dimecres, 20 d’abril del 2011

coca amb patates i tomàquet

MENJARS EN 10 MINUTS

Això convé, no? Coses rapidetes i fàcils. Com sempre us dic ens fa falta tenir alguna cosa a la nevera i també al rebost. Està clar que fer menjar sense tenir menjar només ho fa la Mary Popins o Jesús, que no tenen res més en comú que aquesta habilitat. 







INGREDIENTS:
1 massa de pizza "finíssima" de Buitoni

1 patata

1 tomàquet gran o dos de petits

1 ceba petita

orenga

romaní

oli i sal

Aquest és un exemple de coca, però se'n poden fer d'altres, amb esbergínia i tomàquet, amb carbassó i ceba, amb pabrot i tomàquet, amb tomàquet i alls tendres, amb espinacs i ceba... del que vulgueu. La idea és fer una coca, no una pizza. Per tant no hi posarem mozzarella, però es pot jugar amb ingredients vegetals només o d'altres ingredients.

Engeguem el forn al màxim per escalfar-lo.

Mentrestant agafem la patata i la ceba i la pelem. Tallem el tomàquet, la ceba i la patata a xips ben primes. Ara seria un bon moment per estrenar l'artilugi que us proposo en el bloc. www.youtube.com/watch?v=ASsClxCQeWM

En una plàtera d'anar al forn hi posem la massa de la pizza ben estirada, deixant el paper vegetal que porta a sota, perquè no s'enganxi.

A sobre hi posem una fila de patates i una fila de tomàquet i ceba. Amanim les patates amb romaní, si en teniu de fresc aneu en compte perquè queda molt fort de gust, poseu-n'hi poc. A sobre del tomàquet i la ceba hi poseu l'oreenga. Ho amaniu tot amb una mica de sal, molt poqueta i un bon raig d'oli. A sobre del tomàquet hi posarem un polsim petit de sucre també.

Ho posem al forn al mig, ni a dalt ni a baix, amb la temperatura màxima, a 250º, 10 minuts i ja està.

dissabte, 16 d’abril del 2011

amanida de salmó

LES AMANIDES NO SON AVORRIDES

Si us penseu que una amanida és enciam i tomàquet amb quatre olives... sou una mica avorrits, no? Les amanides ens ofereixen la possibilitat de combinar molts ingredients. Es tracta de combinar bé els gustos i les textures. I també es tracta de no abocar-hi de tot, sino les acabem fent sempre igual "li posem de tot i llestos", doncs no, nois! Això no és ser creatiu, això és buidar la nevera.
Siguem una mica selectius i agafem el gust per anar combinant els diferents ingredients.






INGREDIENTS:


1 paquet de salmó marinat (el podeu marinar vosaltres també)

1 mango

1 alvocat

fulles d'enciam

salsa d'alfàbrega:

fulles d'alfàbrega

oli i sal


Salmó marinat: Si no heu trobat un paquet de salmó marinat el podeu fer vosaltres. Agafeu un tall de salmó fresc i li trieu les espines i la pell. No costa gaire. El talleu a daus i l'amaniu amb una barreja de suc de llimona, oli, sal, sucre i pebre durant una mitja hora. Si us el voleu menjar amb torradetes i mantega un altre dia, l'hi podeu posar també anet quan el deixeu marinar, li dona un gust molt bó. L'anet és una herba amb un cert gust d'anís que combina molt bé amb el salmó.

Per fer l'amanida agafem l'enciam i després de netejar-lo bé el centrifuguem. Sí, sí, com si fos una tovallola, la qüestió és que no quedi gens d'aigua entre les fulles, feu-ho com vulgueu.

Pelem i tallem el mango i l'alvocat a quadrats. Per tallar l'alvocat el partim primer al llarg pel mig i després clavem el ganivet al pinyol i el girem una mica fins que es desplaci i el puguem treure. Un cop tret el pinyol el pelem i el tallem a quadrats.

Posem en un plat o plàtera gran l'enciam ben escorregut i amb un aro de motlle, o senzillament fent una muntanyeta, hi posem una primera capa de mango tallat, després l'alvocat i després el salmó.

Finalment ho amanim amb un oli amb sal i fulles d'alfàbrega ben passat pel túrmix.
dimarts, 12 d’abril del 2011

goulash estofat de vedella

OMPLIM EL REBOST

Avui una recepta amb molts condiments. Però nois, sense por, ompliu el rebost. Les espècies no es passen i sempre us faran servei. No compreu els preparats d'espècies que diuen "per la pasta", "per peix", "per arròs"... Tingueu el vostre apartat d'espècies i barregeu-les vosaltres al vostre gust!

Per fer un bon estofat penseu a demanar la carn d'una peça que sigui ben tendre, això és la meitat de l'èxit del plat, us ho asseguro. No us espanteu pels 35 minuts de cocció que necessita, el podeu fer mentre esteu sopant un dia i ja el teniu per l'endemà. S'ha de ser pràctics. Ah! si ho acompanyeu amb pasta sobretot feu-la al moment, que si se n'assabenten a Itàlia no us deixarien passar mai més la seva frontera! 

Aquest estofat és hongarès, el gust és diferent del que mengem nosaltres. Proveu-lo, no us decebrà. Un altre dia ja farem el típic!







INGREDIENTS:

250 grs de coll de vedella a tacos per fer estofat ( si no és coll sobretot que sigui una peça tendre)

1 ceba petita

1 pabrot  vermell petit

dues  cullerades petites de pebre vermell dolç (si us agrada el picant en podeu posar una de picant)

boles de pebre negre

1/2 cabeça d'alls

1 fulla de llorer

1 cardamom (és una espècie que te una olor com de llimona, molt adequada per fer guisos orientals)

1 tassa petita de vi negre

7 cullerades de tomàquet triturat cru

150 grs d'spaguetti

oli, sal

una cullerada de mantega, pebre negre i nou moscada (per amanir els spaguetti , opcional)


Posem una cassola al foc amb un fons d'oli. Salem i pebrem els trossos de carn i quan l'oli sigui calent els  posem a la cassola. Amb el foc ben viu anem tombant la carn. Hi afegim les boles de pebre negre, la fulla de llorer, la mitja cabeça d'alls,el cardamom i les cullerades de pebre vermell.  Quan la carn s'hagi tornat a beure la seva aigua ( si nois, sona estrany però la carn se la torna a beure), hi posem la ceba tallada a trossos petits i el pabrot també a trossos petits. Quan estigui la ceba i el pabrot una mica tou hi afegim la tassa de vi negre i ho deixem a foc fort que el vi redueixi. Després hi afegim les cullerades de tomàquet i hi afegim un polsim de sal i un de sucre i ho deixem que es faci una mica, amb 5 minuts en tindrem prou.
Ho cobrim amb aigua , sense deixar-ho en una piscina, i quan bulli l'aigua abaixem el foc i ho deixem fent xup-xup 35 minuts.

