volcà de verdures mallorquí

QUE NINGÚ SURTI CORRENTS!

No us espanteu, aquest plat no és tan difícil com sembla. La veritat és que enganya. Però això ja va bé, dona la impressió que és molt laboriós però en realitat no és complicat de fer.
Es tracta de tallar verdures a làmines, fregir-les i muntar el plat i aquest és el resultat, a que queda xulo? I el millor de tot és menjar-s'ho, a dins hi queda el rovell en estat líquid, que es barreja amb les verdures quan ho talles.
Vaig tenir la idea d'aquest plat però em va costar molts assajos fins a trobar aquesta manera de fer-ho. O sigui que està ja testat pel meu laboratori de proves i el resultat està assegurat.
Està inspirat amb el tumbet mallorquí però és diferent.

INGREDIENTS:

2 patates

1/2 albergínia

1/2 pebrot

1/2 carbassó

1 ceba petita

dos ous

sobrassada

oli i sal


Pelem les patates i les tallem que ens quedin rodanxes amples, no per la part més estreta de la patata, sinó per la part que ens quedi una rodona més gran. Tallem les rodanxes d'una mida d'un centímetre i mig.

Posem una paella al foc amb oli abundant i quan l'oli sigui ben calent hi fregim les làmines de patates.
Quan les hagueu tombat de tots dos costats abaixeu el foc i deixeu-les encara una mica més, fins que les punxeu toves amb una forquilla.

Mentre es fan les patates pelem l'albergínia i la tallem a rodanxes d'un centímetre.

Fem el mateix amb el carbassó.

Quan les patates estiguin fetes les traiem de la paella i  posem a fregir les rodanxes d'albergínia i de carbassó.

Pelem la ceba i la tallem a llunes ni amples ni estretes.

Tallem el mig pebrot a tires.

Necessitarem dos talls de patata, dos d'albergínia i potser tres de carbassó per cada plat.

Un cop fregits els talls d'albergínia i carbassó, els retirem.

Finalment hi posem la ceba i el pebrot i ho fregim fins que quedi tou.

Encenem ara el forn al màxim.

Ho muntem en un plat d'anar al forn. A sota hi posem els dos talls de patates. Els salem i els traiem un forat al mig de la mateixa mida que té un rovell. El de sota no l'acabem de buidar del tot, que quedi una mica de patata al fons sense foradar.

Fem un niu a la patata per posar el rovell a dins

Dins del forat de la patata hi posem el rovell només de l'ou. Per separar el rovell de la clara mireu la forma més fàcil de fer-ho al bloc. A sobre del rovell hi posem ara una mica de sobrassada.

Damunt hi posem els talls d'albergínia i els salem una mica. Després els talls de carbassó amb una mica de sal també.

I finalment les tires de ceba i pebrot a sobre de tot amb una mica de sal.

Ara batem les clares a punt de neu. Per fer-ho hi posem una mica de sal i ho batem amb un batedor o amb una forquilla, a base de fer penetrar l'aire a la clara perquè es vagi fent escuma.

Posem la clara a sobre de tot i ho posem al forn i deixem només la part de dalt encesa, la del gratinador. Al cap de dos minuts veureu que es torra una mica la clara i ja ho podeu treure.

En aquesta prova la clara anava sense muntar. Però mireu com queda el rovell a dins, mmmm!

salmó saltat

ANTES MUERTA QUE SENCILLA

Doncs, home, hi ha moments per a tot. Hi ha moments per anar a lluir i hi ha moments de vestir-se per anar a comprar.

I amb el menjar el mateix, hi ha plats de diari i plats de lluïment. Avui un plat de diari però no per això menys bó. Farem salmó, un peix molt saludable, que ens aporta colesterol del bó. Us asseguro que us encantarà aquesta recepta de salmó. El salmó es talla a tacos i d'aquesta manera queda cuit al punt, perquè només es salta lo just. Una recepta molt ràpida , senzilla i que queda molt bona. Com em passa alguna vegada, la vaig menjar en un restaurant i me l'he fet meva.

INGREDIENTS:

6 espàrrecs

1 ceba tendra petita

1 llom de salmó de 200 grs  (sense espines)

sal i pebre negre


Tallem els espàrrecs doblegant-los fins que es trenquin. Veureu que es trenquen amb la mà per on encara estan tendres, més avall ja no es poden partir amb la mà perquè estarien massa estellosos.

Pelem la ceba tendra de l'última capa i li traiem la part de dalt i de baix.

Tallem en quatre trossos els espàrrecs i la ceba a llunes no molt primes.

Fem tacos del salmó d'una mida de tres x tres centimetres.

En una paella posem un rajolí d'oli, molt poc, amb el foc ben alt. Hi tirem els espàrrecs i la ceba i ho anem saltant. O sigui ho anem passant i retombant per la paella perquè es faci de tots cantons.

Al cap de set minuts de paella hi posem els tacos de salmó i ho amanim tot plegat amb sal i pebre, sense escatimar, però com sempre sense passar-nos, un plat amb excés de sal no té solució.

Anem saltant ara tot plegat fent que el salmó es  cogui per tots quatre costats. Necesitarem entre tres i cinc minuts perquè ja estigui fet. Veureu que el rosa més fort passa a ser un taronja més suau quan el salmó es cou. Vigileu al saltar que no se us trenqui el salmó, tombeu-lo amb compte. Encara que per dins no estigui cuit del tot aquesta serà la gràcia perquè ens quedi ben amorós.

fideus amb samfaina

NO ÉS TEMPS

Ja sé que no és el temps d'esbergínies,  pebrots i tomàquets, pero ara se'n troben tot l'any i no són pas dolents. Hi ha verdures que ens podem permetre el luxe de manjar-ne tot l'any. La samfaina és un comodí que ens pot servir per preparar molts plats. Aquí en teniu unes quantes possibilitats: mandonguilles amb samfaina, espelta amb samfaina o spaguetti amb salsa de samfaina. Jo us aconsello que quan en feu, en feu una bona quantitat per guardar-la i anra fent varietats fins que s'acabi.

Trobo que la recepta de samfaina d'avui a més fa hivern, amb el formatge i tot.

INGREDIENTS:

1 carbassó

1 esbergínia

1 ceba

1 pebrot vermell

1 llauna de tomàquet triturat cru

150 grs de fideus gruixuts

75 grs formatge parmesà ratllat

Primer de tot hem de fer la samfaina.

Per fer-ho pelarem les verdures, la ceba, l'albergínia i el carbassó, i ho tallarem a quadrats de dos cms. aproximadament.

Tallem el pebrot també a quadrats.

Posem una paella amb oli abundant i ho fregim tot per separat. Quan l'oli està ben calent hi tirem primer carbassó, quan ja està tou el retirem i hi fregim l'albergínia. Quan ja la tenim feta la traiem i hi posem la ceba i finalment el pebrot.

