pastís de pasta filo

LES APARENCES ENGANYEN

Que guai és quan trobes un plat que un cop fet sembla que t'hi has matat però en realitat és superfàcil!!

Doncs aquest és el cas. Un pastís de pasta filo amb el farciment que més us agradi i que us imagineu vosaltres. Ràpid de fer i molt fàcil. A dins hi podeu posar qualsevol cosa, tot lliga: espàrrec verds i salmó fumat amb una mica de beixamel; ceba i carbassó fregit i salsitxes; pabrot del piquillo tonyina i tomàquet; espinacs, gambetes i formatge feta ... Hem de tenir la precaució de coure-ho tot abans de posar-ho al farcit, en cas que siguin ingredients que no es puguin menjar crus.

INGREDIENTS:

1 paquet de pasta filo

1 cullerada de mantega

1 mató gran , no de terrina individual

2 tomàquets madurs

20 tomàquets cherry

20 olives negres d'aragó

10 fulles d'alfàbrega


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Traieu la mantega de la nevera i deixeu-la fora perquè s'estovi.

Agafem un bol i hi posem els tomàquets madurs mal tallats, hi afegim el mató, els tomàquets cherrys i les olives negres tallades en dues parts i sense os. Hi esmicolem les fulles d'alfàbrega per sobre.

En una plàtera d'anar al forn rodona hi posem un paper vegetal perquè no se'ns enganxi. La idea és fer un pastís rodó i cavalcar les puntes cap endins al final. A sobre hi posem una capa de pasta filo, la untem amb mantega i en posem una altra. A sobre hi posem un terç del farciment al mig només i el tapem amb dues capes més untades de pasta filo. Ho repetim dues vegades més. Finalment agafem les puntes i les cavalquem cap al mig perquè tanquin el farcell. Pintem el farcell amb mantega per sobre.

Ho posem al forn a 200º fins que veiem la pasta tornar-se una mica torrada.

kartoffel salad

UNA AMANIDA ALEMANYA

A veure si em podeu dir deu aportacions de la cuina alemanya a la cuina universal? Què, no us surt? La veritat és que no n'hi ha gaires però un plat indiscutiblement alemany que almenys podem degustar en els bars de tapes és aquesta Kartoffel salad, o sigui amanida de patates. Ingredients molt senzills i com no, les salsitxes que nosaltres en diem de frankfurt i que si en demanes a alemanya ningú entendrà de què es tracta. Per ells son bratswurts, schnitzel o no sé què, la veritat és que el tema alemany no el domino.

INGREDIENTS:

2 patates grans

4 salsitxes de frankfurt (de bona qualitat, jo us aconsello schara)

1 tros petit de ceba tendra

1 cullerada de sopa de vinagre

3 cullerades de sopa d'oli de girasol

1 cullerada de postre de mostassa de dijon

sal, pebre i porradell opcional (el porradell és el cebollino o ciboulet. Encara no? Aquelles fulles llargues i molt primes de color verd i gust de ceba)

Agafem una olla i l'omplim d'aigua que cobreixi bé les patates. Netegeu les patates i les poseu a dins. Hi afegiu sal. Han de bullir fins que es puguin punxar amb una punta de ganivet amb facillitat. Aneu-les vigilant, si les deixeu massa es desferan molt, però no les traieu massa dures que estaran crues.

Mentre preparem el tros de ceba tendra tallant-lo ben petit, tot el més petit que podeu. Poseu la ceba en un plat i hi tireu el vinagre, l'oli i la cullerada de mostassa. Afegiu una mica de sal i pebre i remeneu-ho bé. Deixem la ceba aquí en maceració mentre bullen les patates.

Quan falti una mica per apagar el foc de les patates hi podeu afegir les salsitxes a dins. Són molt millors calentes perquè s'estoven i el greix es desfà.

Manteniu les salsitxes amb l'aigua calenta en un pot i a l'olla de les patates ja hi podeu posar aigua freda per poder-les pelar sense cremar-nos. Deixeu-les una estona i les peleu. Les talleu a trossos no molt grans.

Poseu les patates tallades en una plàtera, afegiu-hi la salsa ben barrejada amb la ceba i les salsitxes tallades a rodanxes.

Podeu posar-hi per sobre una mica de porradell, jo com que tenia públic infantil no n'hi vaig posar, que mai se sap si això els pot fer desistir de tastar-ho...

fusilli amb tonyina i olives

LES MIL I UNA ... MANERES

No em refereixo a sexe, que no tinc tanta imaginació. Em refereixo a maneres de fer pasta. Realment es pot fer de mil maneres. Aquesta vegada una recepta de pasta ben fàcil. Les olives us proposo que siguin gaspatxes, que són aquelles amb un color vermellós, fetes amb vinagre que li donaran un gustet especial a tot plegat. A més aquesta recepta tant ens la podem menjar freda com calenta.

INGREDIENTS:

150 grs de fusilli

1/2 llauna de tomàquet

1 llauna petita de tonyina

1/2 ceba

1 all

12 olives gaspatxes

sal, oli i sucre

Posem una olla al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem que es faci el temps que indiqui l'envàs. Abans d'escorrer-la hi posarem un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i que no s'enganxi la pasta.

