lluç amb patates panadera

PEIX AL FORN DE RESTAURANT

Voleu menjar lluç al forn com el que fan als restaurants? M'ho pensava! Doncs aquí teniu una recepta de lluç al forn amb el truc per no fallar mai. Com que les patates triguen més a coure que el peix, les fregirem abans i així no fallarem.

Moltes patates? No ho crec, son millors les patates que el peix! Aquesta vegada no hi vaig posar tomàquet

INGREDIENTS:

1 patata per persona

1/2 ceba per persona

1 lluç sencer però amb talls assenyalats només

1/2 tomàquet per persona

oli

sal i pebre

vi blanc

Engeguem el forn al màxim per preescalfar-lo.

Pelem les patates i les cebes. Les patates les tallem a rodanxes de mig cm. Les cebes les fem a llunes.

Agafem una paella amb oli abundant i hi posem les patates. Que respirin a la paella, que estiguin amples, si n'heu de fer moltes i teniu la paella petita ho feu en dues tandes. Quan portin 5 minuts hi afegim la ceba. Les traiem quan estiguin toves, no torrades, per tant tindrem cura de fer-ho a foc mig.

En una plàtera d'anar al forn hi posem les patates en el fons i les salem una mica. Tallem el tomàquet a quarts i el posem cru a la plàtera per les vores sobre de les patates. A sobre hi posem el peix amb sal i pebre i  ho reguem tot plegat amb un gotet petit de vi blanc, segons la quantitat de peix que feu i amb un raig d'oli de la paella per sobre.

Deixem el peix al forn  a 200º fins que veiem que ha canviat del color rosat al blanc, que fa olor de cuit, i que es desenganxa de l'espina. El temps dependrà del gruix dels talls i de la quantitat que en feu. Pot anar de deu minuts si és un filet prim a trenta minuts si és un lluç sencer, sense talls.

A partir de deu minuts si el treieu i veieu que la carn encara no es separa de l'espina el poseu una mica més. Però no el feu massa perquè el peix queda massa sec aleshores. És qüestió d'observació. Si el mireu amb carinyo encertareu la cocció exacte ja ho veureu.

També es pot fer amb el peix obert sense espines

wok de tallarines

NO SIGUEM TALIBANS

Ai, aquesta no la puc fer perquè no tinc espàrrecs! No home, no, no sigueu tan integristes! Hi ha receptes que admeten diferents ingredients, si els canvies no passa res. I aquest és el cas precisament d'aquesta recepta.
Mica en mica aprendreu a cuinar d'oïda, o millor dit de gust. Això vol dir que fareu com una persona que sap música , que quan llegeix una partitura ja sap com sonarà. Doncs a vosaltres us passarà el mateix, veureu ingredients i us imaginareu quin gust tindran tots junts. Ja ho veureu!

No cal dir que si us falta un ingredient o en voleu substituir un per un altre, no passa absolutament res.
Hi podríeu posar carbassó, mongeta tendre o alls tendres... També poseu substituir la col per brots de soja...  en fi, això és ben liure, és un wok de tallarines amb verduretes.

 INGREDIENTS: Quantitats per 3 o 4  persones

150 grs de tallarines

5 espàrrecs verds

1/2 albergínia

2 pastanagues

1 ceba

1/4 de pebrot vermell

1 gra d'all

6 fulles de col

2 cullerades de soja dolça i dues de soja salada

gingebre mólt

una cullerada de curri



Posem una olla al foc  amb aigua abundant i sal. Quan bulli l'aigua hi tirem les tallarines i les fem el temps que marqui el paquet.

Mentrestant agafem els espàrrecs i els traiem la part que no es tendre. Per fer-ho els dobleguem més o menys pel mig i  veureu que es trenquen per on encara son tendres. La part del tronc de baix no l'aprofitarem, és massa llenyosa. Els tallem al biaix  a trossos d'un parell de cms.

Agafem l'albergínia i sense pelar-la la tallem a bastonets llargs d'un cm per 4 de llarg més o menys.

Pelem la pastanaga i la tallem a bastonets prims també.

Tallem el pebrot sense pelar-lo , és clar, en bastons també.

Tallem la ceba en llunes i les fulles de col en tires primes, traient-li la port del tronxo blanca que és més dura.

Trinxem l'all ben petitet.

Un cop ho tenim tot a punt posem el wok al foc amb oli que cobreixi el fons i anem posant les verdures per ordre de cocció:

1.  Espàrrecs verds
2.  Pastanagues
3.  Pebrot vermell i ceba
4.  Albergínia
5.  Les salses de soja, el curri i el gingebre
6.  l'all i les fulles de col

Anem posant cada ingredient el tenim donant voltes, saltant-lo un minut i li posem el següent. Ha de ser una cocció a foc fort i molt ràpida, les verdures han de quedar una mica al dente.

Quan les tallarines estan cuites, les traiem del foc i hi afegim aigua freda per parar la cocció. Les escorrem molt bé i les afegim al wok i fent un parell de voltes perquè es barregi amb tots els ingredients.

pastissets portuguesos

FÀCILS!!

