dimarts, 8 de febrer del 2011

arròs a la cassola


DIJOUS PAELLA

A molts restaurants de menu dijous fan paella, doncs nosaltres també. La veritat és que la paella o l'arròs a la cassola, que fa més català, és un plat que fa diumenge. És més jo el faig els diumenges i no els dijous, però feu-lo el dia que us vagi bé, no discutirem per això! 
És un plat perfecte per fer  el diumenge perquè va bé tenir  una part ja preparada i acabar-lo de fer en 20 minuts a última hora. Un plat perfecte per si te'n vas a caminar, al museu o a l'Ikea perquè tenen obert...

Com sempre, és un plat que admet molts ingredients i s'ha de fer al gust de cadascú. De tall hi podeu posar el que vulgueu de carn o de peix, musclos, cloïses, bacallá... De verdura també:  coliflor,  espàrrecs,  carxofes, bolets... Les variants són infinites.

La recepta que us donaré és una barreja de tradició familiar, els ingredients són de la part Valls i la manera de coure'l de la part Escribano.

Sempre que faig arròs recordo al meu pare, a ningú no li sortia l'arròs com a ell!






INGREDIENTS:  (Aquesta vegada per 4 persones)

4 tasses d'arròs rodó

1 sípia no molt gran

8 llagostins o escamarlans

4 tallets de pollastre

4 tallets de costella de porc

1 butifarra crua tallada en 8 trossos

4 tallets de conill si us agrada

100 grs de pèsols congelats

2 carxofes

10 mongetes tendres

1 pebrot vermell gran

1 pebrot verd petit

1/2 pot de tomàquet triturat, uns 200 ml.

1 dent d'all

1/2 ceba petita

1 ram generòs de julivert

2 bricks de caldo de peix que sigui bó (si feu un arròs només de carn poseu-hi caldo de carn o aigua només)


Primer de tot el que farem es preparar bé tots els ingredients. 

Pelem la sípia i la tallem a quadrats petits.

Tallem mig pebrot vermell  i el pebrot verd a quadrats petits, les mongetes tendres també, les carxofes ben triades i tallades en quatre trossos. Les carxofes les cobrim d'aigua i hi posem una bona branca de jullivert, d'aquesta manera no es posaran negres.

Posem el caldo en una olla perquè s'escalfi, a foc suau.

Agafem una paella i la posem al foc amb un raig d'oli que no arribi a cobrir el fons. Hi posem els llagostins i els treiem de seguida. Només volem que l'oli s'impregni del cap dels llagostins.

Després hi afegim tota la carn, previament ja salada, el pollastre, el conill, la butifarra, la costella de porc, i els anem tombant de tot arreu perquè es facin rossos. El foc sempre ha d'anar viu per fer l'arròs.

Quan la carn ja està feta hi afegim la sípia.

Mentrestant posem en un pot de triturar amb el turmix  el tomàquet triturat, el julivert,  l'all,  la ceba,  l'altre mig pebrot vermell tallat a trossos i una mica de sal. Ho triturem.

Quan la sípia ja peta, ja ho veureu, hi posem totes les verdures, la mongeta tendre, els pebrots i les carxofes. Salem les verdures a la paella.

Al cap de poc ja hi podem afegir els pèsols i el tomàquet triturat amb tot el demés. El secret vé aquí precisament. Aquest sofregit s'ha de fer molt, ha de quedar tot com de color fosc i molt espés, no líquid, ha de quedar com fet una massa tot junt.

Un cop el sofregit ja està ben fet és el moment d'apagar el foc si no volem menjar-nos ja la paella. D'aquesta manera es pot deixar hores, o fins i tot guardar-ho a la nevera en un tuper d'un dia per l'altre.

Quan la vulguem continuar es tracta d'afegir-hi l'arròs sempre amb el foc ben viu, com hem dit, i el caldo. Per cada tassa d'arròs que hi posem hem de posar tres cullerots, d'escudellar sopa, de caldo.
Si volem que ens quedi un arròs caldòs n'hi posarem 5 de cullerots per cada tassa i  el farem 20 minuts sense reposar. Posem els llagostins ben escampats a sobre de l'arròs, si hi vulguèssiu posar musclos o cloïses també seria el moment de posar-los.

Si el volem normal, no un arròs caldós, el deixarem que cogui 10 minuts i abans d'apagar el foc taparem bé la paella, de forma que no s'escapi vapor i la deixem amb el foc apagat deu minuts més reposant i ja estarà!


4 comentaris:

  1. La tradició dels dijous, es deu a que els dijous era el dia lliure de les minyonetes, i elles deixaven el sofregit fet, i així la senyora de la casa solament había de tirar-hi l'aigua, almenys aixó es el que he sentit a dir sempre.
    dv

    ResponElimina
  2. Llàstima que nosaltres hem de deixar el sofregit fet nosaltres mateixos! Però de totes maneres és veritat que és un plat agraït que pots deixar preparat fins a tirar l'arròs i aleshores ja només és el temps de parar taula i preparar l'amanida per poder-te posar a dinar!

    ResponElimina
  3. hola,soc el christian, un nen de 10 anys, he vist que es un bon arròs a la cassola, he agafat aquesta idea per un treball de l'escola, l'hi dire a la meva mare que la fasi algun duimenje, te molt bona pinta. adeu

    ResponElimina
  4. Hola Christian. Com has trobat el meu bloc? Gràcies pel teu comentari. A veure si t'animes tu a cuinar alguna recepta del bloc que son molt fàcils. T'aconsello que provis de fer el pastís de galetes. Un petó

    ResponElimina