Mentres agafem la mitja ceba, la pelem i la ratllem.

Agafem una paella amb una mica d'oli al fons i la posem al foc, just un rajolí d'oli. Xafem un all amb pell i tot i el posem a la paella amb l'oli. El deixem que es faci només una mica de res i hi afegim la ceba ratllada. Anem remenant la ceba a foc viu i ja veureu com es fa ràpid. Afegim la mitja llauna de tomàquet i hi posem una mica de sal i una mica de sucre.

Mentre es fa el tomàquet obrim la llauna de tonyina i la deixem a punt i traiem els pinyols de les olives, pelant-les amb un ganivet.

Quan la salsa de tomàquet ha canviat de color i s'ha tornat més espessa ja hi podem afegir la tonyina. Ho deixem dos minuts més al foc i hi afegim les olives i apaguem el foc.

Un cop escorreguda la pasta hi posem la salsa per sobre i ho remenem bé.

tiramisú

ELS POSTRES DE LA MAMMA

No em digueu que no fa il·lusió fer les receptes típiques que et menges normalment al restaurant? I quan resulta que les fas, te les menges i encara son millors ja tens un orgasme i tot!!

Doncs avui us proposo el típic tiramisú dels restaurants italians, i de vegades no italians, que agrada a tothom.

La recepta és del meu cunyat Pere, que sempre que la fa triomfa molt!

INGREDIENTS:

2 ous

5 cullerades de sucre

1 cafe llarg

1 xupito petit d'amaretto (licor d'ametlles amargues  italià. Si no en teniu poseu-hi vi ranci que és més fàcil de trobar, no és el mateix però en cas de necessitat servirà)

1 pot de mascarpone

9 melindros

pols de xocolata amarga

COM SEPARAR LA CLARA DEL ROVELL

Agafa una ampolla petita d'aigua buida. Treu-li l'aire prement-la i acosta-la al rovell. Deixa-la anar i veuràs com xucla només el rovell.

Deixa anar el rovell en un altre bol.

I ja els tens separats

Barregem el café amb una cullerada de sucre i el xupito d'amaretto.

Separem els rovells de les clares d'ou. Heu de trencar els ous i sense treure'ls de la closca heu de deixar que caigui només la clara i deixar pescat el rovell dins d'una mitja closca. Reserveu els rovells en una tassa.

Fem les clares a punt de neu. Pose-hi un polsim de sal i bateu-les bé fins a conseguir el punt de neu. Necessitareu un batedor manual per batre clares o bé ho podeu fer amb l'utensili especial que s'acopla al turmix, és com una gàbia de plàstic, perquè m'entengeu, que es posa tapant la part de les ganivetes de la batedora.

Barregeu els rovells amb el mascarpone i la resta del sucre, fins que quedi ben fi i el sucre no faci soroll.

Ara barregeu aquesta crema amb les clares a punt de neu embolicant amb una cullera, mai batent que sinó se'ns abaixarien les clares. Un cop barrejat ho reserveu.

Suqueu els melindros un a un dins el café, amb certa rapidesa, no volem que ens quedin amarats perquè se'ns trencaran, busqueu l'equilibri ni massa secs ni massa xops.

Un cop sucats els posarem en una plata, primer tres del pis de baix, fent la forma que vulgueu segons la plata que ho poseu.

Ara ja hi podem posar una capa de la barreja del mascarpone, sigueu generosos, ha de ser una tercera part del que tenim. Tampoc no us passeu, que no sobresurti massa quan ho tapem amb  la següent capa de melindros.

Tornem a posar melindros a sobre sucats i hi tornem a posar una capa de mascarpone per sobre.

Finalemnt ho cobrim amb una capa de mascarpone i agafem un colador petut ben fi i hi posem les cullerades de xocolata amarg i anem picant el colador perquè caigui la xocolata cobrint el pastís per sobre.

Tapeu bé la plata amb paper film i deixeu el tiramisu a dins el congelador com a mínim mitja hora. El que us sobre el podeu congelar per un altre dia. Quan el traieu serà boníssim igual.

amanida amb farcells de salmó

UN SOL PLAT

Es podria convertir en un plat únic per sopar. És una amanida original i diferent ben complerta.

Necessitareu tenir alguns ingredients a casa, però com sempre es poden substituir per d'altres, sigueu originals , això només és una idea.

INGREDIENTS:

un plat d'enciam tallat a trossos

1 poma

avellanes torrades

1 sobre de salmó fumat

4 cullerades petites ben plenes de philadelfia natural

herbes anissades tipus anet, alfàbrega fresca, estragó ...

salsa de iogurt :

vegeu la salsa a la recepta amanida d'arròs


Netegem bé les fulles d'enciam i les assequem acuradament, bé amb una centrifugadora o bé amb paper de cuina o un drap. Les tallem a trossos petits.

En un bol posem l'enciam, la poma pelada i tallada a quadrats petits i un tall de salmó tallat a trossos petits.

Agafem quatre cullerades de philadelphia i les barregem amb una mica d'anet o herbes que tingueu ben trinxat.