Ja us he dit alguna vegada que estic enganxada als programes de cuina. Doncs aquesta recepta l'he treta del programa del Jaimie Olivier. M'encanta, és un programa que en 30 minuts et fa tres plats i unes postres. Superorganitzat i bastant rústic, com a mi m'agrada, però la qüestió és que en 30 minuts te fet tot el menu sencer!

Recepta dedicada a l'Helena, que l'està esperant! Un petó!

INGREDIENTS:

1 làmina de pasta de full fresca o congelada

canyella en pols

1 ou

1 pot de sucre amb vainilla (ho trobareu a la secció de postres i pastissos al super)

2 cullerada de sucre

3 cullerades de nata montada o de mascarpone (mig pot)

pell d'una taronja ratllada

sucre caramel (es pot substituir per melmelada)

suc de mitja taronja (si en surt poc feu el suc d'una taronja)




Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafem la làmina de pasta fullada i l'extenem sobre el marbre net amb unes espolsades de farina perquè no se'ns enganxi, o bé sobre de paper vegetal. A sobre de la làmina hi posem canyella en pols ben repartida que cobreixi tota la superfície.

Enrotllem la pasta de full i en fem un cilindre, ens quedarà una espiral amb la canyella a dins.

Tallem el cilindre en sis trossos. Posem el tros dret i l'aixafem amb la mà, fins deixar-lo pla, ara ens quedarà com un plat petitet amb l'espiral  de color canyella al mig.

Agafem uns motlles de flam , o si no en tenim, uns motlles de fer madelenes també aniran bé. Si no fossin antiadherents tindrem cura de posar-hi una mica de mantega i espolsar-hi farina per sobre perquè no s'ens enganxin. Hi posem el platet de pasta de full al fons i pels costats, fem que la pasta es distribueixi per tot el fons i  el voltant, aixafant-ho amb el dit polze.

Els posem al forn baixant la temperatura a 200º i els deixem allà uns deu minuts.

Mentrestant en un bol hi posem l'ou, el sucre, les cullerades de nata fresca, tres culleretes de sucre avainillat i la ratlladura de pell de taronja. Si hi poseu mascarpone enlloc de nata potser hi haureu de posar una mica de crema de llet perquè no es quedi tant espés.

Un cop passats els deu minuts traiem les tartaletes del foc, les premem cap als costats per fer lloc al mig i les omplim amb la pasta de l'ou que hem preparat. Les tornem a posar al forn uns deu minuts més fins que es vegin daurades de sobre.

Mentrestant barregeu una mica de caramel amb el suc de la taronja, us ha de quedar espés, si convé no hi poseu massa suc.

Traiem les tartaletes del forn i les desenmotllem amb la punta d'un ganivet, desengantxant-les de les parets.

Li tirem un raig de la preparació del caramel per sobre. Si no en teniu o no en voleu fer podeu substituir el caramel per una mica de melmelada amb unes gotetes d'aigua perquè estigui més líquida.

braç de gitano de patates

OOOOH QUE DIFÍCIL!!

No us ho penseu, no ho és difícil. A més és un d'aquells plats que pots deixar fets a la nevera per l'endemà. Si teniu convidats quedareu bé i no porta molta feina. Explicaré la manera senzilla i la tècnica per no fallar i li heu de perdre la por! De veritat  proveu-ho que és boníssim i la pinta ja la veieu, no?

Aquest està ple del farcit d'ous a la xuqui-xuqui.

INGREDIENTS:

1 sobre de puré de patates

1 llauna de musclos en escabetx

1 llauna de tonyina en escabetx vermell

1 pot de pebrots del piquillo

1 pot d'olives farcides

3 ous grans o 6 de codorniu

blat de moro, enciam o tomàquet al vostre gust

Agafem el puré de patates i seguim les instruccions que posa el paquet per fer-lo. L'única cosa que hem de tenir en compte és posar-hi menys aigua o llet de la que diu al paquet. Hem d'aconseguir un puré de patates compacte, gens líquid. També podeu fer el puré vosaltres mateixos, bullint patates a trossos no gaire grans i xafant-les fins aconseguir el puré, deixant-les molt seques i posant-hi només una mica de mantega. Això ja seria per nota.

Preparem un plàtera llarga per posar el braç de gitano. Un cop fet el puré el deixem refredar fent un rectangle sobre un paper film. El paper film ha de ser molt més gran que el puré i  hem de mirar de repartir-lo regularment, que faci un gruix de menys d'1 cm i que tingui la llargada de la plàtera que tenim preparada. Per estirar el paper film sobre els fogons, aneu-lo desenrotllant mica en mica als mateixos fogons, així no se us doblegarà i quedarà ben llis.

Preparem el farcit esmicolant la tonyina en escabetx, els musclos, els pebrots del piquillo, les olives farcides i els ous durs. En deixem una part per decorar. Un altre farcit que s'hi pot posar és el de la recepta dels ous a la xuqui-xuqui, es fa el mateix sofregit, tot igual i es posa dins el braç de gitano.

