daus de porc al curri amb pinya

GUSTOS ORIENTALS

A aquestes alçades, després de 370 receptes ja us heu adonat que m'agrada el curri. Sí, la salsa amb curri la trobo deliciosa. Ja sé que no agrada a tothom, però gairebé. Per si en sou aficionats us proposo d'altres receptes amb curri: sopa de poma al curri, costella de porc al curri, llonzes de porc amb salsa de curri o crema de pastanaga i carbassa al curri.

INGREDIENTS:

250 g de carn magra de porc a daus o de conill de vedella

1/2 pinya

1 ceba

1 bric de cerma de llet   (si trobeu llet de coco millor)

2 tasses d'arròs basmati

1 clau (opcional)

1 fulla de llorer (opcional)

1 dent d'all

1 tros de 2 cm de gingebre fresc o gingebre en pols

curri

oli i sal


Pelem la ceba i la tallem a quadrats no gaire grans. Pelem l'all i el gingebre.

Salem la carn i la fregim en una cassola amb oli, jus uqe cobreixi el fons. La enrossim per tot arreu i la retirem.

Fregim la ceba en la mateixa cassola d'abans.

Quan la ceba ja està una mica tova hi posem també l'all trinxat, el gingebre ratllat i el curri. Hi donem un parell de voltes.

Pelem la pinya i la tallem a trossos petits, desiguals. Els trossos gran quedaran sencers i els petits es desfaran amb la salsa.

Afegim la pinya i la llet de coco a la cassola.

Quan bulli la llet de coco hi posem la carn i abaixem el foc i ho tapem.

Ho deixem 30 minuts a foc baix ben tapat.

Posem un pot al foc amb 4 tasses de cafè plenes d'aigua. Hi posem 2 tasses d'arròs, un rajolí d'oli, un clau, un pessic de sal i una fulla de llorer. Si no teniu aquestes espècies no passa res, es pot fer igualment. Ho posem a foc fort i ho tapem. Quan bulli abaixem una mica el foc. Amb uns 15 minuts s'haurà begut l'aigua i ja el tindrem fet.

Servim els daus de carn amb la salsa de curri i un flam d'arròs per acompanyar.

plàtans fregits amb mascarpone

UNA CONFESSIÓ

Quantes vegades us venen a veure amics i us porten delicatessen del seu país? Moltes, no? Normalment desconfies i no saps quin gust tindrà, si t'agradarà... Doncs jo tenia una ampolla d'un licor típic de Finlàndia fet amb fruites del bosc que no m'atrevia a tastar. Doncs ha resultat que pels postres és meravellós. Li dóna un toc de fruits vermells molt bó. En aquest cas el vaig fer servir per aquesta recepta amb plàtans i van quedar boníssims. Sou fans dels plàtans? Voleu d'altres receptes? Mireu aquestes: plàtans al café, fondue de xocolata, crumble de plàtan, pastís de plàtan, broquetes de fruita. I fins i tot una de salada llonzes de porc amb salsa de curri.

INGREDIENTS:

2 plàtans

1 cullerada de postres de mantega

2 cullerades de postres de sucre roig

1/2 llimona (unes gotes)

dues cullerades grans de licor de fruita  (de prèssec, de taronja, etc)


Posem una paella al foc amb la mantega.

Pelem els plàtans i els tallem pel mig i els posem a la paella. Hi afegim el sucre i quan estigui desfet unes gotes de llimona.

Al cap d'uns minuts hi posem el licor i ho deixem reduir una mica, que s'evapori l'alcohol.

Servim els plàtans calents acompanyats d'una cullerada de mascarpone.

llimonada digestiva

QUÈ NECESSITEM?

De vegades necessitem una dosis d'energia, de salut, de benestar. Aquests batuts amb espècies són com el corresponent a les infusions, però en fred.

Les espècies a més a més de condimentar, de donar gust, totes tenen qualitats curatives. El fonoll i l'anís estrellat serveixen per fer una bona digestió. Les hem d'aprofitar, beurem una cosa bona i ens aportarà el que necessitem.

INGREDIENTS:

1/2 llimona

2 tasses d'aigua

1 tassa de gel

2 cullerades de sucre

5 fulles de menta

1 anís estrellat

1 cullerada de postres de llavors de fonoll

1 tros de 2 cms de gingebre



En una paella hi posem les llavors de fonoll i l'anís estrellat i ho escalfem. No ho volem torrar, només que s'escalfi i alliberi els seus olis.

En un pot batedor hi posem el suc de mitja llimona, l'aigua, el gel, les espècies, la menta i el gingebre ratllat. Ho triturem força estona.

Ho posem als gots passant-ho per un colador per eliminar restes que no hagin quedat ben triturades.

verdures a la grega

FONS DE NEVERA

Un dia us vaig parlar del fons d'armari que heu de tenir al rebost.

Avui us parlo del fons de nevera. Hi ha verdures que no es passen amb facilitat i que convé tenir-ne perquè ens poden servir per fer moltes receptes. Aquest és el cas d'albergínies, carbassons, cebes tendres, porros, pebrots... que aguanten més d'una setmana a la nevera. Per tant està bé tenir aquest fons de nevera per poder fer en qualsevol moment receptes de verdures com : verdura al forn, quinoa amb verdures o una tempura, per exemple.

INGREDIENTS:

1 patata grossa

1 pebrot verd

1/2 carbassó

1/2 albergínia grossa

2 tomàquets madurs

6 cullerades de tomàquet triturat

1/2 got d'aigua

anet

oli

sal i pebre



Encenem el forn perquè s'escalfi.

Pelem la patata i la tallem a rodanxes no massa gruixudes.

Tallem el carbassó en rodanxes gruixudes després de rentar-lo bé. Si la pell està ben tibant vol dir que és fresc i no cal ni pelar-lo.

