maduixes amb mascarpone

MADUIXES AMB NATA DIFERENTS

Al Bonpreu solen tenir productes que no trobes a d'altres supermercats. Jo compro l'essència de vainilla allà, en l'apartat de complements per fer pastissos, és una ampolleta plena d'un líquid de color caramel que és vainilla concentrada i que dona un gustet molt bó. Si no voleu comprar vainilla ho podeu substituir per pell de taronja ratllada amb els forats més petits.

I si no teniu mascarpone en compreu que va molt bé per fer postres.

INGREDIENTS:

250 grs de maduixes

1/2 tarrina de mascarpone

3 cullerades de sucre glass

6 gotes d'essència de vainilla (al gust vostre)

un raig de crema de llet


En un bol hi posem el mascarpone, la vainilla i el sucre. Li afegiu un raig de crema de llet i ho barregeu bé. Si trobeu que encara és massa espés per tenir textura de nata hi podeu afegir una mica més de crema de llet.

Netegeu bé les maduixes i li traieu la punta verda i les talleu en quatre trossos. Les poseu en un bol i li tireu el mascarpone per sobre. Si voleu que quedi en forma de filigrana com a la foto ho haureu de fer amb una mànega pastissera. Que no teniu mànega? Doncs segur que teniu un foli, és una manera una mica grollera de fer-ho però funciona. Feu un cucurutxo amb el foli, amb la part de baix que quedi oberta perquè pugui sortir el mascarpone per allà. El tanqueu amb cel·lo i hi tireu el mascarpone a dins. Aneu apretant el paper fins que surti pel forat de baix en forma de pasta de dents. Poseu-ho al bol anant
cargolant per fer la filigrana. Després de fer-ho us comprareu una mànega pastissera, que tampoc val tant. Ara n'hi ha de silicona que es netegen de meravella.

amanida de patates a la vinagreta

COMECEM AMB LES ENSALADILLES

No cal fer l'ensaladilla típica sempre. Amb la base d'una amanida de patates hi poden haver moltes variacions. Si es fan el dia abans i es guarden a la nevera sempre son més confitades. S'han de treure una estoneta abans perquè no estiguin tan fredes i guanyin gust. Com que comença a fer calor nosaltres comencem amb els plats freds, a l'estiu ens hem d'adaptar a les nostres necessitats, necessitem més líquid i els aliments crus ens ajuden. Jo vaig tastar aquesta amanida a un hotel rural del Pirineu i la vaig trobar boníssima, una amanida original. Els amos de l'hotel deien que era una recepta de la família molt exitosa que feien tot sovint.

INGREDIENTS:

2 patates noves grans (no vol dir que no siguin de segona mà, patates noves són les patates amb pell groga, no les vermelles)

1 tros de ceba tendra

unes branques de julivert

6 olives negres de les d'aragó

1 ou

oli, vinagre de vi, sal i pebre negre


Posem una olla al foc amb poca aigua i sal.  Hi posem també un ou amb la closca. Al mateix temps que couem les patates courem l'ou dur. Sobretot que l'ou estigui net.

Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grans. Quan l'aigua bulli hi posem les patates  les deixem al foc fins que les punxem amb una forquilla i estan toves. El temps dependrà del tipus de patates.

Mentres pelem una ceba tendra petita i n'agafem només la meitat. La tallem a quadrats petits, petits. Rentem el julivert el sequem bé i el piquem ben petit també.

Quan les patates estan cuites posem l'olla sota l'aixeta i anem posant aigua freda mica en mica perquè les patates es vagin refredant. Fins i tot les podem deixar una estoneta en l'aigua freda. Escorrem les patates i separem l'ou dur. Quan es refredi una mica el pelem.

Agafem la ceba i el julivert i els posem en un bol, hi afegim tres quartes parts d'oli per una part de vinagre. Això vol dir que si hi poseu nou cullerades, sis son d'oli i tres de vinagre. Hi afegiu una mica de sal, molt poca, i pebre. Ho remeneu bé i ja ho podeu tirar per sobre les patates.

Guarniu l'amanida amb les olives negres i l'ou dur tallat a quarts.

Si la deixeu reposar una hora un cop feta estarà millor que acabada de fer. Espero que disfruteu d'aquesta amanida original.

arròs amb pèsols

UNA ESPÈCIE D'ARRÒS MILANESA

Hi ha un ingredient que no us pot faltar al congelador, són els pèsols. Ah! que no us agraden, doncs no he dit res. Però els que us agradin us poden anar molt bé per improvitzar unes patates amb pèsols bullits per sopar, posar en un estofat de carn, fer-los estofats en 15 minuts...

Com que ara mirareu de tenir pèsols sempre al congelador i suposo que teniu sempre arròs a l'armari, aquest plat el podeu fer sense previsió qualsevol dia. Es una sopa d'arròs, però no és un arrós caldós.

INGREDIENTS:

1 ceba petita

6 cullerades de tomàquet triturat cru

150 grs de pèsols congelats

2 tasses d'arròs (de les de café)

10 tasses d'aigua (de les de café)

oli i sal

100 grs de formatge manxego ratllat


Posem una olla al foc amb 1 litre d'aigua i una mica de sal. Quan l'aigua bulli hi posem les dues tasses d'arròs.

Mentrestant pelem la ceba i la tallem a quadrats petits. Posem una paella amb oli al foc i hi sofregim amb el foc alt la ceba. Quan ja la veiem transparent hi tirem les cullerades de tomàquet una mica de sal i una mica de sucre. Un cop el tomàquet canvia de color i deixa l'oli separat ja estarà el sofregit.

Afegim el sofregit a l'olla i deixem bullir l'arròs vint minuts. Quan faltin 7 minuts per apagar el foc  hi posem els pèsols.

Servim l'arròs ben calent amb el formatge ratllat per sobre. No ens ha de quedar un arròs caldós, ha de quedar més aviat sec.

fideus amb costella

PLATS DE MENÚ

Fideus a la cassola, el típic plat de menú d'abans. És un menjar econòmic i amb un entrant es converteix amb el plat principal. Aquests plats convenen ara mateix, no? En lloc de costella ho podeu fer amb salsitxa, pollastre o conill o amb una mica de tot, quedarà igual de bé.

com que no tenia fideus ho vaig fer amb macarrons!

INGREDIENTS:

400 grs de costella de porc tallada petita

1 pebrot verd petit

1 pebrot vermell no molt gran

1/2 llauna de tomàquet triturat

1 tros de ceba

1 all petit

3 branques de julivert

175 grs de fideus ( si no sabeu com medir-ho ompliu el fons d'un plat de fideus i penseu que un cop cuits el volum és el doble)

oli i sal


Posem una olla al foc amb aigua.

