patates confitades amb ceps

EL NOM

Hi ha plats que el nom ja ho diu tot i que a més t'agafen moltes ganes de provar-ho. Promet, no? aquesta combinació? Doncs no us decebrà. Fa molt de temps que tenia ganes de provar de confitar ceps i he pensat que d'aquesta manera quedarien bons. Ara començareu a trobar bolets a les botigues. Atreviu-vos a provar de fer plats amb bolets. Podeu provar de fer: croquetes de ceps, patates farcides de rovellons, tempura de camagrocs o fricandó amb rossinyols.

INGREDIENTS:

2 patates grosses

2 ceps grossos

4 talls de pernil ibèric

porradell

oli

sal i pebre



Per netejar els ceps agafem un pinzell i els traiem tota la terra amb compte. Si encara n'hi queda us humitegeu un dit i aneu traient la terra amb compte. No poseu mai els bolets sota un raig d'aigua per netejar-los. Tingueu en compte, però, que s'han de netejar bé, és molt desagradable notar-hi terra quan te'ls menges.

Laminem els ceps prims.

Pelem les patates i les tallem a làmines de mig centímetre.

Posem un pot fondo amb oli i anem posant una cap de patates i al damunt una de ceps. Repetim fins esgotar les làmines tallades.

Posem el pot al foc i veureu que tot es posa a lloc. En aquest moment també podeu posar les làmines de patates que cobreixin les parets. Les traieu de sobre i le poseu per les parets, així no necessitareu tant d'oli. Sobretot ha de quedar tot cobert d'oli. Un cop l'oli s'hagi escalfat força abaixarem el foc al mínim. Per confitar necessitem l'oli a 100º aproximadament, el que vol dir que no fumeja ni fa bombolles. Courà molt lentament tan les patates com els ceps.

Ho deixem 40 minuts al foc i ja està. Comproveu que les patates es punxen amb una forquilla amb facilitat. Això voldrà dir que ja son cuites.

Per muntar el plat traiem primer del pot les làmines de ceps i patates per tal que s'escorrin una mica de l'oli.

Si teniu un motlle amb forma de corona el poseu al fons del plat i aneu posant una capa de patates, una mica de sal i pebre, una capa de ceps i un polsim de sal, un tall de pernil i anem repetint.

Finalment premem una mica amb una cullera perquè ens quedi ben posat i retirem el motlle amb compte. Hi posem el porradell com a decoració.

amanida amb vinagreta de gerds

A TOPOS

Trobo que és decoratiu això de posar la vinagreta a sobre amb una cullera, com si hi fessis taques. La veritat és que moltes vegades l'amanida et queda xula, de colors, de ben repartit, tot ... però després hi afegeixes la salsa i ho embruta tot, en el sentit visual està clar. Doncs aquesta manera que he trobat de posar la salsa trobo que visualment és maca, no? Avui els protagonistes son els gerds. En podeu tenir de congelats i fer-los servir en qualsevol moment. Fins i tot la salsa l'hem feta amb gerds. Us atreviu a provar-la? Hem utilitzat els gerds per una recepta salada, però teniu moltes oportunitats d'utilitzar-los en receptes dolces: farcellets de gerds amb mascarpone, sopa de gerds amb gelat de llimona, iogurt amb gerds, gelat de gerds i iogurt, milfulls de xocolata i gerds o gelatina de llimona amb gerds.

INGREDIENTS:

1/2 enciam francès

1 poma golden

1 alvocat

1 terrina de gerds

oli

vinagre de Mòdena

mel

Netejar i escórrer molt bé l'enciam fulla per fulla. 

Pelar la poma i tallar-la ben primeta.

Fer el mateixa amb l'alvocat.

Posar en el got de túrmix 1 tasseta petita d'oli, dues cullerades de postres de vinagre de Mòdena, 8 gerds, una cullerada de postres de mel, un polsim de sal i un polsim de pebre. Triturar-ho tot fins a obtenir-ne una slasa ben fina.

Col·loquem a sota de la plàtera l'enciam i damunt la poma i l'alvocat ben repartit. Hi escampem la resta dels gerds. Posem la vinagreta per sobre amb una cullereta fent topos damunt l'amanida.

espaguetis amb salsa de xampinyons

CRÒNICA

Aquesta és la crònica de la recepta. Diumenge migdia: "Què faig avui per dinar?" "Podries fer pasta que fa dies que no en mengem". Obro la nevera per veure amb què la puc fer. Tinc excedents de xampinyons. En vaig comprar una plàtera i després a la botiga en vaig veure dels marrons de sobre, dels portobello i en vaig comprar més. Moltes vegades compro amb els ulls, quan veig algun producte que fa goig el carrego al carro. Doncs els faré amb xampinyons, s'han de gastar abans que es facin malbé. L'única cosa que tinc clara és que els vull triturar molt petits, els vull picar i així fer-ne una salsa. En fi hi vaig afegint coses que si ceba, all..., no de crema de llet no en vull posar, vull que sigui una salsa més lleugera. I finalment mentre em bull la pasta ja tinc la salsa feta. No ha costat gens. A última hora decideixo fer-li la foto. No la pensava fer, ha estat un plat improvisat i no hi tinc massa fe. Mmmmm, menys mal que he fet la foto. Boníssim, molt senzill però boníssim. Aquí us ho deixo. Podem fer pasta amb xampinyons o bolets de moltes altres maneres: pasta amb xampinyons, macarrons amb espèrrecs i alls tendres, tallarines amb ceps o macarrons amb camagrocs.

INGREDIENTS:

175 g d'espaguetis

12 xampinyons

4 alls tendres

1 ceba tendra petita

1 gra d'all

1 rajolí de vi blanc per cuinar

oli, sal i pebre




Traiem la terra dels xampinyons, si es necessari els tallem els peus si estan bruts.

Si teniu un  robot de cuina poseu els xampinyons a triturar fins que es facin una pasta. Ho podeu fer amb el got ample del túrmix i les seves ganivetes, el que serveix per picar.

Posem aigua i sal en una olla al foc. Quna bulli hi posem els espaguetis i els deixem bullir el temps que indica l'envàs.