Pelem l'albergínia. Per pelar-la bé li podeu tallar la part de baixi de dalt, arrepenjar-la bé en una fusta i tallar la pell en direcció a la fusta. Ja veureu que així és va molt ràpid, si el ganivet us acompanya, és clar.

Tallem l'albergínia i el pebrot a troços quadrats. Tallem el tomàquet a trossos.

Agafem una plàtera d'anar al forn i hi posem les patates a sota de tot. A sobre totes les altres verdures repartides. Comproveu que la plàtera no sigui massa gran per la quantitat de verdura que teniu. Si queden massa amples és més fàcil que es cremin i no que vagin fent xup-xup que és el que ens interessa.

A sobre de la verdura a mida que li anem posant hi posem sal, pebre i anet, perquè quedi tot aromatitzat.

Finalment a sobre hi posem el tomàquet triturat, el mig got d'aigua i un raig d'oli.

Posem la plàtera al forn a 120º durant una hora. Quan noteu les patates ben toves ja es pot treure.

Aquest plat el podeu fer un vespre i ja el teniu a punt per l'endemà.

amanida amb vinagreta de maduixes

JA COMENCEN

Ja comencen les maduixes... i no estan pas malament. Aquesta amanida el que té d'especial és que la vinagreta està feta amb maduixes. És diferent i original, no cal fer sempre les amanides amb els mateixos ingredients, ja ho sabeu. Podeu provar altres amanides amb fruites, a mi m'encanten les fruites a l'amanida!:  amanida de salmó i mango , amanida de fruites o amanida de crèixens i taronja . 

                                   




INGREDIENTS:

enciam francès  (és aquell rodonet amb les fulles molt primes i tendres)

8 palets de cranc

250 g de maduixes

oli i vinagre de módena

sèsam



Netegem l'enciam i l'escorrem molt bé. L'èxit de l'amanida és que no hi hagi aigua en l'enciam. Tallem les fulles en un parell de trossos amb les mans.

Tallem els palets de cranc i els posem per sobre. Posem tot al voltant les maduixes tallades pel mig.

Fem la vinagreta amb 4 maduixes, 4 cullerades d'oli de girasol o d'oliva, 1/2 cullerada de sucre i una cullerada de vinagre de mòdena. Ho tritureu tot plegat. Si un cop triturat veieu que li falta una mica més d'oli, n'hi poseu. Hi posem també un pel de sal i pebre de cinc colors que és molt més aromàtic.

Amanim amb la vinagreta i finalment hi posem el sèsam per sobre.

El cranc es pot substituir també per pernil serrà o pernil d'ànec, fins i tot bresaola.

llenties amb pesto suau

LLEGUM CUIT

Sabeu que el millor és comprar el llegum ja cuit? Doncs sí, és molt difícil coure bé el llegum. Les llenties són les més fàcils de cuinar, però les mongetes o els cigrons costen de coure bé, de quedar toves.

Però sempre les podem tenir a mà si les comprem fetes, estaran cuites al punt. I el millor és comprar-les al mercat, no envasades.

Podeu tenir-ne sempre al congelador, les compreu cuites al mercat i les poseu amb la mateixa bossa de plàstic al congelador. Les traieu mitja hora abans i les podeu escalfar al vapor d'una olla amb un colador amb el llegum a sobre. D'aquesta manera no s'aigualeixen i s'escalfen la mar de bé.

INGREDIENTS:

300 g de llenties cuites

15 fulles d'alfàbrega

20 pinyons

1 tassa de café d'oli

sal



Agafem l'alfàbrega, els pinyons, l'oli i la sal i els passem pel túrmix i en fem una salsa fina.

Servim les llenties en un plat amb la salsa per sobre.

bacallà amb patates i allioli

BACALLA PATRIÒTIC

M'ha sortit amb les quatre barres, no hi puc fer més. 

Una confessió més, no acostumo a fer bacallà a casa, perquè és difícil d'encertar el grau de sal. Crec, però, que li vaig agafant el truc de fer-lo. Us explico: si el bacallà és un tall prim, com d' 1 cm., necessita quatre canvis d'aigua per dessalar-se. Si és un tros de 2 cms de gruix en necessita 6 de canvis. També hem de tenir en compte no posar-hi moltíssima aigua, hem de calcular més o menys el mateix volum d'aigua que de bacallà. El canvi d'aigua el farem a raó de dos al dia, però no cal que ens posem un despertador, és orientatiu, no cal que sigui exacte. D'aquesta manera es dessalarà prou, però no ens quedarà massa aigualit.

Tot i amb això, quan ja estigui a punt de cuinar, tasteu-ne un pessic i comproveu el grau de dessalat. Si malgrat tot, encara el trobeu salat, és millor bullir-lo i no fregir-lo, perquè part de la sal quedarà a l'aigua.

Penseu que quan el tingueu dessalat el podeu congelar i tenir-lo ja a punt per qualsevol dia.

INGREDIENTS:

2 talls de bacallà

2 patates grosses

melmelada de tomàquet (opcional)

per l'allioli:

1 ou

1 got d'oli d'oliva

1 dent d'all gran

un pessic de sal


Pelem l'all i el fem a trossos. Fem l'allioli posant tots els ingredients dins el pot batedor. Posem el túrmix a baix de tot i comencem a batre. Deixem el túrmix a baix durant vint segons i anem pujant molt a poc a poc. Quan arribeu a dalt veureu l'allioli ja muntat.

Posem una olla amb aigua al foc. Si el bacallà ha quedat al punt de sal podeu posar una mica de sal a l'aigua, si ha quedat fort no n'hi poseu gens.

Pelem les patates i les tallem a quadrats mitjans. Quan l'aigua bulli els posem a dins.

Al cap de 10 minuts hi posem el bacallà. Quan faci 10 minuts més, comprovem que les patates ja estan toves i apaguem el foc.

Traiem les patates de l'olla mica en mica i les posem en un bol. Encara que hi vagi una mica d'agua de coure-les no passa res, al contrari. Posem un parell de cullerades d'allioli generoses al bol i ho aixafem tot plegat amb una forquilla.

