espaguetis amb albergínia

ARA TOCA PASTA

Ara vé el temps d'albergínies, pebrots i tomàquets. A qui no li agraden les albergínies? A tu? Doncs no passa res perquè aquí estan tallades petites i barrejades amb pasta. I si en feu molta quantitat i us en queda, ho guardeu a la nevera per un altre dia. Shhhh! que no ens sentin els italians que diuen que la pasta no es reescalfa mai. 

Us aseguro que és un plat ràpid que podeu tenir fet en quinze o vint minuts si us organitzeu. A la cuina és molt important l'organització, començar pel que costi més temps de fer, així mentrestant es pot anar fent totes les altres coses. I si mentres s'està fent ja no tenim res més per cuinar doncs... llegim el diari per exemple tot fent un aperitiu!

INGREDIENTS:

1 albergínia gran o dues de mitjanes

1 llauna de tomàquet triturat

250 g d'espaguetis

oli, sal i una mica de sucre

Posem una olla amb aigua abundant al foc i hi poseu un grapadet de sal.

Mentres pelem les albergínies i les tallem a quadrats petits. Les posem dins un recipient amb aigua i sal.

Posem una paella al foc amb dos dits d'oli al fons. Quan l'oli estigui ben calent hi tirem les albergínies ben escorregudes. Vigilieu que no us vagi a parar aigua a la paella que us esquitxaríeu molt! Jo no vull reclamacions després.

Quan l'aigua ja bull hi tirem els espaguetis i els bullim el temps que digui l'envàs.

Quan les albergínies estiguin toves, escorreu l'oli i tireu a la paella el tomàquet triturat. Hi poseu una mica de sal i una mica de sucre també. Deixeu-ho tot plegat a foc mig uns 10  o 15 minuts. Si la salsa queda crua no te bon gust, veureu que el tomàquet està fet perquè canvia de color i s'espessa una mica.

Escorreu bé la pasta després de tirar-hi un bon raig d'aigua freda per parar l'ebullició i poseu-la en una plata amb la salsa per sobre. Sobretot que els espaguetis estiguin ben escorreguts , sino la salsa queda aigualida.

tartar de salmó a la japonesa

ATENCIÓ PEIX CRU

Poso aquest warning perquè m'imagino que no li agrada a tothom el peix cru. Jo us demano que l'hi doneu una oportunitat. Ara que hi ha la febre de menjar sushi jo us proposo una forma molt més senzilla que podeu fer vosaltres mateixos  casa. En homenatge a un dels meus restaurants favorits, ells el tenen a la carta aquest plat. És el restaurant Logancuit de Vilanova.

Quan mengem peix cru hem de vigilar molt, el peix sense cuinar pot portar un paràsit dels intestins bastant perillòs que és l' anisakis. Sí, te nom simpàtic però no us hi vulgueu trobar. Per tant per tal d'evitar-ho només hem de congelar el peix abans de consumir-lo. Un cop congelat el paràsit és morirà i ja el podem descongelar i menjar-lo cru.

INGREDIENTS:

1 filet de salmó sense pell ni espines d'uns 200 grs

salsa de soja, de la salada

wasabi (és el picant japonés i el trobareu en botigues orientals de menjar, és clar, no el busqueu en un  todo-a-cien)

llavors de sèsam

Ja ho veieu que aquí hi entren ingredients més difícils de tenir a la nostra cuina, però si us agrada la cuina oriental els fareu servir més vegades.

Agafem el tall de salmó, després de descongelar-lo i el netegem del tot de pell i espines. El tallem a quadrats petits i el posem en un plat. El reguem amb la salsa de soja i per sobre de tot li tirem les llavors de sèsam. En un costat del plat hi posem una mica de wasabi que cada comensal se'l barrejarà segons el gust de picant que vulgui. El podem guarnir amb unes fulles de porradell.

I ja està, així de fàcil, no em digueu que no ve de gust ara quan faci calor, o si voleu enlluernar algú amb un menjar superfàcil i sofisticat!!

pastes amb crema de mango

TENIM UN MANGO

Tenim un mango i no se l'ha menjat ningú encara i ja s'està posant madur. "Vas dir que te'l menjaries" "No, vas ser tu que vas dir que t'agradava", "Mira que ens va costar una pasta"... Atenció no us discutiu, fora el pànic! Aprofitem el mango encara que estigui una mica madur. Fem unes postres estupendes i fàcils com sempre.

INGREDIENTS:

Pasta de full congelada (en tindrem prou amb una quarta part del paquet, no la descongeleu tota)

1 mango

1 cullerada de mantega

4 cullerades de postre de sucre roig

1/2 llimona petita

4 maduixes

4 preses de xocolata

Encenem el forn al màxim per preescalfar-lo. Deixem la pasta de full fora del congelador perquè s'estovi una mica.

Pelem el mango i el tallem a trossos. Mireu d'aprofitar el suc. En una paella hi posem la mantega, els trossos de mango, el sucre i el suc de la mitja llimona. Ho deixem que es faci com una melmelada a foc mig.

Agafem la pasta fullada i quan s''hagi descongelat la tallem amb un ganivet ben esmolat a rectangles no gaire grans. Els posem en una plàtera uns quinze minuts a 200º.

Agafem les maduixes i les laminem.

Un cop traiem del forn les pastes els hi posem per sobre la melmelada de mango i a sobre o bé una maduixa laminada o bé un tros de xocolata. Ho tornem a posar al forn tres minuts i l'apaguem. La mateixa escalfor els acabarà de fer.

Els servim tebis, amb la xoxolata que s'haurà desfet una mica.

cigrons amb tomàquets

MOLT CALCI

No ho sembla, no? Doncs sí, els cigrons són una font de calci importantíssima. I com que resulta que jo ja estic menopàusica ho miro molt això, sí no rieu que ja us vindrà, ja...

I a més com que m'he de vigilar el colesterol jo no hi he posat xoriço, ep! però amb aquella alegria, eh? que també es menja bé cuidant-te una mica!