Un cop ho tenim tot fregit ho posem a la paella amb molt poc oli i hi posem sal. Hi afegim el tomàquet triturat i hi posem una mica més de sal i un parell de cullerades de sucre. Aquest és el toc perquè no ens quedi el tomàquet massa àcid.

Per fer aquest fideus amb 8 cullerades de menjar sopa de samfaina en tindrem prou. L'altre la podeu reservar per altres dies.

Preparem un cassó al foc amb aigua abundant i la deixem fins que bulli.

Posem la samfaina en una paella, segurament ja tindrà una mica d'oli ella mateixa, no cal afegir-ne. Un cop calenta  hi posem els fideus i els deixem que es facin una mica i s'impregnin. Hi anem afegint aigua bullint a mida que la vagi agafant. Almenys necessitarem uns quinze minuts per fer els fideus. Si a l'envàs no us posa el temps d'ebullició que necessiten aneu-los tastant.

Quan estiguin cuits els apartem del foc. Un cop fora del foc hi afegim una mica de formatge parmesà ratllat.

Un cop els plats a taula torneu a posar una mica de formatge ratllat per sobre.

mousse de iogurt amb taronja aromàtica

MES TARONGES 

Ara ja comencem a trobar taronges bones, ja n'és el temps. Aquestes postres són molt senzilles i una manera diferent de menjar-les. Les fruites amb el iogurt són una combinació deliciosa. Proveu sinó: maduixes a la llima amb mousse de iogurt o fruites al forn amb iogurt i ja m'ho direu.

INGREDIENTS:

2 taronges

1 cullerada de mantega

1 anís estrellat

2 cullerades petites de sucre roig

1 cullerada de cognac

mousse de iogurt  ( vegeu maduixes a la llima amb mousse de iogurt)



Pelem la taronja, de manera que ho fem com una poma però mirant de treure completament la part blanca de la taronja i deixar els grills al descobert sense la pell de fora. Feu-ho sobre d'un plat que així aprofitareu el suc que en surti.

Un cop tenim la taronja així, traiem els grills tallant la pell de banda i banda amb un ganivet esmolat. Es tracta de deixar els grills completament pelats.

Posem una paella al foc amb la mantega, el suc que hagi sortit, el sucre, una mica de pell de la taronja sense la part blanca, el cognac i l'anís estrellat. Deixem la taronja fins que se'ns fa com un xarop amb el sucre desfet. Apaguem el foc.

Ho servim posant a sota del got la mousse de iogurt i a sobre la taronja.

costellam de xai amb moscatell

JA US VEIG

Ja us veig, sou dels que només mengeu xai al forn al restaurant. Doncs proveu-lo de fer a casa, no costa pas tant i el resultat és boníssim. En aquest cas aromatitzat amb moscatell i acompanyat de prunes seques i si és el temps hi podeu posar també prunes fresques per fer el contrast àcid.

Jo ho he fet amb la part més cara del xai que són les mitjanetes, però també ho podeu fer amb una espatlla. Si voleu una recepta més sofisticada proveu xai al forn o una versió molt més senzilla el xai paciència.

INGREDIENTS:

2 costellams de xai, enlloc de tallar les mitjanes ho fan en un sol tros  (de tres mitjanetes cadascun)

1 all

menta fresca

1 tasseta de moscatell

4 prunes seques

2 prunes fresques (si és el temps)

sàlvia

oli

sal i pebre

Encenem el forn a 180º.

Agafem el costellam i li fem uns talls superficials per la part de dalt, de la pell, com si fessim rombes. Primer en un sentit i després en l'altre, més o menys d'una distància d'un cm d'una ratlla a l'altra.

En un fusta hi tallem la menta ben trinxada i també l'all. Hi afegim sal i pebre i un bon raig d'oli. Ho barregem tot i hi passem els trossos de xai fins que hi quedi tot ben enganxat.

En una paella hi posem una mica d'oli, molt poc. Quan estigui ben calent hi posem el xai i el deixem rostir per tot arreu. L'anem tombant fins que el veiem una mica ros.

El traiem i el deixem en una plàtera del forn.

En la paella hi posem ara les prunes seques i les prunes fresques, la sàlvia i el moscatell. Deixem que s'endugui tota la substància de la paella i ho tirem a la plàtera del forn junt amb el xai.

Tapem amb paper d'alumini la plàtera, de forma que ens quedi ben segellada, volem que els sucs no s'evaporin.

Ho deixem al forn durant trenta minuts a 150 º tapat amb el paper d'alumini i ja estarà fet. Si ho feu amb l'espatlla necessitareu uns deu o quinze minuts més de cocció, depenent de si és una espatlla molt gran.

menestra amb oli gustós

COLORINS

M'agraden els plats de verdures amb tots els colors, els trobo molt divertits, però a més a més són molt saludables, cada color de verdura aporta nutrients diferents. Barrejar moltes verdures vol dir fer un bon còctel de vitamines, i no cal anar a la farmàcia.

Com sempre la vida sana també pot ser divertida i en aquest cas no ens avorrirem amb aquest plat perquè és ben gustòs. I potser després de festes ens vindrà de gust fer un plat més suau.

Si no teniu una verdura el podeu fer igualment, no és imprescindible tenir tots els ingredients. Agafeu la idea i adapteu-la com vulgueu.

Més plats amb verdures de tots colors: flam de verdures, verdura de colors, verdura al vapor, entrepà de verdures a la planxa amb romesco.

INGREDIENTS:

1 tros de carbassó

quatre rams de coliflor 

quatre  rams de bròquil morat o verd (per donar un color diferent)

1 porro

1 pastanaga

1 patata

6 mongetes tendres

un grapat de pèsols congelats

tres alls tendres

un grapat de xampinyons o shitakes (si en trobeu són boníssims i ara se'n fan aquí a Catalunya)

1 tall de pernil

Posem una olla al foc amb aigua i sal.

Pelem el porro, li traiem les dues pells de fora i el tallem de dalt a baix sense acabar de partir-lo, des de la part verda. Només volem entrar amb un raig d'aigua fins a dins per poder treure la terra. El tallem a rodanxes.

Pelem la patata i la tallem a quadrats no gaire grans.

Anem separant les flors de bròquil i de coliflor perquè no siguin gaire grans i es coguin alhora del demés.

Tallem les puntes de les mongetes i les tallem a trossos no molt grans.

Rentem bé el tros de carbassó i sense pelar-lo el tallem a quadrats.

Pelem la pastanaga i la tallem a quadrats petits.

Quan l'aigua bulli hi posem les verdures, excepte algunes rodanxes de porros, i les deixem bullir entre quinze minuts i vint, depenent de com us agradin. Fins i tot si us agraden molt al dente es poden deixar menys temps. Quan faltin cinc minuts per apagar el foc hi poseu els pèsols.

