dissabte, 2 de juliol del 2016

llom amb cireres

CARN AMB FRUITA

Per a mi una gran combinació. Trobo que és un gran encert i a més és um tret molt català en les receptes. Trobem receptes tradicional com ànec amb peres, el pollastre amb prunes i pinyons... Jo necessito alguna cosa sempre per acompanyar la carn. deu ser una reminiscència de quan erea petita que la carn em feia bola i per això necessito acompanyar-la sempre amb alguna cosa que m'ajudi a empassar-me-la. Aquest llom queda molt tendra i és una altra manera de cuinar les cireres. Us poso més plats de carn amb fruita que m'he inventat a veure si us agraden: confit d'ànec al forn, costellam de xai amb moscatell, estofat de gall dindi a la taronja, llonzes de porc amb salsa de curri, magret d'ànec amb salsa de nabius, magret d'ànec amb salsa vermella, pollastre amb llima i llimona, pollastre amb magrana, rellomillo amb salsa de gerds, rodó de gall dindi amb raïm o xai al forn.
No hi ha manera de dissimular que m'encanta la carn amb fruita i en general cuinar amb fruita. Bon profit!






INGREDIENTS:

1/2 quilo de llom de dos colors en un sol tros

1 poma

16 cireres

1 cullerada de mantega

1 tassa de conyac

1 canó de canyella

oli

sal i pebre


Salpebrem el tros de llom per tots costats. Aquesta recepta la podeu fer tan amb el llom de dos colors com amb una llaminera de porc que sigui gruixuda, no petita.

Posem un rajolí d'oli i la cullerada de mantega en una cassola fonda i petita que es pugui tapar. Un cop s'ha escalfat hi posem el tros de carn i l'enrossim per tots costats.

Pelem la poma i la tallem en quatre quarts. Un cop tenim la carn enrossida la traiem i hi saltem els trossos de pomes.

Hi tornem a afegir la carn i hi tirem la copa de conyac i el canó de canyella. Deixem que redueixi una mica i hi afegim una tassa d'aigua.

Tapem la cassola i la deixem a foc ben baix. De tant en tant tombem el tall perquè no es ressequi la part de dalt.

Al cap de 15 minuts hi afegim les cireres i ho deixem coure encara 15 minuts més.

Apaguem el foc i ho deixem reposar una mica abans de tallar i servir la carn.

dimarts, 28 de juny del 2016

pionono d'espinacs

ELS NOMS

Els plats a la cuina solen tenir noms complicats o de vegades en idiomes diferents. De fet un "pionono" és la manera com en diuen els italians del braç de gitano. És una planxa de massa que es farceix i s'enrotlla. Poden ser dolços i salats. Aquesta és una versió salada d'un braç de gitano i la massa és molt senzilla de fer. Us l'aconsello per ara a l'estiu. Si no trobeu espinacs frescos també ho podeu fer amb espinacs congelats, no seran tan gustosos però també es pot fer. Aquí teniu més braços de gitano per provar: pionono de xampinyons, braç de gitano de patates o una versió dolça braç de gitano de gerds i xocolata.










INGREDIENTS:

1 manat d'espinacs

4 ous

1 cullerada de mantega

4 cullerades de parmesà ratllat

1/2 tarrina de mascarpone

4 trossos de tomàquets confitats en oli

sal, pebre i nou moscada


Encenem el forn a 200º perquè s'escalfi.

Començarem fem la placa plana per farcir-la després. 

Netegem bé els espinacs. Els posem en un bol amb força aigua i els deixem en remull perquè es desenganxi bé tota la terra que tenen enganxada a les fulles. Canviem l'aigua un parell de vegades fins que ens surt ben neta. Penseu a fer-ho a consciència perquè si queda terra a les fulles és molt desgradable quan te les menges, mastegues sorra!

Posem els espinacs en una paella a foc mitjà amb una mica d'oli i els deixem tot just que perdin l'aigua i es coguin una mica. Amb uns 5 minuts en tindrem prou.

Separem els rovells de les clares i batem les clares a punt de neu. Podeu veure la recepta de tiramisú per saber com fer les dues coses.

Triturem els espinacs junt amb els rovells d'ou i la mantega tallada a trossos petits i ho amanim amb sal, nou moscada i pebre. Ho passem bé fins que ens quedi una massa  fina. 

Barregem ara aquesta massa amb les clares a punt de neu. Per fer-ho els moviments no poden ser de batre perquè sino fariem baixar les clares. Ho hem de fer embolicant la massa amb les clares de dalt a baix amb molt de compte fins que tot estigui ben barrejat.

En una placa plana d'anar al forn hi posem un paper vegetal per poder escampar la massa i que no s'enganxi. Distribuim doncs la barreja d'espinacs i ous a la plàtera de forn i hi espolsem la meitat del parmesà ratllat pel damunt. Ha de tenir una mida com de 20 x 30 cms aproximadament i hem de deixar un gruix igualat per tot arreu. Ho posem al forn fins que ho notem dur, amb 10 minuts n'hi haurà prou.

Preparem un paper film que sigui més gran que la mida de la massa que hem posat al forn i hi espolsem l'altra meitat del formatge ratllat.






Deixem refredar la placa i mentres podem preparar el farciment.

Posem el mascarpone junt amb el tomàquet confitat a trossos i una cullerada de l'oli del tomàquet en un pot per triturar-ho tot junt. El resultat serà una pasta de color rosa.

L'escampem per damunt de la planxa d'espinacs sense acabar de cobrir el final de la part més curta, hi deixem un parell de cms sense omplir al final, això ho fem perquè quan emboliquem el braç de gitano el farciment no ens surti pel final.






Amb l'ajuda del plàstic emboliquem el braç de gitano fins a aconseguir la forma. Ho traspassem amb el mateix paper film en una plàtera prou llarga.