 Més de cara a l'estiu farem un hummus amb els cigrons també. Avui els farem calents, però no pesats, com d'entretemps diriem. Us ve de gust?

INGREDIENTS:

1/2 quilo de cigrons cuits

8 tomàquets cherry

8 trossos de tomàquet sec confitat (n'hi ha en pot)

4 talls de xoriço

oli i sal

Agafem una paella i la posem al foc amb oli, en quantitat discreta, no exagerada. Hi posem els tomàquets cherry sencers o partits pel mig si son dels grans. Els saltegem a foc mig uns 7 minuts. Després hi afegim el tomàquet sec tallat a trossos petits i el xoriço també tallat a trossos petits.

Escalfeu els cigrons en un pot amb aigua i una mica de sal al foc. No hi poseu molta sal que els cigrons ja estan salats, només ho fem perquè no s'aigualeixin. Quan l'aigua estigui ben calenta hi tireu els cigrons i els deixeu una mica, uns dos minuts perquè agafin temperatura. Els escorreu bé, que no els quedi gens d'aigua,  els serviu en un plat i per sobre hi poseu els tomàquets i el xoriço que hem saltejat amb tot l'oli de la paella també.

truita d'espinacs

QUE EM CONEIXES?

Continuem amb la tònica de disfressar les verdures. Anem pels espinacs, mira que son verds, eh? Fins i tot sembla antinatural menjar-se una cosa tan verda. Doncs no, resulta que és molt saludable i  no hem de renunciar als aliments, no us rendiu, busquem la manera de menjar-los, de fer-los més agradables. Farem una cosa supersenzilla: una truita d'espinacs disfressada.

INGREDIENTS:

1 paquet d'espinacs congelats

4 ous

tomàquet de llauna o dos tomàquets

oli i sal

Agafem els espinacs i els posem sense descongelar en una paella amb oli. Els posem amb el foc baix i amb força oli. Anem tombant el bloc congelat perquè es vagi descongelant per tot arreu. El truc és fer-los a foc mig amb força oli perquè no quedin secs i fer-los bastant, que quedin ben tous. Quan estiguin ja fets els salem una mica i els reservem. Si veiem que han quedat les fulles massa senceres les podem tallar amb unes tisores.

Deixatem els ous (bonic verb deixatar!) i hi afegim els espinacs i ho posem tot plegat  a la paella amb una mica d'oli i la paella ben calenta. Anem quallant l'ou a foc mig, anem remenant per sota perquè s'hi vagi posant ou que encara no s'ha quallat i anem retirant l'ou quallat dels costats. Quan ens sembli que l'ou està bastant quallat li donem la volta a la truita. Agafem un plat més gran que la paella i el posem a sobre com si fos una tapadora. Agafem la paella pel mànec i la tombem acompanyant-la amb el plat. Això és molt difícil d'explicar però segur que tots heu vist tombar una truita, encara que sigui a les pel·lícules!

Un cop tombada la deixem una estona més per l'altre costat i ja la podem treure.

Prepararem una salsa de tomàquet, amb oli sal i una mica de sucre.

Tirem la salsa de tomàquet per sobre de la truita i ja la tenim disfressada. Si a algú li sembla que encara es coneix, se li pot tirar formatge ratllat per sobre i posar-la al forn amb la part de dalt encesa per gratinar-la uns minuts. I ja està, jo no disfressaria ja més la truita que al final semblarà una mona de Pasqua.

quinoa o cuscús amb verdures

BRUNOISE

Ja sabeu que jo sempre us ensenyo paraulotes. La brunoise és la manera de tallar els vegetals, es tracta de fer quadrats d'1x1 cms. Això es fa quan es vol que la verdura quedi ben repartida amb el menjar. També es pot fer una brunoise per fer com un llit a sota d'una carn o peix. Ara quan veieu a la carta tonyina a la planxa amb brunoise de tomàquet no us quedareu amb cara de pòquer, ho podeu demanar sense por que us portin un tomàquet lila.

INGREDIENTS:

1/2 carbassó

1 ceba tendra petita

1 porro

1/2 pebrot vermell

1 pastanaga

100 g de quinoa o de cuscús si no teniu quinoa

Tallem totes les verdures en brunoise o bé a quadrats molt petits, d' 1x1 cms. Agafem una cassola petita o una paella amb oli al fons , que cobreixi bé i la posem al foc. Hi anem fregint les verdures separades, amb l'oli ben fort perquè ens quedin cruixents, no estovades. Quan es vegin ben cuites les traiem.

En un pot amb 1 litre d'aigua hi posem sal i quan bulli hi tirem la quinoa. Necessitarà uns 9 minuts per estar a punt. Si el que feu és cuscus només ho heu de deixar dins l'aigua bullint i apagar el foc. Amb dos minuts ja estarà cuit.

Un cop totes les verdures estan fetes les tornem a posar a la paella juntes i un cop ben escorregut la quinoa o el cuscus ho barregem tot dins la paella que s'impregni bé amb les verdures i l'oli.

Per la presentació heu d'agafar una tassa i omplir-la amb la quinoa i prèmer bé perquè no hi quedin forats a dins i tapar la tassa amb un plat i tombar-ho tot, fent que la quinoa quedi al plat amb forma de flam. Retirem la tassa i quedarà el flam de quinoa tal qual.

Aquesta és una recepta de "cuinat a les Guilleries".

filet amb salsa de pebre verd

IGUAL QUE AL RESTAURANT

Hi ha plats que només mengem al restaurant , però els podem fer a casa sense cap complicació. Avui farem el filet al pebre verd i un altre dia ja el farem amb salsa roquefort. Si el pressupost no us arriba per filet ni entrecot ho podeu fer amb un bistec. Proveu altres maneres de menjar un entrecot amb acompanyaments interessants: entrecot amb puré de moniato a la taronja , bistec amb patates fregides diferents , entrecot amb puré de patata a la llimona. 

