truites per dijous gras

VARIAR

Vols variar de les truites que fas cada any el dia de la xatonada? Pels que no sigueu de Vilanova us diré que dijous gras fem la xatonada, un àpat que consisteix en: xató de primer, truites de segon (de mongetes, de carxofes, de patates i de botifarra) i per postres una merenga. La merenga també ens l'empastifem per la cara. Ja ho veieu a Vilanova som així.


Idees de truites:

TRUITA DE PATATA I CEBA AMB FARIGOLA

Fregir la patata i la ceba normalment i posar-hi farigola seca per aromatitzar. Posar els ous i fer la  truita.

TRUITA D'ALBERGÍNIA I SÈSAM

Fregir l'albergínia tallada petita i un cop treta de la paella barrejar-hi sèsam. Posar els ou i fer la truita.

TRUITA DE CARXOFES I ALLS TENDRES

Fergir les carxofes a làmines i posar-hi al final els alls tendres tallats a rodanxes petites. Posar els ous i fer les truites normalment.

TRUITA ANDALUSA

TRUITA DE PATATA I PEBROT

TRUITA DE PASTANAGA AL CURRI

TRUITA D'ESPINACS

PATÍS DE CARXOFES AMB SOBRASSADA

També podeu fer flams amb els ous:

FLAM DE CARBASSA AMB SALSA GORGONZOLA

FLAM DE VERDURES

O podeu fer quiches amb els ous:

QUICHE DE BOLETS AMB SALSA DE PIQUILLO

QUICHE DE CARBASSÓ

QUICHE DE PORROS

pica pica de luxe

ULL!

Ja sabeu que sóc molt pràctica. Un bon pica-pica ha de ser variat. Moltes vegades però ens compliquem la vida i crec que hem de ser més pràctics i aprofitar el que tinguem. I sinó tenim res ens hem d'organitzar, com sempre. En aquest cas l'escalivada ja la tenia feta, me n'havia sobrat una mica. L'ensaladilla la vaig fer el dia abans i el demés ho vaig fer el mateix dia. Els altres plats eren fets amb ingredients que podem tenir a casa normalment: sardina de llauna, torrades, pa bombo, tonyina, pebrot del piquillo, olives farcides, cranc...Va ser un pica-pica per 25 persones pel dia de reis. Hi havia 5 plàteres com aquesta. Podeu fer també un pica-pica de pastes salades. 

INGREDIENTS:

barquetes d'ensaladilla:

ensaladilla

fulles de cabdells

torrades amb paté de sardina:

torrades primes

1 llauna de sardina

1 cullerada de mantega

torrades amb escalivada:

torrades quadrades

escalivada expréss

espirals de pebrot:

1 pot de pebrots del piquillo

1 dent d'all

6 llesques de pa de motlle

1 llauna petita de tonyina

1 llauna petita d'olives farcides

canapés de cranc:

6 llesques de pa motlle

6 cullerades de maionesa

1 avocat

1 paquet de cranc desfilat


Amb tots els ingredients a punt només ens cal anar muntant els entrants.

Barquetes d'ensaladilla:

Posar ensaladilla sobre d'una fulla de cabdell.

Torrades amb paté de sardina:

Atemperar la mantega i quan estigui tova aixafar la sardina amb una forquilla junt amb la mantega fins a aconseguir un paté. Untar les torrades.

Torrades amb escalivada:

Tallar l'escalivada ben petita. Posar una cullerada d'escalivada a sobre de cada torrada.

Espirals de pebrot:

Posar una paella al foc amb oli i un all tallat a làmines ben primes. Esperar unamica que l'all  doni gust a l'oli i posar-hi els piquillos amb una mica de sal i de sucre per sobre. Deixar-ho a foc baix i tombar-los d'un costat i de l'altre.
Mentres agafar les llesques de pa de motlle i passar un corró per sobre per fer-les més primes, han de quedar molt primes.
Agafar els pebrots junt amb l'all i l'oli, la tonyina i les olives farcides i passar-ho tot pel turmix.
Untar el pa de motlle amb el paté i enrotllar-lo. Embolicar el rotllet amb paper de plàstic i deixar-ho refredar a la nevera. Tallar-ho a talls de mig centimetre,  com si tallèssim un embotit, i ens quedarà un espiral bicolor.

Canapés de cranc

Fer una maionesa. Untar les llesques de pa de motlle amb la maionesa. Tallar-les en quatre trossos.
Pelar l'avocat i tallar-lo a làmines primes. Posar l'avocat a sobre de la maionesa i acabar amb el cranc desfilat.

menestra de carxofes i pèsols

MENYS ÉS MÉS

Ja ho diuen que menys és més. En aquest cas pocs ingredients i un resultat molt bó. I més ara que és temps de carxofes. Compreu-les ben tendres, verdes de tot arreu i amb les fulles ben apretades, que no cedeixin a la pressió dels dits. Aquest és el secret del plat, que les carxofes siguin ben fresques. Feu-les de seguida quan les compreu, si les deixeu a la nevera es passen de seguida, són delicades com una flor, o potser són una flor? La barreja de la dolçor del pèsols amb les carxofes és deliciós, proveu també la combinació amb la dolçor del moniato carxofes, patata i moniato al forn, un plat molt senzill però boníssim.

INGREDIENTS:

5 carxofes

250 grs de pèsols congelats

oli

Traiem els pèsols del congelador perquè s'atemperin.

Triem bé les carxofes. Traiem totes les fulles de la part de fora fins que es trenquin soles de tendres que són. Tallem la part de la punta de les fulles fins la meitat de la carxofa. Ja ho veieu que només aprofitem la part més interior de la carxofa que és la més tendra.  Tallem cada carxofa en quatre trossos. Si voleu aprofitar massa la carxofa us en penedireu perquè trobareu fulles que fan fregall, que tindran massa fibra.

Posem aigua a bullir i hi tirem les carxofes. Retirem l'excés d'aigua, només volem que quedin just cobertes, si sobra aigua la traiem en aquest moment. Hi posem sal i ho deixem bullint fins que les carxofes estiguin ben tendres, les podem punxar amb una forquilla per comprovar-ho.

Un cop les trobem ja cuites hi tirem els pèsols i els deixem cinc minuts després que arrenquin el bull.

Quan hem apagat el foc agafem pèsols i els posem en un pot batedor de turmix, aproximadament la meitat dels pèsols. Els passem pel turmix junt amb una mica del caldo de bullir la verdura.

Posem el puré de pèsols altre cop dins les verdures amb el caldo que es barregi tot plegat i ho servim en un plat amb un raig d'oli per sobre.

quiche de porros

HOOLLIGAN!

Jo no diria tant però sí que és veritat que sóc molt aficiionada a les quiches. Poden ser un primer plat, les pots portar d'excursió o poden ser un sopar. Les pots tenir fetes i escalfar-les al moment, te les pots menjar fredes... en fi és un plat molt versàtil perquè a més hi ha infinites varietats.

Avui de porros però en podeu provar de: quiche de patates, quiche de bròquil, quiche de bolets amb salsa de piquillo o quiche de carbassó.