Quan ho talleu veureu el resultat de dalt, el contrast de colors és preciós, no?
divendres, 24 de juny del 2016

esqueixada amb cireres

MÉS CIRERES

Una altra recepta amb cireres, i la propera també ho serà. Abans no s'acabin aprofitem-les que aquest any trobo que estan boníssimes. Amb la mateixa idea de l'amanida d'abans en aquesta esqueixada hi hem col·locat cireres com si fossin tomàquets. Les he posat senceres perquè trobo que hi feien més goig. Veureu quin contrast tan bo amb el salat del bacallà esqueixat. Podeu fer més amanides completes, d'aquestes que es poden menjar com a sopar lleuger: amanida amb farcellets de salmó, amanida amb remolatxa i llagostins, amanida d'espinacs, amanida de bacallà i taronja, amanida de verat escabetxat, amanida de salmó o l'amanida niçoise.








INGREDIENTS:

100 g de bacallà esqueixat

1 tomàquet de pebrot

1 tomàquet ibéric

1/2 ceba tendra

1 tros de pebrot vermell

1 tros de pebrot verd

6 cireres

oli i vinagre que no sigui de Mòdena


Posem el bacallà esqueixat a dessalar. Li hem de fer 3 canvis, la primera esbandida llenceu l'aigua i després ho deixeu un parell d'hores i canvieu l'aigua i ho deixeu una hora més. Un cop remullat i escorregut el posem en un plat i l'amanim amb força oli. Això farà que s'amoroseixi bé.

Tallem els tomàquets a làmines ben primes. Son dos tomàquets de textures i colors molt diferents i quedaran la mar de bé de fons.

Pelem la ceba i la fem a aros ben prims i la posem damunt. Tallem el pebrot a quadrats ben petits, de manera que no hi trobem massa gust en la queixalada.

Amanim el tomàquet, la ceba i el pebrot amb una barreja d'oli i vinagre. Hi posarem tres quartes parts d'oli i una de vinagre.

Un cop amanit hi repartim el bacallà per damunt i hi posem les cireres repartides amb la cua i tot.

Deixem reposar l'amanida una estona a la nevera abans de servir-la.
dilluns, 20 de juny del 2016

amanida de mongetes amb cireres

COM SE T'ACUT?

Em van preguntar això, que com se m'acudia fer les receptes i les combinacions. Ara us explicaré les associacions que he fet per arribar fins aquí. En primer lloc m'agrada molt cuinar amb fruita ja ho sabeu. En segon lloc ara és el temps de les cireres i quan les veus a la botiga se t'hi en van els ulls. En tercer lloc perquè tenia ganes de fer una recepta salada amb les cireres i vaig pensar que si ens traiem els prejudicis una cirera no deixa de ser com un tomàquet cirerol, per tant què passaria si les posés enlloc de tomàquets? Doncs aquí en teniu el resultat. Per donar-hi el gust extra he fet un oli de porradell amb cebeta en vinagre per donar-hi contrast. Us ve de gust? Atreviu-vos, deixeu els prejudicis enrera que la vida son quatre dies i el temps de les cireres també!
Voleu provar altres amanides amb llegum potser una mica més conservadores? Doncs podeu mirar aquestes: amanida de mongetes de colors, empedrat, amanida de mongetes i botifarres o amanida de mongetes seques . I pels que no us agraden les mongetes podeu buscar altres amanides amb cigrons o llenties aquí.









INGREDIENTS:

300 g de mongetes cuites (les de Santa Pau son meravelloses)

12 cireres ben madures

1 ramet de porradell

2 cebetes en vinagre

1 tasseta d'oli


Traiem els pinyols de les cireres i les tallem en dos trossos. En guardem dues senceres per la decoració final.

Preparem l'oli de porradell posant en un pot batedor l'oli, el porradell tallat petit i les cebetes en vinagre. Ho batem molt bé fins  a fer-ne una salsa fina.

Amanim les mongetes amb la salsa i hi barregem els trossos de cireres.

Decorem amb una cirera i unes tiges de porradell senceres.
dissabte, 11 de juny del 2016

smoothie de fruites i verdures

DE MODA

S'han posat de moda els sucs naturals i les combinacions de fruites i verdures que van bé per un munt de coses per dir-ho de manera ràpida. Els sucs suposen que deixen fora la polpa. Les màquines de fer seucs extreuen el suc i en colen la polpa de manera que ens trobem una beguda completament líquida. Els smoothies en canvi el que fan és triturar-ho tot plegat, de manera que ens queda com un puré molt referescant. S'aprofita tot el suc, la polpa i s'afegeix uns glassons de gel per fer-ho més refrescant i lleuger. Trobo que és un entrant meravellós per l'estiu. Podria substituir el got de gaspatxo que ja ens prenem com a rutina. Si teniu ganes de canviar i prova coses noves us aconsello que el tasteu. Aquest smoothie te un equilibri en els gustos que us agradarà. Per cert ja sabeu que la moda va canviant, doncs bé ara el que està de moda ja no són els smoothies son els cold-press o prensats en fred. Ja en sentireu a parlar!!!








INGREDIENTS: (per 3 gots grans o quatre de petits)

1 remolatxa

1 taronja

1 llimona (només el suc)

1 poma

1 pastanaga

1 tros d'api

1 branca del bulb de fonoll

6 glassons



Per fer aquest smoothie necesitem una batedora vertical, de les americanes. Son aquelles batedores que tenen un vas de vidre molt gran i poden triturar glassons i tot.

Pelem la remolatxa, la poma i la taronja.

Traiem un tros tendre de la part de dins del fonoll i també de l'api. La part més blanca de dins és molt més tendre.

Rentem bé la poma perquè la posarem amb pell i tot.

Fem el suc d'una llimona.

Posem al got de la batedora el suc de la llimona la taronja tallada per la meitat, la poma, la remolatxa  i la pastanaga a trossos i l'api i el fonoll trossejats. Hi afegim els glassons i ho triturem tot plegat una bona estona.

