amanida de rúcula i pera amb parmesà

HERBES DE CONILL

La meva mare diu que això de la rúcula, per molt que estigui de moda, en la seva época en deien herbes de conill. És veritat que els nostres avis feien les amanides amb enciam i escarola i para de comptar. Però ara, tenim una varietat de fulles per amanir que és increíble. Des dels espinacs tendres als crèixens passant pels enciams arrissats, les xicories... De tots colors i gustos. No ens podem avorrir.  Proveu : amanda de crèixens i taronja , amanida d'espinacs, amanida tèbia de bolets .

INGREDIENTS:

rúcula  ( 1 plàtera plena)

1 pera

formatge parmesà al gust

oli i pebre


Posem en una plàtera la rúcula ben neta i sobretot ben seca, podeu treure tota la humitat amb paper de cuina absorbent. Amanim la rúcula amb oli i la remenem que quedi ben amanida.

Pelem una pera i la tallem a talls ben prims i la distribuim per sobre.

Ratllem el parmesà a làmines fines i el posem per sobre de tot. Ho amanim amb un raig d'oli i una mica de pebre negre.

cassola de quaresma

BACALLÀ PER QUARESMA

Un dels menjars típics de quaresma és el bacallà. Ja se que ara ja no sabem ni quan és quaresma... Demà és l'últim dia de quaresma, però aquesta cassola la podeu fer igualment la setmana que vé, no us passarà res, ho prometo.

Aquesta recepta és una d'aquelles que la feia la mare de la iaia, després la iaia, després la meva mare i ara la faig jo. Em fa molta il·lusió posar-la al bloc. Aquestes coses no s'han de perdre mai.

És un plat únic, porta bacallà, ou i verdures.

Aquesta vegada no hi he posat ous durs però sempre en posem.

INGREDIENTS:

2 patates

2 carxofes grans o 4 de petites

200 grs de pèsols congelats

2 talls de bacallà ja dessalats (demaneu-ho a la bacallanera)

1 ou

farina

1 ceba petita

1 tomàquet

1 ramet de julivert

1 llesca de pa


És laboriosa però en una mica més e mitja hora la podeu tenir feta.

Triem bé les carxofes. Tallem el tronxo, en deixem uns dos cms. només. Tallem el tronxo en direcció a la carxofa per pelar-lo per fora just en el lloc on canvia de color. Tallem i estirem, ens endurem algunes de les fulles més dures de fora. Quan el tronxo estigui tot pelat seguim traient fulles de carxofa fins que les veiem tendres, es trenquen, ja ho veureu. Finalment quan només tenim les fulles més tendres tallem en rodó tota la part de la punta de les fulles que son més dures. Només aprofitem la part més interior de la carxofa, ja ho veieu. Tallem les carxofes en 6 trossos.

Pelem la ceba i la tallem a quadradets petits.

Agafem un pot amb aigua i quan bulli hi tirem els pèsols. Els deixem només cinc minuts bulint i ja els podem treure i reservar amb la seva aigua, molt important!

Batem l'ou en un plat i li posem dues cullerades plenes de farina i una mica de sal. En una paella petita fem la truita de farina, com si fos un crepe. Escampem la massa per tota la paella i la deixem fins que qualli i li donem la volta en un plat perquè es faci de l'altre costat.

Posem una paella no molt ample amb molt d'oli. Quan fregim les patates i les carxofes han de quedar cobertes, si teniu fregidora ho podeu fer en una fregidora. La posem al oc, l'oli ha d'estar ben calent.

Agafem els talls de carxofa i els pasem per farina, els espolsem per treure l'excés de farina.

Quan l'oli de la paella està ben calent hi posem les carxofes a dins. Almenys necessitaran deu minuts.

Mentre pelem les patates i les tallem a quadrats, no super petits, d'una mida comde dosxdos cms.

Pasem els talls de bacallà, ben secs, useu paper absorbent, per farina.

Posem una cassola  al foc, que no sigui molt petita, amb un raig d'oli. Fergim el bacallà primer d'un costat i després de l'altre. Tres minuts per costat n'hi ha prou si no son molt gruixuts, si ho son deixeu-los una mica més. El retirem de la cassola.

Quan estiguin fetes les carxofes hi posem les patates a l'oli i les deixem fins que es notin cuites de dins.

A la cassola on hem fregit el bacallà hi posem la ceba, que es cogui una mica, ho remenem tot plegat, per si se'ns ha enganxat una mica el bacallà, ara es desenganxarà.

Un cop la ceba ja és tova hi tornem a posar el bacallà, les carxofes ja fregides, les patates i els pèsols bullits amb una mica de la seva aigua fins que facin una mica de caldo, sense arribar a corbrir-ho tot.
Abaixem el foc i ho tapem.

En el mateix oli calent que hem fet les patates hi posem el tomàquet madur i la llesca de pà. Ho tombem de tots costats i a última hora hi afegim el ramet de julivert. Ho posem tot ja fregit en un pot batedor i ho passem pel turmix.

Posem aquesta picada que hem acabat de fer a la cassola i hi posem la truita tallad en quatre trossos.

Ho deixem a foc baix uns deu minuts com a molt i ja teniu la cassola de quaresma.

teriyaki de pollastre

SABORS DE L'ÀSIA

M'agrada cuinar plats tradicionals i conservar les receptes de la família. Però també m'agrada aprendre d'altres cultures i tot sovint incorporo als menús diaris plats que venen de lluny: guacamole, woks diversos, humus... tot m'agrada. No vull renunciar a res! Avui aquest teriyaki de pollastre ens porta al Japó. Viatjar sense sortir de casa.

 INGREDIENTS:

 2 cuixes de pollastre dessossades

6 cullerades de vi blanc sec

3 cullerades de soja dolça

3 cullerades de soja salada

6 cullerades de vinagre de vi blanc

1 cullerada de sucre roig

2 tasses d'arròs basmati o salvatge ( si en teniu dels dos tipus poseu-ne una tassa de cada que queda molt bonic)


Posem un cassó amb aigua i sal al foc per coure l'arròs. Quan veieu que bulli hi podeu tirar l'arròs i deixar-lo fins que s'obri una mica el gra i el tasteu ja cuit, uns 20 minuts. Jo hi he posat basmati i arròs salvatge, que és de color negre i és molt aromàtic.

Posar  les soges, el vi blanc,  el vinagre i sucre al foc, fins que el sucre es desfaci. Ho traiem.

