amanida de mongetes de colors

SOM TOSSUTS

En general som tossuts, i jo m'hi incloc, i ens obstinem a menjar tot l'any de tot. Crec que la natura és sàvia i ens ofereix en cada moment el que necessitem. Ara és el temps de la mongeta tendra, no a l'hivern. A l'hivern disposem d'altres verdures com bròquil, coliflor, espinacs… i precisament hem de buscar la manera de preparar-les que ens agradi més per poder-les gaudir. Una mania meva és la dels colors al plat i aquest trobo que resulta, tenim verd, vermell i un rosat molt bonic. El meu marit quan era petit deia que no volia menjar mongetes seques perquè se li enganxaven dalt del paladar. Espero que amb aquesta recepta això no us passi, les mongetes tendres ajuden a passar les seques molt millor, ja ho veureu. Dedico aquesta recepta a la Laia que no li agraden les mongetes seques. Voleu d'altres amanides amb mongetes? Mireu amanida de mongetes amb botifarra, amanida de mongetes seques amb escalivada o aquesta amb mongeta tendra: amanida de mongeta tendra amb blat de moro.

INGREDIENTS:

100 g de mongetes seques cuites

1 plat de mongeta tendra cuita (la podeu tenir cuita que us ha sobrat d'un altre àpat)

1 tros de pebrot del piquillo

1 tros petit de ceba tendra

1 cullerada de vinagre de vi

4 cullarades d'oli

1 llauna de tonyina petita

sal i pebre


Tallem molt petit, tot el que puguem, el pebrot del piquillo i la ceba. Ho posem en un bol amb l'oli, el vinagre i una mica de sal i pebre. Ho deixem una estona macerant perquè la ceba perdi una mica la fortor.

Preparem en una plàtera les mongetes, si les verdes estan a trossos massa grans les tallem una mica. Hi posem les mongetes seques i la tonyina esmicolada.

Remenem bé la salsa i la hi posem per sobre. Ho barregem tot plegat.

carbassó farcit d'arròs

FA GOIG

Quin goig fan a quests carbassons rodons petits! Quan en trobo els faig farcits perquè trobo que és la forma ideal de preparar-los. La seva forma fa de cassoleta i ens permet farcir-los del que vulguem. En aquest cas d'arròs. El resultat és un plat molt complert i fins i tot agradable per aquests dies de calor. No cal que us els mengeu acabats de sortir del forn! Si sou fans del carbassó proveu de fer també quiche de carbassó, fussilli amb carbassó i menta  o tallarines de carbassó i pastanaga al pesto.

INGREDIENTS:

4 carbassons rodons

1 tassa d'arròs llarg

1 ou

1 gra d'all

1/2 pot de tomàquet triturat

pa ratllat


Encenem el forn a 150º de dalt i de baix.

Comencem tallant el barret de dalt dels carbassons. Amb una cullereta buidem tota la part del mig del carbassó on hi ha les llavors. Deixem només una mica de polpa tot al voltant de la pell.

Posem els carbassons en una plàtera de forn amb sal per dins i els amanim amb oli. Penseu que els carbassons son bastant sosos, no sigueu escassos amb la sal.

Els deixem al forn durant uns 10 minuts, fins que els punxem tous.

Mentre posem un pot amb dues tasses d'aigua i una d'arròs al foc. Hi afegim sal i un cop comenci a bullir, tapem el pot i comptem quinze minuts. Passat aquest temps ja podem apagar, l'arròs ja serà cuit i s'haurà begut tota l'aigua.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli i hi posem l'all aixafat. Quan notem que l'oli s'ha impregnat de l'aroma de l'all, veureu que es nota l'olor, hi posem el tomàquet triturat i hi afegim una mica de sal i un pèl de sucre. Deixem la salsa fins que s'espessi bé i es torni més fosca.

Barregem l'arròs ben escorregut amb la salsa de tomàquet i l'ou batut amb sal i pebre.

Farcim els carbassons amb aquesta barreja i hi posem unes quantes cullerades de pa ratllat per sobre i un rajolí d'oli perquè ens faci una crosta amb el gratinador.

Ho tornem a posar al forn a 180º només encès de la part de dalt fins que ho veiem torrat.

pasta a la paisana amb verdura

DEBILITAT

Sabeu què demano a la gent quan van a Itàlia? Que em portin paquets de pasta eixuta, de les formes que aquí no se'n troba. Aquesta vegada em van portar una pasta tallada al bronze, que es veu que ja és el millor del millor. Hi ha fàbriques artesanes que fan una pasta boníssima, deu ser també el blat que utilitzen i tot plegat. Aquí d'aquesta gama tenim la Sanmartí que és força bona. El que més curiositat em fa però són les diferents formes que li donen allà a la pasta. En aquest cas eren anelles. Semblaven canalons tallats en anelles. En fi que és la meva debilitat, no m'hi puc resistir! Agafeu la idea d'aquesta recepta i poseu-hi la verdura que vulgueu i la pasta que trobeu aquí. És una recepta que pot servir per escombrar la nevera de la verdura que hi tingueu. Altres plats escombra? Doncs mireu saltat d'arròs amb verdura o verdura de colors.