Ho servim en un got ben xulo decorat amb un plomall de fonoll o una branqueta d'api.


dilluns, 6 de juny del 2016

sopa de blat de moro

DUES VERSIONS

Dues versions d'aquesta sopa de blat de moro. L'elaboració és la mateixa, en una hi afegim menys aigua i fem que ens quedi més espés, d'aquesta manera obtenim un puré de blat de moro, més rustic, on notarem la pell i serà més fibrós. L'altre opció és una sopa més fina, hi posarem més aigua, sense passar-nos i passarem la sopa per un colador ben fi, d'aquesta manera ens quedarà una cremeta gustosa i fina. Prepareu-ho al gust vostre o també ho podeu fer un dia de cada manera. La qüestió és que us dono la possibilitat d'incorporar aquest aliment que només ens el posem a les amanides i en crispetes i para de comptar. D'aquesta manera tindreu una altra opció de menjar-lo. 







INGREDIENTS:

2 panissos de blat de moro cuits

1 ceba petita

cúrcuma

1 all negre

oli

sal i pebre



Traiem els dos panissos de blat de moro del paquet i amb un ganivet els tallem en vertical per cada costa traient així els grans.

Pelem la ceba i la fem a quadrats petits. La posem en una paella amb oli i l'amanim amb sal, pebre i una mica de cúrcuma.

Un cop s'ha estovat la ceba hi afegim els grans de blat de moro. Ho cobrim just amb aigua i ho deixem bullir tot plegat 5 minuts.

Passat aquest temps tenim dues possibilitats:

- puré: Triturar-ho sense apenes suc i deixar-ho com puré smb la pell i algun tros.
- crema fina: Triturar-ho amb suc i tot i passar-ho per un colador xinès.

Preparem en un pot batedor una mica d'oli i l'all negre tallat a trossos. Ho batem tot plegat i amb això podem amanir tan el puré com la crema fina.



dijous, 2 de juny del 2016

pastisset de pastanaga

LA VISTA NO ENS ENGANYA

Hi ha plats que només veure'ls ja ens fan venir ganes de tastar-los. Aquest pastisset diu menja'm, no?
Doncs provem aquesta nova manera de menjar verdura, fent-ne un pastisset. Feu les vostres versions amb espàrrecs, carbassó, carxofa, bròquil, el que vulgueu. Ara ja teniu la recepta, per tant feu-ne la vostra versió amb diferents formatges, amb pernil, amb sèsam... les combinacions son infinites, és el que te de bó la cuina, que sempre pots probar coses noves. Atreviu-vos!
Avui però farem aquest pastisset de pastanaga acompanyat d'una amanida de ruca i tomàquets cirerols.







INGREDIENTS: (per a 8 pastissets)

120 g de formatge serrà a daus petits

2 pastanagues grosses

2 ous

1 iogurt natural

120 g de farina

mantega per engrassar els motlles en cas que fos necessari

1/2 sobre de llevat

1/2 culleradeta de comí

1/2 culleradeta de llavors de comí

sal i pebre



Encenem el forn a 180º.

Pelem primer les pastanagues i les ratllem.

Barregem els ous amb la pastanaga, el comí i hi posem una mica de sal i pebre.

Afegim el llevat a la farina i la posem en un colador fi, un cop així anem donant cops al colador damunt de l'ou de manera que caigui la farina ben tamissada en forma de pluja i es barregi sense fer grumolls. Ho removem fins que queda tot ben barrejat.

Engrassem els motlles dels pastissets amb mantega i després hi espolsem farina. Si els motlles que teniu son de silicona no serà necessari. Per fer servir els motlles de silicona penseu a posar-los en una plàtera que sigui ferma perquè el motlle de silicona es doblega i un cop ple és molt difícil de transportar.

Omplim la meitat del motlle amb la massa i hi posem uns daus petits de formatge a dins, un cop posat el formatge hi tornem a abocar més massa fins arribar a tres quartes parts del motlle. Penseu que després creixerà la massa. Per damunt hi posem unes llavors de comí.

Posem els motlles al forn i si teniu la funció del ventilador la poseu. Els deixem al forn durant uns 20 o 25 minuts.

Esperem uns minuts abans de desemmotllar-los i els servim amb l'amanida de ruca i tomàquets cirerols.






diumenge, 29 de maig del 2016

escòrpora amb oli de tomàquets confitats

LA LLETJOR NO IMPORTA

A la cuina la lletjor no importa gaire. De vegades les bèsties o els vegetals menys agraciats poden ser boníssims. Aquest és el cas de l'escòrpora. De fora berrugosa, amb una pell vermella, cap gros i i boca de granota pero de sabor boníssim. Per mi un gran descobriment. A la meva edat i encara faig descobriments! Doncs sí, no n'havia menjat mai i me la vaig cuinar per mi sola. Vaig demanar a la peixeteria que en fessin dos filets i la vaig fer senzillament a la planxa. Per acompanyar-la ara ho veureu. Teniu més maneres ràpides de fer peix: calamars al vi blanc, cassola de closques, cebiche de rap, llenguado amb vermut, dorada al forn, musclos a la croata, salmó saltat o tonyina a la planxa amb emulsió de tomàquet.







INGREDIENTS:

2 escòrpores

2 tasses de quinoa

6 tomàquets cirerols

4 trossos de tomàquet confitat

2 cullerades d'olivada

1 tassa petita d'oli

sal


Posem un pot al foc amb 4 tasses petites d'aigua i una mica de sal. Medim dues tasses de quinoa i les posem en una escorredora i les passem per aigua. Quan l'aigua bull afegim la quinoa al pot i ho deixem bullir durant 15 minuts tapat a foc mitjà-baix.

Mentre preparem la salsa amb els tomàquest confitats vermells i l'oli. Ho triturem tot plegat fins que es torni una salsa espessa.

Tallem els tomàquets cirerols en 4 trossos petits.

Preparem els filets de l'escòrpora, els rentem de les escates que puguin tenir i els salem.

Un cop la quinoa ja està feta hi barregem un parell de cullerades de la salsa i els trossos de cirerol en guardem 4 per decorar si volem. Un cop ben amanida la quinoa en fem falms i els posem al plat.

A última hora posem una paella al foc untada amb un paper amb oli, i quan està ben calenta hi posem els filets d'escòrpora per la part de la pell. Els deixem durant 4 o 5 minuts, fins que veiem que la carn es torna una mica blanca. Tombem de l'altre costat i ho deixem un minut i apaguem el foc.