Aquí ve la part més complicada: enrotllar el braç. Acompanyant el paper, l'anem estirant per forçar que el braç de gitano es vagi embolicant, anem fent com l'espiral però retirant el paper, només s'embolica el puré, amb el farcit a dins. Quan ja el tinguem tot embolicat, és el moment de passar-lo a la plàtera llarga.

Agafeu el braç amb el paper i el deixeu anar pel costat on teniu poc paper, de forma que la part del final del rotlle quedi a sota i la part llisa a sobre, perquè quedi més bonic al decorar.

Hi posem maionesa per sobre i el decorem amb ou dur, olives, pebrot, tomàquets cherry, el que se us acudeixi.

amanida de fruites

SOJA

Pels que heu fet la despesa de comprar les ampolles de soja, tant de soja dolça com de l'altre, no patiu. Us vaig dir que amortitzaríeu aquesta despesa. Al bloc ja teniu algunes receptes amb soja i avui us proposo una amanida amb una vinagreta que en porta . És una recepta del meu restaurant favorit Loganquit de Vilanova. Mireu el plat i no em digueu que no entra pels ulls aquesta recepta plena de colors! Sembla un quadre, no? Que consti que la foto és de casa meva, no del restaurant! Ja veureu quina amanida més original.

INGREDIENTS:

fruites variades : les que tingueu a mà o us vinguin de gust. Heu de tenir en compte de posar-les de                      
                           diferents colors perquè quedarà més vistós.

1 mozzarella

enciam

pipes  de girasol salades

vinagreta de soja:

1'5 cullerada de vinagre de mòdena

3 cullerades d'oli de girasol

1 cullerada de soja dolça

1 culleradeta de mel

1 polsim de sal


Pelem i tallem les fruites en quadradets petits. En el cas del raïm només cal partir els grans pel mig  i treure els pinyols. Agafem la mozzarella i la tallem a quadrats també.

En un bol barregem tots els ingredients per fer la salsa i els batem bé perquè quedin ben barrejats. En reservem una mica per amanir després l'enciam. Hi afegim les fruites i la mozzarella.

En una plàtera disposem les fulles d'enciam ben net i ben escorregut a sobre. Agafem una tassa i l'omplim de la barreja de fruites i mozzarella i ho apretem una mica. Tombem la tassa sobre de l'enciam perquè ens quedi com un flam. Si no ens veiem en cor de tombar-ho, poseu-ho fent una pila directament sobre de l'enciam. Es poden posar moltes piles en una sola plàtera o es pot presentar en plats individuals amb una pila per cadascú.

Finalment s'amaneix l'enciam amb la vinagreta que hem reservat i s'hi tiren unes pipes de girasol per sobre.

costella de porc agredolça

CARN RÀPIDA PER L'ESTIU

A l'estiu no ens venen de gust els plats el·laborats. Sempre podem recòrrer a la carn a la planxa, i de fet no està tan malament, podem jugar amb els acompanyaments i no serà tan avorrit. Us proposo però una manera ràpida i diferent de fer la carn.  I baratet!  Després de vacances això interessa, no?

INGREDIENTS:

1/2 quilo de costella de porc (pot ser a trossos o podeu deixar les barnilles senceres)

per macerar:

2 cullerades de mel

2 cullerades de vinagre de mòdena

3 cullerades de salsa de soja

3 cullerades de salsa de soja dolça

un polsim d'estragó sec o alguna altra herba amb toc dolç com l'alfàbrega o la salvia.

enciam i pastanaga per acompanyar

sèsam torrat

vinagreta de soja:

1 cullereta de mel

2 culleretes d'oli

1 cullereta de vinagre de mòdena

1 cullereta de soja dolça

una mica de sal

Agafem les soges, la mel, el vinagre i l'estragó i ho posem tot en una plàtera i ho remenem tot bé perquè es barregi. Hi posem les costelles de porc a dins i les deixem uns vint minuts.També es pot fer del migdia pel vespre o del matí pel migdia, no passa res. Feu-ho com us sigui més còmode , us quedarà bé igual.

Si ho macereu al mateix temps de l'hora de menjar-ho, mentre ho tingueu en maceració, podeu aprofitar per fer el primer plat o l'amanida. La qüestió és no estar parats.

Un cop la costella de porc s'ha macerat la passem per un plat amb el sèsam perquè s'hi quedi enganxat, les rebossem en sèsam, vaja. Agafem una paella i hi posem un  fons d'oli i la posem al foc. Quan l'oli sigui ben calent hi posem les costelles, cinc minuts per cada costat, que quedin torradetes però no massa.

Les servim acompanyades d'amanida amb una vinagreta de soja.

gaspatxo de remolatxa

VARIETATS DE GASPATXO

Una vegada us vaig confessar que jo comprava el gaspatxo ja fet. Sí nois, va ser  en un moment de debilitat, quan us ho vaig confessar! La veritat és que no em fa vergonya, quan trobes un producte ja fet que és natural i a més a més bó, crec que l'has d'aprofitar. Això no vol dir  que no puguis fer variacions sobre el gaspatxo i et faci gràcia fer-ho un dia.

