conill escabetxat

ESCABETX, MMMM!

Soc fan dels escabetxos, m'agraden molt. L'altre dia vaig escabetxar verat i el vaig posar sobre d'una amanida, va quedar boníssim. El sistema sempre és el mateix. Estofar una mica les verdures amb oli i afegir-hi després el vinagre. Deixar-ho reduir una mica i sobretot deixar-ho reposar. Tot es posa a lloc i es quan s'escabetxa realment. De fet és com si ho marinessim amb una cocció prèvia. En fi si us agraden els escabetxos us proposo aquestes receptes: sardines escabetxades, braç de gitano de patates, ous a la xuqui-xuqui o amanida de pasta amb llaunes. 

Avui farem un escabetx de conill, feu-ne quantitat, penseu que la carn escabetxada freda és la mar de bona i per posar en una carmanyola, mmmm! delicatessen!

INGREDIENTS:

1 conill a trossos

1 carbassó

1 pastanaga

1 porro

1 ceba

2 fulles de llorer

2 cullerades petites de boletes de pebre negre

2 cullerades petites de pebre vermell

6 grans d'all

2 gots d'oli

1/2 tassa de vinagre de vi negre

sal i pebre

Rentem bé el carbassó i el tallem a rodanxes gruixudes.

Pelem la pastanaga i la tallem doble també.

Rentem bé el porro, li fem un tall de dalt fins al mig per poder obrir les fulles, passar-hi un bon raig d'aigua per dins i netejar-lo de la terra que pugui dur.

Tallem el porro a rodanxes gruixudes també.

Pelem la ceba i la tallem a llunes grosses.

Les verdures ens quedaran una mica al dente en aquesta cocció, és el que ens interessa, per això les tallem un pél gruixudes.

Salpebrem els talls de conill i els enrossim amb una mica d'oli en una cassola. Retirem els talls en un plat i els guardem fins al final.

Afegim ara dos gots d'oli a la cassola on hem fet enrossir el conill. Hi posem també les fulles de llorer, les cullerades de boletes de pebre i els alls una mica xafats. I un cop l'oli agafi una mica de temperatura totes les verdures. Primer hi tindrem el foc ben alt perquè les verdures no refredin l'oli, un cop l'oli s'ha escalfat ho mantenim a foc mitjà, que vagi fent tapat. Un cop les verdures han perdut una mica la seva duresa, jo crec que com a molt uns set minuts necessitaran, hi posem les cullerades de pebre vermell i al cap d'uns segons el vinagre. Si voleu saber com estan les verdures les podeu punxar amb una forquilla, punxeu al pastanaga o el carbassó que és el que costa més de coure.

Tornem a posar els talls de conill a la cassola i deixem que tot plegat es faci amb el vinagre i que evapori una mica l'alcohol. Ho deixarem fer uns 20 minuts a foc mitjà-fort i destapat.

Apaguem el foc i ho deixem descansar. Si us ho voleu menjar el mateix dia penseu que almenys ha de reposar una horeta.

patates confitades amb ceps

EL NOM

Hi ha plats que el nom ja ho diu tot i que a més t'agafen moltes ganes de provar-ho. Promet, no? aquesta combinació? Doncs no us decebrà. Fa molt de temps que tenia ganes de provar de confitar ceps i he pensat que d'aquesta manera quedarien bons. Ara començareu a trobar bolets a les botigues. Atreviu-vos a provar de fer plats amb bolets. Podeu provar de fer: croquetes de ceps, patates farcides de rovellons, tempura de camagrocs o fricandó amb rossinyols.

INGREDIENTS:

2 patates grosses

2 ceps grossos

4 talls de pernil ibèric

porradell

oli

sal i pebre



Per netejar els ceps agafem un pinzell i els traiem tota la terra amb compte. Si encara n'hi queda us humitegeu un dit i aneu traient la terra amb compte. No poseu mai els bolets sota un raig d'aigua per netejar-los. Tingueu en compte, però, que s'han de netejar bé, és molt desagradable notar-hi terra quan te'ls menges.

Laminem els ceps prims.

Pelem les patates i les tallem a làmines de mig centímetre.

Posem un pot fondo amb oli i anem posant una cap de patates i al damunt una de ceps. Repetim fins esgotar les làmines tallades.