Agafem els trossos de costella i els salem. Agafem una cassola poc fonda i hi posem un raig d'oli i quan estigui calent hi posem la costella a daurar.

Agafem el pebrot verd i mig pebrot vermell i els tallem a quadrats.

Posem els pebrots a la paella i els sofregim a foc mig.

Mentre en un got de turmix hi posem el tomàquet triturat, l'all trinxat, i la ceba i el pebrot vermell que ens ha quedat  a trossos i ho triturem tot amb una mica de sal.

Quan el pebrot ja és cuit hi posem el triturat que hem fet a la paella i el deixem que es cogui fins que es redueixi i quedi d'un color granatós.

En aquest moment hi posem els fideus i els hi donem un parell de voltes perquè agafin el gust del sofregit i de tot plegat.

Anem afegint aigua de l'olla que tenim al foc. Almenys 5 cullerots i si se'ls beu i encara no estan cuits els fideus en podem afegir una mica més. A mitja cocció tasteu per veure si heu d'afegir una mica de sal.

Deixem els fideus al foc fins que els tastem cuits.

biquini

EL TÍPIC ENTREPÀ

Tothom sap fer un biquini però jo us explicaré uns trucs per fer un superbiquini. Començarem pel pa, en lloc de posar-hi un pa de motlle normal i corrent per què no hi posem el pa "estil mediterrani" del Mercadona? És un pa de motlle una mica més gran que els normals, té mida com de llesca de pa de pagés. A més és molt gustós perquè porta una mica d'orenga, tomàquet i olives negres.

INGREDIENTS:

4 llesques de pa de motlle "estil mediterrani"

2 talls  generosos de pernil dolç

2 talls de formatge manxego tallat prim (res dels formatges cremosos ja tallats)

mantega


Traiem primer els ingredients de la nevera, la mantega el pernil dolç i el formatge manxego. No és cap tonteria, ho hem de fer abans que res perquè necessitem que la mantega estigui a temperatura ambient.

Posem una planxa al foc que s'escalfi bé.

Tallem el formatge prim i en fem prou quantitat per cobrir les dues llesques.

Posem uns daus de mantega a la planxa perquè es desfacin i abaixem el foc a una mica menys de la meitat. Hi posem les quatre llesques de pa. Si no ens hi caben les posem en dos torns. Això és el més important, les llesques de pa les torrarem tant del costat de dins com del de fora. El foc ens convé baix perquè es vagi torrant mica en mica i no se'ns cremin.

Quan estan torrades d'un cantó en traiem dues, afegim una mica més de mantega a la planxa i les altres dues les tombem i les deixem al foc. A sobre de cadascuna hi posem el pernil dolç i el formatge a talls prims. Posem la llesca que hem tret a sobre de cada biquini. Hi posem una mica de mantega a sobre escampada perquè es vagi escalfant. Quan ja estigui torrada la llesca de baix tombem el biquini i el pressionem cap a baix perquè es planxi una mica. Quan ja estigui l'últim costat torrat el podem treure.

S'ha de menjar ràpidament que fred no val res.

suquet de peix

UN SUPERGUISAT PER AL TUPER

Tots els estofats o guisats són perfectes per al tuper. Si els feu un diumenge, feu-ne una mica més de quantitat i el dimecres agraireu poder omplir el tuper per dinar amb les sobres del diumenge. Hem de ser pràctics i quan cuinem aprofitar-ho al màxim. L'èxit de la conservació dels aliments és ser curosos a l'hora de guardar-los. Un cop retirem la cassola de la taula, agafem les sobres i les posem ja en un tuper. No convé posar el tuper cremant a dins la nevera, perquè fa treballar molt l'aparell per compensar aquella escalfor, però si el tuper és tebi no hi ha cap problema es pot posar de seguida a la nevera. El que hem d'evitar és deixar una cassola a temperatura ambient encara que sigui una hora, creieu-me, no els veiem però allò es converteix en un cultiu de bacteris. Perdoneu que sigui tan crua!

INGREDIENTS:

2 talls d'escòrpora o de congre sense espines (o sigui de la part de dalt, la cua està plena d'espines) o de rap o de turbot

8 gambes petites 

2 patates

un all

una llesca de pa

6 ametlles

1 cullerada de polpa de nyora o la polpa de dues nyores ( venen uns pots de polpa de nyora que van la mar de bé) 

un tomacó petit

un raig de vi blanc

Pel brou:

Peix per sopa ( crancs, cintes, espines, congre, cap de rap, gambetes petites)

1/2 porro

1 tomàquet petit

1/2 ceba

1 l. d'aigua no més

Si teniu espines de peix, el cap de l'escòrpora, les pells de rap, o n'heu demanat a la peixateria, podeu fer un brou de peix per no posar-hi aigua sola al suquet. Si no teniu temps de fer el brou es pot fer només amb aigua, cap problema. Si feu l'esforç, però, ho agraireu. Fixeu-vos que mentre es cou el brou podeu anar avançant tot el demés, per tant no estareu més estona fent el menjar si feu el brou.

Per fer el brou agafem una olla no gaire gran i hi posem una mica d'oli al fons i la posem al foc. Hi posem el peix que tinguem per fer brou. Hi afegim el porro, la ceba i el tomàquet i ho deixem tapat a foc mig. Quan tot plegat s'ha estovat una mica, uns 10 minuts en total hi podeu posar l'aigua, que cobreixi tot plegat i un dit més. Ho salem una mica i ho deixarem vint minuts més al foc mentre preparem tot el demés. El foc no ha de ser molt alt perquè sinó se'ns evaporarà tot el brou.

Pelem i tallem a quadrats no gaire grans les patates. Ja les tenim a punt per quan les necessitem.

Agafem l'all i el pelem. En una cassola hi posem un raig d'oli i quan estigui calent hi afegim l'all, la llesca de pa, el tomacó i les ametlles, abaixem el foc. Ho sofregim i ho tombem que no es cremi i quan ho veiem torrat ho posem en un pot de turmix i ho guardem fins després.

Seguidament apugem el foc i hi posem les gambes i les saltegem ràpidament. Només volem que deixin anar el suc. Les traiem i les deixem en un plat perquè les afegirem just al final.

Salem el peix i el passem per farina i posem els talls a la cassola, que es facin d'un costat i de l'altre. Amb el foc viu però no alt al tope. Si se'ns enganxen una mica no passa res. Ara és el moment de posar-hi un raig de vi blanc. Quant és un raig? Doncs el temps d'abocar i dir un. Remenem bé la cassola per le anses i veureu que l'enganxat es desfà.

