dimarts, 28 de febrer del 2012

rap a la romana

TRANQUILS! EL RAP NO ÉS IMPRESCINDIBLE

Amb això vull dir que hi ha d'altres peixos que també es poden fer amb el mateix sistema. De totes maneres us diré un secret: és una manera de fer el rap que comprant-ne poc et dona per molt. El secret serà trobar una bona peixetera que t'ho sàpiga fer bé. Es tracta de comprar un tros de rap  d'uns 300 g i fer -lo tallar en dos trossos, el d'un costat i el de l'altre de l'espina. Un cop separats els dos trossos es fan petits medallons prims. De cada costat us poden sortir 6 medallons. 
Si no ho feu amb rap podeu utilitzar filets de gall a tires o perca, encara que aquesta última té fama de ser políticament incorrecta. Ha des ser un peix que tingui una certa textura perquè no es desfaci.






INGREDIENTS:

300 g de rap tallats a medallons prims (com he explicat a dalt)

1 ou

farina

sal i oli

un tall de llimona (per servir)


Repassem bé tots els talls de rap i vigilarem que no tingui part de la pell. Si hi queda pell això quan ho posem a la paella tiba i fa que els talls quedin en forma de cassoletes i no es fregeixen plans i el rebossat queda cru a trossos. En fi, que tingueu la paciència de treure amb unes tisores tota la pell que hi hagi quedat.

Agafem un ou i el batem com per fer una truita amb una mica de sal.

Posem una paella al foc amb oli abundant i deixem que s'escalfi molt.

Mentre en un tros de paper d'alumini hi posem farina. Rebossem els talls de rap en la farina i després els passem per l'ou.

Els posem a dins l'oli quan estigui ben calent. Si l'oli no els cobreix se'ls ha de tombar perquè es coguin de l'altra banda.

Els traiem sobre d'un paper absorbent per treure l'excès d'oli i els salem una mica per damunt. Els servim en una plàtera acompanyats d'un tall de llimona per si algú se'n vol posar.

dimarts, 21 de febrer del 2012

flam d'ametlla

POSTRE CLÀSSIC

No sé perquè en posar aquest títol m'ha vingut al cap un postre que era típic abans als restaurants que es deia "pijama". Els que sou joves no el deveu conèixer però els que ja tenim una edat l'haviem vist a les cartes com el postre estrella. Es tractava d'un plat pla amb prèssec i pinya en almíbar, un flam, dues boles de gelat i nata. Com a decoració es posaven dos vanos Rifacli. Era espectacular i la gent s'ho menjava després d'un dinar contundent, no us penseu...
En fi avui us explico un flam, pelat i pelut, sense res més. Us el podeu menjar per postres o tenir a la nevera per berenar. Tampoc engreixa tant com això, si en mengeu un tros petit!








INGREDIENTS:


 1/2 pot de pasta de llet d'ametlla, de la que sembla llet condensada

 1/2 l. de llet (també pot ser llet d'ametlla sense sucre li donareu més gust)

 tres ous

 3 cullerades de sucre

8 ametlles torrades

sucre caramel

Engeguem el forn al màxim per escalfar-lo.

Passem la pasta de llet, la llet, els ous i el sucre pel turmix.

Agafem un motlle gran o uns quants de petits per posar al forn i hi posem un raig de sucre caramel a sota amb uns quants trossos d'ametlles torrades partides. A sobre hi posem la barreja de la llet amb els ous i el sucre.

Agafem una plàtera plana amb aigua i hi posem els motlles a dins. Ho courem al bany maria, que vol dir envoltar-ho d'aigua perquè la temperatura sigui sempre constant i moderada.

Ho posem al forn a 200º uns vint minuts, si teniu ventilador li anirà bé perquè l'esclafor es distribueix per tot arreu. Ho traiem quan veiem que està ters i ja no està líquid.

Els deixem refredar i els desenmotllem per servir-los. Si els voleu guardar a la nevera els deixeu sense desenmotllar.




dissabte, 18 de febrer del 2012

sopa de poma al curri

OBRIR LA NEVERA I TROBAR UNA COSA CALENTA

Les sopes a l'hivern és el que vé més de gust. Quina il·lusió ens fa quan arribem a casa amb peus i mans gelats i obrim la nevera i trobem un tuper amb sopa per escalfar i amb dos minuts disposem d'un plat calent. Perquè no ens cansem de les sopes, podem fer-les variades, en podem fer de tot.  Mireu aquesta sopa amb poma i api boníssima.







INGREDIENTS:

4 pomes Golden

1/2 porro

1/2 ceba

2 branquetes d'api

curri

sal

oli


Agafem el porro el pelem i el tallem a trossos. Fem el mateix amb la ceba. Tallem l'api a trossos ben petits fins i tot la part de les fulles.

Posem una olla al foc amb un fons d'oli i les verduretes que hem tallat, a foc baix i tapat, perquè es vagin fent i estovant. Ho anem remenant i quan ho veiem ben cuit i tou hi posem una mica de curri, al gust, i una mica de sal. Hi afegim les pomes sense pelar i tallades en 8 trossos. Les deixem tapades que s'estovin. Quan les toquem ja tovetes hi afegim aigua fins que ho cobreixi, no més, sino ens quedarà una sopa aigualida i no interessa.

Ho deixem coure uns deu minuts i ho traiem del foc i ho passem pel turmix. Colem la crema perquè quedi ben fineta. Ho passem per un colador dels fins amb el cullerot donant voltes i prement contra el colador fins que tota la sopa passi i quedi una cremeta ben fina. D'aquesta manera acabem de treure si han quedat trossos de pell o llavors.

Com sempre feu-ne quantitat i guardeu-la a la nevera que aguanta una setmana. El més important és guardar-la a la nevera de seguida, no deixar-la sobre dels fogons que aleshores és quan es fa malbé de seguida.





dimarts, 14 de febrer del 2012

croquetes d'espinacs

A DISFRESSAR QUE ÉS CARNAVAL!

Ja sabeu que quan un aliment no ens agrada us demano que en comptes de renunciar a ell, busquem la manera de menjar-lo que ens resulti més agradable. Jo crec que els aliments es podrien dividir en diferents categories: els que mengem habitualment, practicament cada dia, els que mengem regularment potser cada setmana o cada quinze dies i alguns aliments que mengem molt de tant en tant, potser una o dues vegades a l'any. L'important és no renunciar a cap producte i utilitzar el que ens doni el mercat, el que trobem que fa més goig.
Avui disfressarem espinacs, que són molt verds i fan molt respecte. En croquetes els espinacs ens queden més suaus i agradables. Proveu-ho.