Mentre les verdures estan bullint, triem els alls tendres. Els traiem la pell de fora i els tallem en rodanxes. Netegem els bolets i els tallem a làmines primes. Ja veureu que els shitakes no venen bruts, per tant no els mulleu amb aigua, que fan com d'esponja i quedarien massa aigualits.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli, penseu que amb aquest oli amanireu la verdura després, per tant ni massa, ni massa poc.

Tirem a l'oli els bolets i els amanim amb sal i pebre. Després al cap de tres minuts hi posem els alls tendres i els porros. Ho deixem tot plegat uns 7 minuts més.

Tallem el pernil a trossos petits i el tirem a la paella i apaguem el foc.

Escorrem bé les verdures i ens les amanim amb l'oli i tot el refregit de la paella per sobre.

risotto de carbassa i ceps

MMMMMMMM!

No us puc dir res més. Un plat d'aquells rodons que valen la pena. La combinació del dolç de la carbassa amb el gust potent dels ceps, tot un encert. Aquesta recepta la vaig menjar en un restaurant i no vaig trigar més d'una setmana a provar-la de fer a casa. Ja l'he feta un parell de cops i sempre ha tingut èxit, agrada a tothom.

Si voleu podeu provar de fer d'altres risottos: risotto de pèsols, risotto amb tomàquet cherry o risotto amb escamarlans.

INGREDIENTS:

250 g de carbassa

25 g de ceps secs

1 ceba molt petita (de la cistella de Can Girona)

1/2 tassa de café de vi blanc

2 tasses  de café d'arròs bomba o canaroli

1 cullerada de mantega

50 g formatge sec d'ovella gran reserva ratllat

pols de bolets (trompetes de la mort o ceps)

oli


Primer de tot posem els ceps en una tassa amb aigua que els cobreixi perquè s'hidratin.

Posem una olla al foc amb aigua per tenir-la ja calenta i a punt per tirar al risotto.

Pelem el tall de carbassa. Per fer-ho primer anem tallant en trossos petits sobre d'una fusta. Quan tinguem la carbassa a trossos li traiem la pell tallant amb un ganivet en direcció a la fusta per fer més força. Ara ratllem els trossos de carbassa. Si teniu un robot de cuina ho fareu amb molta facilitat, sinó ho podeu fer amb un ratllador manual.

Pelem la ceba i la ratllem.

Posem una olla no massa gran al foc amb una mica d'oli. El risotto es fa en una olla, no en una cassola, d'aquesta manera el caldo no s'evapora tant i l'arròs queda més melós. Hi poseu la carbassa ratllada i la ceba. Ho deixem a foc mig-baix que es faci a poc a poc i sui una mica.

Quan la carbassa i la ceba ja s'han estovat hi afegiu els ceps escorreguts. No llenceu l'aigua d'hidratar-los perquè donarà molt de gust al risotto. Al cap de cinc minuts els ceps ja s'han sofregit una mica i hi tirem sal i la pols de bolets per donar-hi encara més gust.

Engeguem ara el foc al màxim i hi posem el vi blanc i deixem que es redueixi durant un minut.

Hi posem l'arròs i hi donem un parell de voltes i inmediatament ja hi posem el primer cullerot d'agua junt amb el suc dels ceps, vigileu que no us caigui la sorra que pot quedar al fons de la tassa.

Quan veiem que s'ha begut l'aigua hi tornem a posar una altre cullerot, o un parell de cop.

Hi anem afegint cullerots a mida que veiem que l'arròs se'ls beu i anem remenant amb una cullera de fusta perquè l'arròs deixi anar el seu midó. Així durant quinze minuts.

Passats els quinze minuts hi posem una cullerada de mantega i una mica més de sal i pols de bolets si ho tasteu massa dolç. No n'hi poseu massa que encara falta el parmesà. Tasteu-ho per veure si l'arròs encara està massa dur. Ho aneu deixant de cinc minuts en cinc minuts i ho torneu a tastar fins que proveu l'arròs al punt de cocció que us agrada. Aneu afegint caldo també a mida que el necessiti.

Just apagat el foc hi afegim el formatge ratllat i hi fem l'última remenada.

Penseu a afegir l'aigua a mida que la necessiti, no volem ofegar l'arròs però tampoc volem que se'ns cremi o ressequi. Aquesta és la gràcia del risotto, no es pot deixar, s'ha d'anar vigilant i remenant, no té cap més secret.

escamarlans al forn

INFALIBLE

Quantes vegades ens passa que no sabem com fer unes gambes, llagostins o escamarlans. Ja són bons de natural, no necessiten massa sofisticació per poder apreciar tot el seu sabor. Normalment se'ns acut de fer-ho a la planxa, però la planxa és petita i si n'hem de fer per uns quants no és gaire pràctic, a part del fum, és clar. D'aquesta manera queden boníssims i fàcils de fer. Proveu de fer d'altres receptes de peix i us semblarà que heu anat a un restaurant: musclos al vapor, popets amb ceba i tomàquet, llamàntol bullit amb dues salses o dorada a la sal. Totes són receptes de peix sense massa dificultat.
Aquesta recepta us anirà molt bé per qauests dies e festa.

INGREDIENTS:

250 grs d'escamarlans, gambes o llagostins

1 all

2 branques de julivert

2 cullerades de cognac

oli

sal i pebre


Engeguem el forn al 200 º. Esperem a tenir-lo calent per posar els escamarlans a dins.

Posem els escamarlans en una plàtera d'anar al forn.

Pelem l'all i el trinxem ben petit junt amb el julivert.

Posem l'all i julivert per sobre dels escamarlans, sal i pebre, el cognac i una mica d'oli per tot arreu.

Posem els escamarlans al forn i amb 7 minuts ja els tenim fets. Si són molt grans espereu un parell de minuts més. Però sobretot no els deixeu massa , que és quan us sortirant molt secs i no valen res.

Si són gambes o llagostins ho heu de fer tot igual.

Bon profit!!

sopa de ceba gratinada

DE RESTAURANT PIJO

Hi va haver un temps, ja fa anys -ja sabeu que jo sóc gran-, que es va posar de moda la sopa de ceba gratinada, en plan restaurant francès. Ara potser ja ha passat aquesta febre, però resulta un primer plat molt adequat per quan tens molts convidats. No és car i és fàcil de fer. Sobretot amb els consells que us donaré. Proveu d'altres sopes: sopa minestrone, sopa de tomàquet, vichysoise.

INGREDIENTS:

1 ceba

4 torrades, si són integrals millor

50 grs  de formatge ratllat manxego

1 brick de caldo ( a mi m'agrada el Gallina Blanca, però vosaltres mateixos)

oli, sal i farigola


Pelem la ceba i la tallem a llunes primes. Primer pel mig i després anar tallant com llesques primes.

En un paella hi posem un fons d'oli i hi posem la ceba a foc mig.

Engeguem el forn a 180 º només el gratinador.

