APROFITEM QUE EL MON S'ACABA
Nois, després d'aquestes notícies apocalíptiques que ens arriben del Japó crec que el millor que podem fer és continuar amb la cuina de l'aprofitament, per si un cas.
Croquetes casolanes: Mmmm que bones!, Ui quina feinada!, Sí casolanes però no queden mai bones.
No home no, feu-me confiança i feu-les. I ja veureu com queden, no bones, no, boníssimes!!
És que no tinc temps! Sabia que ho diríeu! Doncs no passa res ho feu en dues etapes. Un dia feu la pasta i l'altre dia arrebosseu les croquetes i aleshores, ja les podeu congelar si voleu, per anar-les traient mica en mica, si no us les mengeu totes de cop.
I penseu que es tracta d'aprofitar pollastre del caldo, pollastre rostit o peix al forn que ens hagi pogut sobrar.
INGREDIENTS:
sobres de pollastre o peix (no s'ha de barrejar mai o pollastre o peix. Us ho dic per si un cas no queda clar)
més o menys la meitat de la carn, de ceba, ja talladeta a trossos petits (en venen de congelada si voleu)
la mateixa quantitat de farina que de carn
entre dues i tres vegades de llet del volum total dels ingredients
oli, sal
pebre i nou moscada (en el cas de les de peix)
pernil salat tallat a trossets molt petits al vostre gust, no se n'ha de posar gaire (en el cas de les de pollastre)
1 ou
pa ratllat
Ja veieu que les quantitas dependran molt de quanta carn tingueu per aprofitar.
Agafem una paella amb oli, no gaire, i la posem al foc amb la ceba ben talladeta a trossets. Esperem que es vagi fent tova. Quan ja la tenim transparent , però no daurada hi tirem la carn. És molt important que la carn s'hagi triat bé, sense ossos, ni pell, ni tendrums i s'hagi tallat ben petita amb unes tissores.
Un cop hi tenim la carn ho deixem a foc mig que es vagi fent, que es vagi estovant i que la carn es vagi desfent més. L'anem remenant i aixafant amb una forquilla de fusta. Un cop la veiem ben toveta hi afegim el pernil, si són de pollastre, i li donem dues voltes. Posem la farina i deixem que es cogui una mica a la paella i després hi afegim la llet, en quantitat fins que cobreixi tots els ingredients sobradament, calculem gairebé tres vegades de llet de la quantitat que hi hagi a la paella. Una altra manera de comptar-ho és posar-hi un got de llet per cada cullerada de farina que hi haguem posat. Després ja anirà espessint.. En aquest moment ho salem.
En cas que siguin de peix enlloc del pernil hi afegim el pebre i la nou moscada.
Aquí vé el moment paciència: hem d'anar remenant fins que la pasta es quedi tota unida, de manera que quan remenes amb la forquilla sembla que tinguis tota la massa unida en un únic remolí. Més o menys 10 o 15 minuts que se us faran eterns. Però aquest és el truc de les croquetes, si no es fa prou la pasta queden poc gustoses, es nota massa el gust de farina i tampoc es poden fer bé les boletes després per arrebossar perquè es desfan. O sigui que aquest és el secret: coure bé la massa sense pressa.
Un cop feta la pasta de croquetes la podeu posar en un plat perquè es refredi i tapar-la amb un paper film perquè no es faci una crostra a dalt. Si no voleu fer les croquetes fins l'endemà ho poseu en un tuper a la nevera.
Un cop la massa s'ha refredat ja podem fer les croquetes, ens mullem lleugerament les mans, les hem de tenir una mica humides. Anem agafant amb una cullera la pasta de les croquetes i anem fent boletes o bastonets, com vulguem. En un plat fondo batem un ou i li posem una mica de sal i preparem un tros de paper d'alumini amb pa ratllat. Passem les croquetes primer per ou i després per pa ratllat. Un cop fetes si no les voleu menjar aquest dia també es poden congelar, dins una bossa de plàstic o un tuper al congelador. Si les poseu en una bossa de plàstic penseu que es poden deformar pel pes, intenteu-les posar el més planes possible.
Si les volem fer ja, agafem una paella petita i hi posem força oli, que les croquetes puguin surar. L'escalfem força, i no hi posem les croquetes fins que veiem que si esquitxem amb una mica de pa ratllat aquest es cou de seguida. Si les treiem del congelador, treieu-les una mica abans però no espereu que estiguin descongelades del tot perquè es desfaran. Això també val per si alguna vegada compreu croquetes congelades, que espero que no ho feu mai. Més que res perquè porten un munt de conservants, sal i... vés a saber.
Total les deixeu que es tornin dauradetes i les traieu en un plat amb un paper de cuina perquè perdin l'excès d'oli. Si l'oli està ben calent ja ho veureu com no quedaran olioses. No en tornareu a comprar de congelades!! En tot cas si n'heu de comprar de congelades... només us en deixo comprar les de peix que fan al Restaurant Peixerot, les podeu trobar al mercat de Mar de Vilanova a la parada dels congelats.
divendres, 18 de març del 2011
diumenge, 13 de març del 2011
arròs amb carbassa
UN ARRÒS CALENTÓ ABANS QUE ACABI L'HIVERN
Em fa molta il·lusió passar-vos aquesta recepta familiar que feia la iaia Palmira. Sí, nois a mi em van posar Núria /Palmira/Agustina, és el que te la tradició de posar de segon i tercer nom, el de la padrina i l'altra àvia.
Doncs bé és una recepta amb carbassa, "oh , és que costa molt de tallar la carbassa!" Doncs no tant. El truc és tallar-la a trossos abans de pelar-la, així es pot pelar millor. Per pelar-la l'arrepengem a una fusta i anem tallant la pell en direcció a la fusta, com si repelessim una pell de formatge. Ja ho veureu com no costa tant.
INGREDIENTS:
2 tasses d'arròs
1 ceba molt petita
1/2 carbassa petita
2 tall de cansalada fresca
S'agafa una olla i es posa al foc amb 1'5 d'aigua i sal fins que bulli.
Mentrestant pelem la ceba i la tallem a trossos petits i la carbassa la tallem a trossos petits i després li treiem la pell i els cabells de la part de dins. Salem les tires de cansalada i les tallem a trossos petits.
Agafem una paella amb una mica d'oli i li posem els trossos de cansalada. Quan estigui una mica rossos hi afegim la ceba i la carbassa i ho posem a foc viu que es vagi coent tot plegat.
Quan l'aigua bull s'hi tiren les dues tasses d'arròs.
Quan trobem que la carbassa ja està una mica tova, afegim tot el saltejat de la paella a dins l'olla.
En total l'arròs en uns 20 25 minuts ja el tindrem cuit.
Un plat fàcil i gustòs, proveu-lo.
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
arròs,
carbassa,
sopes,
tuper calent,
tuper fred,
verdures
a
22:02
dimarts, 8 de març del 2011
apfelstruddel
PASTISSOS CALENTONS D'HIVERN
Hi ha pstissos que es seveixen calents, com la tatin o l'apfelstruddel. Aquest pastís de nom tan estrany és un superpastís que fan a Austria que és molt bó. Jo us donaré una recepta molt senzilla, que no és ben bé com ho fan ells però que queda boníssim.
Se serveix calent amb crema de llet per sobre.
INGREDIENTS:
2 Pomes ( es pot substituir per d'altres fruites i també quedarà bé, plàtan, fruites vermelles, peres)
1 paquet de pasta brisa
2 cullerades de sucre
30 panses
2 cullerades petites de canyella en pols
50 grs de mantega aprox.
Engeguem el forn al màxim per pre escalfar-lo.
Mentres preparem el pastís. Treiem la pasta de la nevera i la deixem a temperatura ambient per poder-la manipular millor i que no es trenqui.
Pelem les pomes i les tallem a quadrats petits. Les barregem amb les cullerades de sucre, la canyella i les panses.
Estirem la pasta i mirem de fer-la un rectangle d'aproximadament 22cms x 15 cms perquè tingueu una idea. El que ens sobri ho podem embolicar bé i deixar-ho per un altre dia per fer unes pastes petites o tronar a fer un struddel més petit, amassat i estirat una altra vegada.
En sentit de la part llarga repartim el farcit al mig del rectangle. Tallem la mantega a quadrats i la repartim per tot el farcit.Un cop repartit dobleguem les dues puntes cap endins perquè quan ho tanquem no s'escapi res per les puntes.
Tanquem el pastís portant les puntes cap al mig i les pessiguem perquè es vagin tancant.
Ho posem al mig del forn a 230º amb la posició de ventilador si la tenim i foc a dalt i baix.
Entre 15 i 20 minuts ja estarà fet, hem de veure que s'ha torrat la massa i sentir l'olor de la poma ja cuita.
Ens quedarà com un braç de gitano que servim calent a talls amb crema de llet per sobre.
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
fruita,
per a nota,
postres
a
11:31
dissabte, 5 de març del 2011
crema de verdura
MES SOPETES PEL FRED QUE ENCARA NO HA MARXAT, NO US EN FIEU!
Les sopes no porten feina, només s'han de posar al foc i esperar. I a l'hivern no hi ha res millor. Fem-ne una altra?
INGREDIENTS:
1 carbassó
1 manat d'espinacs
2 pastanagues
1 patata
1 tros de carbassa
2 porros
1 ceba petita
sal i oli
Agafem els espinacs i els netegem bé sota l'aigua, perquè normalment tenen molta terra. Agafem el carbassó i el netegem bé i si te la pell tersa el poden deixar sense pelar.
Pelem les pastanagues i les patates, la ceba, els porros i el tros de carbassa.
Posem una olla al foc amb aigua aproximadament uns 2 litres i mig. Hi afegim totes les verdures tallades i una mica de sal.
Quan l'aigua bulli hi tirem un raig d'oli. Quan trobem que les patates ja estan ben toves, uns trenta minuts després, ja podem apagar el foc.
Passem la verdura pel turmix perquè quedi una cremeta ben fina. Si veiem que ens ha quedat massa caldosa, massa clara, podem treure una mica de caldo abans de passar-la pel turmix.
Us en sortirà bastanta quantitat, sempre la podeu guardar un cop tèbia en un tuper a la nevera per un altre dia.
dimecres, 2 de març del 2011
sardines escabetxades
MES RECEPTES PER LA CRISIS, CULINÀRIES ÉS CLAR!
Les sardines són saníssimes es veu que ho curen tot, del constipat a les hemorroides, passant pels galindons i la febre groga...
Però us confeso que a mi no m'agraden. A més trobo que fan una olor molt forta quan les cuines...
