tallarines amb carbassa

ARA SÍ QUE PARLEM DE CARBASSES

Que fem amb les carbasses? Les veig al mercat i fan goig, però, què en faig? Doncs home no les posis al balcó amb forats perquè semblin una carota si us plau! Que no som a Arkansas! 

Pelem-les i cuinem-les. Les podeu posar a les cremes de verdures o fer-ne una crema només de carbassa, un arròs amb carbassa o un plat de pasta com avui. Però si us plau no feu els ianquis. Si us voleu disfressar ja tenim el carnaval.

INGREDIENTS:

150 grs de tallarines

un tros de carbassa de 1/2 quilo

1 ceba petita

anet, salvia o estragó

2 culleradetes de mantega

formatge parmesà ratllat

sal i oli

Posem una olla al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem les tallarines i les fem el temps que indiqui el paquet. Com sempre si us agraden menys al dente les deixeu una mica més. 

Agafem la carbassa i la pelem. Recordeu, la carbassa és dura i per pelar-la el millor és primer fer-ne trossos i després ben arrepenjada a la fusta amb el ganivet anar traient la pell, tallant en direcció a la fusta.

Un cop pelada la ratllem, amb un ratllador o bé amb un robot de cuina. Si no en teniu, el trobareu a faltar. Us asseguro que un robot de cuina sí que es fa servir, més que qualsevol altre estri que és més prescindible, creieu-me. 

Pelem la ceba i la ratllem també. Si ho heu de fer amb un ratllador manual agafeu un mocador per mocar-se després!

En una paella posem una mica d'oli i la carbassa i la ceba ratllada. Ho fem a foc mig i anem remenant. Hi posem una mica de sal i l'herba que tingueu. Qualsevol de les que us he dit té un gustet anissat que li anirà molt bé a la carbassa. Quan veieu que la carbassa ha canviat de color i la ceba ja està ben toveta i transparent ja es pot apagar. En uns 10 minuts ja estarà.

Si la pasta s'ha acabat de coure i encara no teniu llesta la carbassa afegiu a l'olla una mica d'aigua freda per parar la cocció i que no s'enganxin després a l'escorrer.

Escorreu la pasta i poseu-la en una plàtera on hi haureu posat una culleradeta de mantega a sota i un cop posada la pasta n'hi poseu una altra a sobre. Remeneu perquè la mantega es desfaci i es reparteixi per tot arreu i hi poseu el sofregit de ceba i carbassa per sobre i torneu a remenar la pasta.

Se serveix amb formatge parmesà ratllat.

panellets

TOTS SANTS O HALLOWEEN?

No cal que contesti, no? Per si no ha quedat clar us parlaré de panellets, no de carbasses.
Costa trobar una recepta de panellets que funcioni, que si posar-hi moniato, que si patata, que si clara a punt de neu... Aquesta que us passo avui jo l'he provada i queden molt bons. El secret dels panellets és tenir-los molt poca estona al forn. Hem de comptar que són petits, i encara que quan els traiem del forn ens semblin tous, quan es refreden s'endureixen i queden millor. Si teniu temps deixeu feta la massa del matí pel vespre o deixeu-la reposar encara que sigui una hora. De totes maneres no és imprescindible.

 Animeu-vos!
Amb la quantitat que us dono us surten tres plàteres com aquesta.

INGREDIENTS:

Per fer la massa:

250 grs d'ametlla mólta

250 grs de sucre glass

1 rovell d'ou

50 cl. d'aigua

ratlladura de mitja llimona petita

Per les variants:

codony

cacao en pols

ratlladura de llima

anís

5 cullerades sucre glass per decorar i per untar els de pinyons

100 grs. pinyons

50 grs coco ratllat

5 o 6 ametlles senceres per decoració


Molt fàcil us ho asseguro. Engeguem primer de tot el forn al màxim per escalfar-lo bé. Agafem l'ametlla mòlta i la posem sobre una taula o el marbre de la cuina ben net i sec. Ho barregem amb el sucre i fem un petit forat al mig per posar-hi el rovell d'ou i la ratlladura de llimona i amassar-ho amb les mans. Hi anem afegint l'aigua mica en mica i ho anem pastant. Potser no ens farà falta posar-hi tota l'aigua. Vosaltres mateixos. No ha de quedar gens líquid, segons la que veieu que necessita. Un cop tingueu la bola aneu-la picant contra el marbre perquè es compacti bé la massa.

Partiu la massa per tantes parts com varietats vulgueu fer. Per aquesta quantitat que us dono en podreu fer 4 varietats com a molt. Trieu les que us facin més gràcia o les que us podeu inventar també vosaltres. Us aconsello que no feu els panallets molt grans de mida.

Cacao : barregeu la massa amb el cacao en pols

Anís : barregeu l'anís amb la massa, no n'hi poseu massa, amb unes gotetes és suficient

Llimona : barregeu la massa amb el suc de mitja llima i ratlladura de llima.

Coco ratllat: barregeu la massa amb tres cullerades de coco ratllat.

Codony : Escampeu la massa per sobre de la superfície seca i una mica enfarinada i feu-ne un rectangle. Poseu en un costat del rectangle el codony en filera tot al llarg. Tanqueu la massa al voltant del codony com si fèssiu un caneló superllarg i el codony fos el farcit. Amb un ganivet ben esmolat talleu en diagonal el canaló en panellets de dos cms. Si els feu més prims no us anirà bé.