Servim els filets al costat dels flams de quinoa i ho salsem per sobre amb la salsa de tomàquets confitats. Al costat hi podem posar una mica d'olivada per donar contrast.





dijous, 19 de maig del 2016

corona d'arròs amb carn

DE TOT

A mi m'agraden molt els plats únics. Davant o darrera un plat de fruita tallada, o un smothie (batut de fruites i verdures) o un iogurt amb mel o una mica de formatge amb codony i llestos!
Proveu el gust d'aquesta carn picada, aquest picadillo el podeu posar també amb espelta, amb espaguetis, amb quinoa, amb el que vulgueu. Porta un sofregit de cheiro verde que vol dir olor verda. És el sofregit que fan servir al Brasil com a base de moltes de les seves receptes. A les botigues d'allà ja venen rams verds on hi han aquestes herbes fresques: alfàbrega, coriandre i porradell. Una combinació fantàstica que dóna  als plats aquest aroma verd, que diuen al Brasil, boníssim. Podeu provar de fer altres plats complets com: estofat, gulash, arròs a la cubana amb espinacs, marmitako de bonítol o patates farcides de carn i rovellons.








INGREDIENTS:

150 g de carn picada (picada 2 vegades)

2 tasses d'arròs llarg

1 manat de col kale

1 ceba petita

2 grans d'all

4 tomàquets madurs

coriandre, porradell i alfàbrega

sal i oli


Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits. Pelem l'all i el trinxem petit i pelem els tomàquets i els tallem a daus petits.

Posem la carn en una paella amb un fons d'oli que just cobreixi el cul de la paella. Ho deixem a foc baix. Volem que deixi anar el suc i que es faci a poc a poc, no que es torri. Amanim la carn amb sal i oli. Afegim a la paella la ceba i un all tallats. Ho deixem fer fins que veiem que la ceba s'ha estovat.

Triem les herbes i aprofitem les fulles que estiguin senceres i les piquem ben petites amb el ganivet. Les podem enrotllar que ens quedin totes cop un puro, posant les fulles més grosses embolicant i ho tallem ben prim amb el ganivet. Si convé li podem fer més passades perquè quedin ben petites. Les posem també a la paella.

Aafegim el tomàquet a la paella i ho amanim amb sal i una mica de sucre per treure l'àcid del tomàquet i apugem el foc. D'entrada el tomàquet treurà suc. Quan es redueixi i ja no se'n vegi abaixeu el foc i deixeu-ho 10 minuts més.

Mentre podem anar preparant l'arròs i la col kale. En un pot hi posem 4 tasses d'aigua i les dues d'arròs amb una mica de sal. Ho posem al foc i deixem que bulli tapat a foc mitjà durant 15 minuts. L'arròs es beu tota l'aigua i queda ben sec i cuit.

Posem una altra olla amb aigua i sal al foc. Triem la col kale. L'agafem per la part gruixuda del tronxo i amb un ganivet resseguim un costat i l'altre per desprendre la fulla només. El tronxo no l'aprofitarem. Quan l'aigua bull posem la col a dins i la fem durant 7 minuts.

Preparem una paella amb un fons d'oli i un  all trinxat i hi posem la col ja cuita ben escorrguda. Ho deixem a foc mitjà que es faci una mica uns 7 minuts més.

Ja podem muntar el plat. Primer de tot fem un flam o una corona amb l'arròs. Després ho cobrim amb el picadillo de carn i hi posem la col kale pel voltant.
diumenge, 15 de maig del 2016

quinoa amb escopinyes

URGÈNCIA

M'encanten els plats que et treuen d'una situació desesperada. Resulta que tenir una llauna d'escopinyes ens pot salvar la vida per fer un àpat complet.Les escopinyes tene molt de calci és una bona opció de proteïnes. Ja sabeu que al rebost sempre hem de tenir, arròs, pasta, quinoa... aquestes bases que ens serveixen per fer una recepta on hi hagi de tot.  D'això n'hem de tenir sempre perquè no es fa malbé, ho tenim al rebost i ens dona seguretat en un moment d'urgència. Mai no podrem inprovisar res si obrim l'armari del rebost i el tenim buit, és lògic, no? Doncs bé, tenia quinoa a l'armari i no tenia res de tall descongelat, què podia fer? Doncs ara ho veureu. Altre plats improvistas amb coses que tingueu a casa sempre: amanida de patates a la vinagreta, amanida de patates amb all i julivert, amanida de pasta amb llaunes o espaguetis picants.








INGREDIENTS:

1 ceba petita

1 tomàquet madur

2 tasses de quinoa

1 lluna d'escopinyes

4 tasses de brou d peix

julivert

sal, pebre i sucre

brou de peix:

espines

tros de cap de rap

1 tros de congre

crancs i cintes

1 porro

1 pastanaga

1 ceba

1 tomàquet

boles de pebre

fonoll silvestre

oli



Si voleu aprofitar espines de peix que tingueu i fer un brou de peix vosaltres mateixos podeu posar una olla al foc amb un raig d'oli. Hi torrem una mica les espines i els caps i hi afegim totes les verdures: pastanaga, porros, ceba i tomàquet. Hi posem també boles de pebre negre i el fonoll i finalment just ho cobrim d'aigua. Ho deixem bullir 20 minuts i ja estarà.

Pelem la ceba petita i ratllem el tomàquet, penseu que ha de ser ben madur i així us anirà millor per ratllar.

En una cassola alta hi posem una mica d'oli i la ceba tallada ben petita. Quan sigui tova hi posem el tomàquet ratllat i l'amanim amb sal, pebre i un pél de sucre. Un cop veiem el tomàquet ja força reduit hi afegim el brou de peix.

Quan el brou bull hi posem la quinoa i la deixem fer a foc mitjà tapada 15 minuts.

