amanida tèbia de patates i salmó

PATATES

M'agraden molt les amanides amb patates. Trobo que la patata triomfa a l'estiu. Freda, ben acompanyada, amb una bona salsa és deliciosa. Ara se'n troben de petites que van molt bé per fer bullides amb pell. Hi he posat tàperes també, però no sortiu corrent, ja sé que les tàperes no són gaire populars però algun dia us heu de fer grans i menjar de tot, no? Ja ho veureu li donen el contrast avinagrat. D'altres amanidetes amb patates: amanida siriana de patates, amanida de patates i remolatxa, amanida de patates i salmó o amanida de patates amb salsa pesto.

INGREDIENTS:

1 suprema de salmó de 150 g

1/2 quilo o 1 bossa de patates petites

2 cullerades soperes de mantega

3 cullerades de postres de tàperes

1 llimona

anet

sal i pebre


Posem una olla al doc amb aigua i sal i quan bulli hi posem les patates amb pell ben rentades. Les deixem bullint fins que amb una forquilla les punxem toves.

Salem i empebrem el tall de salmó. Posem una planxa al foc i quan la tinguem ben calenta hi posem el tall de salmó. El fem per un costat i per l'altre, però molt poc. Volem que ens quedi una mica cru de dins.

En un pot petit hi posem la mantega i amb el foc ben suau la desfem. Un cop desfeta la posem en un bol i la barregem amb el suc de la llimona. Ho batem fins a obtenir-ne una salsa espessa.

Trinxem l'anet ben petit i el posem a la salsa.

Pelem les patates i les tallem a rodanxes. Les posem al fons d'una plata. A sobre hi posem el salmó fet a  trossos.

Hi posem les tàperes per sobre i ho amanim amb la vinagreta de mantega.

flam de pastanaga i coliflor

VISCA LA VERDURA

No s'acaba la manera de cuinar verdures. Ens les podem menjar: al vapor, bullides, saltades, en wok, al forn i avui en un flam. No ens avorrirem segur. Menjar sà no te perquè ser avorrit. I si les disfresseu una mica potser us passaran millor, dic jo. Aquest flam es pot menjar fred que ara també ve de gust. No em direu que no fa goig el color que agafa tot plegat?

INGREDIENTS:

1/4 de bròquil

1/4 de coliflor

3 pastanagues

1 paquet de daus de pernil

3 ous

1 bric de crema de llet

sal, pebre i estragó


Encenem el forn a 180º.

Posem una olla al foc amb aigua i sal.

Triem uns ramets ben petits de coliflor i bròquil. Potser ni tan sols en gastarem un quart de cada. Mireu que quedi plena la flamera que feu servir.

Pelem la pastanaga i la tallem a trossos no molt grans.

Quan l'aigua bulli hi afegim els ramets de coliflor i bròquil i la pastanaga. Ho deixem fins que ho puguem punxar amb facilitat amb una forquilla. Amb uns deu minuts en tindreu prou.

Separem per un costat els ramets de bròquil i coliflor i per un altre la pastanaga.

Agafem la pastanaga i la triturem amb els ous i la crema de llet. Ho amanim amb sal i pebre i una mica d'estragó.

Repartim els ramets de coliflor i bròquil a la flamera i els daus de pernil i ho cobrim amb la barreja líquida de la pastanaga.

Ho posem al forn encès només de la part de baix i poseu el flam més aviat cap a dalt en el forn.  Ho deixem entre 25 i 35 minuts. Fins que ho punxem amb una broqueta i no surti suc. Això vol dir que ja s'ha cuit de dins.

Esperem que es refredi una mica abans de tallar-lo. També el podeu guardar a la nevera per l'endemà. El podeu servir amb una maionesa amb una mica d'estragó dins.

amanida de pasta amb llagostins

TEMPORADA

En teoria juliol i agost és el temps de trobar llagostins, del país, és clar. O sigui que ara seria el temps. Però de fet són ben cars de veure. Si no els trobeu d'aquí els podeu comprar de fora, o en el cas de no trobar-ne de frescos, els podeu comprar congelats. I si els compreu congelats, els trobareu ja cuits. Els de bona qualitat surten ben bons. Com sempre segons la vostra  butxaca podeu substituir els llagostins per cranc. Podeu fer més receptes de llagostins: amanida de crèixens i llagostins, amanida de llagostins amb salsa tàrtara o espaguetis amb llagostins.

INGREDIENTS:

125 g de llaços

8 llagostins

6 fulles d'enciam

1 llauna de blat de moro

1 llauna petita de pinya en almívar

salsa rosa :

veure  còctel de llagostins



Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.

Quan bulli hi tirem els llaços i els deixem fer el temps que indica l'envàs.

Pelem els llagostins si ja estan cuits. Si els compreu frescos els poseu en aigua bullint amb sal i una fulla de llorer, amb cinc minuts bullint n'hi haurà prou. Si són molt grossos deixeu-los una mica més.

Talleu l'enciam a trossos petits i la pinya en almívar també.

Per fer la salsa rosa la fem seguint la recepta però substituïm el suc de taronja per dues cullerades del suc de la pinya.

Escorreu bé la pasta quan estigui cuita i deixeu-la dins un bol d'aigua freda perquè es refredi. Sempre es millor que escòrrer-la i deixar-la refredar seca, perquè aleshores és quan s'enganxa.