INGREDIENTS:

30 boletes de pebre verd (venen amb un potet de vidre com si fòssin tàperes)

2 filets, entrecots o bistecs 

100 ml. de crema de llet

2 cullerades de mantega

2 cullerades de mostassa, de la de Dijon groga. La verda és més forta i pica

sal i pebre

Agafem la carn i la salem i la pebrem. Agafem les boletes i n'aixafem la meitat, les piquem dins del morter o com pugueu si no teniu cap morter. Les altres les deixeu senceres.

En una paella ben calenta hi posem la cullerada de mantega, el foc baix perquè la mantega es desfaci. Quan la mantega estigui desfeta apugem el foc i quan la paella estigui ben calenta hi tirem la carn. No hem de deixar que la mantega es cremi mai, perquè agafa un gust amargant.

La coem segons el gust de cadascú si es tracta de filet o entrecot que són més gruixuts, el bistec és tomba i tomba. Un cop feta la carn la reservem en un plat.

Mentrestant abaixem una mica el foc i tirem a la paella les boletes de pebre verd, la mantega, la mostassa, la crema de llet i una mica de sal, per aquest ordre. Deixem que tot plegat es reduiexi una mica amb el foc una mica més viu. Allà on haviem deixat la carn veurem que s'hi ha fet un suquet, el tirem a la paella també.

Posem la carn en un altre plat, així ja no tindrà suc i li tirem la salsa per sobre. Si no ho canviem de plat, la salsa s'agualeix amb el suc que deixa la carn.

S'ha de menjar acabat de fer, així que si ho teniu tot a punt podeu demanar que esperin el segon plat que seran cinc minuts, si sou pocs. Si sou molta gent us recomano que tingueu el forn calent i quan hi poseu la salsa deixeu la plàtera a dins amb el forn apagat, només perquè es mantingui l'escalfor.

croquetes de camembert

SOPAR LLEUGER O NO

De vegades no volem sopar massa o volem fer un sopar de pica-pica perquè som uns quants. Aquí us dono una idea per fer com a sopar amb una amanida d'acompanyament o com a complement d'altres plats en un sopar de picar.

Jo no sóc gaire de formatges. En menjo, però no sóc d'aquelles persones que em demanaria un plat de formatges, fins i tot m'ofén molt l'olor. Quan en menjo els suavitzo d'alguna manera perquè em passin millor. Trobo que el camembert així no es troba tant fort.

O les podeu servir amb melmelada de pebrot verd, de tomàquet, de carbassó a fins i tot de fruits vermells

INGREDIENTS:

1 barra de camembert (de les estretes que porten marcades les porcions)

1 ou

una mica de farina

una mica de pa ratllat

oli, sal i sucre


Deixatem l'ou en un plat amb una mica de sal. Posem en un tros de paper d'alumini una mica de farina i en un altre una mica de pa ratllat.

Posem una paella amb oli al foc i deixem que s'escalfi força.

Mentrestant es talla el camembert per les ratlles marcades i es passa primer per farina, després per l'ou i finalment pel pa ratllat.

Les fregim a la paella amb l'oli abundant i ben calent. Primer les fem per un costat i després per l'altre. Es poden acompanyar amb una melmelada de tomàquet, de pabrot o podeu fer una salsa de tomàquet auténtica. Si no la voleu fer autèntica podeu agafar un pot de tomàquet triturat cru i el fregiu amb oli i una mica de sal i sucre.

Salsa de tomàquet
Agafem dos tomàquets ben madurs els tallem a trossos i els posem a la paella amb oli. Els posem a foc baix que vagi fent, quan porti uns deu minuts hi posem la sal i una mica de sucre també. Quan el tomàquet estigui ben confitat, ben fet el passem a un passapures per triar la polpa i deixar la pell i les llavors. Si no tenim passapures es pot fer amb un colador i una ma de morter i anar donant voltes. Aquesta és la manera de fer la salsa de tomàquet de les àvies. Proveu-la no te color!

crema de carbassa

FEM L'ÚLTIMA SOPA ABANS DE L'ESTIU?

La carbassa costa molt de pelar, això és veritat, però li hem de buscar la manera perquè sigui més fàcil. El millor és tallar-la a trossos petits abans de pelar-la. Quan tinguem tots els trossos tallats, arrepengem els trossos a la fusta i tallem  la pell com si peléssim un tros de formatge manxego. No se si m'explico... La qüestió és no pelar la carbassa quan té forma arrodonida perquè costa més. Per tant si fem els talls rectes per pelar-la ens resultarà més fàcil. Bona sort valents!!

INGREDIENTS:

1 tros de carbassa de 3/4 de quilo aproximadament

1 ceba gran

1 ou

oli i sal

Pelem la carbassa i la tallem a quadrats no molt grossos. La posem en una olla amb un fons d'oli al foc. El foc mig i l'olla tapada. Pelem i tallem la ceba a llunes normals i la posem a l'olla també. Ho deixem a foc mig-baix fent-se tapat perquè sui tot plegat. La qüestió es que es faci ben tou tot plegat i desprengui suquet. Almeys necessitarem vint minuts. Aquesta és la clau del plat, fer que les verdures quedin ben toves.

Quan ho trobem tot plegat ben tou hi afegirem aigua fins a cobrir les verdures i hi afegirem sal. Ho deixem bullir tot plegat a foc baix uns 10 minuts més. 

Quan ja està fet ho traiem del foc. Ho passem pel turmix amb paciència fins que ens quedi una crema superfina. Quan ja ha no està tan calent com quan ho traiem del foc, hi tirem l'ou cru i ho tornem a batre tot plegat. L'ou li donarà una suavitat i cremositat especial. No tingueu manies que el gust s'ho val.

Si no l'heu de menjar tota el mateix dia que la cuineu jo us aconsello que la part que no us mengeu, la guardeu sense haver-hi posat l'ou. El problema que te és que quan s'escalfa la crema amb l'ou ja posat, és qualla i fa com grumolls. Per això és important tirar-hi l'ou ja fora del foc i quan hagi perdut el bull.