Traiem el bacallà i el deixem que escorri l'aigua en un plat.

Servim una muntanya de patates a un costat del plat i a sobre el tall de bacallà. En un costat del plat hi fem unes pinzellades de la melmelada de tomàquet que li donaran un contrast dolç-salat.

ravioli de foie amb melmelada de carbassó

ELABORATS

Quan trobem menjars elaborats i naturals, els hem d'aprofitar. Aquest és el cas dels plats de pasta "La cosa nostra". Tenen pasta farcida de molts tipus i tota boníssima. En aquest cas us dono una recepta amb els raviolis farcits de foie. Són raviolis farcits de foie de veritat, no porten res més a dins, boníssims ja ho veureu. Amb aquest toc dolç fan un contrast semblant a quan ens mengem el micuit amb melmelada.

INGREDIENTS:

1 paquet de ravioli de foie 

1 cullerada de mantega 

1 culleradeta i mitja de sucre morè

1/2 carbassó gran

sàlvia seca

1/2 llimona

Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. 

Traiem els raviolis del congelador que s'atemperin una mica, és millor no descongelar-los del tot. No els traieu mitja hora abans que si es descongelen s'enganxen entre sí i es trenquen.

Rentem bé el carbassó i el ratllem ben petit amb la pell i tot.

Posem una cullerada de mantega en una paella i hi posem el carbassó ratllat. Quan comenci a fregir, hi posem les cullerades de sucre, la sàlvia i unes gotetes de llimona. Ho deixem fins que ens quedi una melmelada tota lligada.

Quan l'aigua bull hi posem els raviolis.  Necessiten només 5 minuts per coure's. Remeneu-los només al començament una mica perquè quedin ben escampats, després no els toqueu més que es poden desfer.

Escorrem bé els raviolis i donem un parell de voltes junt amb la melmelada amb compte que no es trenquin i se serveixen inmediatament. Si els deixeu un cop fets, la salsa es torna més dura i no es poden escalfar. O sigui que tothom ha d'estar a taula esperant la pasta com fan els italians.

tiramisú de taronja

SORT

Tenim sort que ara tenim taronges de bona qualitat que es queden als mercats del nostre país. La tradició anterior feia que les taronges de millor qualitat marxessin a mercats de l'estranger. Per sort ara ja no passa.

Per tant fem receptes amb taronges aque ara n'és el temps. Les podeu utilitzar en receptes salades; pollastre amb magrana, amanida de crèixens o dolces; pastís de taronja, mousse de iogurt amb taronja aromàtica.

INGREDIENTS:

3 cullerades de sopa d'avellanes a trossos petits

1 pot de mascarpone

2 cullerades de sopa de sucre llustre

4 taronges

1 paquet de melindros


Primer hem de forrar un motlle llarg amb paper de plàstic, de manera que sobressurti pels costats.
Posem a sobre del plàstic les avellanes a trossos.

Barregem el sucre amb el mascarpone i hi posem la ratlladura d'una taronja. Afegim el suc de dues taronges fins que ens quedi una barreja cremosa, però no líquida.

Pelem les altres taronges, hem de treure del tot tota la pell del voltant, fins i tot la més prima dels grills de la part de fora. Recolliu el suc de pelar les taronges. Un cop pelada així la taronja, veureu que queden els grills sense la pell de fora, doncs ara fem un tall a costat i costat del grill, de manera que el traiem ja sense cap pell. Acabem d'escorrer les taronges un cop trets els grills sense pell.

Sobre de les avellanes posant ara una fina capa de la massa de mascarpone. Després hi posem una capa de melindros amb una mica de suc de taronja posat a cullerades per sobre. Al damunt hi posem grills de taronja ben repartits i as obre un altre cop la barreja de mascarpone i acabem una altra vegada amb una capa de melindros amb suc de taronja posat amb culleres.

Tapem el pastís amb el paper de plàstic presionant la part de sobre perquè quedi ben compacte.Posar a la nevera durant 4 hores. O una hora al congelador. Un cop ja endurit una mica el podem desmotllar i guardar de nou a la nevera.

truites per dijous gras

VARIAR

Vols variar de les truites que fas cada any el dia de la xatonada? Pels que no sigueu de Vilanova us diré que dijous gras fem la xatonada, un àpat que consisteix en: xató de primer, truites de segon (de mongetes, de carxofes, de patates i de botifarra) i per postres una merenga. La merenga també ens l'empastifem per la cara. Ja ho veieu a Vilanova som així.


Idees de truites:

TRUITA DE PATATA I CEBA AMB FARIGOLA

Fregir la patata i la ceba normalment i posar-hi farigola seca per aromatitzar. Posar els ous i fer la  truita.

TRUITA D'ALBERGÍNIA I SÈSAM

Fregir l'albergínia tallada petita i un cop treta de la paella barrejar-hi sèsam. Posar els ou i fer la truita.

TRUITA DE CARXOFES I ALLS TENDRES

Fergir les carxofes a làmines i posar-hi al final els alls tendres tallats a rodanxes petites. Posar els ous i fer les truites normalment.

TRUITA ANDALUSA

TRUITA DE PATATA I PEBROT

TRUITA DE PASTANAGA AL CURRI

TRUITA D'ESPINACS

PATÍS DE CARXOFES AMB SOBRASSADA

També podeu fer flams amb els ous:

FLAM DE CARBASSA AMB SALSA GORGONZOLA

FLAM DE VERDURES

O podeu fer quiches amb els ous:

QUICHE DE BOLETS AMB SALSA DE PIQUILLO

QUICHE DE CARBASSÓ

QUICHE DE PORROS

pica pica de luxe

ULL!