Pinyons : Feu boletes amb la massa. Unteu les boletes amb un dit d'aigua amb tres cullerades de sucre glass, unteu-les amb un pinzell i si no en teniu amb els dits, però no les remulleu a dins. Després amb les mans ben netes i seques poseu-les en un bol on hi hagi els pinyons i torneu a agafar el panellet junt amb un grapat de pinyons. Aneu prement el panellet perquè s'hi enganxin els pinyons. Tingueu paciència, se us desenganxaran uns quants però no passa res. És la manera que m'ha anat millor després de moltes proves. I no garantitzo uns panellets de pinyons perfectes. Quan ho provava amb ou després els pinyons rellisquen i no s'aguanten, en fi un drama. Segur que vosaltres trobareu algun altre truc, ja me'l direu.

Feu formes diferents segons els gustos: boletes, croquetes allargades, amb forma de bolet o de volcà. Acabeu-les també de diferents maneres: arrebossats en sucre glass, els de coco arrebossats en coco, amb una ametlla sobre, amb un pinyó a sobre...

I aquí comença la vostra imaginació. Hi podeu posar un tros de xocolata negra a dins i així quan es fa al forn queda com desfet, un gerd a dins o gerds barrejats amb la massa...

Per coure'ls, els posem en una plàtera d'anar al forn amb paper vegetal a sota perquè no se'ns enganxin (molt important) i els deixem al forn tres minuts amb la temperatura a 200º. Si no els feu molt grans és suficient, ja ho veureu. Poseu-los més aviat al mig del forn.

llom amb mel i mostassa

SEMPRE A LA PLANXA? DONCS NO

Hi ha carns que sempre les mengem igual. Un tall de llom a la planxa, perquè és ràpid i no tenim ganes de pensar. D'acord, però i si fem una recepta molt ràpida, igual de ràpida i diferent?

Si no ho voleu fer el forn ho podeu també en  un microones, encara que no us podré ajudar amb la temperatura i el temps perquè jo a casa no en tinc. Sí, ja ho sé que és molt pràctic però jo sóc de les frikis que dic que això del microones és nociu. Per què? Doncs perquè sí. N, no en tinc dades científiques. A no ser que valgui el video aquell que corre per la xarxa del got d'aigua que es torna radioactiu o alguna cosa així després de passar pel microones.

INGREDIENTS:

4 talls de llom

1 culleradeta de mostassa normal

1 culleradeta de mostassa a l'ancienne (és aquella que té boletes)

2 culleradetes de mel

oli

sal

Preescalfem el forn a màxima potència. 

Mentre espereu que s'escalfi podeu fer una amanida. Ep! si voleu, si no no passa res. Ho dic perquè no ens queda massa més per preparar mentrestant.

Preparem una barreja amb les mostasses i la mel tot ben remenat.

En una plàtera de forn hi tirem un raget d'oli, just per untar el fons una mica. Hi posem els talls de llom  a sobre i els salem. A sobre de cada tall hi repartim la barreja de les mostasses i la mel.

Quan el forn estigui ben calent al màxim hi posem els talls a dins 5 minuts i ja els podem treure.

amanida d'arròs amb xampinyons

I AQUEST ROVELLÓ QUE NO VÉ!

L'autèntica frase de Els pastorets és  "I aquest Lluquet que no vé!" però m'ha semblat més adient substituir-ho per rovelló. Els bolets aquest any es fan esperar i crec que amenacen de no sortir. No ha plogut prou.

Tot i això podem  cuinar amb els bolets que trobem al mercat tot l'any: els xampinyons, les gírgoles o utilitzar conserves de bolets variats que n'hi ha de molt bones.

L'altre dia vaig comprar shitakes i estaven boníssims.

INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs (si tenim pressa l'arròs llarg es fa més ràpid)

1 paquet de xampinyons (si voleu els podeu comprar ja laminats)

all i julivert

2 cullerades de maionesa (si us plau casolana!)

oli i sal

Posem un pot al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem l'arròs i el deixem l'estona que digui el paquet per coure.

Metrestant rentem els xampinyons o bolets que tingueu, els tallem i els posem en una paella al foc amb una mica d'oli. Anirant deixant suc, quan els veieu més secs els saleu una mica i hi poseu un all ben trinxat. Al cap de pocs minuts hi tireu el julivert ben picat i ja podeu apagar el foc.

Fem una maionesa casolana. Agafem un pot batedor de turmix que no sigui ample, és important que el túrmix ocupi tot el fons del pot, que no balli. Hi posem un ou, una mica de sal, un pel de vinagre de vi (que no sigui de módena) i oli. Posem el túrmix al fons i comencem a batre sense moure el túrmix. Després de mig minut ja podem començar a pujar lentament. Fins arribar a dalt de tot amb la maionesa feta.
No teniu perdó si la compreu feta amb lo fàcil que és i molt més bona, és clar.

Un cop cuit l'arròs el colem i el deixem ben escampat perquè es refredi.

Finalment ajuntem tots els ingredients en una plàtera, l'arròs els xampinyons i les dues cullerades de maionesa. Si us sembla que feu curt de maionesa n'hi podeu posar més però jo crec que amb això de la maionesa, la màxima de menys és més, s'acompleix.

entrepà de llom

APROFITEM EL GUACAMOLE

Els entrepans han de ser imaginatius i crec que hauria de ser cuina d'aprofitament.

