mandonguilles a la jardinera

UNA RECEPTA TÍPICA

Avui una recepta de les familiars de tota la vida. Trobo que és molt adequada pel tuper, porta verdures, llegum i proteïnes. Sí, sí, no ho oblidem, encara que els pèsols siguin verds son proteïnes. Jo us dono la meva versió i us ensenyaré com fer mandonguilles vosaltres mateixos. Un dia en podeu fer en quantitat si voleu i tenir-les congelades crues i després a mida que les vulgueu cuinar les podeu treure del congelador. Quan les feu tingueu en compte de congelar-les en un tuper rígid perquè conservin la forma. Un cop congelades ja les podeu guardar en una bossa de plàstic que ja no es poden deformar. Si heu trobat unes mandonguilles de confiança a la carnisseria, no de les d'obrador industrial, també les podeu utilitzar. A mi normalment les que ja estan fetes no m'agraden perquè les trobo massa salades i jo tendeixo a posar poca sal als meus plats. També podeu fer d'altres mandonguilles: mandonguilles de carn i vegetals, mandonguilles amb samfaina, sípia amb mandonguilles, fusilli amb mandonguilles, fricandó de vedella amb mandonguilles i bolets o sopa de ceba amb mandonguilles i ben aviat en posaré de peix! 

INGREDIENTS:

150 g de carn picada de porc

150 g de carn picada de vedella

1 ou

3 llesques de pa remullades amb llet

1 gra d'all molt petit

1 ramet petit de julivert

pa ratllat

5 cullerades de farina

200 g de pèsols

1 pastanaga grossa

1 patata  grossa

1 ceba petita

4 cullerades de tomàquet triturat

1 raig de vi blanc

oli

sal

Per fer les mandonguilles posem en un bol la carn picada de porc i vedella, les llesques de pa remulledas en llet i escorregudes (si hi ha algun tros de crosta que quedi dur no li posem), l'all i el julivert trinxats ben petits, l'ou i una mica de sal i pebre. Amb una forquilla ho xafem tot plegat fins que quedi ben barrejat. Hi afegim una mica de pa ratllat finsq eu veiem que queda la massa de carn compacte. Agafem una cullerada de carn picada i en fem una mandonguilla, amb la mida de la cullera ens quedaran totes iguals de tamany. Un cop arrodonides les mandonguilles les passem per farina.

Pelem la patata i la pastanaga i ho tallem a daus de mida mitjana.

Pelem la ceba i la tallem a trossets petits.

En una cassola hi posem un raig d'oli que cobreixi be el fons i hi fem les mandonguilles tombant-les de tot arreu perquè s'enrosseixin bé. En el mateix oli hi posem els daus de patates, hi fem un parell de tombs que es fregeixin una mica. Reservem tan les mandonguilles com les patates.

En el mateix oli hi posem ara la ceba fins que quedi transparent. Hi posem les pastanagues a daus i les saltem per l'oli. Hi afegim les cullerades de tomàquet triturat, una mica de sal i sucre. Deixem que el tomàquet es cogui una mica i hi afegim de nou les patates i les mandonguilles. Si voleu també hi podeu afegir rovellons a trossos. Hi tirem el raig de vi blanc i deixem que es redueixi. Un cop el vi s'ha reduit ho cobrim amb aigua o brou si en teniu. Que quedi gairebé cobert del tot, sense sobrepassar.

Deixem la cassola a foc mitjà 15 minuts i aleshores hi afegim els pèsols i ho deixem 15 minuts més.

tomàquets de pera farcits de mozzarella

ENTREPANS

De fet això no està entre dues llesques de pa, està sobre d'una llesca de pa, però ho considerarem entrepà si us sembla. El tomàquet de pera és una varietat que ens anirà molt bé per fer aquesta recepta. Son més dolços i tenen una capa gruixuda de carn tocant la pell. Ens pot servir de sopar o d'esmorzar de diumenge. Animeu-vos a provar-ho. Si voleu teniu altres entrepans que serveixen de sopar o esmorzar potent: entrepà de llom, entrepà d'ou i escalivada, entrepà de salmó, entrepà d'alvocat o entrepà mallorquí.