INGREDIENTS:

1 pastanaga petita

1/4 d'albergínia (un tros)

1/4 de carbassó (un tros)

1/4 de pebrot verd i pebrot vermell (un tros de cada)

1 tassa de cafè de pèsols congelats

8 tomàquets cirerols

1 gra d'all

175 g de pasta tipus farfalle, fussilli o galets petits.

orenga

sal i oli


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan l'aigua bulli hi tirarem la pasta i la deixarem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Pelem la pastanaga. La tallem a quadrats petits.

Si l'albergínia i el carbassó tenen la pell llisa no cal pelar-los, si no és millor treure la pell.

Tallem l'albergínia, el carbassó i els pebrots a quadrats petits.

Posem una cassola al foc amb un raig d'oli generós. Hi posem el gra d'all aixafat perquè deixi anar el seu aroma.

Un cop l'oli està calent hi posem la verdura tallada petita per ordre. Primer la pastanaga, un parell de voltes i al cap d'un minut l'albergínia, el carbassó i els pebrots vermell i verd. Al cap de 5 minuts hi afegim els pèsols congelats i al cap de dos minuts els tomàquets cirerols, si són grandets els podem partir pel mig. Volem que es desfacin amb tot plegat. Ara hi posem un polsim d'orenga i sal.
Ho remenem i apaguem el foc.

Quan la pasta ja s'ha cuit hi posem un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i l'escorrem bé.

La posem a la cassola amb la verdura i hi donem un parell de voltes a tot plegat.

Si us hi agrada un punt picant hi podeu posar un bitxo a la cassola amb l'oli just quan hi poseu l'all.

bacallà amb pebrot

EL SECRET

El secret del bacallà és el dessalat. Si no es fa bé ens pot quedar un bacallà insuls o bé massa salat. El difícil es trobar-hi el punt just. Us explico les conclusions a les que he arribat en el meu "laboratori" de casa. Primer, abans de posar el bacallà en remull, el passem per aigua per retirar-li tota la sal que té per l'exterior. Després el posem en remull a raó de la proporció del mateix volum de bacallà i d'aigua. Si hi posem massa aigua correm el perill de dessalar-lo massa. Hem de fer quatre canvis d'aigua, un cada dotze hores, per un tall de bacallà de més o menys entre un cm i dos de gruix. Si el gruix execedeix aquests dos centímetres necessitarem fer-ne sis de canvis d'aigua. La bona notícia és que he descobert que compro el bacallà quan vull, el dessalo, sempre a la nevera, durant un parell de dies i quan el tinc dessalat el congelo i ja el tinc a punt per menjar, només n'he de descongelar tants talls com vulgui cuinar aquell dia. També podeu fer bacallà d'altres maneres "amb patates i allioli" o una esqueixada ben fresqueta per l'estiu.

INGREDIENTS:

2 talls de bacallà dessalat

1 pebrot

1 ceba

2 tomàquets

1 gra d'all

1 fulla de llorer



Tallem el pebrot a tires i pelem la ceba i la tallem a llunes, no cal que siguin molt primes.

Passem el bacallà per farina i el fregim en una paella amb un fons escàs d'oli.

Traiem el bacallà de la paella i en el mateix oli hi posem l'all aixafat, la fulla de llorer i les tires de pebrot i la ceba. Ho saltem, posant la verdura que toqui la paella a dalt sense parar, de tal manera que es facin tots els trossos de verdura per un igual.

Quan trobem la verdura tova hi afegim els tomàquets tallats en sis llunes cadascun.

Hi posem un pèl de sal i pebre i esperem que el tomàquet es cogui i es desfaci una mica per espesseir la salsa.