INGREDIENTS:

1/2 paquet d'espinacs congelats, uns 250 grs

3 cullerades de farina

1 got i mig de llet

1 grapat de pinyons

1 ceba petita

oli i sal

un ou

pa ratllat


Agafem una paella i la posem al foc amb oli al fons. Hi posem els espinacs congelats mateix a sobre amb el foc baix. Anem tombant el cub dels espinacs pels diferents costats perquè es vagi estovant. Quan el cub ja s'ha escalfat i es va descongelant, l'escampem per la paella i amb unes tisores anem tallant els espinacs perquè estiguin esmicolats. Si convé hi podeu posar una mica més d'oli perquè els espinacs en xupen molt.

Al mateix temps en una altra paella hi posem oli i la ceba trinxada a quadrats petits, a foc baix fins que estigui transparent i tova.

Quan veiem els espinacs cuits, hauran canviat de color, es tornaran d'un color verd més fosc, hi podem afegir, els pinyons i la ceba ja cuita.

Hi afegim una mica de sal i les cullerades de farina. Hi donem un parell de voltes a la farina perquè es cogui una mica.

Hi afegim la llet i ho anem remenant, si veieu que ha quedat massa espès en poseu una mica més.

Ara vé el moment de paciència, s'ha d'anar remenant fins que la massa estigui tota junta, veureu que queda com un massa tota sencera, aleshores ja es pot apagar el foc.

Deixem refredar la massa. Si no teniu més temps ho podeu deixar a la nevera per fer les croquetes l'endemà.

Agafem la massa i anem fem les croquetes agafant una cullerada i amassant-la amb la mà com si fos plastilina.

Agafem un ou i el batem amb una mica de sal en un plat fondo. Posem el pa ratllat sobre un tros gran de paper d'alumini,  més o menys de la mida d'un plat gran.

Agafem les croquetes i les passem primer per ou batut i després per pa ratllat.

Per fregir-les posem una paella petita amb oli molt abundant i esperem que estigui ben calent abans de posar-les. Les anem fregint sense posar-ne moltes, per evitar que l'oli es refredi, les anem fregint per tandes.

El sistema de fer la massa de les croquetes i de fregir-les sempre és el mateix, si les voleu fer d'altres coses en podeu fer del que vulqueu.

dissabte, 11 de febrer del 2012

llaminera de porc amb salsa de xampinyons

CARN PER DIUMENGE I RÀPIDA!

La llaminera és aquella part  llarga i prima que medeix uns 20 cms i en castellà en diuen solomillo. És una part del porc molt tendra. També és una mica cara, però penseu que es pot substituir per llonza de porc o per carn magra que sempre surt més bé de preu.
Amb aquesta salseta es pot fer un diumenge i ja veureu que ràpid.
Si us agrada la carn de porc podeu provar altres receptes fàcils: rotllets de llaminera de porc , costella de porc al curry , llom amb mel i mostassa .






INGREDIENTS:

1/2 llaminera gran o 4 talls de carn de porc una mica gruixuts d'un cm aprox.

150 grs de xampinyons

1 ceba petita

1 brick de crema de llet

una mica de vi blanc (com un dit d'una tassa de café)

sal i pebre


Agafem els xampinyons, els traiem la punta que tinguin amb terra i els rentem bé. Els laminem ben primets. Si teniu robot de cuina es poden fer al robot.

Agafem la ceba la pelem i la ratllem amb un ratllador o amb el robot.

Preparem els talls de llaminera. Si hem comprat llaminera en fem uns talls d'1'5 cms aproximadament. Salem i pebrem els talls i els deixem a punt per després.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli. Hi posem la ceba ratllada i quan hagi agafat una mica de color daurat hi afegim els xampinyons. Els deixem fins que després de desprendre aigua se l'hagin tornat a beure. Hi afegim aleshores sal i pebre i la crema de llet. Abaixeu el foc, que no es redueixi massa mentre feu la carn. Si convé el podeu apagar fins després.

Mentre en una altra paella hi posem una mica d'oli, molt poc i amb el foc ben alt hi posem la carn que es faci per un costat i per l'altre. Els deixem que quedin enrossits d'un costat i de l'altre.

Retirem la carn i hi posem un raig petit de vi blanc perquè es desprengui de la paella tota la substància de la carn.

Tirem aquesta mica de vi blanc a la paella de la salsa amb els xampinyons i deixem que es reduieixi tot plegat dos minuts.

Servim la carn amb la salsa per sobre. Mireu de mantenir la carn calenta mentre acabeu de fer la salsa. Per exemple prop del foc i no enmig de la corrent d'aire!
dimecres, 8 de febrer del 2012

verdura al vapor

AVÍS: NO M'AGRADA LA COLIFLOR

Ni la coliflor ni el bròquil, però he anat buscant maneres de menjar-m'ho. Més que res perquè en aquesta època de l'any sembla que al camp no hi hagi res més, totes les parades estan plenes d'aquesttes verdures.
Doncs la manera number one per mi és aquesta. Feta al vapor queda boníssima, molt fina i molt ràpida, és més ràpida de cuinar que bullida. Com que hi ha poca aigua bull de seguida i en deu minuts o quinze màxim podem tenir la verdura feta. Si l'acompanyem de salsa tàrtara, per allò de disfressar-la una mica, doncs... que m'agrada i tot!



No pot ser més "al vapor" aquesta verdura!






INGREDIENTS:

1 pastanaga gran

2 patates

1 tros de coliflor

1 tros de bròquil

2 espàrrecs

1 fulla llorer

1 gra d'all

salsa tàrtara:

6 cullerades grans de maionesa

3 cogombres en vinagre

2 cebetes en vinagre

3 tàperes en vinagre

una mica d julivert ben trinxat

una cullerada de postre de sucre

una cullerada de postre de mostassa


Pelem les patates i les pastanagues i les tallem a trossos no molt grans. Com més grans són més trigaran a fer-se.

Tallem els espàrrecs amb la mà per allà on es parteixen, la part més gruixuda la retireu i aprofiteu la part de la punta. Talleu la punta en dos trossos.

Aneu tallant el bròquil i la coliflor en ramets.

Agafem una cassola i hi posem aigua al fons, la fulla de llorer i l'all. L'aigua ha d'arribar just fins la cistella del vapor. A sobre de la cistella de vapor hi disposem les verdures i hi posem sal per sobre. Posem la cassoloa al foc, a foc alt.

Al cap de 10 o 15 minuts ja estarà la verdura feta. Per saber-ho punxeu-la amb una forquilla i comproveu que està tova.