Pelem la ceba i la ratllem. Pelem els alls tendres i els tallem a rodanxes petites. Pelem un all i el trinxem. Si teniu un trinxador d'alls ja sabeu que no cal ni pelar-lo. El poseu dins sense pelar i ja us surt trinxat per l'altre costat.

Posem una cassola al foc amb una mica d'oli. Hi fem enrossir una mica la ceba i hi posem els alls tendres. Finalment hi posem l'all trinxat i la pasta de xampinyons. Ho amanim amb sal i pebre. Si teniu sal de bolets aquí hi anirà d'allò més bé. Ho deixem fer uns 7 minuts i hi posem un rajolí de vi blanc. No en poseu ni massa ni poc. El deixem reduir fins que ja no es veu líquid i apaguem el foc.

Hi podem posar els espaguetis sense escorrer, agafant-los amb la grapa d'escudellar pasta directament de l'olla a la cassola, si hi va a parar una mica d'aigua de bullir els espaguetis no passa res. Atenció no he dit tirar-hi aigua, he dit posar-hi els espaguetis directament amb l'engrapadora de pasta, que ja surten escorreguts. Si no teniu aquest estri ho podeu fer amb unes pinces o els escorreu i després els poseu a la cassola.

Donem un  parell de voltes amb el foc encès de la cassola perquè es barregi tot bé i ja es pot apagar.

Ho podeu servir amb una mica de formatge parmesà ratllat per damunt. Jo que estava en plan light no me n'hi he posat i era bo igualment.

amanida amb remolatxa i llagostins

LA GRAN DESCONEGUDA

Què és això que sembla una patata negra? Les fulles també s'aprofiten? Com es deu pelar? Aprofiteu la vostra curiositat i experimenteu! Sabíeu que les bledes son la parta verda d'una espècie de remolatxa? Sabíeu que només se n'aprofitaven les seves fulles fins fa alguns segles? Perdem la por a la remolatxa, jo només la menjava de tant en tant en amanides i la comprava en pots de vidre de la que està envinagrada. Fa un temps però que la compro crua i l'aprofito tant per amanir amb una mica de vinagre de Mòdena ben primeta i deixada macerar com cuinada. La remolatxa és molt rica en vitamina B de molts tipus i si la consumim crua encara aprofitarem més les seves vitamines. Però a part de la fibra que porta etc, trobo que també té el valor culinari, aquest gust dolç i el seu color, que m'en dieu del color? Jo he descobert que com a patata dolça, ja que te aquesta textura farnàcia un cop cuita, és molt aprofitable. Què us sembla aquesta amanida amb llagostins? Teniu altres plats per provar-la: amanida de patates i remolatxa o gaspatxo de remolatxa.

Ara si en trobeu ja ho sabeu, compreu-la i experimenteu. Ah, i penseu que si les fulles estan ben maques les podeu aprofitar també per menjar en una amanida.

INGREDIENTS:

1/2 enciam de fulla de roure

2 remolatxes petites

8 llagostins cuits

2 cullerades soperes d'anacards

5 cullerades de maionesa

1 llauna de tonyina petita

porradell

1/2 llimona

pebre negre

sal


Posem un pot amb aigua al foc amb una mica de sal. Just aha de cobrir les remolatxes a trossos.

Pelem les remolatxes com si peléssim una patata. Tenen una pell fina però la seva carn és dura com una patata. Un cop pelades les esbandim i les tallem a mitges llunes no gaire gruixudes. O sigui primer en fem rodanxes i després les partim pel mig. Les posem al pot quan l'aigua bulli i les deixem uns 15 minuts, fins que les punxem amb una froquilla i veiem que ja estan toves.

Un cop cuites les escorrem i les reservem.

Mentre es couen podem netejar l'enciam i escorrer-lo bé.

Si no tenim maionesa feta la preparem.

Barregem la maionesa amb la tonyina, porradell picat, pebre negre i unes gotes de llimona. Ho passem tot pel túrmix perquè quedi ben barrejat.

Pelem els llagostins si ja les heu comprat bullits, jo us aconsello de tenir-ne al congelador i treure'ls en un moment de desesperació quan no saps que fer. Es descongelen molt ràpid. A més pesen poc i no son tan cars com semblen.

Muntem l'amanida, posem a sota l'enciam, hi repartim la remolatxa i els llagostins pel damunt. Finalment hi escampem els anacards, penseu sempre a consumir-los torrats, crus no son aconsellables perquè tenen una substància que és lleugerament tòxica. Poseu una mica de la salsa al mig de la plàtera o bé serviu-la en salsera a part perquè cadascú se n'hi posi.

amanida amb figues i mozzarella

QUIN COLOR!

Heu vist quin color més vistós aquestes figues? Ara és quan son bones, ja fa un parell de mesos que en trobem a les botigues però son aquelles figues amb un color rosat claret quan les obres. No son tan gustoses com les que trobem ara. Ara tenen aquest color vermell de vi que enamoren i estan boníssimes. Aprofiteu-les, mireu què en podeu fer: figues amb xocolata, amanida de figues i fruites, amanida amb figues i pernil o pizza amb figues i pernil. Que vostés les saboregin bé!!!

INGREDIENTS:


1/2 enciam de fulla de roure

1 mozarrella

8 figues

sèsam

vinagre de Mòdena

oli i sal



No te cap secret. Renteu bé l'enciam i escorreu-lo sense que hi quedi gota d'aigua.

Damunt de l'enciam hi posem les figues tallades en quatre trossos o a rodanxes. No cal que les peleu, ens podem menjar la pell però les heu de rentar bé.

Agafem la mozzarella fresca i la partim amb les mans, l'esmicolem, l'esqueixem. L'altre dia vaig sentir un cuiner italià que deia que la mozzarela no s'ha de tallar amb ganivet, que s'ha d'esmicolar.

En un bol hi posem oli quatre cullerades soperes d'oli i una cullerada petita de vinagre de Mòdena. Ho batem amb una forquilla perquè es barregi tot bé. Ho tirem pel damunt de l'amanida.