Si voleu es pot acompanyar de cubs de pa torrat, n'hi ha de molts gustos. Aquí un de poma i bacon li podria anar bé. Si no sola és boníssima.

lluç amb salsa verda

EL LLUÇ "TAMBIEN EXISTE"

Quan anem a comprar al mercat, sobretot a la peixateria ens podem deixar endur pels sentits o per la butxaca. Fem una mica de tot. Mireu en comparació que és el que està millor de preu i fa més bona cara. Els peixos com més frescos són més tiesos estan, no s'han de veure desmaiats. Espero que us serveixi aquesta descripció.

El lluç és un d'aquests peixos que quan fa bona cara val la pena comprar, no surt car en comparació del que s'aprofita. A veure que us sembla aquesta recepta de lluç fàcil i bona. Pels que vulguin quedar millor i no tinguin problema de butxaca hi poden afegir cloïses també.

INGREDIENTS:

4 talls gruixuts de lluç

200 grs de pèsols congelats

1 dent d'all gran

4 branques de julivert

1 tasseta de vi blanc

una mica de farina per rebossar el peix

oli i sal

Agafem un pot amb encara no mig litre d'aigua i hi posem una mica de sal i una pessic de sucre. El posem al foc i quan bulli l'aigua hi tirem els pèsols i els fem 5 minuts, no més.

Agafem els talls de peix i els salem. Posem una cullerada de farina damunt d'un tros de paper d'alumini i passem el peix per la farina. Espolsem l'excès de farina del peix.

Agafem una cassola baixa i li posem oli que cobreixi el fons. Hi posem els talls de lluç quan l'oli estigui calent i els fem per un costat i l'altre. Tres minuts per cada cantó.

Quan tinguem el lluç fet hi afegim el vi i remenem tota la cassola remenant-la per les nanses, mai amb cullera que se'ns desfaria el lluç. Si ha quedat una mica de farina torrada al fons ara es desfarà amb el vi. Deixem un minut que el vi evapori una mica l'alcohol i ja podem afegir els pèsols amb una mica del seu mateix suc. Ens ha de quedar una cassola sucosa, no seca.

Si hi volem afegir les cloïses ho fariem ara.

Abaixem el foc i ho deixem fent xup-xup. Agafem l'all, el julivert, una mica d'oli, una mica de sal i hi afegim una mica de suc de la cassola i ho passem tot pel turmix.

Ho afegim a la cassola i ho deixem 5 minuts més. No ho hem de fer gaire, però tampoc poc, que si no ens poc quedar massa aigualit. Vosaltres mateixos val més afegir-hi una mica de suc dels pèsols si veieu que queda massa sec.

Aquesta cassola es pot enriquir amb les cloïses i en un dia de festa a més la podem guarnir amb trossos d'ou dur i espàrrecs blancs.

maduixes al pebre

MADUIXES PER SORPRENDRE EL PERSONAL

Ara comencem a tenir maduixes i són boníssimes. A mi m'agraden de totes maneres, soles, amb suc de taronja, amb nata, amb iogurt, en un pastís, amb amanida...

Avui les farem calentes i en contrast ho acompanyarem amb un gelat de xocolata.

INGREDIENTS:

250 g de maduixes

1 cullerada petita de mantega

2 cullerades petites de sucre morè

mitja llimona

pebre de 5 colors

gelat de xocolata

Agafem les maduixes i les rentem bé. Els traiem la fulla verda i el tallem a rodanxes.

Posem una paella al foc i hi afegim la mantega i les maduixes. Ho amanim amb el sucre i amb un rajolí de suc de llimona perquè les maduixes es desfacin una mica i tot plegat agafi un gust més intens. Hi ratllem el pebre de cinc colors pel damunt. Millor que sigui pebre de 5 colors perquè és més aromàtic.

Servim primer el gelat de xocolata i les maduixes pel voltant.

macarrons amb espàrrecs i alls tendres

TEMPS D'ESPÀRRECS

Ara amb la primavera trobem els millors espàrrecs verds. Ara és el temps. Doncs inaugurem la temporada amb una recepta de pasta amb espàrrecs. En aquest cas hi hem posat també bolets.  No, no és el temps de bolets, però sortosament hi ha uns pots de vidre amb conserva de variat de bolets que surten molt bons. Us recomano la marca Ferrer que a mi m'agraden molt.

Aquests eren penne rigate de peperoni picants. Mmmmm!

INGREDIENTS:

150 grs. de penne rigate o macarrons (en aquest cas eren de pepperoni i eran picants, mmmm!)

1 manat d'espàrrecs verds

4 alls tendres

1 pot de bolets variats

2 dents d'all

julivert

1 tasseta de vi blanc

Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem els macarrons el temps que indiqui l'envàs, com sempre.

Agafem els espàrrecs i els partim amb la mà, anem doblegant l'espàrrec i deixem que es trenqui ell mateix per allà on és encara tendre. És una estratègia per saber fins quin tros d'ha d'aprofitar, per allà on es trenca vol dir que ja es tendre. Veus que fàcil! Agafem els alls tendres i li tallem la punta seca i li treiem les dues primeres pells, si són alls tendres gruixuts i si son prims potser amb una pell fora n'hi haurà prou.

Tallem els espàrrecs i els alls tendres  a trossos d'uns 3 cms.  Posem primer els espàrrecs en una cassola amb un fons d'oli i els saltegem. O sigui els anem tombant per l'oli, sense remenar-los gaire que no es trenquin. Al cap d'uns minuts ja hi podem afegir els alls tendres. Ho saltegem tot plegat.

Escòrrem els bolets del pot de vidre, que no tinguin gens de suc. Si hi ha bolets massa grans, els tallem pel mig. Els posem a la cassola i esperem que es vagin fent i es beguin el seu suc, que ja sabeu que és això tan estrany que fan alguns ingredients quan tenen set!

Mentrestant pelem els alls i els piquem ben petits junt amb el julivert. Ho tirem dins la cassola i hi donem unes quantes voltes. 

Per últim hi afegim el vi i ho deixem a foc viu que es redueixi una mica.