Servim la verdura amb la salsa tàrtara al costat per posar al gust o senzillament amb un raig d'un bon oli.



diumenge, 5 de febrer del 2012

papardelle amb tomàquet i alfàbrega

PASTA PER TOT L'ANY

La pasta, aquest plat que cada setmana cau sí o sí. Doncs variem la forma de menjar-la, realment hi han moltes receptes per cuinar-la. Avui amb mozzarella i tomàquet amb el toc d'alfàbrega. Penseu que l'alfàbrega és molt bona fresca, però per tenir-ne sempre a punt no és fàcil. Doncs una possibilitat és comprar-la fresca i tenir-la al congelador dins una bossa de plàstic. No és tant bona com la fresca però és més gustosa que la seca.






INGREDIENTS:

170 grs de papardelle (són les tallarines amples)

1 mozzarella fresca o 20 boletes de mozzarella fresca

1 paquet de tomàquets cherry

1 dent d'all gran

1/2 pot de tomàquet de llauna triturat

alfàbrega fresca


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi posem la pasta i la bullim el temps que indiqui l'envàs.

Mentres en una paella hi posem un raig d'oli i la dent d'all aixafada amb un cop de ma, perquè el gust impregni l'oli. Ho posem al foc i al cap d'un moment, quan l'oli comenci a agafar gust d'all- ja en sentireu l'olor- hi posem  el mig pot de tomàquet de llauna triturat. Ho amanim amb una mica de sal i sucre.

En una altre paella hi posem un raig d'oli i anem saltejant les tomàquets cherry, que s'estovin durant uns deu minuts. Amb el foc apagat hi posem les fulles d'alfàbrega tallada a trossos.

Un cop la pasta ja està l'escorrem bé i la posem en una plàtera fonda.

Hi barregem la salsa de tomàquet, els tomàquets cherry i la mozzarella tallada a trossos o les boletes de mozzarella.
dimecres, 1 de febrer del 2012

entrepà de verdures a la planxa amb romesco

COLESTEROL

Segurament que no us ha arribat el moment de vigilar el vostre colesterol però si fos així, s'haurien acabat els entrepans d'embotit. De totes maneres sempre ens quedarà el món vegetal. No desespereu que ens podem fer entrepans gustosos i sans sense posar-hi greix!






INGREDIENTS:

1 pastanaga petita

1 tros de carbassó

1 tros d'esbergínia

1 tros de ceba tendra

1 all tendre

1 tros de pebrot vermell

2 rodanxes de tomàquet

1 espàrrec verd

1/2 endívia

1 tros de barra tipus rústica

salsa romesco


Es tracta de tallar les verdures en talls prims perquè es facin ràpid.

Posem la planxa al foc i quan estigui ben calenta hi posem les verdures a sobre per tandes, tombant els talls quan estiguin fets d'una banda. No posem el foc a tot gas, convé més anar-les tombant i que no es cremin. Un cop fetes les podem amanir amb una mica de sal, molt poca.

Obrim el pa i hi posem en un costat les verdures ben repartides fent capes, que hi trobis una mica de tot en cada queixalada. I a l'altre costa hi untem la salsa romesco.

Si fem més quantitat de verdures a la planxa les podeu guardar en un tuper per un altre dia. És un entrepà que es pot menjar fred o calent.
dissabte, 28 de gener del 2012

mongetes amb cloïsses


NUTRITIU

Resulta que hem de menjar llegums dues vegades a la setmana. Us he dit que podeu tenir llegums cuits en una bossa de plàstic al congelador? Si els compreu al mercat en una bona parada són infinitament millors que els de pot de vidre. Només els heu de treure una estona abans del congelador. Sempre va bé tenir receptes diferents per provar. Aquesta és molt senzilla i ràpida, fins i tot per un diumenge si heu de quedar bé!








INGREDIENTS:

1/2 quilo de mongetes cuites

1/2 quilo de cloïsses

1 tomàquet madur gran

1 all

julivert

raig de vi blanc

pebre negre

un grapat de pinyons

oli 


Si no netegeu bé les cloïsses i hi trobeu sorra, no en voldreu menjar mai més. Així que la primera cosa que farem serà enganyar les cloïsses. Les posem en un recipient amb aigua i un grapat ben gran de sal. L'aigua ha de quedar salada perquè s'hi trobin com a casa. Hi tirem també un parell de gotes de vinagre. Posem les cloïsses a dins durant uns deu minuts, ben tranquil·les perquè s'obrin i deixin anar la sorra que porten al seu interior. Passat aquest temps les belluguem una mica i les esbandim bé. Ja veureu com al fons del recipient ha quedat la sorra.

Agafem una cassola i hi posem un raig d'oli i les cloïsses. De seguida hi posem el tomàquet ratllat i l'all i el julivert ben trinxats petits. Hi posem també una mica de pebre negre i un raget de vi blanc al cap d'un moment.

Un cop s'obrin les cloïsses tot plegat farà una mica de suquet. Ho deixem fins que el tomàquet s'ha cuit una mica, no ha de quedar sec, ens interessa que hi hagi aquest suquet. Hi posem ara les mongetes cuites.

Agafem una mica de suc, unes quantes mongetes i el grapat de pinyons i ho passem pel túrmix.

Ho tirem dins de la cassola i ho deixem cinc minuts que es faci tot plegat. El suc ens quedarà espesset i boníssim.

Si ho deixeu reposar amb el foc apagat cinc minuts més s'acaba de posar tot a lloc, paciència nois!

dimecres, 25 de gener del 2012

pastís de xocolata i gingebre

UNA TARDA D'HIVERN 

Ve de gust passar una tarda fent pastissos ara que fa fred, engegar el forn i deixar que la cuina s'escalfi i que al cap d'una estona faci una olor irresistible, no?
Prepareu ingredients i sobretot algun estri per mesurar pesos, ja sabeu que és el més important per fer pastissos.
Recepta treta del llibre "500 pasteles" que em va regalar la meva neboda. Els vaig provant mica en mica.







INGREDIENTS:

140 grs. de xocolata negra 70%

85 grs. de mantega

3 ous grans (clares i rovells per separat)

28 grs. de farina

gingebre fresc un tros com d'1 cm quadrat o gingebre mólt

55 grs. de sucre blanc

pols de cacao amarg per guarnir


Escalfem el forn a 160º i engrassem un motlle desmontable circular de 20 cms. i el forrem de paper sulfuritzat.

Posem la xocolata i la mantega dins un bol i el posem dins un pot d'aigua, sense uqe l'aigua ens entri a dins al bany maria i engeguem el foc perquè s'ecalfi l'aigua del pot. Es tracta de desfer la xocolata a mida que l'aigua es vagi escalfant i la xocolata i la mantega agafin temperatura. D'qauesta manera però com que és al bany maria la xocolata no està directament al foc, sinó que s'ha d'anar escalfant només per desfer-se. Quan s'hagi desfet la retirem del foc i la deixem que es refredi una mica.