Si hem fet guacamole, ara que ja teniu la recepta, i ens n'ha sobrat una mica podem fer un entrepà fantàstic per sopar o un tuper per portar a la feina...sense tuper! aquesta vegada. Aquest entrepà pot ser un plat únic perquè te de tot, és molt complet. Sobretot vigileu amb el pa, és la part més important d'un entrepà. Que sigui bó, que sigui tendre i podeu anar variant d'especialitats si voleu.

Per cert hi ha supers que tenen el guacamole ja fet. Jo ne l'he tastat mai, no se com deu ser. Crec que no porta daus de tomàquet, però en tot cas els hi podeu afegir.

INGREDIENTS:

3 cullerades de guacamole

1 panet rodó o un tros de baguette que sigui bó

2 talls de llomillo

1/2 llauna de blat de moro


Fem els talls de llomillo a la planxa amb una mica de sal i al mateix moment torrem una mica el panet obert en la mateixa planxa, perquè agafi gustet.

Per muntar l'entrepà posem a la part de baix del panet les cullerades de guacamole, a sobre els talls de llom i al damunt el blat de moro ben escorregut. Bon profit!!

guacamole

DEMANO PERDÓ ALS MEXICANS

Sento molt el que diré, però, jo faig el guacamole sense cilantre. Ho sé, sé que és un pecat i que no se'n pot dir guacamole d'això, però a mi no m'agrada i no n'hi poso.

Xochilt no m'ho tinguis en compte si us plau! La Xochilt és una amiga meva mexicana que em sabrà perdonar aquest pecat.

El guacamole és un plat on el principal ingredient és l'avocat i es menja amb triangles de blat de moro torrat. És un plat molt refrescant quan fa calor i pot ser un bon entrant, un bon aperitiu, un bon tot, està boníssim!

Jo us explicaré el guacamole a la meva manera.

INGREDIENTS:

1 avocat

1 tros molt petit de pebrot vermell

1 tros molt petit de ceba

1 all petit

un raig de quètxup

el suc d'una llima o una llimona

una mica de sal i pebre

un polsim de curri (ells hi posen una sèrie d'espècies però aquí el que podem trobar i s'hi assembla més és el curry)

1 tomàquet madur però no tou

i finalment opcional un ram de cilantre

Posem tots els ingredients en un got batedor. Tot excepte el tomàquet. De pebrot i de ceba realment ha de ser un trosset com un dit index i l'all ha de ser molt petit, sino aquests gustos dominen massa. De quètxup una cullerada, i si la llimona te molt suc, només mitja. En fi quan ho passeu pel túrmix ho tasteu, tanqueu els ulls i penseu quin gust us agradaria més trobar, què hi falta.

Peleu el tomàquet madur i talleu-lo pel mig, en un costat ens quedarà la cua verda i en l'altra mitja part no hi haurà res. D'aquesta manera al tallar-lo pel mig podrem posar una punta de ganivet per treure les llavors amb molta facilitat. Si el tall el feu al revés no podreu treure les llavors.

Tallem el tomàquet a quadradets i el posem dins del guacamole ja passat. Els trossets de tomàquet ens donaran textura a la pasta i els podrem pescar amb els triangles de blat de moro.

Es menja així, sucant el blat de moro en el guacamole. 

amanida de tomàquets i crostons

UNA MICA DE COLOR EN AQUESTA TARDOR

Després d'anar al Zara i veure la tendència de la temporada -que és molt variada-, on destaquen els colors negre, negre i negre, he decidit que hem de posar una mica de color, als plats, com a mínim.

Què us sembla verd, vermell de moltes tonalitats i groc?

Us proposo aquests crostonets de pa per afegir a les amanides. Quan els tasteu no podreu parar de fer-ne són boníssims. És com una versió del pa amb tomàquet. En aquest cas el pa seran aquests crostonets i el tomàquet serà tomàquet amanit, però la gràcia es poder deixar estovar una mica els crostonets amb la salseta... deliciòs! El resultat és una amanida original.

INGREDIENTS:

1 tomàquet verd

1 kumato (és un tomàquet més aviat petit amb la pell molt verda però que està madur)

tomàquets cherry

tomàquets raff o de Montserrat

1 avocat

pa sec o pa fresc de barra

fulles d'alfàbrega

oli i vinagre de mòdena

sal i sucre

1 dent d'all

romaní  o farigola seca



Per fer els crostonets escalfarem el forn al màxim.

Trencarem mitja barra de quart amb les mans fent bocins petits mal trencats.

Els posem en una plàtera d'anar al forn i els amanim amb un bon raig d'oli , un all ben picadet, les herbes seques ben esmicolades i una mica de pebre. Ho refreguem tot per la plàtera perquè quedi el pa impregnat de tots els gustos. Posem la plàtera al forn a 200 º i els traiem quan els veiem torradets.

Mentrestant posem els tomàquets cherry en una plàtera fonda i els aixafem  lleugerament amb el palmell de la mà perquè s'esberlin una mica. Agafem tots els altres tomàquets que tinguem i els fem a trossos desiguals i els afegim a la plàtera, aprofitant tot el suc que hagin tret.

Amanim els tomàquets amb oli, vinagre de mòdena, sal i sucre. Els remenem bé.

Tallem l'avocat per la meitat. Clavem el ganivet al pinyol i el tombem per fer-lo sortir. Després traiem la polpa de l'avocat amb una cullereta. L'anem posant sobre del tomàquet. Hi posem també les fulles d'alfàbrega fresca esmicolades.