Ja sabeu que sóc molt pràctica. Un bon pica-pica ha de ser variat. Moltes vegades però ens compliquem la vida i crec que hem de ser més pràctics i aprofitar el que tinguem. I sinó tenim res ens hem d'organitzar, com sempre. En aquest cas l'escalivada ja la tenia feta, me n'havia sobrat una mica. L'ensaladilla la vaig fer el dia abans i el demés ho vaig fer el mateix dia. Els altres plats eren fets amb ingredients que podem tenir a casa normalment: sardina de llauna, torrades, pa bombo, tonyina, pebrot del piquillo, olives farcides, cranc...Va ser un pica-pica per 25 persones pel dia de reis. Hi havia 5 plàteres com aquesta. Podeu fer també un pica-pica de pastes salades. 

INGREDIENTS:

barquetes d'ensaladilla:

ensaladilla

fulles de cabdells

torrades amb paté de sardina:

torrades primes

1 llauna de sardina

1 cullerada de mantega

torrades amb escalivada:

torrades quadrades

escalivada expréss

espirals de pebrot:

1 pot de pebrots del piquillo

1 dent d'all

6 llesques de pa de motlle

1 llauna petita de tonyina

1 llauna petita d'olives farcides

canapés de cranc:

6 llesques de pa motlle

6 cullerades de maionesa

1 avocat

1 paquet de cranc desfilat


Amb tots els ingredients a punt només ens cal anar muntant els entrants.

Barquetes d'ensaladilla:

Posar ensaladilla sobre d'una fulla de cabdell.

Torrades amb paté de sardina:

Atemperar la mantega i quan estigui tova aixafar la sardina amb una forquilla junt amb la mantega fins a aconseguir un paté. Untar les torrades.

Torrades amb escalivada:

Tallar l'escalivada ben petita. Posar una cullerada d'escalivada a sobre de cada torrada.

Espirals de pebrot:

Posar una paella al foc amb oli i un all tallat a làmines ben primes. Esperar unamica que l'all  doni gust a l'oli i posar-hi els piquillos amb una mica de sal i de sucre per sobre. Deixar-ho a foc baix i tombar-los d'un costat i de l'altre.
Mentres agafar les llesques de pa de motlle i passar un corró per sobre per fer-les més primes, han de quedar molt primes.
Agafar els pebrots junt amb l'all i l'oli, la tonyina i les olives farcides i passar-ho tot pel turmix.
Untar el pa de motlle amb el paté i enrotllar-lo. Embolicar el rotllet amb paper de plàstic i deixar-ho refredar a la nevera. Tallar-ho a talls de mig centimetre,  com si tallèssim un embotit, i ens quedarà un espiral bicolor.

Canapés de cranc

Fer una maionesa. Untar les llesques de pa de motlle amb la maionesa. Tallar-les en quatre trossos.
Pelar l'avocat i tallar-lo a làmines primes. Posar l'avocat a sobre de la maionesa i acabar amb el cranc desfilat.

menestra de carxofes i pèsols

MENYS ÉS MÉS

Ja ho diuen que menys és més. En aquest cas pocs ingredients i un resultat molt bó. I més ara que és temps de carxofes. Compreu-les ben tendres, verdes de tot arreu i amb les fulles ben apretades, que no cedeixin a la pressió dels dits. Aquest és el secret del plat, que les carxofes siguin ben fresques. Feu-les de seguida quan les compreu, si les deixeu a la nevera es passen de seguida, són delicades com una flor, o potser són una flor? La barreja de la dolçor del pèsols amb les carxofes és deliciós, proveu també la combinació amb la dolçor del moniato carxofes, patata i moniato al forn, un plat molt senzill però boníssim.

INGREDIENTS:

5 carxofes

250 grs de pèsols congelats

oli

Traiem els pèsols del congelador perquè s'atemperin.

Triem bé les carxofes. Traiem totes les fulles de la part de fora fins que es trenquin soles de tendres que són. Tallem la part de la punta de les fulles fins la meitat de la carxofa. Ja ho veieu que només aprofitem la part més interior de la carxofa que és la més tendra.  Tallem cada carxofa en quatre trossos. Si voleu aprofitar massa la carxofa us en penedireu perquè trobareu fulles que fan fregall, que tindran massa fibra.

Posem aigua a bullir i hi tirem les carxofes. Retirem l'excés d'aigua, només volem que quedin just cobertes, si sobra aigua la traiem en aquest moment. Hi posem sal i ho deixem bullint fins que les carxofes estiguin ben tendres, les podem punxar amb una forquilla per comprovar-ho.

Un cop les trobem ja cuites hi tirem els pèsols i els deixem cinc minuts després que arrenquin el bull.

Quan hem apagat el foc agafem pèsols i els posem en un pot batedor de turmix, aproximadament la meitat dels pèsols. Els passem pel turmix junt amb una mica del caldo de bullir la verdura.

Posem el puré de pèsols altre cop dins les verdures amb el caldo que es barregi tot plegat i ho servim en un plat amb un raig d'oli per sobre.

quiche de porros

HOOLLIGAN!

Jo no diria tant però sí que és veritat que sóc molt aficiionada a les quiches. Poden ser un primer plat, les pots portar d'excursió o poden ser un sopar. Les pots tenir fetes i escalfar-les al moment, te les pots menjar fredes... en fi és un plat molt versàtil perquè a més hi ha infinites varietats.

Avui de porros però en podeu provar de: quiche de patates, quiche de bròquil, quiche de bolets amb salsa de piquillo o quiche de carbassó.

INGREDIENTS:

1 massa de pasta brisa (les de la marca Rana o Buitoni surten molt bones)

2 porros

2 talls de bacon

3 talls prims de emental

3 ous

1 brick petit de crema de llet

sal i pebre negre


Engeguem primer de tot el forn perquè s'escalfi.

Pelem els porros, els traiem la pell de fora i fem un tall a dalt fins a mig porro per poder passar aigua i netejar-los bé. Els tallem a rodanxes.

En una paella hi posem un raig d'oli, just per cobrir el fons i la posem al foc. Hi posem el bacon tallat a trossos petits. Deixem que es torri una mica i hi posem el porro. Hi posem una mica de sal i pebre.