Uns minuts abans d'acabar la cocció de la quinoa hi afegim les escopinyes de llauna ben escorregudes i el julivert picat ben petit.
dimecres, 11 de maig del 2016

llesca amb alvocat i raves

ESMORZAR AMB ENERGIA

Mireu què us proposo per esmorzar. La combinació us pot semblar estranya però no digueu res fins que no ho tasteu. Boníssim, de veritat i la recepta no és meva, me la va suggerir la meva filla després de provar-la ella a casa seva. La veritat és que porta de tot, els alvocats tenen un efecte saciant que us durarà fins que torneu a menjar ja ho veureu. Si voleu, per avançar feina, podeu tenir un tuper amb els raves tallats la nit abans. Preparar-ho és un moment. Recordeu que de coriandre fresc en podeu tenir sempre al congelador. Compreu l'herba fresca i la poseu de seguida en una bossa ben tancada hermèticament al congelador i en tindreu per fer servir durant molt de temps i no se us passarà com si ho poseu a la nevera. D'aquesta manera amortitzem la compra de les herbes i no se'ns fan malbé. Us animeu? Voleu saber on més podreu utilisar el coriandre? Doncs mireu: calamars a la planxa a la llimona, guacamole, llenties estil hindú, cebiche de rap,  o pollastre amb salsa de cacauets. I ben aviat us en penjaré d'altres: corona d'arròs amb carn o marisc oriental, bon profit!









INGREDIENTS: (4 llesques petites)

4 raves

1 alvocat

1 gra d'all

coriandre fresc en fulles

oli

sal i pebre



Torrem una mica les llesques de pa. Tallem pel mig el gra d'all i l'untem al pa lleugerament si no volem que el pa tingui massa gust d'all.

Per sobre l'amanim amb un rajolí d'oli i hi repartim l'alvocat pelat i tallat a llunes i els raves tallats a talls prims.

Hi posem pel damunt el coriandre tallat ben petit i espolsem per damunt una mica de sal maldon, si en tenim, i una mica de pebre.



dilluns, 9 de maig del 2016

amanida russa amb remolatxa

EL COS ÉS SAVI

Fa un temps que em ve de gust menjar remolatxa. I just me'n vaig assebentar que és bona per la tiroides perquè porta Betalaínes, no em pregunteu que és que no us ho sé explicar. Es veu que el meu cos m'ho demanava. Doncs per aprofitar les remolatxes i cuinar-les d'una altra manera ja fa temps que les utilitzo també com patates. En aquest cas en una amanida russa junt amb patates,  pastanagues i pèsols. Com que aquesta combinació ens pot quedar una mica dolça li he posat aquesta maionesa amb anxoves que li donarà el contrast salat. Voleu més plats amb remolatxa? : Amanida amb remolatxa i llagostins, amanida de patates i remolatxa o gaspatxo de remolatxa.







INGREDIENTS:

1 patata

1 pastanaga

1 remolatxa

100 g de pèsols congelats o frescos ja pelats

maionesa d'anxoves:

1 ou

1 got d'oli de girasol

1 rajolí de vinagre de vi negre

4 anxoves

sal


Pelem les patates i la pastanaga i les tallem a daus petits.

Pelem la remolatxa i la tallem de la mateixa mida.

Posarem dos pots amb aigua i sal a bullir.

En un hi posarem la patata i la pastanaga a bullir i quan faci uns 7 minuts hi posarem els pèsols i ho deixarem tot plegat 5 minuts més. Al'altre hi posarem la remolatxa sola perquè no tenyeixi de rosa tot el demés.

Un cop tot bullit ho deixem refredar per separat.

Preparem la maionesa. En un pot de túrmix hi posem l'ou amb una mica de sal i un rajolí de vinagre i l'oli. Posem el túrmix al fons de tot i aleshores comecem a batre. El deixem a baix durant 20 segons i aleshores anem pujant molt a poc a poc fins arribar a dalt i ja estarà feta. Hi afegim 4 anxoves a trossets i tornem a triturar.

En un plat hi posem les verdures i les amanim amb la maionesa d'anxoves i damunt de la salsa una anxova sencera.

Quan ens ho mengem tallem l'anxova ben petita perquè es barregi bé amb tot.


divendres, 6 de maig del 2016

pasta amb pèsols

RAPIDESA

La pasta ens permet preparar un primer plat força saciant en molt poc temps. Es pot dir que amb el temps que posem l'olla al foc per bullir la pasta i la bullim, podem preparar la salsa que l'acompanyarà. O sigui que en total no ens pren més de 20 minuts preparar un bon plat de pasta. Voleu altres idees per preparar un plat de pasta ràpid? Doncs mireu aquestes receptes: espaguetis amb porros i pernil, espaguetis amb pesto d'anxoves, espaguetis amb salsa de xampinyons, espaguetis picants, macarrons amb bledes, macarrons amb camagrocs, macarrons a la napolitana, papardelle amb tomàquet i alfàbrega, pasta amb carbassó al rocafort, pasta amb salsa de tomàquet i sobrassada, pasta a la llimona ... i moltes altres que trobareu al bloc. Trieu i remeneu!








INGREDIENTS:

150 g de pasta

100 g de pèsols

1 cullerada de mantega

1 tall de pernil

sàlvia i pebre

Per la salsa:

1 got de llet

50 g de formatge a daus de dos colors per l'amanida (tipus holandés)




Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi posem la pasta i la fem el temps que indiqui l'envàs.

Mentre posem un pot petit al foc amb aigua i esperem que bulli. Hi afegim els pèsols, una mica de sal i una mica de sucre. Els deixem bullir 5 minuts.

En un altre pot escalfem la llet i hi posem a dins el formatge a daus. Anem remenant fins que el formatge es fon i se'ns fa una salsa espessa.

En una paella hi posem la mantega foc baix amb una mica de sàlvia i hi afegim el pernil a trossos. Un cop els pèsols s'han bullit els incorporem a la paella i hi posem també la pasta ben escorreguda.