Ara ja hi podem afegir les patates i cobrir-ho amb el brou. El brou ha de cobrir just les patates i el peix, no en poseu més que quedarà aigualit. Ho deixem tot plegat que faci xup-xup amb el foc baix durant 10 minuts. 

Agafem el pot del turmix que teniem apartat i hi posem la cullerada de polpa de nyora. Si no teniu el potet de vidre de polpa de nyora haureu de fer com les àvies. Poseu un pot amb aigua al foc i quan bulli hi tireu les nyores i apagueu el foc. Les deixeu uns 10 minuts en remull i les traieu. Les obriu per treure-li la cueta i rasqueu la pell amb un ganivet per extreure'n la polpa. Ja veieu que és més fàcil buscar el potet de vidre.

Quan tinguem el pot del turmix amb la nyora hi posem una mica del caldo de la mateixa cassola, unes quantes cullerades perquè la picada que farem sigui una pasta, no només pols.

Quan hagin passat els deu minuts afegim la picada a la cassola. Escureu bé el pot amb una mica més de caldo de la cassola per aprofitar bé la picada. Remeneu bé la cassola per les anses perquè es reparteixi bé la picada i deixeu la cassola al foc destapada 5 minuts més. Ara és el moment de tastar-ho per si fa falta una mica de sal i de comprovar que les patates ja estan cuites, les punxeu amb una forquilla i veureu si es fa amb facilitat o ofereixen resistència. Si es resisteixen haureu de deixar la cassola uns minuts més fins que estiguin cuites.

Com tots el guisats, un cop reposats a la cassola amb el foc apagat, milloren.

fricandó de carxofes

SEMBLEN LA RENFE

Tenim les carxofes endarrerides, aquest any han sortit més tard. Com que va fer aquelles gelades, elles prudents, es van esperar a florir. Les que van ser més atrevides ho van pagar car perquè es van gelar. Per tant encara trobem carxofes al mercat i em consta que encara n'hi ha als camps perquè n'he vist.

Avui un plat de fricandó sense carn, us adverteixo que no la trobareu a faltar, queda boníssim. Em reservo la versió amb carn per un altre dia. 

INGREDIENTS:

5 carxofes

2 patates grans

200 grs de pésols congelats bons

1 ceba mitjana

6 cullerades de tomàquet cru triturat de llauna

farina

una tasseta de vi negre

oli, sal i sucre

Pelem les patates i les tallem a quadrats no massa grans.

Triem les carxofes, els traiem les fulles exteriors fins que les veiem més clares i se'ns trenquin al doblegar-les. Tallem tota la part de dalt de les puntes de les fulles, n'hem de treure la meitat de la carxofa de la part de dalt i repelem la part de baix, que no ens quedi cap tros de fulla verda de fora. Si no ho feu així us arrepentireu perquè se us faran fregalls a la boca.

Posem una paella amb oli al foc. Tallem les carxofes en quatre trossos i les passem per farina i les fregim en l'oli, fins que es daurin una mica. Les traiem i les reservem en un plat.

Fregim ara en el mateix oli les patates fins que quedin una mica daurades. Les anem tombant, perquè no ens quedi sempre el mateix tros a sota i així es faran de tot arreu. Quan estiguin les retirem al mateix plat que les carxofes.

Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits.

Agafem una cassola i li posem una mica d'oli que hem fet servir per fregir les carxofes i les patates i la posem al foc. Hi tirem la ceba i l'anem remenant. Li afegim una mica de sal i quan es vegi tova hi afegim les cullerades de tomàquet, hi posem una miqueta més de sal i una mica de sucre.

Al cap de cinc minuts el tomàquet ja ha canviat de color i li afegim la tassa de vi negre. Ho remenem bé i hi tirem les carxofes i les patates. Ho barregem en compte perquè s'empapin de tots els gustos i hi afegim els pèsols congelats. Li donem un parell de voltes més i ho cobrim amb aigua. Deixem la cassola a foc mig durant set minuts i ja podem apagar. Assegureu-vos que les patates estan cuites i si està bé de sal abans d'apagar el foc.

Com tots els guisats si reposen una mica estan més bons.

pa amb oli i xocolata

COMBINACIÓ ORIGINAL

Els artesans de xocalates ja fa temps que ens han acostumat a la xocolata amb sal, amb quicos, amb escames de sal... i la veritat és que la sal li va molt bé a la xocolata negra. Us recomanao uns postres per fans de la xocolata o un berenar especial. No tingueu remordiments... penseu que diuen que per anar bé hauríem de fer 5 menjades al dia, per tant berenar és saludable, no arribes amb tanta gana a l'hora de sopar. 

Feu les torrades més primes, seran millors.

INGREDIENTS:

1/2 rajola de xocolata negre per fondre

4 llesques de pa de barra

oli i sal ( si la sal es maldon millor)

Engeguem el forn a 150 º.

Agafem un pot gran i un bol que hi càpiga a dins. Agafem el pot, hi posem aigua i el deixem al foc fins que l'aigua estigui ben calenta. Traiem el pot del foc.

Dins el bol hi posem la mitja rajola de xocolata tallada a trossos i un raig d'oli. Posem el bol dins el pot amb l'aigua calenta. Veureu que la xocolata s'aniran desfent.

Mentres tallem les torrades primes, hi posem un raig d'oli amb el setrill i les posem al forn a 100º. En 10 minuts com a molt les veureu daurades. Aneu-les vigilant, es cremen en un no res.

Poseu a sobre de cada torrada una cullerada de xocolata i espolseu una mica de sal per sobre.

creps dolces i salades

LA TRADICIÓ

A casa tenim la tradició de menjar creps per esmorzar el dia de reis. Primer esmorzem i després mirem els regals. Fins i tot faig una carta de creps dolces i salades per poder triar. En faig del que tinc per la nevera. De fet les creps ho admeten tot, és com un embolcall i el farcit pot ser del que sigui.

És la primera cosa que van aprendre a fer els meus fills tots sols. Avui us explico com fer la pasta i les quantitats i després alguns exemples, però vosaltres feu-los del que vulgueu. Podeu provar de fer també un pastís de creps o d'altres creps més elaborats com: crep de carbassó i gambes.

I si tireu pel dolç i us agraden les postres proveu aquestes superfàcils : sandvitx de galetes , coca de vidre o pastís de galetes.

de xocolata i gerds

de plàtans, nous i xocolata

de xocolata

INGREDIENTS: (per uns 12 crepes)

1/2 l de llet

250 grs de farina

3 ous

50 grs de mantega

1 polsim de sal, molt poca

100 grs aprox de mantega per posar a la paella i fer els crepes

Penseu que encara que fem crepes dolces a la massa sempre s'hi posa un pel de sal.