Mentrestant posem una olla al foc amb sal i quan bulli hi tirem els spaguetti. Els coem el temps que diu la bossa i els hi tirem aigua freda abans d'escorrer-los, recordeu que així no s'enganxen. Un cop escorreguts els amanim amb trossos de mantega, pebre i nou moscada.

Servim un plat amb els spaguettis al fons i a sobre una bona cullerada del goulash amb la seva salsa.
divendres, 8 d’abril del 2011

ous al plat


HEM QUEDAT A CASA

Clar! quan es tenen nens petits és molt pràctic quedar a casa  a sopar i no haver de patir per hores ni res. Quedes a casa amb els amics i després es juga a la play,  als LLops, o es mira una peli. Fantàstic!
Però resulta que et toca organitzar la intendència i ja n'estem farts de pizzes, no?

Doncs aquí va una altra idea fàcil i ràpida per fer a casa en 10 minuts amb els ingredients dels que disposeu.

I per facilitar més les coses podeu utilitzar beixamel ja feta i salsa de tomàquet ja feta. No us en puc recomanar cap marca perquè no les he provat mai, ho sento, però vosaltres segur que trobareu la millor.






INGREDIENTS: (per persona)

1 o dos ous

2 cullerades de pèsols congelats per comensal

4 cullerades de beixamel

3 cullerades de tomàquet fregit

2 talls de xoriço

una mica de mantega


Hem de disposar sobretot d'unes plates petites rodones per anar al forn. Això sí que és indispensable. Si aquesta idea de plat us agrada us en podeu comprar 8 o 10,  perquè teniu un sopar improvitzat per colla en  10 minuts. Una bona barra de pa per sucar i unes cerveses o un bon vi, i bon profit!

Untem la plàtera amb una mica de mantega. A sobre hi disposem els pèsols encara congelats, els dos talls de xoriço i ho tapem amb les cullerades de beixamel i tomàquet fregit. A sobre  de tot hi obrim un ou.

Ho posem al forn a 150º només engegat de la part de baix, i si en teniu, amb la funció de ventilador. En 10 minuts ja estaran fets.

Les variacions sobre aquest plat són il·limitades. Hi podeu posar mongetes seques enlloc de pèsols, o pabrots del piquillo, o ceba fregida, o esbergínia tallada ben prima... Enlloc de xoriço hi podeu posar bacon, pernil, frankfurt, salmó fumat o fins i tot bacallà. Ara ja entra la vostra imaginació.
dilluns, 4 d’abril del 2011

salmó amb mantega


EL SALMÓ TE MALA PRENSA

Què us passa amb el salmó? Que no us agrada? Per què, perquè queda massa sec? Home doncs la qüestió com passa amb molts peixos és fer-lo poc. 

Si no es fa gaire, és un peix melós i gustós. Una recepta senzilla perquè el proveu. La mantega i el salmó fan un casament perfecte i mira que és difícil un casament perfecte...








Les patates encara estan calentes, fumegen!


INGREDIENTS:

1 filet de cua de salmó

1/2 llimona

50 grs de mantega

2 patates

julivert, un tros de ceba, 1 dent d'all i llorer

oli, sal i pebre de 5 colors


Demanem a la peixatera que ens doni una cua de salmó que faci  3/4 de quilo aproximadament i ens la faci amb dos filets sense l'espina. L'un el fem avui i l'altre el podem congelar per un altre dia.

Engeguem el forn al màxim per pre-escalfar-lo.

Agafem una cassola amb  no gaire aigua, julivert, un tros de ceba, 1 dent d'all, llorer i a sobre hi posem la cistella de fer al vapor.  Tots aquest ingredients que es posen a l'aigua són per donar més gust a les patates, però se'n pot prescindir d'algun sense cap problema. Sobre la cistella hi posem les patates tallades i una mica de sal. Ho tapem amb una tapadora i ho deixem uns quinze minuts.

Mentrestant agafem una plàtera d'anar al forn i hi posem un raget d'oli. A sobre hi posem el salmó, ben net d'escates, li posem sal i pebre, unes gotes de llimona i la mantega feta a trossets.

Ho posem al forn a una temperatura de 200º a la posició del mig del forn. Ho deixem uns 7 minuts i ja estarà llest. Hem de sentir olor de salmó quan obrim el forn i si el punxem amb una forquilla no s'ha de veure el color de salmó cru a sota.

El servim amb les patates al vapor amb una mica del suc de la plàtera per sobre.




divendres, 1 d’abril del 2011

tatin de poma o amb la fruita que vulgueu



FEM UN PATÍS CALENT ABANS NO FACI CALOR?

La tatin, segur que l'heu menjada en algun restaurant, i ens sembla que no es pot fer a casa, que és massa difícil. Doncs esteu equivocats. Molt fàcil, ràpida i no falla mai. A més es pot fer amb diferents fruites. La més típica és de poma o pera, però la podeu fer de prunes, de mango, de maduixes, etc.

Ara us explico la tècnica, després vosaltres ja decidireu de què, o si la voleu fer mixta, que no és mala idea, així tothom menja el què li agrada.



Tatin ja tombada de poma, pera i maduixes


INGREDIENTS:

4 pomes ( o l'equivalent  a les fruites que vulgueu)

1 paquet de pasta brisa ja feta

caramel líquid

3 cullerades de sucre  petites

50 grs de mantega

1/2 llimona

Tatin abans de tombar


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Pelem la fruita i la trossegem a quartos si son pomes o peres, si son albercocs o prunes per la meitat i les maduixes si no son gaire grans es poden deixar senceres. En fi s'ha de fer trossos grans de la fruita.

Agafem una plàtera rodona i l'untem amb el caramel líquid ben escampat. Disposem els talls de fruita ocupant tot l'espai i fent un dibuix, que quedi tot el fons ple, la part més maca de la fruita tocant al vidre que és la que veurem quan tombem el pastís. A sobre hi repartim les cullerades de sucre i escampem les gotes del suc de la mitja llimona, hi posem també la mantega a trossets. Ho tapem tot amb la pasta brisa, com si possésim una manta a sobre. Si ens sobra massa pels costats del motlle la tallem.

Agafem el motlle i el posem al forn a 180º durant uns 25 minuts. Quan veiem la massa  està dauradeta de sobre ja estarà. Si tenim el forn amb funció ventilador millor. Com que es menja calenta es pot posar al forn mentre dinem o sopem i a l'hora de les postres ja estarà feta.

Un cop la traiem del forn li donem la volta posant un plat a sobre, com si giressim una truita.

Se serveix calenta amb una mica de crema de llet per sobre, si voleu també es pot servir amb gelat de vainilla o nata muntada , sempre al vostre gust i imaginació!






diumenge, 27 de març del 2011

pasta e fagioli


UN CASAMENT PERFECTE

Amb la mateixa idea de l'escudella barrejada, en aquest plat tenim: llegum, pasta i verdures. En aquest cas no hi haurà res de carn.