Barregeu en una plàtera gran tots els ingredients: la pasta, l'enciam, la pinya, el blat de moro, els llagostins i la salsa. I ja la podeu servir.

torrades amb escalivada i anxoves

IDEAL POCA FEINA

Enlloc de penjar un cartell d'"Ideal parelles", que és el que posen als pisos, jo us poso el cartell d'"Ideal poca feina" que és el que convé a l'estiu, no? Trobo que l'escalivada ja feta és tot un descobriment. La comprem envasada al buit i la guardem a la nevera on es conserva setmanes. Hem de fer una bona investigació fins a trobar la marca o el lloc on la trobem més bona. Ens pot servir com acompanyament de qualsevol carn però també la podem utilitzar per preparar d'altres plats com aquestes torrades d'avui. Proveu d'altres plats amb escalivada envasada: amanida de mongetes seques o coca de verdures.

INGREDIENTS:

1 llauna de tonyina

1 pot d'anxoves

1 paquet d'escalivada

1 barra de pa

olives negres d'Aragó

oli

Tallem les llesques de pa al biaix i les torrem.

Amanim les llesques amb una mica d'oli i hi posem l'escalivada a trossos per sobre.

Posem a sobre d'una llesca tonyina i a sobre de l'altre anxova. Ho amanim amb un rajolí d'oli més i ho guarnim amb una oliva.

Fem tantes llesques com us vulgueu menjar. Amb un paquet d'escalivada en tindreu per fer 8 llesques d'una barra de quart.

ceviche de rap

ATENCIÓ CORIANDRE

Atenció-aquest-plat-porta-corinadre-un-condiment-amb-fort-gust-que-no-agrada-a-tothom.

No m'agradava ni a mi, però he canviat! Jo li trobava com un gust de sabó, ara que ben mirat , nosaltres perquè ja ens hi hem acostumat però el julivert té olor de petroli trobo. Ara m'hi he acostumat al coriandre i ja en menjo fins i tot fent-me un guacamole autèntic només amb llima, alvocat i coriandre, imagineu-vos!

En fi, que és la gràcia d'aquest plat, si no sou molt amics d'aquestes fulles no el podreu fer.

És un plat de països sud-americans com Xile, Perú o Mèxic. És una manera de menjar el peix molt fresqueta. Per fer-lo necessitem peixos amb contundència, amb carn ferma, com el rap o el mero.

Com sempre que mengem peix cru millor congelar-lo un parell de dies i cuinar-lo un cop descongelat. Ens assegurem de no trobar paràsits. D'altres receptes amb peix cru: carpaccio de salmó, amanida de salmó o tartar de salmó a la japonesa.

INGREDIENTS:

1/3 part d'un pebrot vermell

2 talls de rap

1 alvocat

1 ceba tendra (si la tenim morada millor)

1 llima (si té poc suc millor dues)

1 ramet de coriandre

sal i pebre


Tallem el rap en talls fins. Per fer-ho traiem l'espina del mig i dels migs trossos en fem filets. Si té una mica de pell exterior li hem de treure per poder-lo tallar millor.

Posem el rap en un plat i l'amanim amb molt poca sal i una mica de pebre negre.

Hi posem el pebrot i la ceba a quadrats petits i les fulles de coriandre esmicolades.

Ho amanim amb el suc de la llima i ho deixem marinar almenys vint minuts.

Ho servim acompanyat de les boletes d'alvocat, que ens suavitzaran una mica el gust de la llima.

conill amb all i pebre

LA RECEPTA DE LA IAIA

M'agraden molt aquestes receptes que sé que han passat de generació en generació. Aquest és el cas d'aquest conill, que formen part del paladar de la meva infantesa. També recordo molt la llengua amb pèsols, però és un plat que de moment encara no he fet a casa. Una llengua sencera és massa gran! A mi m'agradava molt, va... no feu escarafalls que jo us sento! De moment no la posaré al bloc, pot ser em quedaria sense seguidors! Un altra olor que recordo és la del bull de tonyina, però per mi el record és desagradable, mai van aconseguir que ho tastés! Podeu veure d'altres receptes de tradició familiar: fircandó de vedella amb albergínia, conill amb anís o el pastís de galetes.

INGREDIENTS:

1/2 conill a talls petits

4 cullerades de farina

2 grans d'all

1 tomàquet madur

2 cullerades de postres de polpa de nyora

1 tassa de cafè de vi negre

2 patates vermelles grosses

6 ametlles

Passem el conill per farina, el rebossem per tots costats i espolsem l'excès de farina.

Posem una cassola al foc amb oli, tot el fons ple i prou. Quan sigui ben calent hi posem un gra d'all aixafat i hi posem els talls de conill i els enrossim d'un costat i de l'altre.

Mentre pelem les patates i les tallem. Primer fem talls nets amb el ganivet però l'últim tros l'estripem, el comencem tallant amb el ganivet però l'acabem de tallar amb la mà. D'aquesta manera ens queda un tros mal tallat i és per allà per on es desfarà la patata i ens farà un suquet espés.

Un cop tenim el conill ben enrossit el traiem de la cassola i el reservem en un plat per després. Ara posem a la cassola el tomàquet ratllat i la polpa de nyora. Ho salem i deixem que es cogui bé la salsa amb el foc un pèl més baix. 

Quan veiem el tomàquet cuit hi tornem a posar el conill i hi afegim el vi negre. Deixem que el vi redueixi una mica, quan veiem que s'ha reduit a la meitat hi osem les patates i un got d'aigua o dos. Volem que els talls i les patates quedin coberts d'aigua.

Ho tapem i ho deixem a foc baix fent xup-xup durant 15 minuts.

Mentre pelem el gra d'all i el posem en un pot batedor amb les ametlles. Agafem una mica de suc de la cassola i ho passem pel túrmix fins que ens quedi una pasta homogènia.

Un cop passats els 15 minuts posem la picada a la cassola, la deixem 5 minuts més i apaguem el foc. Podem deixar reposar el guisat tapat uns 10 minuts, això el fa suar una mica i queda més amorós.