Ho cindimentem amb una mica de sal, molt poca i amb el sèsam ben repartit.

fritata de patata i salmó

TREURE'N PROFIT

Em vaig comprar unes paelles petites que m'han sortit molt bé i per les truites són ideals. Però a més a més se'ls treu el mànec i es poden posar al forn. Doncs desde que les tinc estic barruntant quina recepta puc fer, que deprés necessiti posar-ho al forn. I ja ho he trobat: una fritata. Les fritates són les truites que fan els italians. Ells les acaben al forn. I també popt ser una manera de fer truita pels que tingueu por de tombar-les, encara que algun dia us hi haureu de posar... Doncs bé aquesta versió de truita de patates amb alguna coseta més a veure què us sembla. Podeu fer truites de tot el que se us acudeixi, jo us dono algunes idees en aquesta entrada de truites per dijous gras. 

INGREDIENTS:

1 patata grossa

1 ceba petita

1 tros de salmó cru de 100 g

3 ous

porradell

oli

sal i pebre


Pelem les patates i les tallem a discos ben prims, no cal que siguin tan primes com per a fer patates xips.

Les posem en una paella que pugui anar després al forn. Si no en teniu cap ho feu en una paella normal que no passa res.

Posem oli abundant a la paella i hi posem les patates.

Pelem la ceba i la tallem a llunes primes també. Al cap de cinc minuts que tenim les patates a la paella hi afegim la ceba també. Hi posem una mica de sal i ho tapem, volem que se'ns estovi.

Encenem el forn de la part del gratinador a 200º perquè s'escalfi.

Mentre traiem la pell del salmó passant un ganivet prim ben pla per entre la pell i la carn del salmó. No costa gaire de treure. Mirem que no hi hagi quedat cap espina i amb un ganivet gruixut anem tallant el salmó a daus petitets. Amanim el salmó amb sal i pebre i porradell ben trtinxat.

Batem els ous amb una mica de sal.

Un cop la patata estigui cuita hi posem la meitat dels ous batuts, el salmó repartit per damunt i hi aboquem la resta dels ous. Fem una mica d'espai perquè l'ou baixi cap al fons de la paella i ho deixem fins que el veiem quallat de sota.

Si la paella on ho heu fet no pot anar al forn, abans de posar-hi l'ou haureu de canviar-ho a una plàtera de forn, per exemple d'estil quiche que no sigui massa ample.

Ara traiem el mànec, la paella que es pugui, i ho posem al forn a 200º només el gratinador durant 10 minuts fins que veiem que s'ha enrossit de sobre.

costellam de porc amb salsa barbacoa

ESTIL BARBACOA

Aquest any de vacances he anat a EEUU per tant culinàriament no m'he divertit molt, ans al contrari he anat a patir la seva alimentació. Tenen uns plats molt limitats als restaurants, jo ja ho sabeu fan com sóc de les verdures les trobo a faltar moltíssim. Com a molt trobes alguna crema de bròquil i ja tens sort. I quan demanes un acompanyament de verdura per la carn et porten tres vaines de  ongeta tendra. Crec, però, que una de les poques aportacions que fan al món de la cuina els nortamericans és la salsa barbacoa. Com totes aquestes salses que són típiques cada casa deu tenir el seu secret. Jo n'he fet aquesta interpretació que espero que us agradi. Només necessitem paciència per coure les costelles de porc al forn. Avui us he posat un plat de diumenge, per a nota si el feu! Teniu altres plats de porc per fer que no us portaran tan temps: daus de porc al curri amb pinya, costella de porc al curri, llaminera de porc amb salsa de xampinyons, costella de porc agredolça, rellomillo amb salsa de gerds o llonzes de porc amb salsa de curri dolç.

INGREDIENTS:

1 costellam de porc de 1'5 quilos sense tallar  (per a 4 persones)

3 grans d'all

3 cullerades soperes de pebre vermell dolç

4 cullerades soperes d'oli

sal i pebre

1 got i mig de vi negre

1 got i mig de suc de la pinya en almívar

mel

2 cullerades soperes de quètxup

1 llauna de pinya en almívar


Encenem el forn perquè s'escalfi bé abans de posar-hi la carn.

Pelem els grans d'all i els trinxem ben petits. Posem en un bol l'oli, l'all trinxat, el pebre vermell dolç, un pessic generòs de sal i una mica de pebre negre. Si us agrada que sigui una mica picant hi podeu posar alguna cullerada de pebre vermell picant o una cullerada de curri. Ho barregem tot plegat i anem untant tot el costellam amb aquesta barreja. Ens ha de quedar tot cobert, si fem curt preparem una mica més de preparat per untar. Fem una massatges amb la ma perquè hi penetri bé.

Perparem ara la salsa. Agafem el vi negre, el suc de la pinya en almívar, una cullerada sopera de mel, i les cullerades de quètxup i ho barregem bé amb una cullera.  Ho posem al fons d'una plàtera fonda de forn. Si ho posem en una plàtera plana estarà massa repartit i se'ns cremarà de seguida. Volem que quedi un parell de dits de salsa al fons perquè no s'evapori tant.

Al damunt hi posem la costella pel costat de l'òs, no on te més carn i greix. O sigui la part de l'òs ens ha de quedar a sobre.

Ho deixem 1/2 hora a 200º, ho tombem i ho deixem 1/2 hora més a 170º.

Aleshores posem la plàtera de forn a la posició més baixa del forn i encenem només el gratinador, la part de dalt del forn. Untem la costella amb mel amb un pinzell i si no com pogueu amb un ganivet. Ho deixem a la mateixa temperatura de 170º amb només el gratinador durant una hora més.

Quan faltin 30 minuts per apagar el forn hi repartiu la pinya pels costats.

Ho podeu servir amb un puré de patates amb alls tendres.

amanida d'arròs amb tomàquets

LES SALSES

Hola, ja torno a ser aquí després de vacances. Jo hauria posat receptes igual al bloc, però desde l'estranger és un xou. Espero que m'ho perdoneu, de fet teniu moltes receptes per distreure-us en el bloc. Concretament 501!!!! A lo tonto, a lo tonto ja he passat de les 500!!! Quina ràbia, aquí em falten els emoticons de serpentines i castells de focs de celebració, ha, ha.