Agafem una plàtera d'anar al forn rodona i hi posem la massa brisa amb el paper que porta i tot, que quedi a la part de sota. Retallem les puntes del paper i el deixem rodó. Ho tapem amb paper d'alumini, l'hem de posar enganxat a la massa, i ho posem al forn durant 10 minuts a 180 º.

Quan el porro estigui tou ja el podem treure.

En un pot batedor hi posem els ous, la crema de llet i una mica de sal i pebre. Ho batem bé amb el turmix.

Traiem la massa del forn i l'hi retirem el paper d'alumini. Al fons hi posem els talls de formatge emental. Per sobre hi repartim el porro i el bacon i tirem la barreja d'ous i crema de llet per sobre.

Ho posem altra vegada al forn durant 20 minuts a 180º amb el forn en funció ventilador, si la teniu, si no la teniu ho podeu posar engegat a dalt i baix.

musclos a la croata

BÉLGICA

Ja ho sé que Croàcia no te res a veure amb Bélgica. És conegut que a Bélgica els musclos són un plat nacional. És un plat que ens sona o potser fins i tot n'hem menjat. Porta api i ceba i una mica de vi blanc.

Però resulta que a Croàcia els musclos els fan amb un ingredient diferent: el formatge parmesà. Potser és per la seva proximitat a Itàlia. La veritat és que el resultat és sorprenent. Aquest plat es pot degustar a tota la costa croata, que és molt llarga per cert.

És una recepta molt senzilla, proveu-la. Si voleu d'altres receptes amb musclos al bloc hi trobareu: crema de musclos, musclus a la marinera, musclos al vapor o cassola de closques.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de musclos

50 grs de parmesà ratllat

1 cullerada d'oli

1 cullerada de mantega

1/2 tassa de café de vi blanc


Netegem els musclos, els hi arranquem el fregall que surt de la closca estirant fort. Si la closca està molt bruta la podeu rascar una mica amb el ganivet, passant-lo com si vulguéssiu pelar la closca.

Els passeu per aigua perque quedin lliures d'impureses.

En una cassola hi posem els musclos amb tots els altres ingredients, excepte el formatge ratllat. Tapem la cassola ben tapada i ho posem al foc.

Ho deixem al foc que s'obrin amb el mateix vapor. Un cop veiem que s'han obert es pot apagar el foc. Amb uns 5 minuts ja s'hauran obert, ja ho veureu.

Un cop la cassola fora del foc hi posem el formatge ratllat i ho remenem tot plegat.

barra rústica amb pernil dolç

JA TOCA

Trobo que ja toca un entrepà. Ja sabeu que de tant en tant us en poso. M'agraden els entrepans complerts, els que no només porten proteïnes, sinó que van acompanyats de vegetals. Poden ser un bon sopar d'un diumenge o d'un dissabte a la nit abans de veure una peli.

En aquest cas el fem amb un pernil dolç tallat gruixut, que li dona una textura de carn, de lacon. La salsa que l'acompanya és una maionesa amb mostassa ancienne, salsa que també podreu trobar a patates amb maionesa de mostassa.

Podeu veure d'altres entrepans al bloc: entrepà de picnic, entrepà de pernil amb escalivada, entrepà de llom amb guacamole oentrepà de salmó.

INGREDIENTS:

1 barra rústica de quart

2 talls de pernil dolç gruixuts

fulles d'enciam llarg

4 cullerades de maionesa

1 cullerada de mostassa ancienne  ( la de les boletes)


Barregem la maionesa amb la mostassa fins que ens quedi ben amalgamada.

Tallem la barra pel mig, o el tros que vulguem.

Obrim el pa i l'untem amb la salsa. A sobre hi posem les fulles d'enciam i el tall de pernil dolç.

endívies al rocafort

NO HO SÉ

No ho sé, no sé per què però les salses amb formatge blau amb semblen més d'hivern. A mi és un tipus de formatge que no m'agrada, el trobo massa fort, seria incapaç de menjar-me'l untat en una torrada. En canvi, amb salsa queda molt més suau i m'agrada combinat amb d'altres aliments, li dona un gustet molt aromàtic i un pel salat. Per exemple amb unes endívies hi casa la mar de bé. Si us agrada el formatge rocafort o gorgonzola vull posar d'altres receptes com l'entrecot al rocafort o una amanida amb formatge rocafort... però de moment mireu-vos aquestes: quiche de carbassó, pasta amb carbassó o flam de carbassa amb salsa de gorgonzola.

INGREDIENTS:

4 endívies

1 bric de crema de llet

2 cullerades de postres de conyac

50 g de formatge rocafort

pebre negre


Traiem les fulles de fora de les endívies. Les tallem en quatre trossos.

En un pot batedor del túrmix hi posem la crema de llet, el conyac, el formatge rocafort i el pebre negre.

Ho passem tot pel túrmix i amanim les endívies amb aquesta salsa.

fusilli amb mandonguilles

DESCOBRIMENTS

No sé si us descobriré els tomàquets secs avui. Si no els coneixeu us els recomano. Són tomàquets deixats assecar i posats després amb oli i espècies, són molt gustosos. Ens poden servir per acompanyar una pasta, per un peix al forn, per una amanida, fins i tot per uns cigrons. O sigui que si feu la inversió l'amortitzareu. A més ben tapats a la nevera s'aguarden força temps.

Doncs avui aquesta recepta de pasta en porta.. Una recepta molt complerta que pot ser un plat únic, que ara ja convé, no?

1 ceba petita

1/2 de llauna de 400 grs de tomàquet triturat

175 grs de fusilli

1 raig de vi pedro ximenez o de vi ranci

4 tomàquets amb oli

oli i sal

per les mandonguilles:

100 grs de carn trinxada de vedella

1 butifarra crua

1 ou

2 llesques de pa de barra gruixudes (sense crosta)

1 tassa de llet

3 cullerades de pa ratllat

3 cullerades de farina

orenga


Per fer les mandonguilles posem el pa en remull amb la llet.