Ho reguem tot amb la salsa, hi donem un parell de tombs i apaguem el foc.
dimecres, 4 de maig del 2016

crep de festival de tomàquets

UN GRAN DESCOBRIMENT

Les creps son un gran descobriment. Quan els agafeu confiança les incorporareu a la vostra cuina. ës dels primers plats que jo vaig començar a fer a casa. Vaig trobar una recepta en un bric de llet i des d'aleshores l'he feta servir. Ara ja me la se de memòria. La recepta és per fer la base, perquè després els pots farcir de mil i una maneres, dolços i salats, de tot. Un sopar ràpid, un esmorzar de diumenge. Aquesta presentació és diferent. A veure si us agrada. A la massa també hi posarem un toc de fonoll que l'hi dóna un gust diferent. Mireu altres maneres de fer creps: crep de shitakes i ceps, creps dolces i salades, crep de carbassó i gambes o pastís de creps.






INGREDIENTS:

1 bulb de fonoll

2 tomàquets de pera

8 tomàquets cirerols

1 kumato gran

4 trossos de tomàquet secs en oli

2 culerades de mozzarella ratllada

comí, sal i sucre

Per les creps:

1/4 l llet

125 g de farina

25 g de mantega

2 ous

llavors de fonoll torrades

un polsim de sal

mantega per fer les creps


Primer de tot desfem la mantega en un pot a foc molt baix. En una paella torrem una mica les llavors de fonoll.

En un pot de túrmix batem els ous amb la farina, la llet, la sal i la mantega desfeta. Quan ja està batut hi afegim les llavors de fonoll i ho posem a la nevera perquè necessitem que la massa estigui ben freda per fer les creps.

Traiem la capa més exterior del fonoll i tallem el bulb a làmines ben primes amb una mandolina. Reservem la part del plumero que la farem servir després.

Posem una mica d'oli en una paella, que just cobreixi el fons, el que hi posem no ha de nedar en oli, sobretot. Allà hi afegim el fonoll a foc mitjà que vagi suant i ho amanim amb una mica de sal i de comí. 

Al cap d'uns dos minuts més o menys, quan veieu que el fonoll s'ha estovat una mica, hi afegim els tomàquets cirerols tallats per la meitat i els tomàquets de pera tallats a làmines primes també. Amanim els tomàquets amb una mica de sal i sucre per treure l'acidesa.

Un cop els tomàquets s'hagin desfet i estovat hi posem els tomàquets secs tallats a trossos ben petits i el plumero ben trinxat. Ho barregem una mica i ja podem apagar el foc.

Fem les 3 creps com veureu en aquesta recepta.

Un cop les creps fetes untem una plàtera plana d'anar al forn amb una mica de mantega i damunt hi posem el primer crep. A sobre una mica de la barreja de tomàquets, al damunt una altra crep i de nou la barreja dels tomàquets. Ho tapem amb una altra crep i damunt hi repartim el tomàquet kumato a làmines ben primes i la mozzarella ratllada. 

Ho posem al forn a 180º només encés del gratinador fins que la mozzarella es desfaci.




dilluns, 25 d’abril del 2016

brownie de xocolata

PECATS DOLÇOS

Tinc moltes receptes de verdures al bloc i de pecats en tinc molt pocs, però trobo que un brownie era imprescindible. Proveu de fer-lo no és molt complicat i el resultat és espectacular. Crec que amb l'edat em vaig tornant més dolça en el gust. No era gens de menjar dolços i ara m'agraden una mica més. De totes maneres no veureu receptes empalagoses de sucre en el bloc. No puc evitar que les receptes que faig siguin del meu gust, de fet sempre me les menjo després de la foto, nyam!






INGREDIENTS:

125 g de xocolata per fondre

125 g de mantega

130 de sucre

2 ous

50 g de farina

2 tasses de cafè de trossos de nous

1 cullerada de cafè de canyella


Escalfem el forn a 150º. Forrem amb paper de forn un motlle quadrat que sigui ample, com de 25cm x 25 cms o bé rectangular de 22cm x 33 cms aproximadament. Volem que quedi ben escampat i pla.

Posem la xocolata al bany maria amb una tassa que pugui anar dins d'un pot amb aigua. Posem el popt amb aigua al foc i damunt hi posem l'altre recipient amb la xocolata i la mantega. Ho deixem que l'aigua escalfi la xocolata i la desfaci. Ho remenem tot amb la mantega fins que sigui fi i la traiem del foc.

Batem els ous amb el sucre fins que blanquegi. Veureu que al cap d'una estona els ous canvien a un color més blanquinós i ja no se sent soroll de vidres trencats.

Un cop la xocolata una mica refredada la barregem amb la barreja dels ou i sucre i hi afegim la farina tamisada, perquè no se'ns facin grumolls. Això vol dir que la poseu en un colador i l'aneu espolsant damunt de la barreja i que caigui en forma de pluja. L'anem incorporant a la rsta de la barreja i al final hi afegim també la canyella i les nous.

Aboquem la massa al motlle i ho posem al forn 20 minuts.

Es fa com una crosta per fora i per dins queda una mica més humit.





divendres, 22 d’abril del 2016

seitons cruixents

ULL VIU

Quan aneu a la peixateria obriu bé els ulls i compreu el peix que us faci més goig, el que veieu més fresc. Un peix fresc es veu encara amb nervi, te un cert to. El peix que es veu desmaiat porta ja molt de temps mort. També s'enfonsen els ulls, per tant els ulls han de ser brillants i estar sortits, no enfonsats a dins. Per tant emporteu-vos el que faci més bona cara, el més guapo. Després ja pensareu com fer-lo. Això em va passar amb aquests seitons, em vaig enamorar d'ells. A més estaven bé de preu o sigui que negoci rodó. La peixatera me'ls va netejar, sempre us dic que busqueu bé una peixatera de confiança, que val la pena. Ella em cuida i jo li dono fidelitat! Els seitons els rebossarem amb farina de cigrons que va molt bé. Proveu altres receptes de peix blau: tonyina amb ceba al vi negre, tonyina a la planxa amb emulsió de tomàquet, marmitako de bonítol, amanida de verat escabetxat o sardines escabetxades.








INGREDIENTS:

300 g de seitons

farina de cigrons

crema balsàmica de vinagre de mòdena

1/2 taronja

oli i sal


Un cop nets els seitons i secs, si convé ho feu amb paper de cuina, els salem.

Els posem en un plat amb farina de cigrons per rebossar-los per tot arreu. En traiem l'excès donant uns copets.