INGREDIENTS:

2 llesques de pa

3 tomàquets de pera

1 mozzarella

6 fulles d'alfàbrega

6 olives negres d'Aragó

6 cullerades de cafè d'olivada

1 gra d'all

romaní o farigola seca

oli



Encendre el forn a 200º.

Partim els tomàquets de pera per la meitat en el sentit llarg del tomàquet. Els buidem de dins amb una cullera, els traiem les llavors. Un cop buits a dins hi posem 1 fulla d'alfàbrega, la cullerada petita d'olivada, un tros gruixut de mozzarella i damunt una oliva i un raig d'oli.

Tallem l'all per la meitat i untem les llesques de pa amb l'all, com si fessim pa amb tomàquet, rascant-lo contra la molla. Hi posem romaní o farigola trinxat i un rajolí d'oli.

Hi posem tres meitats de tomàquet sobre de cada llesca i les posem al forn a 200 º uns 7 minuts fins que veiem la mozzarella una mica torrada.

quiche de carbassa

TOTA LA VIDA

Tinc una tieta que sempre diu "tota la vida s'ha fet així" i a mi no m'agrada gens aquesta frase. Precisament la vida té gràcia i sentit perquè sempre pots aprendre coses, sempre pots provar coses, millorar coses. És per això que com que havia sentit que es podia coure la carbassa dins el forn sense pelar, ho vaig voler provar. Nois s'ha de provar tot, i d'això se n'aprén. Feu experiments, atenció no useu substàncies estranyes si us plau, però proveu noves combinacions d'ingredients i noves maneres de fer les coses, visca la novetat! Us dono més receptes amb carbassa per veure com ho decidiu fer, atreviu-vos! Carbassa gratinada, tallarines amb carbassa, flam de carbassa amb salsa gorgonzola, farcell de pasta filo de carbassa, rissotto de carbassa i ceps o crema de pastanaga i carbassa.

INGREDIENTS:

1 carbassa de 3/4 de quilo aproximadament

1 làmina de pasta brisa

50 g de formatge manxego

3 ous

sàlvia (en trobareu a les herboristeries)

oli, sal i pebre


Encenem el forn al màxim.

Tallem la carbassa en quatre trossos i li traiem totes les llavors i els filaments del mig. Els posem en una plàtera de forn amanits amb sal, pebre i oli. Ho entrem al forn a 200º de temperatura i ho deixem fins que la carbassa es punxi tova. Necessitarem 30 o 35 minuts. L'avantatge és que ho deixem allà i mentrestant podem fer altres coses.

Tallem el formatge manxego a daus molt petits.

Batem els ous amb sal, pebre i sàlvia. La sàlvia seca la podreu trobar a les herboristeries i la podeu passar per la picadora per fer-la ben esmicolada i amanir els vostres plats.

Preparem la pasta brisa, la traiem de la nevera perquè s'atemperi, amb 5 minuts en tindrem prou.

Preparem una plàtera rodona de forn, si la massa de pasta brisa ja ve amb paper vegetal el podem aprofitar per cobrir la safata i que després es desemmotlli amb facilitat.

Posem la pasta brisa dins el motlle i la cobrim amb paper d'alumini. La posem al forn durant 10 minuts per coure una mica la massa sola.

Traiem la carbassa del forn un cop estigui ben cuita, ho fem amb una cullera, anem passant la cullera repelant la pell. Trossegem la polpa de la carbassa per poder-la repartir bé.

Un cop tret el motlle del forn li traiem el paper d'alumini i farcim la quiche. Hi repartim la carbassa i els daus de formatge manxego i ho tapem amb els ous batuts.