Doncs res, tornem a la normalitat, m'encanten les salses. Un mateix plat acompanyat d'una salsa o d'una altra pot canviar totalment. M'agrada inventar-ne de noves i anar provant. Penso en el que hi pot anar bé segons els ingredients que porta el plat. És un exercici d'imaginació fantàstic. En les amanides trobo que la inspiració no te fi, es poden fer mil i una salses. Aquesta vegada m'he inspirat en la salsa del vitello tonato. Mireu aquestes amanides amb salses diferents: amanida amb prèssec i vinagreta de nous, amanida tèbia de salmó amb salsa de mantega i llimona, amanida de cranc amb salsa tàrtara, amanida de fruites amb vinagreta de soja o amanida de mongetes verdes amb vinagreta suau d'envinagrats.

INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs integral

2 tomàquets de branca que siguin durs, no verds

3 tomàquets confitats en oli

10 tomàquets cirerols

6 cullerades de maionesa

1 llauna petita de tonyina

1/2 llimona

porradell

sal i pebre

Posem una olla al foc amb aigua i sal. Pensem a posar-hi almenys 6 tasses d'aigua. Un cop l'aigua bull ja hi podem tirar l'arròs integral, deixem el foc mitjà i necessitarem almenys uns 35 o 40 minuts per tenir-lo cuit. Per avançar el podeu coure la nit abans, mentre llegiu o descanseu, o el que sigui, que jo no m'hi vull posar!  L'endemà nomé us faltarà amanir-lo.

Fem una maionesa, trobareu com fer-la en aquesta recepta d'amanida russa. És molt fàcil, no us ha de fer mandra, ja sabeu que les salses preparades porten un munt de substàncies que no son gens recomanables. Res com una maionesa feta a casa amb ou, oli i una mica de vinagre i sal. La que us quedi ben tapada en un pot de vidre ben net es pot aguantar durant una setmana. Sobretot guardeu-la de seguida després de fer-la, no la deixeu ni un minut fora de la nevera.

Posem les cullerades de maionesa i la llauna de tonyina junt amb una mica del suc de la llimona i el porradell ben trinxat i ho passem tot plegat pel túrmix per aconseguir aquesta altra salsa que anomenarem tonata, només perquè em sona bé i algun nom li havia de posar.

Pelem el tomàquet de branca, com que els hem agafats durs ens anirà bé pelar-los com una poma. Els tallem pel mig com si anessim a sucar pa amb tomàquet i els traiem les llavors. Els fem a daus, no cal que siguin gaire petits.

Tallem el tomàquet confitat a trossos petits, son especiats i lleugerament salats, per això els fem petits, perquè volem que quedin ben repartits.

Partim els tomàquets cirerols per la meitat. En barregem una part amb l'arròs i la resta els deixem per decoració final.

Posem a l'arròs, els tomàquets de branca i confitats tallats i la tonata i ho barregem tot plegat.

Ho decorem amb uns quants tomàquets cirerols partits per la meitat.

amanida de quinoa i pastanaga

INVESTIGACIÓ

Estic provant de fer plats amb quinoa, donat que és tan bona per la salut. Ara per exemple he provat de fer-ne una amanida freda per l'estiu. Proveu-la de fer a veure què us sembla i modifiqueu-la com sempre al vostre gust. Però abans us demano que la proveu així, està pensada per equilibrar tots els gustos. La quinoa és la base neutra, podríem dir-ne. Després hi anem afegint capes de sabors. La pastanaga que serà el més abundant te un gustet dolç, però l'amanim amb llimona per compensar. Hi posem un producte dolç com pot ser les panses i també un contrast una mica àcid que son les orellanes tallades a trossets ben petits. Per acabar el cruixent dels fesctucs ben trinxats. Tasteu-la així i si no us convenç canvieu el que vulgueu. Podeu fer d'altres amanides amb cuscús o arròs com: amanida de cuscús, tabuleh, arròs llarg i salvatge amb llagostins, amanida d'arròs amb xampinyons o quinoa o cuscús amb verdures.

INGREDIENTS:

2 tasses de cafè de quinoa

1/2 litre d'aigua

2 pastanagues

4 orellanes

2 cullerades de panses

1 cullerada de festucs

1/2 llimona

estragó

cúrcuma

oli i sal

Posem un pot al foc amb el mig litre d'aigua i una mica de sal. Quan bulli hi afegim les tasses de quinoa ja esbandida, la passeu una mica per aigua. La deixem bullir 20 minuts a foc mitjà i tapada.

Un cop feta l'escampem en una plàtera plana perquè es refredi.

Mentre esperem que acabi de bulllir podem preparar tot el demès. Pelem les pastanagues i les ratllem ben petites. Amb el ratllador més petit que pugueu. Si teniu un robot de cuina us anirà la mar de bé.

Posem la pastanaga ratllada en un bol i la barregem amb una mica d'estragó, el suc de mitja llimona, unes tres cullerades d'oli, un polsim de sal i mitja cullerada de postres de cúrcuma. 

Ara tallem les orellanes ben petites, a trossos de 3 mm quadrats. 

Esmicolem els festucs amb un ganivet a sobre d'una fusta. Anem passant el ganivet en totes direccions.

Barregem la pastanaga, les orellanes, les panses i la quinoa ja tèbia. En fem un flam i ho amanim amb un rajolí d'oli per sobre, una mica més d'estragó i els festucs ben emicolats.

amanida de pasta acolorida

TEMPS DE TOMÀQUET

Fa uns dies em van regalar un calendari de collites. És un calendari on et marca quin producte es recull cada mes. Sembla una tonteria però ja ens hem oblidat que els vegetals tenen el seu propi temps de plantació i collita. Si els trobem  fora de temporada és perquè venen de lluny o d'hivernacles.

Encara que ara en trobem tot l'any no ens enganyem, el temps dels tomàquets és ara, a l'estiu. Per tant ja fa temps que us vaig posant receptes de tomàquets per aprofitar que ara n'és el temps. Aquí en va una més. I si en voleu veure d'altres mireu aquestes: sopa freda de tomàquet, tomàquet amb tonyina i olives, amanida niçoise, tomàquet farcit, amanida de tomàquets i crostons o amanida de tomàquet i alvocat

INGREDIENTS:

150 g de pasta (galets o fusilli)

6 tomàquets cirerols

1 kumato

1 tomàquet de pebrot

1 tomàquet raff o de Montserrat

1 pebrot groc ben petit (si no posar-ne mig)

1 pebrot vermell ben petit (si no posar-ne mig)

1 cullerada sopera de vinagre de Mòdena

3 cullerades soperes d'oli

1 all petit

orenga

sal i pebre



Posem una olla amb aigua abundant i sal al foc. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem bullir el temps que ens indica l'envàs. Un cop cuita la retirem del foc i hi posem un raig d'aigua freda fins a aconseguir refredar tota l'aigua. Escorrem la pasta seguidament i la deixem refredar en una plàtera plana.