Barregem les carns, l'ou, l'orenga i li posem el pa remullat i ben escurregut. Un cop barrejat hi posem una mica de pa ratllat fins que la consistència no sigui clara, que es lligui tot plegat i no rellisqui.

Ara fem les boletes de mida petita fent-les rodolar pel palmell de la mà com si fessim plastelina. Posem en un tros de paper d'alumini la farina i les rebossem, de manera que ens quedaran segellades.

Posem una paella amb oli suficient per cobrir-les fins la meitat i fregim les mandonguilles. Quan l'oli estigui molt calent les posem primer d'un costat i quan s'han daurat de l'altre. Un cop fetes les retirem i guardem l'oli.

Ara ja podem posar una olla al foc amb aigua abundant i sal per bullir la pasta. Quan l'aigua bull hi tirem la pasta i la deixem bullint el temps que indiqui l'envàs. Si no us agrada al dente deixeu-la una mica més.

Pelem la ceba i la ratllem. Fregim la ceba en el mateix oli de les mandonguilles.

Hi posem un raig de Pedro Ximenez i les mandonguilles i el deixem una  mica que es redueixi.  Després hi posem el tomàquet triturat amb sal i sucre. Deixem que es faci a foc mig, fins que veiem que l'oli sura per sobre el tomàquet, això vol dir que ja està fet.

Un cop apagat el foc hi afegim el tomàquet sec tallat a trossos no molt grans.

Un cop feta la pasta l'escorrem i la barregem amb la salsa, que doni un parell de tombs al foc.

taronja amb pebre de 5 colors

EXCEDENTS

La Lourdes em va escriure i em va dir que tenia excedents de taronges, perquè ara precisament n'és el temps. Doncs bé aquesta no serà l'última recepta de taronges que posarem. I en teniu més ja al bloc amb taronges: pastís de taronja, pollastre amb magrana i taronja o amanida de crèixens i taronja.

Ara amb les cistelles ecològiques tornem a temps  enrera quan a la cuina només es disposava dels productes de temporada. De vegades no sabem que fer amb els productes, per això us he posat  etiquetes amb verdures, perquè pogueu buscar ràpidament al bloc les receptes que porten col o receptes de bròquil per exemple, que són les verdures que podem trobar ara. 

INGREDIENTS:

2 taronges

canyella

nou moscada

sucre roig o del blanc

pebre de 5 colors

sal maldon



Pelar les taronges i tallar-les a rodanxes.

Les disposem en una plàtera i les amanim amb sucre, una mica de nou moscada, una mica de pebre, canyella i un puntet de sal maldon que heu de desfer entre els dits mentre la tireu a les taronges

conill amb cervesa

CASSOLES

Jo sóc la primera que m'he acostumat a menjar plats cuinats a la planxa, al forn o al vapor. En el meu bloc en podeu trobar molts. Però no podem oblidar els plats de cassola. Ens fan disfrutar molt, encara que després ens faci mala consciència el pa que hi hem sucat, però "que nos quiten lo bailao" o no?

A més són plats molt agraïts dins d'un tuper. Penseu que sempre guanyen reposats i reescalfats. Què més volem? Proveu d'altres cassoles: pollastre a l'"ajillo", sípia amb mandonguilles, suquet de peix , vedella amb albergínia o cassola de quaresma.

INGREDIENTS:

1/2 conill tallat a trossos

1 ceba petita

1/2 pot de tomàquet triturat

1 cervesa mitjana (de 300 ml.) que no estigui freda

200 grs de pèsols congelats

dues cullerades de farina

oli, sal i sucre


Posem sal als talls de conill i els rebossem amb farina. Poseu en un plat farina i passeu els talls per tots costats espolsant una mica l'excés.

Posem una cassola amb un fons d'oli al foc. Quan l'oli està ben calent hi posem els talls de conill i els rossem, primer d'un costat i després de l'altre.

Mentre es fa el conill pelem la ceba i la ratllem amb un ratllador manual.

Un cop el conill està ros el traiem de la cassola i hi posem la ceba. Quan està una mica feta hi posem altra vegada els talls de conill i el tomàquet triturat.

Ho amanim amb una mica de sal i una mica de sucre també, per treure acidesa al tomàquet.

Quan el tomàquet ja s'ha fet, veureu que l'oli ja queda per sobre i que el tomàquet ha canviat de color, llavors hi poseu la cervesa. Esperem que la cervesa ens bulli.

Abaixem el foc de la cassola i ho deixem 40 minuts fent xup xup.

Quan faci 30 minuts hi posem els pèsols congelats, amb deu minuts en tenen més que suficient per coure's.

flam de carbassa amb salsa de gorgonzola

TINC AGENTS I TOT

No us penseu que jo sola faig l'espionatge culinari. La meva filla Laia em va dir que havia menjat aquest plat en un restaurant, o sigui em va dir que havia menjat un flam de carbassa amb salsa de gorgonzola i d'aquí em va venir la inspiració per provar-lo de fer i la veritat és que el resultat és boníssim, ja ho veureu. Els flams salats són tota una troballa, és una manera de menjar verdures. Proveu  

pastís de carxofes o el flam de verdures.

INGREDIENTS:

1 tros de carbassa de mig quilo aprox.

1/2 porro

2 ous

1/2 brick petit de llet

1 tall de 50 grs de gorgonzola, també pot ser roquefort

6 mitges nous

una mica de mantega per untar els motlles (si no en teniu es pot fer també amb una mica d'oli)

estragó

sal

Són quantitats per fer 2 flams petits.


Pelem el porro, li traiem la pell de fora. Li obrim la part de les fulles verdes pel mig fins la meitat del porro i deixem que ragi l'aigua per entre les fulles per netejar-lo bé de terra.