Hi tornem a posar el bacallà, hi donem un parell de voltes a tot plegat i apaguem el foc. Ràpid i boníssim.

pica pica d'estiu

EM CONFESSO

No sou dels que menjaríeu sempre de pica-pica? Doncs jo sí, ho confesso. M'agrada tastar moltes coses. Quan veig una carta interessant d'un restaurant ho triaria tot, ho voldria tastar tot. Quan la teva parella t'acompanya en això és fantàstic, un demana una cosa i l'altre una altra i així pots tastar més d'un plat. Per tant em declaro fan dels pica-pica, més que d'un plat ple del mateix. I no em direu que no fa goig un a taula de pica-pica…

INGREDIENTS: (per a 4 persones)

1 pinya

100 g de pernil serrà tot en un tall gruixut

16 tomàquets cirerols

16 seitons en vinagre

8 olives farcides

8 nius petits de pasta de full

2 talls de formatge de cabra

8 cullerades de postres de sobrassada

8 cullerades de cafè de llet condensada

8 cullerades de cafè de mel

2 talls gruixuts de pernil dolç

1 terrina de filadelfia amb formatge blau

8 prunes seques

pals per fer broquetes



Rotllets de pernil dolç

Agafem el tall de pernil dolç i hi posem en una punta un parell de cullerades de formatge d'untar amb gust de formatge blau. El repartim bé i a sobre, que quedin enfonsades hi posem quatre prunes. Emboliquem el tall de pernil dolç i el cobrim tot de paper d'alumini per posar-lo 20 minuts al congelador. Després el traiem i tallem el canaló de pernil a rodanxes amb un ganivet de serra. Es punxen les rodanxes en una broqueta llarga perquè queda més vistós.

Broquetes de pernil i pinya

Obrim la pinya pel mig i buideu-ne l'interior amb un ganivet curt i amb punta. Volem que ens quedi tota la pell sencera per poder-hi punxar les broquetes. La podeu obrir tant al llarg com pel mig, de totes dues maneres va bé. Mireu la presentació de la fotografia, en un pica-pica la presentació és important.

Tallem el pernil i la pinya a daus i enfilem en les broquetes un tall de pernil i un de pinya.

Si us agrada el meló podeu fer el mateix amb meló.

Broquetes de cirerols i seitons

Escorrem bé els seitons de l'oli. Rentem bé els tomàquets cirerols.

Posem un seitó al voltant del cirerol i l'enfilem en una broqueta, agafant al mateix temps el seitó i el tomàquet per u  costat i també quan surti la punta del tomàquet tornem a punxar el seitó. En posem dos per broqueta i ho acabem amb una oliva farcida.

Nius de sobrassada

Posem una cullerada de cafè de llet condensada al fons de cada niu. A sobre hi posem la cullerada de postres de sobrassada i damunt una cullerada de cafè de mel i ho tapem amb un tros de formatge de cabra. Podem tallar cada tall de formatge de cabra en quatre trossos i així en tindrem vuit. Ho posem al forn a 120º només perquè es desfaci una mica el formatge de cabra i es barregin tots els gustos. Amb 5 o 10 minuts màxim en tindrem prou.

canaló cruixent de confit d'ànec

TROBADA DE BLOGUERES

La Trini Gilbert ens va fer una trobada de blogueres pel Diari Ara. Érem tres: l'Eva del bloc Eva cuinera, la Nuni Soto de Cuinetes i jo.

Cadascuna va fer un plat i després ans ho vam menjar plegades. L'Eva va fer un cup cake de mojito que estava espectacular. Se'l va inventar per portar a les festes i te molt d'èxit. I la Nuni va cuinar aquests canalons boníssims de confit d'ànec. Ja li vaig dir que posaria la recepta al bloc perquè m'havia agradat moltíssim.

El podeu servir com a primer plat o en un bufet, com per picar sucat amb la salsa.

INGREDIENTS: (per a 8 canalons)

1 pastanaga gran

1 porro

1 ceba petita

6 alls tendres

1/2 pot de melmelada de tomàquet, també podria ser de gerds

3 cullerades de postres de mostassa ancienne

1 confit d'ànec

50 g de micuit

6 fulls de pasta filo



Encenem el forn a 180 º per escalfar-lo, la part de dalt i de baix.

Posem el confit d'ànec sense obrir al bany maria perquè es desfaci el seu greix. Traiem el greix fet líquid i el guardem en una tassa.

En una paella fregim les verdures ratllades amb oli i tres cullerades de greix de l'ànec. Hi posem sal i pebre.

Traiem els ossos i la pell del confit d'ànec i l'esmicolem.

Afegim l'ànec a la paella i ho deixem tot plegat 10 minuts més a foc baix.

Preparem les fulles de pasta filo que necessitem una sobre l'altra.

Un cop preparat el farciment posem un parell de cullerades al mig de la fulla, en una punta. Hi posem tres trossets de micuit i els tanquem. Per fer-ho dobleguem els costats cap endins, de manera que el farcit ens quedi tancat i anem enrotllant fins al final.

Deixem només encès ara el gratinador del forn i hi posem els canalons fins que quedin dauradets de sobre. Amb uns 10 minuts com a molt en tindrem prou.

