pastís de crepes

UN PRIMER PLAT ORIGINAL

Pot semblar un plat pesat però no ho és gens. Si a dins hi posem alguns elements frescos ens quedarà força equilibrat. Jo us donaré alguns exemples d'ingredients però s'hi pot posar de tot: tonyina, pernil dolç o salat, salmó, llagostins, cranc, formatge, enciam, tomàquet, pastanaga, pabrot vermell, blat de moro, api ratllat...

Quina mala sort, no tenia electricitat i no vaig poder maionesa! Però vosaltres poseu-ne que queda molt més bó.

INGREDIENTS:

Per les crepes

Per farcir:

1 llauna de tonyina

1 llauna de blat de moro

1 pastanaga

2 ous durs

3 talls de pernil dolç

4 talls de formatge manxego ben prims

1 tomàquet

Per la maionesa


Preparem tots els ingredients del farciment, tallant-los ben prims els que s'hagin de tallar. La pastanaga la podem ratllar per exemple.

Fem una crepe i la posem sobre una plàtera rodona i a sobre hi posem el formatge. En fem una altra i a sobre hi posem pastanaga ratllada, una altra i a sobre pernil dolç, una altra i a sobre ou dur, una altra i a sobre talls de tomàquet, després tonyina i a l'últim blat de moro. És només un exemple de l'ordre, ho podeu fer com vulgueu.

 A sobre de tot hi posem una capa de maionesa i ho decorem.

carpaccio de carbassó

SER O NO SER

Un carbassó o és tendre o no ho és. Com ho podeu saber? Doncs el carbassó fresc i tendre està dur i te la pell brillant. Quan ja no és fresc la pell s'estova i es torna més mate. No us amoineu, la veterania és un grau, segur que amb el temps vosaltres fent una ullada a la parada ja veureu què val la pena comprar aquell dia. Per fer aquest plat necessitem carbassons ben tendres i ja s'estan acabant. Però encara en podreu trobar, tranquils.

INGREDIENTS.

1 carbassó petit

1 tros molt petit de parmesà (al vostre gust)

vinagreta de nous



Rentem bé els carbassons perquè no els pelarem. Els hem de tallar en rodanxes molt primes, estil carpacccio, per tant si tenim algun estri ens pot ser d'utilitat. Ja sabeu que jo us aconsello l' artilugi fantàstic , però també va bé un robot de cuina o a males paciència i un ganivet.

Un cop tallat el repartim bé per la plata i li ratllem el formatge per sobre, al nostre gust.

Fem la vinagreta de nous i amanim el carpaccio.

estofat de porc al vi negre

CARDAMOM

Què, us sona? Doncs és una espècie molt utilitzada a l'orient mitjà. Te un toc de llimona que la fa molt especial. Us aconsello comprar-ne quan en trobeu -que no és fàcil-, la podreu fer servir per fer cuscus o un xai al forn... ja veureu com hi trobareu moltes utilitats. Aquí l'he usat en aquest estofat de porc amb vi, un plat gens adequat pel nostre amic Salama que ha tornat al Sahara. Un petó per ell.

INGREDIENTS:

300 grs de carn magra de porc a trossos quadrats (també podria fer-se amb secret de porc)

1 ceba petita

3 llavors de cardamom

1 tros de pela de llima

2 tasses de vi negre

1/2 tassa de vi de porto, brandy o algun vi dolç fort

2 pastanagues grans

oli, sal i pebre

Agafem una cassola no molt ample i hi posem un raig d'oli que cobreixi el fons i la posem al foc. Salpebrem la carn i l'afegim a la cassola quan l'oli estigui calent. L'anem tombant perquè es rosteixi per tot arreu.

Pelem la ceba i la ratllem a sobre de la carn quan estigui daurada. Hi afegim el cardamom i la pell de llima. Penseu que la pell només ha de ser el tros verd, no aprofiteu el tros blanc que amargueja.

Quan la ceba estigui transparent, com que està ratllada no trigarà gaire, hi afegim el vi i el brandy i ho deixem a foc fort 5 minuts.

Després abaixem el foc i ho tapem i ho deixem a foc baix durant mitja hora , fins que es begui tot el vi.