Pelem la carbassa. Per fer-ho amb més comoditat talleu primer la carbassa amb trossos i després aneu traiem la pell a cada tall, posant el ganivet en direcció a la fusta per poder fer més força. Aquesta és la manera més fàcil de pelar-la.

Ratllem amb un ratllador manual o amb un robot el porro i la carbassa.

Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

En una paella hi posem un fons d'oli i la posem al foc amb el porro ratllat i la carbassa. Primer a foc alt i després el deixem mig. Hi posem una mica de sal i ho anem remenant que es faci de tot arreu.

Mentrestant en un pot de turmix hi barregem els ous i la crema de llet amb una mica de sal i estragó, ho batem tot junt.

Quan la carbassa i el porro estan ben tous apaguem el foc i ho barregem amb els ous batuts amb la llet.
Guardem la paella tal qual per després fer la salsa.

Untem les flameres amb mantega i hi posem la barreja de la carbassa a dins.

Posem aigua en una plàtera d'anar al forn que arribi fins una mica més de la meitat de les flameres. Hi posem les flameres, sense que entre gens d'aigua a dins.

Posem els flams al bany maria, així és com es diu el que fem, dins el forn a 180º uns 12 minuts, si teniu la posició de ventilador millor, que vol dir que l'esclafor es va distribuint per tot arreu del forn.

Ala mateixa paella que hem fet la carbassa hi posem el gorgonzola i la posem al foc amb una mica de crema de llet, un rajolí, i unes quantes nous trencades. Guardeu dues meitats per decorar després. Un cop la salsa s'ha barrejat ja podeu apagar el foc.

Un cop fets els flams es desmotllem, com que hi hem posat mantega no estaran enganxats, però ajudeu-vos de la punta d'un ganivet per si un cas, passant-la per tota la vora del flam.

Servim el flam en un plat amb la salsa per sobre i la mitja nou per decorar

patates amb maionesa de mostassa

AL CALIU

Ben bé al caliu no es pot dir que siguin aquestes patates, però les recorden. Es fan al forn embolicades amb paper d'alumini. En podeu fer un dia més del compte i se us aguarden a la nevera tal qual embolicades per fer-les uns dies més endavant en format amanida freda de patates o les podeu reescalfar al forn.

A mi aquesta amanida m'agrada amb les patates una mica tèbies, ni fredes ni acabades de sortir del forn.

D'altres receptes amb patates, fredes i calentes: amanida niçoise, milfulles de bacallà i patates, puré de patates a la bolonyesa o amanida síria de patates.

INGREDIENTS:

2 patates

4 raves

4 cullerades de maionesa

1 cullerada de mostassa ancienne (d'aquella que té boletes a dins)

sal maldon

per la maionesa:

1 ou

1 got d'oli de girasol

1 rajolí petit de vinagre (que no sigui de módena)

un polsim de sal



Engeguem el forn al màxim.

Emboliquem les patates amb paper d'alumini. Han de ser totes de la mateixa mida. Penseu que com més petites són es fan més depressa.

Mentres esperem que s'escalfi el forn podem fer la maionesa. Posem tots els ingredients en un got batedor de turmix. Posem el turmix al fons i l'engeguem. El deixem al fons fins a comptar a 20 i llavors l'anem aixecant molt a poc a poc. Quan arribem a dalt la maionesa ja està feta.

Quan el forn està calent hi posem les patates i les deixem, depenent de la mida entre 20 i 35 minuts. Fins que les punxem toves.

Mentres pelem els raves i els tallem a rodanxes. Podeu deixar-los alguna ratlla de pell vermella que així queden més bonics.

I a esperar, practicament ja ho tenim tot fet. Podeu barrejar les 4 cullerades de maionesa amb la mostassa també.

Quant les patates ja estan fetes, les desemboliquem i les deixem refredar una mica. Les pelem i les tallem a troços.

 En una plàtera hi posem les patates, el rave tallat, la maionesa repartida i una mica de sal maldon per sobre les patates.

volcà de verdures mallorquí

QUE NINGÚ SURTI CORRENTS!

No us espanteu, aquest plat no és tan difícil com sembla. La veritat és que enganya. Però això ja va bé, dona la impressió que és molt laboriós però en realitat no és complicat de fer.
Es tracta de tallar verdures a làmines, fregir-les i muntar el plat i aquest és el resultat, a que queda xulo? I el millor de tot és menjar-s'ho, a dins hi queda el rovell en estat líquid, que es barreja amb les verdures quan ho talles.
Vaig tenir la idea d'aquest plat però em va costar molts assajos fins a trobar aquesta manera de fer-ho. O sigui que està ja testat pel meu laboratori de proves i el resultat està assegurat.
Està inspirat amb el tumbet mallorquí però és diferent.

INGREDIENTS:

2 patates

1/2 albergínia

1/2 pebrot

1/2 carbassó

1 ceba petita

dos ous

sobrassada

oli i sal


Pelem les patates i les tallem que ens quedin rodanxes amples, no per la part més estreta de la patata, sinó per la part que ens quedi una rodona més gran. Tallem les rodanxes d'una mida d'un centímetre i mig.

Posem una paella al foc amb oli abundant i quan l'oli sigui ben calent hi fregim les làmines de patates.
Quan les hagueu tombat de tots dos costats abaixeu el foc i deixeu-les encara una mica més, fins que les punxeu toves amb una forquilla.

Mentre es fan les patates pelem l'albergínia i la tallem a rodanxes d'un centímetre.

Fem el mateix amb el carbassó.

Quan les patates estiguin fetes les traiem de la paella i  posem a fregir les rodanxes d'albergínia i de carbassó.

Pelem la ceba i la tallem a llunes ni amples ni estretes.

Tallem el mig pebrot a tires.

Necessitarem dos talls de patata, dos d'albergínia i potser tres de carbassó per cada plat.

Un cop fregits els talls d'albergínia i carbassó, els retirem.

Finalment hi posem la ceba i el pebrot i ho fregim fins que quedi tou.

Encenem ara el forn al màxim.

