macarrons amb confit d'ànec

MÉS LLARD

Per si no n'heu tingut prou de greix durant aquests dies de Nadal amb la cansalada, la botifarra negre, el llard del rostit, els canalons i tota la pesca us dono aquesta recepta. La veritat és que només n'utilitzarem una mica del greix que porta el confit, no pas tot. No sé si ho sabeu però el greix de l'ànec és molt fort, hi ha un plat típic de la Catalunya nord, el cassoulet, a base de mongetes i ànec i tot cobert amb el seu greix que és una bomba. Un que jo em conec que es va menjar tot el que va trobar al plat encara se'n recorda.

Però tranquils avui això serà més light no us preocupeu i si us agrada el confit d'ànec us recomano aquesta altra recepta: confit d'ànec al forn .

INGREDIENTS:

2 confits d'ànec (envasats al buit o en un pot)

1/3 de llauna de tomàquet trossejat

175 grs de macarrons dels més petits

una mica d'oli i sal


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal per bullir els macarrons. Quan l'aigua bull hi posem els macarrons el temps que indiqui l'envàs. Quan estiguin bullits els reservem posant-hi un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i que no s'enganxin quan els escorrem.

El confit d'ànec ja vé cuit, només ens faria falta escalfar-lo per poder-lo menjar. Per escalfar el confit d'ànec ho hem de fer al bany maria. Normalment vé envoltat de greix i tot el greix està solidificat. Si l'heu comprat en un pot de vidre o una llauna, obriu el pot i ho poseu dins d'un recipient amb aigua a tot el voltant i poseu el recipient al foc perquè escalfi l'aigua i al mateix temps vagi desfent el greix de dins el pot.

Si heu comprat el confit en una bossa envasat al buit el poseu dins d'un pot amb aigua al foc sense obrir el paquet. La mateixa escalfor va desfent el greix i escalfant el confit.

Posem una paella al foc amb tres cullerades del greix del confit i fregim el tomàquet. Hi posem una mica de sal i una mica de sucre al tomàquet.

Trossegeu el confit d'ànec, en trossos petits i sense ossos i deixeu-lo fer una mica dins el tomàquet.

Escorrem bé els macarrons que no ens hi quedi gens d'aigua,i els afegim a la salsa del confit. Els  servim amb una mica de parmesà ratllat.

sandvitx de galetes

POSTRES AMB QUALSEVOL COSA

De vegades pensem que els postres han de ser elaborats i requereixen temps, però com tot a la cuina només volen imaginació. Hi ha un ingredient que salva la vida en el tema postres i a més també es pot fer servir per la cuina salada, és el mascarpone. És com si fos una nata montada, no porta sucre i s'aguanta encara més temps que la nata. L'únic inconvenient és que és més espés que la nata, però això es pot arreglar afegint una mica de crema de llet. Us aconsello tenir-ne a la nevera, n'hi treureu profit.

Confio que sereu més pulits que jo!

 INGREDIENTS:


8 galetes bones ( Jules Destroper, per mi les millors, de gingebre... han de ser molt primes però)

1/2 tarrina de mascarpone

3 cullerades de postre de sucre glass

la ratlladura de la pell d'una taronja ratllada ben petita


En un bol hi posem el mascarpone, el sucre la ratlladura de taronja i ho remenem tot bé. Veureu que el mascarpone agafa un color taronja clar.

Agafem una galeta i amb molt de compte hi posem una cullerada de mascarpone i la repartim per tot arreu, és com si hi posessim argamasa en una totxana, posem l'altra galeta a sobre i mirem que no sobresurti el mascarpone per le vores. Ens ha de quedar una capa gruixuda de mascarpone com veieu a la fotografia. Fem dos sandvitxos per persona.

Quan els tinguem fets els deixem a la nevera mitja hora. Les galetes perden el punt cruixent i es tornem com un pa de pessic. Fàcil i boníssim.

crema de pèsols

UNA SOPA?

Aquest hivern no ens dona masses alicients per posar una sopa a la taula. Realment quan fa fred, fred, la sopa és la cosa que vé més de gust trobar-te en un àpat.

Ja sabeu que en el bloc podeu trobar moltes sopes diferents com: sopa de poma al curry, crema de coliflor, sopa blanca de peix, crema de xampinyons i moltes d'altres.

En aquest cas farem una crema de pèsols, us demano que encara que no sigueu amants d'aquestes caniques verdes diminutes, doneu una oportunitat a aquesta sopa. Colant bé la crema elimanarem la part que es fa més odiosa dels pèsols, la pell. Poroveu-la i ja em direu.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de pèsols congelats si son frescos sense pelar en necessitareu un quilo

1 ceba de figueres

oli

1 cullerada de mantega

sal i pebre

4 fulles de menta

pernil o bacó a trossets petits

Tallem la ceba ben petita i la fregim amb una mica d'oli i la cullerada de mantega. Li afegim una mica de sal. La deixem que es faci a foc mig, la volem tova, no rostida. Ja veureu que de seguida la trobem tova i ja transparent. Doneu-li el seu temps, però.

Hi afegim els pèsols. Si son congelats els podeu tirar tal qual sense descongelar. Veureu que la mentega es torna sòlida en contacte amb els pèsols congelats, però això és temporal. Un cop s'escalfi tot plegat la mantega ja es desfà.

Llavors cobrim just els pèsols amb aigua i afegim les fulles de menta. No hi poseu massa aigua perquè llavors és quan ens queda una crema massa líquida i poc gustosa. Quan comenci a bullir ho deixarem 5 minuts, els pèsols no necessiten massa cocció, de vegades si els deixes més és quan es tornen durs i són més pesats de menjar. Hi afegim també una mica més de sal, si voleu tirar una pastilla de caldo això fa l'efecte de la sal, però ja sabeu que jo no en sóc partidària, de fet ja us quedarà prou gustós només amb la sal.

Passats els cinc minuts triturem la crema pel túrmix i la colem en un colador ben fi.

En una paella ben calenta i sense oli fregim el bacó fins que quedi cruixent. Si hi posem pernil poseu-hi una mica de res d'oli a la paella per saltar-lo. També hi podeu posar el pernil sense saltar a trossets petits.

Servim la crema amb els trossos de bacó o pernil dins la sopa.

salmó amb pesto

MÉS PESTO

Ja sé que no és una salsa nostrada, però no em direu que el pesto és aprofitable per mil i una coses. Aquesta salsa italiana és un comodí fantàstic per moltes receptes. Ja sabeu que en podeu trobar de ja fet, en pots de vidre als supermercats.  És la opció pels mandrosos o pels que no teniu els ingredients a mà. Però jo us aconsello que per major orgull personal la feu vosaltres mateixos, no costa res fer aquesta salsa pesto . Avui us proposo que doni gust a un salmó en papillote. No sabeu que és la papillote ? Doncs mireu-ho a la recepta.