És un plat que es fa als voltants de Florència i casa de forma espectacular. Els fesols són d'aquests que tenen l'ull negre. Jo en trobava de cuits abans, però ara no se on trobar-los i em vaig animar a coure'ls jo.

Com sempre us dic és un plat que el podeu fer en dues etapes. Un dia coem el llegum i l'altre dia fem la pasta.







INGREDIENTS:

150 grs. de fesols

100 grs de pasta

1 porro

1 pastanaga

1 ceba gran

1 fulla de llorer

1/2 cabeça d'alls

1 branca de julivert

1 tros de cansalada salada d'uns 100 grs

ossos de pollastre o de vedella (amb dues peces n'hi ha prou)

4 cullerades de tomàquet ratllat

orenga

oli i sal

Hem de tenir la precaució de posar els fesols en remull el dia abans. Si a casa no teniu descalcificador, és millor que utilitzeu una aigua tipus Bezoya, tant per posar en remull com per coure els llegums. Aquest és el secret perquè es coguin bé: l'aigua ha de ser tova. També pot ser que visqueu en una localitat on l'aigua ja sigui tova, aleshores us feleicito, teniu molta sort!

Posem l'olla al foc amb aigua abundant, els fesols, la fulla de llorer, mitja ceba, 1/2 cabeça d'alls , mig porro de la part verda, una branca de julivert , els ossos pel caldo que tingueu i la cansalada.

Quan comenci a bullir abaixarem molt el foc perquè vagi fent a poc a poc i ho deixarem bullint 40 minuts fins que els fesols siguin tendres. Si teniu una olla exprès en 10 minuts en tindríeu prou, per això es diu exprès.

Fins aquí seria la feina del primer dia si voleu. Treiem tota la verdura i tota la carn i ho llencem i guardem només els fesols amb tot el seu suc. IMPORTANT no llenceu el suc que hi hem de fer la pasta.

L'endemà agafem una paella i la posem al foc amb oli amb la ceba tallada a trossos petits, el porro tallat a rondanxes, la pastanaga a trossos petits i ho deixem a foc mig que es vagi fent. Quan ho trobem cuit hi afegim sal, orenga amb abundància, el tomàquet i una mica de sucre. Ho deixem a foc baix que es faci el tomàquet.

Mentrestant tornem a posar els fesols al foc. Hi posem sal perquè el dia anterior no n'hi vam posar. Quan els fesols bullin hi afegim la pasta i ho deixem a foc mig el temps que necessiti la pasta per coure.

Quan el sofregit de la paella tindrà el tomàquet ja cuit, ho tirem tot a l'olla sense passar pel turmix ni res.

Quan la pasta estigui cuita ja es pot menjar. Penseu en menjar-ho de seguida, que la pasta es cova i s'infla tota. És un plat de cullera. Aprofiteu a fer-ho ara que després ja farà massa calor.
dijous, 24 de març del 2011

secret ibèric amb puré de patata a la llimona

UNA DE CARN PER UN DIA DE CADA DIA

Moltes vegades ens toca menjar sols, però no ens ha de fer mandra cuinar per nosaltres i si ens fa mandra la solució és cuinar més quantitat i el que ens quedi menjar-ho un altre dia...

La qüestió és cuinar sense mandra. El secret ibèric és una carn de porc molt gustosa, però l'hem de saber coure. Es fa amb un moment i aquesta vegada l'acompanyarem amb un puré de patata a l'aroma de llimona.
Us demano si us plau que el puré el feu vosaltres, trigareu el mateix temps. Les patates es couen de seguida ja ho veureu i sabreu el que mengeu!!







INGREDIENTS:

2 talls de secret ibèric ( no en tenen a tot arreu, quan en trobeu el pilleu i el congeleu)

2 patates ben grosses

1 llimona

pipes pelades (per decorar)

Oli i sal

Agafem un pot i el posem al foc amb aigua i sal. Mentrestant pelem les patates i les tallem a quadrats petits de 2 x 2 cms. Quan l'aigua bulli hi tirem les patates i en 10 minuts ja estaran fetes.

Mentres agafem una llimona gran i li treiem a tires la pell només el tros groc, el blan és amarg i no dona cap gust. Agafem una paella petita i li posem 6 cullerades d'oli i la posem al foc. Quan l'oli és calent li tirem les pells de llimona i les deixem uns quatre minuts, perquè l'oli agafi el gust.

Mentre agafem la carn i li fem uns talls fent rombes , tant per davant com per darrera. És un tall bastant gruixut i això a part de tallar la fibra que es molt llarga, facilitarà la cocció. Hem de vigilar al fer els talls que no acabion de tallar el tall del tot, només han de quedar superficials. Salem la carn i la posem a la planxa, uns 4 minuts per costat amb un rajolí d'oli.

Mentres traient les patates ja fetes i les posem en un bol, no cal que estiguin escorregudes del tot, però no li hem de tirar suc. Això vol dir que les podem anar posant al bol directament, sense escòrrer-les completament en una escorredora. Després hi posem l'oli amb aroma de limona , sense les pells i les aixafem bé fins que es quedin un puré. Hi ha uns aixafadors de patates però també es pot fer amb una forquilla.

Podeu decorar el puré amb una pell de llimona i unes pipes pelades.

Veureu que bé que casa el porc amb el gust de la llimona.
dilluns, 21 de març del 2011

pastís de carxofes

ULTIMA OPORTUNITAT DE MENJAR CARXOFES

Se'ns està acabant el temps de les carxofes. Ara ja les trobem més obertes i no són tan tendres. Les carxofes és aquella verdura que ens fa mal el cor comprar perquè n'agafem una bossa plena i a l'hora de menjar-les no en queda res. Però heu de ser forts i  sense miraments, despreciar totes aquelles fulles que només serveixen per fer mastegall a la boca. D'aquesta manera sempre us les menjareu de gust.
I ara una recepta ràpida i d'una presència extraordinària.








INGREDENTS:

1 quilo de carxofes

1 tall de sobrassada  mallorquina no gaire gruixut

1 dent d'all

4 llesquetes de pa sec

1 tassa gran de llet

1 ou

oli i sal


Agafem les carxofes i les triem a consciència. Les tallem a talls prims que així es couran abans. Les posem en una paella amb oli a foc mig i li posem una tasseta petita de café d'aigua perquè no es ressequin.

Mentrestant enngeguem el forn a màxima potència per preescalfar-lo.

Agafem la llet i l'escalfem. Tallem les llesques ben primes i les trossegem i les posem a dins la llet. Un cop el pa estigui ben tou, que no tingui cap part dura l'escorrem una mica de la llet i el posem en un bol gran i el barregem amb l'ou, tot ben remenat.

Quan les carxofes estiguin una mica toves i s'hagin begut l'aigua les salem una mica i  hi posem l'all pelat i ben trinxat. Quan les carxofes es trobin ja molt tendres i cuites hi afegim el tall de sobrassada tallat a trossets i li donem un parell de voltes perquè es barregi be amb la carxofa i apaguem el foc.