Total que no en faig mai, excepte quan les faig en escabetx!
Us les recomano, no us deixarà cap olor la cuina i veureu que suaus queden, boníssimes! I a més no us portarà més de 10 minuts fer-les i un cop fetes les pots guardar a la nevera per emportar en una carmanyola o menjar quan vulgueu.
INGREDIENTS:
1/2 quilo de sardines ja netes (ja sabeu que si no teniu una bona peixetera de capçalera no sou ningú!)
1 tassa gran d'oli (de les d'esmorzar)
1/2 tassa gran de vinagre de vi negre (de la mateixa mida que la d'abans, hem de posar la meitat de vinagre que d'oli)
1 ceba
2 pastanagues
1 fulla de llorer
1 dent d'all
1 taronja
2 culleradetes de pebre en gra
Preparem tots els ingredients, pelem la ceba i la tallem a llunes primes i la pastanaga la pelem i la tallem a rodanxes primetes. Treiem la pell de mitja taronja pelant-la sense aprofitar gens de tros blanc de la pell, que ja sabeu que és amarg. Després de pelada agafem la taronja i en fem suc i la reservem. Esbandim bé les sardines per acabar de treure les escates que hi hagin quedat i les deixem que s'escorrin bé.
Agafeu una paella que no sigui massa ample i la poseu al foc amb la tassa d'oli . Penseu que necessitarem que l'escabetx cobreixi les sardines totalment perquè es confitin, per tant si agafeu una paella massa ample hi haurà poca profunditat d'oli.
Posem a dins la paella la pell de taronja, el pebre en gra, la fulla de llorer i la dent d'all. El foc ha de ser mig, no hem de deixar que l'oli s'escalfi massa i fumegi. Quan l'oli estigui prou calent hi posem la ceba i les pastanagues i ho deixem fent-se a foc mig uns cinc minuts.
Desprès afegim el suc de taronja i la mitja tassa de vinagre i apugem el foc perquè es redueixi dos minuts. Posem les sardines a dins que quedin ben cobertes i després de dos minuts ja es pot apagar el foc i deixem les sardines a dins que es confitin.
Les deixem refredar i ja es podran guardar o menjar quan vulguem.
Les sardines són saníssimes es veu que ho curen tot, del constipat a les hemorroides, passant pels galindons i la febre groga...
Però us confeso que a mi no m'agraden. A més trobo que fan una olor molt forta quan les cuines...
Total que no en faig mai, excepte quan les faig en escabetx!
Us les recomano, no us deixarà cap olor la cuina i veureu que suaus queden, boníssimes! I a més no us portarà més de 10 minuts fer-les i un cop fetes les pots guardar a la nevera per emportar en una carmanyola o menjar quan vulgueu.
INGREDIENTS:
1/2 quilo de sardines ja netes (ja sabeu que si no teniu una bona peixetera de capçalera no sou ningú!)
1 tassa gran d'oli (de les d'esmorzar)
1/2 tassa gran de vinagre de vi negre (de la mateixa mida que la d'abans, hem de posar la meitat de vinagre que d'oli)
1 ceba
2 pastanagues
1 fulla de llorer
1 dent d'all
1 taronja
2 culleradetes de pebre en gra
Preparem tots els ingredients, pelem la ceba i la tallem a llunes primes i la pastanaga la pelem i la tallem a rodanxes primetes. Treiem la pell de mitja taronja pelant-la sense aprofitar gens de tros blanc de la pell, que ja sabeu que és amarg. Després de pelada agafem la taronja i en fem suc i la reservem. Esbandim bé les sardines per acabar de treure les escates que hi hagin quedat i les deixem que s'escorrin bé.
Agafeu una paella que no sigui massa ample i la poseu al foc amb la tassa d'oli . Penseu que necessitarem que l'escabetx cobreixi les sardines totalment perquè es confitin, per tant si agafeu una paella massa ample hi haurà poca profunditat d'oli.
Posem a dins la paella la pell de taronja, el pebre en gra, la fulla de llorer i la dent d'all. El foc ha de ser mig, no hem de deixar que l'oli s'escalfi massa i fumegi. Quan l'oli estigui prou calent hi posem la ceba i les pastanagues i ho deixem fent-se a foc mig uns cinc minuts.
Desprès afegim el suc de taronja i la mitja tassa de vinagre i apugem el foc perquè es redueixi dos minuts. Posem les sardines a dins que quedin ben cobertes i després de dos minuts ja es pot apagar el foc i deixem les sardines a dins que es confitin.
Les deixem refredar i ja es podran guardar o menjar quan vulguem.
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
peix,
ràpida,
tuper fred
a
16:36
diumenge, 27 de febrer del 2011
espaguetis amb salsa de pebrot
MÉS PASTA
Els plats de pasta són molt agraïts. Omplen, no son complicats de fer i es poden fer per moltes persones amb facilitat. I aquest a més amb un mínim d'ingredients que segur que teniu a casa. Un paquet d'espaguetis, sal, sucre, pebre, crema de llet i un pebrot o en el seu defecte una llauna de pebrots del piquillo. I si no els teniu els hauríeu de tenir. Eh?, J. , tu ja saps qui ets! PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR.
Avui farem una salsa de pebrots per posar als espaguetis que ens pot servir per acompanyar qualsevol cosa que vulguem, una quiche, una carn freda, etc.
Els plats de pasta són molt agraïts. Omplen, no son complicats de fer i es poden fer per moltes persones amb facilitat. I aquest a més amb un mínim d'ingredients que segur que teniu a casa. Un paquet d'espaguetis, sal, sucre, pebre, crema de llet i un pebrot o en el seu defecte una llauna de pebrots del piquillo. I si no els teniu els hauríeu de tenir. Eh?, J. , tu ja saps qui ets! PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR.
Avui farem una salsa de pebrots per posar als espaguetis que ens pot servir per acompanyar qualsevol cosa que vulguem, una quiche, una carn freda, etc.
INGREDIENTS:
200 g d'espaguetis
salsa de pebrot:
1 pebrot o una llauna de pebrot
1 bric de crema de llet 200 cl.
oli, sal, sucre i pebre
SALSA DE PEBROT
Encenem el forn al màxim per escalfar-lo. Mentre s'escalfa agafem una plàtera petita d'anar al forn i tallem el pebrot i li traiem les llavors de dins. El tallem a trossos sense pelar-lo, el posem a dins la plàtera amb sal, una mica de sucre, pebre i un raig d'oli. Ho tindrem uns 20 minuts al forn mig 200º. Traieu el pebrot del forn i el poseu en un got batedor. El passeu pel turmix amb la crema de llet fins que quedi una salsa ben fina.
Mentres el pebrot és al forn podem posar una olla al foc amb agua ben abundant i sal. Quan bulli hi tirem els espaguetis i els deixem coure el temps que indica l'envàs. Tenim 10 minuts més o menys per anar a llegir el diari o preparar un segon plat, podrien ser els filets de gall dindi de l'altre dia i amb una fornada mateu dos ocells d'un tret.
Passat aquest temps retireu els espaguetis del foc i hi poseu una mica d'aigua freda per parar l'ebullició.
Els escorreu ben escorreguts i els poseu en una plàtera amb la salsa per sobre.
Els podeu servir amb formatge parmesà ratllat a taula per posar-se'n cadascú al gust.
a
11:04
dijous, 24 de febrer del 2011
filet de gall dindi al forn
CARNS CAIGUDES EN DESGRÀCIA
Hi ha carns que estan com en desgràcia, no sabem com fer-les. Aquest és el cas del gall dindi, clar com que nosaltres no tenim el dia de Acción de Gracias no sabem quan fer-lo.
Doncs bé, resulta que el gall dindi a part de ser una carn que surt molt bé de preu és molt sana. Té molt poc greix i és molt adequada per fer dieta. El pit de gall dindi el podem demanar tallat molt prim i fer-lo rebossat, i també el podem demanar tallat no tan prim i fer-lo a la planxa.
Avui us donaré una recepta molt fàcil per fer el pit de gall dindi.
INGREDIENTS:
4 filets de pit de gall dindi (tallats no massa prims)
sal
herbes
oli
4 talls de formatge de cabra fresc
Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.
Agafem una plàtera de forn i hi posem els filets de gall dindi. Els amanim amb una mica de sal i les herbes. A sobre hi posem uns talls prims de formatge de cabra fresc que cobreixin el tall i hi posem un raig d'oli per sobre.
Ho posem al forn i abaixem el forn fins a 220º, al mig del forn i ho deixem uns 7 minuts. No s'ha de deixar massa estona sino ens quedaria dur. I ja està tota la feina feta! Bon profit!
Hi ha carns que estan com en desgràcia, no sabem com fer-les. Aquest és el cas del gall dindi, clar com que nosaltres no tenim el dia de Acción de Gracias no sabem quan fer-lo.
Doncs bé, resulta que el gall dindi a part de ser una carn que surt molt bé de preu és molt sana. Té molt poc greix i és molt adequada per fer dieta. El pit de gall dindi el podem demanar tallat molt prim i fer-lo rebossat, i també el podem demanar tallat no tan prim i fer-lo a la planxa.
Avui us donaré una recepta molt fàcil per fer el pit de gall dindi.
INGREDIENTS:
4 filets de pit de gall dindi (tallats no massa prims)
sal
herbes
oli
4 talls de formatge de cabra fresc
Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.
Agafem una plàtera de forn i hi posem els filets de gall dindi. Els amanim amb una mica de sal i les herbes. A sobre hi posem uns talls prims de formatge de cabra fresc que cobreixin el tall i hi posem un raig d'oli per sobre.
Ho posem al forn i abaixem el forn fins a 220º, al mig del forn i ho deixem uns 7 minuts. No s'ha de deixar massa estona sino ens quedaria dur. I ja està tota la feina feta! Bon profit!
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
carn,
gall dindi,
ràpida
a
18:18
dilluns, 21 de febrer del 2011
sopa de ceba
MES APROFITAMENT QUE ENCARA HI HA CRISIS
Hi ha la versió "pija" de la sopa de ceba que un dia ja la farem, amb una casoleta i gratinada amb formatge i tot, ui sí ! que pija!... però avui us diré la versió més casolana, recepta familiar. Això em recorda molt sopars a casa meva. Era un plat molt recurrent.
En realitat és una sopa per aprofitar el pa que se'ns ha fet sec. Feta amb ingredients que tenim normalment a casa. Per donar-hi una certa gràcia hi posem unes mandonguilles, però també hi poden posar un ou dur a trossos i una mica de pernil, o unes xips de moniato en plan vegetarià...