Ara preparem els altres ingredients. Necessitem 3 rovells d'ou 28 grs de farina i el gingebre ratllat ben petit.

Bateu també en un recipient les clares a punt de neu. Si teniu un turmix o un robot de cuina tindreu una eina per poder-ho fer. Un cop ja estan espumoses hi afegiu cullerada a cullerada els 55 grs. de sucre sense deixar de remenar.Un cop a punt  reserveu-les per després.

Ara ja tindrem la xocolata refredada. Afegiu els rovells i remeneu bé. Afegiu la farina des d'un colador. Hem de fer com una pluja de farina a sobre del bol i anar remenant, d'aquesta manera no se'ns faran grumolls. Finalment hi afegiu el gingebre ratllat.

En aquest moment incorporem a aquest bol les clares a punt de neu. Ho remenem com si emboliquessim, amb molta delicadesa per impedir que les clares es desinflin.

Ho tirem dins el motlle i ho posem al forn 25 minuts fins que ho trobem més o menys ferm al tacte però tou de dins.

El traiem del forn i el deixem refredar. Quan estigui fred el desenmotllem i li tirem per sobre el cacao en pols i també li podeu tirar sucre glass. Si hi poseu posavasos a sobre anireu fent formes quan tireu la pols per sobre, els canvieu de lloc i amb l'altre color quedaran altres formes. Mireu la fotografia.

Mmmmmm! Boníssima la combinació de xocolata i gingebre!
diumenge, 22 de gener del 2012

wok de mongeta tendra

NO SIGUEM LLEPAFILS

Precisament si no voleu trobar fils a la mongeta perona el que heu de fer és treure'ls abans amb un pela-patates. Passeu l'estri per cada costat de la mongeta i veureu com s'emporta els fils.
Ara ja no teniu excusa per no menjar mongetes nens. Va que les prepararem d'una forma moderna i una mica al dente que encara estan més gustoses. Si pot ser cuineu-les abans que portin dues setmanes a la nevera, ja seria un miracle que fossin gustoses després de passar quinze dies allà oblidades!!










INGREDIENTS:

1/2 quilo de mongeta tendra

2 cebes tendres

1 manat d'alls tendres

1 all

salsa de soja dolça

gingebre mólt o curry i si no en teniu pebre negre.


Després de rentar-la bé triem la mongeta. Traieu la punta de dalt i de baix i passeu el pela-patates per cada costat per endur-se'n els fils.

La poseu a bullir uns deu minuts amb aigua amb sal. Si un cop triades les partiu de dalt a baix pel mig, com que seran més primes les tindreu cuites en cinc minuts. Vosaltres mateixos calculeu en quina feina estareu més temps, si tallant-les o bullint-les senceres. Escorrem la mangeta tendra i la guardem per després.

Triem la ceba tendra, li traiem la pell de fora i li tallem la cua. La tallem en quatre trossos, si són petites en dos trossos estarà bé.

Triem els alls tendres, li traiem la pell de fora i la part verda de dalt i la cua fregallosa de baix. Els partim en dos trossos, perquè no siguin tan llargs. Si fossin molt gruixuts els podeu partir per la meitat.

Agafem un wok i el posem al foc ben alt amb un rajet d'oli. Ja sabeu que el foc ideal pel wok és el de flama, però jo ho faig amb la vitro i no passa res.

 En el wok es tracte d'anar posant els ingredients i fer-los voltar pel recipient perquè es vagin fregint. Posem  primer la ceba tendra, la saltegem una mica i després hi posem  la mongeta tendra. Després els alls tendres, després l'all ben trinxat, tres cullerades de soja un polsim de gingebre mólt.

No em digueu que no vé de gust menjar verdureta!
dimecres, 18 de gener del 2012

escudella barrejada

NO TREBALLAR EN VA

Moltes vegades fem caldo i en fem en quantitat per congelar i tenir-ne per més dies.
Doncs bé, el primer dia que fem caldo, en lloc de menjar la carn d'olla podem fer la varietat de l'escudella barrejada. Pot ser un plat únic per sopar. La resta de caldo el gaurdem per una altre dia fer una sopa de fideuets.







INGREDIENTS:

1 olla d'escudella i carn d'olla (vegeu la recepta)

100 grs de cigrons cuits

4 fulles de col, bledes o espinacs (el que us agradi)

un grapat de fideus gruixuts

un grapat d'arròs


Posem el caldo al foc i hi afegim les fulles de col i els fideus i l'arròs.

De l'olla del caldo traiem la patata, la pastanaga, pilota, pollastre, butifarra, orella, conill de vedella tot el que tingueu i ho talleu a trossos petits.

Quan ho tingueu tot fet a trossos petits els poseu dins de l'olla i hi afegiu també els cigrons. Amb 20 minuts en total l'arròs i els fideus ja estaran cuits i l'escudella feta.

diumenge, 15 de gener del 2012

arròs amb verdures

PLAT PEL DIA A DIA

I tant! No us espanteu. Un arròs a la cassola, encara que sigui de verdures, no és complicat i amb una mica d'organització el podeu fer un dia de cada dia amb molt poc temps. Com? Doncs cuineu-lo un diumenge amb temps i abans de posar-hi l'arròs guardeu-ne la meitat per un altre dia i ho congeleu. Un dimarts qualsevol, us emportareu una alegria quan no tingueu res preparat i pugueu treure el tuper, i en mitja hora tenir fet un arròs amb verdures boníssim. 
Com sempre hi podeu posar les verdures que vulgueu a més de les que diu la recepta: mongeta tendra, carbassó, espàrrecs, moniato, coliflor, espinacs, porros...el que tingueu a la nevera. Els alls tendres però li donen un toc especial. 
Proveu l 'arròs amb bacallà i carxofes és espectacular.







INGREDIENTS:

100 grs de pèsols congelats

1 carxofa

1 pastanaga

2 alls tendres

1/2 pebrot vermell

100 grs. de xampinyons

una mica de bròquil

2 tasses d'arròs

oli i sal

pel sofregit:

10 cullerades de tomàquet triturat cru

1 tros petit de pebrot vermell

2 branques de julivert

1/4 de ceba

1 all petit

una mica de sal

Triem la carxofa, primer tallem la cua de la part de baix. Després anem traiem fulla per fulla més o menys fins la meitat fins que veiem que les fulles ja són tendres. Ho sabrem perquè al doblegar-les es parteixen per la part que canvia de color de verd a blanc. Després tallem tota la part de dalt de les fulles que encara són verdes i deixem només el cor. Si us sap greu llençar carxofa no us la menjareu a gust perquè si deixeu trossos que no són tendres us faran mastegall. La tallem en quatre trossos.

Pelem la pastanaga i els alls tendres. Els alls els partim pel mig i la pastanaga també però de llarg i en fem quadradets.