Aquest és el cas del gaspatxo de cireres o d'aquest gaspatxo de remolatxa que és boníssim, la remolatxa li aporta una suavitat i una dolçor especial. Aquesta recepta me l'ha passat la meva amiga Rosa, que és un excel·lent cuinera i em pentina superbé. Un petó guapa!

INGREDIENTS:

 3 tomàquets

1 paquet de remolatxa cuita (dues remolatxes)

1 tros de pebrot vermell

1 tros de ceba

1 tassa de café de vinagre de vi

1 tassa de café d'oli 

sal

Poseu tots els ingredients en una batedora de got i tritureu-los bé. No cal pelar els tomàquets, el tros de ceba poseu-lo pelat, és clar. Tasteu-lo i corregiu el que us sembli, potser una mica més de sal, potser està massa espès  o ha quedat massa fort de vinagre i hi posem una mica d'aigua, potser li falta una mica de sal o una mica d'oli per donar-li suavitat. En fi, és molt important tastar-lo perquè els ingredients no son exactes, i no son mai iguals, de vegades els tomàquets poden ser més àcids, etc. Si noteu que tot i passar-lo molt encara no ha quedat prou fi el podeu colar també. 

Serviu-lo fred i acompanyat de trossos de pernil o ou dur tallat petit.

amanida de patates amb sardina

VISCA LA SALUT!

Les sardines són molt saludables, van bé pel sistema cardiovascular, i fomenten el colesterol bó. En fi, un xollo. Però resulta que a mi no m'agraden i encara m'agrada menys l'olor que fan quan les cuines. És per això que penso maneres diferents per menjar-les. Us vaig posar ja fa temps una recepta de sardines escabetxades, que és una de les maneres que en menjo i l'altre és les sardines enllaunades. M'agraden les que són petitetes perquè gairebé no tenen espines, les tenen molt primetes, perquè és clar, per més inri resulta que l'espina de la sardina s'ha de menjar perquè aporta molt de calci.

En fi si hi ha algú que sigui llepafils com jo, aquí va aquesta recepta amb sardines de llauna. 

INGREDIENTS:

2 patates grans

1 llauna de sardinetes petites en oli

salsa vinagreta a la navarra:

1 tros de pebrot vermell

1 tros de ceba tendra

1 ramet de julivert

4 cullerades d'oli

2 cullerades de vinagre de vi

sal i pebre

Posem una olla al foc amb aigua i sal. Quan l'aigua bulli, hi posem les patates pelades i tallades a trossos quadrats no gaire petits. Amb deu minuts màxim ja estaran fetes. Anem vigilant i quan les punxem amb una forquilla i se'ns enfonsi ja estan. Vigilem que no es desfacin.

Agafem el pebrot i el tallem a trires ben primes i després a quadradets molt petits. Fem el mateix amb la ceba, han de ser quadradets molt, molt petits. Vigileu els dits!! Tallem el ramet de julivert ben trinxat també.

En un bol hi posem l'oli, la sal, el vinagre, el pebre i les verduretes ben tallades i ho remenem tot plegat.

Quan les patates estiguin cuites, les escorrem bé i les deixem amb aigua freda perquè perdin l'escalfor. Si tenim temps esperem que es refredin. Un cop fredes hi posem la salsa per sobre i ho guarnim amb les sardines.

amanida de cranc amb salsa de cacauets

NO TOT ÉS SALSA ROSA A LA VIDA

És dir amanida de cranc i ja t'imagines l'enciam amb una salsa rosa, doncs no! Aquesta vegada amanirem amb una salsa de cacauets. Que no ho heu provat mai? Que no us atreviu? Si home sí, a la vida s'han de provar coses noves. Aquesta salsa fa que sigui una amanida original.

INGREDIENTS:

fulles d'enciam

1/2 llauna de blat de moro

1 pastanaga

6 palets de cranc

2 ous de codorniu (opcional)

salsa de cacauets:

1/2 llimona

8 cullerades d'oli de girasol

15 cacauets

2 cullerades d'aigua

sal i pebre

Si tenim ous de codorniu i n'hi volem posar agafem un pot d'aigua i hi posem els ous i el posem al foc. Quan bulli comptem uns 7 minuts i ja ho podem apagar.

Agafem les fulles d'enciam les netegem bé i les centifruguem bé, que no tinguin gens d'aigua. Si no teniu centrifugadora ho podeu fer amb paper de cuina, sobretot no poseu l'enciam a la rentadora , si us plau! Poseu paper de cuina sota, les fulles a sobre i més paper de cuina a sobre i premeu amb suavitat perquè el paper xucli l'excès d'aigua.

Posem l'enciam en una plàtera, el blat de moro escorregut i la pastanaga ratllada.

Posem tots els ingredients de la salsa al got batedor i ho passem pel turmix. Si els cacauets tenen molta sal no cal  posar-n'hi.

Afegim la salsa a la plàtera i barregem amb l'ensiam , el blat de moro i la pastanaga.

