crema de llenties turca

CÒMPLICES

La Laia, la meva filla, és una de les meves còmplices del bloc. Es pot dir que ha heredat de mi la curiositat de fer receptes que proves en restaurants o cases i que després intentes reproduir. És el que jo en dic cuinar d'oïda, comparant-ho amb el que fem amb la música. Quan algú toca d'oïda vol dir que no te una partitura davant, el que fa és recordar el que ha sentit i intenta interpretar el mateix. Doncs cuinar d'oïda, com jo en dic, és el mateix: tastes una cosa i intentes reproduir la recepta sense tenir-la escrita. Doncs això és el que fa la Laia. Aquesta recepta me la va dir ella després d'anar a Turquia. La veritat és que fa molts dies que no poso sopes perquè aquest any encara no hem tingut hivern, però com que diuen que ara s'acosta... Si voleu menjar altres sopes amb verdures o llegums o amb les dues coses alhora proveu: escudella barrejada, escudella barrejada vegetal, sopa ràpida, crema de cigrons, crema de llenties o llenties a l'estil hindú.

Atenció al bol de la foto, un magnífic bol de ceràmica que em va fer La ceràmica de l'Anna.

INGREDIENTS:

1 tassa de llenties vermelles

1/2 tassa d'arròs

1/2 litre de caldo vegetal (podeu aprofitar qualsevol caldo de bullir verdura)

1 ceba petita

1 pastanaga

1 patata molt petita

1 gra d'all petit

1 fulla de llorer

1 cullerada petita de cúrcuma

1 cullerada petita de pebre vermell dolç

1/2 cullerada petita de comí

1 llimona

oli


Pelem la patata, la ceba i la pastanaga. Ho tallem a trossos no gaire grossos però desiguals, no cal que estiguin molt ben fets que després ho hem de bullir i triturar tot.

El tomàquet el podem rentar bé i posar sense pelar a trossos.

En una olla hi posem un fons d'oli i hi afegim, la ceba, la pastanga, el tomàquet i l'all tot a sofregir. Al cap d'una estona, quan es comencin a estovar, hi afegim la fulla de llorer, les espècies i la patata.

Hi posem el brou i quan bulli hi tirem l'arròs i les llenties. Ho deixem bullir 25 minuts i ho triturem tot plegat excepte la fulla de llorer. Busqueu-la bé perquè el llorer no es tritura i el trobaríeu quan mengéssiu la sopa.

Quan serviu la sopa hi poseu mitja llimona al plat perquè cadascú es pugui escórrer una mica de suc de llimona que li donarà més intensitat als gustos, no patiu que no quedarà àcid.