Tornem a posar la quiche al forn durant 20 minuts, fins que veiem que l'ou ha quallat.

pastes de mató

NECESSITAT OBLIGA

Ja us he comentat alguna vegada que quan compres pasta filo, segons perquè ho necessites o per quants n'has de fer, el normal és que no ho gastis tot d'una vegada. Aleshores et queda el paquet de pasta filo ja començat i no pots trigar a fer-lo servir perquè es resseca molt. ës en aquests dies que la teva creativitat augmentar. Què en podria fer? Doncs per exemple aquestes postres estupendes. De la mateixa manera que hem fet els trinagles dolços, penseu que també els podem fer amb ingredients salats: tomàquet i formatge, botifarra negra i poma, carbassó i foie, ceba i salmó... hi ha mil combinacions. Podeu fer moltes més coses amb pasta fillo tan dolces com salades, aquí us en deixo unes quantes idees: farcell de pasta filo amb carbassa, clavells de pasta filo i pernil, pastís de pasta filo amb prunes, paquets de pasta filo amb formatge de cabra, pastís de pasta filo amb espinacs, farcellets de mascarpone i gerds o caneló cruixent de confit d'ànec.

INGREDIENTS:

2 fulls de pasta filo

2 cullerades de ricota o mató

ratlladura de mitja llimona

farigola en pols o fresca

mantega

mel



Desfer un parell de cullerades de mantega en un cassó a foc molt baix. Només volem desfer la mantega, no que bulli i es cremi.

Barrejar el mató amb ratlladura de llimona i les fulles de farigola ben esmicolades.

Estendre el full de pasta filo i untar-lo en mantega. Dobleguem la pasta filo tres vegades de manera que ens quedi una tira llarga i estreta.

En un cantó de la tira hi posem una cullerada del farcit de mató.

Ara anem doblegant una punta en un sentit i en un altre formant triangles fins arribar al final del full. Untem cada cop amb mantega sobre el triangle.

Fem el mateix amb l'altre full de pasta filo. Un cop formats els dos triangles els posem al forn amb la placa posada més aviat del mig cap a dalt i encenem el forn només de baix. Els deixem al forn fins que els veiem daurats, amb uns deu minuts n'hi haurà prou.

Quan els traiem els amanim amb un rajolí de mel per tot arreu. Si ho prefereiu els podeu espolsar amb sucre llustre enlloc de mel.

crema de llenties turca

CÒMPLICES

La Laia, la meva filla, és una de les meves còmplices del bloc. Es pot dir que ha heredat de mi la curiositat de fer receptes que proves en restaurants o cases i que després intentes reproduir. És el que jo en dic cuinar d'oïda, comparant-ho amb el que fem amb la música. Quan algú toca d'oïda vol dir que no te una partitura davant, el que fa és recordar el que ha sentit i intenta interpretar el mateix. Doncs cuinar d'oïda, com jo en dic, és el mateix: tastes una cosa i intentes reproduir la recepta sense tenir-la escrita. Doncs això és el que fa la Laia. Aquesta recepta me la va dir ella després d'anar a Turquia. La veritat és que fa molts dies que no poso sopes perquè aquest any encara no hem tingut hivern, però com que diuen que ara s'acosta... Si voleu menjar altres sopes amb verdures o llegums o amb les dues coses alhora proveu: escudella barrejada, escudella barrejada vegetal, sopa ràpida, crema de cigrons, crema de llenties o llenties a l'estil hindú.

Atenció al bol de la foto, un magnífic bol de ceràmica que em va fer La ceràmica de l'Anna.

INGREDIENTS:

1 tassa de llenties vermelles

1/2 tassa d'arròs

1/2 litre de caldo vegetal (podeu aprofitar qualsevol caldo de bullir verdura)

1 ceba petita

1 pastanaga

1 patata molt petita

1 gra d'all petit

1 fulla de llorer

1 cullerada petita de cúrcuma

1 cullerada petita de pebre vermell dolç

1/2 cullerada petita de comí

1 llimona

oli


Pelem la patata, la ceba i la pastanaga. Ho tallem a trossos no gaire grossos però desiguals, no cal que estiguin molt ben fets que després ho hem de bullir i triturar tot.

