amanida de mongetes seques

D'ACORD, UNA ALTRA

Què, que fa calor i no voleu entrar a la cuina, no? No si ja ho entenc això, però anar a comprar sí que ho podreu fer, no?

És important tenir localitzades unes bones botigues que et treguin en un moment donat d'un atzucac - sempre havia volgut utilitzar aquesta paraula i no trobava mai l'ocasió- I què vol dir això? Doncs, no un paquis o un super cutre del costat de casa, sinó un lloc on trobis uns plats semipreparats que dic jo, on tu hi pots donar el darrer toc. Com a què? Doncs home per exemple un bon gaspatxo envasat o un llegum cuit que sigui bó, una escalivada ja feta., etc.
I ara direu, si és clar ara anirem a un delicatessen perquè ens robin fins l'ultim euro que ens quedava per passar el mes. Que no, tontos! Que això ho tenen al Mercadona!

INGREDIENTS:

1 pot de mongetes cuites

1 envàs al buit amb escalivada

1 llauna de tonyina

1 llauna de tomàquet trossejat

1 ceba

Mira que fàcil! Agafem les mongetes, les treiem del pot i les esbandim amb aigua perquè se'n vagi aquella gelatina que les cobreix. Sí, esbandiu-les i no ho vulgueu aprofitar tot, que le cosa aquesta llefiscosa no serveix per res, no la vulgueu aprofitar com a salsa. Us aconsello fer el mateix encara que les passeu per la paella.
Un cop esbandides les posarem en una plàtera. Agafarem el paquet d'escalivada i trossejarem l'esbergínia i el pebrot i, si en portés, la ceba també. Ho afegim a la plàtera. Si no porta ceba l'escalivada n'agafem una la pelem i la tallem pel mig i cada meitat en tres trossos. Agafem una paella i li posem oli i la ceba a dins amb el foc mig. Quan estigui una mica feta, si la tapem anirà millor perquè s'estovarà més, li afegim el tomàquet de llauna tallat a trossos i una mica de sal i una cullaradeta de sucre. Sí, sí ja sé que no és café, però si al tomàquet se li afegeix una mica de sucre queda molt millor perquè li contraresta l'acidesa.
Això també funciona quan feu salsa de tomàquet.
Doncs bé amb el foc mig, la paella tapada i una mica de paciència veureu com ja fa oloreta i el tomàquet es torna d'un color granatòs a un color més taronjòs i això vol dir que ja està fet. Si sou daltònics ho sento perquè no sé explicar-ho d'una altra manera i ho dic de veritat, que tinc un amic que ho és i no és fàcil això de veure els semàfors de dalt a baix del mateix color...
Quan el tomàquet i la ceba ja estan fets els treieu del foc i talleu la ceba una mica més petita i afegiu a la plàtera tot, fins i tot l'oli de la paella que li donarà gustet.
Per finalitzar li aboquem la tonyina de la llauna esmicolada i ja està. Remeneu-ho bé perquè tot quedi ben repartit.
No cal dir que pels dies més calurosos ens podríem saltar el pas de la paella i no posar-hi ni la ceba ni el tomàquet i amb un bon raig d'oli cru i la tonyina ja estariem llestos.
Mira que us conec, eh? que sou d'un dropo... Però quan faci menys calor feu-ho tot que quedarà molt millor!