Finalment hi posem els crostons de pa per sobre. Quan ens ho mengem deixem que els crostons s'impregnin de la salsa que quedarà al fons de la plàtera.

lluç amb patates panadera

PEIX AL FORN DE RESTAURANT

Voleu menjar lluç al forn com el que fan als restaurants? M'ho pensava! Doncs aquí teniu una recepta de lluç al forn amb el truc per no fallar mai. Com que les patates triguen més a coure que el peix, les fregirem abans i així no fallarem.

Moltes patates? No ho crec, son millors les patates que el peix! Aquesta vegada no hi vaig posar tomàquet

INGREDIENTS:

1 patata per persona

1/2 ceba per persona

1 lluç sencer però amb talls assenyalats només

1/2 tomàquet per persona

oli

sal i pebre

vi blanc

Engeguem el forn al màxim per preescalfar-lo.

Pelem les patates i les cebes. Les patates les tallem a rodanxes de mig cm. Les cebes les fem a llunes.

Agafem una paella amb oli abundant i hi posem les patates. Que respirin a la paella, que estiguin amples, si n'heu de fer moltes i teniu la paella petita ho feu en dues tandes. Quan portin 5 minuts hi afegim la ceba. Les traiem quan estiguin toves, no torrades, per tant tindrem cura de fer-ho a foc mig.

En una plàtera d'anar al forn hi posem les patates en el fons i les salem una mica. Tallem el tomàquet a quarts i el posem cru a la plàtera per les vores sobre de les patates. A sobre hi posem el peix amb sal i pebre i  ho reguem tot plegat amb un gotet petit de vi blanc, segons la quantitat de peix que feu i amb un raig d'oli de la paella per sobre.

Deixem el peix al forn  a 200º fins que veiem que ha canviat del color rosat al blanc, que fa olor de cuit, i que es desenganxa de l'espina. El temps dependrà del gruix dels talls i de la quantitat que en feu. Pot anar de deu minuts si és un filet prim a trenta minuts si és un lluç sencer, sense talls.

A partir de deu minuts si el treieu i veieu que la carn encara no es separa de l'espina el poseu una mica més. Però no el feu massa perquè el peix queda massa sec aleshores. És qüestió d'observació. Si el mireu amb carinyo encertareu la cocció exacte ja ho veureu.

També es pot fer amb el peix obert sense espines

wok de tallarines

NO SIGUEM TALIBANS

Ai, aquesta no la puc fer perquè no tinc espàrrecs! No home, no, no sigueu tan integristes! Hi ha receptes que admeten diferents ingredients, si els canvies no passa res. I aquest és el cas precisament d'aquesta recepta.
Mica en mica aprendreu a cuinar d'oïda, o millor dit de gust. Això vol dir que fareu com una persona que sap música , que quan llegeix una partitura ja sap com sonarà. Doncs a vosaltres us passarà el mateix, veureu ingredients i us imaginareu quin gust tindran tots junts. Ja ho veureu!

No cal dir que si us falta un ingredient o en voleu substituir un per un altre, no passa absolutament res.
Hi podríeu posar carbassó, mongeta tendre o alls tendres... També poseu substituir la col per brots de soja...  en fi, això és ben liure, és un wok de tallarines amb verduretes.

 INGREDIENTS: Quantitats per 3 o 4  persones

150 grs de tallarines

5 espàrrecs verds

1/2 albergínia

2 pastanagues

1 ceba

1/4 de pebrot vermell

1 gra d'all

6 fulles de col

2 cullerades de soja dolça i dues de soja salada

gingebre mólt

una cullerada de curri



Posem una olla al foc  amb aigua abundant i sal. Quan bulli l'aigua hi tirem les tallarines i les fem el temps que marqui el paquet.

Mentrestant agafem els espàrrecs i els traiem la part que no es tendre. Per fer-ho els dobleguem més o menys pel mig i  veureu que es trenquen per on encara son tendres. La part del tronc de baix no l'aprofitarem, és massa llenyosa. Els tallem al biaix  a trossos d'un parell de cms.

Agafem l'albergínia i sense pelar-la la tallem a bastonets llargs d'un cm per 4 de llarg més o menys.

Pelem la pastanaga i la tallem a bastonets prims també.

Tallem el pebrot sense pelar-lo , és clar, en bastons també.

Tallem la ceba en llunes i les fulles de col en tires primes, traient-li la port del tronxo blanca que és més dura.

Trinxem l'all ben petitet.

Un cop ho tenim tot a punt posem el wok al foc amb oli que cobreixi el fons i anem posant les verdures per ordre de cocció:

1.  Espàrrecs verds
2.  Pastanagues
3.  Pebrot vermell i ceba
4.  Albergínia
5.  Les salses de soja, el curri i el gingebre
6.  l'all i les fulles de col

Anem posant cada ingredient el tenim donant voltes, saltant-lo un minut i li posem el següent. Ha de ser una cocció a foc fort i molt ràpida, les verdures han de quedar una mica al dente.

Quan les tallarines estan cuites, les traiem del foc i hi afegim aigua freda per parar la cocció. Les escorrem molt bé i les afegim al wok i fent un parell de voltes perquè es barregi amb tots els ingredients.

pastissets portuguesos

FÀCILS!!

Ja us he dit alguna vegada que estic enganxada als programes de cuina. Doncs aquesta recepta l'he treta del programa del Jaimie Olivier. M'encanta, és un programa que en 30 minuts et fa tres plats i unes postres. Superorganitzat i bastant rústic, com a mi m'agrada, però la qüestió és que en 30 minuts te fet tot el menu sencer!

Recepta dedicada a l'Helena, que l'està esperant! Un petó!