El tomàquet el podem rentar bé i posar sense pelar a trossos.

En una olla hi posem un fons d'oli i hi afegim, la ceba, la pastanga, el tomàquet i l'all tot a sofregir. Al cap d'una estona, quan es comencin a estovar, hi afegim la fulla de llorer, les espècies i la patata.

Hi posem el brou i quan bulli hi tirem l'arròs i les llenties. Ho deixem bullir 25 minuts i ho triturem tot plegat excepte la fulla de llorer. Busqueu-la bé perquè el llorer no es tritura i el trobaríeu quan mengéssiu la sopa.

Quan serviu la sopa hi poseu mitja llimona al plat perquè cadascú es pugui escórrer una mica de suc de llimona que li donarà més intensitat als gustos, no patiu que no quedarà àcid.

xató

ENCARA HI SOU A TEMPS

Mentre sigui el temps de l'escarola podeu fer xató. Us poso la recepta familiar. Per cert he vist i sentit que en la descripció que es fa del xató es diu que porta tonyina en oli, de la de llauna i això no és així. El xató porta bacallà i tonyina sí, però de la seca i salada, moixama es diu. Jo la poso en remull mentre preparo el xató perquè no sigui tan forta de gust i així li trec una mica la sal. Feu servir bacallà del morro a talls, i després l'esqueixeu. No escatimeu en els productes que son la base del plat.

També haurem de fer la salsa de xató que és diferent al romesco o a la salsa dels calçots.  Us he de dir que cada casa te els seus trucs, com sempre passa en una recepta tradicional. Precisament l'altre dia em van dir que en una casa hi posaven les ametlles i avellanes crues, cosa que a casa no hem fet mai. Però no ho discutiré mai, cada casa té la seva recepta. A vilanova fem tot l'àpat sencer, la xatonada el dijous gras: xató, truites de segon i per postres merenga i coca de llardons. Bon profit!

INGREDIENTS:

1 escarola de cabell d'àngel (és més fina, blanca i tendra)

2 talls de bacallà de morro ja dessalats

4 anxoves

50 g de moixama

2 raves

1 grapat d'olives arbequines

per la salsa del xató:

15 ametlles torrades

15 avellanes torrades

1 cullerada de polpa de nyora

1 molla de pa xopada en vinagre

1 gra d'all

1 tassa petita d'oli

1 pessic de sal



Fem la moixama a talls prims i la posem en un bol d'aigua. Li canviem un parell de vegades l'aigua perquè deixi anar una mica el gust tan salat.

Rentem bé l'escarola i l'escorrem a consciència, no volem que l'amanida ens quedi aigualida.

Esqueixem els talls de bacallà, li traiem la pell i amb els mateixos dits l'estripem fent-ne miques, no gaire petites.

Rentem els raves i els pelem.

Preparem la salsa posant tots els ingredients dins un pot de túrmix i batem bé. La molla de pa ha de ser com de tres llesques de pa de barra de quart. Un cop feta si veiem que ha quedat molt espessa li podem afegir una mica d'oli i compensar amb una mica de sal i vinagre. Si fos al contrari li posariem alguna ametlla o avellana més i també compensariem una mica en tastar-la de vinagre o sal si fes falta. La salsa del xató és una salsa més forta que el romesco s'hi ha de notar tan el gust de vinagre com el gust de l'all. Fixeu-vos que l'all no l'escalivem i que no porta tomàquet, aquestes son les principals diferències amb el romesco o la salsa dels calçots.

Un cop tot a punt preparem el plat. Posem a sota l'escarola amanida amb oli i per damunt i els costats hi repartim el bacallà, les anxoves, les olives, el rave i la moixama. Després hi posem un parell de cullerades de salsa.