Posem una mica de sal i farigola a la paella de la ceba i l'anem remenant. Quan la veiem transparent i ben tova ja estarà feta.

Posem el caldo en un pot al foc per escalfar-lo una mica.

En uns bols que es puguin posar al forn hi posem les torrades partides en trossos, dues torrades a cada bol. A sobre hi posem la ceba fregida. Hi aboquem el caldo fins on vulgueu del bol, ha de ser abundant perquè les torrades s'inflen i se'l beuen. I finalment a sobre de tot el formatge ratllat.

Ho posem al forn fins que el formtage es gratini i quedi daurat.

tallarines a les herbes

CARBONARA?

Fem una opció diferent a la carbonara? Una mica menys colesteròlica? Només una mica menys. Doncs bé aquesta opció de pasta s'assembla a la carbonara però no porta bacon. És una opció més gustosa, a base d'herbes, però si us agrada la salsa de vellut de la carbonara, aquesta també us agradarà. Té l'avantatge que és molt ràpida i que la podreu fer en cas d'improvització perquè els ingredients són senzills i no falten en una casa. Que no teniu herbes a casa? Quantes vegades us he de dir que heu de tenir un fons de rebost, com qui té un fons d'armari. Les espècies no són cares i es tracta d'anar-ne comprant mica en mica, fins que un dia us adonareu que teniu de tot. No es fan malbé i se'n necessita molt poca quantitat, el que vol dir que és una petita despesa que amortitzareu segur. No sigueu garrepes i feu-vos un bon prestatge d'espècies. I penseu que les herbes fresques es poden guardar al congelador posades en un bossa de plàstic ben tapades. Receptes amb herbes: amanida amb farcellets de salmó, tomàquet farcit o tallarines amb carbassa.

INGREDIENTS:

1 ou

1 brick de crema de llet

1 tros de 50 grs de formatge parmesà ratllat

175 grs de tallarines

herbes: alfàbrega, estragó, orenga, sàlvia ( no queden tant bé però hi podeu posar una mica de farigola o romaní sinó teniu les altres, però en molt poca quantitat)

herbes fresques: porradell, anet.

sal i pebre negre


Posem una olla al foc amb aigua abundat i un grapat de sal. Quan l'aigua bull hi tirem la pasta i la deixem el temps que indiqui l'envàs. Recordeu que el temps que posen és per fer la pasta al dente, si us agrada una mica més cuita la podeu deixar dos o tres minuts més.

Agafem un pot de turmix i hi posem l'ou, la crema de llet, un polsim de cada herba, les herbes fresques tallades, una mica de sal i pebre negre. Ho passem tot plegat pel turmix.

Posem aquest preparat en una cassola.

Quan les tallarines ja estan cuites, les escorrem, no cal que les deixem del tot eixutes, i les posem a la cassola amb la crema de llet i les herbes. Encara que hi vagi una mica de suc de bullir no hi passarà res.

Engeguem el foc de la cassola i ho barregem tot plegat. Hi posem una mica de parmesà ratllat a dins la cassola i en guardem per posar-ne una mica més quan siguem a taula. Ho remenem i quan veiem que la crema de llet ja comença a bullir apaguem el foc.

Servim inmediatament amb més formatge ratllat per sobre al gust de cadascú.

galetes de gingebre

GUARNIMENTS QUE ES PODEN MENJAR

Aquest any podeu guarnir l'arbre de Nadal amb aquestes galetetes que us podreu menjar el dia de Nadal si voleu, tot fent cagar el tió. La veritat és que cada cop més les tradicions van traspassant les fronteres.  Són unes galetes de gingebre típiques dels països anglosaxons. Ja sabeu que sóc partidària de conservar les nostres tradicions culinàries, però en aquest cas us proposo menjar torrons i afegir aquestes galetes. Són boníssimes, ja ho veureu no us en penedireu. Porten espècies i això els dona un toc deliciós.

Amb una mica de sucre glass per sobre queden estupendes!

Aquestes les van pintar els meus nebots. Fantàstiques!

INGREDIENTS:  (per unes 100 galetes)

per les galetes:

800 grs de farina

250 grs mantega

150 grs de sucre roig

125 grs de sucre blanc

2 ous grans

1/4 de cullerada de postres de nous moscada

1/4 de cullerada de postres de clau en pols ( el podeu passar per un molinet de café si els teniu sencers)

1/2 cullerada de postres de sal

1/2 cullerada de postres de bicarbonat

1 1/2 cullerada de postres gingebre en pols

2 cullerades de postres de canyella

per la glassa:

500 grs de sucre glass (al mercadona en tenen)

2 clares d'ou (al mercadona tenen uns pots de clares d'ou, sense el rovell, en poseu 4 cullerades)

mitja llimona

colorants alimentaris per pastissos

Estris: necessitem un corró i motlles de tallar galetes.



Traieu la mantega de la nevera. La necessitem tova, manejable i necessitem que estigui a temperatura ambient.

Mentres barregem la farina amb totes les espècies, la sal i el bicarbonat.

Quan tenim la mantega ben tova la barregem bé amb els sucres. S'ha de remenar amb un batedor o amb un robot de cuina amb les ganivetes. També hi ha trumix que tenem pot batedor a mb ganivetes per fer aquesta funció. Si veieu que no teniu prou lloc, ho podeu fer en dues vegades. Ho hem de barrejar fins que quedi una crema ben fina. Quan ja estigui hi posem els ous, primer un fins que estigui ben incorporat i després l'altre.

Finalment afegim la farina mica en mica i anem remenant la massa, ara ja mb les mans si voleu. Deixeu reposar la massa a la nevera durant una hora o vint minuts al congelador.

Engeguem el forn a 150º

Preparem la glassa per decorar-les, si les voleu decorar. En un bol hi poseu tot el sucre glass. Hi afegiu les clares i aneu remenant fins que ens quedi una crema espessa. Hi poseu un raig de suc de llimona. Així simplement ja tenim una glassa blanca. Si la barregeu amb colorants obtindreu els colors. Partiu el total de la glassa en diferents bols petits i feu tants colors com vulgueu. Penseu que la glassa s'asseca, així que us heu d'espavilar per fer la servir abans que s'assequi. En podeu fer primer una meitat i després l'altre, perquè no se us assequi.

Traieu ara la massa de la nevera o el congelador. Poseu farina sobre el marbre de la cuina ben net i estireu la massa amb un corró. Per esturar-la feu-ho amb dues direccions, de baix a dalt i de dreta a esquerra. Penseu a deixar rodar el corró sobre la massa, sense prèmer massa. Només el fet d'anar passant el corró ja anirà allisant la massa. L'hem de deixar de mig centímetre.

