Què sou vosaltres, de comprar baguettes o barra tipus gallega? Jo la veritat és que m'he aficionat a les barres tipus gallegues o artesanes. És un pa que dura més i es conserva tou més temps. La baguette s'asseca de seguida, només permet menjar-se el mateix dia.
Per fer aquesta recepta heu de ser dels que compreu pa gallec i que no en mengeu gaire. Es tracta d'aprofitar aquella mitja barra de pa que ha quedat sense menjar i ja està seca. És una recepta familiar que em recorda la infantesa també.
No en tinc ni idea del per què del nom croquetes ni se què hi te a veure Santa Teresa en això. Posats a inventar podriem dir que eren uns postres que feien als convents de les Tereses. Què passa? Si non e vero e ben trovato! No em demaneu que accentui en italià que prou feina tinc en català.
INGREDIENTS:
1/2 barra de pa sec
1 ou
1 barra de canyella
canyella i vainilla en pols (si no teniu vainilla en pols que és més difícil de trobar no passa res)
2 cullerades de sucre
2 tasses de llet
sucre glass
En un pot posem la llet al foc amb la barra de canyella, les dues cullerades de sucre, 2 culleradetes de canyella en pols i dues de vainilla en pols. Quan arrenqui a bullir la llet ja es pot apagar i es deixa una mica que agafi el gust de la barra de canyella.
Mentrestant s'agafa la barra de pa i es talla a llesques no massa primes. Les posem en una plàtera fonda . Agafem l'ou i el batem en un plat fondo.
Un cop la llet ja estigui la tirem per sobre de les llesques de pa i les tombem dues vegades perquè s'empapin de llet per tot arreu. Les posem en un plat quan estiguin ben sucades. No les deixeu massa que es desfarien.
Després es posa una paella al foc amb oli, que cobreixi el fons. Mentre s'escalfa l'oli anem rebossant les llesques en l'ou. Quan l'oli estigui calent les fregim per un costat i després per l'altre.
Quan es treuen es posen en paper de cuina perquè absorbeixin l'excès d'oli. Després es posen en una plàtera i quan es refredin s'hi tira sucre glass per sobre. Què? Que no sabeu què és el sucre glass? Doncs haureu de mirar la recepta del pastís de plàtan. Petonets!!!
Hola! Mira, el nom ve de que en realitat es diuen "coquetes de santa Teresa" no "croquetes", però clar, a casa els noms van canviant i s'acaben dient com a un li vingui de gust. Salutacions i bon profit! :)
ResponEliminaMolt bó això, sempre s'aprenen coses noves. És veritat que cada casa canvia els noms de les coses a la seva manera.
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari, sempre són benvinguts.
Un petó molt gran.