INGREDIENTS:

1 massa de pasta brisa (les de la marca Rana o Buitoni surten molt bones)

2 porros

2 talls de bacon

3 talls prims de emental

3 ous

1 brick petit de crema de llet

sal i pebre negre


Engeguem primer de tot el forn perquè s'escalfi.

Pelem els porros, els traiem la pell de fora i fem un tall a dalt fins a mig porro per poder passar aigua i netejar-los bé. Els tallem a rodanxes.

En una paella hi posem un raig d'oli, just per cobrir el fons i la posem al foc. Hi posem el bacon tallat a trossos petits. Deixem que es torri una mica i hi posem el porro. Hi posem una mica de sal i pebre.

Agafem una plàtera d'anar al forn rodona i hi posem la massa brisa amb el paper que porta i tot, que quedi a la part de sota. Retallem les puntes del paper i el deixem rodó. Ho tapem amb paper d'alumini, l'hem de posar enganxat a la massa, i ho posem al forn durant 10 minuts a 180 º.

Quan el porro estigui tou ja el podem treure.

En un pot batedor hi posem els ous, la crema de llet i una mica de sal i pebre. Ho batem bé amb el turmix.

Traiem la massa del forn i l'hi retirem el paper d'alumini. Al fons hi posem els talls de formatge emental. Per sobre hi repartim el porro i el bacon i tirem la barreja d'ous i crema de llet per sobre.

Ho posem altra vegada al forn durant 20 minuts a 180º amb el forn en funció ventilador, si la teniu, si no la teniu ho podeu posar engegat a dalt i baix.

musclos a la croata

BÉLGICA

Ja ho sé que Croàcia no te res a veure amb Bélgica. És conegut que a Bélgica els musclos són un plat nacional. És un plat que ens sona o potser fins i tot n'hem menjat. Porta api i ceba i una mica de vi blanc.

Però resulta que a Croàcia els musclos els fan amb un ingredient diferent: el formatge parmesà. Potser és per la seva proximitat a Itàlia. La veritat és que el resultat és sorprenent. Aquest plat es pot degustar a tota la costa croata, que és molt llarga per cert.

És una recepta molt senzilla, proveu-la. Si voleu d'altres receptes amb musclos al bloc hi trobareu: crema de musclos, musclus a la marinera, musclos al vapor o cassola de closques.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de musclos

50 grs de parmesà ratllat

1 cullerada d'oli

1 cullerada de mantega

1/2 tassa de café de vi blanc


Netegem els musclos, els hi arranquem el fregall que surt de la closca estirant fort. Si la closca està molt bruta la podeu rascar una mica amb el ganivet, passant-lo com si vulguéssiu pelar la closca.

Els passeu per aigua perque quedin lliures d'impureses.

En una cassola hi posem els musclos amb tots els altres ingredients, excepte el formatge ratllat. Tapem la cassola ben tapada i ho posem al foc.

Ho deixem al foc que s'obrin amb el mateix vapor. Un cop veiem que s'han obert es pot apagar el foc. Amb uns 5 minuts ja s'hauran obert, ja ho veureu.

Un cop la cassola fora del foc hi posem el formatge ratllat i ho remenem tot plegat.

barra rústica amb pernil dolç

JA TOCA

Trobo que ja toca un entrepà. Ja sabeu que de tant en tant us en poso. M'agraden els entrepans complerts, els que no només porten proteïnes, sinó que van acompanyats de vegetals. Poden ser un bon sopar d'un diumenge o d'un dissabte a la nit abans de veure una peli.

En aquest cas el fem amb un pernil dolç tallat gruixut, que li dona una textura de carn, de lacon. La salsa que l'acompanya és una maionesa amb mostassa ancienne, salsa que també podreu trobar a patates amb maionesa de mostassa.

Podeu veure d'altres entrepans al bloc: entrepà de picnic, entrepà de pernil amb escalivada, entrepà de llom amb guacamole oentrepà de salmó.

INGREDIENTS:

1 barra rústica de quart

2 talls de pernil dolç gruixuts

fulles d'enciam llarg

4 cullerades de maionesa

1 cullerada de mostassa ancienne  ( la de les boletes)


Barregem la maionesa amb la mostassa fins que ens quedi ben amalgamada.

Tallem la barra pel mig, o el tros que vulguem.

Obrim el pa i l'untem amb la salsa. A sobre hi posem les fulles d'enciam i el tall de pernil dolç.

endívies al rocafort

NO HO SÉ

No ho sé, no sé per què però les salses amb formatge blau amb semblen més d'hivern. A mi és un tipus de formatge que no m'agrada, el trobo massa fort, seria incapaç de menjar-me'l untat en una torrada. En canvi, amb salsa queda molt més suau i m'agrada combinat amb d'altres aliments, li dona un gustet molt aromàtic i un pel salat. Per exemple amb unes endívies hi casa la mar de bé. Si us agrada el formatge rocafort o gorgonzola vull posar d'altres receptes com l'entrecot al rocafort o una amanida amb formatge rocafort... però de moment mireu-vos aquestes: quiche de carbassó, pasta amb carbassó o flam de carbassa amb salsa de gorgonzola.

INGREDIENTS:

4 endívies

1 bric de crema de llet

2 cullerades de postres de conyac

50 g de formatge rocafort

pebre negre


Traiem les fulles de fora de les endívies. Les tallem en quatre trossos.

En un pot batedor del túrmix hi posem la crema de llet, el conyac, el formatge rocafort i el pebre negre.

Ho passem tot pel túrmix i amanim les endívies amb aquesta salsa.

fusilli amb mandonguilles

DESCOBRIMENTS

No sé si us descobriré els tomàquets secs avui. Si no els coneixeu us els recomano. Són tomàquets deixats assecar i posats després amb oli i espècies, són molt gustosos. Ens poden servir per acompanyar una pasta, per un peix al forn, per una amanida, fins i tot per uns cigrons. O sigui que si feu la inversió l'amortitzareu. A més ben tapats a la nevera s'aguarden força temps.

Doncs avui aquesta recepta de pasta en porta.. Una recepta molt complerta que pot ser un plat únic, que ara ja convé, no?

1 ceba petita

1/2 de llauna de 400 grs de tomàquet triturat

175 grs de fusilli

1 raig de vi pedro ximenez o de vi ranci

4 tomàquets amb oli

oli i sal

per les mandonguilles:

100 grs de carn trinxada de vedella

1 butifarra crua

1 ou

2 llesques de pa de barra gruixudes (sense crosta)

1 tassa de llet

3 cullerades de pa ratllat

3 cullerades de farina

orenga


Per fer les mandonguilles posem el pa en remull amb la llet.

Barregem les carns, l'ou, l'orenga i li posem el pa remullat i ben escurregut. Un cop barrejat hi posem una mica de pa ratllat fins que la consistència no sigui clara, que es lligui tot plegat i no rellisqui.

Ara fem les boletes de mida petita fent-les rodolar pel palmell de la mà com si fessim plastelina. Posem en un tros de paper d'alumini la farina i les rebossem, de manera que ens quedaran segellades.