Partim els tomàquets cirerols per la meitat.

Trossegem a quadrats petits tots els tomàquets. com més colors diferents tinguin més bonica quedarà l'amanida.

Tallem el pebrot a trossets ben petits, no volem que el seu gust destaqui, s'ha de barrejar a petits bocins amb tot plegat.

En un bol fondo hi posem el vinagre, l'oli, l'orenga, l'all ben trinxat i sal i pebre. Ho remenem bé perquè sigui com una salsa.

Posem tots els tomàquets i els pebrots al bol i ho barregem tot plegat.

Un cop la pasta s'hagi refredat l'ajuntem al bol amb els tomàquets i la salsa.

pizza de mortadel·la

ORIGINALITAT

De vegades es barregen ingredients que no saps on aniran a parar. En aquest cas l'originalitat de la barreja no és meva. Vaig veure un cuiner italià que feia aquesta pizza en un programa de la tele. La vaig voler provar de seguida i la veritat és que la barreja sí que va a algun lloc. Jo li vaig afegir aquesta ruca que crec que li queda molt bé i al mateix temps li dona frescor, si no potser queda massa ressec tot plegat. Proveu de fer pizzes a casa, si compreu la massa ja feta és un moment. I la podeu farcir del que vulgueu i us vingui de gust. Sigueu creatius! Podeu provar també aquestes altres pizzes:  pizza amb figues i pernil o pizza amb patates i tomàquet. I com sempre que això us serveixi d'inspiració per crear les vostres pròpies receptes de pizzes.

INGREDIENTS:

1 massa de pizza

6 talls de mortadel·la italiana (de la rodona gran)

1 cullerada de festucs

8 fulles de sàlvia

1/2 paquet de ruca

oli



Encenem el forn al màxim perquè es vagi escalfant. Hem de posar la pizza a dins quan sigui ben calent.

En una plàtera d'anar al forn hi posem un paper vegetal a sota perquè després no ens quedi enganxada la pizza.

Damunt hi posem la pizza ben estirada, que ens quedi primeta.

Posem per sobre de la pizza els talls de mortadel·la plans que cobreixin tota la superfície. Els que necessitem, 3, 4 o 3 i mig. Deprés posem la resta de talls per sobre com si fossin un tros de roba arrugat.

Ho amanim amb un rajolí d'oli per tot arreu i hi posem els festucs repartits i les fulles de sàlvia esmicolades amb els dits mateix.

Posem la pizza al forn amb el foc encès de dalt i baix. La plàtera s'ha de col·locar de mig forn cap a baix. Que estigui més aprop de baix que de dalt.

La deixem de 15 o 20 minuts al forn.

Quan la traiem hi posem damunt la ruca i la servim de seguida.

crema freda d'alvocat

CONTRASTOS

Quin contrast més bonic el verd amb el vermell! Això ja entra pels ulls. Proveu aquesta crema freda per aquests dies de calor. Feta amb alvocat i amb trossos de tomàquet que li donen textura. Queda molt suau de gust ja ho veureu i posada a la nevera ben fresqueta passa com si res. Si voleu d'altres sopes fredes d'estiu podeu provar de fer també: sopa de meló, sopa freda de tomàquet, gaspatxo de remolatxa, vichysoise, gaspatxo de cireres o crema freda de cigrons.

INGREDIENTS:

2 alvocats

1/2 all petit

1 lluna de ceba (1 tall petit)

1/2 iogurt natural i sense sucre sobretot

1/2 llimona

1'5 gots d'aigua

6 tomàquets cirerols

sal i pebre



Partim els tomàquets cirerols pel mig i els deixem a part. També podem agafar un tomàquet de branca que sigui ferm al tacte, pelar-lo, treure-li les llavors i tallar-lo a daus petits si volem. Quedarà més fi de textura perquè el tomàquet no tindrà pell. Tot dependrà del temps que tingueu i de lo fins que sigueu en trobar pells.

Tallem els alvocats pel mig i els traiem el pinyol clavant un ganivet i donant la volta. Després amb una cullera li traiem la polpa.

Preparem un tros petit de ceba després de pelar-la i pelem l'all i el partim pel mig.

Escorrem la mitja llimona i deixem el suc preparat.

Posem tots els ingredients en un pot batedor: la polpa dels alvocats, el suc de llimona, el mig iogurt, al mig all, la lluna de caba, l'aigua, un polsim de sal i un polsim de pebre.

Ho batem tot força estona fins a aconseguir una crema ben fina. Ho tastem per si ens sembla posar-hi una mica més de sal o pebre, o potser ens agradaria una mica més fort i hi podem posar unes gotes de vinagre de Mòdena.

Ho servim amb les tomàquets cirerols pel damunt.

llenguado amb vermut

A POC A POC I BONS ALIMENTS

Crec que hi ha una dita que diu això. Doncs nosaltres avui bons aliments sí però a poc a poc res. Una recepta ben senzilla, ràpida i on el secret radica en utilitzar un bon producte. No te cap complicació. El llenguado és un peix amb carn ferma i fina amb un gust delicat. El secret és coure'l en la seva justa mesura. Si el coeu massa ens quedarà com ressec, com de suro. Per tant la cocció no ha de ser mai llarga. En aquest cas que a més està tallat en filets, que li hem tret l'espina, encara s'ha de deixar menys estona. Quan porta l'espina necessitem més temps perquè es cogui la part de dins. Teniu altres plats per fer amb el llenguado si us agrada: llenguado meunière, llenguado al forn, o papillote de llenguado amb herbes.