Posem el pot al foc i veureu que tot es posa a lloc. En aquest moment també podeu posar les làmines de patates que cobreixin les parets. Les traieu de sobre i le poseu per les parets, així no necessitareu tant d'oli. Sobretot ha de quedar tot cobert d'oli. Un cop l'oli s'hagi escalfat força abaixarem el foc al mínim. Per confitar necessitem l'oli a 100º aproximadament, el que vol dir que no fumeja ni fa bombolles. Courà molt lentament tan les patates com els ceps.

Ho deixem 40 minuts al foc i ja està. Comproveu que les patates es punxen amb una forquilla amb facilitat. Això voldrà dir que ja son cuites.

Per muntar el plat traiem primer del pot les làmines de ceps i patates per tal que s'escorrin una mica de l'oli.

Si teniu un motlle amb forma de corona el poseu al fons del plat i aneu posant una capa de patates, una mica de sal i pebre, una capa de ceps i un polsim de sal, un tall de pernil i anem repetint.

Finalment premem una mica amb una cullera perquè ens quedi ben posat i retirem el motlle amb compte. Hi posem el porradell com a decoració.

amanida amb vinagreta de gerds

A TOPOS

Trobo que és decoratiu això de posar la vinagreta a sobre amb una cullera, com si hi fessis taques. La veritat és que moltes vegades l'amanida et queda xula, de colors, de ben repartit, tot ... però després hi afegeixes la salsa i ho embruta tot, en el sentit visual està clar. Doncs aquesta manera que he trobat de posar la salsa trobo que visualment és maca, no? Avui els protagonistes son els gerds. En podeu tenir de congelats i fer-los servir en qualsevol moment. Fins i tot la salsa l'hem feta amb gerds. Us atreviu a provar-la? Hem utilitzat els gerds per una recepta salada, però teniu moltes oportunitats d'utilitzar-los en receptes dolces: farcellets de gerds amb mascarpone, sopa de gerds amb gelat de llimona, iogurt amb gerds, gelat de gerds i iogurt, milfulls de xocolata i gerds o gelatina de llimona amb gerds.

INGREDIENTS:

1/2 enciam francès

1 poma golden

1 alvocat

1 terrina de gerds

oli

vinagre de Mòdena

mel

Netejar i escórrer molt bé l'enciam fulla per fulla. 

Pelar la poma i tallar-la ben primeta.

Fer el mateixa amb l'alvocat.

Posar en el got de túrmix 1 tasseta petita d'oli, dues cullerades de postres de vinagre de Mòdena, 8 gerds, una cullerada de postres de mel, un polsim de sal i un polsim de pebre. Triturar-ho tot fins a obtenir-ne una slasa ben fina.

Col·loquem a sota de la plàtera l'enciam i damunt la poma i l'alvocat ben repartit. Hi escampem la resta dels gerds. Posem la vinagreta per sobre amb una cullereta fent topos damunt l'amanida.

espaguetis amb salsa de xampinyons

CRÒNICA

Aquesta és la crònica de la recepta. Diumenge migdia: "Què faig avui per dinar?" "Podries fer pasta que fa dies que no en mengem". Obro la nevera per veure amb què la puc fer. Tinc excedents de xampinyons. En vaig comprar una plàtera i després a la botiga en vaig veure dels marrons de sobre, dels portobello i en vaig comprar més. Moltes vegades compro amb els ulls, quan veig algun producte que fa goig el carrego al carro. Doncs els faré amb xampinyons, s'han de gastar abans que es facin malbé. L'única cosa que tinc clara és que els vull triturar molt petits, els vull picar i així fer-ne una salsa. En fi hi vaig afegint coses que si ceba, all..., no de crema de llet no en vull posar, vull que sigui una salsa més lleugera. I finalment mentre em bull la pasta ja tinc la salsa feta. No ha costat gens. A última hora decideixo fer-li la foto. No la pensava fer, ha estat un plat improvisat i no hi tinc massa fe. Mmmmm, menys mal que he fet la foto. Boníssim, molt senzill però boníssim. Aquí us ho deixo. Podem fer pasta amb xampinyons o bolets de moltes altres maneres: pasta amb xampinyons, macarrons amb espèrrecs i alls tendres, tallarines amb ceps o macarrons amb camagrocs.