Barregem les carxofes i tot el demés amb el pa i l'ou. Un cop estigui ben barrejat ho tirem en un motlle d'anar al forn i ho posem a 180º durant vint minuts. Ho traurem quan ho veiem ben compacte i daurat.

Es pot acompanyar d'una amanida amb fulles verdes. En aquest cas d'escarola amb salsa de xató o romesco. Però també es pot acompanyar amb canonges amb una vinagreta de mosatssa antiga o qualsevol altres fulles que us agradin.
divendres, 18 de març del 2011

croquetes

APROFITEM QUE EL MON S'ACABA

Nois, després d'aquestes notícies apocalíptiques que ens arriben del Japó crec que el millor que podem fer és continuar amb la cuina de l'aprofitament, per si un cas.

Croquetes casolanes: Mmmm que bones!, Ui quina feinada!, Sí casolanes però no queden mai bones.
No home no, feu-me confiança i feu-les. I ja veureu com queden, no bones, no, boníssimes!!

És que no tinc temps! Sabia que ho diríeu! Doncs no passa res ho feu en dues etapes. Un dia feu la pasta i l'altre dia arrebosseu les croquetes i aleshores, ja les podeu congelar si voleu, per anar-les traient mica en mica, si no us les mengeu totes de cop.

I penseu que es tracta d'aprofitar pollastre del caldo, pollastre rostit o peix al forn que ens hagi pogut sobrar.







INGREDIENTS:

sobres de pollastre o peix (no s'ha de barrejar mai o pollastre o peix. Us ho dic per si un cas no queda clar)

més o menys la meitat de la carn, de ceba, ja talladeta a trossos petits (en venen de congelada si voleu)

la mateixa quantitat de farina que de carn

entre dues i tres vegades de llet del volum total dels ingredients

oli, sal

pebre i nou moscada (en el cas de les de peix)

pernil salat tallat a trossets molt petits al vostre gust, no se n'ha de posar gaire (en el cas de les de pollastre)

1 ou

pa ratllat


Ja veieu que les quantitas dependran molt de quanta carn tingueu per aprofitar.

Agafem una paella amb oli, no gaire, i la posem al foc amb la ceba ben talladeta a trossets. Esperem que es vagi fent tova. Quan ja la tenim transparent , però no daurada hi tirem la carn. És molt important que la carn s'hagi triat bé, sense ossos, ni pell, ni tendrums i s'hagi tallat ben petita amb unes tissores.
Un cop hi tenim la carn ho deixem a foc mig que es vagi fent, que es vagi estovant i que la carn es vagi desfent més. L'anem remenant i aixafant amb una forquilla de fusta. Un cop la veiem ben toveta hi afegim el pernil, si són de pollastre, i li donem dues voltes. Posem la farina i deixem que es cogui una mica a la paella i després hi afegim la llet, en quantitat fins que cobreixi tots els ingredients sobradament, calculem gairebé tres vegades de llet de la quantitat que hi hagi a la paella. Una altra manera de comptar-ho és posar-hi un got de llet per cada cullerada de farina que hi haguem posat. Després ja anirà espessint.. En aquest moment ho salem.

En cas que siguin de peix enlloc del pernil hi afegim el pebre i la nou moscada.

Aquí vé el moment paciència: hem d'anar remenant fins que la pasta es quedi tota unida, de manera que quan remenes amb la forquilla sembla que tinguis tota la massa unida en un únic remolí. Més o menys 10 o 15 minuts que se us faran eterns. Però aquest és el truc de les croquetes, si no es fa prou la pasta queden poc gustoses, es nota massa el gust de farina i tampoc es poden fer bé les boletes després per arrebossar perquè es desfan. O sigui que aquest és el secret: coure bé la massa sense pressa.

Un cop feta la pasta de croquetes la podeu posar en un plat perquè es refredi i tapar-la amb un paper film perquè no es faci una crostra a dalt. Si no voleu fer les croquetes fins l'endemà ho poseu en un tuper a la nevera.

Un cop la massa s'ha refredat ja podem fer les croquetes, ens mullem lleugerament les mans, les hem de tenir una mica humides. Anem agafant amb una cullera la pasta de les croquetes i anem fent boletes o bastonets, com vulguem. En un plat fondo batem un ou i li posem una mica de sal i preparem un tros de paper d'alumini amb pa ratllat. Passem les croquetes primer per ou i després per pa ratllat. Un cop fetes si no les voleu menjar aquest dia també es poden congelar, dins una bossa de plàstic o un tuper al congelador. Si les poseu en una bossa de plàstic penseu que es poden deformar pel pes, intenteu-les posar el més planes possible.

Si les volem fer ja, agafem una paella petita i hi posem força oli, que les croquetes puguin surar. L'escalfem força, i no hi posem les croquetes fins que veiem que si esquitxem amb una mica de pa ratllat aquest es cou de seguida. Si les treiem del congelador, treieu-les una mica abans però no espereu que estiguin descongelades del tot perquè es desfaran. Això també val per si alguna vegada compreu croquetes congelades, que espero que no ho feu mai. Més que res perquè porten un munt de conservants, sal i... vés a saber.

Total les deixeu que es tornin dauradetes i les traieu en un plat amb un paper de cuina perquè perdin l'excès d'oli. Si l'oli està ben calent ja ho veureu com no quedaran olioses. No en tornareu a comprar de congelades!! En tot cas si n'heu de comprar  de congelades... només us en deixo comprar les de peix que fan al Restaurant Peixerot, les podeu trobar al mercat de Mar de Vilanova a la parada dels congelats.
diumenge, 13 de març del 2011

arròs amb carbassa

UN ARRÒS CALENTÓ ABANS QUE ACABI  L'HIVERN

Em fa molta il·lusió passar-vos aquesta recepta familiar que feia la iaia Palmira. Sí, nois a mi em van posar Núria /Palmira/Agustina, és el que te la tradició de posar de segon i tercer nom, el de la padrina i l'altra àvia.

Doncs bé és una recepta amb carbassa, "oh , és que costa molt de tallar la carbassa!" Doncs no tant. El truc és tallar-la a trossos abans de pelar-la, així es pot pelar millor. Per pelar-la l'arrepengem a una fusta i anem tallant la pell en direcció a la fusta, com si repelessim una pell de formatge. Ja ho veureu com no costa tant.







INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs

1 ceba molt petita

1/2 carbassa petita

2 tall de cansalada fresca


S'agafa una olla i es posa al foc amb 1'5 d'aigua i sal fins que bulli.

Mentrestant pelem la ceba i la tallem a trossos petits i la carbassa la tallem a trossos petits i després li treiem la pell i  els cabells de la part de dins. Salem les tires de cansalada i les tallem a trossos petits.