Estirem els talls de salmó d'un en un en un plat. Quan en tinguem un estirat li posem una cullerada del formatge philadelphia al mig i anem embolicant el salmó, ens ha de quedar com un paquet. En podem fer dos farcellls per cap.

Posem la salsa de iogurt al bol de l'enciam i ho barregem bé. Per sobre hi posem les avellanes torrades i els farcellets de salmó.

musclos al vapor

COM AL RESTAURANT

Plat ràpid, i només amb dos ingredients, que més voleu? El més entretingut és netejar-los, però podem ser més escrupulosos o menys. També en veurem de més bruts que d'altres. A vegades els més bruts són els de viver i a vegades és a la inversa.

Intenteu comprar-los quan els veieu nets i us estalviareu feina.

El truc és servir-los acabats de fer, ben calents.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de musclos

2 fulles de llorer

Netegem els musclos una mica. El principal és treure la part de fregall de fora i estirar una mica amb el mateix ganivet el que surt de dins la closca per treure'n el màxim. De fet aquesta part és la desagradable quan mengem musclos, és per això que molta gent no en menja o no els agrada. Per tant us aconsello que quan els mengeu acabeu de treure el fregall amb el dit abans de posar-los a la boca, ho agraireu.

Agafem una cassola no gaire fonda, que ens càpiguen els musclos. Els posem ja ben nets i esbandits a dins amb les dues fulles de llorer. Els esquitxem un parell de vegades amb aigua i els tapem, ben tapats.

Els posem al foc i quan estiguin obrets ja es poden apagar. Els manteniu tapats fins a l'hora de servir.

Aquests són ben senzills i bons. També els podeu fer a la belga, amb vi blanc i api, o boles de pebre negre i vi blanc...

entrepà de remenat de tomàquet

BOCATA TORTILLA

L'entrepa de truita no te cap secret, no? A més si no us acaba de sortir bé la truita perquè no hi teniu traça sempre la podeu camuflar dins del pa i no es veu la desgràcia.

Avui us proposo un entrepà amb ou diferent. És important fer-ho amb tomàquets naturals, encara que en trobem durant tot l'any, ara a l'estiu n'és el temps.

INGREDIENTS:

2 ous

2 tomàquets madurs

1 barra de pa intengral o tipus xapata

sal, sucre i oli

alfàbrega seca (opcional)

Agafem els tomàquets i els tallem pel mig, de forma que ens quedi la cua sencera en una de les dues parts. Ratllem els tomàquets amb un ratllador.

Posem una mica d'oli en una paella petita. Quan l'oli estigui una mica calent hi posem el tomàquet i el deixem a foc viu que es faci, l'anem remenant . Hi afegim una mica de sal, sucre i si ens hi agrada una mica d'alfàbrega seca.

Quan veiem que el tomàquet canvia de color ja estarà fet. Aleshores hi podem afegir els ous sencers dins la paella. Remenem en compte de no desfer el rovell. Primer hem de remenar la clara que triga més a fer-se. Quan la clara ja està feta, s'ha tornat de color blanc, es pot desfer el rovell i barrejar-ho tot i apagar el foc. El rovell volem que quedi cremós, no cuit del tot.

Omplim l'entrepà amb aquesta barreja. 

xai a la menta

   XAI CUINAT

El xai cuinat no te massa éxit. El trobem massa greixós, o no ens agrada el gust fort que te. En canvi aquest xai a la menta te aquest punt refrescant que el fa diferent. L'altre secret es no cuinar amb el mateix oli que s'ha fet servir per sofregir-lo.

INGREDIENTS:


1/2 espatlla de xai gran feta en dos trossos

1 llimona

1 ceba gran

Quatre fulles de menta fresca

Oli, sal i pebre


Agafem els talls de xai. Els posem sal i pebre. Els posem en una paella amb oli calent, no gaire abundant i els rostim per tots costats. Aquest oli no l'aprofitarem.

Pelem la ceba i la tallem a quadrats ni grans ni molt petits.

Agafem una cassola i hi posem un raig d'oli. Hi posem la ceba i els talls de xai. Quan la ceba ja estigui cuita hi afegim una mica de sal i un got d'aigua. Tapem la cassola i la deixem una mitja hora així a foc baix.

Preparem mentrestant en un morter el suc de la llimona amb les fulles de menta ben matxucades que deixin anar tot l'aroma.

Obrim la tapadora i hi posem aquest preparat, ho deixem uns 7 minuts mes, apaguem el foc i ho deixem reposar.

Per acompanyar podem fer un cuscus. En un bol hi posem un parell de tasses petites de cuscus. Fem bullir dues tasses d'aigua i sense que parin de bullir les tirem dins del bol junt amb un rajoli d'oli i una mica de sal. Us aconsello fer l'esforç de  fregir en una paella ceba amb mantega amb el foc baix fins que estigui tova i afegir-hi al final unes panses. Posem aquesta barreja per sobre del cuscus acabat de fer i ja veureu com us quedarà molt més gustós.

tomàquet farcit

UN ENTRANT RÀPID

A més de ser ràpid aquest entrant també va bé per fer un dia que sou colla perquè no és gens   complicat,  els ingredients son fàcils i la presentació és bonica.