Com que la salsa és força difícil de barrejar, també podeu barrejar-la primer amb l'escarola i després muntar el plat amb tots els ingredients per sobre.

truita amb pèsols

QUAN TOCA

Dijous gras a Vilanova és quan toca menjar-nos el xató, és el dia més típic per fer-lo. El xató és un plat que ja s'ha fet popular en molts restaurants fins i tot de fora de Vilanova però la xatonada és més complerta. Es tracta d'un àpat d'un primer plat d'una amanida de xató i un segon plat format per porcions de truites diferents: de botifarra d'ou, de mongetes, de carxofes, de patata i ceba, d'alls tendres... I per postre una merenga que en aquest dia s'estampava contra la cara en el moment de ser menjada, per això encara es fa la merengada pels carrers. O sigui que el dijous a la tarda no us aventureu a passaejar per Vilanova o us poden estampar una merenga a la cara. Avui poso una altra truita al bloc per la xatonada, per qui vulgui variar. Aquí trobareu més truites per dijous gras.

INGREDIENTS:


150 g de pèsols

3 ous grossos

10 fulles d'alfàbrega

formatge serrat



Posem un pot al foc amb aigua i sal fins que bulli. Hi tirem una cullaredeta de sucre i hi bullim els pèsols 5 minuts, no més. Com més bullim els pèsols més durs queden, per tant no ens hem de passar amb la cocció.

Batem els ous amb una mica de sal i pebre i les fulles d'alfàbrega trinxades ben petites.

Posem un rajolí d'oli en una paella petita. Hi posem els pèsols i seguidament els ous i quallem els ous per fer la truita.

Un cop tenim la truita feta hi ratllem el formatge per sobre que es desfaci una mica amb l'escalfor de la truita.

calamars a la grega

EDUCANT

Hi ha gustos que eduquen el nostre paladar. No ens n'adonem però els plats tradicionals porten sempre els mateixos ingredients i el nostre paladar s'ha acsotumat a aquests gustos. És per això que quan tastem cuines d'altres països tenim uns moments de desconcerrt dins la nostra boca, intentant de descobrir aquell gust que no ens és familiart. Aquesta recepta porta un sofregit de ceba i tomàquet que sembla que sigui molt semblant a la nostra cuina però hi ha un ingredient que fa que ens sigui exòtica. Aquest ingredient és el fonoll i l'anet. Em va agradar tastar aquesta recepta a Grècia i allà mateix em vaig apuntar el que em semblava que portava per després reproduir-ho a casa. Espero que us agradi tan com a mi. 

INGREDIENTS:

2 calamars de mida mitjana tallats a rodanxes gruixudes

1 ceba

1 gra d'all

1 cullerada de boletes de pebre

2 tomàquets petits de branca

1 bulb de fonoll

1/2 manat d'espinacs

2 branques d'anet

oli i sal




Pelem la ceba i la tallem a llunes primes.

Traiem les fulles exteriors del bulb de fonoll, normalment no son tendres. Tallem la resta a tires fines.

Triem les fulles d'espinacs, mirem de treure les que siguin trencades i les tiges també. Les posem en remull perquè s'esbandeixin bé de la terra que porten. Podem canviar l'aigua un parell de vegades perquè no hi quedi gens de terra.

Netegem els tomàquets i els tallem en 6 trossos cadascun.

Posem una cassola al foc amb un raig d'oli al fons, que cobreixi just el fons. Xafem un gra d'all i el posem dins la cassola junt amb les boles de pebre perquè l'oli agafi un bon aroma. Hi posem la ceba i el fonoll i ho deixem saltar fins que s'estovi una mica. Un cop ho veiem tou hi podem afegir els tomàquets. Ho deixem fins que el tomàquet es cou una mica i es desfà.

Aleshores hi posem els calamars, hi fem un parell de tombs i hi afegim les fulles d'espinacs escorregudes. Remenem els espinacs perquè passin per l'oli i es tornin tous i posem les branques d'anet tallades en dos trossos i tapem la cassola. Deixem el foc mitjà-baix i ho deixem fer tapat 10 minuts.