Tallem a trossos  quadrats petits el pabrot vermell.

Rentem els xaminyons i els partim pel mig els que sigui grans.

Tallem el bròquil en ramets petits.

Com més petita sigui la verdura més aviat es courà. Per l'arròs els trossos no poden ser grans.

Preparem ara el sofregit. En un pot batedor hi posem tots els ingredients i els passem pel turmix.

Posem un pot amb aigua abundant al foc per afegir després a la paella.

Posem oli en una paella de fer arròs, just una mica al mig. Amb el foc ben alt hi anem incorporant les verdures segons el que tarda la seva cocció. Primer les carxofes, el bròquil i la pastanaga.

Després d'uns tombs hi podem afegir el pebrot i els xampinyons i al cap d'uns quants tombs més els alls tendres.

Quan la verdura sigui cuita hi afegim el sofregit. Hem de deixar-lo fins que estigui tot d'una peça i no es vegi sucós, el sofregit ha d'estar molt fet perquè així queda més gustós.

En aquest moment és quan podeu retirar-ne la meitat pel tuper per un altre dia. Penseu a posar-hi el doble d'ingredients si voleu que us en quedi.

Quan el sofregit ja està fet hi tirem l'arròs i li donem un parell de voltes que s'escalfi i es barregi amb tot plegat.

Per dues tasses d'arròs hi tirarem 4 cullerots (dels d'escudellar sopa) d'aigua.

Salem ara l'arròs i ho deixem fent-se 10 minuts a foc alt. Quan hagin passat 5 minuts hi poseu els pèsols que no necessiten gaire cocció i si es fregeixen abans queden crus.

Al cap de 10 minuts tanquem el foc i tapem la paella amb una tapadora gran o amb paper d'alumini que quedi ben tancat que no s'escapi el vapor. El deixem 10 minuts més tapat que el mateix vapor l'acaba de coure.

No ens quedarà un arròs caldós.


dimarts, 10 de gener del 2012

entrecot amb puré de moniato a la taronja

CARN SI PERÒ DE MOMENT, LIGHT

Per si encara és massa aviat per menjar un plat guisat de carn us proposo un entrecot fet diferent amb un acompanyament suau. 






INGREDIENTS:

2 entrecots

1 all

herbes aromàtiques (les que tingueu)

pebre negre

2 moniatos

1 taronja

1 cullerada de mantega

oli i sal


Posem un pot al foc amb aigua i sal, just perquè cobreixi els moniatos.

Pelem els moniatos i els tallem a rodanxes i quan l'aigua bulli els posem a dins. Els deixarem bullint fins que quedin tous.

Agafem un pot petit i hi posem una cullerada de mantega i la pela de mitja taronja, només la pell de la part de color taronja, la part blanca és amargant i dona mal gust. Va bé pelar-la amb un pelador de patates, la pell surt molt prima així. Posem el pot al foc però a foc molt suau. La mantega s'ha d'escalfar i agafar el gust de la taronja, no s'ha de coure res, només agafar temperatura.

Agafem els entrecots, millor si són sense ós i els hi fem uns talls molt superficials, en diagonal, primer en un sentit i després en l'altre. Al final ens quedaran uns rombes marcats.

Agafem una fusta de tallar i a sobre hi posem un raig d'oli, sal, pebre, les herbes aromàtiques i l'all trinxat. Encara no teniu l'estri per fer-ho?? Un cop posat tot sobre la fusta ho remenem amb una cullera de fusta perquè quedi tot ben repartit. Hi refreguem els entrecots per sobre de manera que s'impregnin de tots aquests gustos.

Quan els moniatos estan tous els traiem del foc i els escorrem. No passa res si hi queda una mica d'aigua. Els barregem amb la mantega de taronja, sense posar-hi les pells i hi posem pell de taronja ratllada per sobre, de la mitja que encara teniem. Aixafem els moniatos fins a fer-ne puré amb una forquilla mateix.

Fem els entrecots a la planxa, no cal posar-hi oli, els feu al vostre gust, si us agraden més fets o menys.

Els serviu acompanyats del puré de moniato. Es-pec-ta-cu-là! Com deia aquell.

dissabte, 7 de gener del 2012

amanida de crèixens i taronja

DESENGRASSEM SI US PLAU!

Després d'aquests dinars tan quantiosos i a rebossar de greix potser que ho compensem una mica, no?
Jo crec que la cera de les orelles ja no és cera sino greix que em va sortint! Sort que de Nadal només n'hi ha un a l'any sinó no ho resistiriem. Reconec que amb els anys cada cop em costen més de digerir aquests plats. Recordeu però que l'any passat us parlava de les propietats de la papaia i la pinya per ajudar a digerir després d'aquesta mena d'àpats.
Doncs per sopar posem-hi una amanida lleugereta. Proveu els crèixens que son molt tendres i aporten una textura diferent a les amanides. Aquesta combinació la fa una amanida molt original.







 INGREDIENTS:

1 taronja

1/2 bossa de crèixens (canónigos en castellà)

2 talls de pernil serrà tallat prim

15 avellanes

vinagreta de taronja:

1 cullerada de mel

4 cullerades d'oli de girasol

1 cullerada de vinagre de mòdena

el suc d'una taronja (és la mateixa d'abans)

estragó


Posem en una plàtera els crèixens i a sobre hi posem els talls de pernil tallats a trossos.

Pelem la taronja de manera que ens quedi només la part taronja, que no ens quedi gens de pell blanca. Veureu que ens queden els grills al descobert, per tant tallem per la paret de cada grill de manera que anem traient els grills ja pelats, mireu-los a la foto.

Posem tots els ingredients per la vinagreta i els batem, aprofiteu la carcassa que us ha quedat de la taronja per treure'n el suc, i si peleu la taronja sobre un plat podreu aprofitar fins a la última gota, que no estem per llençar res.

Finalment tireu la vinegreta per sobre de l'amanida i decoreu-ho amb les avellanes pelades.

dimarts, 3 de gener del 2012

macarrons amb bledes

UN ALTRE SOPAR LLEUGER

No hi ha res més lleuger que les bledes. D'acord, d'acord ja us sento, no us agraden, no? Però i si les disfrassem una mica? I si hi posem pasta entremig que no es veurà tan verd?
Us adverteixo que jo soc una fan de la verdura bullida amb patates... però d'això ja en parlarem un altre dia, per molt trist que us sembli. Hem de ser conscients que és el plat nacional català, a totes les cases es fa verdura bullida amb patates.
Avui però farem uns macarrons amb cosa verda, ja ho veureu com no és tan greu.
Dedicada a la meva amiga Montse de Roquetes, un petó a la comarca del Baix Ebre.