INGREDIENTS:

2 lloms de salmó  ( demaneu un tall ben gruixut i que us treguin l'espina i us facin el filet de dalt i de baix)

6 cullerades de salsa pesto

16 mongetes tendres del cuquet ben petites

sal


Engeguem el forn per escalfar-lo al màxim.

Esbandim bé els talls de salmó per retirar restes d'escates.

Tallem un tros de paper de plata i a sobre hi posem el tall de salmó i li posem una mica de sal. A sobre hi posem tres cullerades de pesto i  vuit mongetes tendres, també hi podríem posar uns espàrrecs verds, uns rodanxes de pastanaga o de carbassó, el que vulguem. Sobretot les verdures tallades primes perquè es coguin bé.

Emboliquem el paquet amb el paper de plata, de manera que quedi tot ben tancat, hermétic. Fem el mateix amb l'altre tall de salmó.

Posem els dos paquets en una plàtera d'anar al forn i ho posem al forn a 200 º durant uns deu minuts.

Ho servim en un plat i que cadascú s'obri el seu paquet com si fos un regal. Bon profit!

bledes amb pernil

MALA PRENSA

No hi ha dubte que aquesta verdura té molt mala prensa.  Si et diuen: ets una bleda, ja sabem que no és precisament en to carinyós sinó tot al contrari. Però les aparences enganyen. Per aquests que no us atreviu amb les bledes i que dieu que no us agraden us recomano aquest plat. Poseu-vos-hi amb carinyo i gaudiu d'aquesta recepta de bledes. Penseu que ara que venen molts dies d'excessos no vé malament una recepta suau per deixar reposar l'estòmac.

INGREDIENTS:

1 manat de bledes

2 dents d'all

2 talls de pernil serrà

oli i sal


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.

Anem separant les bledes una a una. Les tallem a tires fines sense acabar d'aprofitar tot el tronxo. En podeu tallar 5 o 6 alhora que anireu més depressa.

Les sumergim en un bol gran amb força aigua perquè es netegin bé, solen portar molta terra. Després de canviar una vegada l'aigua ja veureu que queden netes.

Quan l'aigua bulli ja hi podem tirar les bledes ja tallades i netes. Quan comencin a bullir les deixem 5 minuts.

Mentre bullen les bledes pelem els alls i els laminen ben prims. Tallem el pernil en trossos petits.

Un cop cuites les bledes les escorrem bé, que deixin anar tota l'aigua en una escorredora.

En una paella gran hi posem l'oli que cobreixi el fons. Hi posem l'all laminat  hi donem un parell de tombs i hi afegim el pernil i seguidament les bledes.

Ho deixem tot plegat a la paella uns 10 minuts més a foc baix.

rotllets de llaminera de porc

SALTIMBOCA

Aquest és el nom d'un plat italià. El resultat és bonic com veieu a la foto i el gust també. Aquests italians en saben. Un plat ràpid i per quedar bé. La llaminera de porc és una carn ben gustosa i que admet moltes receptes. Aquesta carn feta estovada, i mai millor dit perquè s'ha de colpejar, queda molt tendra. Espero que gaudiu d'aquesta recepta de llaminera de porc.

INGREDIENTS:

1 rellomillo o llaminera de porc

100 grs de bacon no fumat tallat ben fi  (ho podeu substituir també per pernil del país)

1 carbassó

sal, pebre i sàlvia (si no en teniu pot ser alfàbrega també)

oli

salsa de vi blanc:

1 cullerada de postres de farina

1 tassa de café de vi blanc


 Agafem el rellomillo i el tallem en 5 o 6 trossos gruixuts, tot depen de la mida del rellomillo. Els piquem amb una ma de morter o amb un ganivet ample pla, per fer els talls més prims i llargs.

Els hi posem sal, pebre i sàlvia o alfàbrega, tant pot ser seca com fresca.

En un plat hi posem el tall de bacon i a sobre el tall de rellomillo. Ho emboliquem tot plegat deixant el bacon per fora  i els tanquem amb un escuradents perquè no es desemboliquin.

Rentem bé el carbassó i el tallem a talls prims.

Posem en una paella una mica d'oli, no cal que sigui molt abundant. Quan l'oli estigui calent hi posem la carn i els talls de carbassó. Es tracta d'anar fregint els talls de carbassó i la carn en el mateix oli perquè agafi tot plegat gustet. És important tombar la carn de tots costats perquè es vagi fent bé per tot arreu,  també dalt i baix. El foc el posarem mig, ni massa fort ni massa baix.

Un cop tot fregit i ja fora de la paella posem una cullerada de farina dins l'oli, la remenem una mica i li posem el vi blanc. Ho remenem tot plegat fins que la salsa es lligui.  Posem la salsa per sobre del tall i el carbassó ben calenta.

cigrons amb gambes

EXQUISIT

Només us puc dir això. No és un plat per fer un dia de cada dia perquè us aconsello fer-ho amb gambes fresques. No us aconsello tampoc fer-ho un diumenge que tingueu molts convidats perquè us pot sortir per un ull de la cara. 

Però si espereu un dia que estiguin bé de preu us podeu donar aquest gust. A mi els cigrons m'encanten i les gambes també, així que per mi és un plat resultat d'escollir dos ingredients favorits.

El resultat ha de ser amb una mica menys de puré de cigrons del que es veu a la foto, ha d'estar més equillibrat amb les gambes. Jo em vaig passar de cigrons, però ja m'ho perdonareu era el meu primer dia! Us dono les proporcions ja corregides. Recordeu que les receptes son per dues persones.

INGREDIENTS:

300 grs de cigrons cuits

300 grs de gambes fresques

1 rajolí de crema de llet

1/4 de ceba

gotes de cognac

1 got d'aigua

sal i pebre

Pelar les gambes encara crues. Separar el cap i les pells en un costat i la gamba pelada en un altre.

Pelar la ceba i ratllar-la ben petita.

Posar els caps i les peles de les gambes dins d'una paella amb oli que cobreixi just el fons. Ho posem al foc i al cap d'uns moments veureu que l'oli es torna vermellós i agafa el gust de la gamba. Retireu una mica de l'oli i el reserveu per després.

Ara afegim a la paella la ceba ratllada i anem xafant els caps perquè surti tota la substància de dins. Quan la ceba està transparent hi tirem les gotes de cognac i el deixem que es redueixi. Hi tirem el got d'aigua i una mica de sal. Ho deixem que bulli cinc minuts.

Un cop fet aquest caldo l'afegim als cigrons ben colat en un pot batedor. Ho passem pel turmix i hi afegim una mica de crema de llet si veiem que ens ha quedat massa espés.

Posem una mica de res d'oli en una paella. Hi posem les gambes amb una mica de sal i pebre. Les saltegem, les anem passant per la paella. No les feu massa.