Posem per sobre els palets de cranc tallats a rodanxes esbiaixades i els ous de codorniu pelats i tallats per la meitat.

llamàntol bullit amb dues salses

UN DINAR ESPECIAL PER VALENTS

Per valents , sí, i especial perquè no es pot fer cada dia, els llamàntols no son barats que diguem. Els podem comprar congelats però ens perdriem tot el ritual. La gràcia de fer els llamàntols és que estan vius!  Ja us he dit que aquesta recepta només és apte per valents... L'únic que heu de fer amb molta valentia és posar-los dins una olla amb aigua i un parell de grapats de sal, perquè es trobi com a casa.

No voldria ser cruel, però aquest mon és així, els més forts es mengen els més febles, es diu supervivència!

La veritat és que tot i aquesta prèvia és un plat molt fàcil i si teniu algú per impressionar, tipus sogra, sempre quedareu bé.

INGREDIENTS:

2 llamàntols

maionesa

porradell

mantega

all i julivert

Per preparar les salses deixem primer la mantega fora de la nevera durant una bona estona, fins que es pugui xafar amb una forquilla sense dificultat.

Mentrestant fem una maionesa normal i corrent i hi posem porradell ben picat a trossos petits. Ja tindrem una salsa. També es podria acompanyar d'una salsa tàrtara. La trobareu al bloc.

Agafem un all i unes braqnues de julivert i ho fem tot ben picat a una mida molt petita. Quan la mantega estigui tova li afegim una mica de sal i l'all i el julivert. Mantenim la mantega en un lloc calent perquè estigui tova i es desfaci al posar-la sobre els llamàntols. Aquesta mantega també la podem fer servir un altre dia per acompanyar un bistec o un entrecot, queda molt gustosa.

A última hotra bullirem els llamàntols perquè no es refredin.

Tal i com us donin el llamàntol no cal fer-li res, ni esbandir-lo ni res, no el traieu de la bossa de plàstic que s'escapen i l'hauríeu d'anar a buscar al menjador. Només poseu una olla amb aigua amb un parell de grapats de sal generosos i els llamàntols a dins, sense la bossa, és clar! Després poseu l'olla al foc i quan l'aigua comenci a bullir compteu deu minuts i ja estaran.

Se serveixen tallats pel mig amb les dues salses per acompanyar. Per tallar-los pel mig heu de clavar la punta d'un ganivet potent al mig del cap i anar tirant avall tallant pel mig de la cua. Al final acabeu de tallar el cap per la part de dalt.

mousse de mango

SUPERREFRESCANT!!!

Amb fruita i glaçons unes postres fresquíssimes!! No cal dir res més. Això sí, necessitareu un got batedor amb unes ganivetes que tallin els glaçons, si ho feu amb el turmix us el carreguereu, i jo no ho voldria això sobre la meva consciència!

INGREDIENTS:

1 mango

10 glaçons

2 fulletes de menta fresca

2 cullerades de sucre roig

1 raig d'oli

Posem tots els ingredients a la batedora de got, d'aquelles que tenen els bars per fer batuts i ho passeu tot ben fi. S'ha de fer al moment. 

La textura de mousse li dona el raig d'oli que l'ajuda a emuslionar i quedar així, és el truco de la recepta. Jo ho vaig veure per la tele, és el que té està enganxada als programes de cuina!! He intentat fer teràpia per desenganxar-me, però no puc. Accepto suggeriments diversos.

amanida de pastanaga

AMANIDES DE TOTS COLORS

No cal dir que a l'estiu ens venen de gust coses fresques i sucoses. Les amanides són un exemple de plats d'estiu. Fem-les diferents cada dia, no cal posar-hi de tot i fer-les iguals cada dia. Anem variant. Avui toca una amanida de pastanaga.

INGREDIENTS:

4 pastanagues

1 llimona

oli, sal i sucre

pipes de girasol pelades i torrades

Pelem les pastanagues i les ratllem. Si teniu un robot de cuina tot serà més fàcil, sinó ho haureu de fer amb un ratllador, vigileu els dits!!

Un cop ratllada la pastanaga la posem en un bol i l'amanim amb el suc de la llimona, oli i un polsim de sal i un altre de sucre. Ho remenem tot bé perquè es barregin els sabors. Per anar bé l'hauríem de deixar així amanida una mitja hora.

A l'hora de servir li tirem per damunt unes pipes salades. Un altre dia enlloc de pipes hi tireu panses de corint, el contrast és molt bó.

espelta amb samfaina

ELS ITALIANS!

Són els reis dels ingredients. Tenen quantitats de verdures, de pastes diferents, de formatges, de cereals...

M'han fet descobrir un munt de coses. Entre elles el farro, un cereal que està entre el blat i l'arròs. Ells el fan servir en sopes o se'l mengen tipus arròs. Jo vaig començar a portar-ne si alguna vegada hi anava, però ara ja el compro a les herboristeries o botigues de dietètica. Aquí es diu espelta. Te moltíssimes qualitats perquè és un cereal integral, no se li ha tret la closca, que és la part més rica amb nutrients. En fi, un xollo.