INGREDIENTS:

1 làmina de pasta de full fresca o congelada

canyella en pols

1 ou

1 pot de sucre amb vainilla (ho trobareu a la secció de postres i pastissos al super)

2 cullerada de sucre

3 cullerades de nata montada o de mascarpone (mig pot)

pell d'una taronja ratllada

sucre caramel (es pot substituir per melmelada)

suc de mitja taronja (si en surt poc feu el suc d'una taronja)




Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafem la làmina de pasta fullada i l'extenem sobre el marbre net amb unes espolsades de farina perquè no se'ns enganxi, o bé sobre de paper vegetal. A sobre de la làmina hi posem canyella en pols ben repartida que cobreixi tota la superfície.

Enrotllem la pasta de full i en fem un cilindre, ens quedarà una espiral amb la canyella a dins.

Tallem el cilindre en sis trossos. Posem el tros dret i l'aixafem amb la mà, fins deixar-lo pla, ara ens quedarà com un plat petitet amb l'espiral  de color canyella al mig.

Agafem uns motlles de flam , o si no en tenim, uns motlles de fer madelenes també aniran bé. Si no fossin antiadherents tindrem cura de posar-hi una mica de mantega i espolsar-hi farina per sobre perquè no s'ens enganxin. Hi posem el platet de pasta de full al fons i pels costats, fem que la pasta es distribueixi per tot el fons i  el voltant, aixafant-ho amb el dit polze.

Els posem al forn baixant la temperatura a 200º i els deixem allà uns deu minuts.

Mentrestant en un bol hi posem l'ou, el sucre, les cullerades de nata fresca, tres culleretes de sucre avainillat i la ratlladura de pell de taronja. Si hi poseu mascarpone enlloc de nata potser hi haureu de posar una mica de crema de llet perquè no es quedi tant espés.

Un cop passats els deu minuts traiem les tartaletes del foc, les premem cap als costats per fer lloc al mig i les omplim amb la pasta de l'ou que hem preparat. Les tornem a posar al forn uns deu minuts més fins que es vegin daurades de sobre.

Mentrestant barregeu una mica de caramel amb el suc de la taronja, us ha de quedar espés, si convé no hi poseu massa suc.

Traiem les tartaletes del forn i les desenmotllem amb la punta d'un ganivet, desengantxant-les de les parets.

Li tirem un raig de la preparació del caramel per sobre. Si no en teniu o no en voleu fer podeu substituir el caramel per una mica de melmelada amb unes gotetes d'aigua perquè estigui més líquida.

braç de gitano de patates

OOOOH QUE DIFÍCIL!!

No us ho penseu, no ho és difícil. A més és un d'aquells plats que pots deixar fets a la nevera per l'endemà. Si teniu convidats quedareu bé i no porta molta feina. Explicaré la manera senzilla i la tècnica per no fallar i li heu de perdre la por! De veritat  proveu-ho que és boníssim i la pinta ja la veieu, no?

Aquest està ple del farcit d'ous a la xuqui-xuqui.

INGREDIENTS:

1 sobre de puré de patates

1 llauna de musclos en escabetx

1 llauna de tonyina en escabetx vermell

1 pot de pebrots del piquillo

1 pot d'olives farcides

3 ous grans o 6 de codorniu

blat de moro, enciam o tomàquet al vostre gust

Agafem el puré de patates i seguim les instruccions que posa el paquet per fer-lo. L'única cosa que hem de tenir en compte és posar-hi menys aigua o llet de la que diu al paquet. Hem d'aconseguir un puré de patates compacte, gens líquid. També podeu fer el puré vosaltres mateixos, bullint patates a trossos no gaire grans i xafant-les fins aconseguir el puré, deixant-les molt seques i posant-hi només una mica de mantega. Això ja seria per nota.

Preparem un plàtera llarga per posar el braç de gitano. Un cop fet el puré el deixem refredar fent un rectangle sobre un paper film. El paper film ha de ser molt més gran que el puré i  hem de mirar de repartir-lo regularment, que faci un gruix de menys d'1 cm i que tingui la llargada de la plàtera que tenim preparada. Per estirar el paper film sobre els fogons, aneu-lo desenrotllant mica en mica als mateixos fogons, així no se us doblegarà i quedarà ben llis.

Preparem el farcit esmicolant la tonyina en escabetx, els musclos, els pebrots del piquillo, les olives farcides i els ous durs. En deixem una part per decorar. Un altre farcit que s'hi pot posar és el de la recepta dels ous a la xuqui-xuqui, es fa el mateix sofregit, tot igual i es posa dins el braç de gitano.

Aquí ve la part més complicada: enrotllar el braç. Acompanyant el paper, l'anem estirant per forçar que el braç de gitano es vagi embolicant, anem fent com l'espiral però retirant el paper, només s'embolica el puré, amb el farcit a dins. Quan ja el tinguem tot embolicat, és el moment de passar-lo a la plàtera llarga.

Agafeu el braç amb el paper i el deixeu anar pel costat on teniu poc paper, de forma que la part del final del rotlle quedi a sota i la part llisa a sobre, perquè quedi més bonic al decorar.

Hi posem maionesa per sobre i el decorem amb ou dur, olives, pebrot, tomàquets cherry, el que se us acudeixi.

amanida de fruites

SOJA

Pels que heu fet la despesa de comprar les ampolles de soja, tant de soja dolça com de l'altre, no patiu. Us vaig dir que amortitzaríeu aquesta despesa. Al bloc ja teniu algunes receptes amb soja i avui us proposo una amanida amb una vinagreta que en porta . És una recepta del meu restaurant favorit Loganquit de Vilanova. Mireu el plat i no em digueu que no entra pels ulls aquesta recepta plena de colors! Sembla un quadre, no? Que consti que la foto és de casa meva, no del restaurant! Ja veureu quina amanida més original.