Posem una paella amb oli suficient per cobrir-les fins la meitat i fregim les mandonguilles. Quan l'oli estigui molt calent les posem primer d'un costat i quan s'han daurat de l'altre. Un cop fetes les retirem i guardem l'oli.

Ara ja podem posar una olla al foc amb aigua abundant i sal per bullir la pasta. Quan l'aigua bull hi tirem la pasta i la deixem bullint el temps que indiqui l'envàs. Si no us agrada al dente deixeu-la una mica més.

Pelem la ceba i la ratllem. Fregim la ceba en el mateix oli de les mandonguilles.

Hi posem un raig de Pedro Ximenez i les mandonguilles i el deixem una  mica que es redueixi.  Després hi posem el tomàquet triturat amb sal i sucre. Deixem que es faci a foc mig, fins que veiem que l'oli sura per sobre el tomàquet, això vol dir que ja està fet.

Un cop apagat el foc hi afegim el tomàquet sec tallat a trossos no molt grans.

Un cop feta la pasta l'escorrem i la barregem amb la salsa, que doni un parell de tombs al foc.

taronja amb pebre de 5 colors

EXCEDENTS

La Lourdes em va escriure i em va dir que tenia excedents de taronges, perquè ara precisament n'és el temps. Doncs bé aquesta no serà l'última recepta de taronges que posarem. I en teniu més ja al bloc amb taronges: pastís de taronja, pollastre amb magrana i taronja o amanida de crèixens i taronja.

Ara amb les cistelles ecològiques tornem a temps  enrera quan a la cuina només es disposava dels productes de temporada. De vegades no sabem que fer amb els productes, per això us he posat  etiquetes amb verdures, perquè pogueu buscar ràpidament al bloc les receptes que porten col o receptes de bròquil per exemple, que són les verdures que podem trobar ara. 

INGREDIENTS:

2 taronges

canyella

nou moscada

sucre roig o del blanc

pebre de 5 colors

sal maldon



Pelar les taronges i tallar-les a rodanxes.

Les disposem en una plàtera i les amanim amb sucre, una mica de nou moscada, una mica de pebre, canyella i un puntet de sal maldon que heu de desfer entre els dits mentre la tireu a les taronges

conill amb cervesa

CASSOLES

Jo sóc la primera que m'he acostumat a menjar plats cuinats a la planxa, al forn o al vapor. En el meu bloc en podeu trobar molts. Però no podem oblidar els plats de cassola. Ens fan disfrutar molt, encara que després ens faci mala consciència el pa que hi hem sucat, però "que nos quiten lo bailao" o no?

A més són plats molt agraïts dins d'un tuper. Penseu que sempre guanyen reposats i reescalfats. Què més volem? Proveu d'altres cassoles: pollastre a l'"ajillo", sípia amb mandonguilles, suquet de peix , vedella amb albergínia o cassola de quaresma.

INGREDIENTS:

1/2 conill tallat a trossos

1 ceba petita

1/2 pot de tomàquet triturat

1 cervesa mitjana (de 300 ml.) que no estigui freda

200 grs de pèsols congelats

dues cullerades de farina

oli, sal i sucre


Posem sal als talls de conill i els rebossem amb farina. Poseu en un plat farina i passeu els talls per tots costats espolsant una mica l'excés.

Posem una cassola amb un fons d'oli al foc. Quan l'oli està ben calent hi posem els talls de conill i els rossem, primer d'un costat i després de l'altre.

Mentre es fa el conill pelem la ceba i la ratllem amb un ratllador manual.

Un cop el conill està ros el traiem de la cassola i hi posem la ceba. Quan està una mica feta hi posem altra vegada els talls de conill i el tomàquet triturat.

Ho amanim amb una mica de sal i una mica de sucre també, per treure acidesa al tomàquet.

Quan el tomàquet ja s'ha fet, veureu que l'oli ja queda per sobre i que el tomàquet ha canviat de color, llavors hi poseu la cervesa. Esperem que la cervesa ens bulli.

Abaixem el foc de la cassola i ho deixem 40 minuts fent xup xup.

Quan faci 30 minuts hi posem els pèsols congelats, amb deu minuts en tenen més que suficient per coure's.

flam de carbassa amb salsa de gorgonzola

TINC AGENTS I TOT

No us penseu que jo sola faig l'espionatge culinari. La meva filla Laia em va dir que havia menjat aquest plat en un restaurant, o sigui em va dir que havia menjat un flam de carbassa amb salsa de gorgonzola i d'aquí em va venir la inspiració per provar-lo de fer i la veritat és que el resultat és boníssim, ja ho veureu. Els flams salats són tota una troballa, és una manera de menjar verdures. Proveu  

pastís de carxofes o el flam de verdures.

INGREDIENTS:

1 tros de carbassa de mig quilo aprox.

1/2 porro

2 ous

1/2 brick petit de llet

1 tall de 50 grs de gorgonzola, també pot ser roquefort

6 mitges nous

una mica de mantega per untar els motlles (si no en teniu es pot fer també amb una mica d'oli)

estragó

sal

Són quantitats per fer 2 flams petits.


Pelem el porro, li traiem la pell de fora. Li obrim la part de les fulles verdes pel mig fins la meitat del porro i deixem que ragi l'aigua per entre les fulles per netejar-lo bé de terra.

Pelem la carbassa. Per fer-ho amb més comoditat talleu primer la carbassa amb trossos i després aneu traiem la pell a cada tall, posant el ganivet en direcció a la fusta per poder fer més força. Aquesta és la manera més fàcil de pelar-la.

Ratllem amb un ratllador manual o amb un robot el porro i la carbassa.

Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

En una paella hi posem un fons d'oli i la posem al foc amb el porro ratllat i la carbassa. Primer a foc alt i després el deixem mig. Hi posem una mica de sal i ho anem remenant que es faci de tot arreu.

Mentrestant en un pot de turmix hi barregem els ous i la crema de llet amb una mica de sal i estragó, ho batem tot junt.

Quan la carbassa i el porro estan ben tous apaguem el foc i ho barregem amb els ous batuts amb la llet.
Guardem la paella tal qual per després fer la salsa.

Untem les flameres amb mantega i hi posem la barreja de la carbassa a dins.

Posem aigua en una plàtera d'anar al forn que arribi fins una mica més de la meitat de les flameres. Hi posem les flameres, sense que entre gens d'aigua a dins.

Posem els flams al bany maria, així és com es diu el que fem, dins el forn a 180º uns 12 minuts, si teniu la posició de ventilador millor, que vol dir que l'esclafor es va distribuint per tot arreu del forn.

Ala mateixa paella que hem fet la carbassa hi posem el gorgonzola i la posem al foc amb una mica de crema de llet, un rajolí, i unes quantes nous trencades. Guardeu dues meitats per decorar després. Un cop la salsa s'ha barrejat ja podeu apagar el foc.

Un cop fets els flams es desmotllem, com que hi hem posat mantega no estaran enganxats, però ajudeu-vos de la punta d'un ganivet per si un cas, passant-la per tota la vora del flam.