Emboliquem les cuixes de pollastre i en fem un rotllet, les enganxem amb un escuradents perquè no s'obrin, punxem la pell amb un ganivet prim perquè no s'infli. El fregim per tots costats a foc mig, mica en mica, perquè es faci bé per dins també. Ha de quedar torrat per fora. Quan estiguin cuits els traiem.

Posem al foc el cassó amb la salsa i ho deixem reduint fins que veiem que s'espessa una mica. Ho veureu tirant la salsa amb una cullera i veureu si fa un fil prim o gruixut. Quan es comenci a espessar, hi posem el pollastre a dins uns vuit minuts, tombant-los perquè s'impregnin de salsa per tot arreu.

Es tallen i es serveixen amb arròs basmati.

sopa d'arròs de dieta

ÉS MOLT TRIST

És molt trist, però la vida és així, hi ha moments que la nostra panxa ens diu que ens hem de cuidar i li hem de fer cas. I comencem i acabem per un plat d'arròs blanc, però podem fer algunes variacions que no ens faran desesperar. No renunciem a menjar bé encara que necessitem vigilar el que mengem.

L'arròs blanc es pot fer: amb un gra d'all per donar-hi gust; amb una mica de trossets de ceba i patata; amb trossos d'api, pastanaga i ceba... petites variacions que faran que no us avorriu.

Si realment voleu una dieta astringent penseu que és bàsic que l'arrós us el mengeu amb el seu caldo. El caldo és el que te la capacitat de restrenyir.

INGREDIENTS:

1 tassa d'arrós

1 pastanaga petita

1 tros de patata

1 tros de ceba

1/2 litre d'aigua

un raig d'oli

sal

Posem l'aigua en un pot al foc amb una mica de sal.

Pelem la patata, la ceba i la pastanaga. Tallem la pastanaga a trossos i aprofitem només un tros de ceba i de patata. Ho posem al pot.

Quan l'aigua bull hi tirem la tassa d'arrós i un rajolí d'oli.

Al cap de 20 minuts l'arròs ja estarà cuit. Apaguem el foc i ho passem pel turmix i obtindrem una boníssima sopa astringent per quan necessitem cuidar-nos. 

canelons d'espinacs amb gambes

COM TENIM LA MEMÒRIA?

Si ja no recordem els sis canelons que ens vam menjar el dia de Sant Esteve, o senzillament si som fans dels canelons, podem provar de fer aquesta recepta molt més lleugera. Fixeu-vos en el color rosadet que te aquesta beixamel que té truc! Us aconsello fer-ho amb gambes fresques perquè no té color. Per fer aquest plat gastareu de 6 a 10 euros de gambes depenent del preu que vagin. Millor deixar-ho per un diumenge, no? Si voleu provar una variació feu lassanya d'espinacs i carn, més baratet i dinar de diumenge per quedar bé, bé.

INGREDIENTS:

1 paquet d'espinacs congelats

10 gambes de Vilanova (of course)

2 cullerades de farina

1/2 l de llet

1 dent d'all

2 cullerades d'oli

8 plaques de canelons (de les que no es bullen, són més pràctiques)


En una paella posem un raig d'oli i hi posem una dent d'all xafada perquè perfumi bé l'oli. Hi posem els espinacs sense descongelar amb el foc mig, no alt. Poseu el taco i aneu-lo tombant perquè es vagi desfent. Un cop descongelat deixeu els espinacs a la paella almenys durant 10 minuts a foc baix i hi afegiu una mica de sal i pebre.

Poseu les plaques en remull el temps que indiqui l'envàs. Si són de les de bullir, bulliu-les també el temps que digui la caixa. Si les bulliu heu de tenir preparat un recipient amb aigua freda per anar-les refredant i que no s'enganxin. Si les escorreu directament de l'olla se us trencaran les plaques.

En una paella hi fregim les gambes amb una mica d'oli, almenys tres cullerades soperes. Les fregim molt poc per un costat i l'altre amb el foc alt, just perquè l'oli es perfumi amb el gust de la gamba i quedi de color vermell. Retirem les gambes.

Posem l'oli en un pot al foc i hi afegim les dues cullerades de farina, ho remenem i deixem que es faci una mica la farina abans de posar-hi la llet. Uns segons, no cal més, ara hi afegim la llet i ho amanim amb sal, pebre i nou moscada ratllada. Esperem que la llet bulli sense deixar-ho de remenar i veurem que la beixamel espesseix i ja es pot treure del foc.

Engeguem el fornal màxim amb el gratinador només.

Agafem els espinacs ja cuits i en un plat els tallem amb les tisores perquè ens quedin ben trinxats. Hi barregem un parell de cullerades de beixamel.

Pelem les gambes i les tallem en tres trossos cadascuna i ho afegim als espinacs.

Farcim els canelons amb els espinacs, posant una cullerada ben plena al mig del caneló. Els emboliquem amb compte i els posem en una plàtera de forn on previament haurem untat tot el fons  amb la beixamel.

Acabem de cobrir amb la beixamel i ho posem al forn, només perquè s'endureixi una mica la beixamel de la part de dalt i ja ho podem treure, amb cinc o set minuts en tindrem prou.

plàtans al cafè

HO SENTO, PERÒ NO

Aquesta vegada, en aquesta recepta, no podreu aprofitar els plàtans madurs com en el crumble de plàtan o el pastís de plàtan . Si voleu fer-la necessiteu plàtans més aviat durs, sinó es desfaran completament. Us agradarà la combinació del café amb el plàtan, ja ho veureu.

INGREDIENTS:

2 plàtans

2 tasses de cafè

2 tasses però plenes de sucre (tasses de café)

nata muntada

opcional xocolata en pols i sucre glass


Comencem posant en un pot el sucre al foc fins que es quedi de color de caramel. Ho deixem fins que tingui el color torrat. Primer veureu que queda com un terrós i es va ajuntant però després veureu que es queda més líquid i agafa el color torrat. Aneu-ho remenant amb una cullera de fusta.

Fem les dues tasses de cafè i les tirem amb molt de compte al caramel calent. Ho remenem i ho deixem al foc que es redueixi durant uns 7 minuts. Molta atenció perquè una esquitxada de caramel calent és una supercremada!!

Tallem els plàtans a talls de 5 cms, cada plàtan en 3 o quatre trossos i els posem a dins de la barreja de cafè i sucre uns cinc minuts al foc.

Traiem els plàtans del pot i els deixem que s'escorrin del cafè.