Posem una paella al foc amb oli abundant i quan estigui ben calent hi posem els seitons en poca quantitat cada vegada. És millor fregir-los en tandes perquè d'aquesta manera no es refreda l'oli i queden més cruixents.

Els servim amb un rajolí de crema balsàmica de módena per damunt i uns grills de taronja.

Si us vé de gust podeu provar de tirar-hi unes quantes gotes de taronja en comptes de llimona per variar.

dimecres, 20 d’abril del 2016

llengua amb pèsols

LLENGUA??

Doncs sí, és llengua de vedella. Una carn molt tendra, que no és cara i que dón molt de sí. A mi no se'm fa estrany perquè a casa en menjàvem de petits. Ha sigut la primera vegada que la cuino jo. La verditat és que em pensava que em costaria molt més de fer, però amb gran sorpresa quan la vaig encarregar a la carnisseria em van dir que si la volia ja cuita. O sigui que la vaig comprar cuita i només la vaig haver de cuinar. Fins i tot me la van tallar a la mateixa carnisseria. Quan recordo la meva mare que primer la posava a l'olla a pressió força minuts perquè s'estovés bé, després li treia la pell i després l'estofava... Tota una dedicació i això que la meva mare sempre havia treballat una jornada de 8 hores així que no se d'on treia el temps!! Doncs si no sou molt escrupulosos jo us aconsello que la tasteu, és una carn supertendra, ja ho veureu.






INGREDIENTS:

1 llengua de vedella

2 cebes o 1 ceba grossa

400 g de pèsols congelats dels bons (jo us aconsello la marca Maeso, surten boníssims)

1 tassa de cafè de Pedro Ximenez

1/2 llauna de tomàquet triturat

farina

sal i oli


Posem un pot al foc amb aigua i quan bulli hi tirem els pèsols i afegim una mica de sal i un polsim de sucre. Bullim els pèsols 5 minuts i apaguem.

Pelem les cebes i les ratllem.

Enfarinem els talls de llengua i en traiem l'excès de farina.

En una cassola hi posem oli que just cobreixi el fons. Hi sellem els talls de llengua per un costat i per l'altre i els retirem.

Afegim la ceba ratllada, es fa com una massa espessa junt amb la farina però no passa res, això formarà part de la salsa espessa.

Un cop la ceba ja s'ha fet durant uns minuts hi afegim el Pedro Ximenez i deixem que redueixi. Afegim el tomàquet i deixem que es cogui durant 7 minuts més.

Hi afegim de nou els talls de llengua i hi posem el caldo de bullir els pèsols, just que cobreixi la llengua.

Ho deixem fer amb el foc ben baix i tapat durant 20 minuts. Hi afegim els pèsols i ho deixem 10 minuts més i apaguem el foc.

Recordeu que tots els guisats volen reposar una mica abans de servir-los.

diumenge, 17 d’abril del 2016

milfulls de patata i moniato

ELS MEUS SOMNIS

De cop començo a pensar amb un gust i em poso a rumiar amb què hi combinaria. Fins i tot hi somio! Això m'ha passat amb la nou moscada. L'anterior plat també en portava i ara us poso aquesta recepta perquè vaig pensar que amb el moniato hi quedaria bé. Per trencar la dolçor del moniato i el neutre de la patata hi poso mortadel·la. Ja sé que és estrany però amb la nou moscada hi queda fantàstic. I com a decoració i compensació dels gustos aquesta rúcula amb el seu gust més sec, un punt amarg que acaba de contrastar. Us ve de gust provar-ho? Els tubercles estan fets al forn, que per si sols ja serien bons. Vull dir que a sobre és molt sana, de mortadel·la en porta ben poca així que no us amoineu. Us agradem les presentacions en torre? Proveu també: milfulls de patata i bacallà, volcà de verdures mallorquí o patates confitades amb ceps.






INGREDIENTS:

1 patata

1 moniato

2 talls prims de formatge d'ovella

2 talls de mortadel·la

nou moscada

oli, sal i pebre


Encenem el forn a 200º.

Busquem que la patata i el moniato tinguin la mateixa mida, d'aquesta manera quan tallem els discs ens quedaran iguals per fer la torre.

Pelem la patata i el moniato i els tallem a rodanxes de 0,5 cms d'ample. Ho posem en una plàtera plana d'anar al forn i els amanim amb oli, sal i pebre. Ho entrem al forn i ho deixem uns 15 minuts, fins que amb una forquilla punxem la patata i el moniato i ho trobem tou.

Construim la torre posant primer una rodanxa de moniato, un tall de formatge i una rodanxa de patata. Després un tall de mortadel·la, una rodanxa de moniato, un tall de formatge i una última rodanxa de patata. Ho amanim per damunt amb nou moscada un grapat de ruca i un rajolí d'oli. Ratllem més nou moscada pel voltant per decorar el plat i també per donar-li més gust.
dilluns, 11 d’abril del 2016

flam de bledes

ELEGANT

Mireu quin plat tan elegant, oi que fa goig aquesta salsa relliscant per damunt? Doncs a més està boníssim i és molt sa. Aquí teniu una manera diferent de fer verdures, amb falm. Ja us dic jo que si teniu canalla es menjaran les bledes com si res. També ho podeu fer amb espinacs si voleu. Hi ha moltes maneres de fer les verdures a part de fer-les bullides. Mireu això: amanida de patates i bledes amb llagostins, croquetes d'espinacs, pastís d'espinacs, pastís de bledes o penques de bledes amb xips i puré de patates morades.






INGREDIENTS:

1 manat de bledes

1 manat d'alls tendres

1 bric de llet

3 ous

100 g de formatge d'ovella ratllat

1 tassa de llet

8 nous de Macadàmia

oli

sal, pebre i nou moscada



Encendre el forn a 200º.

Triem els alls tendres els traiem la pell de fora i els tallem a rodanxes fins arribar a la part verda. Pelem la part verda de les fulles de fora i podem aprofitar un tros més de l'interior de la part verda a rodanxes també.