Un cop la pasta ben allisada hi posem els motlles i anem tallant les galetes i les posem en una safata de forn amb un paper vegetal a sota perquè no se'ns enganxin. Penseu que haureu de fer vàries fornades.
Amb uns vuit minuts al forn ja n'hi haurà prou. Ja veureu que es dauren una mica i aleshores és el moment de treure-les. No les volem torrades, només lleugerament daurades de les puntes.

Mentres en teniu unes al forn, podeu anar tallant amb els motlles unes altres. La resta de pasta que us queda la torneu a amassar i torneu a posar-hi els motlles per treure'n més.

Quan estiguin fredes s'hi pot posar sucre glass per sobre o es poden pintar amb la glassa. Les podeu pintar amb els dits, o amb mànegues en plan professional. Decoreu-les al vostre gust, si teniu nens s'ho passaran d'allò més bé i sinó disfrutareu vosaltres que també us ho mereixeu!

llaminera de porc amb chutney de verdures

VINGA PARAULOTES!

Ja sabeu que m'agrada impressionar-vos amb paraules estranyes. Chutney no és res més que una salsa agredolça de procedència hindú. Els anglesos la varen incorporar sense problemes a la seva cuina. A mi m'encanta la barreja de dolç i salat, i també acompanyar les carns amb dolç. De fet és típic de la nostra cuina tradicional: pollastre amb prunes i pinyons, ànec amb peres... 

Proveu d'altres receptes amb carn i dolç que trobareu al bloc: costella de porc agredolça, rellomillo amb salsa de gerds, llom amb salsa de curry dolça.

INGREDIENTS:

1 rellomillo de porc o llaminera

1/2 ceba

1/2 porro

1/2 pastanaga

1 tomàquet

5 cullerades de sucre roig

60 cl de vinagre de vi

1 cullerada de vinagre de módena

2 cullerades de cognac

el suc de mitja taronja

Engeguem el forn a 180º.

Salpebrem la llaminera de porc i la fregim en una paella amb una mica d'oli, quan l'oli estigui ben calent. Només volem que es rossi una mica per tot arreu, no que es cogui. La tombeu de tots els costats i ja està.

Posem la carn en una plàtera petita per anar al forn junt amb l'oli de coure'l i ho tapem amb un paper d'alumini. Ho posem a 150º durant 10 minuts. No renteu la paella que l'aprofitarem per fer les verdures que ens donarà un gustet bó. Quan el tingueu fet traieu-lo del forn i deixeu-lo reposar a fora.

En un pot posem al foc el sucre i els vinagres. Amb uns set minuts tindrà una consistència de caramel, s'haurà espessit.

Mentre pelem el porro de la seva capa exterior, pelem la pastanaga i la ceba i separem la part que utilitzarem per fer la recepta per dues persones, com sempre. Ratllem totes aquestes verdures.

Posem les verdures a la mateixa paella on hem fet la carn amb una mica d'oli net. Just que cobreixi el fons. Posem les verdures ratllades a foc mig. Quan les veiem toves hi afegim el tomàquet ratllat.

En un pot posem al foc fort el sucre i els vinagres. Veureu que amb uns set minuts agafarà una consistència de caramel.

Un cop tingui una consistència de caramel, veure que està més espés, hi posem el cognac i el suc de la taronja i ho deixem reduir uns tres minuts.

Afegir aquest caramel a les verdures i remenar-ho perquè es barregi i apagar el foc. Passar aquesta salsa pel turmix perquè ens quedi una mica més amalgamada. No gaire, no cal que estigui molt fina.

Servim els talls de rellomillo tallats en medallons amb la salsa per sobre.

ATENCIÓ!! Si us sobra salsa guardeu-la a la nevera en un  pot de vidre. És deliciosa per menjar per sobre d'una torrada amb formatge serrat. O amb uns tacos de formatge amb la salsa per sucar-los per fer un bon aperitiu.

amanida amb fonoll i taronja

FINOCHIO!

Atenció si us diuen això a Itàlia. No us estaran dient fonoll, us estaran dient gais. Sabeu per què? Doncs perquè el fonoll, és un bulb amb unes fulles verdes molt delicades que semblen plomes. Aquí en diem "tenir pluma" i ells en diuen fonolls.

Doncs avui farem una amanida siciliana a base de fonoll i taronja. Quan comença a fer fred és quan millor estan els fonolls. Els heu de buscar en una verduleria que tingui varietat de productes, no n'hi ha a tot arreu. Jo fa anys que en compro i en faig una vegada a la temporada, tampoc més. Però si us agrada aquest gust anissat en podeu afegir a qualsevol amanida, tallat ben fi. També es pot cuinar, un dia farem la recepta.

Proveu altres amanides amb fruites, crec que són tot un encert: amanida amb raïm a la francesa , amanida de crèixens i taronja , amanida de fruites o  amanida de salmó i mango.

INGREDIENTS:

1 bulb de fonoll

1 taronja

llavors de fonoll (opcional)

oli, sal i pebre (si teniu sal maldon millor)


El fonoll és com un api però amb el bulb molt més gran i molt poques fulles. El que s'aprofita és la part més interior del fonoll, hem de treure les fulles de fora. Guardeu el plomall verd de dalt.

El netegem bé i el tallem a llesques ben fines, si tenim un ratllador de fer talls ens anirà millor, ja sabeu que jo sempre us recomano l'artilugi fantàstic. Amb un robot de cuina també ho podeu fer.

Pelem la taronja, fent que el ganivet talli fins i tot la part prima dels grills de la taronja. De manera que ens quedi la taronja amb els grills ja a l'aire. Després amb un ganivet anem tallant seguint la membrana del grill i traiem el tallet de taronja totalment pelat, sense gens de pell. Per cuinar amb taronja, per les amanides o pels postres sempre és més agradable posar els grills sense pell.

En un plat  hi posem el fonoll tallat ben prim al fons, a sobre els grills de taronja. Ho amanim amb sal maldon, oli i pebre. Ho decorem amb les fulles verdes del fonoll i amb llavors de fonoll.

carbassa gratinada

MOLT FRANCÉS

Les verdures gratinades són un plat molt francés, però quan és temps de fred s'agraeix menjar un plat ben calentó.

La carbassa cuinada així queda boníssima i el formatge de cabra li dóna el toca final.

Ara trobem carbassa ja pelada i tallada si no us voleu complicar a triar-la, i és igual de bona. 

Un primer plat complertíssim , ja ho veureu.

Si voleu fer d'altres plats amb carbassa proveu: tallarines amb carbassa, arròs amb carbassa o crema de verdures.

INGREDIENTS:

1/2 carbassa

1 ceba petita

sàlvia

1 brick de llet

2 cullerades de farina

2 cullerades de mantega

formatge mozzarella ratllat

formatge de rulo de cabra


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Pelem la carbassa, penseu a tallar-la a trossos més petits i finalment treure-li la pell amb el ganivet en direcció a la fusta de tallar, així podreu fer més força. Un cop pelada acabem de tallar la carbassa a trossos  no molt grans.