Agafem la mantega i la posem en un pot a foc suau perquè es desfaci, si teniu microones ho podeu posar amb poca potència i poc temps. La mantega s'ha de desfer, però no bullir.

En un pot de turmix hi posem els ous, la farina, la llet, la mantega ja desfeta i la sal. Ho batem tot bé. Deixem el pot a la nevera durant vint a trenta minuts. Això és perquè la mantega dins la massa torni a agafar consistència.

Mentre podeu anar pensant amb el farcit que hi voleu posar i preparar-ho. 

Melmelada, coco, caramel, fruites, sucre, licor, ratlladures de cítrics, fruits secs... si són crepes dolces.

Embotits, formatges, verdures, salmó, tonyina... si són salades.

El més complicat dels crepes és el donar-los la volta. Però no us espanteu, amb una mica de pràctica us sortiran bé, potser no els primers però després ja ho veureu. Sempre hi haurà espabilats que triunfaran des de la primera crepe, però l'important és no defallir.

Anem per parts. Agafem una paella de mida mitjana, o sigui ni la gran ni la petita, no sé si queda clar.

La posem al foc i deixem que s'escalfi bé. Hi posem un tros de mantega i veurem que es desfà. 

Agafem un cullerot dels de sopa i tirem la pasta de la crepe a la paella just fins que cobreixi el fons, si en poseu massa li costarà de coure. Distribuim bé la pasta per tot arreu fent girar la paella perquè s'escampi. Quan veiem que la crepe s'infla per trossos, ja ho veureu, vol dir que ja està cuita d'aquell costat i es pot tombar. Com tobar-la? Aquí ve la part delicada. Agafeu una espumadora plana, de les d'escudellar verdura o treure els ous ferrats de la paella i passeu-la suaument per sota de la crepe i amb un gest ràpid l'aixequeu i la tombeu de l'altre costat. Un cop ja estigui cuita la traiem deixant-la relliscar de la paella al plat. Torneu a posar mantega a la paella i torneu a fer la mateixa operació per fer un altra crepe. Mentre teniu una crepe al foc en podeu farcir la que ja heu tret.

Tranquils , hi ha com una tradició-maledicció  que fa que la primera crepe no surti bé i s'hagi de llençar, no em pregunteu perquè, no sé si està poc calenta la paella o què passa, però moltes vegades la primera no surt bé i es trenca. Cap problema, es llença i es fa la següent. La qüestió es perseverar i no desesperar-se.

Un cop la crepe a fora es farceix del que vulgueu. Penseu a tenir-ho preparat tot abans de posar-se a fer les crepes, així les podreu servir a mida que les aneu fent.

crepe de mozzarella i pernil dolç

crepe de tomàquet escalivat i pernil serrà

tallarines amb salmó

D'ITÀLIA DEL  NORD

Diuen que les receptes de pasta amb crema de llet són típiques del nord. La meva amiga de Roma no en fa mai de receptes amb crema de llet, li semblen un sacrilegi. Sort que nosaltres en podem fer de totes maneres sense cap prejudici. Si no teniu salmó fresc es pot fer només amb salmó fumat, ja sabeu que hem d'adaptar les receptes a la nostra manera.

INGREDIENTS:

170 grs de tallarines

1 tall de salmó  fresc de 250 grs tallat a daus, sense espina

2 talls de salmó fumat

1 ceba tendra

1 brick de crema de llet

2 cullerades de tàperes

una mica de porradell

oli, sal i pebre


Posem una olla al foc amb aigua i sal fins que bulli. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Mentre pelem la ceba tendra i la tallem a quadrats petits.

Agafem una cassola amb un fons d'oli i posem la ceba a foc viu. L'anem remenant i li posem una mica de sal. Quan la veiem transparent i tova li afegim els daus de salmó que previament haurem salat i pebrat. Els remenem només un momentet i ja hi podem afegir les tàperes, una parell de voltes i la crema de llet. Ho deixem tot plegat cinc minuts al foc i ja hi podem posar la pasta un cop l'haguem escorregut.

Penseu que si la pasta s'ha cuit abans de tenir preparada la pasta li heu d'afegir un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i perquè la pasta no se'ns passi.

Un cop la pasta afegida li donem un parell de voltes amb el foc ja apagat i li afegim per sobre el salmó fumat tallat amb tisores a trossets i el porradell tallat també a tisores.

Aquesta pasta s'ha de servir de seguida un cop feta i si la voleu escalfar un altre dia li heu d'afegir una mica de llet.

tallarines de carbassó i pastanaga al pesto

SABATES PLANES PERÒ UNA MICA XIC

Resulta que menjar verdura ens sembla avorrit, però no te perquè ser així. És com les sabates planes que ens comprem per comoditat però en comprem unes que tinguin quelcom especial, li busquem un toc diferent perquè no es vegin només còmodes i prou, doncs això és el mateix. Perdoneu però el simil m'ha sortit femení, no n'he trobat cap d'unisex. Les verdures podrien ser les sabates planes, però amb una salsa pesto queden xic!

Recordeu que si teniu al congelador fulles d'alfàbrega, fresques però congelades, en qualsevol moment podreu fer un pesto.

INGREDIENTS:

1 carbassó

2 pastanagues grans

salsa pesto:

un grapat de pinyons (com una tassa de cafè sense acabar d'omplir)

unes 20 fulles d'alfàbrega

50 grs de formatge parmesà ratllat

100 ml. d'oli

1 gra d'all petit

sal i pebre

Agafem les pastanagues i les pelem. El carbassó si està fresc no cal que el pelem però si la pell ja fa mala cara, això és que la veieu poc tersa, el podeu pelar.

Un cop les verdures pelades agafarem un pelador ample i l'aniremi passant per la pastanaga o el carbassó traient peles però per fer-ne talls, o sigui perquè els talls surtin ben prims. Es pot fer també amb un ratllador dels que ja us he parlat altres vegades, tipus mandolina. La diferència amb el ratllador que us proposo jo és que és més segur que una mandolina, amb una mandolina tens perill de ratllar-te els dits.

Posem una cassola baixa al foc amb aigua que arribi fins al fons de la cistella de vapor i a sobre de la cistella hi poseu les verdures. Les saleu una mica per sobre, molt poc, i tapeu la cassola i ho deixeu a foc fort uns quinze minuts. Aneu comprovant que estigui cuit, si us agraden les verdures més al dente potser les podreu treure abans. El temps dependrà molt del gruix dels talls de verdura.