Els servim en un bol amb una mica de nata muntada per sobre i espolsem la xocolata en pols i el sucre glass per sobre.

Si no teniu nata o no en trobeu podeu servir-ho amb gelat de nata. La qüestió és compensar-ho amb algun ingredient suau, perquè els plàtans tenen molt de gust de cafè.

rap a la marinera

PLAT DE DIUMENGE

D'acord, no, el rap no es pot menjar un dia de cada dia però, voleu una idea? Les receptes de rap es poden substituir per mussola. Te una textura i un gust molt semblants i és molt més barat. De fet són dos animals de la mateixa família, són com taurons. Si voleu més receptes amb rap proveu: rap al vapor 

suquet de peix, rap a la romana , peix al forn . 

INGREDIENTS:

4 talls de rap

1 ceba petita

1 pebrot del piquillo (si son petits dos)

100 grs de pèsols congelats

un raig petit de vi blanc (abocar l'ampolla i dir "un")

oli, sal, farina

fumet de peix:

peix per sopa

1 tros de ceba

1 tros de pastanaga

1 tros de porro


Si heu comprat un rap sencer podeu fer un fumet amb les pells i el cap. En un pot hi posem una mica d'oli les pells i el cap del rap o si teniu peix d'alguna altra vegada per fer sopa. Hi poseu un tros de pastanaga, un tros de porro i un tros de ceba. Ho sofregiu una mica i ho cobriu d'aigua i hi poseu una mica de sal. Ho deixeu al foc bullint durant vint minuts. El brou de peix es fa de seguida no necessita tant de temps com el brou de carn.

Si només heu comprat els talls sols de peix podeu comprar un brick de fumet de peix. Us he de confessar que jo no n'he comprat mai però no té perquè està dolent.

Una altre opció es posar-hi aigua enlloc de fumet, però quedarà més soso.

Agafem una paella petita i hi posem el pebrot de piquillo amb una mica d'oli a foc baix. Amanim el pebrot amb una mica de sucre i sal, això fa que quedi amb un gust dolç molt agradable, ha de ser una mica de res de sucre, no ens passem. El pebrot no s'ha de coure gaire, l'hem de tombar perquè es faci de tots dos costats. Amb uns 7 minuts en total a foc baix en tindrem prou. El reservem per després.

Mentres pelem la ceba i la tallem a quadrats petits i la reservem per després.

Agafem els talls de peix i els traiem totes les pells que puguin tenir, encara que sigui aquell tel transparent, perquè si no ho traiem, al coure els talls de peix s'encongeixen. Els salem i els passem per farina d'un costat i de l'altre. Espolsem l'excés de farina.

Agafem una cassola i la posem al foc amb una mica d'oli, podem aprofitar l'oli de fregir el pebrot del piquillo també que ens donarà un gust molt bó. Hi fregim el peix d'un costat i de l'altre. Quan està cuit el retirem.

Posem la ceba a la cassola i quan la veiem tova hi posem una mica de res de vi blanc. Ara hi tornem a afegir el peix i el fumet. No cal que quedi cobert el rap de fumet, només hi poseu el just per poder coure els pèsols.  Hi posem ara els pèsols i el pebrot tallat a tires. Ho deixem 7 minuts i ja es pot apagar.

sopa minestrone

AMB CULLERA

No em canso dels plats amb cullera. Hi ha dies que és l'única cosa que et vé de gust per sopar. Avui una sopa italiana, acompanyada de formatge ratllat que li dona un gust molt especial. Com sempre si us falta alguna verdura es pot fer igualment, no patiu. Us demano però, que encara que hi hagi alguna verdura que no us agradi feu l'esforç de posar-li totes les verdures, és possible que per separat no us la mengèssiu , però aquí que està tot barrejat passa molt millor. Que pesada que sóc!!

 INGREDIENTS:

1 porro

2 pastanagues

1 carbassó petit

1 ceba tendra petita

1 patata

1 branca d'api

1/4 de col

Formatge parmesà ratllat


Pelem les verdures i les tallem a trossos molt petits. Penseu de treure els tronxos de la col, poseu-hi només la part de la fulla. La part del tronxo és més indigesta.

Penseu a estirar una mica els fils de l'api, com si vulguèssiu pelar la part exterior i estireu els fils que s'en desprenen.

Poseu una olla al foc amb tota la verdura i la cobriu d'aigua. La verdura en farà una mica més d'aigua. Poseu-hi sal i quan bulli heu de comptar uns 20 minuts perquè estigui cuita.

Abans de servir-la tasteu el caldo, pot ser que li hagueu d'afegir una mica de sal.

Es serveix amb formatge parmesà ratllat per sobre.

conill amb xocolata

JO INSISTEIXO

Jo insisteixo en donar receptes de conill, malgrat que hi ha gent que no li agrada el conill. No passa res, si no us agrada podeu substituir el conill per pollastre, però proveu aquesta recepta amb una picada típica catalana amb un ingredient força especial. Tant si us agrada el conill com si ho voleu fer amb pollastre proveu aquestes altres receptes: conill amb esbergínia  o conill amb anís .

INGREDIENTS:

1/2 conill tallat a quartos

1 porro

1 ceba petita

1/2 tassa de café de moscatell

1/2 tassa de café de xerés sec o vi de cuina

3 pastanagues

16 ametlles i avellanes torrades ( 8 de cada)

1 presa de xocolata negra al 70%

1 cullerada de maicena

pebre negre


Pelem el porro i la ceba i ho tallem a trossos petits. Pelem la pastanaga i la tallem a rodanxes i la deixem a part.

Posem una cassola al foc amb oli i quan estigui calent hi posem els talls de conill ja salats i amb pebre negre. Els rostim bé de tots cantons.

Hi afegim la ceba i el porro i ho deixem que es faci tou.

Hi posem el xerés i el moscatell i ho deixem que redueixi una mica, veureu que el suc va desapareixent.

Hi afegim la pastanaga i ho cobrim amb aigua. Ho deixem a foc baix fent xup-xup durant 30 minuts.

Ara podeu llegir el diari o fer el primer plat mentre espereu.

Fem una picada amb les avellanes, les ametlles, la xocolata i una mica del suc de la cassola. Ho podeu fer en un morter o amb el turmix.

Posem la picada a la cassola quan hagin passat els 30 minuts i ho deixem  5 minuts més.