Hi ha la versió "pija" de la sopa de ceba que un dia ja la farem, amb una casoleta i gratinada amb formatge i tot, ui sí ! que pija!... però avui us diré la versió més casolana, recepta familiar. Això em recorda molt sopars a casa meva. Era un plat molt recurrent.
En realitat és una sopa per aprofitar el pa que se'ns ha fet sec. Feta amb ingredients que tenim normalment a casa. Per donar-hi una certa gràcia hi posem unes mandonguilles, però també hi poden posar un ou dur a trossos i una mica de pernil, o unes xips de moniato en plan vegetarià...
INGREDIENTS:
Pa sec unes 4 o 5 trossos no gaire grans
2 cebes una mica grans
sal i oli
opcional: mandonguilles, xips de moniato, ou dur...
En una olla hi posem un litre i mig d'aigua i la posem al foc. Agafem les cebes i les pelem i les tallem a quatre trossos. Les posem dins l'olla junt amb el pa i una mica de sal. Quan l'aigua bull, abaixem el foc i hi afegim un bon raig d'oli.
Ho deixem fins que la ceba estigui cuita i el pa estigui practicament desfet. Ho passem tot pel turmix, que quedi ben fi.
Es pot servir amb els diferents acompanyaments opcionals. Si hi posem mandonguilles: primer les fregim i quan la sopa estigui passada pel turmix les tirem a dins.
Una sopa bona, barata, fàcil i ràpida. Proveu-la.
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
ràpida,
sopes,
tuper calent,
tuper fred
a
14:43
dimecres, 16 de febrer del 2011
flam
FLAM AMB COSES
"Aquestes galetes que has comprat no m'agraden", "aquestes madalenes ja no estan tendres", "això ja no és un panetone ni res"...
Cap problema, cap problema i cap problema. Torna :::: "La cuina de l'aprofitament!!!!!!
Doncs sí, tots aquests saldos de cuina que ronden un temps per l'armari sense gaire èxit, ara poden ser aprofitats.
Com? Doncs camuflats dins d'un flam. El flam és un postre que no costa de fer i que admet diverses versions. El típic es fa només amb els ous la llet i el sucre. Però si hi posem coco ratllat serà de coco. Si hi posem cafe, enlloc de tota la llet, serà de café, si el fem amb pomes...
avui el farem amb saldos d'esmorzars.
| Aquet és amb madalenes fracasades i poma |
INGREDIENTS:
3 ous
1/2 l. de llet
3 cullerades de sucre de les de sopa
caramel líquid
els saldos que tingueu: madalenes, melindros, galetes, mona, pa... Més o menys 4 madalenes per aquesta quantitat. També si pot posar poma.
Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.
Agafem un motllo que vagi bé per fer flam i li posen al fons el caramel líquid ben repartit.
Després pasem els ous el sucre i la llet per la batedora. Distribuim els tropezones que tingueu (madalenes, galetes, etc) pel fons del motlle ben esmicolats i li tireu els ous batuts per sobre.
Ho poseu al forn màxim al bany maria, o sigui dins d'una plata més gran amb aigua, i ho deixeu uns 35 minuts. L'heu de treure quan es vegi que està ben quallat i no és gens líquid.
Abans de tombar-lo heu d'esperar que es refredi bé, si ho feu quan està tebi es podria trencar.
| flams al bany maria abans de posar al forn |
| flams al bany maria després d'estar al forn |
a
20:15
dilluns, 14 de febrer del 2011
sípia amb mandonguilles
CONCEPTES DE CUINA MOLT CATALANS
Hi ha un concepte molt català que és la picada. Abans es feien amb un morter i la mà de morter. Ara ja tenim el turmix que ens fa la feina, encara que els més puretes diuen que no queda igual. Home! No cal que siguem masoquistes jo sóc partidària de facilitar-nos la feina al màxim, ja ho sabeu. Per això també us diré que no cal que feu les mandonguilles vosaltres mateixos, busqueu una bona cansaladeria o carnisseria que les facin bé.
L'altre concepte és el d'esqueixar les patates. Doncs sí, quan tallem patates per fer un guisat, les hem d'esqueixar, d'aquesta manera perden fécula i la deixen en el suc, de forma que el suc se'ns fa més espès.
La manera d'esuqeixar les patates és de tallar-les normalment pel mig i després a quartos i quan anem a tallar-les per última vegada les comencem a tallar amb el ganivet però l'ultim cm el tallem amb la mà fent un clec, de forma que sembla que l'hagis estripat. Veureu que queden mal tallades, rugoses, per aquí és per on sortirà la fècula.
INGREDIENTS:
1 sípia petita
8 mandonguilles
1 ceba petita
1/2 got de vi blanc
1 fulla de llorer
2 patates
100 grs de pèsols
1 tros de xocolata negra com de 2 cms per 2 cms
1 all
1 carquinyoli
6 avellanes
Agafem una paella petita i li posem oli abundant, que ens permeti fregir les mandonguilles només tombant-les una vegada. Quan l'oli sigui ben calent hi posem les mandonguilles i les fregim de sobre i de sota. Les retirem.
En una cassola fonda hi posem una mica de l'oli de fregir les mandonguilles i hi posem la sípia triada i feta a quadrats petits.
Quan la sípia comença a petar li tirem la ceba tallada a trossos ben petits, i quan sigui cuita li posem el mig got de vi i la fulla de llorer. Hi posem també les mandonguilles i quan el vi ja s'hagi reduit li tirem les patates pelades i tallades a quadrats de 3 x 3 cms esqueixades i els pèsols. Aleshores li afegim aigua fins que cobreixi quasi del tot, no ho ha de cobrir del tot. Ho deixem a foc mig 30 minuts.
Mentrestant preparem la picada. Pelem l'all i les avellanesi ho posem en un pot de turmix. Li afegim el carquinyoli i la xocolata i una mica de suc de la cassola. Ho passem tot junt pel turmix i quan falti 5 minuts per apagar el foc li afegim la picada a la cassola i ho remenem perquè s'escampi bé. Apaguem el foc i ho deixem reposar 10 minuts, el temps de parar taula i preparar una sopa de meló de primer, no?
Hi ha un concepte molt català que és la picada. Abans es feien amb un morter i la mà de morter. Ara ja tenim el turmix que ens fa la feina, encara que els més puretes diuen que no queda igual. Home! No cal que siguem masoquistes jo sóc partidària de facilitar-nos la feina al màxim, ja ho sabeu. Per això també us diré que no cal que feu les mandonguilles vosaltres mateixos, busqueu una bona cansaladeria o carnisseria que les facin bé.
L'altre concepte és el d'esqueixar les patates. Doncs sí, quan tallem patates per fer un guisat, les hem d'esqueixar, d'aquesta manera perden fécula i la deixen en el suc, de forma que el suc se'ns fa més espès.
La manera d'esuqeixar les patates és de tallar-les normalment pel mig i després a quartos i quan anem a tallar-les per última vegada les comencem a tallar amb el ganivet però l'ultim cm el tallem amb la mà fent un clec, de forma que sembla que l'hagis estripat. Veureu que queden mal tallades, rugoses, per aquí és per on sortirà la fècula.
1 sípia petita
8 mandonguilles
1 ceba petita
1/2 got de vi blanc
1 fulla de llorer
2 patates
100 grs de pèsols
1 tros de xocolata negra com de 2 cms per 2 cms
1 all
1 carquinyoli
6 avellanes
Agafem una paella petita i li posem oli abundant, que ens permeti fregir les mandonguilles només tombant-les una vegada. Quan l'oli sigui ben calent hi posem les mandonguilles i les fregim de sobre i de sota. Les retirem.
En una cassola fonda hi posem una mica de l'oli de fregir les mandonguilles i hi posem la sípia triada i feta a quadrats petits.
Quan la sípia comença a petar li tirem la ceba tallada a trossos ben petits, i quan sigui cuita li posem el mig got de vi i la fulla de llorer. Hi posem també les mandonguilles i quan el vi ja s'hagi reduit li tirem les patates pelades i tallades a quadrats de 3 x 3 cms esqueixades i els pèsols. Aleshores li afegim aigua fins que cobreixi quasi del tot, no ho ha de cobrir del tot. Ho deixem a foc mig 30 minuts.
Mentrestant preparem la picada. Pelem l'all i les avellanesi ho posem en un pot de turmix. Li afegim el carquinyoli i la xocolata i una mica de suc de la cassola. Ho passem tot junt pel turmix i quan falti 5 minuts per apagar el foc li afegim la picada a la cassola i ho remenem perquè s'escampi bé. Apaguem el foc i ho deixem reposar 10 minuts, el temps de parar taula i preparar una sopa de meló de primer, no?
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
mandonguilles,
peix,
per a nota,
tuper calent
a
19:52
dijous, 10 de febrer del 2011
coquilles Saint Jacques
CUINA D'APROFITAMENT
Ara que ja teniu moltes receptes per fer de peix al forn, o fins i tot el podeu fer al vapor un dia, resulta que no calculem bé i ens sobra peix, n'hem fet més del que hem menjat. AH!! que això no us passa perquè en temps de crisi el que feu és comprar just i no se què.
Però penseu que si un dia trobeu un lluç sencer que està bé de preu, és millor comprar-lo senser que comprar dues rodanxes, estalviareu comprant-lo sencer.
I ara vaig al que ens interessa, si quan el fem ens en sobre... No patiu! Es pot reaprofitar! El podem reciclar sense problemes. La forma més coneguda és fent croquetes , que un dia ja en parlarem. Però avui us en explicaré una altra.
INGREDIENTS:
Peix que ens ha sobrat de fer al forn
Unes gambetes o llagostins congelats (no poso la quantitat, que és cuina d'aprofitament)
o
Uns musclos comprats i fets al vapor uns 150 grs. (els musclos van a 3 euros el quilo o menys)
LLet
Farina
Formatge ratllat emmental
una mica de mantega
sal i pebre
1/2 ceba petita
Engeguem el forn al màxim perquè es vagi pre-escalfant.
Agafem la ceba la pelem i la tallem a trossets petits. Si tenim llagostins a gambetes les pasem per la paella amb una mica d'oli abans de posar-hi la ceba i les retirem. Posem la ceba a la paella que vagi fent, a foc mig. Quan estigui tova hi afegim el peix que ens ha sobrat a trossos no molt petits i les gambetes o els musclos ja oberts (si hi poseu musclos penseu a treure'ls hi el fregall que es molt desagradable).
Per fer els MUSCLOS AL VAPOR:
Agafem els musclos i els netegem una mica, tot depén del grau d'exigència de cadascú, que consti que als restaurants els netegen molt poc. Els posem en una cassola i els esquitxem d'aigua tres vegades i els hi afegim una fulla de llorer. Posem la cassola ben tapada al foc i en 5 minuts els musclos ja s'han obert tots i ja estan fets. Un magnífic segon plat també si voleu!!