INGREDIENTS:

4 tomàquets mitjans

1/2 tarrina gran de philadelfia natural

1 llauna de tonyina amb oli

1/2 llimona

pebre negre

porradell ( que és aquella herba llarga de color verd que en castellà es diu cebollino)

si no teniu porradell hi podeu posar julivert o cilantre.


Agafem els tomàquets i els traiem la part superior,  quan el tomàquet es torna més estret de dalt. Un cop així amb un ganivet traiem totels les llavors de dins, tallant allà per on estan agafades.

Posem els tomàquets cap per avall perquè s'escorrin.

Mentres en un bol barregem el formatge philadelfia amb la tonyina, el suc de la llimona, pebre negre i el porradell tallat ben petit.

Farcim els tomàquets amb aquesta barreja i els deixem a la nevera fins una estona abans de menjar, que els treurem perquè no estiguin tan freds.

lassie de mango

UN POSTRE PER TOT L'ANY

Tenim aquestes fruites tropicals que no son de temporada, son de tot l'any. Ens arriben de diferents llocs segons l'època de l'any. Per tant nosaltres en podem disposar sempre. En el cas del mango en podem fer amanides, postres o un colis per acompanyar unes maduixes. Un dia ho farem.

Avui farem però un postre hindú  a base de iogurt.

INGREDIENTS:

2 tasses de iogurt begut natural sense sucre

1 mango

Passem el iogurt amb el mango per una batedora fins que ens quedi ben fi.

Ho posem a la nevera fins l'hora de servir. Podem decorar la copa amb el que vulguem.

calamars o cananes amb vi blanc

ENTRAR I SORTIR DE LA CUINA

Sabia que voleu receptes fetes en un no res, entrar i sortir de la cuina abans no us derretiu com un gelat al sol. Doncs ja està, una recepta de peix super ràpida. Creieu-me no deixeu més temps els calamars al foc perquè es tornen durs!

INGREDIENTS:

2 calamars o 2 cananes (no gaire grans)

1 dent d'all

un raig de vi blanc

un ramet de julivert

oli i sal


Demaneu a la peixateria que us triin els calamars i que els deixin oberts com per fer a la planxa. Traieu bé la pell i talleu-los a quadrats i partiu les potes en dos trossos.

En un pot batedor poseu-hi la dent d'all, el julivert una mica de sal i un  raig de vi blanc. Ho tritureu tot plegat.

En una paella hi poseu una mica d'oli i hi poseu els calamars tallats. Quan els calamars es tornin rosats, que veureu que és de seguida ja hi podeu afegir el preparat de l'all i julivert amb el vi.

Ho deixeu només cinc minuts més i ja podeu apagar el foc.

espaguetis al pesto

PASTA EXPRESS

Mentre la pasta bull podeu preparar la salsa pesto i tothom assegut a taula, no pot ser més ràpid!

INGREDIENTS:

175 g d'espaguetis

salsa pesto:

vegeu la recepta d'amanida de patates amb salsa pesto


Posem una olla al foc amb agua abundant i sal. Quan l'aigua bulli hi afegim la pasta i la deixem que bulli el temps que indiqui l'envàs. Si no us agrada al dente deixeu-la uns dos o tres minuts més.

Mentre preparem la salsa pesto posant tots els ingredients a la batedora i ho trinxem tot bé fins que quedi una pasta ben fina.

Posem els spaguetti en una plàtera i distribuim la salsa per tota la pasta.

I ja ho sabeu la pasta no espera mai, son els que mengen que han d'esperar que la pasta surti de la cuina!! Això és el que diuen els italians.

crema de carbassó

SOPES PER L'ESTIU

Qui ho ha dit que les sopes només es mengen a l'hivern? Tothom en fa de crema de carbassó, és el plat de principiants per exel·lència. Avui us dono la meva recepta, si veieu que no us ha quedat gustosa és que li falta una mica de sal.

Si la feu d'un dia per l'altre la guardeu a la nevera i us la mengeu l'endemà ben fresqueta.

INGREDIENTS:

1 carbassó gran o dos de mitjans

1 ceba gran

2 pastanagues

1 tros de 75 g de formatge manxego o 4 formatgets triangulars

un raig d'oli

sal

  No cal pelar el carbassó, només li traieu la part de dalt i de baix i el talleu a trossos. La pell li donarà aquest color verd tan bonic. Pelem la ceba i les pastanagues i les talleu en cinc o sis trossos.

Agafem una olla i hi posem les verdures a dins, les cobriu amb aigua just arran. Si hi poseu massa aigua quedarà una sopa clara i sosa. Poseu-hi un parell de pessics de sal generosos.

Quan l'aigua bulli  hi afegiu un raig d'oli generòs, compteu 30 minuts i apagueu el foc. Ho traieu del foc i afegiu el formatge i ho passeu tot pel turmix. Tasteu-la de sal per si n'hi heu d'afegir una mica.

Guardeu la crema de carbassó a la nevera per l'endemà.

costella de porc al curri

CARNS A LA PLANXA AMB ESTIL

A l'estiu volem anar depressa i no encendre gaire el foc. És un moment perfecte per fer carns a la planxa. Però no renunciem a fer-les gustoses o acompanyar-les amb gràcia.