En un bol barregem la melmelada de tomàquet amb les cullerades de mostassa ancienne, que quedi ben barrejat i posem aquesta salsa pel damunt del canaló.

amanida de cabdells amb pipes

BEN FRESQUET

Ja podem començar amb els plats fresquets, fins ara no gosàvem, però ara ja és una altra cosa. En les amanides podeu posar a prova la vostra creativitat. No hi poseu de tot, i sempre el mateix. Aneu variant.       A part dels vegetals, penseu en; un aliment més fort de gust, com pot ser la tonyina, el formatge o el pernil, alguna cosa cruixent com ceba fregida, fruits secs o llavors de pipes o de sèsam i fins i tot alguna cosa dolça com codony, el blat de moro o una vinagreta dolça i finalment també hi podeu posar algun gust àcid com la fruita o el tomàquet.

INGREDIENTS:

4 cabdells

1 llauna de blat de moro

1 llauna de tonyina

2 cullerades de sopa de pipes de girasol pelades i de pipes de carbassa

oli i vinagre de mòdena



Tallem els cabdells cadascun en quatre parts.

Els posem en una plàtera i a sobre hi posem la tonyina esmicolada, el blat de moro i les pipes.

Ho amanim tot plegat amb una salsa feta amb tres quartes parts d'oli i una de vinagre. Ho barregem bé i finalment ho tirem per sobre de tot.

farcellets de gerds amb mascarpone

APROFITEM

Ara es troben gerds a bon preu. A més ja sabeu que els podeu congelar per tenir-ne sempre a punt. Es descongelen amb molt poc temps, uns deu minuts, i ja els podeu utilitzar per decorar un gelat, un plat de fruita, per fer un coulis o per fer-ne unes postres. Boníssims! Altres postres amb gerds: sopa de gerds amb gelat de llimona, braç de gitano de gerds i xocolata o milfulls de xocolata i gerds.

INGREDIENTS:

1 tarrina de gerds

2 cullerades de postres de sucre curulles

1 cullerada sopera de mantega

1/2 llimona

pebre de cinc colors

5 làmines de pasta filo

6 cullerades soperes de mascarpone

sucre llustre


Encenem el forn només de baix a 200º.

Posem la mantega en una paella al foc. De seguida hi afegim els gerds i els sucre. Hi posem el suc de mitja llimona i ho deixem una mica fins que es desfan els gerds un pél i comencen a fer com un xarop. Hi afegim pebre de 5 color i apaguem el foc.

Posem una mica de manetga en un pot al foc o al microones, just perquè es desfaci per poder pinatr les làmines de pasta filo.

Agafem el paquet de pasta filo i en separem 5 làmines. Seguidament tronem a tapar hermétic el paquet i el guardem de nou a la nevera. La pasta filo s'asseca amb molta facilitat si no està ben tapada.

Posem les làmines en un lloc pla, d'una en una i la pintem de mantega. En posem una, hi posem mantega i en posem una altra a sobre.

Tallem les làmines de pasta filo en sis troços, queden uns quadrats.

Barregem el mascarpones amb la barreja dels gerds. En posem una cullerada ben plena a sobre de cada quadrat. Ho tanquem com un farcell

Posem els farcellets al forn fins que els veiem daurats.

Espolsar sucre llustre per sobre quan surtin del forn encara calents.

espaguetis amb espàrrecs

PER CADA DIA

No tens temps? Tens 10 minuts? Doncs et pots fer aquest dinar. És el plat ideal per arribar a casa amb poc temps i poder dinar en condicions.

Mentre l'aigua bull i hi posem la pasta, podem fer la resta, i amb màxim 15 minuts podem dinar. De segon qualsevol carn a la planxa, que avui no és diumenge, no us passeu, eh?

INGREDIENTS:

1 manat d'espàrrecs

2 dents d'all

2 talls de pernil

formatge curat de cabra



Posem una olla al foc amb aigua abunfant i sal. Quan bulli hi tirem els espaguetis i els deixem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Triem els espàrrecs. Els dobleguem fins que es trenquen, aprofitem la part de les puntes, l'altre la dessestimem.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli. Hi posem un all aixafat perquè ens deixi el seu aroma a l'oli. Tallem els espàrrecs a trossos no gaire grossos i els saltem fins que els trobem tous.

Treure la paella del foc i afegir el pernil tallat a trossos petits. Només volem que s'escalfi, però no cal cour'el, sobretot perquè si no el pernil es torna dur.

Un cop la pasta cuita li tirem aigua freda per parar l'ebullició i l'escorrem bé.

Barregem els espàrrecs i tot l'oli de la paella amb la pasta i servim la pasta ben calenta amb encenalls de formatge de cabra per sobre.