Agafem una paella amb una mica d'oli i li posem els trossos de cansalada. Quan estigui una mica rossos hi afegim la ceba i la carbassa i ho posem a foc viu que es vagi coent tot plegat.

Quan l'aigua bull s'hi tiren les dues tasses d'arròs.

Quan trobem que la carbassa ja està una mica tova, afegim tot el saltejat de la paella a dins l'olla.
En total l'arròs en uns 20 25 minuts ja el tindrem cuit.

Un plat fàcil i gustòs, proveu-lo.
dimarts, 8 de març del 2011

apfelstruddel


PASTISSOS CALENTONS D'HIVERN

Hi ha pstissos que es seveixen calents, com la tatin o l'apfelstruddel. Aquest pastís de nom tan estrany és un superpastís que fan a Austria que és molt bó. Jo us donaré una recepta molt senzilla, que no és ben bé com ho fan ells però que queda boníssim.

Se serveix calent amb crema de llet per sobre.






INGREDIENTS:

2 Pomes ( es pot substituir per d'altres fruites i també quedarà bé, plàtan, fruites vermelles, peres)

1 paquet de pasta brisa

 2 cullerades de sucre

30 panses

2 cullerades petites de canyella en pols

50 grs de mantega aprox.


Engeguem el forn al màxim per pre escalfar-lo.

Mentres preparem el pastís. Treiem la pasta de la nevera i la deixem a temperatura ambient per poder-la manipular millor i que no es trenqui.

Pelem les pomes i les tallem a quadrats petits.  Les barregem amb les cullerades de sucre, la canyella  i les panses.

Estirem la pasta i mirem de fer-la un rectangle d'aproximadament 22cms x 15 cms perquè tingueu una idea. El que ens sobri ho podem embolicar bé i deixar-ho per un altre dia per fer unes pastes petites o tronar a fer un struddel més petit, amassat i estirat una altra vegada.

En sentit de la part llarga repartim el farcit al mig del rectangle. Tallem la mantega a quadrats i la repartim per tot el farcit.Un cop repartit dobleguem les dues puntes cap endins perquè quan ho tanquem no s'escapi res per les puntes.

Tanquem el pastís portant les puntes cap al mig i les pessiguem perquè es vagin tancant.

Ho posem al mig del forn a 230º amb la posició de ventilador si la tenim i foc a dalt i baix.

Entre 15 i 20 minuts ja estarà fet, hem de veure que s'ha torrat la massa i sentir l'olor de la poma ja cuita.

Ens quedarà com un braç de gitano que servim calent a talls amb crema de llet per sobre.
dissabte, 5 de març del 2011

crema de verdura



MES SOPETES PEL FRED QUE ENCARA NO HA MARXAT, NO US EN FIEU!

Les sopes no porten feina, només s'han de posar al foc i esperar. I a l'hivern no hi ha res millor. Fem-ne una altra?







INGREDIENTS:

1 carbassó

1 manat d'espinacs

2 pastanagues

1 patata

1 tros de carbassa

2 porros

1 ceba petita

sal i oli


Agafem els espinacs i els netegem bé sota l'aigua, perquè normalment tenen molta terra. Agafem el carbassó i el netegem bé i si te la pell tersa el poden deixar sense pelar.

Pelem les pastanagues i les patates, la ceba, els porros i el tros de carbassa.

Posem una olla al foc amb aigua  aproximadament uns 2 litres i mig. Hi afegim totes les verdures tallades i una mica de sal.

Quan l'aigua bulli hi tirem un raig d'oli. Quan trobem que les patates ja estan ben toves, uns trenta minuts després, ja podem apagar el foc.

Passem la verdura pel turmix perquè quedi una cremeta ben fina. Si veiem que ens ha quedat massa caldosa, massa clara, podem treure una mica de caldo abans de passar-la pel turmix.

Us en sortirà bastanta quantitat, sempre la podeu guardar un cop tèbia en un tuper a la nevera per un altre dia.
dimecres, 2 de març del 2011

sardines escabetxades

MES RECEPTES PER LA CRISIS, CULINÀRIES ÉS CLAR!

Les sardines són saníssimes es veu que ho curen tot, del constipat a les hemorroides, passant pels galindons i la febre groga...

Però us confeso que a mi no m'agraden. A més trobo que fan una olor molt forta quan les cuines...

Total que no en faig mai, excepte quan les faig en escabetx!

Us les recomano, no us deixarà cap olor la cuina i veureu que suaus queden, boníssimes! I a més no us portarà més de 10 minuts fer-les i un cop fetes les pots guardar a la nevera per emportar en una carmanyola o menjar quan vulgueu.







INGREDIENTS:

1/2 quilo de sardines ja netes (ja sabeu que si no teniu una bona peixetera de capçalera no sou ningú!)

1 tassa gran d'oli  (de les d'esmorzar)

1/2 tassa gran de vinagre de vi negre (de la mateixa mida que la d'abans, hem de posar la meitat de vinagre que d'oli)

1 ceba

2 pastanagues

1 fulla de llorer

1 dent d'all

1 taronja

2 culleradetes de pebre en gra


Preparem tots els ingredients, pelem la ceba i la tallem a llunes primes i la pastanaga la pelem i la tallem a rodanxes primetes.  Treiem la pell de mitja taronja pelant-la sense aprofitar gens de tros blanc de la pell, que ja sabeu que és amarg. Després de pelada agafem la taronja  i en fem suc i la reservem. Esbandim bé les sardines per acabar de treure les escates que hi hagin quedat i les deixem que s'escorrin bé.

Agafeu una paella que no sigui massa ample i la poseu al foc amb la tassa d'oli . Penseu que necessitarem que l'escabetx cobreixi les sardines totalment perquè es confitin, per tant si agafeu una paella massa ample hi haurà poca profunditat d'oli.

Posem a dins la paella la pell de taronja, el pebre en gra, la fulla de llorer i la dent d'all. El foc ha de ser mig, no hem de deixar que l'oli s'escalfi massa i fumegi. Quan l'oli estigui prou calent hi posem la ceba i les pastanagues i ho deixem fent-se a foc mig uns cinc minuts.

Desprès afegim el suc de taronja i la mitja tassa de vinagre i apugem el foc perquè es redueixi dos minuts. Posem les sardines a dins que quedin ben cobertes i després de dos minuts ja es pot apagar el foc i deixem les sardines a dins que es confitin.

Les deixem refredar i ja es podran guardar o menjar quan vulguem.
diumenge, 27 de febrer del 2011

espaguetis amb salsa de pebrot

MÉS PASTA

Els plats de pasta són molt agraïts. Omplen, no son complicats de fer i es poden fer per moltes persones amb facilitat. I aquest a més amb un mínim d'ingredients que segur que teniu a casa. Un paquet d'espaguetis, sal, sucre, pebre, crema de llet i un pebrot o en el seu defecte una llauna de pebrots del piquillo. I si no els teniu els hauríeu de tenir. Eh?, J. , tu ja saps qui ets! PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR.
Avui farem una salsa de pebrots per posar als espaguetis que ens pot servir per acompanyar qualsevol cosa que vulguem, una quiche, una carn freda, etc.