Tornem a la paella i li afegim dues cullerades de farina, deixem que la farina s'escalfi bé. Després hi afegim dos gots de llet, no gaire grans. Això ens farà com una beixamel que amalgamarà tot plegat. Hi tirem una mica de sal i pebre. Quan hagi espessit una mica ja es pot apagar, si ho trobem massa espès sempre s'hi pot afegir una mica de llet.
Repartim aquesta massa amb dos platetes planes, com per fer ous al plat i hi posem el formatge ratllat per sobre i dos trossets de mantega a sobre de tot.
Ho gratinem al form uns 10 minuts màxim.
Ara que ja teniu moltes receptes per fer de peix al forn, o fins i tot el podeu fer al vapor un dia, resulta que no calculem bé i ens sobra peix, n'hem fet més del que hem menjat. AH!! que això no us passa perquè en temps de crisi el que feu és comprar just i no se què.
Però penseu que si un dia trobeu un lluç sencer que està bé de preu, és millor comprar-lo senser que comprar dues rodanxes, estalviareu comprant-lo sencer.
I ara vaig al que ens interessa, si quan el fem ens en sobre... No patiu! Es pot reaprofitar! El podem reciclar sense problemes. La forma més coneguda és fent croquetes , que un dia ja en parlarem. Però avui us en explicaré una altra.
INGREDIENTS:
Peix que ens ha sobrat de fer al forn
Unes gambetes o llagostins congelats (no poso la quantitat, que és cuina d'aprofitament)
o
Uns musclos comprats i fets al vapor uns 150 grs. (els musclos van a 3 euros el quilo o menys)
LLet
Farina
Formatge ratllat emmental
una mica de mantega
sal i pebre
1/2 ceba petita
Engeguem el forn al màxim perquè es vagi pre-escalfant.
Agafem la ceba la pelem i la tallem a trossets petits. Si tenim llagostins a gambetes les pasem per la paella amb una mica d'oli abans de posar-hi la ceba i les retirem. Posem la ceba a la paella que vagi fent, a foc mig. Quan estigui tova hi afegim el peix que ens ha sobrat a trossos no molt petits i les gambetes o els musclos ja oberts (si hi poseu musclos penseu a treure'ls hi el fregall que es molt desagradable).
Per fer els MUSCLOS AL VAPOR:
Agafem els musclos i els netegem una mica, tot depén del grau d'exigència de cadascú, que consti que als restaurants els netegen molt poc. Els posem en una cassola i els esquitxem d'aigua tres vegades i els hi afegim una fulla de llorer. Posem la cassola ben tapada al foc i en 5 minuts els musclos ja s'han obert tots i ja estan fets. Un magnífic segon plat també si voleu!!
Tornem a la paella i li afegim dues cullerades de farina, deixem que la farina s'escalfi bé. Després hi afegim dos gots de llet, no gaire grans. Això ens farà com una beixamel que amalgamarà tot plegat. Hi tirem una mica de sal i pebre. Quan hagi espessit una mica ja es pot apagar, si ho trobem massa espès sempre s'hi pot afegir una mica de llet.
Repartim aquesta massa amb dos platetes planes, com per fer ous al plat i hi posem el formatge ratllat per sobre i dos trossets de mantega a sobre de tot.
Ho gratinem al form uns 10 minuts màxim.
a
14:02
dimarts, 8 de febrer del 2011
arròs a la cassola
DIJOUS PAELLA
A molts restaurants de menu dijous fan paella, doncs nosaltres també. La veritat és que la paella o l'arròs a la cassola, que fa més català, és un plat que fa diumenge. És més jo el faig els diumenges i no els dijous, però feu-lo el dia que us vagi bé, no discutirem per això!
És un plat perfecte per fer el diumenge perquè va bé tenir una part ja preparada i acabar-lo de fer en 20 minuts a última hora. Un plat perfecte per si te'n vas a caminar, al museu o a l'Ikea perquè tenen obert...
Com sempre, és un plat que admet molts ingredients i s'ha de fer al gust de cadascú. De tall hi podeu posar el que vulgueu de carn o de peix, musclos, cloïses, bacallá... De verdura també: coliflor, espàrrecs, carxofes, bolets... Les variants són infinites.
La recepta que us donaré és una barreja de tradició familiar, els ingredients són de la part Valls i la manera de coure'l de la part Escribano.
Sempre que faig arròs recordo al meu pare, a ningú no li sortia l'arròs com a ell!
INGREDIENTS: (Aquesta vegada per 4 persones)
4 tasses d'arròs rodó
1 sípia no molt gran
8 llagostins o escamarlans
4 tallets de pollastre
4 tallets de costella de porc
1 butifarra crua tallada en 8 trossos
4 tallets de conill si us agrada
100 grs de pèsols congelats
2 carxofes
10 mongetes tendres
1 pebrot vermell gran
1 pebrot verd petit
1/2 pot de tomàquet triturat, uns 200 ml.
1 dent d'all
1/2 ceba petita
1 ram generòs de julivert
2 bricks de caldo de peix que sigui bó (si feu un arròs només de carn poseu-hi caldo de carn o aigua només)
Primer de tot el que farem es preparar bé tots els ingredients.
Pelem la sípia i la tallem a quadrats petits.
Tallem mig pebrot vermell i el pebrot verd a quadrats petits, les mongetes tendres també, les carxofes ben triades i tallades en quatre trossos. Les carxofes les cobrim d'aigua i hi posem una bona branca de jullivert, d'aquesta manera no es posaran negres.
Posem el caldo en una olla perquè s'escalfi, a foc suau.
Agafem una paella i la posem al foc amb un raig d'oli que no arribi a cobrir el fons. Hi posem els llagostins i els treiem de seguida. Només volem que l'oli s'impregni del cap dels llagostins.
Després hi afegim tota la carn, previament ja salada, el pollastre, el conill, la butifarra, la costella de porc, i els anem tombant de tot arreu perquè es facin rossos. El foc sempre ha d'anar viu per fer l'arròs.
Quan la carn ja està feta hi afegim la sípia.
Mentrestant posem en un pot de triturar amb el turmix el tomàquet triturat, el julivert, l'all, la ceba, l'altre mig pebrot vermell tallat a trossos i una mica de sal. Ho triturem.
Quan la sípia ja peta, ja ho veureu, hi posem totes les verdures, la mongeta tendre, els pebrots i les carxofes. Salem les verdures a la paella.
Al cap de poc ja hi podem afegir els pèsols i el tomàquet triturat amb tot el demés. El secret vé aquí precisament. Aquest sofregit s'ha de fer molt, ha de quedar tot com de color fosc i molt espés, no líquid, ha de quedar com fet una massa tot junt.
Un cop el sofregit ja està ben fet és el moment d'apagar el foc si no volem menjar-nos ja la paella. D'aquesta manera es pot deixar hores, o fins i tot guardar-ho a la nevera en un tuper d'un dia per l'altre.
Quan la vulguem continuar es tracta d'afegir-hi l'arròs sempre amb el foc ben viu, com hem dit, i el caldo. Per cada tassa d'arròs que hi posem hem de posar tres cullerots, d'escudellar sopa, de caldo.
Si volem que ens quedi un arròs caldòs n'hi posarem 5 de cullerots per cada tassa i el farem 20 minuts sense reposar. Posem els llagostins ben escampats a sobre de l'arròs, si hi vulguèssiu posar musclos o cloïses també seria el moment de posar-los.
Si el volem normal, no un arròs caldós, el deixarem que cogui 10 minuts i abans d'apagar el foc taparem bé la paella, de forma que no s'escapi vapor i la deixem amb el foc apagat deu minuts més reposant i ja estarà!
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
arròs,
per a nota,
tuper calent,
tuper fred
a
11:14
dissabte, 5 de febrer del 2011
crema d'espàrrecs
SOPES CALENTONES
Hi ha diferents versions de sopes de verdures. Us donarés una recepta per fer una crema d'espàrrecs que mai més en tornareu a menjar de sobre.
Que consti que jo n'havia menjat moltes de sobre però no sabia com fer-me una sopa que fos bona.
Amb aquesta recepta no us hi podeu resistir. Proveu-la!
Hi ha diferents versions de sopes de verdures. Us donarés una recepta per fer una crema d'espàrrecs que mai més en tornareu a menjar de sobre.
Que consti que jo n'havia menjat moltes de sobre però no sabia com fer-me una sopa que fos bona.
Amb aquesta recepta no us hi podeu resistir. Proveu-la!
INGREDIENTS:
1 manat d'espàrrecs verds
1 gra d'all
5 cullerades de farina d'arròs o maicena (cullera de sopa)
sal i oli
Agafem una cassola baixa prou ample perquè hi càpiguen els espàrrecs, l'omplin d'aigua per cobrir just els espàrrecs, més o menys un litre, i la posem al foc.
Mentrestant agafem els espàrrecs i els hi tallem només la part blanca més dura. Els netegem i quan l'aigua de la cassola bulli hi posem els espàrrecs. Els deixem bullir uns 7 minuts.
Mentrestant en una olla no molt profunda hi posem un raig d'oli i hi posem un all ben trinxat.
Quan hagi passat el temps traiem els espàrrecs de l'aigua, però atenció que aprofitarem el caldo de bullir els espàrrecs, no el llenceu.
Tallem els espàrrecs a trossos no molt petits, si l'últim tros és massa fibròs no l'aprofitem.
Posem ara una olla fonda al foc amb l'oli hi saltem rapidament primer una mica l'all trinxat i deseguida li posem els trossos d'espàrrecs. Els donem unes quantes voltes i els deixem a foc baix tapats uns 7 minuts més. Un cop passat aquest temps hi afegim el caldo d'haver-los bullit i apugem el foc una mica. Al cap de 3 minuts de bullir hi posem les cullerades de farina d'arròs o maicena i ho remenem bé perquè no es facin grumolls i després de tres minuts ja es pot apagar.
Passem tota la sopa pel túrmix fins que ens quedi una crema ben fina.
Es pot servir amb crostonets de pa que es poden comprar ja fets i n'hi ha de molts gustos: d'all i julivert, de formatge, de bacó...
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
espàrrecs,
sopes,
tuper calent,
tuper fred,
verdures
a
16:55
dimarts, 1 de febrer del 2011
pasta amb bròquil
FÀCIL, FÀCIL I MENGEU VERDURES QUE NO PASSA RES...