INGREDIENTS:

175 g d'espaguetis

12 xampinyons

4 alls tendres

1 ceba tendra petita

1 gra d'all

1 rajolí de vi blanc per cuinar

oli, sal i pebre




Traiem la terra dels xampinyons, si es necessari els tallem els peus si estan bruts.

Si teniu un  robot de cuina poseu els xampinyons a triturar fins que es facin una pasta. Ho podeu fer amb el got ample del túrmix i les seves ganivetes, el que serveix per picar.

Posem aigua i sal en una olla al foc. Quna bulli hi posem els espaguetis i els deixem bullir el temps que indica l'envàs.

Pelem la ceba i la ratllem. Pelem els alls tendres i els tallem a rodanxes petites. Pelem un all i el trinxem. Si teniu un trinxador d'alls ja sabeu que no cal ni pelar-lo. El poseu dins sense pelar i ja us surt trinxat per l'altre costat.

Posem una cassola al foc amb una mica d'oli. Hi fem enrossir una mica la ceba i hi posem els alls tendres. Finalment hi posem l'all trinxat i la pasta de xampinyons. Ho amanim amb sal i pebre. Si teniu sal de bolets aquí hi anirà d'allò més bé. Ho deixem fer uns 7 minuts i hi posem un rajolí de vi blanc. No en poseu ni massa ni poc. El deixem reduir fins que ja no es veu líquid i apaguem el foc.

Hi podem posar els espaguetis sense escorrer, agafant-los amb la grapa d'escudellar pasta directament de l'olla a la cassola, si hi va a parar una mica d'aigua de bullir els espaguetis no passa res. Atenció no he dit tirar-hi aigua, he dit posar-hi els espaguetis directament amb l'engrapadora de pasta, que ja surten escorreguts. Si no teniu aquest estri ho podeu fer amb unes pinces o els escorreu i després els poseu a la cassola.

Donem un  parell de voltes amb el foc encès de la cassola perquè es barregi tot bé i ja es pot apagar.

Ho podeu servir amb una mica de formatge parmesà ratllat per damunt. Jo que estava en plan light no me n'hi he posat i era bo igualment.

amanida amb remolatxa i llagostins

LA GRAN DESCONEGUDA

Què és això que sembla una patata negra? Les fulles també s'aprofiten? Com es deu pelar? Aprofiteu la vostra curiositat i experimenteu! Sabíeu que les bledes son la parta verda d'una espècie de remolatxa? Sabíeu que només se n'aprofitaven les seves fulles fins fa alguns segles? Perdem la por a la remolatxa, jo només la menjava de tant en tant en amanides i la comprava en pots de vidre de la que està envinagrada. Fa un temps però que la compro crua i l'aprofito tant per amanir amb una mica de vinagre de Mòdena ben primeta i deixada macerar com cuinada. La remolatxa és molt rica en vitamina B de molts tipus i si la consumim crua encara aprofitarem més les seves vitamines. Però a part de la fibra que porta etc, trobo que també té el valor culinari, aquest gust dolç i el seu color, que m'en dieu del color? Jo he descobert que com a patata dolça, ja que te aquesta textura farnàcia un cop cuita, és molt aprofitable. Què us sembla aquesta amanida amb llagostins? Teniu altres plats per provar-la: amanida de patates i remolatxa o gaspatxo de remolatxa.

Ara si en trobeu ja ho sabeu, compreu-la i experimenteu. Ah, i penseu que si les fulles estan ben maques les podeu aprofitar també per menjar en una amanida.

INGREDIENTS:

1/2 enciam de fulla de roure

2 remolatxes petites

8 llagostins cuits

2 cullerades soperes d'anacards

5 cullerades de maionesa

1 llauna de tonyina petita

porradell

1/2 llimona

pebre negre

sal


Posem un pot amb aigua al foc amb una mica de sal. Just aha de cobrir les remolatxes a trossos.

Pelem les remolatxes com si peléssim una patata. Tenen una pell fina però la seva carn és dura com una patata. Un cop pelades les esbandim i les tallem a mitges llunes no gaire gruixudes. O sigui primer en fem rodanxes i després les partim pel mig. Les posem al pot quan l'aigua bulli i les deixem uns 15 minuts, fins que les punxem amb una froquilla i veiem que ja estan toves.