INGREDIENTS:

200 g d'espaguetis

salsa de pebrot:

1 pebrot o una llauna de pebrot

1 bric de crema de llet 200 cl.

oli, sal, sucre i pebre


SALSA DE PEBROT

Encenem el forn al màxim per escalfar-lo. Mentre s'escalfa agafem una plàtera petita d'anar al forn i tallem el pebrot i li traiem les llavors de dins. El tallem a trossos sense pelar-lo, el posem a dins la plàtera amb sal, una mica de sucre, pebre i un raig d'oli. Ho tindrem uns 20 minuts al forn mig 200º. Traieu el pebrot del forn i el poseu en un got batedor. El passeu pel turmix amb la crema de llet fins que quedi una salsa ben fina.

Mentres el pebrot és al forn podem posar una olla al foc amb agua ben abundant i sal. Quan bulli hi tirem els espaguetis i els deixem coure el temps que indica l'envàs. Tenim 10 minuts més o menys per anar a llegir el diari o preparar un segon plat, podrien ser els filets de gall dindi de l'altre dia i amb una fornada mateu dos ocells d'un tret.

Passat aquest temps retireu els espaguetis del foc i hi poseu una mica d'aigua freda per parar l'ebullició. 

Els escorreu ben escorreguts i els poseu en una plàtera amb la salsa per sobre.

Els podeu servir amb formatge parmesà ratllat  a taula per posar-se'n  cadascú al gust.
dijous, 24 de febrer del 2011

filet de gall dindi al forn

CARNS CAIGUDES EN DESGRÀCIA

Hi ha carns que estan com en desgràcia, no sabem com fer-les. Aquest és el cas del gall dindi, clar com que nosaltres no tenim el dia de Acción de Gracias no sabem quan fer-lo.

Doncs bé, resulta que el gall dindi a part de ser una carn que surt molt bé de preu és molt sana. Té molt poc greix i és molt adequada per fer dieta. El pit de gall dindi el podem demanar tallat molt prim i fer-lo rebossat, i també el podem demanar tallat no tan prim i fer-lo a la planxa.

Avui us donaré una recepta molt fàcil per fer el pit de gall dindi.





INGREDIENTS:

4 filets de pit de gall dindi (tallats no massa prims)

sal

herbes

oli

4 talls de formatge de cabra fresc


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafem una plàtera de forn i hi posem els filets de gall dindi. Els amanim amb una mica de sal i les herbes. A sobre hi posem uns talls prims de formatge de cabra fresc que cobreixin el tall i hi posem un raig d'oli per sobre.

Ho posem al forn i abaixem el forn fins a 220º, al mig del forn i ho deixem uns 7 minuts. No s'ha de deixar massa estona sino ens quedaria dur. I ja està tota la feina feta! Bon profit!

dilluns, 21 de febrer del 2011

sopa de ceba

MES APROFITAMENT QUE ENCARA HI HA CRISIS

Hi ha la versió "pija" de la sopa de ceba que un dia ja la farem, amb una casoleta i gratinada amb formatge i tot, ui sí ! que pija!... però avui us diré la versió més casolana, recepta familiar. Això em recorda molt sopars a casa meva. Era un plat molt recurrent.

En realitat és una sopa per aprofitar el pa que se'ns ha fet sec. Feta amb ingredients que tenim normalment a casa. Per donar-hi una certa gràcia hi posem unes mandonguilles, però també hi poden posar un ou dur a trossos i una mica de pernil, o unes xips de moniato en plan vegetarià...






INGREDIENTS:

Pa sec unes 4 o 5 trossos no gaire grans

2 cebes una mica grans

sal i oli

opcional: mandonguilles, xips de moniato, ou dur...


En una olla hi posem un litre i mig d'aigua i la posem al foc. Agafem les cebes i les pelem i les tallem a quatre trossos. Les posem dins l'olla junt amb el pa i una mica de sal. Quan l'aigua bull, abaixem el foc i hi afegim un bon raig d'oli.

Ho deixem fins que la ceba estigui cuita i el pa estigui practicament desfet. Ho passem tot pel  turmix, que quedi ben fi.

Es pot servir amb els diferents acompanyaments opcionals. Si hi posem mandonguilles: primer les fregim i quan la sopa estigui passada pel turmix les tirem a dins.

Una sopa bona, barata, fàcil i ràpida. Proveu-la.
dimecres, 16 de febrer del 2011

flam


FLAM AMB COSES

"Aquestes galetes que has comprat no m'agraden", "aquestes madalenes ja no estan tendres", "això ja no és un panetone ni res"...
Cap problema, cap problema i cap problema. Torna :::: "La cuina de l'aprofitament!!!!!!
Doncs sí, tots aquests saldos de cuina que ronden un temps per l'armari sense gaire èxit, ara poden ser aprofitats.
Com? Doncs camuflats dins d'un flam. El flam és un postre que no costa de fer i que admet diverses versions. El típic es fa només amb els ous la llet i el sucre. Però si hi posem coco ratllat serà de coco. Si hi posem cafe, enlloc de tota la llet, serà de café, si el fem amb pomes...
avui el farem amb saldos d'esmorzars.



Aquet és amb madalenes fracasades i poma

INGREDIENTS:

3 ous

1/2 l. de llet

3 cullerades de sucre de les de sopa

caramel líquid

els saldos que tingueu: madalenes, melindros, galetes, mona, pa... Més o menys 4 madalenes per aquesta quantitat. També si pot posar poma.



Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafem un motllo que vagi bé per fer flam i li posen al fons el caramel líquid ben repartit.

Després pasem els ous el sucre i la llet per la batedora. Distribuim els tropezones que tingueu (madalenes, galetes, etc) pel fons del motlle ben esmicolats i li tireu els ous batuts per sobre.

Ho poseu al forn màxim al bany maria, o sigui dins d'una plata més gran amb aigua, i ho deixeu uns 35 minuts. L'heu de treure quan es vegi que està ben quallat i no és gens líquid.

Abans de tombar-lo heu d'esperar que es refredi bé, si ho feu quan està tebi es podria trencar.





flams al bany maria abans de posar al forn
flams al bany maria després d'estar al forn















dilluns, 14 de febrer del 2011

sípia amb mandonguilles

CONCEPTES DE CUINA MOLT CATALANS

Hi ha un concepte molt català que és la picada. Abans es feien amb un morter i la mà de morter. Ara ja tenim el turmix que ens fa la feina, encara que els més puretes diuen que no queda igual. Home! No cal que siguem masoquistes jo sóc partidària de facilitar-nos la feina al màxim, ja ho sabeu. Per això també us diré que no cal que feu les mandonguilles vosaltres mateixos, busqueu una bona cansaladeria o carnisseria que les facin bé.