Posem la carbassa en un pot i hi afegim aigua just fins que la cobreixi, hi posem una mica de sal i la posem al foc perquè bulli.

Pelem la ceba i la ratllem amb un ratllador.

Agafem un pot i el posem al foc, hi posem la mantega al fons i quan estigui desfeta hi tirem la ceba ratllada. Li posem una mica de sal i sàlvia. Notareu que no triga gaire a canviar de color, llavors ja estarà feta. Hi posem la farina i li donem un parell de voltes. Ho apartem del foc.

Quan la carbassa ja està cuita la traiem del caldo, però ATENCIÓ , no llencem el caldo de coure la carbassa.

Fem ara la beixamel en el pot on teniem la ceba i la farina. En realitat quan es fa amb caldo enlloc de llet es diu velouté o salsa avellutada. Més que res perquè feu cultura culinària. Hi anem abocant el caldo de la carbassa i amb el pot al foc anem lligant la salsa barrejant amb un batedor o amb una cullera de fusta. Quan comenci a bullir la retirem del foc i ja a fora li afegim una mica de sal i la crema de llet.

En una plàtera d'anar al forn hi posem la carbassa i la tapem amb la beixamel ben escampada per tot arreu. A sobre hi posem el formatge mozzarella ratllat i quatre troços de rulo de cabra repartits.

Posem la plàtera al forn i apaguem el foc. Només amb el calor residual es desfarà el formatge. Si us agrada més gratinat, podeu engegar el gratinador per 5 minuts i ja estarà.

sarsuela

TRANQUILS

Tranquils que no em posaré a cantar. És un plat típic amb peix. A casa es feia els dies especials i a mi m'encantava. Un plat complert que no necessita gairebé ni primer plat.

No és una recepta complicada i té una elaboració ben catalana: el sofregit i la picada final com molts altres plats. L'únic secret que té és que el peix sigui ben fresc. I ja us dic que ha de ser per les ocasions especials, no és gaire assequible de preu. Però un dia és un dia i ara que venen festes potser us interessarà fer-lo. Aneu estalviant! Recordeu que els ingredients sempre són per dues persones.

INGREDIENTS:

2 llagostins o escamarlans

2 gambes

2 talls de rap

2 talls de lluç

1 calamar mitjà tallat a rodanxes

200 grs de musclus

2 tomàquet madur

1 ceba petita

2 alls

1/2 tassa de café de vi blanc

farina

brou de peix (pot ser de brick si no en voleu fer. El de La Sirena és ben bó)

sal i pebre


Netegem els musclos i esl posem en una cassola esquitxats d'aigua al foc tapats. Al cap de cinc minuts es començaran a obrir i ja es poden apagar. Els reserveu per després.

Netegem bé el calamar i el deixem escòrrer.

Pelem i tallem la ceba a troços ben petits.

Ratllem els tomàquets.

Agafem els talls de lluç i de rap i els sal pebrem i els enfarinem. Per enfarinar poseu farina en un paper de plata i els passeu per tots dos costats per allà i espoplseu l'excés de farina. Després llenceu el paper de plata i d'aquesta manera no se us queda enganxada la farina en un plat.

Posem una cassola al foc amb oli al fons. Quan estigui ben calent hi posem els talls de lluç i de rap i els rossegem d'un costat i de l'altre. O sigui els fregim fins que siguin daurats. Quan ja estiguin els retirem en un plat per després.

A la mateixa cassola hi posem ara la ceba. Que es vagi fent fins que es torna tova, transparent i finalment una mica rossa. Llavors hi posem el tomàquet ratllat.

Quan el tomàquet ja no te suc, està tot fent grumolls, hi posem les rodanxes de calamar. Al cap d'un parell de minuts, quan es tornen blanques hi posem el vi blanc. Deixem evaporar una mica el vi.

Llavors hi tornem a posar el peix i li posem brou per sobre fins que ho cobreix una mica, no del tot, que ens quedaria massa caldós. Per això ho heu de posar en una cassola no massa gran, sinó per cobrir-ho hi hauríeu de posar massa brou.

Al cap de set minuts hi poseu els escamarlans, les gambes i els musclos i ho deixeu fer 5 minuts més.

Mentre prepareu una picada d'all i julivert, ben aixafat amb el morter fa que l'all no es trobi gens després. La poseu a la cassola al cap dels cinc minuts i ho deuxeu finalment dos minuts més i ja es pot apagar.

Abans d'apagar proveu-ho de sal, com que hem salat el peix i el brou ja és salat potser no n'hi haureu d'afegir.

arròs amb pinya

NO EM DONEU LA LLAUNA!

La veritat és que en aquest plat si voleu utilitzar la pinya de llauna... us ho deixo fer només en cas de necessitat. Si heu d'improvitzar un sopar i no teniu res més... va!, us ho deixo fer!

Però no em negareu que ara trobem pinya natural tot l'any, i segons en quines fruiteries fins i tot tallada.

Jo recordo que quan erem petits només es veia per les festes de Nadal, com una cosa excepcional. La resta de l'any la pinya en almíbar campava per tot arreu, sobretot en els "pijames". Que no sabeu què és un pijama? Un altre dia us ho explicaré.

INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs basmati

1 dent d'all petita

1 tros de gingebre fresc, una mica més gran que un didal

1/2 pinya

2 cullerades de salsa de soja dolça

2 cullerades de salsa de soja salada



Posem l'arròs basmati en una escorredora i li passem aigua per treure el midó que té per fora.

Posem una olla al foc amb 4 tasses d'aigua i dues d'arròs basmati amb una mica de sal. Tapem l'olla parcialment. Ho posem al foc i quan estigui bullint el baixem a foc mig. En quinze minuts tindrem l'arròs bullit.

Pelem el tros de gingebre i el ratllem. Amb un trinxador d'alls fem el mateix amb l'all. Si no tenim trinxador el pelem primer i després el tallem a trossos ben petits.

Tallem la pinya pel mig i li traiem tota la pell de fora, sense voler aprofitar massa, per no trobar gens de pell. La tallem a trossos.

Posem el wok al foc amb un fons d'oli i quan estigui ben calent hi posem la pinya.

Després d'unes quantes voltes hi posem l'all i el gingebre i les dues salses de soja. Si tenim l'arròs ja bullit, l'escorrem bé l'afegim al wok. Sinó apaguem el foc i ho tornem a posar més tard just per saltejar l'arròs.

Es salteja tot plegat un minut i ja es pot servir.

espaguetis amb llagostins

EP! TEMPS DE LLAGOSTINS

Resulta que ara és el temps de llagostins, no sé per què però ara se'n troben a les peixateries. La resta de l'any és molt estrany trobar-ne. Per tant aprofitem per fer receptes amb llagostins. Si els compreu frescos  i els congeleu no tenen cap problema, ho admeten la mar de bé. Per tant com que ara aniran molt més barats que d'aquí a un mes... ja ho sabeu, els compreu ara, els congeleu i els tindreu per les festes de Nadal. D'aquesta manera us estalviareu uns calerons. De fet la meva peixatera m'ho va aconsellar l'altre dia. Ells ja ho saben de cada any!