Aquestes costelles de porc us encantaran. Ja veureu que hi podeu posar la vostra imaginació i provar diferents amaniments.

INGREDIENTS:

2 barnilles senceres de costelles de porc

2 patates

2 alls grans

oli

sal, pebre i curri

Poseu una olla al foc mig plena amb aigua i sal, just que cobreixi les patates.

Peleu les patates i talleu-les a quadrats petits. Quan l'aigua bulli les poseu a dins. Vigileu de treure-les quan es punxin fàcilment amb una forquilla amb uns deu minuts aproximadament ja estaran.

Agafem una fusta de tallar i hi posem a sobre una mica de sal i pebre, una cullerada generosa de curri i un all picat ben petit, si teniu un trinxador d'alls us anirà perfecte. Hi poseu un raig d'oli i remeneu tots els ingredients.

Refregueu ara per la fusta les barnilles de costelles de porc per tots els costats.

Posem una planxa al foc i quan estigui ben calenta hi posem les costelles. No cal posar-hi olli perquè les costelles ja en porten. Abaixem el foc i les anem rostint d'un costat i l'altre, pels quatre costats.

Mentres colem bé les patates que no tinguin gens d'aigua i les posem en una paella amb l'altre all ben trinxat i una mica de pebre. Les anem saltejant a la paella amb el foc mig perquè es vagin torrant. Aconseguirem un efecte de patates al forn però fetes més ràpid.

Servim les costelles acompanyades de les patates.

alvocat farcit

DESTERRATS I OBLIDATS

Hi ha productes que els trobem avorrits, o de vegades no sabem com menjar-los i acabem per no comprar-ne. Però si voleu menjar variat heu de començar per omplir el cistell de coses variades. No compreu cada setmana el mateix sinó la monotonia s'apoderarà de la vostra taula.

L'avocat és un d'aquests productes: "A mi no em diu res", "Jo no en poso a l'amanida perquè al meu company no li agrada","És que no se com fer-lo", excuses!!

Avui us proposo una amanida original i vistosa amb alvocat que també podeu fer servir per farciment d'un entrepà d'estiu. Presentada amb la mateixa pell dels avocats queda perfecte com un primer plat de diumenge.

I un altre dia farem una sopa freda d'avocat, feu-m'hi pensar!!

INGREDIENTS:

1 alvocat

unes fulles d'enciam ( del que sigui, no importa)

6 barretes de cranc de les grans o 8 de les petites

salsa rosa:

vegeu la recepta del cóctel de llagostins

Partim l'alvocat pel mig. Clavem el ganivet al pinyol, per la part llarga del ganivet. Fem un petit moviment per treure el pinyol. Ajudats d'una cullera de sopa anem traiem tot l'alvocat i deixem la pell sencera com una barca.

Tallem l'alvocat a trossos petits. Rentem bé les fulles d'enciam, les assequem del tot, que no hi quedi gens d'aigua i les tallem a trossos petits.

Tallem el cranc a rodanxes.

Fem  la salsa rosa com us indica a la recepta del cóctel de llagostins.

En un bol barregem tots els ingredients amb 3 cullerades de salsa rosa. Si veieu que queda escassa poseu-ne una mica més.

Farcim les pells de l'alvocat amb aquesta barreja.

Si us ho voleu menjar amb un entrepà farciu el pà amb la barreja.

maduixes a la llima amb mousse de iogurt

SEMPRE MADUIXES SÍ, PERÒ DIFERENTS

No tenim perquè menjar les coses sempre de la mateixa manera. És agradable sorprendre als comensals, a la família o a tu mateixa improvitzant una variació. No cal menjar sempre les maduixes amb nata o amb sucre. Ja teniu d'altres receptes per disfrutar-les de diferents maneres:  maduixes amb mascarpone o  maduixes al pebre i avui us en proposo una altra. Espero que gaudiu d'aquesta recepta de maduixes.

Mica en mica hem arribat a la recepta número 200 del bloc de la mami!!

INGREDIENTS:

1 llima

2 cullerades de sucre

250 grs de maduixes

mousse de iogurt:

1 iogurt  grec

1 brick petit de nata per muntar

3 cullerades de sucre glass

Agafem les maduixes i les passem per aigua per netejar-les bé.

Els traiem les fulles verdes i les tallem pel mig o per quatre trossos si són molt grans.

Les posem en un bol i els hi afegim 2 cullerades de sucre, la ratlladura de la llima i el suc de la llima. Les remenem perquè el sucre es reparteixi i les deixem reposar.

Mentres agafem la nata per muntar i la muntem amb l'estri especial per muntar del turmix o del robot de cuina. Si no en teniu s'ha de fer amb un batedor a mà. Es tracta de fer que entri aire a la crema de llet perquè vagi fent-se escumosa.

Posem en un bol el iogurt grec i el barregem amb el sucre glass que es desfarà molt ràpidament. Hi afegim la nata muntada i anem remenant envoltant el iogurt perquè no se'ns abaixi la nata.