Jo us vaig donant idees per disfressar coses. De totes maneres aquesta és una recepta típica d'Itàlia, de la zona de la Puglia. Allà ho fan amb un tipus de pasta molt especial que la fan artesanalment donant-li la forma amb les mans. La pasta es diu orechiette, tenen forma d'orelletes petites. Però vosaltres la podeu fer amb qualsevol altra pasta que trobeu aquí, que tingui una forma semblant.
Total que és una manera de menjar bròquil més agradable, per si un cas no us agrada gaire el tema verd en general.
INGREDIENTS:
175 g de pasta (margarites, cargols, tirabuixons, macarrons petits, ...)
1/2 bròquil verd català (res de romanescus)
1 gra d'all gran
sal i oli
Posem una olla al foc amb sal. Mentrestant triem el bròquil. Hem d'anar tallant les flors sense aprofitar massa els tronxos, just per poder tallar bé les flors. Ja ho sé que el bròquil no te flors, em refereixo a la part que fa aquelles formes que... ja m'enteneu!
Quan l'aigua bulli li tirem el bròquil tallat per poms , si algun pom es massa gran el partim en dos. En 10 o 15 minuts ja estarà cuit. Ho notarem perquè quan punxem amb una forquilla no ofereix resistència.
Mentrestant agafem una altra olla gran i la posem al foc amb aigua i sal i esperem que bulli. Quan l'aigua bulli hi tirem la pasta i la fem el temps que ens indiqui l'envàs.
Agafem el gra d'all, el pelem i el tallem a trossos ben petits.
Quan el bròquil ja està cuit l'escorrem ben escorregut. Posem una paella al foc amb oli que cobreixi el fons i l'all trossejat. Li donem dues voltes ràpides a l'all i hi afegim el bròquil. Només s'ha de barrejar tot bé i es pot apagar al cap d'uns segons.
Un cop feta la pasta l'escorrem bé. Recordeu de parar la cocció amb un bon raig d'aigua freda abans d'escorrer-la, així no quedarà enganxosa. La tirem a la paella amb el bròquil, ho remenem tot junt i ja està.
Jo us vaig donant idees per disfressar coses. De totes maneres aquesta és una recepta típica d'Itàlia, de la zona de la Puglia. Allà ho fan amb un tipus de pasta molt especial que la fan artesanalment donant-li la forma amb les mans. La pasta es diu orechiette, tenen forma d'orelletes petites. Però vosaltres la podeu fer amb qualsevol altra pasta que trobeu aquí, que tingui una forma semblant.
Total que és una manera de menjar bròquil més agradable, per si un cas no us agrada gaire el tema verd en general.
INGREDIENTS:
175 g de pasta (margarites, cargols, tirabuixons, macarrons petits, ...)
1/2 bròquil verd català (res de romanescus)
1 gra d'all gran
sal i oli
Posem una olla al foc amb sal. Mentrestant triem el bròquil. Hem d'anar tallant les flors sense aprofitar massa els tronxos, just per poder tallar bé les flors. Ja ho sé que el bròquil no te flors, em refereixo a la part que fa aquelles formes que... ja m'enteneu!
Quan l'aigua bulli li tirem el bròquil tallat per poms , si algun pom es massa gran el partim en dos. En 10 o 15 minuts ja estarà cuit. Ho notarem perquè quan punxem amb una forquilla no ofereix resistència.
Mentrestant agafem una altra olla gran i la posem al foc amb aigua i sal i esperem que bulli. Quan l'aigua bulli hi tirem la pasta i la fem el temps que ens indiqui l'envàs.
Agafem el gra d'all, el pelem i el tallem a trossos ben petits.
Quan el bròquil ja està cuit l'escorrem ben escorregut. Posem una paella al foc amb oli que cobreixi el fons i l'all trossejat. Li donem dues voltes ràpides a l'all i hi afegim el bròquil. Només s'ha de barrejar tot bé i es pot apagar al cap d'uns segons.
Un cop feta la pasta l'escorrem bé. Recordeu de parar la cocció amb un bon raig d'aigua freda abans d'escorrer-la, així no quedarà enganxosa. La tirem a la paella amb el bròquil, ho remenem tot junt i ja està.
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
bròquil,
pasta,
tuper calent,
tuper fred,
verdures
a
11:49
divendres, 28 de gener del 2011
peix amb romesco
MÉS PEIX AL FORN
No tinc temps de cuinar! És que jo no tinc temps! Ja ho sabem. Ningú té temps per cuinar. Per això s''agraeixen les receptes ràpides i que resulten. Són receptes que no porten feina i mentre es van fent podem preparar un primer plat.
L'única dificultat és coure el peix el temps just. Si el peix es fa massa queda massa sec. Em prometeu que el provareu de fer? Aquesta recepta de lluç al forn és un éxit assegurat!!
INGREDIENTS:
1 llom de lluç (la part de dalt del lluç sense espina. Com sempre també es pot fer amb filets de llobarro , orada, rap, etc)
30 ametlles torrades pelades
2 dents d'all
1/2 got de vi negre
1 llauna de tomàquet cru triturat
oli, sal, pebre i un polsim de sucre
Comencem engegant el forn al màxim per pre-escalfar-lo.
En una paella posem oli que cobreixi el fons i hi posem les ametlles i els alls filetejats perquè es dauri tot plegat, sempre remenant perquè no es cremin.
Un cop daurats s'hi afegeix la llauna de tomàquet i el mig got de vi negre. S'hi posa sal i sucre i es deixa a foc mig baix, anant remenant de tant en tant.
Agafem els lloms del lluç i els hi posem sal i pebre. Mentre podem anar preparant coses del primer plat.
Un cop la salsa de tomàquet ja es nota cuita, ja ens ha canviat de color i s'ha espessit, compteu uns 8 a 10 minuts, la treiem de la paella i ho passem tot pel turmix, que quedi una salsa ben fina.
Agafem la plata d'anar al forn i hi disposem unes quantes cullerades de la salsa i l'escampen una mica. A sobre hi posem el llom de lluç i l'acabem de cobrir amb tota la salsa.
El posem al forn a 200º uns deu minuts com a màxim. Si en feu més quantitat haureu de deixar-ho més estona. I si feu filets d'orada més aviat petita amb menys temps en tindreu prou, uns 7 minuts.
Aprofiteu aquests deu minuts per acabar de fer el primer plat. En vint minuts podeu tenir un primer i un segon preparat!!
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
peix,
tuper calent,
tuper fred
a
15:41
dissabte, 22 de gener del 2011
pastís de pastanaga
TEMPS!
Sí, temps i ganes d'embrutar, són les dues coses que es necessiten per fer pastissos. O potser m'ho sembla a mi, que es necessita més temps que per cuinar qualsevol plat?.... La veritat és que no m'agrada fer pastissos. Com que no m'agrada el dolç... és com si no em compensés passar-me una estona fent una cosa de la qual després no en gaudiré... gaire.
La qüestió és que si us agrada fer pastissos us proposo aquest de pastanaga, és laboriòs però el resultat és boníssim i trobo que és molt original, ja ho veureu. Com que ara fa fred, és una bona manera de passar la tarda.
INGREDIENTS:
150 grs de sucre moreno
50 grs de sucre
240 ml d'oli de girasol
3 ous
la pell ratllada d'una taronja (sobretot només la part taronja, la part blanca és amargant)
1 culleradeta de canyella mólta
1/2 cullerada de gingebre molt o bé 1 cullerada de gingebre fresc ratllat (se li ha de treure la pell primer)
230 grs de farina amb mig sobre de llevat en pols
2 pastanagues grans ratllades (es poden comprar ja ratllades per no tenir tanta feina)
90 grs de nous esmicolades
per la cobertura:
200 grs de formatge cremòs (philadelphia per exemple)
1 cullerada de suc de llimona
90 grs de sucre glass
Escalfem el forn a 180 º i engrassem un motlle o li posem paper vegetal perquè no s'enganxi la massa.
Barregem el sucre, l'oli i els ous. Quan el soroll de sucre ja no se senti tant, quan ja no sembli que hi ha vidres trencats, afegim la ratlladura de la pell de taronja, la canyella i el gingebre. Tamissem per sobre la farina, això vol dir anar afegint la farina però passada primer per un colador ben fi i l'anem deixant anar a la massa com una pluja fina de farina. D'aquesta manera no es faran grumolls. Tot això sempre sense parar de remenar. Finalment hi afegim les nous i la pastanaga.
Ho posem tot al motlle i ho posem al forn 1 hora o fins que li clavem un punxó i surti ben net, sense ni una mica de massa.
Un cop estigui fred el desmotllem i el cobrim per sobre i els costats amb la cobertura feta amb el suc de llimona, el sucre glass i el formatge cremòs.
El podem guarnir amb el que vulguem, virutes de xocolata, mitges nous, cors de colors, lacasitos... el que vulgueu.
Recepta treta del llibre "500 pasteles" que em va regalar la meva neboda Mireia.
150 grs de sucre moreno
50 grs de sucre
240 ml d'oli de girasol
3 ous
la pell ratllada d'una taronja (sobretot només la part taronja, la part blanca és amargant)
1 culleradeta de canyella mólta
1/2 cullerada de gingebre molt o bé 1 cullerada de gingebre fresc ratllat (se li ha de treure la pell primer)
230 grs de farina amb mig sobre de llevat en pols
2 pastanagues grans ratllades (es poden comprar ja ratllades per no tenir tanta feina)
90 grs de nous esmicolades
per la cobertura:
200 grs de formatge cremòs (philadelphia per exemple)
1 cullerada de suc de llimona
90 grs de sucre glass
Escalfem el forn a 180 º i engrassem un motlle o li posem paper vegetal perquè no s'enganxi la massa.
Barregem el sucre, l'oli i els ous. Quan el soroll de sucre ja no se senti tant, quan ja no sembli que hi ha vidres trencats, afegim la ratlladura de la pell de taronja, la canyella i el gingebre. Tamissem per sobre la farina, això vol dir anar afegint la farina però passada primer per un colador ben fi i l'anem deixant anar a la massa com una pluja fina de farina. D'aquesta manera no es faran grumolls. Tot això sempre sense parar de remenar. Finalment hi afegim les nous i la pastanaga.
Ho posem tot al motlle i ho posem al forn 1 hora o fins que li clavem un punxó i surti ben net, sense ni una mica de massa.
Un cop estigui fred el desmotllem i el cobrim per sobre i els costats amb la cobertura feta amb el suc de llimona, el sucre glass i el formatge cremòs.
El podem guarnir amb el que vulguem, virutes de xocolata, mitges nous, cors de colors, lacasitos... el que vulgueu.