Servim el flam en un plat amb la salsa per sobre i la mitja nou per decorar

patates amb maionesa de mostassa

AL CALIU

Ben bé al caliu no es pot dir que siguin aquestes patates, però les recorden. Es fan al forn embolicades amb paper d'alumini. En podeu fer un dia més del compte i se us aguarden a la nevera tal qual embolicades per fer-les uns dies més endavant en format amanida freda de patates o les podeu reescalfar al forn.

A mi aquesta amanida m'agrada amb les patates una mica tèbies, ni fredes ni acabades de sortir del forn.

D'altres receptes amb patates, fredes i calentes: amanida niçoise, milfulles de bacallà i patates, puré de patates a la bolonyesa o amanida síria de patates.

INGREDIENTS:

2 patates

4 raves

4 cullerades de maionesa

1 cullerada de mostassa ancienne (d'aquella que té boletes a dins)

sal maldon

per la maionesa:

1 ou

1 got d'oli de girasol

1 rajolí petit de vinagre (que no sigui de módena)

un polsim de sal



Engeguem el forn al màxim.

Emboliquem les patates amb paper d'alumini. Han de ser totes de la mateixa mida. Penseu que com més petites són es fan més depressa.

Mentres esperem que s'escalfi el forn podem fer la maionesa. Posem tots els ingredients en un got batedor de turmix. Posem el turmix al fons i l'engeguem. El deixem al fons fins a comptar a 20 i llavors l'anem aixecant molt a poc a poc. Quan arribem a dalt la maionesa ja està feta.

Quan el forn està calent hi posem les patates i les deixem, depenent de la mida entre 20 i 35 minuts. Fins que les punxem toves.

Mentres pelem els raves i els tallem a rodanxes. Podeu deixar-los alguna ratlla de pell vermella que així queden més bonics.

I a esperar, practicament ja ho tenim tot fet. Podeu barrejar les 4 cullerades de maionesa amb la mostassa també.

Quant les patates ja estan fetes, les desemboliquem i les deixem refredar una mica. Les pelem i les tallem a troços.

 En una plàtera hi posem les patates, el rave tallat, la maionesa repartida i una mica de sal maldon per sobre les patates.

volcà de verdures mallorquí

QUE NINGÚ SURTI CORRENTS!

No us espanteu, aquest plat no és tan difícil com sembla. La veritat és que enganya. Però això ja va bé, dona la impressió que és molt laboriós però en realitat no és complicat de fer.
Es tracta de tallar verdures a làmines, fregir-les i muntar el plat i aquest és el resultat, a que queda xulo? I el millor de tot és menjar-s'ho, a dins hi queda el rovell en estat líquid, que es barreja amb les verdures quan ho talles.
Vaig tenir la idea d'aquest plat però em va costar molts assajos fins a trobar aquesta manera de fer-ho. O sigui que està ja testat pel meu laboratori de proves i el resultat està assegurat.
Està inspirat amb el tumbet mallorquí però és diferent.

INGREDIENTS:

2 patates

1/2 albergínia

1/2 pebrot

1/2 carbassó

1 ceba petita

dos ous

sobrassada

oli i sal


Pelem les patates i les tallem que ens quedin rodanxes amples, no per la part més estreta de la patata, sinó per la part que ens quedi una rodona més gran. Tallem les rodanxes d'una mida d'un centímetre i mig.

Posem una paella al foc amb oli abundant i quan l'oli sigui ben calent hi fregim les làmines de patates.
Quan les hagueu tombat de tots dos costats abaixeu el foc i deixeu-les encara una mica més, fins que les punxeu toves amb una forquilla.

Mentre es fan les patates pelem l'albergínia i la tallem a rodanxes d'un centímetre.

Fem el mateix amb el carbassó.

Quan les patates estiguin fetes les traiem de la paella i  posem a fregir les rodanxes d'albergínia i de carbassó.

Pelem la ceba i la tallem a llunes ni amples ni estretes.

Tallem el mig pebrot a tires.

Necessitarem dos talls de patata, dos d'albergínia i potser tres de carbassó per cada plat.

Un cop fregits els talls d'albergínia i carbassó, els retirem.

Finalment hi posem la ceba i el pebrot i ho fregim fins que quedi tou.

Encenem ara el forn al màxim.

Ho muntem en un plat d'anar al forn. A sota hi posem els dos talls de patates. Els salem i els traiem un forat al mig de la mateixa mida que té un rovell. El de sota no l'acabem de buidar del tot, que quedi una mica de patata al fons sense foradar.

Fem un niu a la patata per posar el rovell a dins

Dins del forat de la patata hi posem el rovell només de l'ou. Per separar el rovell de la clara mireu la forma més fàcil de fer-ho al bloc. A sobre del rovell hi posem ara una mica de sobrassada.

Damunt hi posem els talls d'albergínia i els salem una mica. Després els talls de carbassó amb una mica de sal també.

I finalment les tires de ceba i pebrot a sobre de tot amb una mica de sal.

Ara batem les clares a punt de neu. Per fer-ho hi posem una mica de sal i ho batem amb un batedor o amb una forquilla, a base de fer penetrar l'aire a la clara perquè es vagi fent escuma.

Posem la clara a sobre de tot i ho posem al forn i deixem només la part de dalt encesa, la del gratinador. Al cap de dos minuts veureu que es torra una mica la clara i ja ho podeu treure.

En aquesta prova la clara anava sense muntar. Però mireu com queda el rovell a dins, mmmm!

salmó saltat

ANTES MUERTA QUE SENCILLA

Doncs, home, hi ha moments per a tot. Hi ha moments per anar a lluir i hi ha moments de vestir-se per anar a comprar.

I amb el menjar el mateix, hi ha plats de diari i plats de lluïment. Avui un plat de diari però no per això menys bó. Farem salmó, un peix molt saludable, que ens aporta colesterol del bó. Us asseguro que us encantarà aquesta recepta de salmó. El salmó es talla a tacos i d'aquesta manera queda cuit al punt, perquè només es salta lo just. Una recepta molt ràpida , senzilla i que queda molt bona. Com em passa alguna vegada, la vaig menjar en un restaurant i me l'he fet meva.

INGREDIENTS:

6 espàrrecs

1 ceba tendra petita

1 llom de salmó de 200 grs  (sense espines)

sal i pebre negre


Tallem els espàrrecs doblegant-los fins que es trenquin. Veureu que es trenquen amb la mà per on encara estan tendres, més avall ja no es poden partir amb la mà perquè estarien massa estellosos.

Pelem la ceba tendra de l'última capa i li traiem la part de dalt i de baix.

Tallem en quatre trossos els espàrrecs i la ceba a llunes no molt primes.

Fem tacos del salmó d'una mida de tres x tres centimetres.

En una paella posem un rajolí d'oli, molt poc, amb el foc ben alt. Hi tirem els espàrrecs i la ceba i ho anem saltant. O sigui ho anem passant i retombant per la paella perquè es faci de tots cantons.

Al cap de set minuts de paella hi posem els tacos de salmó i ho amanim tot plegat amb sal i pebre, sense escatimar, però com sempre sense passar-nos, un plat amb excés de sal no té solució.