Serviu en un bol les maduixes al fons i una bona cullerada de mousse de iogurt per sobre.

bunyols de bacallà

LES ÀVIES , LES REINES

Hi ha receptes on les àvies triumfen per sobre de tothom. Aquest és el cas dels bunyols, ningú com elles els dominem. No en va els bunyols són els reis de la cuina d'aprofitament, o la cuina de fer miracles amb poca cosa. Els bunyols omplen molt i necessiten poca matèria. Recordo una tia àvia meva que era la reina de fer "grasoletes", així en deiem a casa almenys, no sé si existeix la paraula. Eren uns bunyols de cigrons amb farina i no se si hi posava ou també. La qüestió és que la mare en feia però no li quedaven tan bons i jo tots els intents que he fet han estat penosos.

Avui us proposo aquests bunyols de bacallà que sí que em queden bé.

INGREDIENTS:

1 tall petit de bacallà ja dessalat de menys de 100 grs.

1'5 cullerades de farina (de cullera normal)

1 ou

1 cullerada de café de llevadura royal

1 all petit

una branqueta de julivert


Posem el bacallà a confitar. En un pot estret, escalfem l'oli i quan veiem que fa bombolletes petites que pugen de baix hi posem el bacallà i el deixem un minut. Al cap d'un minut apaguem el foc i el deixem amb el foc apagat un minut més. Ja n'hi ha prou per confitar una mica el bacallà.

Desfem el bacallà en un plat i llencem la pell que no l'aprofitarem.

Posem el rovell de l'ou només en un bol amb el bacallà, la clara la guardem per després. Hi barregem les cullerades de farina i la cullareta de llevadura. Ho remenem tot plegat i finalment hi afegim l'all i el julivert picats ben petits.

Batem  la clara a punt de neu i l'afegim a la preparació anterior. Atenció quan ho remeneu, no ho hem d'aixafar, amb una cullera anem envoltant la massa fent que es barregi la clara amb la preparació anterior, envoltant amb la cullera i sense batre que fariem baixar la clara.

Colem l'oli de fer el bacallà, sobretot no hi aboqueu el fons on hauran quedat restes de bacallà, o el suc que n'haurà sortit. Es tracta d'aprofitar només l'oli net que ens ha quedat a la part de dalt.

El posem en un pot per fer que puguem fregir els bunyols amb profunditat d'oli, d'aquesta manera quedaran fregits de tot arreu.

Quan l'oli estigui ben calent hi podem fregir els bunyols. Sabrem que està calent quan hi tirem una gota de la pasta i no s'enfonsa, es posar a crepitar per sobre de l'oli.

Anem posant cullerades al pot, tres per cada tanda o quatre com a molt, perquè l'oli no es refredi.

Traiem els bunyols i els posem sobre d'un paper de cuina que tregui tot l'excès d'oli. Si es necessari el podeu canviar cada tres bunyols perquè xucli millor l'oli.

Els serviu amb una amanida d'enciam per compensar i refrescar.

sopa freda de tomàquet

SUBSTITUTS DEL GASPATXO

Aquestes sopetes lleugeres i refrescants a l'estiu passen molt bé. Una vegada ja us vaig dir que jo fa temps que no faig gaspatxo a casa perquè el compro fet. La veritat és que ara trobes bones marques i no cal fer-ne. També compro Ajoblanco preparat que surt molt bó i fer-lo a casa té la seva dificultat.

Però hi ha d'altres sopes refrescants que sí que podeu fer vosaltres a casa com el  gaspatxo de remolatxa   el gaspatxo de cireres o la  sopa de meló . I avui una de nova: la sopa freda de tomàquet.

INGREDIENTS:

2 tomàquets grans

4 fulles d'alfàbrega

una mica de sal i sucre

2 cullerades petites de vinagre de módena

6 glassons

gelat de mascarpone:

1/2 tarrina de mascarpone

6 fulles d'alfàbrega

una mica de sal

una mica d'oli

Comencem primer per fer el gelat de mascarpone. Posem el mascarpone a la batedora amb tots els ingredients i ho batem bé. Ho deixem al congelador en una tassa ben tapada amb paper film fins a l'hora de servir la sopa.

Posem tots els ingredients de la sopa en una batedora que pugui batre els glassons : els tomàquets sense pelar, les fulles d'alfàbrega, el vinagre,  la sal i el sucre. Ho bateu ben batut una bona estona. Si teniu una batedora normal hi podeu posar un got d'aigua ben gelada enlloc de glassons.

Un cop feta la sopa la coleu amb un colador ben fi per treure els trossos de pells i llavors que hagin pogut quedar per fer una crema ben fina.

Ho servim amb una cullerada de gelat de mascarpone al damunt. Si no voleu fer gelat de mascarpone

hi podeu posar uns trossos de mozzarella. Poseu-hi també un raig d'oli d'oliva.

El raig d'oli d'oliva es posa al final perquè si el batessim amb el tomàquet ens quedaria la sopa de color taronja.

pasta amb marisc

QUE VENEN ELS SOGRES !

Voleu un plat per quedar bé? Doncs ja està. No us sortirà molt car perquè es pot convertir en el plat principal si al davant feu una mica d'amanida i un pica-pica lleuger.