Recepta treta del llibre "500 pasteles" que em va regalar la meva neboda Mireia.
a
21:22
dijous, 20 de gener del 2011
cigrons amb espinacs
LLEPAFILS
L'altre dia tenia previst fer cigrons amb espinacs, però venia la meva nebodeta a dinar, la Mireia de 28 anys. Me'n vaig recordar que no li agraden el cigrons, és un detall recordar el que li agrada o no als convidats. Però després de dubtar i de comentar-li el menú i no dir-me res, vaig tirar endavant amb el pla que tenia.
La qüestió és que li va encantar el plat, em deia que els cigrons quedaven dissimulats.
Crec que hem de buscar la manera de fer els aliments perquè ens agradin. Jo no menjo mai meló, no el suporto, però en canvi menjo sopa de meló!
Aquí teniu aquesta recepta apte fins i tot pels que no els agraden els cigrons, o els espinacs, que tot pot ser! I si us animeu us en proposo més: cigrons amb bledes, mongetes amb cloïsses, pasta e fagioli, llenties estofades. Totes són de llegum per menjar amb cullera.
INGREDIENTS:
1/2 quilo de cigrons cuits
2 manats d'espinacs
1 ceba molt petita
1 tomàquet
1 ramet de julivert (tres o quatre branques)
1 grapat de pinyons
1 all
1 llesca de pa dur prima
Netegem bé els espinacs sota el raig d'aigua perquè solen portar molta terra. Ara també n'és temps. Els hi treiem els tronxos i les fulles trencades o una mica grogues.
Pelem i piquem la ceba a trossos ben petits. Ratllem el tomàquet.
En una cassola hi posem una mica d'oli, quan estigui calent hi posem l'all filetejat, els pinyons, la llesca de pa i ho daurem tot plegat. A última hora hi tirem el ramet de julivert i ho treiem del foc deixant l'oli a la cassola. Ho podeu posar en un pot de turmix per fer servir després.
Posem en l'oli de la cassola la ceba tallada i la fem a foc mig fins que es torni transparent. Després hi afegim el tomàquet ratllat i hi afegim sal i una mica de sucre.
Quan el tomàquet estigui cuit, ja hagi canviat de color, hi afegim els espinacs. Penseu a posar-ho en una cassola gran perquè hi càpiguen. Primer ocupen molt d'espai i després es van reduint.
Quan tenim els espinacs tous hi posem els cigrons i un got gran d'aigua.
Agafem el pot del turmix amb els ingredients que teníem reservats i afegim una mica d'aigua de la cassola junt amb tres o quatre cigrons i ho passem tot plegat pel turmix. Podríem dir que això serà una picada, però cuita, no amb ingredients crus.
Quan ho hem passat tot bé pel turmix ho afegim a la cassola i apaguem el foc i ho deixem tapat. Tasteu-ho de sal abans d'apagar el foc.
MIREIA ARA JA TE LA POTS FER TU A CASA, TE LA DEDICO. I TU TAMBÉ LAIA, QUE TAMPOC T'AGRADEN ELS CIGRONS, A TU! PETONETS!
L'altre dia tenia previst fer cigrons amb espinacs, però venia la meva nebodeta a dinar, la Mireia de 28 anys. Me'n vaig recordar que no li agraden el cigrons, és un detall recordar el que li agrada o no als convidats. Però després de dubtar i de comentar-li el menú i no dir-me res, vaig tirar endavant amb el pla que tenia.
La qüestió és que li va encantar el plat, em deia que els cigrons quedaven dissimulats.
Crec que hem de buscar la manera de fer els aliments perquè ens agradin. Jo no menjo mai meló, no el suporto, però en canvi menjo sopa de meló!
Aquí teniu aquesta recepta apte fins i tot pels que no els agraden els cigrons, o els espinacs, que tot pot ser! I si us animeu us en proposo més: cigrons amb bledes, mongetes amb cloïsses, pasta e fagioli, llenties estofades. Totes són de llegum per menjar amb cullera.
INGREDIENTS:
1/2 quilo de cigrons cuits
2 manats d'espinacs
1 ceba molt petita
1 tomàquet
1 ramet de julivert (tres o quatre branques)
1 grapat de pinyons
1 all
1 llesca de pa dur prima
Netegem bé els espinacs sota el raig d'aigua perquè solen portar molta terra. Ara també n'és temps. Els hi treiem els tronxos i les fulles trencades o una mica grogues.
Pelem i piquem la ceba a trossos ben petits. Ratllem el tomàquet.
En una cassola hi posem una mica d'oli, quan estigui calent hi posem l'all filetejat, els pinyons, la llesca de pa i ho daurem tot plegat. A última hora hi tirem el ramet de julivert i ho treiem del foc deixant l'oli a la cassola. Ho podeu posar en un pot de turmix per fer servir després.
Posem en l'oli de la cassola la ceba tallada i la fem a foc mig fins que es torni transparent. Després hi afegim el tomàquet ratllat i hi afegim sal i una mica de sucre.
Quan el tomàquet estigui cuit, ja hagi canviat de color, hi afegim els espinacs. Penseu a posar-ho en una cassola gran perquè hi càpiguen. Primer ocupen molt d'espai i després es van reduint.
Quan tenim els espinacs tous hi posem els cigrons i un got gran d'aigua.
Agafem el pot del turmix amb els ingredients que teníem reservats i afegim una mica d'aigua de la cassola junt amb tres o quatre cigrons i ho passem tot plegat pel turmix. Podríem dir que això serà una picada, però cuita, no amb ingredients crus.
Quan ho hem passat tot bé pel turmix ho afegim a la cassola i apaguem el foc i ho deixem tapat. Tasteu-ho de sal abans d'apagar el foc.
MIREIA ARA JA TE LA POTS FER TU A CASA, TE LA DEDICO. I TU TAMBÉ LAIA, QUE TAMPOC T'AGRADEN ELS CIGRONS, A TU! PETONETS!
dilluns, 17 de gener del 2011
quiche de carbassó
LES QUICHES
En realitat estaríem parlant d'una truita feta d'una altra manera, però clar els francesos li diuen quiche, ai sí, que fi! Ara amb totes les masses ja preparades tot això s'ha facilitat molt. Realment és un plat molt fàcil de fer. La fórmula sempre és la mateixa, l'ingredient principal, que canviarà segons la versió, i els ingredients de fons que sempre són els mateixos: la massa, els ous i la crema de llet.
Es poden fer quiches d'espinacs, de ceba, de bolets, la típica de bacon, de porros, de pebrots...
INGREDIENTS:
1 massa preparada de pasta brisa (marca La cocinera o Buitoni totes dues queden bones)
3 ous
2 carbassons grans o 3 de mitjans
200 ml. de crema de llet (1 brick petit)
de 30 a 50 grs de roquefort segons els gustos
oli, sal i pebre
Engeguem el forn al màxim, comencem com totes les receptes de forn.
Agafem els carbassons i els rentem bé, no cal que els pelem, iupi! Els tallem a talls ben prims, si pot ser com si fossim patates xips, com més primets, més es barrejaran i es faran més ràpid. Poseu una paella amb una mica d'oli i els carbassons tallats a foc mig i els anem remenant.
Posem la massa en un motlle rodó amb el mateix paper vegetal que porta així no s'enganxarà. Un cop posada al motllo la tapem amb paper de plata, ben enganxat a la massa, no per sobre el motllo, i la posem al forn uns 10 minuts a 200 º.
Mentre agafem un pot de trumix i hi posem els ous, la crema de llet, un polsim de sal i una mica de pebre i ho passem tot per la batedora.
Treiem el motllo del forn, li treiem el paper de plata de sobre i hi posem els carbassons a dins, escorrent l'oli. Amb aquests 10 minuts els carbassons s'hauran fet a la paella i ja estaran ben tovets. Hi afegim també els ous i la crema de llet batuts i ho escampem uniformement, que ens quedi el carbassó ben repartit. En aquest moment hi posem el roquefort, el tallem a tacos molt petits i el repartim per sobre del pastís. Això segons el vostre gust n'hi poseu més o menys. A mí no m'agrada el roquefort, però en canvi n'hi poso una miqueta i queda tot repartit i no es nota un gust massa fort.
Poseu la quiche al forn a 200º uns 30 o 35 minuts, poseu-la al mig del forn i si teniu la funció de ventilador hi va perfecte. Quan estigui daurada de dalt i es vegin els ous ja ben quallats és que ja està feta.
És un menjar que es pot tenir fet i escalfar-ho a última hora.
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
carbassó,
ous,
pastes salades,
tuper fred,
verdures
a
11:17
divendres, 14 de gener del 2011
arròs de fruits secs amb costelles de xai
FAST FOOD
Que en anglès vol dir menjar ràpid. Us sembla que aquesta foto te pinta de menjar ràpid? Doncs ho és.
Es tracta d'un arròs amb fruits secs que ens pot servir per acompanyar qualsevol carn o peix fet a la planxa o fregit.
És un plat també que ens pot treure d'un compromís en un dinar o sopar improvitzat. Per ser el rei o la reina dels sopars improvitzats precisament es tracta de tenir sempre una série d'articles en stock. No fer això tan maco que fan a les botigues de Vilanova que quan vas a buscar alguna cosa et responen amb la frase eterna: "Ai no, no me'n queden, ho sento" i afegeixen : "N'haviem tingut, eh?" com si a tu et servís d'alguna cosa saber que aquell taulell havia disposat de l'article que tu buscaves però quan tu tenies 15 anys...
Us asseguro que si a casa vostra teniu un rebost ben assortit i no com el magatzem de les botigues vilanovines, mai hareu de lamentar que vingui algú a casa vostra i no li pogueu omplir la panxa!
Una de les coses que no poden faltar en un rebost són els fruits secs. Per acompanyar una amanida, per fer una salsa d'ametlles, per una picada, per posar al iogurt, per fer una vinagreta... o com en aquest cas per fer un arròs.
INGREDIENTS:
2 tasses d'arròs basmati
quantitats de fruits secs aproximades per dues tasses:
20 ametlles
20 avellanes
30 panses
15 prunes seques sense òs
10 orellanes
un grapat de pinyons
15 mitges anous
oli
sal
el tall que vosaltres vulgueu que acompanyi l'arròs
Agafem un pot gran amb aigua abundant i sal i el posem al foc fins que bulli.
Posem una tassa d'arròs per comensal, i penseu que les quantitats de fruits secs són orientatives i que sempre s'han d'adaptar al vostre gust. Ja ho sé Pau i Júlia que no us agraden les panses ni les prunes!, doncs no n'hi poseu que no passa res. També hi ha d'altres fruits secs que no he posat que s'hi podrien posar : nous de Brasil, nous de macadàmia, anacards, figues seques, dàtils, baies de Goji, tot dependrà del vostre gust.