Si veieu que el suc us ha quedat una mica clar hi podeu posar una cullerada de maicena desfeta en un dit d'aigua i deixar-ho al foc fins que la salsa espessi una mica. Sempre amb el foc baix.

cigrons amb bacallà

JOIES

De vegades en un restaurant de menú descobreixes aquestes joies que val la pena d'incorporar als àpats de casa. Us he deconfessar que a mi em va la mar de bé el bloc, m'ha servit per anar recopilant receptes que vaig fent i d'aquesta manera les puc consultar si ja no recordo de com les vaig fer. Així que avui us presento aquest plagi d'un restaurant que vaig menjar ja fa uns mesos i que tenia pendent de provar a casa.  Un plat molt senzill amb bacallà, fàcil de fer i boníssim. Si us agrada el bacallà proveu l'arròs amb bacallà i carxofes o els bunyols de bacallà no us decebran.

INGREDIENTS:

300 grs de cigrons cuits

200 grs de bacallà  (el podeu comprar remullat i esqueixar-lo vosaltres mateixos)

allioli:

1 ou

1 gra d'all

1 tassa d'oli verge

sal


Si heu comprat el bacallà ja dessalat en un tall només l'heu d'esqueixar. Si heu comprat bacallà esqueixat, us sortirà més car i l'heu de dessalar a casa.

Per esqueixar el bacallà només l'heu d'estripar com si fos un full de paper. Primer li retireu la pell i després l'aneu esqueixant.

Engegueu el forn amb el gratinador perquè es vagi escalfant a forn mig.

Per fer l'allioli poseu tots els ingredients en un pot del turmix. Poseu el turmix a baix de tot i comenceu a batre sense pujar-lo, almenys durant 20 o 30 segons. Després aneu pujant lentament, et voilà!

En un plat individual que pugui anar al forn o bé en una plàtera més gran com preferiu hi poseu els cigrons i el bacallà ben escorregut ja esqueixat ben repartit. Hi poseu l'allioli per sobre.

Ho poseu al forn fins que l'allioli es torri una mica. I ja està!

coca de verdures

POCA FEINA

Ja sabeu que m'agrada posar receptes de tot tipus, n'hi ha que tenen una mica més de feina, però no us podeu queixar que us en poso bastantes que són ràpides i fàcils, però no per això menys bones. Si sou dels que no voleu passar massa temps a la cuina proveu també aquestes receptes ràpides i delicioses: cigrons amb tomàquets , costelles de porc al curry, lluç amb verdures , tallarines de carbassó i pastanagues amb salsa pesto , tallarines amb carbassa , lassie de mango ...

INGREDIENTS:

1 paquet de pizza finíssima buitoni

1 paquet d'escalivada envasada al buit

oli

sal i sucre

formatge de cabra

Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafem la massa de la pizza i amb un curró o aixafant-la amb la mà mateix la fem més prima. Tallem unes coques rectangulars individuals.

Traiem l'escalivada de l'envàs i la deixem que escorri bé en un escorredor. La repartim sobre de les coques, hi posem una mica de sal i un pel de sucre i  un rajolí d'oli. El sucre un cop calent al forn li donarà un gustet més intens molt interessant i contrastarà amb el formatge de cabra.

Posem les coques al forn a 250º 5 minuts, quan les veiem torrades les traiem i hi posem el formatge de cabra repartit per sobre. Les posem un minut al forn i apaguem el forn. Amb la mateixa escalfor el formatge es desfarà una mica i ja es poden servir.

pasta amb xampinyons

RECEPTES DE LA TELE

Ja us he dit alguna vegada que soc adicte als programes de cuina, doncs aquesta recepta la vaig treure d'un d'ells, no em feu dir quin que no me'n recordo. 

Com sempre hem d'adaptar les receptes als nostres gustos, no cal que les fem tal qual, les podem modificar segons com ens sembli, faltaria més. El mateix us dic amb les que us passo jo, sobretot hem de ser flexibles amb els ingredients però també amb sentit comú, de vegades substituir un formatge per un altre no és ben bé el mateix perquè modifica molt el gust, però endavant: assaig/error us aconduirà a l'encert, ja ho veureu. Teniu altres receptes amb xampinyons: crema de xampinyons , tallarines amb ceps i xampinyons .

INGREDIENTS:

125 grs de "tiburons" o galets petits

250 grs de xampinyons

1/2 cullerada de mantega

1/2 cullerada de farina

1 got de llet

dues cullerades parmesà ratllat

dues cullerades manxego ratllat

1 cullerada petita de mostassa de dijon

julivert, sal, pebre i farigola

2 torrades


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la fem el temps que indiqui l'envàs.

Tallem la cua de xampinyons i els netegem amb aigua per treure restes de terra. Els tallem en quatre trossos i els més gran en sis. Els posem a la paella amb un raig d'oli i els amanim amb sal, farigola i pebre. Quan portin uns minuts hi posem un all ben trinxat , si teniu el trinxador d'alls és un moment.

En un pot hi posem la mentega i quan estigui desfeta la farina, després hi tirem la llet i llavors ho remenem bé amb un batedor, sense deixar de remanar fins que bulli. Hi posem una mica de sal i una cullerada de mostassa i dues cullerades de formatge manxego ratllat. Ho remenem bé que quei ben homogeni.

Escòrrem bé la pasta i la posem en una plata d'anar al forn. Per sobre hi tirem els xampinyons i la salsa beixamel. Ho remenem tot bé.

Triturem la torrada, bé amb un robot o bé amb un morter amb la ma de morter fins que es faci tota miques. Barregem aquest pa ratllat amb julivert trinxat i el parmesà ratllat. Ho tirem per sobre la pasta i ho posem al forn amb el gratinador engegat, just perquè es gratini. Com o molt deu minuts. Ho traiem quan estigui torrat.

fondue de xocolata

NO CAL

No cal, es pot fer igualment encara que no tingueu el recipient de la fondue de xocolata. De fet només es tracta de posar un bol amb xocolata calenta per poder-hi sucar les fruites. Si serviu la xocolata ben calenta en un recipient ben xulo ja n'hi ha prou.

INGREDIENTS:

1 rajola de xocolata per postres nestlé

1 cullerada de mantega (és prescindible)

1/2 got d'aigua

fruites al vostre gust


Busquem un pot petit i un pot gran que ens càpiga a dins el petit per poder desfer la xocolata al bany maria.

Tallem la xocolata a trossos i la posem dins el pot petit amb l'aigua i la mantega. Posem el pot petit a dins el pot gran on ja hi haurem posat aigua, que arribi més o menys fins la meitat del pot de dins.
És un embolic de pots però ja m'enteneu, no ?