Així que ja ho sabeu, si teniu els sogres a dinar o heu d'impressionar algú, heu trobat la recepta adequada. També ho és pel dia que sou 8 a dinar, és un plat que amb la mateixa feina en prepares per més colla, no sé si m'explico.

INGREDIENTS:

150 grs de musclos

150 grs de cloïsses

6 gambes

1 calamar petit (tallat a anelles)

150 grs de pasta (spaguetti, fussili, farfalle, papardelle...)

1 ceba petita

1 tomàquet gran

1 dent d'all

1 fulla de llorer

1/4 de tassa petita de cognac

1 bitxo sec (opcional)

Agafem les cloïsses i les posem en un bol amb un grapat gran de sal i unes gotetes de llimona perquè s'obrin una mica i deixin anar la sorra que puguin tenir a dins.

Mentres pelem i tallem la ceba a quadrats ben petits i ratllem el tomàquet i ho deixem per separat.

Netegem bé el calamar de les pells que pugui tenir i partim la part de les potes en tres o quatre trossos.

Traiem el cap de les gambes i el guardem en un plat. Estirem el fregall que porten els musclos que els surt a fora i netegem una mica la closca dels musclos rascant amb un ganivet, si és que estan molt bruts. Jo us aconsello comprar-ne quan estiguin força nets, així us ho estalvieu.

Posem els musclos i les cloïses escorregudes dins una cassola amb una fulla de llorer, esquitxem amb la mà una mica d'aigua per sobre, que farà vapor. Tapem la cassola amb una tapadora perquè ens quedi ben hermètica i ho posem el foc perquè s'obrin amb el vapor. Al cap de 5  minuts ja estaran oberts i es pot retirar la cassola del foc. Li traiem una closca als musclos i els hi retirem amb els dits el fregall que els hagi pogut quedar, són més agradables de menjar sense.

Traiem les cloïsses i les deixem junt amb les musclos. ATENCIÓ no llenceu el suc que ha quedat de coure els musclos i les cloïsses.

Posem una olla al foc amb  aigua abundant i hi tirem sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem el temps que indiqui l'envàs.

Mentres agafem una cassola fonda on ens capiga el peix i la pasta i hi posem un raig generòs d'oli. Amb el foc viu hi posem el cap de les gambes i les anem aixafant perquè deixin anar tota la substància a l'oli. Al cap de 5 minuts ja els podem treure i hi posem la ceba tallada i l'all sencer amb un cop perquè estigui aixafat i deixi anar el gust, ho anem remenant. Si hi voleu posar un bitxo també li poseu ara. Quan veiem la ceba tova hi posem  el cognac. Deixem que el cognac s'evapori  un mica i seguidament hi posem el calamar i les cues de les gambes. Quan el calamar es torna de color rosa clar hi podem posar el tomàquet ratllat i una mica de sal i sucre. Ho deixem tot plegat que el tomàquet es cogui. Al cap d'uns 7 minuts hi podem posar el suc dels musclos, sense deixar-hi anar el suc final que hi haurà una mica de sorra. Hi posem els musclos i les cloïses també i escòrrem bé la pasta i ja la podem tirar.

Donem un parell de voltes a tot plegat i hi posem una mica de julivert ben trinxadet per sobre sense remenar i ja es pot apagar el foc. Es serveix inmediatament.

pollastre a l'"ajillo"

POLLASTRE, UN CLÀSSIC

Potser sí que el pollastre és un clàssic, però te la qualitat de ser un plat de diari i de convertir-se en un bon plat de diumenge també. Si esteu cansats de menjar el típic pollastre rostit proveu aquesta manera de fer-lo és molt fàcil i el resultat és boníssim. Penseu que el podeu fer quan tingueu un moment, no necessitarem més de 35 minuts, i el podeu tenir guardat a la nevera per gaudir-ne a qualsevol moment. És una recepta de pollastre molt clàssica però feta d'una manera diferent. Els que vareu disfutar amb el  pollastre amb llima i llimona us enganxareu a aquesta nova recepta de pollastre.

INGREDIENTS:

1/2 pollastre a trossos petits (per exemple tres trossos de cada quart)

1 fulla de llorer

boletes de pebre

4 dents d'all

1/2 llimona

10 ametlles o avellanes torrades

1/2 tassa de vi blanc

1/4 de cognac

farigola, romaní, orenga

oli, sal i pebre

Agafem el pollastre i intentem treure petits ossos que hi hagin pogut quedar perquè no ens els trobem després. Amanim els talls amb sal i pebre.

Sofregim primer els talls de pollastre amb boles de pebre, 2 dents d'all que els haurem donat un cop perquè s'esberlin i deixin anar més gust, i llorer. Els enrossim bé d'una banda i de l'altre. Hi posem les herbes que no siguin escasses que en aquest plat li van molt. Quan estan ben rostits els talls hi tirem  el vi i el cognac i mitja tassa d'aigua una mica més tard.

Ho deixem  25 minuts a foc mig, tapat, que vagi fent, el foc no ha de ser alt, però ha d'anar fent.

Agafem les ametlles, les dues dents d'all restants i el suc de llimona i ho passem pel turmix. Tirem la picada a la cassola.