Quan no hi ha llagostins els podem comprar cuits congelats que són molt bons. Però si teniu llagostins frescos, per bullir-los, només us cal posar-los en una olla amb aigua ja bullint, sal i una fulla de llorer, i deixar-los 5 o 7 minuts segons la mida que tinguin. Us passo unes quantes receptes amb llagostins cuits.: amanida de llagostins amb salsa tàrtara, amanida de crèixens i llagostins, còctel de llagostins o lassanya d'estiu.

INGREDIENTS:

8 llagostins

175 g d'espaguetis

1/2 pot de mascarpone

1/2 bric de crema de llet

1 llimona

porradell  (ciboulet, aquelles tires verdes molt primes que tenen gust de ceba)

1 cullerada de mantega

3 cullerades de conyac

sal i pebre

Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem els espaguetis i els fem el temps que indiqui l'envàs. Penseu que el temps que indica sempre és per fer la pasta al dente. Si us agrada una mica més cuita feu-la dos o tres minuts més.

En una paella hi posem la mantega i hi posem els llagostins amb sal i pebre. Hi posem el conyac i deixem que reduiexi, ja veureu que ho fa ràpid.

Els saltem ràpidament i hi afegim ratlladura de mitja llimona. Hi posem també la crema de llet i el mascarpone. Ho deixem reduir una mica, només tres o quatre minuts i apaguem el foc.

Quan tingueu la pasta ja feta la posem a la paella amb la salsa, encara que hi vagi una mica d'aigua de la cocció ajudarà a amalgamar la salsa. Ho deixem una mica tot plegat i apaguem el foc.

Ho servim amb porradell trinxat per sobre i ratlladura de llimona. Servim els llagostins al voltant del plat perquè facin més goig.

pollastre al conyac

FALTA UN MES

Encara falta un mes perquè acabem farts de pollastre, o sigui que encara en podem menjar. Després de Nadal ja serà més difícil haurem de deixar passar un altre mes. Jo no sé vosaltres però jo després de Nadal quedo avorrida de pollastre. Només de fer la gran cassola de pollastre rostit se m'en van les ganes de menjar-ne per un temps.

Però ara no hi ha problema. A més aquest pollastre és un xollo, no dona cap feina, es posa tot en cru i ell mateix va fent tot sol. El resultat és molt bó, ja ho veureu. Només vol temps, però no dona feina us ho asseguro. Si voleu provar un altre manera molt senzilla de fer podeu provar aquestes altres receptes de pollastre: pollastre amb magrana o pollastre coronitas.

INGREDIENTS:

2 quartos de pollastre tallats pel mig (millor cuixes)

1 tassa d'oli

1 tassa de llet

1 tassa de conyac

1 cullerada d'ametlles

2 patates

1 fulla de llorer

pebre negre

sal de bolets i làmines de tòfona opcional


Posem en una cassola en cru el pollastre ja salat i amb pebre negre, l'oli, la llet i el conyac, tot en fred. Hi posem les làmines de tòfona, la fulla de llorer i una mica de sal de bolets. Ho posem amb el foc alt fins que bulli, aleshores posem el foc mig i ho deixem 25 minuts.

Mentrestant pelem les patates i les estripem. Què vol dir això? Doncs tallar-les a quadrats i quan anem a fer l'ultim tall per convertir-la en un quadrat enlloc de tallar amb el ganivet, fem un petit tall i l'acabem d'estripar amb la mà. D'aquesta manera queden mal tallades i es desfan al coure.

Agafem una mica de suc de la cassola i en un morter aixafem les ametlles junt amb el suc.

Passats els 25 minuts hi posem les patates, les deixem 20 minuts i hi posem le picada d'ametlles i ho deixem 5 minuts més. Et voilà!

pastís de pasta filo amb prunes

MOLT FÀCIL

Ja sabeu com m'agraden les postres fàcils, molt més que els complicats. També sabeu que m'agraden  les postres amb fruites, doncs aquestes postres tenen les dues coses.

La pasta filo costa una mica de trobar, però en botigues delicatessen en trobareu, per exemple a Casa Ametller en tenen. És una pasta que sembla un paper i en un paquet en poden venir unes vint-i-cinc làmines. Com que és tan prima s'utilitza posant-hi moltes capes superposades i acaba tenint un efecte com de pasta de full sense ser-ho. Quan en compreu, si no la gasteu tota, penseu que es resseca de seguida i s'ha d'embolicar ben tapada per poder-la utilitzar un altre dia.

La pasta filo és adequada tant en plats dolços com a salats. Proveu també: pastís de pasta filo.

INGREDIENTS:

un pinzell de cuina (si no el teniu el compreu que no val gaire)

8 fulles de pasta filo

6 prunes de les vermelles que semblen de vellut

2 cullerades de panses de corint

1 rajolí d'anís

2 cullerades de mantega

6 cullerades de postre de sucre roig

Engeguem el forn a 180º.

Traiem la pasta filo de la nevera que s'atemperi. L'obrim en l'últim moment.

Traiem la mantega de la nevera i posem les dues cullerades en un pot al foc a foc super baix. Només volem que la mantega es desfacil, no s'ha d'escalfar, aneu-la remenant i la traieu de seguida.

Pelem les prunes i les tallem pel mig i traiem l'ós.

Tallem 10 fulles de pasta filo a mida quadrada. Guardeu els rectangles que ens han quedat. La resta la tapem amb paper film de manera que quedi ben hermètic i ho tornem a guardar a la nevera. Si pel que sigui no ho tanqueu bé veureu que es resseca de seguida.

Untem un motlle rodó d'anar al forn amb la mantega fosa amb un pinzell.

Posem una capa de pasta filo i la pintem amb mantega i en posem una altra a sobre, mirant que les puntes no quedin al mateix lloc. Així fins a fer-ho amb totes les capes. Veureu que finalment no es veuen les puntes perquè estan cobrint tot el voltant.

Posem ara les prunes a dins ben repartides, les panses de corint, el sucre ben escampat i el rajolí d'anís també ben escampat,

Ara anem cobrint amb les puntes que ens han quedat a fora per tal d'anar tancant el pastís. Untem amb mantega i posem una altra punta a sobre i així anar fent. Aneu tapant amb les puntes ara una ara una altra i les unteu amb mantega entre capa i capa.

Quan tenim totes les ountes ja tombades cap a dins, ens quedarà un buit al mig. Aixó ho tapem amb les parts rectangulars que ens han quedat com si fessím un collage. Untem de mantega i una altra capa i així fins que ens quedi ben cobert.