INGREDIENTS:

1 manat de bledes, més o menys 1/2 quilo

150 grs de macarrons

1 gra d'all

1 brick de crema de llet

oli i sal


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan l'aigua bulli hi tirem els macarrons i els fem el temps que digui l'envàs.

Mentrestant esbandim les bledes d'una en una perquè tenen molta terra. Les posem sobre una fusta de tallar i les tallem a tires primes, només la part verda.

En una cassola gran hi posem un raig d'oli just que tapi el fons i hi posem les bledes a tires i les anem remenant, que es facin totes, no només les que queden a sota.

Quan les veiem totes ben toves i que s'han begut el seu propi suc, hi posem un all ben trinxat. Hi han aparells per trinxar-los que són molt,mot pràctics a la cuina. El podeu veure al costat amb els consells.

Un cop l'all està ben passat hi posem el brick de crema de llet i ho remenem dos minuts tot plegat.

Escorrem els macarrons i els afegim a la cassola de les bledes.



diumenge, 1 de gener del 2012

tonyina amb ceba al vi negre

SOPAR LLEUGER

Hem passat dies de dinars abundants i pesats. Doncs preparem uns sopars més aviat lleugers. Una amanideta i un peix a la planxa. Un tall de tonyina ben fet, tomba i tomba, cuit el temps just perquè no estigui massa ressec.
Per acompanyar la tonyina us proposo una ceba al vi, molt fàcil de fer. La ceba casa perfectament amb la tonyina i sense capellà ni res!








INGREDIENTS:

2 talls de tonyina

2 cebes mitjanes

oli

1 tasseta de vi negre

sal i sucre


Primer pelem les cebes i les tallem rodanxes primes. Posem una paella al foc amb una mica d'oli, amb foc mig. Hi posem les cebes amb una mica de sal i sucre i les tapem perquè es vagin estovant.

Quan les veiem ja toves hi posem la tasseta de vi negre i apugem una mica el foc. Esperem que el vi sigui absorbit i apaguem el foc.

Mentre posem una planxa al foc amb el foc ben alt. Quan la planxa estigui ben calenta hi posem un rajolí d'oli i els talls de tonyina i els salem una mica sobre mateix de la planxa. Esperem dos minuts i  tombem els talls de l'altre costat dos minuts més. Si els talls fossin més gruixuts els haureu de deixar una mica més i si no us agrada gens la carn més aviat crua també.

dilluns, 26 de desembre del 2011

entrepà de pernil amb escalivada


INSPIRACIONS

Crec que els entrepans que us poso al bloc només han de ser inspiracions. Moltes vegades poden servir per aprofitar restes. Quan cuineu, feu-ne quantitat perquè després es pot reciclar per altres coses. Per exemple si feu escalivada exprés, si en queda us la guardeu en un tuper que aguanta perfectament una setmana a la nevera.
Un dia la podeu posar d'acompanyament a una carn. O posar-la amb mongetes i fer l'amanida de mongetes o fer-ne un entrepà amb pernil, una combinació boníssima perquè l'escalivada expres a part de portar herbetes també porta una mica de sucre i el contrast és perfecte. Proveu-ho.







INGREDIENTS:

barra integral de multicereals

un plat d'escalivada expres ( no és el mateix fer-ho amb l'escalivada envasada ja perparada )

2 talls de pernil serrà tallat primet


La barra de multicereals és molt consistent i gustosa, és molt adequada per l'entrepà d'avui. També es pot fer amb una barra rústica o amb una xapata.

Obrim el pa i hi posem ben repartida l'escalivada, com que també porta tomàquet i un oli que hi canten els àngels no cal posar-hi res més, ja ho veureu que gustòs. A sobre hi posem el tall de pernil.
dimarts, 20 de desembre del 2011

fruites al forn amb iogurt

FRUITES PER MANDROSOS

Menjar fruita per postres fa mandra, reconeixem-ho, s'ha de pelar, vet aquí. Però siguem sincers, si ens la posen ben preparadeta obrim la boca i ens la mengem sense dir ni mu, no em digueu que no.
Aquesta recepta la podeu preparar amb la fruita que tingueu a casa, qualsevol fruita. L'única cosa que heu de tenir en compte és que la fruita si és verda o àcida necessita més sucre que una que sigui més dolceta.
Recepta treta del programa meravellòs del cuiner Jamie Oliver, que per cert si no l'heu pogut veure a la tele ara ha tret un llibre amb les seves receptes "Las comidas en 30 minutos de Jamie".



versió estiu: prunes, prèssecs, nectarines, cireres


INGREDIENTS:

fruita del temps 5 peces

1 iogurt grec

1 taronja

1 copeta de brandy o cognac

1 branca de canyella a trossos

2 cullerades sucre roig (si són àcides una mica més)



versió hivern: pomes, peres plàtans





Engeguem el forn al màxim. 

Pelem i tallem totes les fruites a trossos grans. 

Les posem en una plàtera de forn i a sobre hi posem el sucre, el brandy i la canyella.

Pelem la taronja de manera que traiem només la part de la pell de color taronja , no la part blanca i anem tirant els trossos de pell dins de la plàtera. Tallem la taronja pel mig i exprimim el suc per sobre les fruites.

Posem la plàtera al forn, més aviat a la part de baix i la deixem a 200 º uns 15 minuts. La traieu quan veieu que ja està tova i rustideta.

La servim en una copa amb el fons de iogurt grec i a sobre la fruita.

Si en fem quantitat la podem guardar a la nevera per berenar un altre dia.


dijous, 15 de desembre del 2011

amanida de tomàquet i alvocat

AMANIDES TOT L'ANY

Jo sóc partidària de fer amanides tot l'any. És una manera de menjar vegetals crus que no hi hem de renunciar encara que sigui hivern. Si no us vé de gust per sopar perquè és massa freda sempre la podeu fer per dinar un dia que faci solet.
No em direu que no és acolorida aquesta, eh? L'avocat i el tomàquet són una combinació boníssima.
Dedicada a la Sandra que diu que ha provat totes les amanides del bloc.








INGREDIENTS:

2 tomàquets raff o kumatos 

6 tomàquets cherry

1 avocat

olives negres d'aragó

olivada (és un paté d'olives negres)

oli


Agafem els tomàquets raff i els tallem a rodanxes. Agafem els tomàquets cherry i els tallem pel mig.

Tallem l'avocat per la meitat, per tot el voltant, deixant l'ós sencer. Claveu el ganivet pla a l'òs i el gireu amb una lleugera pressió per treure l'ós. Un cop el teniu així us ajudeu d'una cullereta per treure tota la polpa de dins. Un cop treta la polpa la talleu a talls primets.

En una tasseta hi posem oli i una cullerada d'olivada, ho remenem bé.