Anem saltant ara tot plegat fent que el salmó es  cogui per tots quatre costats. Necesitarem entre tres i cinc minuts perquè ja estigui fet. Veureu que el rosa més fort passa a ser un taronja més suau quan el salmó es cou. Vigileu al saltar que no se us trenqui el salmó, tombeu-lo amb compte. Encara que per dins no estigui cuit del tot aquesta serà la gràcia perquè ens quedi ben amorós.

fideus amb samfaina

NO ÉS TEMPS

Ja sé que no és el temps d'esbergínies,  pebrots i tomàquets, pero ara se'n troben tot l'any i no són pas dolents. Hi ha verdures que ens podem permetre el luxe de manjar-ne tot l'any. La samfaina és un comodí que ens pot servir per preparar molts plats. Aquí en teniu unes quantes possibilitats: mandonguilles amb samfaina, espelta amb samfaina o spaguetti amb salsa de samfaina. Jo us aconsello que quan en feu, en feu una bona quantitat per guardar-la i anra fent varietats fins que s'acabi.

Trobo que la recepta de samfaina d'avui a més fa hivern, amb el formatge i tot.

INGREDIENTS:

1 carbassó

1 esbergínia

1 ceba

1 pebrot vermell

1 llauna de tomàquet triturat cru

150 grs de fideus gruixuts

75 grs formatge parmesà ratllat

Primer de tot hem de fer la samfaina.

Per fer-ho pelarem les verdures, la ceba, l'albergínia i el carbassó, i ho tallarem a quadrats de dos cms. aproximadament.

Tallem el pebrot també a quadrats.

Posem una paella amb oli abundant i ho fregim tot per separat. Quan l'oli està ben calent hi tirem primer carbassó, quan ja està tou el retirem i hi fregim l'albergínia. Quan ja la tenim feta la traiem i hi posem la ceba i finalment el pebrot.

Un cop ho tenim tot fregit ho posem a la paella amb molt poc oli i hi posem sal. Hi afegim el tomàquet triturat i hi posem una mica més de sal i un parell de cullerades de sucre. Aquest és el toc perquè no ens quedi el tomàquet massa àcid.

Per fer aquest fideus amb 8 cullerades de menjar sopa de samfaina en tindrem prou. L'altre la podeu reservar per altres dies.

Preparem un cassó al foc amb aigua abundant i la deixem fins que bulli.

Posem la samfaina en una paella, segurament ja tindrà una mica d'oli ella mateixa, no cal afegir-ne. Un cop calenta  hi posem els fideus i els deixem que es facin una mica i s'impregnin. Hi anem afegint aigua bullint a mida que la vagi agafant. Almenys necessitarem uns quinze minuts per fer els fideus. Si a l'envàs no us posa el temps d'ebullició que necessiten aneu-los tastant.

Quan estiguin cuits els apartem del foc. Un cop fora del foc hi afegim una mica de formatge parmesà ratllat.

Un cop els plats a taula torneu a posar una mica de formatge ratllat per sobre.

mousse de iogurt amb taronja aromàtica

MES TARONGES 

Ara ja comencem a trobar taronges bones, ja n'és el temps. Aquestes postres són molt senzilles i una manera diferent de menjar-les. Les fruites amb el iogurt són una combinació deliciosa. Proveu sinó: maduixes a la llima amb mousse de iogurt o fruites al forn amb iogurt i ja m'ho direu.

INGREDIENTS:

2 taronges

1 cullerada de mantega

1 anís estrellat

2 cullerades petites de sucre roig

1 cullerada de cognac

mousse de iogurt  ( vegeu maduixes a la llima amb mousse de iogurt)



Pelem la taronja, de manera que ho fem com una poma però mirant de treure completament la part blanca de la taronja i deixar els grills al descobert sense la pell de fora. Feu-ho sobre d'un plat que així aprofitareu el suc que en surti.

Un cop tenim la taronja així, traiem els grills tallant la pell de banda i banda amb un ganivet esmolat. Es tracta de deixar els grills completament pelats.

Posem una paella al foc amb la mantega, el suc que hagi sortit, el sucre, una mica de pell de la taronja sense la part blanca, el cognac i l'anís estrellat. Deixem la taronja fins que se'ns fa com un xarop amb el sucre desfet. Apaguem el foc.

Ho servim posant a sota del got la mousse de iogurt i a sobre la taronja.

costellam de xai amb moscatell

JA US VEIG

Ja us veig, sou dels que només mengeu xai al forn al restaurant. Doncs proveu-lo de fer a casa, no costa pas tant i el resultat és boníssim. En aquest cas aromatitzat amb moscatell i acompanyat de prunes seques i si és el temps hi podeu posar també prunes fresques per fer el contrast àcid.

Jo ho he fet amb la part més cara del xai que són les mitjanetes, però també ho podeu fer amb una espatlla. Si voleu una recepta més sofisticada proveu xai al forn o una versió molt més senzilla el xai paciència.

INGREDIENTS:

2 costellams de xai, enlloc de tallar les mitjanes ho fan en un sol tros  (de tres mitjanetes cadascun)

1 all

menta fresca

1 tasseta de moscatell

4 prunes seques

2 prunes fresques (si és el temps)

sàlvia

oli

sal i pebre

Encenem el forn a 180º.

Agafem el costellam i li fem uns talls superficials per la part de dalt, de la pell, com si fessim rombes. Primer en un sentit i després en l'altre, més o menys d'una distància d'un cm d'una ratlla a l'altra.

En un fusta hi tallem la menta ben trinxada i també l'all. Hi afegim sal i pebre i un bon raig d'oli. Ho barregem tot i hi passem els trossos de xai fins que hi quedi tot ben enganxat.

En una paella hi posem una mica d'oli, molt poc. Quan estigui ben calent hi posem el xai i el deixem rostir per tot arreu. L'anem tombant fins que el veiem una mica ros.

El traiem i el deixem en una plàtera del forn.

En la paella hi posem ara les prunes seques i les prunes fresques, la sàlvia i el moscatell. Deixem que s'endugui tota la substància de la paella i ho tirem a la plàtera del forn junt amb el xai.

Tapem amb paper d'alumini la plàtera, de forma que ens quedi ben segellada, volem que els sucs no s'evaporin.

Ho deixem al forn durant trenta minuts a 150 º tapat amb el paper d'alumini i ja estarà fet. Si ho feu amb l'espatlla necessitareu uns deu o quinze minuts més de cocció, depenent de si és una espatlla molt gran.

menestra amb oli gustós

COLORINS

M'agraden els plats de verdures amb tots els colors, els trobo molt divertits, però a més a més són molt saludables, cada color de verdura aporta nutrients diferents. Barrejar moltes verdures vol dir fer un bon còctel de vitamines, i no cal anar a la farmàcia.

Com sempre la vida sana també pot ser divertida i en aquest cas no ens avorrirem amb aquest plat perquè és ben gustòs. I potser després de festes ens vindrà de gust fer un plat més suau.