Deixem el pot al foc i anem remenant fins que la xocolata ens queda una crema ben homogènia.

Si teniu fondue ho serviu amb el bol de la fondue i l'espelma a sota per anar-la escalfant i si no en el mateix bol.

Disposeu tota la fruita tallada en un plat per poder-la sucar. Hi van molt bé les maduixes, els gerds, el plàtan, les mandarines... però hi podeu posar la fruita que vosaltres us vingui de gust.

brandada de bacallà

ATENCIÓ: RECEPTA DE RESTAURANT

I a més aquesta vegada la recepta és d'un gran cuiner, d'en Joan Roca del Celler de Can Roca. Em van regalar el llibre i em va cridar l'atenció la brandada de bacallà perquè no n'havia fet mai a casa i va ser boníssima. Així que aquí us la passo perquè en gaudiu vosaltres també.

Aviat us donaré una altre recepta de bacallà, ja sabeu que jo no en faig gaire a casa, més que res perquè costa trobar-li el punt de salat al bacallà. Però m'encanta i és un plat que sempre demano als restaurants.

Si us agrada el bacallà proveu també l' esqueixada de bacallà .

INGREDIENTS: (per quatre persones)

1/2 quilo de bacallà esqueixat

un raig d'oli d'oliva extra verge

1/2 l. d'oli de girasol

4 grans d'all

1 dl. de llet sencera (100 cls)


Si no heu comprat el bacallà ja dessalat l'hem de posar amb un parell d'aigües. La primera aigua serveix per hidratar-lo, poseu-n'hi molta i deixeu-lo almenys un parell d'hores. L'escorrem i hi tornem a posar aigua, aquesta vegada serà per dessalar-lo, poseu-hi també aigua abundant. Al cap de mitja hora ja el podem escòrrer, ben escorregut, que no hi quedi aigua.

Pelem els alls i els laminem ben fins. Agafem un cassó amb el raig de l'oli extra verge i el posem al foc amb els alls sense que arribin a agafar color, el foc no ha de ser molt alt, només volem que es perfumi l'oli. Hi afegim el bacallà i fem que s'empapi de l'oli per tot arreu perquè es cogui una mica. Quan veiem que deixa anar aigua traiem el cassó del foc i el posem en un morter junt amb els alls i tot. Amb ajuda d'una ma de morter anem esmicolant el bacallà fins que es faci una pasta.

Llavors hi anem afegint mica en mica un fil de l'oli de girasol sense deixar de remenar com si fessim un all i oli. Mentre ho anem lligant amb l'oli i hem d'anar afegint petits raigs de llet. Quan la brandada estigui lligada i ferma ja estarà.

El posem en petites cassoletes i el servim acompanyat d'unes torrades de pa de motlle fetes al forn amb un rajolí d'oli a 80º fins que es daurin. A mi m'agrada més que el pa torrat en una torradora, però això va a gustos.

Mmmmm! Veieu!, ens ha sortit barato anar al Celler de Can Roca.

parmigiana d'albergínia

GRATINATS

No hi ha dubte que els gratinats són per l'hivern, és quan més de gust venen, ben calentons. Aquest cop és amb albergínia i a l'estil italià. De gratinats amb verdures se'n poden fer molts, sobretot els d'estil francés amb beixamel i formatge Emental per sobre. Se'n poden fer de carbassa, de porrros, de coliflor... ja n'anirem posant.

Si us agraden els gratinats proveu aquestes altres receptes: lassanya d'espinacs i carn , macarrons amb coliflor gratinats, puré de patates bolonyesa  o el gratinat d'albergínia i patates . 

INGREDIENTS:

1 albergínia gran

1 llauna de tomàquet

formatge parmesà ratllat

mozzarella fresca

sal i sucre

alfàbrega fresca , si no en teniu en podeu posar de seca


Pelem l'albergínia i la tallem superfina, si teniu una mandolina o us anirà superbé, ja ho veureu. Si no en teniu ho podeu fer amb un robot de cuina i sino amb un ganivet ben esmolat i traça. La posem en una plàtera d'anar al forn ben repartida, com si fessim un pastís, posant els talls d'un en un, perquè no se'ns amunteguin. Hem de crear unes tres capes. Ho amanim amb una mica d'oli i ho posem al forn a 120º durant uns deu minuts. El forn ha de ser baix perquè les hem tallat molt primes i se'ns podríen cremar.

Mentre fem una salsa de tomàquet amb un pot de tomàquet triturat a la paella amb una mica d'oli i hi posem sal i una mica de sucre i ho deixem fer a foc mig fins que veiem que l'oli ens sura per sobre i el tomàquet ja ha canviat de color i és més taronjós. Amb uns deu minuts ja ho tindrem fet.

Passat el temps traiem l'albergínia del forn i hi posem el parmesà ratllat per sobre i unes fulles d'alfàbrega trossejades. Ho tapem amb la salsa de tomàquet i a sobre mozzarella ratllada.  Ho gratinem 5 minuts més al forn.

No us espanteu que en total necessitareu 20 minuts! És una ganga.

tall rodó al forn

LES NOSTRES AMIGUES O AMICS

Us he de confessar que per triomfar a la cuina s'ha de tenir uns bons còmplices i aquests no son altres que els nostres proveïdors. O sigui, el peixater, la carnissera, la verdulera, etc... de confiança. Això és com tenir un metge de capçalera per la família, a la cuina és supernecessari tenir el venedor de confiança. És aquella persona que li pots demanar: " avui què agafo sardines o maires?" o "vull fer uns bistecs però no tens crostó , què agafo?" En fi, que te'n puguis refiar i que tu hi confiis. Aquesta recepta és un d'aquests moments que necessitereu del vostre conseller. 

Les carns al forn són molt còmodes de fer, mentre les tens al forn pots anar fer el primer plat. Si és a l'estiu també podeu provar el vitello tonato que es menja fred. A l'estiu també podeu menjar aquell tall rodó tallat més prim fred amb la mateixa salsa.

INGREDIENTS:

1 tall rodó de mig quilo (deixeu-vos aconsellar per la carnissera de confiança)

1 poma

1 pastanaga

1 ceba

sal i pebre

1 fulla de llorer

1 dent d'all

1 tassa de café de vi negre


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Posem sal i pebre per tots els costats del tall rodó.