Un cop cuites les escorrem i les reservem.

Mentre es couen podem netejar l'enciam i escorrer-lo bé.

Si no tenim maionesa feta la preparem.

Barregem la maionesa amb la tonyina, porradell picat, pebre negre i unes gotes de llimona. Ho passem tot pel túrmix perquè quedi ben barrejat.

Pelem els llagostins si ja les heu comprat bullits, jo us aconsello de tenir-ne al congelador i treure'ls en un moment de desesperació quan no saps que fer. Es descongelen molt ràpid. A més pesen poc i no son tan cars com semblen.

Muntem l'amanida, posem a sota l'enciam, hi repartim la remolatxa i els llagostins pel damunt. Finalment hi escampem els anacards, penseu sempre a consumir-los torrats, crus no son aconsellables perquè tenen una substància que és lleugerament tòxica. Poseu una mica de la salsa al mig de la plàtera o bé serviu-la en salsera a part perquè cadascú se n'hi posi.

amanida amb figues i mozzarella

QUIN COLOR!

Heu vist quin color més vistós aquestes figues? Ara és quan son bones, ja fa un parell de mesos que en trobem a les botigues però son aquelles figues amb un color rosat claret quan les obres. No son tan gustoses com les que trobem ara. Ara tenen aquest color vermell de vi que enamoren i estan boníssimes. Aprofiteu-les, mireu què en podeu fer: figues amb xocolata, amanida de figues i fruites, amanida amb figues i pernil o pizza amb figues i pernil. Que vostés les saboregin bé!!!

INGREDIENTS:


1/2 enciam de fulla de roure

1 mozarrella

8 figues

sèsam

vinagre de Mòdena

oli i sal



No te cap secret. Renteu bé l'enciam i escorreu-lo sense que hi quedi gota d'aigua.

Damunt de l'enciam hi posem les figues tallades en quatre trossos o a rodanxes. No cal que les peleu, ens podem menjar la pell però les heu de rentar bé.

Agafem la mozzarella fresca i la partim amb les mans, l'esmicolem, l'esqueixem. L'altre dia vaig sentir un cuiner italià que deia que la mozzarela no s'ha de tallar amb ganivet, que s'ha d'esmicolar.

En un bol hi posem oli quatre cullerades soperes d'oli i una cullerada petita de vinagre de Mòdena. Ho batem amb una forquilla perquè es barregi tot bé. Ho tirem pel damunt de l'amanida.

Ho cindimentem amb una mica de sal, molt poca i amb el sèsam ben repartit.

fritata de patata i salmó

TREURE'N PROFIT

Em vaig comprar unes paelles petites que m'han sortit molt bé i per les truites són ideals. Però a més a més se'ls treu el mànec i es poden posar al forn. Doncs desde que les tinc estic barruntant quina recepta puc fer, que deprés necessiti posar-ho al forn. I ja ho he trobat: una fritata. Les fritates són les truites que fan els italians. Ells les acaben al forn. I també popt ser una manera de fer truita pels que tingueu por de tombar-les, encara que algun dia us hi haureu de posar... Doncs bé aquesta versió de truita de patates amb alguna coseta més a veure què us sembla. Podeu fer truites de tot el que se us acudeixi, jo us dono algunes idees en aquesta entrada de truites per dijous gras. 

INGREDIENTS:

1 patata grossa

1 ceba petita

1 tros de salmó cru de 100 g

3 ous

porradell

oli

sal i pebre


Pelem les patates i les tallem a discos ben prims, no cal que siguin tan primes com per a fer patates xips.

Les posem en una paella que pugui anar després al forn. Si no en teniu cap ho feu en una paella normal que no passa res.

Posem oli abundant a la paella i hi posem les patates.

Pelem la ceba i la tallem a llunes primes també. Al cap de cinc minuts que tenim les patates a la paella hi afegim la ceba també. Hi posem una mica de sal i ho tapem, volem que se'ns estovi.

Encenem el forn de la part del gratinador a 200º perquè s'escalfi.