Posem a sota del plat una mica del puré de cigrons i repartim per sobre les gambes. Ho amanim amb l'oli de fregir els caps que haviem guardat abans.

amanida amb raïm a la francesa

EQUILIBRI

Les amanides admeten molts ingredients, però això no vol dir que les hagueu de maltractar, o d'abusar d'elles. Es tracta de trobar un equilibri, no s'hi val tot. Hi heu de posar algun element dolç, algun cruixent, algun àcid, etc... Si hi poseu tot d'ingredients dolços per exemple: codony, figues seques, panses i amanit amb vinagreta de mel, el resultat serà molt monòton. Estic segura que la vostra imaginació us farà crear amanides molt originals.

INGREDIENTS:

enciam

raïm negre

1 paquet de bacon a trossos

vinagreta de mostassa:

1 tassa de café d'oli de girasol

1/3 de vinagre de vi negre

1 cullerada de postres de mostassa de dijon

una mica de sal i pebre


En una paella sense oli hi posem el bacon a trossos i deixem que es faci, fins que ens quedi ben torrat.

Posem l'enciam ben rentat i ben escorregut en una plàtera. Us podeu ajudar d'una centrifugadora i si no en teniu d'un paper de cuina absorbent per assecar ben bé les fulles.

Fem la vinagreta barrejant tots els ingredients. Una manera de fer-ho és agafar un pot de vidre que tingueu amb una tapa i posar-hi tots els ingredients i moure-ho com una coctelera fins que quedi ben batut. També ho podem fer amb el mètode tradicional del túrmix o amb un batedor de mà.

Rentem bé el raïm i si no ens agrada trobar les llavors el podem partir pel mig i treure-les.

Amanim l'enciam amb la vinagreta i ho remenem perquè quedi ben repartit. A sobre hi posem el raïm i el bacon torrat amb la mica de grassa que ha pogut deixar a la paella , si és que no teniu problemes de colesterol, si en teniu hi poseu el bacon només, ja que el greix ens quedarà a la paella.

espaguetis "pesto e pomodoro"

PASTA, EL RECURS FÀCIL

És ben bé que la pasta ens vé de gust a tothora i resolt un dinar o un sopar. Com sempre es tracta de variar, per no avorrir-nos. Els espaguetis al pesto és una recepta de pasta fàcil i ràpida. Jo us aconsello fer el pesto segons com trobareu a la recepta espaguetis al pesto. Per fer pesto a casa només necessiteu tenir sempre alfàbrega fresca. La podeu tenir en un test al balcó, però a l'hivern això és impossible. Així que us aconsello que en compreu de fresca i la congeleu dins una bossa de plàstic. Mai no serà com si fos fresca però us soluciona la papereta. Als supers també trobareu salses pesto ja preparades ara. Avui li farem una variació a aquest pesto, li posarem una mica de salsa de tomàquet. La combinació queda boníssima, proveu-ho!

INGREDIENTS:

175 g d'espaguetis  (menys de mig paquet de mig quilo, perquè tingueu una guia)

salsa pesto

1 llauna de tomàquet triturat

sal i sucre


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem coure el temps que indiqui l'envàs.

Mentre posem una paella al foc amb un rajolí d'oli. Penseu a tenir una paella per fer salsa de tomàquet. Normalment on s'ha fet salsa de tomàquet es solen enganxar les truites. Posem la llauna de tomàquet a foc mig amb una mica de sal i sucre. Tapem la paella perquè no esquitxi.

Quan la pasta està cuita li posem un raig d'aigua freda per tallar la cocció i l'escorrem bé. La posem en una plàtera i hi posem per sobre la salsa pesto.

Deixem la salsa de tomàquet en un salsera perquè cadascú se n'hi posi al seu gust. També hi podem posar una mica més de parmesà ratllat.

flam de mató

LES POSTRES DE TOTA LA VIDA

El flam és un clàssic, son unes postres típiques que a més solen agradar a tothom. 

Avui farem un clàssic a moltes cartes dels restaurant que és el flam de mató. Ja veureu que fàcil de fer. Hem d'utilitzar el bany maria. Que ningú s'espanti, no es cap ritus iniciàtic ni res d'això. Es tracta de coure a una temperatura determinada, a base que s'escalfi l'aigua que envolta l'aliment. O sigui que ho hem de posar al forn però dins d'un recipient amb aigua. Podeu veure la recepta de flam on hi ha una foto del bany maria. Es poden fer flams de moltes coses vegeu també la recepta de flam d'ametlla .

INGREDIENTS:

100 grs de mató

2 ous

2 cullerades de sucre

sucre caramel (en podeu trobar en ampolles al suer com si fos quetchup i us pot servir per decorar molts postres)



Engeguem el forn a 200º perquè s'esclafi.

En un recipient batem tots els ingredients amb el turmix: els ous, el mató i el sucre.

Agafem els motlles on vulgueu posar el flam, si en voleu 4 de petits o un de més gran, com us vagi bé.

Poseu al fons dels motlles una mica de caramel i a sobre la preparació ja batuda.

Agafeu un recipient de la mida suficient perquè hi càpiguen tots els motlles i ompliu d'aigua de tal manera que els motlles queden envoltats d'aigua.

Poseu-ho al forn a 200º durant 30 minuts.

Espereu una mica que es refredin abans de desmotllar-los. Resseguiu tot el voltant amb un ganivet per fer que es desenganxi de les parets. Poseu un plat a sobre i tombeu el motlle i deixeu que caigui sobre del plat.

peix amb fruits secs

EL FORN

No em cansaré de dir que el forn és un gran aliat a la cuina. Ràpid, pràctic i sà. Ho poses a dins i no has de fer res més que esperar i vigilar. Encertar la temperatura i el temps és el més difícil però una mica de sentit comú i el fareu anar com si res. La qüestió és perdre-li la por. Va, decidiu-vos! Avui un altre peix al forn, lluç per ser més concrets. És un peix que no resulta car, sobretot si es compra sencer. Si no el gasteu en un sola vegada en podeu guardar de congelat per una altra ocasió. Us el feu tallar a talls no molt prims la part de la cua i la part de dalt en feu dos lloms sense espina. Dels talls de la cua un altre dia en podeu fer lluç amb verdures , lluç a la donostiarra , lluç amb salsa verda . Els lloms són ideals per fer aquesta recepta de peix al forn.

 INGREDIENTS:

2 lloms de lluç sense espina

1 patata

1 ceba

fruits secs al vostre gust ( panses, orellanes, prunes, nous ametlles, avellanes, pinyons, dàtils)

oli

sal i pebre


Engeguem el forn a 180º per escalfar-lo.

Pelem la patata i la ceba i la ratllem. En aquest moment és quan s'amortitza un robot de cuina. També ho podeu fer amb  l' artilugi fantàstic . Si no teniu cap d'aquests estris ho haureu de fer amb un ratllador normal i corrent, pringats!

En una plàtera d'anar al forn hi posem la patata i la ceba ratllada amanides amb sal i pebre. A sobre els talls de lluç també amb sal i pebre. Hi posem un raig d'oli ben repartit i els fruits secs també repartits.