Te una textura molt curiosa, proveu-lo. I per aprofitar la samfaina feta el farem amb... samfaina! Ho heu endevinat.

INGREDIENTS:

2 tasses d'espelta ( de les de cafè) o d'arròs tipus basmati

samfaina (un plat fondo ple)

sal

Posem una olla amb aigua abundant al foc amb sal. Quan bulli hi posem l'espelta. Normalment triga més que l'arròs normal a coure, però menys que l'arròs integral. Jo crec que amb uns quaranta minuts ho tindreu cuit. Ho tasteu i quan veieu que no està dur ja estarà, mira que fàcil.

Si no heu trobat espelta ho podeu fer amb arròs tipus basmati. Es cou molt ràpid i no queda argamassa.

Un cop ben escorreguda l'espelta poseu la samfaina en una paella i la tireu al amunt perquè hi faci una parell de voltes i es barregi tot el gust i ja està. Facilíssim!  I mentre teniu l'espelta bullint podeu llegir el diari, que la feina ja la vau fer el dia de la samfaina!

espaguetis amb salsa de samfaina

MMMMMMMMMMM!

Ah, que ja teniu la samfaina feta? Doncs ja podeu fer aquesta recepta. Només us puc dir: Mmmmmm!

Ja ho veureu!

INGREDIENTS:

150 g espaguetis (per dues persones)

samfaina (un plat fondo ben ple)

2 cullerades soperes de conyac

pebre negre

1 cullerada gran de mantega

formatge parmesà ratllat al gust 

Agafem una olla i la posem al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem els espaguetis i els bullim el temps que indica l'envàs.

Posem la samfaina en una paella i l'escalfem bé. Quan estigui ben calenta li posem dues culleres de conyac i pebre. Deixem que es reduiexi, deixant el gustet i ho traiem del foc.

Passem tota la salsa pel túrmix.

Escorrem bé els espaguetis, després d'haver posat aigua freda per tallar la cocció a l'olla. Un cop ben escorreguts els posem en una plàtera amb unes boletes de mantega al fons i n'hi posem un parell més per sobre perquè es desfacin amb l'escalfor.

Remenem bé els espaguetis perquè es reparteixi la mantega i ja hi podem posar la salsa per sobre i repartir-la bé.

Es poden servir acompanyats de parmesà ratllat.

samfaina

VERDURES D'ESTIU

És temps de tomàquets, d'albergínies, de carbassons, de pebrots... De fet al mercat en trobem tot l'any, però ara és el temps que els hi toca, la resta de l'any venen d'altres llocs o es fan als hivernacles.

Doncs acostumem-nos a menjar quan toca,  els gustos son immillorables, no?

Avui samfaina! Hi ha qui fa la samfaina posant-ho tot en cru amb un raig d'oli i tapat a foc lent que vagi fent, però a mi m'agrada més la versió que us proposo, de l'altre manera trobo que queda com més bullida.

La samfaina és una cosa molt típica, però li hem de treure rendiment. Ens pot servir per acompanyar carns, bistec, pollastre o conill... això seria el més típic, però també la podem utilitzar d'altres maneres.

Us poso tres receptes seguides de samfaina. Ja ho veieu , he fet vacances però em poso al dia!!

INGREDIENTS:

1 carbassó

1 albergínia

2 cebes tendres

1 pebrot vermell (jo no n'hi poso de verd, no m'agrada gaire)

1 llauna de tomàquet o 4 tomàquets madurs

Pelem l'albergínia i la ceba. Tallem l'albergínia a quadrats i els posem amb aigua i sal perquè treguin l'amargor. Tallem la ceba a llunes no gaire petites. 

Agafem una paella i li posem oli abundant i quan estigui ben calent i hi fregim la ceba. Mentres la ceba es fregeix rentem bé el carbassó i sense pelar-lo, el tallem a quadrats.

Quan tenim la ceba fregida la retirem en un bol i la salem una mica i en el mateix oli hi posem el carbassó. Escorrem bé l'albergínia i la fregim a continuació, després de treure el carbassó i deixar-lo al bol i salar-lo una mica.

Finalment mentre es fa l'albergínia tallem el pebrot a quadrats i quan traiem l'albergínia el posem a la paella. Penseu a salar una mica l'albergínia i també el pebrot quan els traieu. Hem fregit el pebrot últim perquè si no tot agafa gust de pebrot.

Mentres es cou el pebrot, agafem els tomàquets i els ratllem. 

Un cop tot cuit ho tornem a posar en una paella grossa amb una mica d'oli i hi posem el tomàquet ratllat.

El salem i li posem una mica de sucre també per treure'n l'acidesa i ho deixem a foc lent que faci xup xup, fins que el tomàquet canvii de color.

Si no us dona temps a tallar les verdures mentre les altres es fregeixen, cap problema. Retireu un momemt la paella del foc i torneu-la a posar quan les tingueu tallades. Jo us ho he posat així per aprofitar el temps, en 30 minuts podeu tenir samfaina feta per un parell de dies.