Si no teniu una verdura el podeu fer igualment, no és imprescindible tenir tots els ingredients. Agafeu la idea i adapteu-la com vulgueu.

Més plats amb verdures de tots colors: flam de verdures, verdura de colors, verdura al vapor, entrepà de verdures a la planxa amb romesco.

INGREDIENTS:

1 tros de carbassó

quatre rams de coliflor 

quatre  rams de bròquil morat o verd (per donar un color diferent)

1 porro

1 pastanaga

1 patata

6 mongetes tendres

un grapat de pèsols congelats

tres alls tendres

un grapat de xampinyons o shitakes (si en trobeu són boníssims i ara se'n fan aquí a Catalunya)

1 tall de pernil

Posem una olla al foc amb aigua i sal.

Pelem el porro, li traiem les dues pells de fora i el tallem de dalt a baix sense acabar de partir-lo, des de la part verda. Només volem entrar amb un raig d'aigua fins a dins per poder treure la terra. El tallem a rodanxes.

Pelem la patata i la tallem a quadrats no gaire grans.

Anem separant les flors de bròquil i de coliflor perquè no siguin gaire grans i es coguin alhora del demés.

Tallem les puntes de les mongetes i les tallem a trossos no molt grans.

Rentem bé el tros de carbassó i sense pelar-lo el tallem a quadrats.

Pelem la pastanaga i la tallem a quadrats petits.

Quan l'aigua bulli hi posem les verdures, excepte algunes rodanxes de porros, i les deixem bullir entre quinze minuts i vint, depenent de com us agradin. Fins i tot si us agraden molt al dente es poden deixar menys temps. Quan faltin cinc minuts per apagar el foc hi poseu els pèsols.

Mentre les verdures estan bullint, triem els alls tendres. Els traiem la pell de fora i els tallem en rodanxes. Netegem els bolets i els tallem a làmines primes. Ja veureu que els shitakes no venen bruts, per tant no els mulleu amb aigua, que fan com d'esponja i quedarien massa aigualits.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli, penseu que amb aquest oli amanireu la verdura després, per tant ni massa, ni massa poc.

Tirem a l'oli els bolets i els amanim amb sal i pebre. Després al cap de tres minuts hi posem els alls tendres i els porros. Ho deixem tot plegat uns 7 minuts més.

Tallem el pernil a trossos petits i el tirem a la paella i apaguem el foc.

Escorrem bé les verdures i ens les amanim amb l'oli i tot el refregit de la paella per sobre.

risotto de carbassa i ceps

MMMMMMMM!

No us puc dir res més. Un plat d'aquells rodons que valen la pena. La combinació del dolç de la carbassa amb el gust potent dels ceps, tot un encert. Aquesta recepta la vaig menjar en un restaurant i no vaig trigar més d'una setmana a provar-la de fer a casa. Ja l'he feta un parell de cops i sempre ha tingut èxit, agrada a tothom.

Si voleu podeu provar de fer d'altres risottos: risotto de pèsols, risotto amb tomàquet cherry o risotto amb escamarlans.

INGREDIENTS:

250 g de carbassa

25 g de ceps secs

1 ceba molt petita (de la cistella de Can Girona)

1/2 tassa de café de vi blanc

2 tasses  de café d'arròs bomba o canaroli

1 cullerada de mantega

50 g formatge sec d'ovella gran reserva ratllat

pols de bolets (trompetes de la mort o ceps)

oli


Primer de tot posem els ceps en una tassa amb aigua que els cobreixi perquè s'hidratin.

Posem una olla al foc amb aigua per tenir-la ja calenta i a punt per tirar al risotto.

Pelem el tall de carbassa. Per fer-ho primer anem tallant en trossos petits sobre d'una fusta. Quan tinguem la carbassa a trossos li traiem la pell tallant amb un ganivet en direcció a la fusta per fer més força. Ara ratllem els trossos de carbassa. Si teniu un robot de cuina ho fareu amb molta facilitat, sinó ho podeu fer amb un ratllador manual.

Pelem la ceba i la ratllem.

Posem una olla no massa gran al foc amb una mica d'oli. El risotto es fa en una olla, no en una cassola, d'aquesta manera el caldo no s'evapora tant i l'arròs queda més melós. Hi poseu la carbassa ratllada i la ceba. Ho deixem a foc mig-baix que es faci a poc a poc i sui una mica.

Quan la carbassa i la ceba ja s'han estovat hi afegiu els ceps escorreguts. No llenceu l'aigua d'hidratar-los perquè donarà molt de gust al risotto. Al cap de cinc minuts els ceps ja s'han sofregit una mica i hi tirem sal i la pols de bolets per donar-hi encara més gust.

Engeguem ara el foc al màxim i hi posem el vi blanc i deixem que es redueixi durant un minut.

Hi posem l'arròs i hi donem un parell de voltes i inmediatament ja hi posem el primer cullerot d'agua junt amb el suc dels ceps, vigileu que no us caigui la sorra que pot quedar al fons de la tassa.

Quan veiem que s'ha begut l'aigua hi tornem a posar una altre cullerot, o un parell de cop.

Hi anem afegint cullerots a mida que veiem que l'arròs se'ls beu i anem remenant amb una cullera de fusta perquè l'arròs deixi anar el seu midó. Així durant quinze minuts.

Passats els quinze minuts hi posem una cullerada de mantega i una mica més de sal i pols de bolets si ho tasteu massa dolç. No n'hi poseu massa que encara falta el parmesà. Tasteu-ho per veure si l'arròs encara està massa dur. Ho aneu deixant de cinc minuts en cinc minuts i ho torneu a tastar fins que proveu l'arròs al punt de cocció que us agrada. Aneu afegint caldo també a mida que el necessiti.

Just apagat el foc hi afegim el formatge ratllat i hi fem l'última remenada.

Penseu a afegir l'aigua a mida que la necessiti, no volem ofegar l'arròs però tampoc volem que se'ns cremi o ressequi. Aquesta és la gràcia del risotto, no es pot deixar, s'ha d'anar vigilant i remenant, no té cap més secret.

escamarlans al forn

INFALIBLE

Quantes vegades ens passa que no sabem com fer unes gambes, llagostins o escamarlans. Ja són bons de natural, no necessiten massa sofisticació per poder apreciar tot el seu sabor. Normalment se'ns acut de fer-ho a la planxa, però la planxa és petita i si n'hem de fer per uns quants no és gaire pràctic, a part del fum, és clar. D'aquesta manera queden boníssims i fàcils de fer. Proveu de fer d'altres receptes de peix i us semblarà que heu anat a un restaurant: musclos al vapor, popets amb ceba i tomàquet, llamàntol bullit amb dues salses o dorada a la sal. Totes són receptes de peix sense massa dificultat.
Aquesta recepta us anirà molt bé per qauests dies e festa.

INGREDIENTS:

250 grs d'escamarlans, gambes o llagostins

1 all

2 branques de julivert

2 cullerades de cognac

oli

sal i pebre


Engeguem el forn al 200 º. Esperem a tenir-lo calent per posar els escamarlans a dins.

Posem els escamarlans en una plàtera d'anar al forn.