Ho deixem al forn uns 12 minuts a 180º, ja veureu que les patates es torren una mica i que el peix perd el seu color brillant. No deixeu el peix cru, però ja sabeu que el peix com menys fet més sucós queda, si el fem massa queda ressec.

truita de pastanaga al curri

EN LA VARIETAT HI HA EL GUST 

Això diuen! No siguem avorrits, no cal que fem truita de patates sempre, es poden fer truites amb molts altres ingredients, sigueu creatius! Avui una recepta de truita original, ja veureu que bona resulta. A casa ha tingut sempre molt èxit.

INGREDIENTS:

2 pastanagues

1 ceba

4 ous

oli, sal i curri


Pelem la ceba i les pastanagues i ho ratllem tot.

En una paella amb una mica d'oli al fons hi posem la ceba i la pastanaga ratllada a foc mig. La tapem i la deixem que es cogui poc a poc. Hi posem una mica de sal i un parell de cullerades de curri.

Quan notem la pastanaga i la ceba ben tova ja podem tancar el foc.

Busquem una paella més petita amb garantia de fer truites, o sigui que sabeu segur que no s'enganxa i hi posem la meitat de la pastanaga i la ceba.

Batem dos ous amb una mica de sal.

Posem la paella al foc i quan estigui ben calent hi tirem els ous batuts. Esperem que es faci la crosta dels costats i barregem la truita pel mig, fent que l'ou cru vagi cap a sota i es vagi coent. Finalment la deixem un moment i hi posem un plat pla a sobre i agafem el manec de la paella amb una mà i amb l'altre subjectem el plat de sobre. Ara ve un cop de canell per tombar la paella i el plat i quedar-nos amb la truita dins el plat i la paella buida. Posem la paella al foc i hi afegim un rajolí més d'oli i hi tirem la truita deixant-la lliscar des del plat pel costat que encara està líquida. Abaixem el foc i deixem que es cogui l'ou que encara estava líquid.

Quan la veieu cuita la podeu posar en un plat net deixant-la relliscar desde la paella.

Fem dues truites perquè el resultat és millor que si en fem una de sola. Facilitem que l'ou es reparteixi millor.

Repetiu l'operació amb l'altre truita, ara que ja sou experts!

crema de musclos

SÍ, SÍ, HA ARRIBAT EL TEMPS DE LES SOPES

No em digueu que no us agraden, va, no us hi resistiu que a l'hivern no hi ha res més saludable que una bona sopa per sopar. La mateixa paraula ja ho diu "sopar". En feu una bona olla i guardada a la nevera s'escalfa en un moment. L'estona que hi dediqueu a fer-la, si en feu una bona quantitat,  servirà perquè un altre dia tingueu el sopar ja fet sense fer res. Es poden fer sopes de tot i al bloc en trobareu moltíssimes: sopa de tomàquet , escudella barrejada , crema de verdura , sopa de ceba , crema d'espàrrecs i una dotzena més. 

Avui una crema de musclus que és com una sopa de peix. Encara que no us agradin els musclus aquesta sopa us pot agradar.

INGREDIENTS:

1 branca gran d'api

1 ceba

1 pastanaga

1 quilo de musclus

1 got  de caldo de peix

pebre negre



Pelem la pastanaga i la ceba i ho tallem a quadrats petits. Traiem els fils de l'api de dalt a baix, poseu el ganivet a la part de dalt del tronxo de l'api i talleu molt superficialment i estireu per treure els fils. La idea és com si traièssiu els fils d'un plàtan. Un cop tret els fils talleu el tronxo i les fulles a trossos petits. L'api combina molt bé amb els musclos.

En una olla hi posem la verdura amb un raig d'oli que es vagi fent a foc baix. Ho tindrem així fins que ho veiem tou.

Poseu els musclos nets en una cassola esquitxats d'aigua i els tapeu bé amb una tapadora que encaixi per fer-los al vapor. Això de musclus nets jo sempre consello que en compreu quan els veieu nets per estalviar-se haver de rascar, però si no voleu rascar els esbandiu amb aigua ben bé per treure les restes que puguin portar del mar.  Els poseu al foc i espereu que s'obrin. Els retireu del foc i reserveu el suc que ens servirà per fer la sopa.

Quan veiem la verdura tova hi afegim el got de brou de peix. Si veiem que ens queda massa espés sempre en podem afegir una mica més al final.

Traiem els musclos de la closca i els hi estirem el fregall. Subjectem bé on està enganxat el fregall i l'estirem per retirar-lo sense que se'ns trenqui el musclo. Explicat sembla més complicat del que realment és, no us preocupeu. En guardeu quatre per posar-ne un parell a cada bol al final per fer bonic. Els demés els afegirem a la sopa.

Afegim els musclos  i el brou d'obrir-los ben colat a la sopa i hi posem una mica de pebre. Els deixem cinc minuts i ja ho podem passar pel turmix tot plegat.

Servim la sopa ben calenta en un bol amb un parell de musclos a sobre.

coca de bolets

NO PASSA RES

D'acord, ja ho sé,  heu sortit a buscar bolets i n'heu trobat quatre i a sobre no son ni rovellons. Doncs tranquils, no s'acaba el món si no es troben rovellons i si heu trobat pocs bolets, tampoc. Ara us ensenyaré una recepta amb bolets que en tindreu prou amb un grapadet de res. Almenys si els aneu a buscar que us els mengeu de gust després. Pel dia que ompliu el cistell teniu altres receptes com quiche de bolets amb salsa de piquillo , amanida tèbia de bolets , talllarines amb ceps , remenat de fredolics ...

INGREDIENTS:

1 base de pizza buitoni finíssima

2 espàrrecs

bolets

oli, sal i pebre

all i julivert


Engeguem el forn al màxim per escalfar-lo

Rentem bé els bolets, sense remullar-los molt, només el just per treure la terra. Jo no sóc partiària de posar els bolets sense rentar, que després mastegues terra.

Els posem en una paella amb oli i els donem voltes. Hi posem una mica de sal i pebre quan hagin deixat anar l'aigua i finalment all i julivert finament picat.

Estirem una mica la massa de la pizza i la tallem en dos rectangles de coca. Hi posem un rajolí d'oli sobre i els bolets.

Rentem els espàrrecs i els dobleguem pel mig i se'ns trencaran per on encara són tendres. Desaprofitem la part del tronxo que és més dura. Tallem la punta de l'espàrrec en rodanxes i les posem sobre la coca.

Posem la coca al forn i l'abaixem a 180 º. En tindrem prou amb uns 7 minuts i ja estarà.

verdura de colors

MÉS VERDURES AL FORN

M'encanten les verdures al  forn, però m'avorreix cuinar sempre el mateix, o sigui que avui unes quantes verdures de colors diferents per fer una plàtera ben gustosa i que entri pels ulls. Les receptes Lights, sanes, amb verdures... no tenen perquè ser avorrides. No necessiatreu més de 30 minuts per assaborir aquesta recepta de verdures. Si en voleu fer una altre de verdures al forn podeu fer verdura al forn , gratinat d'esbergínia i patates , carxofes, patates i moniato al forn  o escalivada express. 