Mentre agafem tots els ingredients de la salsa pesto i els posem en un got batedor i els passem pel trumix fins que ens quedi una salsa ben fina. Si la salsa us queda massa espessa hi podeu afegir una mica d'oli.

Quan traieu les verdures del foc les poseu en un plat i les amaniu amb la salsa pesto.

També es poden fer tallarines de mongeta verda de l'ampla, o espàrrecs tallats en quatre trossos o qualsevol altre verdura que penseu que en podríeu treure tallarines i amanir-la amb la salsa.

costelles de xai amb pastanagues estofades

EL XAI A LA PLANXA

No ens compliquem la vida, com millor es mengen les costelletes i millor estan és a la brasa, però a casa, com que no tenim brasa, les podem fer a la planxa. Com que som a casa i no podem fer patates al caliu o carxofes a la brasa hi farem un altre acompanyament. Es tracte d'un menjar molt ràpid i senzill.

INGREDIENTS:

1 ceba tendra

4 pastanagues

1 fulla de llorer

mantega

estragó, anet, alfàbrega o qualsevol herba que tingui una aroma anissada

oli, sal i sucre

Pelem la pastanaga i la tallem a discos ben prims. Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits.

Ho posem tot en cru tapat sobretot a foc baix i en 15 minuts la pastanaga estarà cuita.

Quan tingueu la pastanaga estofada feu les costelles a la planxa amb una mica de sal.

entrepà de seitons en vinagre

PER TENIR A LA NEVERA

Si us agraden els seitons en vinagre és un producte per tenir a la nevera, sempre el podeu posar en una amanida o fer-vos un entrepà com aquest. Casa molt bé amb el tomàquet i amb una amanida amb cabdells també.

Ara en podeu trobar d'envasats tipus industrials, però no tots són bons, de vegades estan una mica secs. També en fan a les bacallaneries o peixateries, aquests són els millors. No en compreu molta quantitat, ja que amb el temps es maceren massa i perden el gust i es tornen durs.

Us podeu animar a fer els vostres, no és gens complicat. Demaneu a la peixateria que us triin els seitons en filets. Un cop a casa els esbandiu bé i els disposeu en una plàtera per capes, cada dues capes hi poseu un raig de vinagre, una mica de sal, no gaire, i pebre i un grapat d'all i julivert picat. Aneu repetint l'operació fins a acabar els filets. El vinagre ha de ser de vi i si és de vi blanc millor. El mòdena no és adequat pel seu gustet dolç. 

INGREDIENTS:

4 llesques de pa de motlle integral

12 filets de seitons en vinagre

1 tomàquet verd gran

oli

Agafem els seitons i els posem en un plat i els amanim amb oli abundant. Això farà que es recuperim i s'amoroseixin una mica, o sigui la seva carn es torni més suau.

Mentre tallem el tomàquet a rodanxes fines. Amanim el pà amb una mica d'oli a cada costat, hi posem les rodanxes de tomàquet a sobre d'una llesca i els filets de seitons a sobre. Tapem l'entrepà amb l'altre llesca.

Opcionalment hi podeu posar una mica d'orenga o farigola, sobretot en poca quantitat.

amanida tèbia de primavera

TORNA L'INSTINT RECOLECTOR

Hi ha un instint que ens  fa buscar al bosc el menjar com si la nostra supervivència depenguès d'això. I si no mireu quan anem a buscar bolets, encara que ens hagin dit cinc mil vegades que els bolets que no coneixem els hem de deixar, és superior a nosaltres, hem d'omplir el cistell sigui com sigui, si cal agafarem un tronc on hi ha dos bolets enganxats! 

Doncs ara és temps d'espàrrecs, encara que aquest any els espàrrecs s'han de buscar molt bé, han sortit tard i són molt petits degut a l'escasetat de pluja.

Si heu tingut sort i n'heu trobat podeu fer aquesta recepta amb espàrrecs de marge i si no a la fruiteria venen uns manats d'espàrrecs verds que us faran molt de servei.

Espero que disfruteu d'aquesta amanida original.

INGREDIENTS:

1 enciam francès petit

8 espàrrecs

2 pastanagues

20 ametlles salades

vinagreta navarresa:

1 tros de pabrot vermell

1 tros de ceba tendra

2 branques de jullivert

1/2 got petit d'oli d'oliva

1/4 got petit de vinagre de vi

sal i pebre


Fem primer la vinagreta i així la deixem una mica en maceració. Tallem el pabrot i la ceba ben petits. Primer en feu unes tires ben primes i després ho talleu en l'altre sentit i en feu uns quadrats ben petits. Piqueu després el julivertt ben petit també. Ho poseu en un bol i ho barregeu amb l'oli, el vinagre i una mica de sal i pebre. Si la tasteu encara som a temps de posar-li més vinagre o més oli, com vulgueu. Aquesta vinagreta es pot guardar en un pot de vidre a la nevera i pot servir per més dies. Ja que en feu, en feu quantitat i en tindreu per més vegades. Ens pot servir també per caompanyar uns porros bullits o uns espàrrecs de llauna.

Netegem i passem per aigua les fulles d'enciam per netejar-les bé de la terra. Les escorrem molt bé perquè no hi quedi aigua. Si no teniu centrifugadora les emboliqueu en un drap i l'agafeu per les quatre puntes i feu un molinet amb el braç. La força centrífuga s'encarregarà de dipositar l'aigua de l'enciam al drap.

Pelem les pastanagues i ajudats d'un pelador anem seguint com si les pelessim per fer-ne tires primes. Les posem en una plàtera junt amb les fulles de l'enciam.

Agafem els espàrrecs i els partim amb la mà per on s'ens parteixin quan els dobleguem. La part més dura que no s'ens partirà és la de baix i no s'aprofita. La part de dalt més tendra és la que tallem a rodanxes d'uns dos cms. Les posem en una paella amb una mica de res d'oli, gairebé serà com si les posessim a la planxa. Posem una mica de sal i pebre a la paella i saltegem els espàrrecs, els anem remenant perquè no estiguin sempre amb el mateix costat tocant la paella. Amb cinc minuts en tindrem prou, els volem al dente, no tous.

Posem la vinagreta a la plàtera on teniem l'enciam i la pastanaga i ho barregem tot bé. A sobre hi deixem caure les ametlles i els espàrrecs passats per la paella encara calents.

arròs amb bacallà i carxofes

GUSTÒS

Un arròs a la cassola, no una paella. Per fer un arròs a la cassola hem de posar 3 cullerots d'aigua per cada tassa d'arròs. Si volem que quedi un arròs caldós hi podem posar una propina.