INGREDIENTS:

1 llenguado de 400 g fet a filets (agafeu també les espines)

1 ceba petita

125 g de cloïsses

1 gra d'all

farina

1 rajolí de vermut negre


Posem les espines tallades en un cassó amb una mica d'oli al foc. Hi posem un tros de ceba i l'all. Les deixem enrossir una mica i hi afegim un got d'aigua per fer-ne un brou.  Ho deixem just 15 minuts.

Mentre tallem la resta de la ceba a trossos ben petits i la sofregim amb una mica d'oli en una cassola, a foc mig i la remenem amb rapidesa perquè no es cremi.

Tallem els filets de llenguado en dos trossos, els salem una mica i els enfarinem. Esl espolsem de farina perquè hi hagi la justa només que li queda enganxada.

Posem els filets de llenguado a la cassola. Hi afegim el vermut negre, el deixem un minut que reduiexi i hi posem el brou amb un colador perquè no hi vagi a parar res més a dins.

Un cop el brou arrenqui el bull hi afegim les cloïsses i tapem la cassola fins que s'obrin. Seran tres o quatre minuts.

Apaguem el foc i ja ho podem servir.

pollastre chop suey

CONEIXEU AQUEST PLAT?

Doncs si el coneixeu us he dir que ja tenim una edat. Hi va haver un temps, jo me'n recordo perquè ja sóc gran, que els restaurants xinos que en dèiem, eren els reis. D'això ja fa uns quants anys. Estaven de moda i eren econòmics. Ens vam acostumar a la Ternera con cebollitas a l'Arroz tres delicias i al Rollito de primavera. Sí, ja ho sé que ara el que triomfa és el japonés: sushi, sashimi, tempura... Però avui vull fer un remember d'aquella època i faré un altre hit d'aquells restaurants. El Pollastre chop suey. Us adverteixo que no he seguit cap recepta, he fet la meva versió i reinterpretació del record que jo en tinc. Així que sí algú coneix bé la recepta que em perdoni. Si quan us ho mengeu us poseu la cançó del Tractor amarillo el remember ja serà total!!

Teniu moltes receptes al bloc de tipus oriental us en poso algunes: tempura, wok de vedella, wok d'espaguetis picants o wok de tallarines amb cacauets.

INGREDIENTS:

2 pits de pollastre tallats a daus

1 pebrot verd i vermell petit

1 ceba tendra petita

2 alls tendres

1 gra d'all

100 g de xampinyons

2 cullerades d'ametlles salades, un grapadet

1 tros de gingebre com de la mida del dit gros

2 cullerades soperes de soja dolça

2 cullerades soperes de soja salada

2 cullerades soperes de vinagre d'arròs (compreu-ne, dura molt i el podeu fer servir en els woks i amanides que feu, te un gust molt suau) 

Comencem per posar els daus del pit de pollastre en un plat fondo amb les cullerades de soja dolça, salada i vinagre d'arròs. Si no teniu vinagre d'arròs en podeu fer un de casolà amb el suc de mitja llimona, una cullerada sopera d'aigua i una cullerada de postres de sucre moré. Pot ser un sucedani, perquè s'hi assembla bastant.

Hem de tenir el pollastre en maceració durant almenys 40 minuts. Això fa que el pollastre xucli la salsa i després al coure-ho la tornarà a treure.

Pelem la ceba i els alls tendres. La ceba la tallem a llunes i els alls tendres a rodanxes no gaire primes.

Tallem el pebrot a quadrats petits. Mireu a veure si el trobeu d'aquells que te un tros verd i un altre tros ja de color vermell. En un pebrot tindreu els dos sabors. Si no en compreu un de cada i en poseu  només un tros.

Tallem els xampinyons en quatre trossos.

Trinxem el gra d'all després de pelar-lo. Fem el mateix amb el tros de gingebre que ha de ser de la mida del dit gros més o menys, i el ratllem ben petit.

Posem en una cassola una mica fonda i petita, no volem que ens quedi tot escampat, un rajolí d'oli.

Primer hi posem el pebrot i hi donem un parell de voltes, un minut.

Després hi afegim la ceba tendra i els alls tendres i fem el mateix.

A continuació hi afegim els xampinyons i ho deixem un parell de minuts saltant-ho tot plegat.

Ara hi afegim l'all trinxat i el gingebre, ho movem perquè no es cremi durant mig minut.

Finalment hi posem els daus de pollastre sense el suc de maceració. La salsa de soja ja l'haurà xuclat el pollastre, ja ho veureu.

Deixem el pollastre durant deu minuts. El removem perquè es faci de tots costats.

Apaguem el foc i hi afegim les ametlles per sobre fora del foc i ja sense remenar més. Ho servim ben calent acabat de fer.

ous en cassoleta

ESTRIS NOUS

No us penseu que sóc massa elitista en els estris de la meva cuina. No tinc gaires coses i a més no compro estris cars. Tinc una bateria de cuina que em vaig comprar fa 30 anys i que encara em dura. En aquella ocasió vaig comprar qualitat perquè vaig pensar que ho amortitzaria i jo diria que ja ho he amortitzat 4 vegades. Ara fa poc vaig invertir en unes paelles petites de les que es treuen els mànecs per posar al forn. De moment també em serveixen per fer truites perquè son les úniques amb garantia de no enganxar-se. Sempre heu de guardar una paella per poder fer les truites en condicions. Doncs aquesta paella m'ha inspirat fer aquests nous ous al plat. M'ho vaig fer l'altre dia que dinava sola i m'ho vaig servir en la mateixa paella, tot olt rústic. Amb verdures, ja sabeu que jo soc fan de les verdures. A veure què us sembla. Si voleu altres receptes amb ous podeu provar també: ous farcits amb crema de pèsols, flam de pastanaga i coliflor, volcà de verdures mallorquí, truita de pastanaga al curri, verdura al forn amb ous de guatlla o els típics ous al plat. 

INGREDIENTS:

2 ous

1/2 porro

3 shitakes

4 espàrrecs

nou moscada

oli

sal i pebre de 5 colors



Molt senzill però gustós, ja ho veureu.

