tombant, perquè no ens quedi sempre el mateix tros a sota i així es faran de tot arreu. Quan estiguin les retirem al mateix plat que les carxofes.

Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits.

Agafem una cassola i li posem una mica d'oli que hem fet servir per fregir les carxofes i les patates i la posem al foc. Hi tirem la ceba i l'anem remenant. Li afegim una mica de sal i quan es vegi tova hi afegim les cullerades de tomàquet, hi posem una miqueta més de sal i una mica de sucre.

Al cap de cinc minuts el tomàquet ja ha canviat de color i li afegim la tassa de vi negre. Ho remenem bé i hi tirem les carxofes i les patates. Ho barregem en compte perquè s'empapin de tots els gustos i hi afegim els pèsols congelats. Li donem un parell de voltes més i ho cobrim amb aigua. Deixem la cassola a foc mig durant set minuts i ja podem apagar. Assegureu-vos que les patates estan cuites i si està bé de sal abans d'apagar el foc.

Com tots els guisats si reposen una mica estan més bons.

pa amb oli i xocolata

COMBINACIÓ ORIGINAL

Els artesans de xocalates ja fa temps que ens han acostumat a la xocolata amb sal, amb quicos, amb escames de sal... i la veritat és que la sal li va molt bé a la xocolata negra. Us recomanao uns postres per fans de la xocolata o un berenar especial. No tingueu remordiments... penseu que diuen que per anar bé hauríem de fer 5 menjades al dia, per tant berenar és saludable, no arribes amb tanta gana a l'hora de sopar. 

Feu les torrades més primes, seran millors.

INGREDIENTS:

1/2 rajola de xocolata negre per fondre

4 llesques de pa de barra

oli i sal ( si la sal es maldon millor)

Engeguem el forn a 150 º.

Agafem un pot gran i un bol que hi càpiga a dins. Agafem el pot, hi posem aigua i el deixem al foc fins que l'aigua estigui ben calenta. Traiem el pot del foc.

Dins el bol hi posem la mitja rajola de xocolata tallada a trossos i un raig d'oli. Posem el bol dins el pot amb l'aigua calenta. Veureu que la xocolata s'aniran desfent.

Mentres tallem les torrades primes, hi posem un raig d'oli amb el setrill i les posem al forn a 100º. En 10 minuts com a molt les veureu daurades. Aneu-les vigilant, es cremen en un no res.

Poseu a sobre de cada torrada una cullerada de xocolata i espolseu una mica de sal per sobre.

creps dolces i salades

LA TRADICIÓ

A casa tenim la tradició de menjar creps per esmorzar el dia de reis. Primer esmorzem i després mirem els regals. Fins i tot faig una carta de creps dolces i salades per poder triar. En faig del que tinc per la nevera. De fet les creps ho admeten tot, és com un embolcall i el farcit pot ser del que sigui.

És la primera cosa que van aprendre a fer els meus fills tots sols. Avui us explico com fer la pasta i les quantitats i després alguns exemples, però vosaltres feu-los del que vulgueu. Podeu provar de fer també un pastís de creps o d'altres creps més elaborats com: crep de carbassó i gambes.

I si tireu pel dolç i us agraden les postres proveu aquestes superfàcils : sandvitx de galetes , coca de vidre o pastís de galetes.

de xocolata i gerds

de plàtans, nous i xocolata

de xocolata

INGREDIENTS: (per uns 12 crepes)

1/2 l de llet

250 grs de farina

3 ous

50 grs de mantega

1 polsim de sal, molt poca

100 grs aprox de mantega per posar a la paella i fer els crepes

Penseu que encara que fem crepes dolces a la massa sempre s'hi posa un pel de sal.

Agafem la mantega i la posem en un pot a foc suau perquè es desfaci, si teniu microones ho podeu posar amb poca potència i poc temps. La mantega s'ha de desfer, però no bullir.

En un pot de turmix hi posem els ous, la farina, la llet, la mantega ja desfeta i la sal. Ho batem tot bé. Deixem el pot a la nevera durant vint a trenta minuts. Això és perquè la mantega dins la massa torni a agafar consistència.

Mentre podeu anar pensant amb el farcit que hi voleu posar i preparar-ho. 

Melmelada, coco, caramel, fruites, sucre, licor, ratlladures de cítrics, fruits secs... si són crepes dolces.

Embotits, formatges, verdures, salmó, tonyina... si són salades.

El més complicat dels crepes és el donar-los la volta. Però no us espanteu, amb una mica de pràctica us sortiran bé, potser no els primers però després ja ho veureu. Sempre hi haurà espabilats que triunfaran des de la primera crepe, però l'important és no defallir.

Anem per parts. Agafem una paella de mida mitjana, o sigui ni la gran ni la petita, no sé si queda clar.

La posem al foc i deixem que s'escalfi bé. Hi posem un tros de mantega i veurem que es desfà. 

Agafem un cullerot dels de sopa i tirem la pasta de la crepe a la paella just fins que cobreixi el fons, si en poseu massa li costarà de coure. Distribuim bé la pasta per tot arreu fent girar la paella perquè s'escampi. Quan veiem que la crepe s'infla per trossos, ja ho veureu, vol dir que ja està cuita d'aquell costat i es pot tombar. Com tobar-la? Aquí ve la part delicada. Agafeu una espumadora plana, de les d'escudellar verdura o treure els ous ferrats de la paella i passeu-la suaument per sota de la crepe i amb un gest ràpid l'aixequeu i la tombeu de l'altre costat. Un cop ja estigui cuita la traiem deixant-la relliscar de la paella al plat. Torneu a posar mantega a la paella i torneu a fer la mateixa operació per fer un altra crepe. Mentre teniu una crepe al foc en podeu farcir la que ja heu tret.

Tranquils , hi ha com una tradició-maledicció  que fa que la primera crepe no surti bé i s'hagi de llençar, no em pregunteu perquè, no sé si està poc calenta la paella o què passa, però moltes vegades la primera no surt bé i es trenca. Cap problema, es llença i es fa la següent. La qüestió es perseverar i no desesperar-se.

Un cop la crepe a fora es farceix del que vulgueu. Penseu a tenir-ho preparat tot abans de posar-se a fer les crepes, així les podreu servir a mida que les aneu fent.

crepe de mozzarella i pernil dolç

crepe de tomàquet escalivat i pernil serrà