Pelem l'all i el trinxem ben petit junt amb el julivert.

Posem l'all i julivert per sobre dels escamarlans, sal i pebre, el cognac i una mica d'oli per tot arreu.

Posem els escamarlans al forn i amb 7 minuts ja els tenim fets. Si són molt grans espereu un parell de minuts més. Però sobretot no els deixeu massa , que és quan us sortirant molt secs i no valen res.

Si són gambes o llagostins ho heu de fer tot igual.

Bon profit!!

sopa de ceba gratinada

DE RESTAURANT PIJO

Hi va haver un temps, ja fa anys -ja sabeu que jo sóc gran-, que es va posar de moda la sopa de ceba gratinada, en plan restaurant francès. Ara potser ja ha passat aquesta febre, però resulta un primer plat molt adequat per quan tens molts convidats. No és car i és fàcil de fer. Sobretot amb els consells que us donaré. Proveu d'altres sopes: sopa minestrone, sopa de tomàquet, vichysoise.

INGREDIENTS:

1 ceba

4 torrades, si són integrals millor

50 grs  de formatge ratllat manxego

1 brick de caldo ( a mi m'agrada el Gallina Blanca, però vosaltres mateixos)

oli, sal i farigola


Pelem la ceba i la tallem a llunes primes. Primer pel mig i després anar tallant com llesques primes.

En un paella hi posem un fons d'oli i hi posem la ceba a foc mig.

Engeguem el forn a 180 º només el gratinador.

Posem una mica de sal i farigola a la paella de la ceba i l'anem remenant. Quan la veiem transparent i ben tova ja estarà feta.

Posem el caldo en un pot al foc per escalfar-lo una mica.

En uns bols que es puguin posar al forn hi posem les torrades partides en trossos, dues torrades a cada bol. A sobre hi posem la ceba fregida. Hi aboquem el caldo fins on vulgueu del bol, ha de ser abundant perquè les torrades s'inflen i se'l beuen. I finalment a sobre de tot el formatge ratllat.

Ho posem al forn fins que el formtage es gratini i quedi daurat.

tallarines a les herbes

CARBONARA?

Fem una opció diferent a la carbonara? Una mica menys colesteròlica? Només una mica menys. Doncs bé aquesta opció de pasta s'assembla a la carbonara però no porta bacon. És una opció més gustosa, a base d'herbes, però si us agrada la salsa de vellut de la carbonara, aquesta també us agradarà. Té l'avantatge que és molt ràpida i que la podreu fer en cas d'improvització perquè els ingredients són senzills i no falten en una casa. Que no teniu herbes a casa? Quantes vegades us he de dir que heu de tenir un fons de rebost, com qui té un fons d'armari. Les espècies no són cares i es tracta d'anar-ne comprant mica en mica, fins que un dia us adonareu que teniu de tot. No es fan malbé i se'n necessita molt poca quantitat, el que vol dir que és una petita despesa que amortitzareu segur. No sigueu garrepes i feu-vos un bon prestatge d'espècies. I penseu que les herbes fresques es poden guardar al congelador posades en un bossa de plàstic ben tapades. Receptes amb herbes: amanida amb farcellets de salmó, tomàquet farcit o tallarines amb carbassa.

INGREDIENTS:

1 ou

1 brick de crema de llet

1 tros de 50 grs de formatge parmesà ratllat

175 grs de tallarines

herbes: alfàbrega, estragó, orenga, sàlvia ( no queden tant bé però hi podeu posar una mica de farigola o romaní sinó teniu les altres, però en molt poca quantitat)

herbes fresques: porradell, anet.

sal i pebre negre


Posem una olla al foc amb aigua abundat i un grapat de sal. Quan l'aigua bull hi tirem la pasta i la deixem el temps que indiqui l'envàs. Recordeu que el temps que posen és per fer la pasta al dente, si us agrada una mica més cuita la podeu deixar dos o tres minuts més.

Agafem un pot de turmix i hi posem l'ou, la crema de llet, un polsim de cada herba, les herbes fresques tallades, una mica de sal i pebre negre. Ho passem tot plegat pel turmix.

Posem aquest preparat en una cassola.

Quan les tallarines ja estan cuites, les escorrem, no cal que les deixem del tot eixutes, i les posem a la cassola amb la crema de llet i les herbes. Encara que hi vagi una mica de suc de bullir no hi passarà res.

Engeguem el foc de la cassola i ho barregem tot plegat. Hi posem una mica de parmesà ratllat a dins la cassola i en guardem per posar-ne una mica més quan siguem a taula. Ho remenem i quan veiem que la crema de llet ja comença a bullir apaguem el foc.

Servim inmediatament amb més formatge ratllat per sobre al gust de cadascú.

galetes de gingebre

GUARNIMENTS QUE ES PODEN MENJAR

Aquest any podeu guarnir l'arbre de Nadal amb aquestes galetetes que us podreu menjar el dia de Nadal si voleu, tot fent cagar el tió. La veritat és que cada cop més les tradicions van traspassant les fronteres.  Són unes galetes de gingebre típiques dels països anglosaxons. Ja sabeu que sóc partidària de conservar les nostres tradicions culinàries, però en aquest cas us proposo menjar torrons i afegir aquestes galetes. Són boníssimes, ja ho veureu no us en penedireu. Porten espècies i això els dona un toc deliciós.

Amb una mica de sucre glass per sobre queden estupendes!

Aquestes les van pintar els meus nebots. Fantàstiques!

INGREDIENTS:  (per unes 100 galetes)

per les galetes:

800 grs de farina

250 grs mantega

150 grs de sucre roig

125 grs de sucre blanc

2 ous grans

1/4 de cullerada de postres de nous moscada

1/4 de cullerada de postres de clau en pols ( el podeu passar per un molinet de café si els teniu sencers)

1/2 cullerada de postres de sal

1/2 cullerada de postres de bicarbonat

1 1/2 cullerada de postres gingebre en pols

2 cullerades de postres de canyella

per la glassa:

500 grs de sucre glass (al mercadona en tenen)

2 clares d'ou (al mercadona tenen uns pots de clares d'ou, sense el rovell, en poseu 4 cullerades)

mitja llimona

colorants alimentaris per pastissos

Estris: necessitem un corró i motlles de tallar galetes.



Traieu la mantega de la nevera. La necessitem tova, manejable i necessitem que estigui a temperatura ambient.

Mentres barregem la farina amb totes les espècies, la sal i el bicarbonat.

Quan tenim la mantega ben tova la barregem bé amb els sucres. S'ha de remenar amb un batedor o amb un robot de cuina amb les ganivetes. També hi ha trumix que tenem pot batedor a mb ganivetes per fer aquesta funció. Si veieu que no teniu prou lloc, ho podeu fer en dues vegades. Ho hem de barrejar fins que quedi una crema ben fina. Quan ja estigui hi posem els ous, primer un fins que estigui ben incorporat i després l'altre.

Finalment afegim la farina mica en mica i anem remenant la massa, ara ja mb les mans si voleu. Deixeu reposar la massa a la nevera durant una hora o vint minuts al congelador.