Posem el pastís al forn de 5 a 10 minuts, fins que el veiem de color daurat.

El podem menjar fred o calent acompanyat de gelat o de crema de llet.

crema de llenties

JA? PODEM?

No sé els dies que fa que m'espero per posar una sopeta calenta al bloc. Semblava que el fred no havia d'arribar mai! Ja ho sé que encara no ha nevat, però una mica, encara que sigui una mica ha refrescat!

Aquesta sopa és ben contundent, amb llegum i tot. No m'hi he posat per poc, ja ho veieu, una plat ben hivernal!

Pot ser una manera perquè els nens que no els agraden els llegums se'ls mengin sense respirar, ja ho veureu. 

La ceba cruixent per sobre és un encert. Jo sé que la venen al supermercat de l'Ikea a uns preus d'article de luxe. Però resulta que al Mercadona també en trobareu i a un preu molt més assequible.

Si en compreu la podreu posar per sobre de totes aquestes sopes: sopa de poma al curry, crema de moniato, vichysoise. 

INGREDIENTS:

250 grs de llenties cuites

1 porro

1 ceba petita

1 pastanaga

ceba cruixent  ( són pots que ve la ceba ja fregida, en trobareu al mercadona)

farigola



Pelem la pastanaga i la ceba. Tallem la pastanaga a rodanxes ni primes ni molt gruixudes. Tallem la ceba a llunes.

Pelem el porro de la primera pell. Li fem un tall de dalt de tot fins al mig per poder netejar entre les fulles amb aigua i treure la terra que té de vegades. Tallem el porro a rodanxes.

En una olla posem un fons d'oli i hi afegim les verdures. Les deixem a foc mig que es vagin fent. Hi posem una mica de sal i la farigola esmicolada seca o en pols si la tenim de pot. Les deixem fer tapades fins que les toquem toves.

Quan les veiem toves hi afegim les llenties ja cuites i aigua fins que cobreixi jus tot plegat. Si hi poseu massa aigua ens quedarà aigualit. Hi afegim un pel més de sal.

Quan l'aigua bulli ho deixem cinc minuts i ja podemn apagar.

Ho passem pel turmix força estona fins que ens quedi una crema ben fina. Ho servim amb la ceba cruixent per sobre.

patates gratinades amb bacó

QUI HO DIRIA

Qui ho diria que aquí no menjàvem patates abans del segle XIX? Sembla que sigui un menjar de sempre, que sigui impossible fer un plat popular i tradicional sense. Doncs no, aquí no es coneixien les patates abans del segle XIX.

Normalment serveixen sempre d'acompanyament, però què us sembla si els hi donem categoria de primer plat? Aquest gratinat és molt senzill però boníssim ja ho veureu.

Si us agraden els gratinats podeu fer també: parmigiana d'albergínia, gratinat d'albergínia i patates, pasta amb xampinyons o lassanya d'espinacs i carn.

INGREDIENTS:

2 patates

1 porro

3 tires de bacó

1 bric de crema de llet

50 g de formatge manxego ratllat

sal i pebre



Encenem el forn al màxim.

Pelem les patates i les tallem a rodanxes primes, de mig centimetre aproximadament.

Pelem el porro i li fem un tall al mig des de la part verda fins la meitat, d'aquesta manera podrem netejar millor la terra que queda entre les fulles. Un cop ben net el tallem a rodanxes.

Posem una paella amb molt d'oli que tingui almenys dos dits d'oli i la posem al foc. Quan estigui l'oli ben  calent hi posem les patates, rodanxa a rodanxa, i les fem per un costat i per l'altre. Un cop fregides les traiem.

Tallem les tires de bacó a tiretes petites.

En una paella més petita hi posem una mica d'oli de les patates, no gaire, just per cobrir el fons i hi fregim el bacó. L'anem remenant ràpid perquè és fàcil que es cremi.

Traiem el bacó de la paella sense deixar que es ressequi massa i hi posem ara el porro, per aprofitar tot el gust que hi ha deixat. El saltem a foc alt donant voltes ràpides. Quan el veiem transparent ja el podem treure.

En una plàtera d'anar al forn, no molt gran, hi posem un raig petit de crema de llet al fons. A sobre hi posem una capa de patates amb sal i pebre. Després hi posem el bacó i el porro fregit ben repartit i  una altra capa de patates amb sal i pebre i ho tapem tot plegat amb la crema de llet. Damunt de tot hi posem el formatge ratllat.

Ho posem al forn amb el gratinador encès només fins que veiem el formatge fos. Si ens agrada que es torri una mica el podem deixar una mica més.

filets d'orada farcits

TEMPS D'ORADES

Temps d'orades, nois. Ja sé que se'n troben tot l'any, però les que trobem són les de ració, de piscifactoria. O sigui de granges marines. Però ara és la temporada que se'n troben més de les que diem salvatges. Les reconeixereu perquè tenen sobre de la boca una taca daurada, a diferència de les de piscifactoria que no la tenen.

Tenim moltes possibilitats de receptes amb orada o receptes amb dorada, com ho vulgueu dir: sopa blanca de peix (exquisita), dorada a la sal, dorada al forn, lluç amb patates panadera (es pot fer igualment amb dorades), entre d'altres.

INGREDIENTS:

2 orades (sense espina, fetes dos filets) (que us posi les espines la peixetera per fer un caldo un altre dia)

1 pebrot vermell petit

1 pebrot verd petit

1 ceba tendra

2 tomàquets

orenga i comí


Engeguem el forn per escalfar-lo a 200º.

Agafem els pebrots i els tallem a talls molt prims tipus juliana.

Agafem la ceba tendra, la pelem i la tallem a juliana com els pebrots.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli, que cobreixi bé tot el fons i hi posem els pebrots.

Al cap d'un moment, només donar unes quantes voltes als pebrots,  hi posem la ceba i ho amanim amb una mica de sal, orenga i comí. Deixem els pebrots una mica sols perquè costen més de coure que la ceba. Sempre tot dependrà de la mida que estigui tallat. Si el pebrot l'heu tallat molt prim es farà de sguida, ja ho veureu.

Ho deixem tot plegat sofregint fins que es torni tou.

Agafem els tomàquets i els tallem a talls molt prims.

En una plàtera d'anar al forn hi posem els talls de tomàquet que cobreixin el fons i un de cada filet d'orada. A sobre de cadascun hi posem una pila de pebrot i ceba ben repartit. Ho tapem amb l'altre filet d'orada i ho amanim amb una mica d'oli per sobre del mateix que ens ha quedat a la paella després de sofregir els pebrots.

Posem la plàtera al forn de 7 a deu minuts. Quan veieu que la pell ja s'ha arrugat una mica i es torna cruixent ja estarà fet. Penseu que sentireu olor de peix ja cuit. Ja ho veureu, quan es posa el peix cru al forn no fa cap olor, quan sentim olor és que ja està cuit.