Mentre esperem que l'aigua bulli preparem els fruits secs que farem servir i els posem tots en un bol o un plat.
Quan l'aigua bulli hi posem l'arròs, jo he triat un arròs basmati perquè té poc midó, això vol dir que no es desfà ni queda enganxòs. Necessitarem almenys 20 minuts o més perquè es faci aquest arròs. Si el coem poc és molt desagradable perquè queda massa dur. Tasteu-lo per saber si ja està bé, d'acord?
Agafem una paella, mentre l'arròs està al foc, i hi posem un raig d'oli i tots els fruits secs i els saltegem amb un foc mig. D'aquesta manera tot el gustet dels fruits secs passarà a l'oli. Només ho saltegem una mica, jo diria que com a molt 5 minuts, remenant continuament perquè no es torrin massa.
Preparem, si voleu, també el tall ja a la planxa i el fem simultàniament. Nois! que a la cuina la simultaneitat ens estalvia molt de temps, sigueu intrèpids i atrevits!
Quan l'arròs ja està cuit l'escorrem ben escorregut i el tirem a dins la paella amb els fruits secs i li donem un parell de voltes perquè els gustos es barregin i quedin ben repartits els fruits secs a dins l'arròs.
Agafem un bol i l'omplim d'arròs i l'apretem amb una cullera. El tapem amb un plat i li donem la volta perquè ens quedi el flam al plat. Al costat li posem el tall que hagueu fet.
Més fast no pot ser! En 25 minuts tindreu tot el dinar fet. El podeu acompanyar amb una bona amanida.
a
19:04
dilluns, 10 de gener del 2011
carxofes,patates i moniato
QUIN ROTLLO TRIAR LES CARXOFES!
Ara, just ara! Ara és el temps de les carxofes. Ara les trobareu ben apretades, quan les agafeu amb la mà notareu que estan ben plenes, que tenen moltes fulles. Heu de vigilar també que no tinguin les puntes de les fulles negres, que voldria dir que ja fa dies que estan collides.
Clar, no us agrada triar les carxofes, no? La veritat és que són un rotllo, no saps mai si treus tot el que sobre o no i de vegades compres una bossa plena de carxofes i després et quedes amb res. I a sobre després de triar-les et queden les mans negres!
Del tema de triar les carxofes ja en vam parlar a la recepta de les carxofes amb anxoves. Avui parlarem de cuinar amb carxofes i no triar-les, un xollo vaja. De nou intento facilitar la vida del cuiner sacrificat.
INGREDIENTS:
2 carxofes
2 patates mitjanes
1 moniato
oli
sal i pebre
Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi bé.
Agafem les patates i les pelem i les tallem a quadrats no molt grans, però tampoc petits. Pelem el moniato i el tallem a rodanxes. I finalment agafem la carxofa, li tallem el tronxo i la tallem pel mig i ja està.
Ho posem tot en una plàtera d'anar al forn i ho esquitxem amb aigua, posem la mà a l'aixeta i l'aigua que recollim amb una mà l'esquitxem per sobre les verdures, ho fem dues vegades. Després li tirem sal i pebre i un bon raig d'oli.
Ho deixem al forn 10 minuts a 250º i 20 minuts a 180º i ja estarà. És una recepta molt fàcil i les carxofes queden boníssimes, realment l'únic que li falten per ser a la brasa és l'olor de fum, i, el contrast amb la patata i el dolç del moniato mmmmm!
a
19:44
divendres, 7 de gener del 2011
wok de verdures i llagostins amb fideus d'arròs
OH QUE MACO!! HAN PASSAT ELS REIS QUINA IL·LUSIÓ!
Ho sabia, us han regalat un wok per reis. Home una mica passat de moda ja, no? Ah, que tu ets dels que el tens de ja fa temps! Ah, i que encara no hi has cuinat res! Que no saps que fer-ne...? Doncs home ja va sent hora que ens posem les piles i l'aprofitem, no? Utilitzar un wok és molt fàcil i ràpid, només porta la feina de preparar tots els ingredients abans de posar-se a cuinar. És un aparell per fer-lo servir amb foc de flama, més que amb vitroceràmica. La gràcia de la flama és que escalfa el wok per tot arreu, pels costats també i això fa que es fregeixin els aliments més ràpid. Els que tingueu vitroceràmica potser no ho podreu apreciar del tot bé. A les cuines xineses sembla l'infern, les flames al voltant del wok són altes i fins i tot flamegen els aliments de dins el wok!
En aquest cas la recepta és amb llagostins però es pot fer amb pollastre, calamars, vedella, porc, amb les verdures que vulgueu i amb pasta o arròs o només les verdures... En fi les combinacions són infinites.
INGREDIENTS:
1 pebrot vermell petit
3 pastanagues petites
1 carbassó
2 cebes tendres grans
5 alls tendres
20 llagostins (congelats o no és igual)
curry
salsa de soja de la dolça, no de la salada.
gingebre en pols o cru (el gingebre cru sembla una arrel de mandràgora, encara que jo no n'he vist mai cap!)
1 paquet de fideus xinos d'arròs
Sí, molts ingredients però molt ràpid, ja ho veureu.
Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.
S'agafen totes les verdures es pelen i es tallen a bastonets, les cebes es fan en quatre trossos i els alls tendres si són gruixuts es parteixen pel mig i si no es deixen sencers. No llenceu la part verda de la ceba tendra.
S'agafen els llagostins i es pelen, guardeu els caps. Si voleu fer-ho més xino podeu obrir el llom dels llagostins amb la punta del ganivet per treure la tripa dels llagostins, aquell filet negre i així quan es couen queden tots oberts, com els posen els xinos!!
S'agafa el wok i es posa al foc amb un raig d'oli generòs amb el foc ben alt. Quan estigui ben calent hi posem els caps dels llagostins perquè deixin anar tot el seu aroma en l'oli.
Treiem els caps i hi posem un parell de trossos de gingebre pelat, si no heu trobat gingebre i teniu gingebre en pols, el posem després amb la salsa de soja. Després anem afegint les verdures. Començarem per les que costa més de coure, les pastanagues i el pebrot. Penseu que com més petites estiguin tallades més ràpida és la cocció i menys s'han de saltejar. Després hi afegirem els llagostins la ceba i el carbassó i finalment els alls tendres. De seguida hi posem una cullerada de curry, segons el gust i un bon raig de salsa de soja.
Sempre es va saltejant, es va remenant i fem que tot plegat es vagi coent on hi ha més escalfor. Si tenim vitroceràmica haurem de fer passar tota la verdura pel fons rotativament, que és on hi ha més escalfor.
Mentrestant vigilem que l'aigua no bulli. Quan l'aigua bull, apaguem el foc i hi tirem els fideus xinos i els deixem allà en remull dos minuts. Hi ha dues classes de fideus d'arròs, uns que es couen en un segon i els altres que s'han de deixar una miqueta més. Però és molt important que no bullin, només s'han d'escaldar, si bullen es passen i queden com una argamassa.
Els escorrem bé i els afegim al wok amb el foc ja apagat per remenar-ho tot bé i que s'amalgamin els gustos. Es menja de seguida. Abans de servir a taula li tireu per sobre la ceba tendra de la part verda talladeta a trossos molt petits i només la part més tendra és clar. TOT PLEGAT 30 MINUTS COM A MOLT.
Ho sabia, us han regalat un wok per reis. Home una mica passat de moda ja, no? Ah, que tu ets dels que el tens de ja fa temps! Ah, i que encara no hi has cuinat res! Que no saps que fer-ne...? Doncs home ja va sent hora que ens posem les piles i l'aprofitem, no? Utilitzar un wok és molt fàcil i ràpid, només porta la feina de preparar tots els ingredients abans de posar-se a cuinar. És un aparell per fer-lo servir amb foc de flama, més que amb vitroceràmica. La gràcia de la flama és que escalfa el wok per tot arreu, pels costats també i això fa que es fregeixin els aliments més ràpid. Els que tingueu vitroceràmica potser no ho podreu apreciar del tot bé. A les cuines xineses sembla l'infern, les flames al voltant del wok són altes i fins i tot flamegen els aliments de dins el wok!
En aquest cas la recepta és amb llagostins però es pot fer amb pollastre, calamars, vedella, porc, amb les verdures que vulgueu i amb pasta o arròs o només les verdures... En fi les combinacions són infinites.
INGREDIENTS:
1 pebrot vermell petit
3 pastanagues petites
1 carbassó
2 cebes tendres grans
5 alls tendres
20 llagostins (congelats o no és igual)
curry
salsa de soja de la dolça, no de la salada.
gingebre en pols o cru (el gingebre cru sembla una arrel de mandràgora, encara que jo no n'he vist mai cap!)
1 paquet de fideus xinos d'arròs
Sí, molts ingredients però molt ràpid, ja ho veureu.
Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.
S'agafen totes les verdures es pelen i es tallen a bastonets, les cebes es fan en quatre trossos i els alls tendres si són gruixuts es parteixen pel mig i si no es deixen sencers. No llenceu la part verda de la ceba tendra.
S'agafen els llagostins i es pelen, guardeu els caps. Si voleu fer-ho més xino podeu obrir el llom dels llagostins amb la punta del ganivet per treure la tripa dels llagostins, aquell filet negre i així quan es couen queden tots oberts, com els posen els xinos!!
S'agafa el wok i es posa al foc amb un raig d'oli generòs amb el foc ben alt. Quan estigui ben calent hi posem els caps dels llagostins perquè deixin anar tot el seu aroma en l'oli.
Treiem els caps i hi posem un parell de trossos de gingebre pelat, si no heu trobat gingebre i teniu gingebre en pols, el posem després amb la salsa de soja. Després anem afegint les verdures. Començarem per les que costa més de coure, les pastanagues i el pebrot. Penseu que com més petites estiguin tallades més ràpida és la cocció i menys s'han de saltejar. Després hi afegirem els llagostins la ceba i el carbassó i finalment els alls tendres. De seguida hi posem una cullerada de curry, segons el gust i un bon raig de salsa de soja.
Sempre es va saltejant, es va remenant i fem que tot plegat es vagi coent on hi ha més escalfor. Si tenim vitroceràmica haurem de fer passar tota la verdura pel fons rotativament, que és on hi ha més escalfor.