INGREDIENTS:

fruites variades : les que tingueu a mà o us vinguin de gust. Heu de tenir en compte de posar-les de                      
                           diferents colors perquè quedarà més vistós.

1 mozzarella

enciam

pipes  de girasol salades

vinagreta de soja:

1'5 cullerada de vinagre de mòdena

3 cullerades d'oli de girasol

1 cullerada de soja dolça

1 culleradeta de mel

1 polsim de sal


Pelem i tallem les fruites en quadradets petits. En el cas del raïm només cal partir els grans pel mig  i treure els pinyols. Agafem la mozzarella i la tallem a quadrats també.

En un bol barregem tots els ingredients per fer la salsa i els batem bé perquè quedin ben barrejats. En reservem una mica per amanir després l'enciam. Hi afegim les fruites i la mozzarella.

En una plàtera disposem les fulles d'enciam ben net i ben escorregut a sobre. Agafem una tassa i l'omplim de la barreja de fruites i mozzarella i ho apretem una mica. Tombem la tassa sobre de l'enciam perquè ens quedi com un flam. Si no ens veiem en cor de tombar-ho, poseu-ho fent una pila directament sobre de l'enciam. Es poden posar moltes piles en una sola plàtera o es pot presentar en plats individuals amb una pila per cadascú.

Finalment s'amaneix l'enciam amb la vinagreta que hem reservat i s'hi tiren unes pipes de girasol per sobre.

costella de porc agredolça

CARN RÀPIDA PER L'ESTIU

A l'estiu no ens venen de gust els plats el·laborats. Sempre podem recòrrer a la carn a la planxa, i de fet no està tan malament, podem jugar amb els acompanyaments i no serà tan avorrit. Us proposo però una manera ràpida i diferent de fer la carn.  I baratet!  Després de vacances això interessa, no?

INGREDIENTS:

1/2 quilo de costella de porc (pot ser a trossos o podeu deixar les barnilles senceres)

per macerar:

2 cullerades de mel

2 cullerades de vinagre de mòdena

3 cullerades de salsa de soja

3 cullerades de salsa de soja dolça

un polsim d'estragó sec o alguna altra herba amb toc dolç com l'alfàbrega o la salvia.

enciam i pastanaga per acompanyar

sèsam torrat

vinagreta de soja:

1 cullereta de mel

2 culleretes d'oli

1 cullereta de vinagre de mòdena

1 cullereta de soja dolça

una mica de sal

Agafem les soges, la mel, el vinagre i l'estragó i ho posem tot en una plàtera i ho remenem tot bé perquè es barregi. Hi posem les costelles de porc a dins i les deixem uns vint minuts.També es pot fer del migdia pel vespre o del matí pel migdia, no passa res. Feu-ho com us sigui més còmode , us quedarà bé igual.

Si ho macereu al mateix temps de l'hora de menjar-ho, mentre ho tingueu en maceració, podeu aprofitar per fer el primer plat o l'amanida. La qüestió és no estar parats.

Un cop la costella de porc s'ha macerat la passem per un plat amb el sèsam perquè s'hi quedi enganxat, les rebossem en sèsam, vaja. Agafem una paella i hi posem un  fons d'oli i la posem al foc. Quan l'oli sigui ben calent hi posem les costelles, cinc minuts per cada costat, que quedin torradetes però no massa.

Les servim acompanyades d'amanida amb una vinagreta de soja.

gaspatxo de remolatxa

VARIETATS DE GASPATXO

Una vegada us vaig confessar que jo comprava el gaspatxo ja fet. Sí nois, va ser  en un moment de debilitat, quan us ho vaig confessar! La veritat és que no em fa vergonya, quan trobes un producte ja fet que és natural i a més a més bó, crec que l'has d'aprofitar. Això no vol dir  que no puguis fer variacions sobre el gaspatxo i et faci gràcia fer-ho un dia.

Aquest és el cas del gaspatxo de cireres o d'aquest gaspatxo de remolatxa que és boníssim, la remolatxa li aporta una suavitat i una dolçor especial. Aquesta recepta me l'ha passat la meva amiga Rosa, que és un excel·lent cuinera i em pentina superbé. Un petó guapa!

INGREDIENTS:

 3 tomàquets

1 paquet de remolatxa cuita (dues remolatxes)

1 tros de pebrot vermell

1 tros de ceba

1 tassa de café de vinagre de vi

1 tassa de café d'oli 

sal

Poseu tots els ingredients en una batedora de got i tritureu-los bé. No cal pelar els tomàquets, el tros de ceba poseu-lo pelat, és clar. Tasteu-lo i corregiu el que us sembli, potser una mica més de sal, potser està massa espès  o ha quedat massa fort de vinagre i hi posem una mica d'aigua, potser li falta una mica de sal o una mica d'oli per donar-li suavitat. En fi, és molt important tastar-lo perquè els ingredients no son exactes, i no son mai iguals, de vegades els tomàquets poden ser més àcids, etc. Si noteu que tot i passar-lo molt encara no ha quedat prou fi el podeu colar també. 

Serviu-lo fred i acompanyat de trossos de pernil o ou dur tallat petit.

amanida de patates amb sardina

VISCA LA SALUT!