INGREDIENTS

1 moniato

1 patata gran

1/2 manat d'espàrrecs

100 grs de xampinyons

12 tomàquets cherry

1 ceba tendra petita

6 ous de guatlla (també poden ser ous de gallina)

1 dent d'all

julivert trinxat

sal i pebre


Engeguem el forn a 200º per escalfar-lo.

Pelem el moniato i la patata i ho tallem a quadrats d'un cm.  més o menys. Els tallem petits així perquè es coguin al mateix temps que les altres verdures.

Tallem els xampinyons pel tros on hi ha terra i els rentem. Tallem pel mig els més grans només.

Pelem la ceba i la tallem a llunes que no siguin primes.

En una plàtera d'anar al forn hi posem les patates i els moniatos repartits primer de tot. A sobre hi posem els xampinyons i la ceba tendra. Decorem amb les espàrrecs i els tomàquets cherry repartits.
Amanim amb sal i pebre i trinxem l'all ben petit i el julivert i ho repartim per sobre. Ho esquitxem amb la mà mateix amb una mica d'aigua. Ho amanim amb un raig d'oli i ho posem al forn a 150º 20 minuts.

Passats els 20 minuts obrim el forn i traiem la plàtera a fora. Hi posem els ous de guatlla repartits, posem la plàtera al forn de nou i l'apaguem. Els ous es couran amb la mateixa escalfor del forn amb 2 o 3 minuts màxim.

pollastre amb magrana

PER PALADARS DE LES MIL I UNA NITS

Avui una recepta de pollastre amb sabors orientals. La manera de coure el pollastre no és la nostra manera i el gust tampoc, però us asseguro que queda tendríssim i amb un suau gust d'espècies amanit amb la frescura de la magrana. Una recepta molt original, que jo he tret d'una amfitriona que viu als Estats Units i que te un programa a la tele on es dedica a explicar què fa quan rep els seus convidats: les vaixelles que posa, els plats que cuina, com decora la casa... No em pregunteu perquè miro aquests programes... però la veritat és que me'ls miro, no us vull enganyar!

INGREDIENTS:

1/2 pollastre a talls, de cada quarto dos talls

1 ceba

1 albergínia no gaire gran

1 magrana

50 g d'ametlles (opcional)

1 taronja

comí, canyella, sal i pebre

Recordeu que la recepta seria per dues persones, si ho voleu fer per més només heu de multiplicar les proporcions.

Encenem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Mentre posem  els  talls de pollastre en una plàtera de forn. El hi posem sal i pebre.

Fem suc de mitja magrana i el posem en un cassó a reduir amb la pell de mitja taronja a dins perquè agafi el gust. Ho tindrem al foc fins que en quedi la meitat, això voldrà dir que s'ha evaporat aigua i el gust s'ha concentrat.

Pelem la ceba i la tallem a daus. Rentem bé l'albergínia i també la tallem a daus, més aviat  petits. Hi posem canyella i comí a sobre de la ceba i l'albergínia i ho barregem bé perquè tot agafi el gust de les espècies. Afegim això al pollastre i hi posem unes ametlles per sobre també.

Tallem l'altre mitja taronja a rodanxes primes i les tallem pel mig fent llunes. Les posem  al voltant de la plàtera per decorar i donar gust també.

Quan el suc de la magrana s'hagi reduit el posem per sobre del pollastre.

Posem la plàtera al forn tapada amb paper d'alumini 35 minuts. Al sortir del forn s'hi posa l'altre mitja magrana esmicolada per sobre.

Per esmicolar la magrana de forma senzilla mireu la recepta d' amanida amb magrana .

tallarines carbonara

TENIM DISCULPA

SÍ, tenim disculpa per no fer els spaguetti carbonara tal i com ho fan els italians, però és que aquí és impossible trobar guancciale. El guanciale és com la cansalada però es fa amb la part del morro del porc. És més greixós i gustós que la cansalada i es deixa assecar amb sal i no sé si hi posen alguna cosa més. Total que aquí ho hem de fer amb cansalada seca... però no fumada si us plau, d'acord que no ho podem fer igual, però acostem-nos el més possible a la recepta original. Per cert que els meus amics italians em diuen que la vertadera recepta de la carbonara no porta crema de llet.

 INGREDIENTS:

1/4 de ceba (també és opcional)

3 talls de bacon NO FUMAT tallat no massa prim

1 ou

150 grs. de tallarines

parmesà ratllat

oli, sal i pebre


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan l'aigua bulli hi posem la pasta i la deixem el temps que indiqui l'envàs.

Tallem la ceba a trossos ben petits.

Posem una cassola amb una mica d'oli al foc. Quan estigui ben calent hi posem la cansalada i l'anem tombant fins que estigui ben torrada. Quna la veiem cuita hi posem la ceba tallada a trossos i hi posem sal i pebre. Si la pasta encara no està feta podem apagar el foc de moment.

En un plat batem un ou amb una mica de sal i ho deixem reservat per després.

Quan la pasta estigui cuita hi posem un raig d'aigua freda per parar l'ebullició l'escorrem. No cal escorrer-la deel tot, si ens cau una mica d'aigua a la cassola no passarà res, se la beurà de seguida. L'afegim a la cassola amb la cansalada i la ceba i li posem l'ou batut i una mica de parmesà ratllat, li donem un parell de voltes i ja es pot apagar el foc.

Com tots els plats de pasta, però aquest encara més que cap altre, els comensals han d'esperar-la. Si la servim encara que siguin uns minuts després de treure-la del foc ens quedarà atapeïda i seca.

A la taula es pot deixar el parmesà ratllat perquè cadascú se'n posi una mica més al seu gust.

coca de vidre

ESTEU EQUIVOCATS

Penseu que ha de ser molt complicat fer una coca de vidre i que quedi bé? Jo també m'ho pensava, però la meva amiga Rosamari me'n va ensenyar i no en te res de complicat. Els ingredients són fàcils de trobar i el resultat és espectacular. Proveu-ho per tenir-ne per esmorzar o berenar o fins i tot per unes postres de diumenge supereconòmiques que és el que interessa. Aquesta és la recepta de la coca de vidre. Ep! que la recepta de panellets us la vaig donar l'any passat, n'heu fet o què?

Si voleu més postres ràpides mireu això: mousse de mango, pastís de poma ràpid, pa amb oli i xocolata, maduixes a la llima amb mousse de iogurt, lassie de mango.

INGREDIENTS:

1 rotllo de massa fina de pizza (Buitoni és molt bona), la trobareu a qualsevol Bonpreu

sucre

oli

pinyons

anís opcional


Engegueu el forn al màxim perquè s'escalfi.