L'altre concepte és el d'esqueixar les patates. Doncs sí, quan tallem patates per fer un guisat, les hem d'esqueixar, d'aquesta manera perden fécula i la deixen en el suc, de forma que el suc se'ns fa més espès.
La manera d'esuqeixar les patates és de tallar-les normalment pel mig i després a quartos i quan anem a tallar-les per última vegada les comencem a tallar amb el ganivet però l'ultim cm el tallem amb la mà fent un clec, de forma que sembla que l'hagis estripat. Veureu que queden mal tallades, rugoses, per aquí és per on sortirà la fècula.




INGREDIENTS:

1 sípia petita

8 mandonguilles

1 ceba petita

1/2 got de vi blanc

1 fulla de llorer

2 patates

100 grs de pèsols

1 tros de xocolata negra com de 2 cms per 2 cms

1 all

1 carquinyoli

6 avellanes

Agafem una paella petita i li posem oli abundant, que ens permeti fregir les mandonguilles només tombant-les una vegada. Quan l'oli sigui ben calent hi posem les mandonguilles i les fregim de sobre i de sota. Les retirem.

En una cassola fonda hi posem una mica de l'oli de fregir les mandonguilles i hi posem la sípia triada i feta a quadrats petits.

Quan la sípia comença a petar li tirem la ceba tallada a trossos ben petits, i quan sigui cuita li posem el mig got de vi i la fulla de llorer. Hi posem també les mandonguilles i quan el vi ja s'hagi reduit li tirem les patates pelades i tallades a quadrats de 3 x 3 cms esqueixades i els pèsols. Aleshores li afegim aigua fins que cobreixi quasi del tot, no ho ha de cobrir del tot. Ho deixem a foc mig 30 minuts.

Mentrestant preparem la picada. Pelem l'all i les avellanesi ho posem en un pot de turmix. Li afegim el carquinyoli i la xocolata i una mica de suc de la cassola. Ho passem tot junt pel turmix i quan falti 5 minuts per apagar el foc li afegim la picada a la cassola i ho remenem perquè s'escampi bé. Apaguem el foc i ho deixem reposar 10 minuts, el temps de parar taula i preparar una sopa de meló de primer, no?
dijous, 10 de febrer del 2011

coquilles Saint Jacques

CUINA D'APROFITAMENT

Ara que ja teniu moltes receptes per fer de peix al forn, o fins i tot el podeu fer al vapor un dia, resulta que no calculem bé i ens sobra peix, n'hem fet més del que hem menjat. AH!! que això no us passa perquè en temps de crisi el que feu és comprar just i no se què.

Però penseu que si un dia trobeu un lluç sencer que està bé de preu, és millor comprar-lo senser que comprar dues rodanxes, estalviareu comprant-lo sencer.

I ara vaig al que ens interessa, si quan el fem ens en sobre... No patiu! Es pot reaprofitar! El podem reciclar sense problemes. La forma més coneguda és fent croquetes , que un dia ja en parlarem. Però avui us en explicaré una altra.






INGREDIENTS:

Peix que ens ha sobrat de fer al forn

Unes gambetes o llagostins congelats (no poso la quantitat, que és cuina d'aprofitament)

o

Uns musclos comprats i fets al vapor uns 150 grs. (els musclos van a 3 euros el quilo o menys)

LLet

Farina

Formatge ratllat emmental

una mica de mantega

sal i pebre

1/2 ceba petita



Engeguem el forn al màxim perquè es vagi pre-escalfant.

Agafem la ceba la pelem i la tallem a trossets petits. Si tenim llagostins a gambetes les pasem per la paella   amb una mica d'oli  abans de posar-hi la ceba i les retirem. Posem la ceba a la paella  que vagi fent, a foc mig. Quan estigui tova hi afegim el peix que ens ha sobrat a trossos no molt petits  i les gambetes o els musclos ja oberts (si  hi poseu musclos penseu a treure'ls hi el fregall que es molt desagradable).

Per fer els MUSCLOS AL VAPOR:
Agafem els musclos i els netegem una mica, tot depén del grau d'exigència de cadascú, que consti que als restaurants els netegen molt poc. Els posem en una cassola i els esquitxem d'aigua tres vegades i els hi afegim una fulla de llorer. Posem la cassola ben tapada al foc i en 5 minuts els musclos ja s'han obert tots i ja estan fets. Un magnífic segon plat també si voleu!!

Tornem a la paella i li afegim dues cullerades de farina, deixem que la farina s'escalfi bé. Després hi afegim dos gots de llet, no gaire grans. Això ens farà com una beixamel que amalgamarà tot plegat. Hi tirem una mica de sal i pebre. Quan hagi espessit una mica ja es pot apagar, si ho trobem massa espès sempre s'hi pot afegir una mica de llet.

Repartim aquesta massa amb dos platetes planes, com per fer ous al plat i hi posem el formatge ratllat per sobre i dos trossets de mantega a sobre de tot.

Ho gratinem al form uns 10 minuts màxim.
dimarts, 8 de febrer del 2011

arròs a la cassola


DIJOUS PAELLA

A molts restaurants de menu dijous fan paella, doncs nosaltres també. La veritat és que la paella o l'arròs a la cassola, que fa més català, és un plat que fa diumenge. És més jo el faig els diumenges i no els dijous, però feu-lo el dia que us vagi bé, no discutirem per això! 
És un plat perfecte per fer  el diumenge perquè va bé tenir  una part ja preparada i acabar-lo de fer en 20 minuts a última hora. Un plat perfecte per si te'n vas a caminar, al museu o a l'Ikea perquè tenen obert...

Com sempre, és un plat que admet molts ingredients i s'ha de fer al gust de cadascú. De tall hi podeu posar el que vulgueu de carn o de peix, musclos, cloïses, bacallá... De verdura també:  coliflor,  espàrrecs,  carxofes, bolets... Les variants són infinites.

La recepta que us donaré és una barreja de tradició familiar, els ingredients són de la part Valls i la manera de coure'l de la part Escribano.

Sempre que faig arròs recordo al meu pare, a ningú no li sortia l'arròs com a ell!






INGREDIENTS:  (Aquesta vegada per 4 persones)

4 tasses d'arròs rodó

1 sípia no molt gran

8 llagostins o escamarlans

4 tallets de pollastre

4 tallets de costella de porc

1 butifarra crua tallada en 8 trossos

4 tallets de conill si us agrada

100 grs de pèsols congelats

2 carxofes

10 mongetes tendres

1 pebrot vermell gran

1 pebrot verd petit

1/2 pot de tomàquet triturat, uns 200 ml.

1 dent d'all

1/2 ceba petita

1 ram generòs de julivert

2 bricks de caldo de peix que sigui bó (si feu un arròs només de carn poseu-hi caldo de carn o aigua només)


Primer de tot el que farem es preparar bé tots els ingredients. 