L'arròs de bacallà és un clàssic, aquesta vegada el farem amb coliflor, carxofes i pèsols. El gustet dolç de les verdures ens contrastarà amb el bacallà. Compreu-lo a la bacallaneria ja dessalat. Si no el feu el mateix dia el podeu guardar a la nevera un parell de dies més en remull. Si l'heu comprat el mateix dia la bacallanera us aconsellerà sobre si heu de posar sal a l'arròs o ja n'hi haurà prou amb la sal aportada pel bacallà. Tingueu-ho amb compte que un plat salat no és pot menjar!

 

INGREDIENTS:

2 talls de bacallà del llom ( es pot fer amb bacallà esqueixat però queda diferent)

   ja dessalat demaneu-lo així a la bacallaneria i el feu tallar a tacs quadrats no massa petits

2 tasses d'arròs

1/4 de coliflor

2 carxofes

1 tassa de pèsols congelats

1 tros molt petit de pabrot vermell

1 tros molt petit de ceba

8 cullerades de tomàquet triturat cru

1 dent d'all molt petita

2 branques de julivert

Tallem la coliflor en branques de flors. Si son massa grans les tallem pel mig.

Tallem la tija de les carxofes i anem traiem totes les fulles verdes de la part de fora, fins que veiem que ja son d'un verd més clar. Repelem la part de baix de la tija, que no quedin trossos de fulles verdes. Tallem la punta de les fulles de la carxofa fins que el color és clar. La meitat de la carxofa de la part de la fulla no s'aprofita vaja. Un cop tenim el cor de la carxofa ja triat el tallem en quatre trossos.

Posem una olla amb aigua al foc.

Agafem una paella plana i hi posem una mica d'oli. Hi posem la coliflor i la carxofa i ho anem saltejant a foc viu.

Mentres en un pot batedor hi posem el tomàquet triturat, el pabrot, la ceba, l'all i el julivert. Ho passem tot pel turmix.

Quan la verdura ja es nota cuita hi posem els trossos de bacallà i ho saltegem tot plegat. Penseu a preguntar a la bacallanera si heu d'afegir sal a l'arròs o no.

Al cap d'un moment ja hi podem posar el sofregit que hem preparat al got batedor. El secret d'aquí és deixar el sofregit força estona fins que practicament sembla que no n'hi hagi, ha quedat molt cuit i no es veu gens líquid. Veureu també que ha quedat d'un color granatós i ha perdut el color vermell.

En aquest moment hi posem les dues tasses d'arròs i els pèsols hi ho remenen tot plegat.  Afegim els 6 cullerots d'aigua (tres per cada tassa d'arròs) i ho deixem a foc alt que estigui ben repartit per tot arreu deu minuts i després tapem la paella completament, que quedi tota ben tapada, i la deixem fora del foc deu minuts més. Aquest és el punt de cocció que no queda ni cru ni passat.

lassanya d'espinacs i carn

PER LLUÏR-SE, PER UN DIA DE FESTA

No sempre son plats fàcils, de tant en tant us en poso un per nota, per si heu d'enlluernar algú, qui sigui, jo no m'hi poso si són els sogres o una conquesta passatgera.
Us recomano fer-la en dues fases. El primer dia feu els espinacs i la salsa beixamel i els segon dia la bolonyesa de carn i la lassanya en si.
Com que és una recepta complicada si en feu més quantitat la podeu guardar al congelador en porcions individuals i sempre es pot posar al forn o al microones snse descongelar i la teniu a punt de menjar en 15 minuts.

Bona sort valents!

INGREDIENTS:

1 paquet d'espinacs congelats 250 grs.

1 grapat de panses i pinyons

1 all
--------
150 grs de carn trinxada de vedella ( si us la poden passar dues vegades per la trinxadora millor)

1 pastanaga

1 porro  petit de la part blanca

1/2 ceba petita

orenga

1 tasseta petita de vi negre

2 cullerades de salsa de tomàquet
---------
8 plaques de lassanya
---------
1/2 l de llet

2 cullerades de mantega

2 cullerades de farina

sal, pebre i nou moscada.
----------
100 grs. formatge ratllat per gratinar


Agafem els espinacs i els posem congelats i tot en una paella amb oli. Anem tombant els espinacs perquè es vagin desfent. Quan ja estiguin desfets hi afegim una mica més d'oli i els salem una mica. Agafem un all i el pelem i el tallem a trossets ben petits, el tirem dins la paella. Posem a la paella el grapat de panses i pinyons i ho deixem tot plegat. En total els espinacs hauran d'estar uns quinze minuts perquè estiguin fets. Si els hem fet el dia abans ara ja els podem guardar amb un tuper  a la nevera.

Beixamel
Anem a fer la beixamel. Agafem la mantega i la posem al foc en un pot. Quan s'hagi desfet hi tirem la sal, el pebre i la nou moscada. Quan la farina ja ha quedat torrada amb la mantega hi anem afegint la llet sense parar de remenar amb un batedor manual o si no en teniu amb una cullera de fusta. Quan hi hem tirat tota la llet anem remenant i esperem que bulli, llavors veurem que la beixamel s'ha espessit. Ja la podem treure del foc. Penseu que un cop es refreda sempre es posa més espessa. Si és per l'endemà la deixeu refredar i la guardeu en un tuper a la nevera.

Bolonyesa de carn
L'endemà ja podem fer la bolonyesa. Agafem la carn trinxada i la posem en una paella amb el foc baix i oli. L'hem d'anar xafant i fent a poc a poc perquè ens quedi ben desfeta, que no ens quedi cuita i agrupada en trossos grans.
Mentre agafem la ceba la pelem i la tallem a quadrats petits. Fem el mateix amb el porro i amb la pastanaga. La pastanaga la fem a quadrats molt , molt petits que costa més de coure.
Quan la carn ja estigui una mica feta, que no es vegi cap tros cru hi afegim una mica més d'oli i hi tirem la ceba, el porro i la pastanaga. Ho salem i hi tirem orenga abundant. Ho deixem que es vagi fent.
Quan la ceba i el porro estan transparents i la pastanaga es troba tova hi posem la tassa de vi i apugem el foc perquè es redueixi. Després hi posem les cullerades de tomàquet i abaixem el foc de nou. Hi posem un pel de sal i una mica de sucre. En uns 7 minuts ja estarà a punt i podem apagar el foc. Si ho volem fer servir com a salsa per spaguetti o per macarrons hi tirarem més salsa de tomàquet.