Agafeu la massa de pizza, la deixeu una mica fora de la nevera perquè s'atemperi i la podeu desenrotllar sense que es trenqui.

La podeu tallar en quatre trossos que us costarà menys d'estirar. Es tracta de fer-la més prima i allargar-la per tots costats. Amb els dits comenceu pel mig i aneu estirant la massa amb compte perquè no s'arribi a estripar.

Quan la tingueu ben estirada li posem oli ben escampat, si conve hi passem la mà o un pinzell els que esteu més ben servits d'eines.

Després de l'oli i escampem sucre com si hi posessim sal per tot arreu que ens quedi ben escampat. I si voleu posar pinyons els poseu ara també.

Un cop tot afegit es pot posar al forn. Aneu-la vigilant perquè al cap de cinc minuts ja la veureu torrada. Ha de quedar ben torrada però no cremada.

Acabada de sortir del forn si no teniu nens a la vista i us ve de gust hi podeu afegir un rajolí d'anís.

dorada al forn

ELS GALLINERS AQUÀTICS

Bé, en realitat són galliners sense gallines. Es tracta de granges de peix. S'engreixen dorades i llobarros en gàbies al mig del mar. Així s'enten que a les parades del mercat i al super hi trobem aquests peixos que en diuen de ració. Tots son de la mateixa mida, tenen una mida adequada per una persona. El funcionament és com una granja, se'ls dona pinso i se'ls engreixa i quan fan el pes els treuen del mar. No cal dir que el gust els canvia lleugerament, les dorades o llobarros salvatges tenen un gust més de mar, els altres son una mica més farinosos. Però també ens els podem menjar, sobretot perquè surten molt més econòmics. Avui us proposo una recepta molt ràpida, tan que amb el temps que trigueu a llegir la introducció en podeu fer dues. És broma!

INGREDIENTS:

2 pastanagues

6 alls tendres

2 dorades de ració (pesen uns 300 grams, demaneu-les netes de dins per fer al forn)

1 dent d'all

ramet de julivert

un raig de vi blanc

oli i sal

romaní fresc (si en teniu, no és indispensable)



Engeguem el forn perquè s'escalfi a 220º.

Mentre s'escalfa el forn passarem una mica d'aigua per l'interior de la dorada per treure-li la mica de sang que els queda per dins. La deixeu que s'escorri bé, ho podeu fer també amb un paper menage.

Pelem les pastanagues i els alls tendres. Un cop pelades  les pastanagues continuem passant el pelador per extreure'n tires ben fines. Un cop pelats els alls tendres els deixem sencers, però si son massa gruixuts els partim pel mig de dalt a baix.

Posem les dorades en una plàtera d'anar al forn. Les amanim amb oli i sal i una mica de romaní fresc, no gaire. Les deixem al forn 5 minuts a 220 º.

Mentre tenim les daurades al forn posem l'all i el julivert junt amb un raig de vi blanc en un pot batedor i ho passem pel turmix.

Quan traiem les dorades del forn al cap de 5 minuts hi afegim la barreja del vi blanc i  els alls tendres i les pastanagues.  Les deixem uns 7 minuts més, hem de sentir olor de peix cuit i sobretot que no es torrin, que ens quedaran massa cuites.

farcellets d'albergínia

M'AGRADEN DE TOTES MANERES

Suposo que tohom te algun producte que li agrada fet de qualsevol manera. A mi això em passa amb les albergínies, m'agraden amb tot i com siguin.

Avui les farem protagonistes d'un primer plat, un plat ràpid i fàcil. També podem provar de fer un gratinat d'albergínies , ara que vé el fred. Per fer aquest gratinat necessitareu més temps, però per la d'avui en teniu prou amb 15 minuts. Espero que gaudiu d'aquesta recepta original.

INGREDIENTS:

1 albergínia gran

1 mozzarella fresca

una mica de formatge parmesà ratllat

mel

sal


Netegem bé les albergínies, no cal que les pelem. Tallem la part de la cua i la part de la punta. Les tallem a llesques de dalt a baix més o menys de 0'5 cms. No us amoineu, la qüestió és que no siguin ni molt primes ni massa gruixudes.

Les submergim en un recipient amb aigua amb sal abundant. Això els hi treu amargor.

Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

En una paella hi posem oli que cobreixi bé el fons. Escorrem bé les albergínies, si és necessari amb un paper de cuina. Les posem a la paella quan l'oli sigui ben calent. Les fregim d'un costat i de l'altre. Les traiem i les deixem sobre de paper de cuina perquè deixin anar l'excés d'oli.

Traiem la mozzarella de la bossa i la deixem que escorri una mica. La tallem a talls no gaire gruixuts.

Agafem un tall d'albergínia i a sobre hi posem una mica de sal i una mica de parmesà ratllat, ho tapem amb un tall o dos de mozzarella segons vosaltres veieu. Emboliquem el tall d'albergínia fent un rotllet i l'enganxem amb un escuradents. Feu el mateix amb tots els talls d'albergínia.

Agafem una plàtera d'anar al forn i hi posem els rotllets d'albergínia repartits. Els posem al forn just 5 minuts, només el temps necessari perquè la mozzarella es desfaci una mica.

Un cop trets del forn agafem una cullereta petita i la poseu dins el pot de mel. La traieu i quan veieu que el raig no sigui massa gruixut, deixeu que degoti per sobre dels rotllets de les albergínies. La mel li dona la gràcia a aquest plat.

Altres receptes amb albergínia: entrepà d'albergínia , albergínia oriental , espaguetis amb albergínia , escalivada express.

fricandó de vedella amb mandonguilles i bolets

ELS PLATS DE L'ÀVIA

Avui una recepta per quedar bé, un plat de diumenge. El fricandó és un  plat típic de la cuina catalana. N'hi ha moltes varietats amb diferents acompanyaments  (fricandó de vedella amb albergínies) però la base i l'elaboració sempre és la mateixa. No us ho poso tant difícil i podeu comprar les mandonguilles fetes en una carnisseria de confiança, no les compreu al super que no valen res. Ho sento però haureu d'anar al mercat. Va vinga, que un dia és un dia, feu-ho com una distracció...va tontos que us agradarà!! Per cert si ja heu sortit a collir bolets us podeu estrenar amb aquest plat o amb altres receptes de bolets com puré de patates amb bolets , quiche de bolets amb salsa de piquillo , tallarines amb ceps , crema de camagrocs .

INGREDIENTS:

250 grs de carn de vedella tallada prima per fer fricandó, pot ser culata o llata mateix.

6 mandonguilles

1 pot petit de bolets variats o bolets naturals si heu tingut sort

1 ceba molt petita

1 tomàquet petit

1 tassa de café de vi blanc

1 tassa de café de brandy

farigola seca o una branca de farigola fresca

una mica de farina

oli i sal


En una paella no gaire ample hi posem oli abundant i el deixem que s'escalfi molt. Quan estigui ben calent hi fregim les mandonguilles, primer d'un costat i després de l'altre. Les traiem i les deixem en un plat. Aprofitarem una mica d'aquest oli per fregir la carn.