Com que ja tindrem els macarrons fets, desprès de tirar-hi un raig d'aigua freda ja els podem escòrrer. Un cop ben escorreguts els posem dins la cassola i hi donem un parell de voltes a tot plegat perquè es barregi bé amb el foc ja apagat. I ja està.

risotto amb escamarlans

FEM RISOTTO QUE ESTÀ DE MODA

Els risottos és un altre d'aquells plats que admet moltes variacions. Hi ha la base per fer-lo i després els ingredients poden canviar. Avui el farem d'escamarlans i espàrrecs verds. Anem a comprar i veiem fins on ens arriba el pressupost. Segons que trobem a lo millor convé més fer-ho amb llagostins o amb gambes mitjanetes...

Aneu al mercat que farem un dinar de diumenge!

INGREDIENTS:

6 escamarlans

1 manat d'espàrrecs verds

1 got de vi blanc

1 cullerada de mantega

25 grs de formatge parmesà ratllat

1/2 ceba petita

2 tasses d'arròs

Agafem els espàrrecs i els torcem amb la mà fins on es trenquin sols, precisament per allà serà fins on estan tendres.  Aprofitem des de la punta fins on s'han trencat. Els tallem a trossos de 3 cms. Pelem la ceba i la tallem a trossos petits.

Posem una cassola al foc amb oli que cobreixi el fons. Hi posem els escamarlans sencers i donem dues voltes, no els hem d'acabar de coure, només saltejar-los una mica perquè l'oli ens agafi el gust del marisc. 

Els treiem de la cassola i hi tirem els espàrrecs, que es vaigin saltejant.

Posem un pot al foc amb aigua, amb un litre en tindrem prou.

Deixem dos escamarlans separats pel final del plat. Agafem els altres quatre que ens han quedat i els pelem. Reservem les cues pelades i posem els caps de tots els escamarlans un altre cop dins la cassola amb els espàrrecs. Anem apretant el cap perquè deixin anar el seu suc. 

Al cap d'unes voltes a la cassola traiem els caps i els posem a dins del pot amb aigua per fer un brou. Ens han sortit cars però no us amoineu que els hi traiem profit!

Ara ja podem posar la ceba  a la cassola i sofregir-la amb els espàrrecs.

Quan la ceba estigui tova ja hi podem tirar el got de vi i ho deixem uns minuts que es redueixi una mica. 

Ara ja hi podem tirar l'arròs i li fem donar un parell de voltes, perquè s'impregni bé de tots els ingredients. Agafem la cua dels escamarlans que haviem pelat i els tallem en tres trossos i els posem a dins la cassola amb l'arròs. 

Arribat aquest moment ja hi podem anar tirant  cullerots de caldo un a un. Anem remenant l'arròs i quan s'ha begut un cullerot n'hi tirem un altre. En aquest moment hi posem sal, un parell de pesics.

Quan hagin passat uns deu minuts li tireu la cullerada de mantega i la meitat del formatge parmesà ratllat.

Penseu d'anar-hi tirant sempre el brou, si no no es courà i s'enganxarà al fons. 

Al cap de 5 minuts més hi tirem la resta del parmesà ratllat i hi posem a sobre els dos escamarlans sencers. El deixem dos minuts més i ja estarà.

Abans de tancar definitivament el foc tasteu-lo per veure si ja està cuit o si s'hi ha de posar més sal.

coca amb patates i tomàquet

MENJARS EN 10 MINUTS

Això convé, no? Coses rapidetes i fàcils. Com sempre us dic ens fa falta tenir alguna cosa a la nevera i també al rebost. Està clar que fer menjar sense tenir menjar només ho fa la Mary Popins o Jesús, que no tenen res més en comú que aquesta habilitat. 

INGREDIENTS:

1 massa de pizza "finíssima" de Buitoni

1 patata

1 tomàquet gran o dos de petits

1 ceba petita

orenga

romaní

oli i sal

Aquest és un exemple de coca, però se'n poden fer d'altres, amb esbergínia i tomàquet, amb carbassó i ceba, amb pabrot i tomàquet, amb tomàquet i alls tendres, amb espinacs i ceba... del que vulgueu. La idea és fer una coca, no una pizza. Per tant no hi posarem mozzarella, però es pot jugar amb ingredients vegetals només o d'altres ingredients.

Engeguem el forn al màxim per escalfar-lo.

Mentrestant agafem la patata i la ceba i la pelem. Tallem el tomàquet, la ceba i la patata a xips ben primes. Ara seria un bon moment per estrenar l'artilugi que us proposo en el bloc. www.youtube.com/watch?v=ASsClxCQeWM

En una plàtera d'anar al forn hi posem la massa de la pizza ben estirada, deixant el paper vegetal que porta a sota, perquè no s'enganxi.

A sobre hi posem una fila de patates i una fila de tomàquet i ceba. Amanim les patates amb romaní, si en teniu de fresc aneu en compte perquè queda molt fort de gust, poseu-n'hi poc. A sobre del tomàquet i la ceba hi poseu l'oreenga. Ho amaniu tot amb una mica de sal, molt poqueta i un bon raig d'oli. A sobre del tomàquet hi posarem un polsim petit de sucre també.

Ho posem al forn al mig, ni a dalt ni a baix, amb la temperatura màxima, a 250º, 10 minuts i ja està.

amanida de salmó

LES AMANIDES NO SON AVORRIDES

Si us penseu que una amanida és enciam i tomàquet amb quatre olives... sou una mica avorrits, no? Les amanides ens ofereixen la possibilitat de combinar molts ingredients. Es tracta de combinar bé els gustos i les textures. I també es tracta de no abocar-hi de tot, sino les acabem fent sempre igual "li posem de tot i llestos", doncs no, nois! Això no és ser creatiu, això és buidar la nevera.
Siguem una mica selectius i agafem el gust per anar combinant els diferents ingredients.