I ja la tenim a punt per acompanyar una carn o una pasta o el que vulguem. Jo us aconsello que en feu quantitat i la guardeu, així amb una vegada de fer-ne, després podreu fer diferents receptes.

Un altre consell, l'oli de fregir-la queda gustosíssim, feu-lo servir per fer unes patates fregides o fregir la carn, ja veureu quin gustet!!

ous farcits a la xuqui-xuqui

DE NOU RECEPTA FAMILIAR

Evidentment el nom està inventat, no sé per qui. La iaia Palmira? És possible però no n'estic segura que tingués tanta inventiva. Vés a saber... son aquests misteris que ja quedaran per descobrir per sempre. A veure si no és bonic això.

Són uns ous farcits perfectes per l'estiu, per un sopar informal. Es poden tenir preparats fins i tot del dia abans , ben guardats de seguida a la nevera i no els hi passa res. 

INGREDIENTS: (avui seran per quatre persones ja que ens hi posem...)

4 ous

1/4 ceba

10 cullerades de tomàquet

1 llauna de tonyina en escabetx de les rodones petites

per la maionesa:

1 ou

una mica de sal

1 raget de vinagre de vi, que no sigui de módena

un got d'oli

Agafem les ous i els posem en un cassó amb aigua i els deixem al foc fins que bullin. A partir d'aquí comptarem quinze minuts i ja estaran.

Mentrestant pelem la ceba i la tallem a quadradets petits i la posem en una paella amb oli escàs. Quan la ceba s'hagi fet a foc més aviat baix i estigui transparent hi posem el tomàquet i el salem una mica i li posem també un pel de sucre.

Quan el tomàquet canvia de color, perquè ja és cuit, hi posem la llauna de tonyina ben escorreguda, el suc no s'hi ha de posar. Hi donem un parell de voltes i apaguem el foc.

Quan traiem els ous del foc escorrem tota l'aigua i els posem amb aigua freda perquè es puguin pelar.

Fem una maionesa. En un got batedor hi posem tots els ingredients, posant primer l'ou. És molt important que el got batedor no sigui molt ample de baix, perquè si no no s'emulsiona bé la maionesa. Un cop tots els ingredients a dins, posem el turmix a baix de tot i el deixem allà batent uns 20 a 30 segons, amb paciència. Després l'anem tirant amunt a poc a poc fins arribar a dalt de tot. Et voilà! Maionesa feta i ben xula.

Pelem els ous durs, que ja s'hauran refredat, i els pelem pel mig amb molt de compte per la part llarga, ens ha de quedar mig oval, les puntes les hem de talla pel mig, hem de tallar de punta a punta. Buidem el rovell de l'ou i els ratllem tots. Afegim els rovells de l'ou ratllats a la pasta que hem fet a la paella i ho barregem bé.

Farcim cada mig ou amb aquesta pasta i hi posem una cullerada de maionesa a sobre. Ho guardem de seguida a la nevera fins que ens ho mengem.

A veure quès us sembla la recepta de la iaia Palmira.

hamburguesa Mcnuria

Que vol dir això d'haver d'anar a un lloc especial per menjar-te una hamburguesa? Però si com les fetes a casa no hi ha res!
Hem de tenir en compte unes quantes coses però. L'hamburguesa ha de ser de carnisseria, de les fetes al moment i amanides com a tu t'agraden, hi pots posar herbes, ceba, alli julivert, sésam, en fi, totes les combinacions possibles. Jo vaig a la meva parada del mercat que me les fan al meu gust i boníssimes.
Normalment les envasades són més primes, tenen més greix, són una altra cosa.
També s'ha de tenir en compte el pa. El podeu voler tipus de motlle, però a mi no m'agrada perquè es desfà molt. Trobo que el millor son els panets de viena rodons o els que son més tous que de viena. Busqueu una mica el forn que més us agradin els panets i els podeu tenir congelats oberts pel mig esperant l'ocasió.
Aquesta recepta li dedico a l'Eva que vol que iniciem un apartat d'entrepans complerts. Doncs ja n'anirem posant.

INGREDIENTS:

2 panets rodons

4 rodanxes de tomàquet 

2 fulles d'enciam

1 llauna de ceba fregida (al Mercadona en venen i així no l'heu ni de fer)

2 talls prims de formatge

Ketchup i mostassa

De fet tots els ingredients són opcionals. Si no us agrada la ceba no n'hi poseu, i el mateix us dic pel formatge.

Agafem una planxa  i l'escalfem al màxim. Un raig d'oli i hi posem les hamburgueses sobre, després de treure aquell paperet de plàstic que porten. No les feu amb el plàstic, si us plau! Hi posem els pans oberts pel mig per la part de dins perquè es torrin una mica. El foc el deixarem gairebé a foc fort però sense arribar al màxim. Si posem el foc massa fort s'ens recremaran les hamburgueses i quedaran crues de dins en canvi. Quan doneu la volta a l'hamburguesa hi poseu un tall de formatge a sobre perquè es fongui, en cas que n'hi vulgueu posar.