Agafem els talls de vedella i els hi posem una mica de sal i els enfarinem, d'un costat i de l'altre. Espolsem l'excés de farina que hagi pogut quedar sacsejant-los.

Agafem una cassola petita i no gaire fonda i hi posem un fons d'oli, del mateix on hem fregit les mandonguilles. Anem fregint els talls de carn per un costat i per l'altre. Si no ens caben tots alhora els fem per tandes.

Un cop fregits els talls hi posem la ceba ratllada. Si la carn se'ns ha enganxat una mica al fons, molt millor, tot això donarà gust al fricandó. Quan la ceba s'hagi cuit, veureu que es posa més transparent hi posem el vi i el brandy. Deixem que es redueixi a foc alt i hi posem el tomàquet ratllat. En aquest moment hi posem la branca de farigola, o la farigola seca en pols i una mica de sal. Quan el tomàquet estigui cuit hi afegirem els bolets ben escorreguts i esbandits i les mandonguilles. Hi posem aigua fins que quasi ho cobreixi tot. Ho deixem a foc alt fins que l'aigua arrenqui el bull i aleshores el baixem del tot i tapem la cassola. El deixem fent xup-xup durant 15 o 20 minuts.

croquetes de botifarra negra

MÉS CROQUETES

Després de les croquetes de pollastre que són els típiques vaig posar al bloc d'altres croquetes no tan vistes com les croquetes de camembert o les croquetes d'espinacs. Avui toca el torn a unes croquetes molt originals. M'encanten les croquetes, perfectes en aperitiu com a primer plat o fins i tot com a plat principal en un sopar. Si les feu quan tingueu temps i les congeleu, és converteixen en una solució per un àpat improvitzat que és molt ràpid de fer.

INGREDIENTS:

200 grs de  botifarra negra

1/2 carbassó

1 ceba petita

3 cullerades de farina

3 gots de llet


Per fer unes bones croquetes sempre hem de seguir el mateix procediment.

Ratllem la ceba i el carbassó (carbassó només en aquest cas de les croquetes de botifarra negra), amb la mida de ratllador gran, no el de formatge. Posem una paella al foc amb una mica d'oli i fem la ceba i el carbassó fins que estigui tou a foc mig. Hi posem una mica de sal.

Mentre tallem la botifarra negra en daus petits.

Quan la ceba i carbassó ja estan tous hi afegim la botifarra i la deixem que es desfaci.

Quan la botifarra està ben barrejada amb la ceba i el carbassó hi posem la farina i li donem un parell de voltes perquè es cogui. Després hi posem la llet i hi afegim sal.

Ara ja és questió de paciència, apugem el foc i anem remenant i remenant, fins que la massa setà tota unida, fins que quan remenem ens ho emportem tot junt. Això vol dir que la farina ja s'ha cuit i hem fet una massa compacte.

Ho traiem del forn i ho deixem refredar. Si ho poseu en un plat pla i ho tapeu amb paper film ho podeu deixar a la nevera per fer les croquetes l'endemà.

Quan la massa estigui freda es poden fer les croquetes. Es fan boletes, o croquetes llargues, com vulgueu. Les passeu per ou batut i després per pa ratllat. Un cop fetes les podeu congelar o fregir en oli abundant que les cobreixi per tot arreu. L'oli ha d'estar molt, molt, calent sinó el que passa és que es desfan les croquetes.

Acompanyades d'una bona amanida, boníssimes!

amanida amb figues i pernil

TEMPORADA DE FIGUES

L'any passat per aquestes dates vaig posar unes saboroses postres amb figues: figues amb xocolata. Aquest any farem una amanida al temps de les figues. Amanida original i senzilla. Les figues queden molt bé a les amanides, no cal pelar-les, sobretot, però, compreu-les fresques, que no tinguin la pell arrugada.

INGREDIENTS:

enciam de fulla de roure

4 figues

2 talls de pernil ibèric

oli i vinagre de módena


Agafem l'enciam el netegem bé i l'escorrem. Quan estem segurs que no te gens d'aigua el posem en una plàtera. Tallem les figues en quatre trossos i tallem el pernil a trossos llargs i en posem un tros a cada figa.

Amanim amb oli i vinagre al gust ben batut i després tirat per sobre.

espaguetis amb mongeta tendra

M'AGRADEN ELS MATRIMONIS DE CONVENIÈNCIA

Un descobriment de plat! El vaig veure en un programa a la tele. Es veu que és un plat comú a les llars milaneses. Als italians els encanta barrejar pasta amb verdures i aquí no en tenim massa costum. Jo ja us n'he donat forces exemples: macarrons amb espàrrecs i alls tendres, spaguettis amb esbergínia, tallarines amb carbassa, macarrons amb coliflor gratinats, macarrons amb carxofes, macarrons amb bledes ... m'encanten aquests matrimonis de conveniència, són molt sans. En aquest cas els espaguetis que vaig fer eren integrals, millor impossible. La manera de fer la recepta fa que al coure la pasta en la mateixa aigua que la verdura a més s'impregni del gust de la mongeta. Boníssim, proveu-ho.

INGREDIENTS:

100 g d'espaguetis (aproximadament, es tracta de posar menys pasta que normalment)

2  patates no gaire grans

200 g de mongeta tendra del cuquet

salsa pesto


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Mentres triem les mongetes, tallem les dues puntes i les deixem senceres. Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grans.

Quan l'aigua bulli hi tirem la verdura.

Mentre podem fer la salsa pesto. Posem tots els ingredients a la batedora i ho triturem.

Quan faci 15 minuts de la verdura hi tirem els espaguetis dins la mateixa aigua i ho deixem el temps que indica l'envàs.

Un cop cuits els espaguetis ja es pot escorrer tot. Si les patates s'han desfet una mica no passa res, queden fins i tot millor així.

Posem la pasta i verdura ja escorreguda en una plàtera i hi ho amanim amb la salsa pesto.

pastís de galetes

HAPY HAPY TO YOU

No, no m'he equivocat, aquesta era la versió que feiem a casa, això de birthday no entrava dins del nostre vocabulari. Quan anava de visita a Barcelona a veure la iaia ella ens feia aquest pastís, és una recepta familiar. En fi, avui us presento el pastís d'aniversari dels meus fills. És el que portaven a escola quan eren petits. I triomfava, eh! que el Pau va fer un sopar amb ex alumnes del cole i encara se'n recorden... Doncs dedicat a la Núria que segueix el bloc i estava esperant aquesta recepta, un petó.

INGREDIENTS:

5 cullerades soperes de nesquick o un café doble carregat  (segons si voleu fer una versió adulta)

1 paquet de galetes marbú dorada (són les que van millor)

1 got de llet

1 paquet de mantega

1 rajola de xocolata negra de nestlé postres per desfer

el que vulgueu per guarnir 

Traiem la mantega de la nevera. La necessiten tova per poder untar les galetes i que no es trenquin. Aquest és el truc principal.