Pelem el porro i n'aprofitem la meitat de dalt a baix, d'aqueta manera tindrem desde la part més blanca a la verda. El rentem bé entre les fulles amb aigua, sobretot de la part de dalt que és on porta més terra. No aprofitarem la part de fulles verdes més exteriors perquè son més dures, en canvi sí que les podem aprofitar de la part blanca. Quan ho talleu ja ho veureu, si ho noteu tendre al tallar ho aprofiteu, si costa de tallar ho llenceu.

Tallem els espàrrecs, els dobleguem i es partiran sols, aprofitem només el tros de la punta, la part de baix que és més dura i llenyosa no. Els fem a rodanxes no molt gruixudes.

Tallem els shitakes a talls prims. No cal rentar-los, ja ho veureu que no porten gaire terra. Penseu que si voleu netejar una mica els bolets sempre amb un dit humit, no els poseu mai sota de l'aixeta perquè son com una esponja i aleshores queden aigualits.

Posem un rajolí ben petit d'oli a la paella, només una mica de res. Un cop la paella sigui ben calenta hi posem les verdures i les saltem ràpidament. Les volem una mica al dente, o sigui cruixents, no toves. Les amanim amb una mica de sal.

Hi trenquem un ou i el salpebrem amb el pebre de cinc colors i hi posem també una mica de nou moscada. La nou moscada te un gust molt fort amb poca quantitat en tenim prou. Però veureu que li dona un toc.

Ho deixem fins que veiem ben quallada la clara, mirem de repartir-la perquè es cogui tota, que tota la paella tingui clara.

Si voleu us ho podeu menjar a la mateixa paella o servir-ho al plat. Traieu-ho amb molt de compte que no se us rebenti el rovell d'ou!

amanida de ruca amb cirerols

HERBES PELS CONILLS

Així és com defineix la meva mare la ruca, ha, ha, ha!! Durant molt de temps la ruca era selvatge i no es cultivava, no va ser fins fa molt poc que es va començar a cultivar de manera extensiva. A Itàlia es consumeix normalment en amanides, sobre de pizzes o dins un plat de pasta. Aquí va arribar fa poc. Te un gust lleugerament picant i porta ferro, com totes les fulles verdes, i vitamina C. Jo acostumo a fer-la en amanides barrejant-la amb un toc dolç com en l'amanida de ruca amb pera. En l'amanida d'avui la casarem amb tomàquets cirerols per aportar-li aquest contrast dolç. Es coneix amb diferents noms, rúcola, rugueta, rúcula. Fa poc que he sabut que jaramago és el nom que es dona als païssos sudamericans a la ruca. Ho amanirem amb crema de vinagre balsàmic. Molta gent compren aquestes ampolles pensant que això és el vinagre de Mòdena, però en realitat és una reducció de vinagre de Mòdena. El resultat és com un xarop més dolç. Jo el faig servir en algunes ocasions, però mai com a substitut del vinagre de Mòdena. Aquí també ens afegirà un toc dolç que contrastarà amb la ruca i el salat del formatge feta. Us agraden els contrstos en les amanides? Proveu aquestes: amanida amb formatge rocafort, amanida de poma i nabius, amanida de préssec i boletes de formatge, amanida de bacallà i taronja o amanida xinesa.

INGREDIENTS:

1/2 paquet de rúcula

15 tomàquets cirerols

15 daus de formatge feta

crema de vinagre balsàmic

oli del pot del formatge feta

2 nous



Posem la rúcula en la plàtera.

Damunt hi distribuim els tomàquets cirerols oberts per la meitat i els daus de formatge feta.

Preparem una salsa amb oli del formatge feta, unes quatre cullerades i dues nous ben batut amb el túrmix.

Ho amanim amb l'oli i uns fils de la crema de vinagre balsàmic.

llibrets de carbassó

ESPECIAL NENS

Per tots aquests nens i no tan nens que es resisteixen a menjar verdura. Aquesta és una manera diferent de fer-la. Encara que jo diria que el carbassó és una verdura que te bastant d'èxit, no és de les més difícils. Avui, aquests llibrets vegetals doncs. Senzills i bons, per fer com a entrant, posant uns quants llibrets, o només un al costat d'un bistec com a acompanyament. Teniu molts altres plats per fer amb carbassó: carpaccio de carbassó, pasta a la paisana amb verdura, croquetes de botifarra negra, fusilli amb carbassó i menta, volcà de verdures mallorquí, carbassó farcit d'arròs o més pasta amb carbassó.

INGREDIENTS:

1 carbassó dels rodons grossos si en trobeu

100 g de mató del fi, del que és com ricotta

3 cullerades de parmesà ratllat

sàlvia

1/2 llimona

3 cullerades de farina

1 ou

4 cullerades de pa ratllat

oli

sal

pebre


Rentem bé la pell del carbassó i l'eixuguem amb un drap. El tallem a làmines de mig cm de gruix. Salem tots els talls, penseu que el carbassó és bastat insípid.

Barregem el mató amb el formatge parmesà, la sàlvia seca, la ratlladura de mitja llimona, un pessic petit de sal i pebre. Si la sàlvia és fresca la trinxeu ben menuda.

Posem sobre d'un tall de carbassó una cullerada de la barreja del mató i el tapem amb un altre tall. Procurem que no surti el mató pels costats. Fem el mateix amb tots els llibrets.

Batem un ou i el salem.

Preparem un tros de paper d'alumini amb farina i un altre amb pa ratllat.

Enfarinem primer tots els llibrets de carbassó. Després els passem per l'ou batut i després per pa ratllat.

Posem una paella al foc amb un fons generós d'oli. Esperem que l'oli estigui ben calent i hi posem els llibrets de carbassó. Primer els posem d'un costat i els deixem una mica fins que els veiem que s'han enrossit. Els tombem de l'altre costat. Els traiem en un plat amb paper de cuina perquè en xucli l'excés d'oli.

Si ho voleu prtendre a la feina com un tuper fred deixe-los refredar abans de tancar-los al tuper, perquè si no ho feu s'estovaran molt.

amanida d'albergínia escalivada

PER QUÈ NO?