Ho deixem deu minuts més a foc mig destapat perquè el suc s'espessi i ja està.

amanida siriana de patates

ESPIONATGE

De tant en tant faig de James Bond o de Mata Hari, potser és més adient per mi. M'agrada molt anar als restaurants i descobrir com han fet aquell plat. Aquest és el cas de la recepta d'avui. La vaig menjar en un restaurant siri de Barcelona i em va encantar. És molt senzilla i te un gust refrescant que sorpren. És una amanida original de patates. L'heu de provar!

INGREDIENTS:

2 patates grans

1 tomàquet madur petit

1/2 ceba tendra petita

un bon ram de julivert i menta

1 all

suc de mitja llimona ( si en treu poc poseu-ne una sencera)

oli


Posem una olla al foc amb sal i esperem que bulli.

Mentre pelem les patates i les tallem a quadrats més aviat petits. Quan l'aigua bulli les tirem a dins i les deixem fins que es punxen bé amb una forquilla. El temps dependrà del tipus de patates que siguin.

Ara tallem el tomàquet a daus i la ceba tendra a quadrats petits.

Quan les patates estan cuites hi afegim una mica d'aigua freda per atemperar l'aigua i finalment les escorrem.

Preparem la salsa. Pelem l'all i el posem al morter, el matxaquem bé, ha de quedar ben desfet. Li afegim el suc de llimona i una tasseta d'oli. Ho remenem tot plegat.

Posem les patates ben escorregudes en una plàtera, si no s'han pogut refredar del tot no passa res, encara que estiguin una mica tèbies també son bones. A sobre hi posem el tomàquet i la ceba tallada, ho amanim amb l'oli, l'all i el suc de llimona que teníeu preparat.

Piquem bé la menta i el julivert i ho tirem per sobre, ho remenem tot plegat i ja teniu una amanida  original de patates.

popets amb ceba i tomàquet

PEZQUEÑINES SI GRACIAS

Aquesta vegada en podem menjar, sense remordiments de conciència, quan se'n troben al mercat no hi ha problema. A la fotografia semblen grans però eren popets ben petits. No en trobareu sempre al mercat però realment són molt bons. No és precisament un plat econòmic perquè el preu dels popets sol ser elevat, però ho podem fer com un extra.

Si no hi ha pressupost es pot fer igualment amb calamars o cananes tallades a rodanxes. 

INGREDIENTS:

1/2 quilo de popets petits

1 ceba molt petita

1 fulla de llorer

1 gra d'all

1 tomàquet gran

mitja tasseta de café d vi blanc

oli, sal i pebre

Esbandim bé els popets per treure impureses del mar.

Tallem la ceba a llunes estretes i ratllem el tomàquet.

Agafem  una paella amb un raig d'oli i hi posem els popets, la fulla de llorer i la dent d'all, amb l'oli fred.

Quan veiem els popets de color rosa hi afegim el vi blanc. Amb un minut n'hi ha prou perquè el vi redueixi.

Seguidament hi posem la ceba tallada i el tomàquet ratllat. Hi posem una mica de sal i pebre i ho tapem a foc baix durant quinze o vint minuts. S'han de punxar els popets i trobar-los ben tous, sinó els deixeu una mica més.

gelat de gerds i iogurt

JO NO TINC TERMOMIX, I QUÈ?

Sembla que si no tens termomix a la cuina no ets ningú ara. Home, crec que facilita la feina, però la part que cuina per tu i s'ho fa tota sola, no m'agrada. La gràcia de cuinar és sentir les olors i anar afegint coses, deixar-se portar, de vegades improvitzar. Per descomptat que tot això es perd quan ho poses tot en cru i esperes que t'avisi perquè ja està fet!

Hi ha una funció, però que sí que em feia venir ganes de tenir-la. És la de fer gelats. 

Però...atenció! Us descobreixo una manera de fer gelats sense termomix ni res. A veure què us sembla. Els podeu fer amb la fruita que vulgueu: mango, fruites del bosc, maduixes, pinya, fruita de la passió, prèssec... Això sí, necessitarem una batedora que pugui batre glassons, o sigui que tingui unes ganivetes fortes. Surten uns postres frescos boníssims.

Si us sentiu creatius fins i tot es pot provar de fer-ho amb tomàquets sense pell ni llavors amb mascarpone i alfàbrega i servir-ho amb una sopa calenta de tomàquet! Mmm ho hauré de provar això!

INGREDIENTS:

1 plàtera de gerds frescos

1 iogurt grec que és més cremós

1 cullerada de mel

Agafem els gerds i els congelem directament en una bossa de plàstic perquè quedin ben hermètics.

L'endemà agafem quatre gerds i els deixem sencers per posar al fons del bol de servir.

En un vas batedor dels que pica gel ( si no el teniu és un bon regal per reis) hi poseu els gerds, el iogurt i la cullerada de mel. La batedora ho barreja i pica tot i queda una consistència com de gelat. Ho guardeu al congelador fins l'hora de servir.

Us aconsello fer-ho immediatament abans de dinar. Si ho deixeu masses hores al congelador es torna massa dur.

Ara ja sabeu com fer gelats sense tenir termomix. I ja veieu que fer gelats no és tan difícil.