Pelem la sípia i la tallem a quadrats petits.

Tallem mig pebrot vermell  i el pebrot verd a quadrats petits, les mongetes tendres també, les carxofes ben triades i tallades en quatre trossos. Les carxofes les cobrim d'aigua i hi posem una bona branca de jullivert, d'aquesta manera no es posaran negres.

Posem el caldo en una olla perquè s'escalfi, a foc suau.

Agafem una paella i la posem al foc amb un raig d'oli que no arribi a cobrir el fons. Hi posem els llagostins i els treiem de seguida. Només volem que l'oli s'impregni del cap dels llagostins.

Després hi afegim tota la carn, previament ja salada, el pollastre, el conill, la butifarra, la costella de porc, i els anem tombant de tot arreu perquè es facin rossos. El foc sempre ha d'anar viu per fer l'arròs.

Quan la carn ja està feta hi afegim la sípia.

Mentrestant posem en un pot de triturar amb el turmix  el tomàquet triturat, el julivert,  l'all,  la ceba,  l'altre mig pebrot vermell tallat a trossos i una mica de sal. Ho triturem.

Quan la sípia ja peta, ja ho veureu, hi posem totes les verdures, la mongeta tendre, els pebrots i les carxofes. Salem les verdures a la paella.

Al cap de poc ja hi podem afegir els pèsols i el tomàquet triturat amb tot el demés. El secret vé aquí precisament. Aquest sofregit s'ha de fer molt, ha de quedar tot com de color fosc i molt espés, no líquid, ha de quedar com fet una massa tot junt.

Un cop el sofregit ja està ben fet és el moment d'apagar el foc si no volem menjar-nos ja la paella. D'aquesta manera es pot deixar hores, o fins i tot guardar-ho a la nevera en un tuper d'un dia per l'altre.

Quan la vulguem continuar es tracta d'afegir-hi l'arròs sempre amb el foc ben viu, com hem dit, i el caldo. Per cada tassa d'arròs que hi posem hem de posar tres cullerots, d'escudellar sopa, de caldo.
Si volem que ens quedi un arròs caldòs n'hi posarem 5 de cullerots per cada tassa i  el farem 20 minuts sense reposar. Posem els llagostins ben escampats a sobre de l'arròs, si hi vulguèssiu posar musclos o cloïses també seria el moment de posar-los.

Si el volem normal, no un arròs caldós, el deixarem que cogui 10 minuts i abans d'apagar el foc taparem bé la paella, de forma que no s'escapi vapor i la deixem amb el foc apagat deu minuts més reposant i ja estarà!


dissabte, 5 de febrer del 2011

crema d'espàrrecs

SOPES CALENTONES

Hi ha diferents versions de sopes de verdures. Us donarés una recepta per fer una crema d'espàrrecs que mai més en tornareu a menjar de sobre.

Que consti que jo n'havia menjat moltes de sobre però no sabia com fer-me una sopa que fos bona.

Amb aquesta recepta no us hi podeu resistir. Proveu-la!






INGREDIENTS:


1 manat d'espàrrecs verds

1 gra d'all

5 cullerades de farina d'arròs o maicena (cullera de sopa)

sal i oli



Agafem una cassola baixa prou ample perquè hi càpiguen els espàrrecs, l'omplin d'aigua per cobrir just els espàrrecs, més o menys un litre, i la posem al foc.

Mentrestant agafem els espàrrecs i els hi tallem només la part blanca més dura. Els netegem i quan l'aigua de la cassola bulli hi posem els espàrrecs. Els deixem bullir uns 7 minuts. 

Mentrestant en una olla no molt profunda hi posem un raig d'oli i hi posem un all ben trinxat.

Quan hagi passat el temps traiem els espàrrecs de l'aigua, però atenció que aprofitarem el caldo de bullir els espàrrecs, no el llenceu.

Tallem els espàrrecs a trossos no molt petits, si l'últim tros és massa fibròs no l'aprofitem.

Posem ara una olla fonda al foc amb l'oli hi saltem rapidament primer una mica l'all trinxat i deseguida li posem els trossos d'espàrrecs. Els donem unes quantes voltes i els deixem a foc baix tapats uns 7 minuts més. Un cop passat aquest temps hi afegim el caldo d'haver-los bullit i apugem el foc una mica. Al cap de 3 minuts de bullir hi posem les cullerades de farina d'arròs o maicena i ho remenem bé perquè no es facin grumolls i després de tres minuts ja es pot apagar. 

Passem tota la sopa pel túrmix fins que ens quedi una crema ben fina.

Es pot servir amb crostonets de pa que es poden comprar ja fets i n'hi ha de molts gustos: d'all i julivert, de formatge, de bacó...

dimarts, 1 de febrer del 2011

pasta amb bròquil

FÀCIL, FÀCIL I MENGEU VERDURES QUE NO PASSA RES...

Jo us vaig donant idees per disfressar coses. De totes maneres aquesta és una recepta típica d'Itàlia, de la zona de la Puglia. Allà ho fan amb un tipus de pasta molt especial que la fan artesanalment donant-li la forma amb les mans. La pasta es diu orechiette, tenen forma d'orelletes petites. Però vosaltres la podeu fer amb qualsevol altra pasta que trobeu aquí, que tingui una forma semblant.

Total que és una manera de menjar bròquil més agradable, per si un cas no us agrada gaire el tema verd en general.






INGREDIENTS:


175 g de pasta (margarites, cargols, tirabuixons, macarrons petits, ...)

1/2 bròquil verd català (res de romanescus)

1 gra d'all gran

sal i oli


Posem una olla al foc amb sal. Mentrestant triem el bròquil. Hem d'anar tallant les flors sense aprofitar massa els tronxos, just per poder tallar bé les flors. Ja ho sé que el bròquil no te flors, em refereixo a la part que fa aquelles formes que... ja m'enteneu!

Quan l'aigua bulli li tirem el bròquil tallat per poms , si algun pom es massa gran el partim en dos. En 10 o 15 minuts  ja estarà cuit. Ho notarem perquè quan punxem amb una forquilla  no ofereix resistència.

Mentrestant agafem una altra olla gran i la posem al foc amb aigua i sal i esperem que bulli. Quan l'aigua bulli hi tirem la pasta i la fem el temps que ens indiqui l'envàs.

Agafem el gra d'all, el pelem i el tallem a trossos ben petits.

Quan el bròquil ja està cuit l'escorrem ben escorregut. Posem una paella al foc amb oli que cobreixi el fons i l'all trossejat. Li donem dues voltes ràpides a l'all i hi afegim el bròquil. Només s'ha de barrejar tot bé i es pot apagar al cap d'uns segons.

Un cop feta la pasta l'escorrem bé. Recordeu de parar la cocció amb un bon raig d'aigua freda abans d'escorrer-la, així no quedarà enganxosa. La tirem a la paella amb el bròquil, ho remenem tot junt i ja està.