Les sardines són molt saludables, van bé pel sistema cardiovascular, i fomenten el colesterol bó. En fi, un xollo. Però resulta que a mi no m'agraden i encara m'agrada menys l'olor que fan quan les cuines. És per això que penso maneres diferents per menjar-les. Us vaig posar ja fa temps una recepta de sardines escabetxades, que és una de les maneres que en menjo i l'altre és les sardines enllaunades. M'agraden les que són petitetes perquè gairebé no tenen espines, les tenen molt primetes, perquè és clar, per més inri resulta que l'espina de la sardina s'ha de menjar perquè aporta molt de calci.

En fi si hi ha algú que sigui llepafils com jo, aquí va aquesta recepta amb sardines de llauna. 

INGREDIENTS:

2 patates grans

1 llauna de sardinetes petites en oli

salsa vinagreta a la navarra:

1 tros de pebrot vermell

1 tros de ceba tendra

1 ramet de julivert

4 cullerades d'oli

2 cullerades de vinagre de vi

sal i pebre

Posem una olla al foc amb aigua i sal. Quan l'aigua bulli, hi posem les patates pelades i tallades a trossos quadrats no gaire petits. Amb deu minuts màxim ja estaran fetes. Anem vigilant i quan les punxem amb una forquilla i se'ns enfonsi ja estan. Vigilem que no es desfacin.

Agafem el pebrot i el tallem a trires ben primes i després a quadradets molt petits. Fem el mateix amb la ceba, han de ser quadradets molt, molt petits. Vigileu els dits!! Tallem el ramet de julivert ben trinxat també.

En un bol hi posem l'oli, la sal, el vinagre, el pebre i les verduretes ben tallades i ho remenem tot plegat.

Quan les patates estiguin cuites, les escorrem bé i les deixem amb aigua freda perquè perdin l'escalfor. Si tenim temps esperem que es refredin. Un cop fredes hi posem la salsa per sobre i ho guarnim amb les sardines.

amanida de cranc amb salsa de cacauets

NO TOT ÉS SALSA ROSA A LA VIDA

És dir amanida de cranc i ja t'imagines l'enciam amb una salsa rosa, doncs no! Aquesta vegada amanirem amb una salsa de cacauets. Que no ho heu provat mai? Que no us atreviu? Si home sí, a la vida s'han de provar coses noves. Aquesta salsa fa que sigui una amanida original.

INGREDIENTS:

fulles d'enciam

1/2 llauna de blat de moro

1 pastanaga

6 palets de cranc

2 ous de codorniu (opcional)

salsa de cacauets:

1/2 llimona

8 cullerades d'oli de girasol

15 cacauets

2 cullerades d'aigua

sal i pebre

Si tenim ous de codorniu i n'hi volem posar agafem un pot d'aigua i hi posem els ous i el posem al foc. Quan bulli comptem uns 7 minuts i ja ho podem apagar.

Agafem les fulles d'enciam les netegem bé i les centifruguem bé, que no tinguin gens d'aigua. Si no teniu centrifugadora ho podeu fer amb paper de cuina, sobretot no poseu l'enciam a la rentadora , si us plau! Poseu paper de cuina sota, les fulles a sobre i més paper de cuina a sobre i premeu amb suavitat perquè el paper xucli l'excès d'aigua.

Posem l'enciam en una plàtera, el blat de moro escorregut i la pastanaga ratllada.

Posem tots els ingredients de la salsa al got batedor i ho passem pel turmix. Si els cacauets tenen molta sal no cal  posar-n'hi.

Afegim la salsa a la plàtera i barregem amb l'ensiam , el blat de moro i la pastanaga.

Posem per sobre els palets de cranc tallats a rodanxes esbiaixades i els ous de codorniu pelats i tallats per la meitat.

llamàntol bullit amb dues salses

UN DINAR ESPECIAL PER VALENTS

Per valents , sí, i especial perquè no es pot fer cada dia, els llamàntols no son barats que diguem. Els podem comprar congelats però ens perdriem tot el ritual. La gràcia de fer els llamàntols és que estan vius!  Ja us he dit que aquesta recepta només és apte per valents... L'únic que heu de fer amb molta valentia és posar-los dins una olla amb aigua i un parell de grapats de sal, perquè es trobi com a casa.

No voldria ser cruel, però aquest mon és així, els més forts es mengen els més febles, es diu supervivència!

La veritat és que tot i aquesta prèvia és un plat molt fàcil i si teniu algú per impressionar, tipus sogra, sempre quedareu bé.

INGREDIENTS:

2 llamàntols

maionesa

porradell

mantega

all i julivert

Per preparar les salses deixem primer la mantega fora de la nevera durant una bona estona, fins que es pugui xafar amb una forquilla sense dificultat.

Mentrestant fem una maionesa normal i corrent i hi posem porradell ben picat a trossos petits. Ja tindrem una salsa. També es podria acompanyar d'una salsa tàrtara. La trobareu al bloc.

Agafem un all i unes braqnues de julivert i ho fem tot ben picat a una mida molt petita. Quan la mantega estigui tova li afegim una mica de sal i l'all i el julivert. Mantenim la mantega en un lloc calent perquè estigui tova i es desfaci al posar-la sobre els llamàntols. Aquesta mantega també la podem fer servir un altre dia per acompanyar un bistec o un entrecot, queda molt gustosa.

A última hotra bullirem els llamàntols perquè no es refredin.