Engeguem el forn a 150º

Preparem la glassa per decorar-les, si les voleu decorar. En un bol hi poseu tot el sucre glass. Hi afegiu les clares i aneu remenant fins que ens quedi una crema espessa. Hi poseu un raig de suc de llimona. Així simplement ja tenim una glassa blanca. Si la barregeu amb colorants obtindreu els colors. Partiu el total de la glassa en diferents bols petits i feu tants colors com vulgueu. Penseu que la glassa s'asseca, així que us heu d'espavilar per fer la servir abans que s'assequi. En podeu fer primer una meitat i després l'altre, perquè no se us assequi.

Traieu ara la massa de la nevera o el congelador. Poseu farina sobre el marbre de la cuina ben net i estireu la massa amb un corró. Per esturar-la feu-ho amb dues direccions, de baix a dalt i de dreta a esquerra. Penseu a deixar rodar el corró sobre la massa, sense prèmer massa. Només el fet d'anar passant el corró ja anirà allisant la massa. L'hem de deixar de mig centímetre.

Un cop la pasta ben allisada hi posem els motlles i anem tallant les galetes i les posem en una safata de forn amb un paper vegetal a sota perquè no se'ns enganxin. Penseu que haureu de fer vàries fornades.
Amb uns vuit minuts al forn ja n'hi haurà prou. Ja veureu que es dauren una mica i aleshores és el moment de treure-les. No les volem torrades, només lleugerament daurades de les puntes.

Mentres en teniu unes al forn, podeu anar tallant amb els motlles unes altres. La resta de pasta que us queda la torneu a amassar i torneu a posar-hi els motlles per treure'n més.

Quan estiguin fredes s'hi pot posar sucre glass per sobre o es poden pintar amb la glassa. Les podeu pintar amb els dits, o amb mànegues en plan professional. Decoreu-les al vostre gust, si teniu nens s'ho passaran d'allò més bé i sinó disfrutareu vosaltres que també us ho mereixeu!

llaminera de porc amb chutney de verdures

VINGA PARAULOTES!

Ja sabeu que m'agrada impressionar-vos amb paraules estranyes. Chutney no és res més que una salsa agredolça de procedència hindú. Els anglesos la varen incorporar sense problemes a la seva cuina. A mi m'encanta la barreja de dolç i salat, i també acompanyar les carns amb dolç. De fet és típic de la nostra cuina tradicional: pollastre amb prunes i pinyons, ànec amb peres... 

Proveu d'altres receptes amb carn i dolç que trobareu al bloc: costella de porc agredolça, rellomillo amb salsa de gerds, llom amb salsa de curry dolça.

INGREDIENTS:

1 rellomillo de porc o llaminera

1/2 ceba

1/2 porro

1/2 pastanaga

1 tomàquet

5 cullerades de sucre roig

60 cl de vinagre de vi

1 cullerada de vinagre de módena

2 cullerades de cognac

el suc de mitja taronja

Engeguem el forn a 180º.

Salpebrem la llaminera de porc i la fregim en una paella amb una mica d'oli, quan l'oli estigui ben calent. Només volem que es rossi una mica per tot arreu, no que es cogui. La tombeu de tots els costats i ja està.

Posem la carn en una plàtera petita per anar al forn junt amb l'oli de coure'l i ho tapem amb un paper d'alumini. Ho posem a 150º durant 10 minuts. No renteu la paella que l'aprofitarem per fer les verdures que ens donarà un gustet bó. Quan el tingueu fet traieu-lo del forn i deixeu-lo reposar a fora.

En un pot posem al foc el sucre i els vinagres. Amb uns set minuts tindrà una consistència de caramel, s'haurà espessit.

Mentre pelem el porro de la seva capa exterior, pelem la pastanaga i la ceba i separem la part que utilitzarem per fer la recepta per dues persones, com sempre. Ratllem totes aquestes verdures.

Posem les verdures a la mateixa paella on hem fet la carn amb una mica d'oli net. Just que cobreixi el fons. Posem les verdures ratllades a foc mig. Quan les veiem toves hi afegim el tomàquet ratllat.

En un pot posem al foc fort el sucre i els vinagres. Veureu que amb uns set minuts agafarà una consistència de caramel.

Un cop tingui una consistència de caramel, veure que està més espés, hi posem el cognac i el suc de la taronja i ho deixem reduir uns tres minuts.

Afegir aquest caramel a les verdures i remenar-ho perquè es barregi i apagar el foc. Passar aquesta salsa pel turmix perquè ens quedi una mica més amalgamada. No gaire, no cal que estigui molt fina.

Servim els talls de rellomillo tallats en medallons amb la salsa per sobre.

ATENCIÓ!! Si us sobra salsa guardeu-la a la nevera en un  pot de vidre. És deliciosa per menjar per sobre d'una torrada amb formatge serrat. O amb uns tacos de formatge amb la salsa per sucar-los per fer un bon aperitiu.

amanida amb fonoll i taronja

FINOCHIO!

Atenció si us diuen això a Itàlia. No us estaran dient fonoll, us estaran dient gais. Sabeu per què? Doncs perquè el fonoll, és un bulb amb unes fulles verdes molt delicades que semblen plomes. Aquí en diem "tenir pluma" i ells en diuen fonolls.

Doncs avui farem una amanida siciliana a base de fonoll i taronja. Quan comença a fer fred és quan millor estan els fonolls. Els heu de buscar en una verduleria que tingui varietat de productes, no n'hi ha a tot arreu. Jo fa anys que en compro i en faig una vegada a la temporada, tampoc més. Però si us agrada aquest gust anissat en podeu afegir a qualsevol amanida, tallat ben fi. També es pot cuinar, un dia farem la recepta.

Proveu altres amanides amb fruites, crec que són tot un encert: amanida amb raïm a la francesa , amanida de crèixens i taronja , amanida de fruites o  amanida de salmó i mango.

INGREDIENTS:

1 bulb de fonoll

1 taronja

llavors de fonoll (opcional)

oli, sal i pebre (si teniu sal maldon millor)


El fonoll és com un api però amb el bulb molt més gran i molt poques fulles. El que s'aprofita és la part més interior del fonoll, hem de treure les fulles de fora. Guardeu el plomall verd de dalt.

El netegem bé i el tallem a llesques ben fines, si tenim un ratllador de fer talls ens anirà millor, ja sabeu que jo sempre us recomano l'artilugi fantàstic. Amb un robot de cuina també ho podeu fer.

Pelem la taronja, fent que el ganivet talli fins i tot la part prima dels grills de la taronja. De manera que ens quedi la taronja amb els grills ja a l'aire. Després amb un ganivet anem tallant seguint la membrana del grill i traiem el tallet de taronja totalment pelat, sense gens de pell. Per cuinar amb taronja, per les amanides o pels postres sempre és més agradable posar els grills sense pell.

En un plat  hi posem el fonoll tallat ben prim al fons, a sobre els grills de taronja. Ho amanim amb sal maldon, oli i pebre. Ho decorem amb les fulles verdes del fonoll i amb llavors de fonoll.