Ho muntem en un plat d'anar al forn. A sota hi posem els dos talls de patates. Els salem i els traiem un forat al mig de la mateixa mida que té un rovell. El de sota no l'acabem de buidar del tot, que quedi una mica de patata al fons sense foradar.

Fem un niu a la patata per posar el rovell a dins

Dins del forat de la patata hi posem el rovell només de l'ou. Per separar el rovell de la clara mireu la forma més fàcil de fer-ho al bloc. A sobre del rovell hi posem ara una mica de sobrassada.

Damunt hi posem els talls d'albergínia i els salem una mica. Després els talls de carbassó amb una mica de sal també.

I finalment les tires de ceba i pebrot a sobre de tot amb una mica de sal.

Ara batem les clares a punt de neu. Per fer-ho hi posem una mica de sal i ho batem amb un batedor o amb una forquilla, a base de fer penetrar l'aire a la clara perquè es vagi fent escuma.

Posem la clara a sobre de tot i ho posem al forn i deixem només la part de dalt encesa, la del gratinador. Al cap de dos minuts veureu que es torra una mica la clara i ja ho podeu treure.

En aquesta prova la clara anava sense muntar. Però mireu com queda el rovell a dins, mmmm!

salmó saltat

ANTES MUERTA QUE SENCILLA

Doncs, home, hi ha moments per a tot. Hi ha moments per anar a lluir i hi ha moments de vestir-se per anar a comprar.

I amb el menjar el mateix, hi ha plats de diari i plats de lluïment. Avui un plat de diari però no per això menys bó. Farem salmó, un peix molt saludable, que ens aporta colesterol del bó. Us asseguro que us encantarà aquesta recepta de salmó. El salmó es talla a tacos i d'aquesta manera queda cuit al punt, perquè només es salta lo just. Una recepta molt ràpida , senzilla i que queda molt bona. Com em passa alguna vegada, la vaig menjar en un restaurant i me l'he fet meva.

INGREDIENTS:

6 espàrrecs

1 ceba tendra petita

1 llom de salmó de 200 grs  (sense espines)

sal i pebre negre


Tallem els espàrrecs doblegant-los fins que es trenquin. Veureu que es trenquen amb la mà per on encara estan tendres, més avall ja no es poden partir amb la mà perquè estarien massa estellosos.

Pelem la ceba tendra de l'última capa i li traiem la part de dalt i de baix.

Tallem en quatre trossos els espàrrecs i la ceba a llunes no molt primes.

Fem tacos del salmó d'una mida de tres x tres centimetres.

En una paella posem un rajolí d'oli, molt poc, amb el foc ben alt. Hi tirem els espàrrecs i la ceba i ho anem saltant. O sigui ho anem passant i retombant per la paella perquè es faci de tots cantons.

Al cap de set minuts de paella hi posem els tacos de salmó i ho amanim tot plegat amb sal i pebre, sense escatimar, però com sempre sense passar-nos, un plat amb excés de sal no té solució.

Anem saltant ara tot plegat fent que el salmó es  cogui per tots quatre costats. Necesitarem entre tres i cinc minuts perquè ja estigui fet. Veureu que el rosa més fort passa a ser un taronja més suau quan el salmó es cou. Vigileu al saltar que no se us trenqui el salmó, tombeu-lo amb compte. Encara que per dins no estigui cuit del tot aquesta serà la gràcia perquè ens quedi ben amorós.

fideus amb samfaina

NO ÉS TEMPS

Ja sé que no és el temps d'esbergínies,  pebrots i tomàquets, pero ara se'n troben tot l'any i no són pas dolents. Hi ha verdures que ens podem permetre el luxe de manjar-ne tot l'any. La samfaina és un comodí que ens pot servir per preparar molts plats. Aquí en teniu unes quantes possibilitats: mandonguilles amb samfaina, espelta amb samfaina o spaguetti amb salsa de samfaina. Jo us aconsello que quan en feu, en feu una bona quantitat per guardar-la i anra fent varietats fins que s'acabi.

Trobo que la recepta de samfaina d'avui a més fa hivern, amb el formatge i tot.

INGREDIENTS:

1 carbassó

1 esbergínia

1 ceba

1 pebrot vermell

1 llauna de tomàquet triturat cru

150 grs de fideus gruixuts

75 grs formatge parmesà ratllat

Primer de tot hem de fer la samfaina.

Per fer-ho pelarem les verdures, la ceba, l'albergínia i el carbassó, i ho tallarem a quadrats de dos cms. aproximadament.

Tallem el pebrot també a quadrats.

Posem una paella amb oli abundant i ho fregim tot per separat. Quan l'oli està ben calent hi tirem primer carbassó, quan ja està tou el retirem i hi fregim l'albergínia. Quan ja la tenim feta la traiem i hi posem la ceba i finalment el pebrot.

Un cop ho tenim tot fregit ho posem a la paella amb molt poc oli i hi posem sal. Hi afegim el tomàquet triturat i hi posem una mica més de sal i un parell de cullerades de sucre. Aquest és el toc perquè no ens quedi el tomàquet massa àcid.

Per fer aquest fideus amb 8 cullerades de menjar sopa de samfaina en tindrem prou. L'altre la podeu reservar per altres dies.

Preparem un cassó al foc amb aigua abundant i la deixem fins que bulli.

Posem la samfaina en una paella, segurament ja tindrà una mica d'oli ella mateixa, no cal afegir-ne. Un cop calenta  hi posem els fideus i els deixem que es facin una mica i s'impregnin. Hi anem afegint aigua bullint a mida que la vagi agafant. Almenys necessitarem uns quinze minuts per fer els fideus. Si a l'envàs no us posa el temps d'ebullició que necessiten aneu-los tastant.

Quan estiguin cuits els apartem del foc. Un cop fora del foc hi afegim una mica de formatge parmesà ratllat.

Un cop els plats a taula torneu a posar una mica de formatge ratllat per sobre.