Agafem un pot amb aigua i busquem una tassa que hi càpiga a dins o un altre pot més petit per poder fondre la xocolata. Tallem la rajola de xocolata a bocins. Posem el pot amb aigua al foc, i a dins la tassa amb la xocolata, una esquitxada d'aigua i una cullerada de mantega. Sense que l'aigua arribi a bullir anem remenant la xocolata fins que estigui completament desfeta. Reservem el pot amb la tassa a dins perquè es mantingui calenta però fora del foc.

Agafem un plat fondo ample i hi posem una mica de llet amb les cullerades de nesquick. S'hi voleu fer una versió més adulta hi podeu posar café només o café amb brandy o amb una mica de baileys.

Remenem bé la llet amb el nesquick i comencem mica en mica a sucar galeta a galeta. Si les deixeu totes en remull es desfan. La manera de sucar-les és ràpida, primer un costat i li donem la volta perquè es suqui l'altre i la traiem. 

Un cop sucada hi posem mantega per una cara. Suquem una altra galeta i tapem la part untada de mantega amb aquesta i untem l'última galeta amb mantega. En suquem una altre amb llet l'afegim a la tira que ens va quedant i li posem mantega. Així amb totes les galetes que vulgueu fer, anar formant com aquest braç de gitano.

Necessiteu una plàtera llarga per posar-ho. Un cop fet tot el braç, ens quedarà com un paquet de galetes però en mig de cada galeta hi haurem posat mantega.

Finalment es cobreix amb la xocolata fosa per tot arreu i es guarneix amb lacasitos, cagarrutes de xocolata o el que vulgueu.

Es posa a la nevera almenys una hora i a l'hora de tallar es fa al biaix, perquè el tall parteixi les galetes i ens quedi un plat on es veurà una ratlla de galeta i una altra de mantega succesivament. Si no m'heu entés heu de tallar en la direcció que vaig dibuixar amb la canya.

Ben fred, deliciós!!

rap al vapor amb all i oli de tomàquet

PEIX BULLIT

Ja sabem que el peix bullit fa malalt, però jo us demano que descobriu el peix al vapor. El rap per exemple queda molt bó al vapor, conserva tot el seu gust i la textura queda agradable. Si el feu amb patates i pastanaga amb un raig d'un bon oli ja n'hi haurà prou per assaborir-lo bé. Avui, però, li farem una salsa per acompanyar-lo i que ens quedi un plat menys de malalts.

INGREDIENTS:

2 talls gruixuts de rap

2 patates mitjanes

per l'allioli de tomàquet:

2 dents d'all

1 tomàquet madur petit

unes branques de julivert

 maionesa

Ja sabeu que per coure al vapor necessitem una vaporera. Són molt barates, la podeu veure en el lateral de la pàgina.

Agafem una paella petita i hi posem el tomàquet i una dent d'all gran sense pelar. Ho anirem tombant perquè es torri per tot arreu. Serà com si ho escalivéssim. Ho podeu fer amb flama aguantant amb unes pinces també.

Posem una cassola al foc que tingui una tapa que s'ajusti. Hem de comprobar que la vaporera se'ns hi adapta bé també.

Omplim la part de baix de la cassola d'aigua, el nivell serà fins que toqui el fons de la vaporera, no ens ha de sortir aigua per sobre però tampoc n'hi hem de posar poca. A dins de l'aigua hi posem una dent d'all i una branca de julivert, això donarà un cert aroma al vapor.

A sobre de la cistella del vapor hi posem les patates pelades i tallades a rodanxes primes. Volem que es cogui tot al mateix temps i la cocció del rap és molt ràpida. Ho posem al foc i quan bulli comptem uns 7 o 10 minuts i ja estarà cuit. Per saber-ho destapem i punxem les patates per veure si ja son toves i observem si la carn del rap ja s'ha desenganxat de l'espina.

Mentres fem una maionesa, amb un got no gaire gran d'oli.  Un cop feta hi posem l'all escalivat pelat i el tomàquet també pelat. Hi afegim un parell de branques de julivert ben esmicolades i ho passem tot plegat pel turmix. El resultat és com un allioli suau amb tomàquet. Proveu-la perquè és ideal per acompanyar peix, musclos, llagostins... 

pastís de crepes

UN PRIMER PLAT ORIGINAL

Pot semblar un plat pesat però no ho és gens. Si a dins hi posem alguns elements frescos ens quedarà força equilibrat. Jo us donaré alguns exemples d'ingredients però s'hi pot posar de tot: tonyina, pernil dolç o salat, salmó, llagostins, cranc, formatge, enciam, tomàquet, pastanaga, pabrot vermell, blat de moro, api ratllat...

Quina mala sort, no tenia electricitat i no vaig poder maionesa! Però vosaltres poseu-ne que queda molt més bó.

INGREDIENTS:

Per les crepes

Per farcir:

1 llauna de tonyina

1 llauna de blat de moro

1 pastanaga

2 ous durs

3 talls de pernil dolç

4 talls de formatge manxego ben prims

1 tomàquet

Per la maionesa


Preparem tots els ingredients del farciment, tallant-los ben prims els que s'hagin de tallar. La pastanaga la podem ratllar per exemple.

Fem una crepe i la posem sobre una plàtera rodona i a sobre hi posem el formatge. En fem una altra i a sobre hi posem pastanaga ratllada, una altra i a sobre pernil dolç, una altra i a sobre ou dur, una altra i a sobre talls de tomàquet, després tonyina i a l'últim blat de moro. És només un exemple de l'ordre, ho podeu fer com vulgueu.

 A sobre de tot hi posem una capa de maionesa i ho decorem.

carpaccio de carbassó

SER O NO SER

Un carbassó o és tendre o no ho és. Com ho podeu saber? Doncs el carbassó fresc i tendre està dur i te la pell brillant. Quan ja no és fresc la pell s'estova i es torna més mate. No us amoineu, la veterania és un grau, segur que amb el temps vosaltres fent una ullada a la parada ja veureu què val la pena comprar aquell dia. Per fer aquest plat necessitem carbassons ben tendres i ja s'estan acabant. Però encara en podreu trobar, tranquils.

INGREDIENTS.

1 carbassó petit

1 tros molt petit de parmesà (al vostre gust)

vinagreta de nous



Rentem bé els carbassons perquè no els pelarem. Els hem de tallar en rodanxes molt primes, estil carpacccio, per tant si tenim algun estri ens pot ser d'utilitat. Ja sabeu que jo us aconsello l' artilugi fantàstic , però també va bé un robot de cuina o a males paciència i un ganivet.

Un cop tallat el repartim bé per la plata i li ratllem el formatge per sobre, al nostre gust.

Fem la vinagreta de nous i amanim el carpaccio.