Per què no batejar-ho com a amanida? De fet l'albergínia no és crua i està escalivada, però és un plat que mengem fred i és per això que ho he batejat com a amanida, com també podem dir "amanida de pasta" o "amanida d'arròs". Proveu-la és refrescant i boníssima i si compreu l'albergínia ja escalivada és un segon fer-la. Ja sabeu que jo us recomanao comprar plats elaborats de qualitat. Jo l'escalivada la compro en una parada al mercat que la fan boníssima, és casolana i és ben bé com si l'hagués fet jo a casa. El que em passa és que a casa jo no puc fer barbacoa... Si teniu la sort de trobar-ne una així no parareu d'inventar-vos plats amb l'escalivada. Com aquests altres d'aquí: entrepà d'ou ferrat i escalivada, torrades amb escalivada i anxoves, botifarra amb escalivada, puré d'albergínia amb pa pita, amanida de mongetes amb escalivada, pebrot amb olives o coca amb escalivada.

Fixeu-vos que jo miro per vosaltres, us he posat una recepta que no te gens de feina, ideal per l'estiu!

INGREDIENTS:

2 albergínies escalivades

12 daus de formatge feta

4 nous

orenga

oli

sal i pebre

Ja ho veieu quatre ingredients. 

Tallem l'albergínia a tires i l'amanim amb oli i sal. L'oli que no sigui escàs. En canvi de sal no us passeu que hi posarem el formatge feta. Hi molem una mica de pebre negre i espolsem orenga per sobre.

Per damunt hi posem els daus de formatge feta que li donen un gustet salat.

Esmicolem les nous i les tirem per damunt.

Ho deixem reposar una mica a la nevera perquè sigui ben fresquet i a menjar!

Si no trobeu albergínia escalivada ja feta, la podeu fer al forn. Unteu l'albergínia mb pell i tot amb oli y la poseu al forn a 200º durant 20 o 25 minuts. Fins que la punxeu ben tova fins a dins. La deixeu refredar una mica embolicada amb paper de diari i la peleu. I ja podeu fer la recepta normalment. També la podeu fer al forn un dia i l'endemà perparar l'amanida. Ja veieu que us ho poso fàcil!

amanida amb vinagreta de tomàquet

NOVES EXPERIÈNCIES

Uf, quina calor!! Si us plau una amanideta! Heu provat mai el fonoll en amanida? Doncs potser el seu gust anisat us inspira per fer-ne una de ben original. Jo avui he barrejat el fonoll amb tomàquet. D'aquí m'ha vingut la idea de preparar una vinagreta de tomàquet per amanir-la. No saps mai on vas a parar quan et poses a la cuina. Voleu més idees amb fonoll: macarrons amb fonoll, amanida amb fonoll i taronja, fonoll gratinat o sopa de peix amb fonoll.

INGREDIENTS:

1 cabdell

enciam de fulla de roure

1 tomàquet de cor de bou ben gros (si no en poseu 2)

1 tomàquet confitat

1/4 de fonoll

1 llauna de tonyina petita

1/2 alvocat

vinagreta de tomàquet:

1 tomàquet confitat

3 cullerades grans d'oli del tomàquet confitat

1 cullerada petita de vinagre de Mòdena

1/2 cullerada petita de mel



Rentem bé el tomàquet i el tallem a llunes.

Traiem la primera fulla del fonoll que sol tenir fils i tallem el bulb a làmines ben fines. No el farem tot, només una quarta part. Si en veieu poc en podeu posar una mica més.

Separem les fulles de l'enciam de fulla de roure, amb 5 o 6 en tindrem prou. Les submergiu en aigua per netejar-les bé i si te algun tros trencat el traieu. Centrifugueu les fulles fins que no hi quedi gens d'aigua.

Tallem l'alvocat pel mig. Deixem e pinyol a l'altre banda i el tapem amb paper film per utilitzar-lo en un parell de dies. Traiem la pell del que farem servir i el tallem a trossos.

Tallem el cabdell per la part de baix i en separem les fulles. Les tallem en un parell de trossos.

Posem en gràcia tots els ingredients de l'amanida, la tonyina i el tomàquet confitat a trossets

Posem tots els ingredients de la vinagreta en un pot de túrmix i ho triturem bé.

Condimentem l'amanida amb la vinagreta per sobre.

tallarines amb pesto rosso

CURIOSITAT

Vaig menjar un acompanyament de pesto rosso i em va picar la curiositat de saber què era això del pesto rosso. De fet el que vaig trobar per internet és que era una salsa de tomàquet amb formatge. Jo hi he fet aquesta versió a veure què us sembla. Si us agrada la pasta heu de provar els altres pestos: espaguetis amb pesto e pomodoro, espaguetis i mongeta tendra amb pesto o els típics espaguetis al pesto. I si us agrada el pesto podeu fer tot això que és ben variat: amanida de patates i tomàquet amb pesto, tallarines de carbassó i pastanaga al pesto, salmó en papillote amb salsa pesto o llenties amb pesto suau.

INGREDIENTS:

1 llauna de tomàquet triturat

2 trossos de tomàquet confitat en oli

1 cullerada de pinyons

1 cullerada de formatge parmesà ratllat

1 gra d'all

1 nou

oli

sal i sucre


Posem una olla al foc amb aigua abundant i quan bulli hi tirem els espaguetis i els fem el temps que indiqui l'envàs. Un cop cuits hi posem aigua freda per parar la cocció. Els escorrem just al moment de menjar-los.

Mentre en una paella hi posem un fons d'oli, just que cobreixi el fons i hi posem el gra d'all aixafat d'un cop de mà. Ho posem al foc i just quan l'all comença a ballar una mica hi tirem el tomàquet triturat. Ho amanim amb una mica de sal i una mica de sucre per treure l'acidesa. Deixem que es faci la salsa fins que veiem que canvia a un color més ataronjat, s'espesseix una mica i l'oli sura per sobre.
Aleshores l'apaguem.

En un pot de túrmix hi posem la salsa de tomàquet, el tomàquet confitat, els pinyons, el formatge ratllat i la nou i ho triturem tot plegat fins a aconseguir una salsa fina.

Servim els espaguetis escorreguts amb la salsa per sobre i si volem una mica més de formatge parmesà ratllat.

Un cop els espaguetis estan ben escorreguts els posem en una plàtera o a cada plat i hi posem la salsa pel damunt. Hi podem afegir una mica més de formatge parmesà ratllat per sobre si volem.