Posem oli en una cassola i hi posem el tall rodó quan l'oli sigui calent i el daurem per tots costats. Deixeu-lo torradet per tots costats. El retirem quan estigui daurat per tot arreu.

Mentre pelem les pastanagues i les tallem a rodanxes no gaire grans. Pelem la poma i la partim en quatre trossos i la ceba també en quatre trossos.

En una plàtera d'anar al forn hi posem el que hem tallat i hi posem el tall rodó a sobre, junt amb l'oli que hi ha a la cassola ben repartit. Posem a  la cassola on hem fregit la carn un got d'aigua ple i ho tornem a posar al foc perquè es desenganxi la mica d'agafat de la cassola i ens faci un caldet que aprofitarem per posar a la plàtera del forn. Amanim les verdures amb una mica de sal i pebre.

Posem la plàtera al forn a 200º. Quan faci 15 minuts ho traiem i li donem la volta i ho deixem 15  minuts més. Ho tornem a treure i li posem el vi per sobre i ho deixem 15 minuts més.

Ho traiem del forn i deslliguem el tall rodó i el fem a talls. Passem totes les verdures pel túrmix i ens quedarà una salsa amb la que acompanyarem els talls de carn.

arròs amb llenties

S'HA DE MENJAR LLEGUM

I val més que ho fem a gust i no com un sacrifici. Ja vam fer una altra recepta de llenties per l'hivern llenties estofades  i em consta que ha agradat molt a la gent que les ha provades. Així doncs seguirem amb una altra recepta. Com les altres, es poden fer només vegetals o s'hi pot posar proteïnes, o sigui txitxa, ja m'enteneu. En aquest cas n'hi posarem,  i moltes! encara que l'arròs amb llegum fa un plat molt complert nutritivament i no necessita proteïnes. Proveu aquestes llenties boníssimes i superràpides! Com sempre si us en sobren les guardeu per un altre dia. Ja veureu  quina alegria obrir la nevera i trobar un tuper a punt per ser menjat.

INGREDIENTS:  (perquè en surtin 4 plats)

3 tasses de llenties

1 tassa d'arròs

1/2 pebrot vermell

1 ceba tendra petita

1 pastanaga petita

1 tomàquet petit

1 porro

3 alls

aigua tova per coure el llegum ( això és molt important. Si teniu descalcificador a casa l'aigua de l'aixeta anirà bé, sino podeu fer servir Bezoya que és la millor per coure llegum perquè és una aigua de mineralització dèbil que diuen)

sal i pebre

Opcional:

1 tros de xoriço sec

1 tros de botifarra negra

1 tros de cansalada

Si teniu olla a pressió es farà més depressa. Si no necessitareu més temps.

Traieu la pell de fora del porro i feu un tall de dalt a baix per netejar la terra que hi pugui haver entre les capes. La ceba també s'ha de pelar i la pastanaga també abans de tallar-la. Tallem les verdures a quadrats, més o menys d'un cm. per un cm. Els alls els deixem sencers i sense pelar.

Tallem la cansalada, el xoriço i la botifarra negra a talls no gaire gruixuts.

És molt fàcil posarem tots els ingredients a dins de l'olla i els cobrirem d'aigua fins que quedin dos dits d'aigua per sobre dels ingredients. Penseu que l'arròs s'inflarà i les llenties també.

Ho deixem 10 minuts a l'olla pressió i 25-30 minuts sense l'olla a pressió i ja està.

mongeta tendra i patata amb maionesa especial

NO, SI JO MENJO VERDURA...

Ja me'ls conec jo aquests, diuen que mengen verdura i que els agrada molt... però en realitat només mengen mongeta tendra. Sí, d'acord val més això que res, no?

I a més, no m'ho digueu! Sou dels que necessiteu maionesa per menjar la verdura, oi? Però què tal si innovem una mica? La veritat és que la maionesa hi va superbé a la mongeta tendra amb patata, però no cal que la fem sempre igual, no? proveu aquesta recepta amb una maionesa diferent. Si sou dels que només mengeu mongeta tendra teniu altres receptes: spaguetti amb mongeta tendra , wok de mongeta tendra .

INGREDIENTS:

1/2 quilo de mongeta tendra del cuquet ( no de la perona)

2 patates grans

maionesa amb anxoves:

1 ou

1 got d'oli

1 all escalivat

4 filets d'anxova

1/2 llimona


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. No escatimeu la sal, una verdura dolça no val res.

Mentre triarem les mongetes. Els tallem les dues cues de cada costat i les passem per aigua per rentar-les bé.

Pelem les patates i les tallem en quatre trossos de dalt a baix.

Quan l'aigua bull hi posem les patates i la mongeta tendra i ho deixem de 15 a vint minuts bullint, ho deixeu fins que les patates es parteixin amb l'espumadora sense esforç.

Preparem mentre la maionesa. En una paella petita hi posem un all amb pell i tot perquè s'escalivi. El torrem de tots els costats, l'hem de treure quan la pell ja es vegi una mica torrada.

En un pot batedor de turmix hi posem l'ou, el got d'oli, l'all escalivat sense la pell, les gotes de llimona i els filets d'anxova.
Posem el turmix a sota de tot del pot i l'engeguem. Deixem el turmix a sota almenys durant uns vint segons i anem pujant molt poc a poc cap amunt. Veureu com es va muntant la maionesa amb el poc aire que va entrant pels costats, que fa que la salsa es vagi emulsionant i es vagi espessint.

Escorreu bé la verdura i serviu-la amb la maionesa a sobre al gust de cadascú.

espaguetis "a le vongole"

LA FOTO

Hi ha receptes que la foto trobo que no li fa justícia. Em va passar amb els macarrons amb confit d'ànec que trobo que la foto no et fa agafar ganes de provar la recepta, però ja us dic jo que si us agrada el confit d'ànec us encantarà.

Doncs en aquest cas trobo que és el mateix, encara que la fotografia sembli d'una recepta avorrida no us deixeu enganyar i proveu aquesta recepta de pasta que és molt senzilla i queda boníssima.

INGREDIENTS:

175 grs de tallarines

1 tomàquet madur gran

julivert

1 all gran

1/2 quilo de cloïses

oli, sal i pebre negre 

Posem les cloïses en un bol amb aigua i un grapat de tota la mà plena de sal. Això és per enganyar les cloïses, que es pensin que són al mar, es confiin, s'obrin i deixin anar tota la sorra que porten a dins. Mira que és fàcil enganyar unes cloïses, eh? Les deixem mentre fem tota la preparació, un quart d'hora o així.

Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan l'aigua bulli hi posem la pasta i la fem el temps que ens indiqui l'envàs. 

Ratllem el tomàquet i el deixem preparat. 

Tallem ben petit l'all pelat i un ramet de julivert.

Traieu les cloïses de l'aigua on les teníeu i veureu que al fons hi quedarà una mica de sorra.

Posem una cassola al foc amb un raig d'oli. Hi posem les cloïsses ben escorregudes d'aigua, si no us esquitxareu molt.

Hi posem el tomàquet ratllat i l'all i julivert. Ho amanim amb una mica de sal i pebre negre. Veureu que les cloïses es van obrint al mateix temps que el tomàquet es cou. Amb uns set minuts com a molt ja estarà. Veureu que ens  ha quedat un suquet de les cloïses i el tomàquet, aquesta serà la salsa per les tallarines.

Quan la pasta estigui cuita la colem bé i l'afegim a la cassola i hi donem un parell de voltes i ja es pot servir.

crumble de plàtan

POSTRES MADE IN ENGLAND

Es tracta d'un postre ràpid amb fruita. El resultat és boníssim i no costa de fer. Es pot fer amb multitud de fruites diferents: poma, pera, maduixes, prèssecs ... També en podeu fer barrejant fruites, això al vostre gust. Teniu altres postres que podeu fer amb platans : crepe de platan i xocolata , o pastís de plàtan. Aviat penjaré una recepta de plàtans amb café boníssima.

INGREDIENTS:

100 g de mantega

100 g de sucre

100 g de farina

3 plàtans

1 taronja


Engeguem el forn a 200º perquè s'escalfi.

Traiem la mantega de la nevera i la deixem almenys uns deu minuts perquè agafi la temperatura ambient i no estigui tan freda. Quan la notem tova podrem començar a treballar.

En un bol gran posem els ingredients: la farina, la mantega i el sucre. Els anem barrejant amb la punta dels dits, el que volem aconseguir és com unes molles de pasta, no volem que se'ns faci una bola ni volem una massa homogènia.

Untem una plàtera d'anar al forn amb mantega i a sobre hi posem els plàtans tallats amb el suc de la taronja, també hi podem posar una mica de pell ratllada de taronja que aromatitza molt. Si volguèssiu hi podríeu posar una mica de moscatell enlloc de suc de taronja, tot són idees.

Poseu les miques de la massa per sobre, sense massa ordre, només intentant que quedi ben repartit.

Ho posem al forn a 150º i ho deixem fins que ho veiem torrat de sobre, amb uns deu minuts n'hi haurà prou.

Ho podem servir tebi amb una mica de crema de llet per sobre.

entrepà mallorquí

UN TOC ESPECIAL

Un entrepà per aquests diumenges a la nit o per aquests esmorzars de dissabte o per un berenar més que interessant o senzillament perquè ens vé de gust, què passa?

Suposo que tots coneixeu el típic entrepà mallorquí, el de sobrassada i formatge calent, no? Doncs avui donarem un toc a aquest entrepà típic. Dos ingredients que casen a la perfecció: la sobrassada i la mel. Si us agrada la sobrassada proveu altres receptes: pasta amb salsa de tomàquet i sobrassada  o pastís de carxofes i sobrassada

INGREDIENTS:

sobrassada (pot ser d'untar o de tall)

formatge manxego que sigui tendre o semi, és millor per desfer al forn

mantega

mel

pà de barra tipus rústic


Engeguem el forn al màxim.

Tallem el tros de pà que vulguem i el partim pel mig. L'untem amb mantega, penseu-la a treure una estona abans de la nevera que s'unta millor.

A sobre hi posem el manxego tallat ben primet que cobreixi bé tot el pà, Si n'hi ha en quantitat no li fa mal.

Finalment hi posem la sobrassada ben repartida, si n'hi poseu massa quedareu massa fort, però això com sempre va a gustos.

Posem l'entrepà al forn i abaixem el forn a 150º, només volem que s'escalfi i es desfaci tot plegat. Amb uns cinc minuts en tindrem prou, vosaltres mateixos.

Acabat de treure del forn el servim en un plat amb un raig de mel primet per sobre.

dorada a la sal

EL PRODUCTE

Sabeu això que diuen els cuiners de l'importància del producte i de fer els aliments de forma que destaquin el seu sabor més genuí? Doncs aquesta recepta seria per fer això. Ben senzilla, on un peix ben fresc i unes verdures fresques són les protagonistes. La manera de fer-ho és la més adequada per ressaltar el sabor del producte. Com us heu quedat? Amb això vull dir que farem una dorada a la sal, i si la feu salvatge molt millor. Vull dir que no sigui de piscifactoria vaja, no us penseu ara que necessitareu un fuet per fer-la creure! Ja veieu que jo a la foto les vaig comprar de ració, no sempre és diumenge, no? Per cert, de moment segueixo amb les receptes suaus post-nadal. Si voleu dorades més canyeres podeu veure: dorada al forn , papillotte de dorada , sopa blanca .

INGREDIENTS:

2 dorades de ració o una dorada salvatge de quilo i pico (demaneu-la a la peixateria per fer a la sal, ells ja saben)

1 bossa de sal gruixuda especial per cuinar a la sal

oli verge

espàrrecs verds, bròquil, patata, mongeta tendra de la prima, coliflor, pastanaga... qualsevol verdura va bé per fer al vapor


Escalfem el forn al màxim.

Cobrim una plàtera d'anar al forn amb part de la sal. Posem a sobre la dorada o les dorades i les cobrim amb la resta de la sal. Han de quedar tapades del tot.

Esquitxem d'aigua una mica per sobre de la sal, per proporcionar una mica d'humitat, no gaire.

Posem la plàtera al forn a 220º uns deu minuts si són de ració, si és una dorada gran deixeu-ho uns 5 minuts més. Heu de veure que la sal fa una crosta dura i surt olor de peix ja cuit del forn. Com sempre, no pot quedar cru, però si queda massa fet no serà bó.

Per servir-ho trenquem la sal amb una mà de morter i un ganivet i l'anem traient de sobre. Retirem la dorada al plat amb compte que no s'ens trenqui i la triem. Un cop sense espines l'amanim amb una mica d'oli verge d'oliva. També en podem anar traient filets i servir-ho als plats ja sense les espines.