Mentre es fa la carn farem l'acompanyament. Avui hi posem pastanagues però també es pot acompanyar amb daus petits de moniato i patates fregides. A part que el color contrasta molt el gust dolç tant de pastanagues com de moniato hi va molt bé a aquest estofat.

Per preparar les pastanagues les pelem i les tallem a tires primes. POsem una paella al foc amb un rajolí petit d'oli. Les posem a la paella i les anem saltejant, les amanim amb sal, una mica de sucre i hi molem una mica de pebre de 5 baies, d'aquell que te tots colors.

T'agraden els estofats? Prova el goulash .

pastís de pasta filo

LES APARENCES ENGANYEN

Que guai és quan trobes un plat que un cop fet sembla que t'hi has matat però en realitat és superfàcil!!

Doncs aquest és el cas. Un pastís de pasta filo amb el farciment que més us agradi i que us imagineu vosaltres. Ràpid de fer i molt fàcil. A dins hi podeu posar qualsevol cosa, tot lliga: espàrrec verds i salmó fumat amb una mica de beixamel; ceba i carbassó fregit i salsitxes; pabrot del piquillo tonyina i tomàquet; espinacs, gambetes i formatge feta ... Hem de tenir la precaució de coure-ho tot abans de posar-ho al farcit, en cas que siguin ingredients que no es puguin menjar crus.

INGREDIENTS:

1 paquet de pasta filo

1 cullerada de mantega

1 mató gran , no de terrina individual

2 tomàquets madurs

20 tomàquets cherry

20 olives negres d'aragó

10 fulles d'alfàbrega


Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

Traieu la mantega de la nevera i deixeu-la fora perquè s'estovi.

Agafem un bol i hi posem els tomàquets madurs mal tallats, hi afegim el mató, els tomàquets cherrys i les olives negres tallades en dues parts i sense os. Hi esmicolem les fulles d'alfàbrega per sobre.

En una plàtera d'anar al forn rodona hi posem un paper vegetal perquè no se'ns enganxi. La idea és fer un pastís rodó i cavalcar les puntes cap endins al final. A sobre hi posem una capa de pasta filo, la untem amb mantega i en posem una altra. A sobre hi posem un terç del farciment al mig només i el tapem amb dues capes més untades de pasta filo. Ho repetim dues vegades més. Finalment agafem les puntes i les cavalquem cap al mig perquè tanquin el farcell. Pintem el farcell amb mantega per sobre.

Ho posem al forn a 200º fins que veiem la pasta tornar-se una mica torrada.

kartoffel salad

UNA AMANIDA ALEMANYA

A veure si em podeu dir deu aportacions de la cuina alemanya a la cuina universal? Què, no us surt? La veritat és que no n'hi ha gaires però un plat indiscutiblement alemany que almenys podem degustar en els bars de tapes és aquesta Kartoffel salad, o sigui amanida de patates. Ingredients molt senzills i com no, les salsitxes que nosaltres en diem de frankfurt i que si en demanes a alemanya ningú entendrà de què es tracta. Per ells son bratswurts, schnitzel o no sé què, la veritat és que el tema alemany no el domino.

INGREDIENTS:

2 patates grans

4 salsitxes de frankfurt (de bona qualitat, jo us aconsello schara)

1 tros petit de ceba tendra

1 cullerada de sopa de vinagre

3 cullerades de sopa d'oli de girasol

1 cullerada de postre de mostassa de dijon

sal, pebre i porradell opcional (el porradell és el cebollino o ciboulet. Encara no? Aquelles fulles llargues i molt primes de color verd i gust de ceba)

Agafem una olla i l'omplim d'aigua que cobreixi bé les patates. Netegeu les patates i les poseu a dins. Hi afegiu sal. Han de bullir fins que es puguin punxar amb una punta de ganivet amb facillitat. Aneu-les vigilant, si les deixeu massa es desferan molt, però no les traieu massa dures que estaran crues.

Mentre preparem el tros de ceba tendra tallant-lo ben petit, tot el més petit que podeu. Poseu la ceba en un plat i hi tireu el vinagre, l'oli i la cullerada de mostassa. Afegiu una mica de sal i pebre i remeneu-ho bé. Deixem la ceba aquí en maceració mentre bullen les patates.