Mentre es fa la bolonyesa en un bol ben gran amb aigua calenta hi posem una a una les plaques perquè s'estovin. Encara que la caixa digui que es poden posar al forn sense remullar no feu cas. Sempre queden millor si abans es remullen una mica.

Ara ja ho tenim tot a punt.

En una plàtera on ens càpiguen dues plaques justes, hi posem una mica de beixamel al fons i després dues plaques de lassanya. A sobre hi posem la meitat dels espinacs. A sobre dues plaques més de lassanaya en direcció contrària  a les anteriors. A sobre una capa de carn i hi tornem a posar dues plaques en l'altre direcció. A sobre una capa més d'espinacs i  dues plaques més de lassanya.
Posem la darrera capa de carn i finalment ho tapem amb dues plaques més de lassanya. Hi posem beixamel per sobre abundant fins a cobrir-ho tot bé i hi tirem el formatge ratllat per sobre.

Ho posem al forn ben calent, a 250º uns 15 minuts fins que el formatge quedi gratinat.

poma al forn

FA MALA CARA

No ens enganyem, la fruita que porta uns dies a la fruitera, diguem-ho així , dies sense especificar quantitat, total que aquesta fruita ja no la vol ningú. A menys que tingueu a casa aquella àvia sacrificada que digui "Dona'm aquesta poma que està una mica tocada, ja me la menjaré jo". Doncs aquesta és una manera d'aprofitar-la. Està clar que si ja està a la UVI serà insalvable, és només per quan està una mica fotuda que la podem fer així o quan ja veus que ningú no se la menjarà.

 INGREDIENTS:

2 pomes golden

1 branca de canyella

2 cullerades de postre de mantega

2 cullerades de postre de sucre

2 cullerades  de postre de cognac


Clavem el ganivet cap a dins de la poma per la part de la tija i anem fem talls fent un hexagon fins que ens quedi aquesta tapa solta i la puguem  treure.

Dins aquest forat hi posem una cullerada de sucre, una cullerada de cogncac, la de mantega i mitja branca de canyella a sobre. Tanquem amb la tapa i ho posem en una plàtera d'anar al forn. 

Ho deixem 10 minuts al forn a 150º i ja les podem treure.

sopa de tomàquet

EL FRED ENCARA ATACA

Ja sabeu que en aquest bloc per sopes no quedarà. Doncs una altra, perquè menjar sopes no vol dir sempre fer el típic caldo, es poden fer sopes de molts tipus. No hem de tenir manies. Penseu que a l'època medieval les sopes consistien en una olla a la vora del foc on s'hi anava posant el que s'aconseguia, i allò anava bullint allà i sempre se'n podia menjar un plat. Recordo que el meu germà gran, un dia que va anar d'acampada, va fer també una sopa amb els amics, es van anar animant i hi van posar de tot, fins i tot pedres! No arribarem a tant, eh? Avui sopa de tomàquet.

INGREDIENTS:

1/2 ceba

1/2 porro

2 branquetes d'api

1 quilo de tomàquets madurs

sal i sucre

pebre negre

oli i mantega

salvia, orenga, farigola o alfàbrega ( el que tingueu, segon l'ordre de preferència que us poso)


Pelem la ceba i la tallem a quadradets. Obrim el porro per treure la terra de dins les capes i el pelem de la pell de fora i el tallem a rodanxes. Tallem també les branquetes d'api.

Ho posem en una olla al foc amb una mica d'oli i una mica de mantega. No ha de quedar sec del tot, que es vegi una mica d'oli. Les posem  foc mig i tapades, que suin.

Quan tenim aquestes verdures ja toves hi afegim el tomàquet sense pelar ni res tallat en quatre trossos i el deixem una mica que s'estofi també amb l'olla tapada. Hi afegim sal i sucre i les herbes que tingueu.

Afegim aigua a l'olla just fins que cobreixi les verdures, no més, sino ens quedarà la sopa molt clara.

Ho deixem bullir tot plegat uns deu minuts. Ho passem pel turmix força estona i finalment ho colem amb un colador fi perquè ens quedi una cremeta molt fina, sense cap resta de pells ni llavors.

cigrons amb bledes

PLATS DE CULLERA

Hi ha gent que podria tenir un calaix de coberts sense culleres. No les trobaria a faltar perquè no li agraden les sopes. Aquesta recepta no es ben bé una sopa, és un plat amb suc que es pot menjar amb cullera o amb forquilla. Ara si suqueu pà quedareu satisfets tant si ho mengeu amb cullera com amb forquilla.

INGREDIENTS:

1 manat de bledes

1/2 quilo de cigrons cuits

1 ceba petita

1/2 pot de tomàquet a trossos

oli i sal


Agafem les bledes i les tallem sobre una fusta a tires estretes. Les posem en un recipient amb aigua per nentejar-les bé de la terra que puguin tenir les fulles. Aprofitarem la fulla i una mica del tronxo, no tot sencer. Si hi ha alguna fulla trencada o molt pansida no l'aprofitem.

Agafem una cassola fonda i hi posem tres dits d'aigua al fons amb sal. Hi posem les fulles de bledes tallades dins i ho deixem bullir  uns deu minuts. Les bullim tapades i no li cal posar-hi gaire aigua perquè les bledes ja en fan.

Mentrestant agafem la ceba, la pelem i la tallem a quadrats petits. Agafem una paella i li posem una mica d'oli al fons i la ceba a foc mig que es vagi fent fins que estigui transparent. Hi afegim una mica de sal i posem el tomàquet a trossos. Posem una mica de sal i una mica de sucre pel tomàquet, molt poquet, si us agrada el picant és el moment de posar-hi un parell de bitxos sense tallar o una mica de pebre vermell picant. Això és opcional.

Quan el sofregit ja estigui fet, veureu que el tomàquet perd suc i es torna d'un color més taronja, l'afegiu a les bledes. Ho deixeu tot plegat uns 5 minuts més.

Posem els cigrons a dins de la cassola i deixem que torni a arrencar a bullir. Aleshores agafem un cullerot i pesquem cigrons i caldo i ho posem en un got batedor per passar pel turmix. Ho batem tot plegat i ho tornem a posar a la cassola perquè el suc espessi una mica.

Se serveix calent i es menja amb cullera.

verdura al forn

ESCOMBRAR LA NEVERA

Sempre us dic que aneu al mercat i us deixeu endur pel que faci més goig. Després ja pensareu en com cuinar l'aliment, però és la manera de menjar variat i productes frescos. D'aquesta forma no aneu a comprar amb una llista del que voleu, sinó que no ho sabeu fins que arribeu a la parada. 