Ho acompanyem d'unes verdures al vapor .

carxofes confitades

LES MILLORS

Us dic que són les millors carxofes que menjareu mai. Si us agraden, és la millor manera de menjar-les, queden delicioses, tendríssimes. Aprofiteu ara que n'és el temps i compreu-les sobretot que siguin ben fresques, les fulles han de ser verdes del tot, no tenir les puntes negres, i  han d'estar ben apretades, no obertes. Si les compreu així no fallen , veureu que tendres seran. Teniu d'altres receptes de carxofes per provar: pastís de carxofes , carxofes amb anxoves , fricandó de carxofes .

INGREDIENTS:

6 carxofes grans o 8 de mitjanes

una branca de menta fresca

1 cullerada gran de granets de pebre negre

1 gra d'all 

Triem bé les carxofes, ja sabeu que aquest és el seu secret, no les hem d'aprofitar massa. Primer tallem una mica la cua i traiem totes les fulles de l'exterior fins  que arribem a les fulles tendres de dins, que es parteixen soles amb la mà de tendres que estan. Repelem la banda del tronc, deixant només la part més blanca. Tallem tota la part de dalt de les fulles, que és la part externa i la part més dura d'elles, de manera que ens haurà quedat només el cor, que és la part que s'aprofita.

Les tallarem en quatre trossos cada carxofa i si són de les grans les tallem en sis trossos.

Agafem un pot i li posem oli abundant, l'oli ens haurà de cobrir les carxofes, i el posem al foc. Dins l'oli hi posem la menta, els grans de pebre i el gra d'all.

Hi afegim les carxofes tallades i mantenim l'oli fent bombolletes petites. Si és necessari abaixeu el foc. No ha de fregir les carxofes, només les ha d'anar confitant. Penseu que l'oli bull a molt més de 100º, però ara no volem que bulli, perquè amb una temperatura de 100 º ja en tindrem prou perquè es facin. Quedaran tan tendres com si les haguèssim bullit, però molt més gustoses.

Les deixem uns 40 minuts, vigilant sempre que l'oli no es passi de temperatura.

Les servim ben escorregudes amb sal maldon per sobre, si no en teniu s'hi posa sal normal.

Penseu que l'oli el podeu aprofitar per fregir qualsevol altre cosa, no el llenceu si us plau que no estem per llençar res!

botifarra amb escalivada

HEU PRINGAT?

Sou dels que heu pringat a la cuina aquests dies de festa? Li heu agafat al·lèrgia al davantal? No voleu passar a la cuina més de 10 minuts? D'acord, d'acord ja ho he entés. Toca una recepta de mandra, no passa res. També ens ho podem permetre de tant en tant. Ja sabeu que jo sóc partidària d'aquestes escalivades que venen fetes, ja envasades al buit, que siguin de les bones, no escatimeu ara. Trobo que serveixen de punt de partida per altres plats, com en aquest cas.

I si teniu ganes de fer escalivada heu de provar  l' escalivada express .

INGREDIENTS:

2 butifarres crues

1 paquet d'escalivada envasada al buit.

oli, sal i sucre

Engeguem el forn al màxim.

Netegem bé l'escalivada de pells negres que pugui tenir. La tallem a trossos petits. La posem en una plàtera d'anar al forn amb totes les verdures barrejades. Ho amanim amb una mica de sal, una mica de sucre i un bon raig d'oli.

Tallem les butifarres a trossos gruixuts i les fregim amb una mica d'oli.

Posem la plàtera al forn i l'abaixem fins a 150º. Ho deixem uns 7 minuts, ja n'hi haurà prou. Quan faltin dos minuts hi posem les butifarres a sobre.

wok de col

EL WOK NO ESPERA

Quan us poseu a fer un wok, del que sigui, és important saber algunes coses. El wok ha d'estar ben calent abans de començar a posar-hi els ingredients, hi poseu un raig d'oli i l'escalfeu bé abans. Els ingredients s'han de tallar petits i s'han de posar per ordre de duresa, el que costi més de coure primer i anar fent. I molt important, el wok no espera, això vol dir que hem d'estar preparats. Hem de tallar tots els ingredients abans i totes les salses i els condiments que necessitem tenir-los al costat i preparats perquè no podem deixar de remenar el wok en tot moment. Si deixeu els ingredients encara que sigui un minut al wok sense remenar se us cremaran i no és desitjable, m'enteneu? A veure com us va amb aquest wok de verdures. Encara que no us agradi la col doneu una oportunitat a aquesta recepta de col, no te res a veure amb la col bullida, us ho prometo.

INGREDIENTS:

1/2 col  petita (tallada ben prima)

2 pastanagues (rodanxes primes)

1 ceba tallada a llunes estretes

1 manat d'alls tendres

1 gra d'all

soja salada i dolça ( si en teniu de les dues millor)

gingebre mólt o fresc de ratllat. (el gingebre fresc és alló que hi ha a les verduleries que sembla una arrel de mandràgora)

vinagre d'arròs (si no una mica de suc de llimona amb sucre)


Tallem la col ben prima, aparteu primer els tronxos que costen més de fer. Podeu agafar vàries fulles de col i tallar-les alhora.

Pelem les pastanagues i les tallem en rodanxes fines.

Pelem la ceba i la tallem a llunes.

Pelem els alls tendres i els tallem pel mig de dalt a baix, si són gruixuts, sino els podem deixar sencers.

Pelem l'all i el trinxem amb un trinxador d'alls o el tallem amb el ganivet a mà però tirnxat ben petit.

Preparem els condiments i els deixem a punt al costat.

Posem el wok al foc amb el foc alt i amb un raig d'oli, sense exagerar però no l'hem d'escatimar. Almenys fer tiroliro, tiroliro i tiroliro. Què vol dir això? Doncs aboqueu l'ampolla de l'oli que caigui un raget mentre dieu els tres tiroliros, no falla.

Quan l'oli està ben calent hi afegirem la pastanaga, la ceba i els alls tendres. Sense parar de saltejar les verdures envoltant-les de baix cap a dalt, perquè es facin totes, no només les que toquen a baix.

Al cap d'uns cinc minuts remenant bé hi posem tots els condiments: l'all, un raig de soja de cada, gingebre mólt o fresc ratllat amb el ratllador més petit i el vinagre d'arròs. Feu un parell de voltes a tot plegat que es barregi.

Ara ja hi podeu afegir la col tallada ben fina. Ho anem remenant bé tot plegat i al cap d'uns 7 minuts ja podem apagar el foc. Ho servim inmediatament.