Mentrestant vigilem que l'aigua no bulli. Quan l'aigua bull, apaguem el foc i hi tirem els fideus xinos i els deixem allà en remull dos minuts. Hi ha dues classes de fideus d'arròs, uns que es couen en un segon i els altres que s'han de deixar una miqueta més. Però és molt important que no bullin, només s'han d'escaldar, si bullen es passen i queden com una argamassa.
Els escorrem bé i els afegim al wok amb el foc ja apagat per remenar-ho tot bé i que s'amalgamin els gustos. Es menja de seguida. Abans de servir a taula li tireu per sobre la ceba tendra de la part verda talladeta a trossos molt petits i només la part més tendra és clar. TOT PLEGAT 30 MINUTS COM A MOLT.
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
alls tendres,
carbassó,
pasta,
pastanaga,
pebrot,
ràpida,
tuper calent,
verdures
a
10:42
dimecres, 5 de gener del 2011
pollastre amb cervesa (pels covards)
RECEPTES QUE CREEN CONTROVÈRSIA
Resulta que la recepta del pollastre coronitas publicada al setembre ha creat molta controvèrsia: "que si l'ampolla no peta?", "que si no m'hi cap al forn", "que si l'ampolla s'ha de posar plena? destapada? " "però com, amb l'ampolla tombada?""que si ho he provat i no s'ha acabat de buidar la cervesa"...
En fi per acabar d'una vegada i per totes amb els comentaris, per tots els incrèduls o poc llençats us ofereixo una altra recepta de pollastre amb cervesa però posant-hi la cervesa sense ampolla ni res.
Aquesta vegada no és un experiment de laboratori!
RECEPTA DEDICADA A LES NENES DE PERRUQUERIA I VESTUARI, MUÁ!
INGREDIENTS:
Dos quartos de pollastre a trossos (segons els gustos pit o cuixa, no em penso posar al mig d'aquesta eterna discussió)
2 cebes mitjanes
4 dents d'all sense pelar
uns quants grans de pebre negre
1 fulla de llorer
1 coronitas
Agafem els talls de pollastre i els salem. En una cassola amb oli que cobreixi just el fons hi posem els talls de pollastre i els fregim d'un costat i de l'altre, amb paciència, que quedim ben daurats.
Els treiem de la cassola i hi posem les cebes pelades i tallades a trossos, les dents d'all, la fulla de llorer i els grans de pebre. Quan la ceba estigui toveta i transparent hi tornem a posar el pollastre i ho cobrim amb la cervesa. Ho deixem coure tot a foc mig uns 35 minuts. I ja està. Per cert aquesta vegada sí que la cervesa es posa destapada abocant el líquid dins la cassola i desestimant el vidre.
Resulta que la recepta del pollastre coronitas publicada al setembre ha creat molta controvèrsia: "que si l'ampolla no peta?", "que si no m'hi cap al forn", "que si l'ampolla s'ha de posar plena? destapada? " "però com, amb l'ampolla tombada?""que si ho he provat i no s'ha acabat de buidar la cervesa"...
En fi per acabar d'una vegada i per totes amb els comentaris, per tots els incrèduls o poc llençats us ofereixo una altra recepta de pollastre amb cervesa però posant-hi la cervesa sense ampolla ni res.
Aquesta vegada no és un experiment de laboratori!
RECEPTA DEDICADA A LES NENES DE PERRUQUERIA I VESTUARI, MUÁ!
INGREDIENTS:
Dos quartos de pollastre a trossos (segons els gustos pit o cuixa, no em penso posar al mig d'aquesta eterna discussió)
2 cebes mitjanes
4 dents d'all sense pelar
uns quants grans de pebre negre
1 fulla de llorer
1 coronitas
Agafem els talls de pollastre i els salem. En una cassola amb oli que cobreixi just el fons hi posem els talls de pollastre i els fregim d'un costat i de l'altre, amb paciència, que quedim ben daurats.
Els treiem de la cassola i hi posem les cebes pelades i tallades a trossos, les dents d'all, la fulla de llorer i els grans de pebre. Quan la ceba estigui toveta i transparent hi tornem a posar el pollastre i ho cobrim amb la cervesa. Ho deixem coure tot a foc mig uns 35 minuts. I ja està. Per cert aquesta vegada sí que la cervesa es posa destapada abocant el líquid dins la cassola i desestimant el vidre.
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
carn,
pollastre,
tuper calent,
tuper fred
a
11:00
diumenge, 2 de gener del 2011
vichysoise
MÉS NOMS FRANCESOS
Aquest és el nom d'una sopa que prové de França. No sé si es va inventar a Vichy! La qüestió és que la base per fer-la són els porros. És una sopa que es menja freda a l'estiu. Es fa d'un dia per l'altre o del migdia pel vespre . Es deixa a la nevera i és boníssima.
Però també la podem fer en versió hivern i menjar-la calenteta acabada de fer. Les sopes són un magnífic recurs per l'hivern. És un primer que sempre vé de gust, sobretot al vespre. Com sempre us dic, es pot tenir feta i a la nevera i l'anem treient a mida que la necessitem. Ens pot aguantar uns quatre dies, més ja no. Recordeu sempre de treure la que necessiteu i guardar-la de seguida a la nevera. I no vull sentir : "ai! se m'ha fet malbé de seguida", i resulta que la vareu deixar tota la nit sobre els fogons i no la vareu guardar fins l'endemà. Això es posar un rètol de neó a les bactèries indicant el camí, si us plau!
1 cullerada de mantega
1 brick de 200 ml. de crema de llet
oli i sal
Tallem la part de baix dels porros i els pelem de les dues o tres primeres pells, segons com els veieu de tendres. Després amb la punta del ganivet els fem un tall de dalt a baix, però només d'un costat, no els acabeu de partir, i els passem sota el raig d'aigua per treure la terra que puguin tenir per dins de les diferents capes. Els escorrem i els tallem a rodanxes.
Agafem les cebes i les tallem a trossos normals no cal que siguin petits.
En una olla hi posem un raig d'oli i la cullerada de mantega ( si ho feu tot amb mantega queda més bó però és menys saludable) i hi tirem els porros i les cebes. Ho deixem a foc mig, tapat i ho anem remenant. Quan comenci a estar una mica tou hi tirem la sal. Abaixem el foc i ho deixem que vagi fent, hem de tenir paciència en aquest punt, com més estona ho deixem millor quedarà.
Agafem les patates i les pelem i les tallem a trossos no massa grans.
Al cap d'uns 10-15 minuts veurem que la ceba i el porro han agafat un color beig intens, aquest és el moment d'afegir-hi les patates. Ho remenem tot plegat i ho deixem un minut i hi afegim aigua just fins que cobreixi les verdures no més. Aquest és el truc , si hi poseu massa aigua us quedarà poc gustosa.
Un cop punxeu les patates i ja estiguin cuites ja es pot apagar. Més o menys en deu o quinze minuts ja estarà.
Aleshores apagueu el foc i hi afegiu la crema de llet i ho passeu tot per la batedora. Aquí una mica més de paciència, com més ho bateu més fina quedarà la crema, ha de quedar fina, fina. Tasteu-ho de sal i si convé n'hi afegiu una mica.
En dies de festa es pot servir amb una cullerada de nata SENSE SUCRE al mig de cada plat i porradell o cebollino en castellà picat ben petit per sobre, li dona un toc més original.
Per donar-li un gust diferent també podeu probar un dia de posar-hi un polsim de romaní, vigileu amb el romaní que dona un gust molt fort.
Aquest és el nom d'una sopa que prové de França. No sé si es va inventar a Vichy! La qüestió és que la base per fer-la són els porros. És una sopa que es menja freda a l'estiu. Es fa d'un dia per l'altre o del migdia pel vespre . Es deixa a la nevera i és boníssima.
Però també la podem fer en versió hivern i menjar-la calenteta acabada de fer. Les sopes són un magnífic recurs per l'hivern. És un primer que sempre vé de gust, sobretot al vespre. Com sempre us dic, es pot tenir feta i a la nevera i l'anem treient a mida que la necessitem. Ens pot aguantar uns quatre dies, més ja no. Recordeu sempre de treure la que necessiteu i guardar-la de seguida a la nevera. I no vull sentir : "ai! se m'ha fet malbé de seguida", i resulta que la vareu deixar tota la nit sobre els fogons i no la vareu guardar fins l'endemà. Això es posar un rètol de neó a les bactèries indicant el camí, si us plau!
INGREDIENTS:
3 porros ben grans
2 cebes mitjanes
2 patates mitjanes
1 cullerada de mantega
1 brick de 200 ml. de crema de llet
oli i sal
Tallem la part de baix dels porros i els pelem de les dues o tres primeres pells, segons com els veieu de tendres. Després amb la punta del ganivet els fem un tall de dalt a baix, però només d'un costat, no els acabeu de partir, i els passem sota el raig d'aigua per treure la terra que puguin tenir per dins de les diferents capes. Els escorrem i els tallem a rodanxes.
Agafem les cebes i les tallem a trossos normals no cal que siguin petits.
En una olla hi posem un raig d'oli i la cullerada de mantega ( si ho feu tot amb mantega queda més bó però és menys saludable) i hi tirem els porros i les cebes. Ho deixem a foc mig, tapat i ho anem remenant. Quan comenci a estar una mica tou hi tirem la sal. Abaixem el foc i ho deixem que vagi fent, hem de tenir paciència en aquest punt, com més estona ho deixem millor quedarà.
Agafem les patates i les pelem i les tallem a trossos no massa grans.
Al cap d'uns 10-15 minuts veurem que la ceba i el porro han agafat un color beig intens, aquest és el moment d'afegir-hi les patates. Ho remenem tot plegat i ho deixem un minut i hi afegim aigua just fins que cobreixi les verdures no més. Aquest és el truc , si hi poseu massa aigua us quedarà poc gustosa.
Un cop punxeu les patates i ja estiguin cuites ja es pot apagar. Més o menys en deu o quinze minuts ja estarà.
Aleshores apagueu el foc i hi afegiu la crema de llet i ho passeu tot per la batedora. Aquí una mica més de paciència, com més ho bateu més fina quedarà la crema, ha de quedar fina, fina. Tasteu-ho de sal i si convé n'hi afegiu una mica.
En dies de festa es pot servir amb una cullerada de nata SENSE SUCRE al mig de cada plat i porradell o cebollino en castellà picat ben petit per sobre, li dona un toc més original.
Per donar-li un gust diferent també podeu probar un dia de posar-hi un polsim de romaní, vigileu amb el romaní que dona un gust molt fort.
Publicat per
La Mami
Etiquetes de comentaris:
porros,
sopes,
tuper calent,
tuper fred,
verdures
a
9:15
Subscriure's a:
Missatges (Atom)