INGREDIENTS:


1 paquet de salmó marinat (el podeu marinar vosaltres també)

1 mango

1 alvocat

fulles d'enciam

salsa d'alfàbrega:

fulles d'alfàbrega

oli i sal


Salmó marinat: Si no heu trobat un paquet de salmó marinat el podeu fer vosaltres. Agafeu un tall de salmó fresc i li trieu les espines i la pell. No costa gaire. El talleu a daus i l'amaniu amb una barreja de suc de llimona, oli, sal, sucre i pebre durant una mitja hora. Si us el voleu menjar amb torradetes i mantega un altre dia, l'hi podeu posar també anet quan el deixeu marinar, li dona un gust molt bó. L'anet és una herba amb un cert gust d'anís que combina molt bé amb el salmó.

Per fer l'amanida agafem l'enciam i després de netejar-lo bé el centrifuguem. Sí, sí, com si fos una tovallola, la qüestió és que no quedi gens d'aigua entre les fulles, feu-ho com vulgueu.

Pelem i tallem el mango i l'alvocat a quadrats. Per tallar l'alvocat el partim primer al llarg pel mig i després clavem el ganivet al pinyol i el girem una mica fins que es desplaci i el puguem treure. Un cop tret el pinyol el pelem i el tallem a quadrats.

Posem en un plat o plàtera gran l'enciam ben escorregut i amb un aro de motlle, o senzillament fent una muntanyeta, hi posem una primera capa de mango tallat, després l'alvocat i després el salmó.

Finalment ho amanim amb un oli amb sal i fulles d'alfàbrega ben passat pel túrmix.

goulash estofat de vedella

OMPLIM EL REBOST

Avui una recepta amb molts condiments. Però nois, sense por, ompliu el rebost. Les espècies no es passen i sempre us faran servei. No compreu els preparats d'espècies que diuen "per la pasta", "per peix", "per arròs"... Tingueu el vostre apartat d'espècies i barregeu-les vosaltres al vostre gust!

Per fer un bon estofat penseu a demanar la carn d'una peça que sigui ben tendre, això és la meitat de l'èxit del plat, us ho asseguro. No us espanteu pels 35 minuts de cocció que necessita, el podeu fer mentre esteu sopant un dia i ja el teniu per l'endemà. S'ha de ser pràctics. Ah! si ho acompanyeu amb pasta sobretot feu-la al moment, que si se n'assabenten a Itàlia no us deixarien passar mai més la seva frontera! 

Aquest estofat és hongarès, el gust és diferent del que mengem nosaltres. Proveu-lo, no us decebrà. Un altre dia ja farem el típic!

INGREDIENTS:

250 grs de coll de vedella a tacos per fer estofat ( si no és coll sobretot que sigui una peça tendre)

1 ceba petita

1 pabrot  vermell petit

dues  cullerades petites de pebre vermell dolç (si us agrada el picant en podeu posar una de picant)

boles de pebre negre

1/2 cabeça d'alls

1 fulla de llorer

1 cardamom (és una espècie que te una olor com de llimona, molt adequada per fer guisos orientals)

1 tassa petita de vi negre

7 cullerades de tomàquet triturat cru

150 grs d'spaguetti

oli, sal

una cullerada de mantega, pebre negre i nou moscada (per amanir els spaguetti , opcional)

Posem una cassola al foc amb un fons d'oli. Salem i pebrem els trossos de carn i quan l'oli sigui calent els  posem a la cassola. Amb el foc ben viu anem tombant la carn. Hi afegim les boles de pebre negre, la fulla de llorer, la mitja cabeça d'alls,el cardamom i les cullerades de pebre vermell.  Quan la carn s'hagi tornat a beure la seva aigua ( si nois, sona estrany però la carn se la torna a beure), hi posem la ceba tallada a trossos petits i el pabrot també a trossos petits. Quan estigui la ceba i el pabrot una mica tou hi afegim la tassa de vi negre i ho deixem a foc fort que el vi redueixi. Després hi afegim les cullerades de tomàquet i hi afegim un polsim de sal i un de sucre i ho deixem que es faci una mica, amb 5 minuts en tindrem prou.

Ho cobrim amb aigua , sense deixar-ho en una piscina, i quan bulli l'aigua abaixem el foc i ho deixem fent xup-xup 35 minuts.

Mentrestant posem una olla al foc amb sal i quan bulli hi tirem els spaguetti. Els coem el temps que diu la bossa i els hi tirem aigua freda abans d'escorrer-los, recordeu que així no s'enganxen. Un cop escorreguts els amanim amb trossos de mantega, pebre i nou moscada.

Servim un plat amb els spaguettis al fons i a sobre una bona cullerada del goulash amb la seva salsa.

ous al plat

HEM QUEDAT A CASA

Clar! quan es tenen nens petits és molt pràctic quedar a casa  a sopar i no haver de patir per hores ni res. Quedes a casa amb els amics i després es juga a la play,  als LLops, o es mira una peli. Fantàstic!

Però resulta que et toca organitzar la intendència i ja n'estem farts de pizzes, no?

Doncs aquí va una altra idea fàcil i ràpida per fer a casa en 10 minuts amb els ingredients dels que disposeu.

I per facilitar més les coses podeu utilitzar beixamel ja feta i salsa de tomàquet ja feta. No us en puc recomanar cap marca perquè no les he provat mai, ho sento, però vosaltres segur que trobareu la millor.

INGREDIENTS: (per persona)

1 o dos ous

2 cullerades de pèsols congelats per comensal

4 cullerades de beixamel

3 cullerades de tomàquet fregit

2 talls de xoriço

una mica de mantega


Hem de disposar sobretot d'unes plates petites rodones per anar al forn. Això sí que és indispensable. Si aquesta idea de plat us agrada us en podeu comprar 8 o 10,  perquè teniu un sopar improvitzat per colla en  10 minuts. Una bona barra de pa per sucar i unes cerveses o un bon vi, i bon profit!

Untem la plàtera amb una mica de mantega. A sobre hi disposem els pèsols encara congelats, els dos talls de xoriço i ho tapem amb les cullerades de beixamel i tomàquet fregit. A sobre  de tot hi obrim un ou.

Ho posem al forn a 150º només engegat de la part de baix, i si en teniu, amb la funció de ventilador. En 10 minuts ja estaran fets.