En una plàtera hi posem els tomàquets amb gràcia, l'avocat i les olives a sobre i ho amanim amb l'oli d'olivada. No caldrà que hi poseu gens de sal perquè l'olivada ja és prou salada.
dilluns, 12 de desembre del 2011

quiche de bolets amb salsa de piquillo

N'HI HA QUE TENEN SORT

Es veu que hi ha gent que encara està trobant bolets aquests dies. Doncs si sou d'aquests afortunats us dedico una altra recepta de bolets. Si sou dels que no heu tingut sort, sempre podeu tenir a mà un pot de barreja de bolets Ferrer que són espectaculars.

Guardeu-la a l'apartat de receptes de diumenge per quedar bé. Amb aquesta quiche poden menjar 6 persones com a primer plat justet i quatre persones que tinguin un saque important.







INGREDIENTS:

1 pastanaga

1 porro

1 ceba petita

4 alls tendres

cebollí

1 pot de bolets

1 pot de pebrots del piquillo

2 bricks de crema de llet

3 ous

1 pasta brisa envasada

sal, sucre i pebre negre


Engeguem el forn al màxim. 

Mentre pelem la pastanaga, el porro, la ceba, els alls tendres i els tallem a quadrats petits.
Quan peleu el porro penseu a obrir-lo amb el ganivet de dalt a baix sense arribar a partir-lo pel mig per treure la terra del mig de les capes amb un bon raig d'aigua. Aprofiteu només la part més blanca, la part verda la podeu guardar pel caldo.

Quan el forn estigui calent posem la pasta brisa en un motlle rodó amb el mateix paper que ja porta l'envàs, retalleu-lo una mica si surt massa. Tapeu la pasta amb paper d'alumini perquè no s'infli i poseu-la al forn a 200º deu minuts.

Mentre posem una paella al foc amb oli i hi posem totes les verdures a foc mig que es vagin fent. Com més petites les talleu més aviat es faran. Les tapeu una mica perquè ens interessa que s'estovin i així el seu mateix vapor es quedarà dins i s'estovaran.

Agafem els pebrots del piquillo i els posem en un pot batedor junt amb un brick de crema de llet i una mica de sal, sucre i pebre negre. Ho passem tot plegat pel turmix fins que ens quedi una consistència de salsa espesa. Comenceu posant-hi poca crema de llet i aneu afegint fins que quedi bé. Poseu-la en una salsera per portar a taula.

Agafem els bolets i els escòrrem del suc del pot i els tallem en trossos no gaire petits, serà agradable trobar-los a la quiche.

Traiem la pasta brisa del forn quan hagin passat deu minuts i la reservem.

Quan les verdures estiguin toves hi afegim els bolets i el cebollí tallat ben petit amb les tisores i ho deixem uns cinc minuts més.

Mentrestant agafem un altre got batedor i hi posem els tres ous, un brick sencer de crema de llet, sal i pebre i ho batem tot bé.

Traiem el paper de plata de sobre la pasta brisa i hi tirem a dins totes les verdures i finalment el batut  que hem fet amb els ous i la crema de llet. Mirem que les verdures hagin quedat ben repartides.

Tornem a posar el motlle al forn a 200º uns 20 minuts més. Hem de veure que l'ou està ben quallat abans de treure-ho.

Ho servim amb la salsa de pebrots del piquillo.






diumenge, 11 de desembre del 2011

gratinat d'albergínia i patates

GRATINATS, PLATS D'HIVERN

Ah, jo no tinc forn o  el tinc però fa tres anys que es va espatllar! Ja està bé, un forn és molt necessari per cuinar, nois! Però bé penseu que els gratinats es poden fer fins i tot en un microones si el poseu en posició grill. És tot el que us puc dir del microones, ja sabeu que jo sóc de la secta de no tenir microones, per què? Doncs perquè sí. Que esperàveu tota una disquisició científica?







INGREDIENTS:

1 albergínia

1 patata gran

1 bric de llet per cuinar

1/2 llauna de tomàquet triturat

mozzarella fresca (d'aquella que vé amb aigua)

porradell (son aquelles tiges verdes primetes amb gust de ceba. Si no en teniu es pot fer igualment)

orenga

sal i pebre negre


Pelem la patata i la tallem a rodanxes primes, com de mig centímetre. En aquests moments l'aparell firaire aquell que us recomano és especialment útil.

No cal pelar l'albergínia si és fresca i te la pell tersa. Tallem-la a rodanxes primes també, però no tant.

Encenem el forn al màxim.

En una  paella no gaire gran fem la salsa de tomàquet. Hi posem un raig d'oli que cobreixi el fons només i hi posem el tomàquet triturat de llauna, una mica més de mitja llauna. Hi posem sal i sucre i una mica d'orenga i ho deixem fer a foc mig uns set minuts i apaguem el foc.

Agafem una paella amb oli al fons i hi posem les patates i les fregim per un costat i per l'altre. No s'han de torrar ni enrossir, només que quedin toves.

Agafem una plàtera d'anar al forn més aviat petita i hi posem una mica de crema de llet al fons ben repartida. A sobre hi anem posant les patates fregides i els hi posem sal i pebre.

Quan les tinguem totes fetes fregim també les albergínies. Primer d'un costat i després de l'altre, es faran més depressa que les patates.

Mentre fregim les albergínies tallem per sobre de les patates el porradell a trossos ben petits amb unes tisores i hi acabem de posar la crema de llet.

Ara farem una altra capa amb les albergínies fregides els hi posem sal i finalment quan estiguin totes col·locades hi tirem per damunt la salsa de tomàquet i la mozzarella feta a talls prims per sobre.

Ho gratinem la forn uns 7 minuts. Per gratinar heu d'encendre només la part de dalt del forn. Com que tot està ja cuit només volem que el formatge faci una crosta a la part de dalt.
Si és al microones haureu de consultar el llibre de instruccions perquè no en tinc ni idea.
dijous, 8 de desembre del 2011

saltat d'arròs amb verdures

PLAT COMODÍ

Ràpid i pràctic. Representa que podeu buidar la nevera amb aquelles verdures que us han quedat per allà i encara no heu gastat. De vegades comprem verdura i encara no l'hem feta i ja comença a fer mala cara. Abans que no es pugui aprofitar el millor és que quan obrim la nevera fem cas dels crits que surten de dins: Fes-me que m'estic passant! Ja no sóc la mateixa d'abans! Els dies no passen en va!...
Últimament estic cuinant amb arròs integral, trobo que és més gustòs. L'únic incovenient és que triga més a coure's, la solució és coure'l el dia abans, si no heu de tenir temps. O bé el feu el mateix dia i el feu llarg per exemple que es fa abans.