Mentre traiem la pell del salmó passant un ganivet prim ben pla per entre la pell i la carn del salmó. No costa gaire de treure. Mirem que no hi hagi quedat cap espina i amb un ganivet gruixut anem tallant el salmó a daus petitets. Amanim el salmó amb sal i pebre i porradell ben trtinxat.

Batem els ous amb una mica de sal.

Un cop la patata estigui cuita hi posem la meitat dels ous batuts, el salmó repartit per damunt i hi aboquem la resta dels ous. Fem una mica d'espai perquè l'ou baixi cap al fons de la paella i ho deixem fins que el veiem quallat de sota.

Si la paella on ho heu fet no pot anar al forn, abans de posar-hi l'ou haureu de canviar-ho a una plàtera de forn, per exemple d'estil quiche que no sigui massa ample.

Ara traiem el mànec, la paella que es pugui, i ho posem al forn a 200º només el gratinador durant 10 minuts fins que veiem que s'ha enrossit de sobre.

costellam de porc amb salsa barbacoa

ESTIL BARBACOA

Aquest any de vacances he anat a EEUU per tant culinàriament no m'he divertit molt, ans al contrari he anat a patir la seva alimentació. Tenen uns plats molt limitats als restaurants, jo ja ho sabeu fan com sóc de les verdures les trobo a faltar moltíssim. Com a molt trobes alguna crema de bròquil i ja tens sort. I quan demanes un acompanyament de verdura per la carn et porten tres vaines de  ongeta tendra. Crec, però, que una de les poques aportacions que fan al món de la cuina els nortamericans és la salsa barbacoa. Com totes aquestes salses que són típiques cada casa deu tenir el seu secret. Jo n'he fet aquesta interpretació que espero que us agradi. Només necessitem paciència per coure les costelles de porc al forn. Avui us he posat un plat de diumenge, per a nota si el feu! Teniu altres plats de porc per fer que no us portaran tan temps: daus de porc al curri amb pinya, costella de porc al curri, llaminera de porc amb salsa de xampinyons, costella de porc agredolça, rellomillo amb salsa de gerds o llonzes de porc amb salsa de curri dolç.

INGREDIENTS:

1 costellam de porc de 1'5 quilos sense tallar  (per a 4 persones)

3 grans d'all

3 cullerades soperes de pebre vermell dolç

4 cullerades soperes d'oli

sal i pebre

1 got i mig de vi negre

1 got i mig de suc de la pinya en almívar

mel

2 cullerades soperes de quètxup

1 llauna de pinya en almívar


Encenem el forn perquè s'escalfi bé abans de posar-hi la carn.

Pelem els grans d'all i els trinxem ben petits. Posem en un bol l'oli, l'all trinxat, el pebre vermell dolç, un pessic generòs de sal i una mica de pebre negre. Si us agrada que sigui una mica picant hi podeu posar alguna cullerada de pebre vermell picant o una cullerada de curri. Ho barregem tot plegat i anem untant tot el costellam amb aquesta barreja. Ens ha de quedar tot cobert, si fem curt preparem una mica més de preparat per untar. Fem una massatges amb la ma perquè hi penetri bé.

Perparem ara la salsa. Agafem el vi negre, el suc de la pinya en almívar, una cullerada sopera de mel, i les cullerades de quètxup i ho barregem bé amb una cullera.  Ho posem al fons d'una plàtera fonda de forn. Si ho posem en una plàtera plana estarà massa repartit i se'ns cremarà de seguida. Volem que quedi un parell de dits de salsa al fons perquè no s'evapori tant.

Al damunt hi posem la costella pel costat de l'òs, no on te més carn i greix. O sigui la part de l'òs ens ha de quedar a sobre.

Ho deixem 1/2 hora a 200º, ho tombem i ho deixem 1/2 hora més a 170º.

Aleshores posem la plàtera de forn a la posició més baixa del forn i encenem només el gratinador, la part de dalt del forn. Untem la costella amb mel amb un pinzell i si no com pogueu amb un ganivet. Ho deixem a la mateixa temperatura de 170º amb només el gratinador durant una hora més.

Quan faltin 30 minuts per apagar el forn hi repartiu la pinya pels costats.

Ho podeu servir amb un puré de patates amb alls tendres.