Les variacions sobre aquest plat són il·limitades. Hi podeu posar mongetes seques enlloc de pèsols, o pabrots del piquillo, o ceba fregida, o esbergínia tallada ben prima... Enlloc de xoriço hi podeu posar bacon, pernil, frankfurt, salmó fumat o fins i tot bacallà. Ara ja entra la vostra imaginació.

salmó amb mantega

EL SALMÓ TE MALA PRENSA

Què us passa amb el salmó? Que no us agrada? Per què, perquè queda massa sec? Home doncs la qüestió com passa amb molts peixos és fer-lo poc. 

Si no es fa gaire, és un peix melós i gustós. Una recepta senzilla perquè el proveu. La mantega i el salmó fan un casament perfecte i mira que és difícil un casament perfecte...

Les patates encara estan calentes, fumegen!

INGREDIENTS:

1 filet de cua de salmó

1/2 llimona

50 grs de mantega

2 patates

julivert, un tros de ceba, 1 dent d'all i llorer

oli, sal i pebre de 5 colors

Demanem a la peixatera que ens doni una cua de salmó que faci  3/4 de quilo aproximadament i ens la faci amb dos filets sense l'espina. L'un el fem avui i l'altre el podem congelar per un altre dia.

Engeguem el forn al màxim per pre-escalfar-lo.

Agafem una cassola amb  no gaire aigua, julivert, un tros de ceba, 1 dent d'all, llorer i a sobre hi posem la cistella de fer al vapor.  Tots aquest ingredients que es posen a l'aigua són per donar més gust a les patates, però se'n pot prescindir d'algun sense cap problema. Sobre la cistella hi posem les patates tallades i una mica de sal. Ho tapem amb una tapadora i ho deixem uns quinze minuts.

Mentrestant agafem una plàtera d'anar al forn i hi posem un raget d'oli. A sobre hi posem el salmó, ben net d'escates, li posem sal i pebre, unes gotes de llimona i la mantega feta a trossets.

Ho posem al forn a una temperatura de 200º a la posició del mig del forn. Ho deixem uns 7 minuts i ja estarà llest. Hem de sentir olor de salmó quan obrim el forn i si el punxem amb una forquilla no s'ha de veure el color de salmó cru a sota.

El servim amb les patates al vapor amb una mica del suc de la plàtera per sobre.

tatin de poma o amb la fruita que vulgueu

FEM UN PATÍS CALENT ABANS NO FACI CALOR?

La tatin, segur que l'heu menjada en algun restaurant, i ens sembla que no es pot fer a casa, que és massa difícil. Doncs esteu equivocats. Molt fàcil, ràpida i no falla mai. A més es pot fer amb diferents fruites. La més típica és de poma o pera, però la podeu fer de prunes, de mango, de maduixes, etc.

Ara us explico la tècnica, després vosaltres ja decidireu de què, o si la voleu fer mixta, que no és mala idea, així tothom menja el què li agrada.

Tatin ja tombada de poma, pera i maduixes

INGREDIENTS:

4 pomes ( o l'equivalent  a les fruites que vulgueu)

1 paquet de pasta brisa ja feta

caramel líquid

3 cullerades de sucre  petites

50 grs de mantega

1/2 llimona

Tatin abans de tombar

Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Pelem la fruita i la trossegem a quartos si son pomes o peres, si son albercocs o prunes per la meitat i les maduixes si no son gaire grans es poden deixar senceres. En fi s'ha de fer trossos grans de la fruita.

Agafem una plàtera rodona i l'untem amb el caramel líquid ben escampat. Disposem els talls de fruita ocupant tot l'espai i fent un dibuix, que quedi tot el fons ple, la part més maca de la fruita tocant al vidre que és la que veurem quan tombem el pastís. A sobre hi repartim les cullerades de sucre i escampem les gotes del suc de la mitja llimona, hi posem també la mantega a trossets. Ho tapem tot amb la pasta brisa, com si possésim una manta a sobre. Si ens sobra massa pels costats del motlle la tallem.

Agafem el motlle i el posem al forn a 180º durant uns 25 minuts. Quan veiem la massa  està dauradeta de sobre ja estarà. Si tenim el forn amb funció ventilador millor. Com que es menja calenta es pot posar al forn mentre dinem o sopem i a l'hora de les postres ja estarà feta.

Un cop la traiem del forn li donem la volta posant un plat a sobre, com si giressim una truita.

Se serveix calenta amb una mica de crema de llet per sobre, si voleu també es pot servir amb gelat de vainilla o nata muntada , sempre al vostre gust i imaginació!

pasta e fagioli

UN CASAMENT PERFECTE

Amb la mateixa idea de l'escudella barrejada, en aquest plat tenim: llegum, pasta i verdures. En aquest cas no hi haurà res de carn.

És un plat que es fa als voltants de Florència i casa de forma espectacular. Els fesols són d'aquests que tenen l'ull negre. Jo en trobava de cuits abans, però ara no se on trobar-los i em vaig animar a coure'ls jo.

Com sempre us dic és un plat que el podeu fer en dues etapes. Un dia coem el llegum i l'altre dia fem la pasta.

INGREDIENTS:

150 grs. de fesols

100 grs de pasta

1 porro

1 pastanaga

1 ceba gran

1 fulla de llorer

1/2 cabeça d'alls

1 branca de julivert

1 tros de cansalada salada d'uns 100 grs

ossos de pollastre o de vedella (amb dues peces n'hi ha prou)

4 cullerades de tomàquet ratllat

orenga

oli i sal

Hem de tenir la precaució de posar els fesols en remull el dia abans. Si a casa no teniu descalcificador, és millor que utilitzeu una aigua tipus Bezoya, tant per posar en remull com per coure els llegums. Aquest és el secret perquè es coguin bé: l'aigua ha de ser tova. També pot ser que visqueu en una localitat on l'aigua ja sigui tova, aleshores us feleicito, teniu molta sort!

Posem l'olla al foc amb aigua abundant, els fesols, la fulla de llorer, mitja ceba, 1/2 cabeça d'alls , mig porro de la part verda, una branca de julivert , els ossos pel caldo que tingueu i la cansalada.