Tallem les bledes a tires ben estretes fins al tronxo. El tronxo el podem aprofitar per alguna altra recepta. Les posem en remull perquè quedin ben netes. Si convé tornem a canviar l'aigua perquè no hi quedi res de terra. No costa tant fer dos canvis i ens assegurem que a les bledes no hi queda gens de terra. Les escorrem bé.

En una paella gran hi posem un rajolí d'oli i els alls tendres. Els donem un parell de voltes a foc suau fins que veiem que s'han estovat i hi afegim les bledes i apugem el foc. Ho amanim tot amb sal, pebre i nou moscada. Ho anem remenant i ho deixem fins que es beuen el seu suc. O sigui que s'acaba evaporant. Quan quedin seques apaguem el foc.

Mentre tenim les bledes a la paella en un pot batedor hi posem els ous, la crema de llet, les nous de Macadàmia, la sal, el pebre i nou moscada. Ho batem tot plegat.

En un bol posem les bledes amb els alls i el batut dels ous perquè es barregi tot plegat.

Untem les flameres amb una mica d'oli i les espolsem de farina. Utilitzarem 4 flameres individuals que siguin una mica grosses.

Omplim les flameres i busquem una plàtera plana on hi càpiguen i que sigui una mica fonda. Omplim la plàtera fins a menys de la meitat i hi posem les flameres dins.

 Ho deixem al forn a 200º durant uns 25 minuts. Si teniu la funció ventilador en el forn la hi poseu, d'aquesta manera la calor es distribueix per igual i no es cremen de sobre.

Posem la llet al foc en un pot i hi afegim el formatge ratllat i una mica de sal, molt poca. Ho remenem fins que s'espessi una mica i apaguem el foc.

Servim els flams en un plat amb la salsa per sobre. Per posar els flams al plat passeu un ganivet per tot el voltant dels flams i poseu-hi un plat damunt, tombeu el plat i el flam, de manera que el piqueu una mica del fons perquè s'acabi de desprendre.

dijous, 7 d’abril del 2016

crema de carxofes

LES MEVES OBSESSIONS

Fa dies que tenia ganes de fer una crema de carxofes, però tenia els meus dubtes. Volia posar la recepta abans que passès el temps de les carxofes. Ja sé que aquest hivern no he posat gaires sopes al bloc, però és que tampoc ha fet molt de fred. Feia dies que hi donava voltes a veure com la feia: Hi posaria més verdures? Quin gust de fons volia que tingués? Què hi podia posar, all, porros, ceba? Finalment se'm va ocòrrer posar-hi alls tendres de fons i després les carxofes. A sobre com a topping vaig pensar de posar-hi pinyons torrats. Ho vaig provar i èxit total. Trobo que la combinació queda molt encertada. Espero que us agradi quan la proveu. Si us agraden les carxofes també podeu fer: carxofes amb anxoves, carxofes confitades, pasta petita amb carxofes o macarrons amb carxofes.







INGREDIENTS:

2 manats d'alls tendres

8 carxofes

3 cullerades de pinyons

oli, sal i pebre


Pelem els alls tendres. Els traiem la pell de fora que stà més seca i tallem la part de baix i el tros més verd de la part de dalt. Quan tenim la part blanca triada la tallem a trossos petits. Aprofitarem la part blanca per tenir un gust més dolç dels alls, la part verda té un punt més amarg.

Posem una olla al foc amb un fons d'oli i hi posem els alls tendres a trossos. Ho deixem a foc molt baix, volem que els alls quedein ben tous i confitats i no es recremin gens. Si els enrossim també notarem un gust una mica amarg i no volem.

Triem els carxofes, els traiem les fulles de fora fins a trobar que son tendres, ho notarem perquè es parteixen quan les dobleguem. Tallem la part superior de les fulles que son més verdes i més dures, gairebé fins la meitat. Un cop tenim els cors de les carxofes que és la part més tendre, les tallem a làmines primes. Si no les trieu bé ens trobarem fregalls a la boca, perquè les fulles de les carxofes que no son tendres son molt fibroses.

Les afegim a l'olla amb els alls tendres quan els notem ben tous, gairebé que es desfacin. Les amanim amb sal i pebre i tapem l'olla perquè es vagin fent a foc baix, que s'estovin.

Quan les veiem toves hi afegim aigua fins a cobrir-les i és el moment de posar el foc més fort fins que l'aigua bulli. Un cop l'hem portada a ebullició abaixem una mica el foc i deixem la sopa fent-se uns deu minuts.

Mentre en una paella sola, sense oli hi psoem les pinyons amb el foc baix. Anem remenant perquè es tombin de tots costats i es torrin per un igual. Apaguem el foc quan veiem que s'han enrossit.

Passem la sopa pel túrmix per obtebir-ne una crema ben fina. Paciència, ppasseu-ho força estona fina que la veieu fina.

La servim amb els pinyons per damunt.
diumenge, 3 d’abril del 2016

falsa sobrassada

UN ESMORZAR SALUDABLE

L'aspecte és totalment de sobrassada, no? Doncs no!, es tracta d'un paté 100% vegetal que podeu preparar vosaltres mateixos a casa. Un cop fet el podeu conservar en un  pot de vidre hermètic i posar-lo damunt de la torrada serà un moment. Necessiteu més idees per fer els vostres esmorzars més saludables? Mireu aquestes altres possibilitats per untar al pa: paté de pebrot, paté de sardines, paté de pèsols o entrepàfarcit.







INGREDIENTS:

20 trossos de tomàquet sec en oli

6 cullerades d'oli

4 cullerades de pinyons

1 gra d'all petit


Pelem l'all i preparem els demès ingredients dins un pot batedor. Podem aprofitar l'oli del pot dels tomàquets, que te pebre i espècies. Penseu que aleshores queda una mica picant! Si no ho volem picant hi posem oli normal.

Triturem tots els ingredients fins a obtenir-ne una crema ben fina. Podem sucar amb tomàquet la torrada abans d'untar-hi la falsa sobrassada. També es pot fer amb la torrada sola.

Penseu a fer-ne una bona quantitat per guardar-ne en un pot a la nevera.