Tal i com us donin el llamàntol no cal fer-li res, ni esbandir-lo ni res, no el traieu de la bossa de plàstic que s'escapen i l'hauríeu d'anar a buscar al menjador. Només poseu una olla amb aigua amb un parell de grapats de sal generosos i els llamàntols a dins, sense la bossa, és clar! Després poseu l'olla al foc i quan l'aigua comenci a bullir compteu deu minuts i ja estaran.

Se serveixen tallats pel mig amb les dues salses per acompanyar. Per tallar-los pel mig heu de clavar la punta d'un ganivet potent al mig del cap i anar tirant avall tallant pel mig de la cua. Al final acabeu de tallar el cap per la part de dalt.

mousse de mango

SUPERREFRESCANT!!!

Amb fruita i glaçons unes postres fresquíssimes!! No cal dir res més. Això sí, necessitareu un got batedor amb unes ganivetes que tallin els glaçons, si ho feu amb el turmix us el carreguereu, i jo no ho voldria això sobre la meva consciència!

INGREDIENTS:

1 mango

10 glaçons

2 fulletes de menta fresca

2 cullerades de sucre roig

1 raig d'oli

Posem tots els ingredients a la batedora de got, d'aquelles que tenen els bars per fer batuts i ho passeu tot ben fi. S'ha de fer al moment. 

La textura de mousse li dona el raig d'oli que l'ajuda a emuslionar i quedar així, és el truco de la recepta. Jo ho vaig veure per la tele, és el que té està enganxada als programes de cuina!! He intentat fer teràpia per desenganxar-me, però no puc. Accepto suggeriments diversos.

amanida de pastanaga

AMANIDES DE TOTS COLORS

No cal dir que a l'estiu ens venen de gust coses fresques i sucoses. Les amanides són un exemple de plats d'estiu. Fem-les diferents cada dia, no cal posar-hi de tot i fer-les iguals cada dia. Anem variant. Avui toca una amanida de pastanaga.

INGREDIENTS:

4 pastanagues

1 llimona

oli, sal i sucre

pipes de girasol pelades i torrades

Pelem les pastanagues i les ratllem. Si teniu un robot de cuina tot serà més fàcil, sinó ho haureu de fer amb un ratllador, vigileu els dits!!

Un cop ratllada la pastanaga la posem en un bol i l'amanim amb el suc de la llimona, oli i un polsim de sal i un altre de sucre. Ho remenem tot bé perquè es barregin els sabors. Per anar bé l'hauríem de deixar així amanida una mitja hora.

A l'hora de servir li tirem per damunt unes pipes salades. Un altre dia enlloc de pipes hi tireu panses de corint, el contrast és molt bó.

espelta amb samfaina

ELS ITALIANS!

Són els reis dels ingredients. Tenen quantitats de verdures, de pastes diferents, de formatges, de cereals...

M'han fet descobrir un munt de coses. Entre elles el farro, un cereal que està entre el blat i l'arròs. Ells el fan servir en sopes o se'l mengen tipus arròs. Jo vaig començar a portar-ne si alguna vegada hi anava, però ara ja el compro a les herboristeries o botigues de dietètica. Aquí es diu espelta. Te moltíssimes qualitats perquè és un cereal integral, no se li ha tret la closca, que és la part més rica amb nutrients. En fi, un xollo.

Te una textura molt curiosa, proveu-lo. I per aprofitar la samfaina feta el farem amb... samfaina! Ho heu endevinat.

INGREDIENTS:

2 tasses d'espelta ( de les de cafè) o d'arròs tipus basmati

samfaina (un plat fondo ple)

sal

Posem una olla amb aigua abundant al foc amb sal. Quan bulli hi posem l'espelta. Normalment triga més que l'arròs normal a coure, però menys que l'arròs integral. Jo crec que amb uns quaranta minuts ho tindreu cuit. Ho tasteu i quan veieu que no està dur ja estarà, mira que fàcil.

Si no heu trobat espelta ho podeu fer amb arròs tipus basmati. Es cou molt ràpid i no queda argamassa.

Un cop ben escorreguda l'espelta poseu la samfaina en una paella i la tireu al amunt perquè hi faci una parell de voltes i es barregi tot el gust i ja està. Facilíssim!  I mentre teniu l'espelta bullint podeu llegir el diari, que la feina ja la vau fer el dia de la samfaina!

espaguetis amb salsa de samfaina

MMMMMMMMMMM!

Ah, que ja teniu la samfaina feta? Doncs ja podeu fer aquesta recepta. Només us puc dir: Mmmmmm!

Ja ho veureu!

INGREDIENTS:

150 g espaguetis (per dues persones)

samfaina (un plat fondo ben ple)

2 cullerades soperes de conyac

pebre negre

1 cullerada gran de mantega

formatge parmesà ratllat al gust 

Agafem una olla i la posem al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem els espaguetis i els bullim el temps que indica l'envàs.

Posem la samfaina en una paella i l'escalfem bé. Quan estigui ben calenta li posem dues culleres de conyac i pebre. Deixem que es reduiexi, deixant el gustet i ho traiem del foc.

Passem tota la salsa pel túrmix.

Escorrem bé els espaguetis, després d'haver posat aigua freda per tallar la cocció a l'olla. Un cop ben escorreguts els posem en una plàtera amb unes boletes de mantega al fons i n'hi posem un parell més per sobre perquè es desfacin amb l'escalfor.

Remenem bé els espaguetis perquè es reparteixi la mantega i ja hi podem posar la salsa per sobre i repartir-la bé.

Es poden servir acompanyats de parmesà ratllat.