Quan falti una mica per apagar el foc de les patates hi podeu afegir les salsitxes a dins. Són molt millors calentes perquè s'estoven i el greix es desfà.

Manteniu les salsitxes amb l'aigua calenta en un pot i a l'olla de les patates ja hi podeu posar aigua freda per poder-les pelar sense cremar-nos. Deixeu-les una estona i les peleu. Les talleu a trossos no molt grans.

Poseu les patates tallades en una plàtera, afegiu-hi la salsa ben barrejada amb la ceba i les salsitxes tallades a rodanxes.

Podeu posar-hi per sobre una mica de porradell, jo com que tenia públic infantil no n'hi vaig posar, que mai se sap si això els pot fer desistir de tastar-ho...

fusilli amb tonyina i olives

LES MIL I UNA ... MANERES

No em refereixo a sexe, que no tinc tanta imaginació. Em refereixo a maneres de fer pasta. Realment es pot fer de mil maneres. Aquesta vegada una recepta de pasta ben fàcil. Les olives us proposo que siguin gaspatxes, que són aquelles amb un color vermellós, fetes amb vinagre que li donaran un gustet especial a tot plegat. A més aquesta recepta tant ens la podem menjar freda com calenta.

INGREDIENTS:

150 grs de fusilli

1/2 llauna de tomàquet

1 llauna petita de tonyina

1/2 ceba

1 all

12 olives gaspatxes

sal, oli i sucre

Posem una olla al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem que es faci el temps que indiqui l'envàs. Abans d'escorrer-la hi posarem un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i que no s'enganxi la pasta.

Mentres agafem la mitja ceba, la pelem i la ratllem.

Agafem una paella amb una mica d'oli al fons i la posem al foc, just un rajolí d'oli. Xafem un all amb pell i tot i el posem a la paella amb l'oli. El deixem que es faci només una mica de res i hi afegim la ceba ratllada. Anem remenant la ceba a foc viu i ja veureu com es fa ràpid. Afegim la mitja llauna de tomàquet i hi posem una mica de sal i una mica de sucre.

Mentre es fa el tomàquet obrim la llauna de tonyina i la deixem a punt i traiem els pinyols de les olives, pelant-les amb un ganivet.

Quan la salsa de tomàquet ha canviat de color i s'ha tornat més espessa ja hi podem afegir la tonyina. Ho deixem dos minuts més al foc i hi afegim les olives i apaguem el foc.

Un cop escorreguda la pasta hi posem la salsa per sobre i ho remenem bé.

tiramisú

ELS POSTRES DE LA MAMMA

No em digueu que no fa il·lusió fer les receptes típiques que et menges normalment al restaurant? I quan resulta que les fas, te les menges i encara son millors ja tens un orgasme i tot!!

Doncs avui us proposo el típic tiramisú dels restaurants italians, i de vegades no italians, que agrada a tothom.

La recepta és del meu cunyat Pere, que sempre que la fa triomfa molt!

INGREDIENTS:

2 ous

5 cullerades de sucre

1 cafe llarg

1 xupito petit d'amaretto (licor d'ametlles amargues  italià. Si no en teniu poseu-hi vi ranci que és més fàcil de trobar, no és el mateix però en cas de necessitat servirà)

1 pot de mascarpone

9 melindros

pols de xocolata amarga

COM SEPARAR LA CLARA DEL ROVELL

Agafa una ampolla petita d'aigua buida. Treu-li l'aire prement-la i acosta-la al rovell. Deixa-la anar i veuràs com xucla només el rovell.

Deixa anar el rovell en un altre bol.

I ja els tens separats

Barregem el café amb una cullerada de sucre i el xupito d'amaretto.

Separem els rovells de les clares d'ou. Heu de trencar els ous i sense treure'ls de la closca heu de deixar que caigui només la clara i deixar pescat el rovell dins d'una mitja closca. Reserveu els rovells en una tassa.

Fem les clares a punt de neu. Pose-hi un polsim de sal i bateu-les bé fins a conseguir el punt de neu. Necessitareu un batedor manual per batre clares o bé ho podeu fer amb l'utensili especial que s'acopla al turmix, és com una gàbia de plàstic, perquè m'entengeu, que es posa tapant la part de les ganivetes de la batedora.