En un plat posem el mig panet de sota i l'amanim amb Ketchup i mostassa, el que vulguem. A sobre hi posem les rodanxes de tomàquet, a sobre l'hamburguesa, a sobre la ceba i la fulla d'enciam i si voleu hi podeu tornar a posar una mica de Ketchup. Amb una mica de verdura, de llegum, d'amanida, el que sigui davant  segons la gana que tingueu, un apat complertíssim.

Us aconsello aquesta web pels amants de les hamburgueses www.cheeseandburger.com això és pels que aneu per nota i sobretot si sou amants del formatge.

amanida de llenties

LLEGUMS FRESQUES A L'ESTIU

Fem una altra amanida de llegum ben fresqueta. Aquesta vegada amb llenties. És una amanida que vaig menjar en un restaurant i em va agradar molt. Ingredients senzills i deu minuts d'el·laboració.

INGREDIENTS:

1/4 de quilo de llenties cuites

1/2 llauna de tomàquet triturat cru

6 tomàquets cherry

1/4 de ceba tendra

un raig de vinagre de módena

2 talls de pernil serrano o del país, no passa res

6 olives negres d'aragó, imprescindibles que siguin d'aragó, són les millors

sal, sucre i oli

En un plat fondo hi posem la ceba tendra tallada molt finament a rodanxes. Hi posem un raig de vinagre de módena i una mica d'aigua. Ho fem perquè les cebes s'aromatitzin i no siguin tant fortes. Les deixem allà una bona estona.

Agafem dos plats plans i hi posem  unes cullerades de tomàquet cru triturat, que cobreixi tot el fons. Ho amanim amb una mica de sal, sucre i un raig d'oli. Ho remenem bé que es barregi tot.

A sobre hi repartim les llenties meitat en cada plat. Hi tallem el pernil a trossets petits i hi posem les olives negres per sobre i el tomàquets cherry tallats pel mig.

A última hora hi posem la ceba a rodanxes, per donar-li temps a que s'hagi macerat bé amb el vinagre, ben escorreguda, i ho amanim tot plegat amb un raig d'oli.

esqueixada

BACALLÀ TRAÏDOR

Us he de confessar que no faig mai bacallà a casa. Trobo que costa molt trobar el punt de sal i quan vaig a un restaurant que és bó, demano bacallà perquè el solen fer bé.

Si anem la mercat en podem demanar de ja remullat , que sempre estarà al punt i així podrem fer una esqueixada ben refrescant. Qui és l'última?

INGREDIENTS:

2 tomàquets grans

1 tros de pebrot

1/2 ceba tendra

un tall de 100 grs de bacallà aprox.

olives blanques i negres

vinagre de vi negre

oli

Pelem la ceba tendra i la tallem a quadradets. La posarem en remull amb el vinagre fins que la cobreixi i la deixarem una bona estona, d'aquesta manera el gust no serà tan fort i no ens repetirà.

Esqueixem el bacallà, o sigui li traiem la pell i anem fent-ne trossos amb els dits. No cal que siguin trossos massa petits. El tasteu i si el trobeu encara massa salat el poseu en remull amb aigua una estona més.

Tallem el tomàquet i el pebrot a quadrats.

En un bol hi posem el tomaquet, el pebrot, la ceba amb part del seu vinagre i ho amanim tot bé amb un raig d'oli i ho remenem. 

Per sobre hi posem el bacallà i les olives i ho tornem a amanir amb un atre raig d'oli. És un plat que no necessita sal perquè el bacalà i les olives ja en porten.

endívies amb romesco

QUE TORNEM DE LA PLATJA...

Si aconseguiu anar un dia a la platja, després d'aquest temps que ens està regalant aquest estiu, us podeu fer un plat rapidet i no gaire pesat.

Es pot fer amb tantes verdures com vulgueu, però jo us aconsello les endívies, aquestes grans desconegudes que veiem al mercat i no comprem mai. Es poden fer de moltes maneres, un altre dia en parlarem. Així a la planxa perden una mica el gust amargant que tenen quan són crues.

Acompanyarem les endívies  amb salsa romesco. Sóc molt amant de fer salses, però quan les que venen fetes superen les que puguis fer, em rendeixo i em torno pràctica. En aquest cas el romesco de la casa Ferret és molt bó. Compreu-ne un pot i el podeu tenir sempre a la nevera, que fa servei, ja ho veureu.

INGREDIENTS:

1 paquet d'endívies 

1/2 manat d'espàrrecs

salsa romesco (pot de vidre Ferret)

sal i oli

Escalfem la planxa amb un rajolí d'oli. Traiem les fulles de fora de les endívies i les tallem pel mig. Partim els espàrrecs amb la mà doblegant-los pel final, ells mateixos es trenquen per on són tendres. Si els espàrrecs no us agraden al dente els podeu escaldar una mica abans de posar-los a la planxa.

Deixem les endívies i els espàrrecs a la planxa a foc mig, i ho tombem perquè es facin de tot arreu.

Quan ho servim, hi posem una miqueta de sal per sobre, molt poca i un raig d'oli. Acompanyem amb la salsa romesco.