Així que pot arribar un moment que tingueu moltes verdures i no sabeu què fer-ne, doncs és el moment de fer-ne una sopa de verdures o unes verdures al forn. Totes valen, tot depén del que tingueu a la nevera. Fixeu-vos que per fer aquesta recepta no s'ha de tenir res especial, oli, sal, llimona i all. Les verdures poden ser les que tingueu a casa, sempre i quan no siguin de fulla verda, tipus bledes o espinacs que es cremarien al forn, és clar! És que us ho he de dir tot! Però hi podríeu posar també, espàrrecs, alls tendres,  esbergínia, endivies, pastanagues...

INGREDIENTS:

1 tomàquet madur que no sigui un tomacó

1 patata

1 tros de pabrot vermell

1 carbassó

2 cebes tendres

1 dent d'all

oli 

ratlladura de pell de llimona

sal i pebre


Engeguem el forn a 150º perquè s'escalfi.

El secret perquè no les haguem de deixar molt temps és com sempre tallar-les petites, quan les tallem petites disminuim el temps de cocció.

Pelem les patates i traiem la pell lletja de la ceba, la de fora.

Tallem les patates a daus petits, les cebes en dos o tres trossos segons la mida que tinguin. El carbassó a rodanxes, sense pelar, i el tomàquet a rodanxes gruixudes perquè el tomàquet és més tou. Tallem el pabrot en quadrats.

Agafem tota la verdura i la posem en una plàtera d'anar al forn. Ho amanim amb sal i pebre, una dent d'all amb un cop de mà perquè estigui aixafada i deixi anar més l'aroma, un bon raig d'oli i ratllem la pell de llimona amb el ratllador petit per sobre.

Posem les verdures al forn i l'abaixem a 120º perquè les verdures es facin a poc a poc, les deixem mitja hora. Apugem el forn a 150º i les deixem 5 minuts més.

La verdura ha d'estar tova i amb un lleuger color torrat, sinó deixeu-la 5 minuts més.

pollastre rostit

PLATS PEL TUPER

Hi ha una série de plats que un cop fets guanyen, perquè els gustos es van amalgamant i queden millor que el primer dia. En general son tot els plats guisats. Aquests plats son ideals per guardar-los a la  nevera i anar-ne menjant o portar-los de tuper. Aquest rostit ens el podem menjar escalfat o fred mateix.
Encara que mengeu de tuper no heu de renunciar a menjar calent. Si a la feina no disposeu de microones on poder escalfar el menjar hi ha unes carmanyoles tèrmiques que aguanten molt l'escalfor. Jo un dia me'n vaig endur una escudella barrejada a les vuit del matí i me la vaig menjar calenta a les 7 de la tarda estupendament. No em pregunteu el perquè d'aquests horaris si us plau!
O sigui que ja us podeu demanar la carmanyola per l'aniversari o el sant, ho agraireu segur!
Us posaré un apartat de menjars de tuper perquè us animeu. Proveu altres receptes delicioses de pollastre com: pollastre a "l'ajillo" , pollastre amb cervesa , pollastre amb llima i llimona .

Aquest és el rostit de Nadal per 20 persones

INGREDIENTS:

2 quarts de pollastre partits en dos talls

1 ceba

1/2 cabeça d'alls

1 tomàquet madur petit

1 fulla de llorer

1/2 tassa de café de cognac

1/2 tassa de café de vi ranci (o moscatell o oporto o alguna cosa així)

oli

sal i pebre

prunes i pinyons opcional

Agafem els talls de pollastre i els posem sal i pebre per cada costat. Els posem en una cassola amb oli ben calent que es daurin de tots costats. Mantindrem el foc mig, no volem que es facin de seguida i quedin cremats. Ens han de quedar una mica torradets. Afegim la fulla de llorer, la cabeça d'alls, el tomàquet i la ceba tallada a llunes grans. Primer la talleu pel mig i després aneu fent talls amb el ganivet com si fossin llunes no molt estrets.

Deixem que la ceba es faci a foc mig i la salem una mica. Quan la veiem transparent hi afegim el cognac i el vi. Deixem que s'evapori una mica l'alcohol i tapem la cassola i abaixem el foc.

Deixem el pollastre coure tapat durant 20 a 30 minuts. La diferència de temps és perquè els talls poden ser més o menys gruixuts. Sabreu que el pollastre ja és cuit perquè es desenganxa de l'ós.

Si voleu fer-lo de diumenge, enlloc de posar-hi oli per daurar el pollastre hi poseu la meitat d'oli i la meitat de llard. El llard és com una mantega blanca feta del greix del porc. Si no en trobeu ho podeu substituir per un tall de cansalada ibèrica. Això li dóna més gust al rostit.
També li podeu afegir prunes i pinyons que haureu tingut en remull en aigua, uns 20 minuts abans de tapar la cassola i deixar coure tot junt els 20 0 30 minuts finals.

entrepà d'albergínia

I VAN SER FELIÇOS!

Un matrimoni ben avingut: l'albergínia i la salsa de tomàquet.

Si el tomàquet cru té moltes vitamines, resulta que el tomàquet cuit porta unes substàncies que em penso que es diu licopens que són boníssimes pel cos, no em feu dir exactament per què.

Així és que aquest entrepà a part de ser suculent és boníssim per la salut, lalsbergínia es veu que és bona pel cor i tot...

Convé tenir sempre una albergínia fregida en un tuper a la nevera. En un moment donat et pot servir per fer una truita, un entrepà o un acompanyament de carn...

INGREDIENTS:

1 albergínia

1 llauna de tomàquet cru triturat

4 llesques de pa intregal de motlle

oli, sal i sucre

Pelem l'albergínia i la tallem a rodanxes de mig cm. Com més primes les fem abans es fregiran. Les posem en un recipient amb aigua i força sal. Això serveix per treure l'amargor i que no xuclin tant d'oli.

Posem oli en una paella que cobreixi just el fons. Escorrem bé l'albergínia, si és necessari l'assequem amb paper absorbent, i quan l'oli estigui calent l'anem fregint primer d'un costat i després de l'altre. Quan traiem les albergínies les posem sobre d'un paper absorbent per treure l'excés d'oli.

En una altra paella li posem un rajolí petit d'oli i mitja llauna de tomàquet triturat. Hi posem una mica de sal i una mica de sucre per treure l'acidesa a la salsa. Quan la veiem d'un color més ataronjat i que l'oli es va posant per sobre la salsa ja estarà llesta.

Posem un parell de cullerades a cada llesca, els talls d'albergínia a sobre d'un costat amb una mica de sal i tanquem amb l'altra llesca.