Barregeu els rovells amb el mascarpone i la resta del sucre, fins que quedi ben fi i el sucre no faci soroll.

Ara barregeu aquesta crema amb les clares a punt de neu embolicant amb una cullera, mai batent que sinó se'ns abaixarien les clares. Un cop barrejat ho reserveu.

Suqueu els melindros un a un dins el café, amb certa rapidesa, no volem que ens quedin amarats perquè se'ns trencaran, busqueu l'equilibri ni massa secs ni massa xops.

Un cop sucats els posarem en una plata, primer tres del pis de baix, fent la forma que vulgueu segons la plata que ho poseu.

Ara ja hi podem posar una capa de la barreja del mascarpone, sigueu generosos, ha de ser una tercera part del que tenim. Tampoc no us passeu, que no sobresurti massa quan ho tapem amb  la següent capa de melindros.

Tornem a posar melindros a sobre sucats i hi tornem a posar una capa de mascarpone per sobre.

Finalemnt ho cobrim amb una capa de mascarpone i agafem un colador petut ben fi i hi posem les cullerades de xocolata amarg i anem picant el colador perquè caigui la xocolata cobrint el pastís per sobre.

Tapeu bé la plata amb paper film i deixeu el tiramisu a dins el congelador com a mínim mitja hora. El que us sobre el podeu congelar per un altre dia. Quan el traieu serà boníssim igual.

amanida amb farcells de salmó

UN SOL PLAT

Es podria convertir en un plat únic per sopar. És una amanida original i diferent ben complerta.

Necessitareu tenir alguns ingredients a casa, però com sempre es poden substituir per d'altres, sigueu originals , això només és una idea.

INGREDIENTS:

un plat d'enciam tallat a trossos

1 poma

avellanes torrades

1 sobre de salmó fumat

4 cullerades petites ben plenes de philadelfia natural

herbes anissades tipus anet, alfàbrega fresca, estragó ...

salsa de iogurt :

vegeu la salsa a la recepta amanida d'arròs


Netegem bé les fulles d'enciam i les assequem acuradament, bé amb una centrifugadora o bé amb paper de cuina o un drap. Les tallem a trossos petits.

En un bol posem l'enciam, la poma pelada i tallada a quadrats petits i un tall de salmó tallat a trossos petits.

Agafem quatre cullerades de philadelphia i les barregem amb una mica d'anet o herbes que tingueu ben trinxat.

Estirem els talls de salmó d'un en un en un plat. Quan en tinguem un estirat li posem una cullerada del formatge philadelphia al mig i anem embolicant el salmó, ens ha de quedar com un paquet. En podem fer dos farcellls per cap.

Posem la salsa de iogurt al bol de l'enciam i ho barregem bé. Per sobre hi posem les avellanes torrades i els farcellets de salmó.

musclos al vapor

COM AL RESTAURANT

Plat ràpid, i només amb dos ingredients, que més voleu? El més entretingut és netejar-los, però podem ser més escrupulosos o menys. També en veurem de més bruts que d'altres. A vegades els més bruts són els de viver i a vegades és a la inversa.

Intenteu comprar-los quan els veieu nets i us estalviareu feina.

El truc és servir-los acabats de fer, ben calents.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de musclos

2 fulles de llorer

Netegem els musclos una mica. El principal és treure la part de fregall de fora i estirar una mica amb el mateix ganivet el que surt de dins la closca per treure'n el màxim. De fet aquesta part és la desagradable quan mengem musclos, és per això que molta gent no en menja o no els agrada. Per tant us aconsello que quan els mengeu acabeu de treure el fregall amb el dit abans de posar-los a la boca, ho agraireu.

Agafem una cassola no gaire fonda, que ens càpiguen els musclos. Els posem ja ben nets i esbandits a dins amb les dues fulles de llorer. Els esquitxem un parell de vegades amb aigua i els tapem, ben tapats.

Els posem al foc i quan estiguin obrets ja es poden apagar. Els manteniu tapats fins a l'hora de servir.

Aquests són ben senzills i bons. També els podeu fer a la belga, amb vi blanc i api, o boles de pebre negre i vi blanc...