Quan comenci a bullir abaixarem molt el foc perquè vagi fent a poc a poc i ho deixarem bullint 40 minuts fins que els fesols siguin tendres. Si teniu una olla exprès en 10 minuts en tindríeu prou, per això es diu exprès.

Fins aquí seria la feina del primer dia si voleu. Treiem tota la verdura i tota la carn i ho llencem i guardem només els fesols amb tot el seu suc. IMPORTANT no llenceu el suc que hi hem de fer la pasta.

L'endemà agafem una paella i la posem al foc amb oli amb la ceba tallada a trossos petits, el porro tallat a rondanxes, la pastanaga a trossos petits i ho deixem a foc mig que es vagi fent. Quan ho trobem cuit hi afegim sal, orenga amb abundància, el tomàquet i una mica de sucre. Ho deixem a foc baix que es faci el tomàquet.

Mentrestant tornem a posar els fesols al foc. Hi posem sal perquè el dia anterior no n'hi vam posar. Quan els fesols bullin hi afegim la pasta i ho deixem a foc mig el temps que necessiti la pasta per coure.

Quan el sofregit de la paella tindrà el tomàquet ja cuit, ho tirem tot a l'olla sense passar pel turmix ni res.

Quan la pasta estigui cuita ja es pot menjar. Penseu en menjar-ho de seguida, que la pasta es cova i s'infla tota. És un plat de cullera. Aprofiteu a fer-ho ara que després ja farà massa calor.

secret ibèric amb puré de patata a la llimona

UNA DE CARN PER UN DIA DE CADA DIA

Moltes vegades ens toca menjar sols, però no ens ha de fer mandra cuinar per nosaltres i si ens fa mandra la solució és cuinar més quantitat i el que ens quedi menjar-ho un altre dia...

La qüestió és cuinar sense mandra. El secret ibèric és una carn de porc molt gustosa, però l'hem de saber coure. Es fa amb un moment i aquesta vegada l'acompanyarem amb un puré de patata a l'aroma de llimona.

Us demano si us plau que el puré el feu vosaltres, trigareu el mateix temps. Les patates es couen de seguida ja ho veureu i sabreu el que mengeu!!

INGREDIENTS:

2 talls de secret ibèric ( no en tenen a tot arreu, quan en trobeu el pilleu i el congeleu)

2 patates ben grosses

1 llimona

pipes pelades (per decorar)

Oli i sal

Agafem un pot i el posem al foc amb aigua i sal. Mentrestant pelem les patates i les tallem a quadrats petits de 2 x 2 cms. Quan l'aigua bulli hi tirem les patates i en 10 minuts ja estaran fetes.

Mentres agafem una llimona gran i li treiem a tires la pell només el tros groc, el blan és amarg i no dona cap gust. Agafem una paella petita i li posem 6 cullerades d'oli i la posem al foc. Quan l'oli és calent li tirem les pells de llimona i les deixem uns quatre minuts, perquè l'oli agafi el gust.

Mentre agafem la carn i li fem uns talls fent rombes , tant per davant com per darrera. És un tall bastant gruixut i això a part de tallar la fibra que es molt llarga, facilitarà la cocció. Hem de vigilar al fer els talls que no acabion de tallar el tall del tot, només han de quedar superficials. Salem la carn i la posem a la planxa, uns 4 minuts per costat amb un rajolí d'oli.

Mentres traient les patates ja fetes i les posem en un bol, no cal que estiguin escorregudes del tot, però no li hem de tirar suc. Això vol dir que les podem anar posant al bol directament, sense escòrrer-les completament en una escorredora. Després hi posem l'oli amb aroma de limona , sense les pells i les aixafem bé fins que es quedin un puré. Hi ha uns aixafadors de patates però també es pot fer amb una forquilla.

Podeu decorar el puré amb una pell de llimona i unes pipes pelades.

Veureu que bé que casa el porc amb el gust de la llimona.

pastís de carxofes

ULTIMA OPORTUNITAT DE MENJAR CARXOFES

Se'ns està acabant el temps de les carxofes. Ara ja les trobem més obertes i no són tan tendres. Les carxofes és aquella verdura que ens fa mal el cor comprar perquè n'agafem una bossa plena i a l'hora de menjar-les no en queda res. Però heu de ser forts i  sense miraments, despreciar totes aquelles fulles que només serveixen per fer mastegall a la boca. D'aquesta manera sempre us les menjareu de gust.

I ara una recepta ràpida i d'una presència extraordinària.

INGREDENTS:

1 quilo de carxofes

1 tall de sobrassada  mallorquina no gaire gruixut

1 dent d'all

4 llesquetes de pa sec

1 tassa gran de llet

1 ou

oli i sal


Agafem les carxofes i les triem a consciència. Les tallem a talls prims que així es couran abans. Les posem en una paella amb oli a foc mig i li posem una tasseta petita de café d'aigua perquè no es ressequin.

Mentrestant enngeguem el forn a màxima potència per preescalfar-lo.

Agafem la llet i l'escalfem. Tallem les llesques ben primes i les trossegem i les posem a dins la llet. Un cop el pa estigui ben tou, que no tingui cap part dura l'escorrem una mica de la llet i el posem en un bol gran i el barregem amb l'ou, tot ben remenat.

Quan les carxofes estiguin una mica toves i s'hagin begut l'aigua les salem una mica i  hi posem l'all pelat i ben trinxat. Quan les carxofes es trobin ja molt tendres i cuites hi afegim el tall de sobrassada tallat a trossets i li donem un parell de voltes perquè es barregi be amb la carxofa i apaguem el foc.

Barregem les carxofes i tot el demés amb el pa i l'ou. Un cop estigui ben barrejat ho tirem en un motlle d'anar al forn i ho posem a 180º durant vint minuts. Ho traurem quan ho veiem ben compacte i daurat.

Es pot acompanyar d'una amanida amb fulles verdes. En aquest cas d'escarola amb salsa de xató o romesco. Però també es pot acompanyar amb canonges amb una vinagreta de mosatssa antiga o qualsevol altres fulles que us agradin.