INGREDIENTS:

2 tasses de cafè d'arròs integral

1 pebrot verd petit

4 alls tendres

1 ceba tendra

6 espàrrecs

6 xampinyons grans

oli, sal i pebre negre


Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal. Esperem que bulli i hi posem l'arròs integral. Necessitarem 35 minuts perquè es cogui. L'arròs rodó amb 20 minuts en te prou i el llarg també.

Agafem els espàrrecs i els dobleguem, es trencaran per on encara son tendres, per tant la part del tronc no l'aprofitarem, només aprofitem la punta.
Pelem la ceba tendra i els alls tendres i tallem la ceba a llunes i els alls tendres en quatre trossos. Tallem la punta de la cua del pabrots en rodó i traiem les llavors de dins. Tallem el pebrot en tires d'un cm per 5 cms aproximadament. Agafem els xampinyons i els fem a làmines primes.

En una paella amb una mica d'oli hi posem primer els espàrrecs, que costen més de coure, al cap de tres minuts també aproximadament hi posem el pabrot verd i la ceba tendra. Després els alls tendres i els xampinyons. Quan tot plegat ho trobem tou hi posem una mica de sal i pebre negre.

Escòrrem bé l'arròs quan estigui fet i el tirem a dins la paella i hi donem un parell de voltes amb les verdures.

Ens quedarà un arròs ben sec, res d'arròs caldós.
diumenge, 4 de desembre del 2011

macarrons tradicionals

PER UN DIA DE FESTA O... NO

Els macarrons és un plat de diari, de colònies, de menú escolar. Però i si li donem una volta i ens queda un plat de diumenge?
Aquesta seria una recepta bastant clàssica de macarrons però amb algunes llicències. No cal dir que si no teniu tòfona o no n'hi voleu posar no passa res absolutament, d'acord?
Si la feu tal qual teniu èxit assegurat, i sense massa complicacions!





Recordeu que els ingredients són sempre per dues persones.

INGREDIENTS:

150 grs de macarrons

50 grs. de carn picada de porc

1 tros de 50 grs de pernil a tacos

1 tros de paté ubach (d'aquell de llauna) uns 100 grs

1 ceba petita

4 cullerades de tomàquet

1 tòfona (seca laminada o en pot de vidre en conserva)

pebre negre

1 tassa de crema de llet

50 grs de formatge ratllat tipus emental

Poseu una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan l'aigua bulli hi posem els macarrons i els fem el temps que ens indiquin a l'envàs.

Mentrestant posem una cassola amb oli al foc baix, i hi afegim la carn picada i l'anem remenant. No la posem amb el foc alt perquè no volem que es torri, volem que es vagi fent però que quedi desfeta, no tota enganxada, no sé si m'explico.

Mentre agafem la ceba, la pelem i la tallem a trossos petits. Quan la carn ja estigui cuita, no veiem cap tros vermell, hi posem la ceba i la tòfona i apugem una mica el foc. Anem remenant i quan la ceba estigui ja transparent, hi posem les cullerades de tomàquet i hi ho amanim amb una mica, molt poca, de sal, una mica de sucre i el pebre negre.

Quan el tomàquet ja hagi canviat de color, al cap de 5 minuts (si en feu més quantitat haureu d'esperar una mica més) hi podem posar el pernil.

Hi afegim també el paté i el desfem amb la cullera i ho remenem tot plegat. Hi afegim també la crema de llet. Ho deixem tot plegat uns 5 minuts més.

Poseu-hi ara una mica de formatge, no tot, i ho remenem bé.

Com que els macarrons ja estaran cuits, els posem a dins de la cassola sense acabar-los d'escorrèr, o sigui els anem posant directament de l'olla a la cassola agafant-los amb una espumadora. Encara que hi caigui una mica d'aigua no passa res, no estaran tan secs.

Els deixem 2 minuts al foc remenan-t'ho tot perquè quedi ben repartit i ja podem apagar el foc.

Serviu els macarrons acabats de fer amb una mica de formatge ratllat per tirar per sobre a última hora qui en vulgui més.
dimecres, 30 de novembre del 2011

xai al forn

CARDAMOM

Us he de confessar que practico el turisme gastronòmic sempre que puc. Una de les coses que m'agrada més quan vaig a llocs és descobrir nous ingredients o productes diferents. No fa gaire vaig comprar a la fira medieval de la Seu d'Urgell un pot amb tòfona seca laminada. I encara que necessiti agafar l'avió per viatjar, la maleta torna sempre amb algun ingredient o altre.
Avui us aconsello una espècie que es diu cardamom. No es fàcil de trobar però si teniu els ulls oberts segur que la trobareu en alguna botiga. És una espècie que s'utilitza als països de l'orient mitjà. Aporta un gust de llimona als estofats molt fi. Avui el posarem al xai.







INGREDIENTS:

1 cuixa o 1 espatlla de xai

2 patates

1 pastanaga gran

1 ceba

4 prunes i 4 orellanes

1 branca de canyella

boletes de pebre negre

1/2 got de vi negre

cardamom (si no en teniu poseu-hi farigola llimonera i si tampoc en teniu un tros de pell de llimona, només la parta groga)

Oli i sal


Engeguem el forn al màxim.

Poseu en una paella molt poc oli. Saleu els trossos de xai i daureu-los per cada costat. Els posem a foc viu i els anem tombant fins que s'han fet per tot arreu. Si no us hi caben tots alhora els aneu fent i traient per tandes.

Quan els tingueu fets els poseu en una plàtera d'anar al forn i poseu aigua a la paella per acabar de netejar el que haurà quedat enganxat de coure la carn. Tireu aquesta aigua amb la seva substància dins la plàtera d'anar al forn. Hi afegim la canyella, les boletes de pebre negre i el cardamom o el que tingueu. Entrem el xai al forn i el deixem a 200º uns deu minuts.

Mentre poseu una paella al foc amb oli abundant. Aprofitem que l'oli s'escalfa i peleu les patates i talleu-les en sis trossos. Quan l'oli sigui calent les podeu posar a dins. Peleu la pastanaga i talleu-la en tres trossos. Poseu-la també dins la paella. Peleu la ceba i afegiu-la a la paella tallada en quatre trossos. Ho anem posant per ordre del que triga més a fer-se. Quan ens sembli que ja estan toves les verdures hi afegim les prunes i les orellanes i apaguem el foc. Al cap d'un moment ho escorrem tot i ho reservem.

Al cap de 10 minuts de forn tombem el xai i hi afegim el vi negre.

Saleu una mica les verdures i les poseu a dins de la plàtera escampades pel voltant del xai.

Ho tornem a posar al forn uns 20 o 25 minuts més a 180º amb la plàtera tapada amb paper d'alumini.