suquet de peix

UN SUPERGUISAT PER AL TUPER

Tots els estofats o guisats són perfectes per al tuper. Si els feu un diumenge, feu-ne una mica més de quantitat i el dimecres agraireu poder omplir el tuper per dinar amb les sobres del diumenge. Hem de ser pràctics i quan cuinem aprofitar-ho al màxim. L'èxit de la conservació dels aliments és ser curosos a l'hora de guardar-los. Un cop retirem la cassola de la taula, agafem les sobres i les posem ja en un tuper. No convé posar el tuper cremant a dins la nevera, perquè fa treballar molt l'aparell per compensar aquella escalfor, però si el tuper és tebi no hi ha cap problema es pot posar de seguida a la nevera. El que hem d'evitar és deixar una cassola a temperatura ambient encara que sigui una hora, creieu-me, no els veiem però allò es converteix en un cultiu de bacteris. Perdoneu que sigui tan crua!

INGREDIENTS:

2 talls d'escòrpora o de congre sense espines (o sigui de la part de dalt, la cua està plena d'espines) o de rap o de turbot

8 gambes petites 

2 patates

un all

una llesca de pa

6 ametlles

1 cullerada de polpa de nyora o la polpa de dues nyores ( venen uns pots de polpa de nyora que van la mar de bé) 

un tomacó petit

un raig de vi blanc

Pel brou:

Peix per sopa ( crancs, cintes, espines, congre, cap de rap, gambetes petites)

1/2 porro

1 tomàquet petit

1/2 ceba

1 l. d'aigua no més

Si teniu espines de peix, el cap de l'escòrpora, les pells de rap, o n'heu demanat a la peixateria, podeu fer un brou de peix per no posar-hi aigua sola al suquet. Si no teniu temps de fer el brou es pot fer només amb aigua, cap problema. Si feu l'esforç, però, ho agraireu. Fixeu-vos que mentre es cou el brou podeu anar avançant tot el demés, per tant no estareu més estona fent el menjar si feu el brou.

Per fer el brou agafem una olla no gaire gran i hi posem una mica d'oli al fons i la posem al foc. Hi posem el peix que tinguem per fer brou. Hi afegim el porro, la ceba i el tomàquet i ho deixem tapat a foc mig. Quan tot plegat s'ha estovat una mica, uns 10 minuts en total hi podeu posar l'aigua, que cobreixi tot plegat i un dit més. Ho salem una mica i ho deixarem vint minuts més al foc mentre preparem tot el demés. El foc no ha de ser molt alt perquè sinó se'ns evaporarà tot el brou.

Pelem i tallem a quadrats no gaire grans les patates. Ja les tenim a punt per quan les necessitem.

Agafem l'all i el pelem. En una cassola hi posem un raig d'oli i quan estigui calent hi afegim l'all, la llesca de pa, el tomacó i les ametlles, abaixem el foc. Ho sofregim i ho tombem que no es cremi i quan ho veiem torrat ho posem en un pot de turmix i ho guardem fins després.

Seguidament apugem el foc i hi posem les gambes i les saltegem ràpidament. Només volem que deixin anar el suc. Les traiem i les deixem en un plat perquè les afegirem just al final.

Salem el peix i el passem per farina i posem els talls a la cassola, que es facin d'un costat i de l'altre. Amb el foc viu però no alt al tope. Si se'ns enganxen una mica no passa res. Ara és el moment de posar-hi un raig de vi blanc. Quant és un raig? Doncs el temps d'abocar i dir un. Remenem bé la cassola per le anses i veureu que l'enganxat es desfà.

Ara ja hi podem afegir les patates i cobrir-ho amb el brou. El brou ha de cobrir just les patates i el peix, no en poseu més que quedarà aigualit. Ho deixem tot plegat que faci xup-xup amb el foc baix durant 10 minuts. 

Agafem el pot del turmix que teniem apartat i hi posem la cullerada de polpa de nyora. Si no teniu el potet de vidre de polpa de nyora haureu de fer com les àvies. Poseu un pot amb aigua al foc i quan bulli hi tireu les nyores i apagueu el foc. Les deixeu uns 10 minuts en remull i les traieu. Les obriu per treure-li la cueta i rasqueu la pell amb un ganivet per extreure'n la polpa. Ja veieu que és més fàcil buscar el potet de vidre.

Quan tinguem el pot del turmix amb la nyora hi posem una mica del caldo de la mateixa cassola, unes quantes cullerades perquè la picada que farem sigui una pasta, no només pols.

Quan hagin passat els deu minuts afegim la picada a la cassola. Escureu bé el pot amb una mica més de caldo de la cassola per aprofitar bé la picada. Remeneu bé la cassola per les anses perquè es reparteixi bé la picada i deixeu la cassola al foc destapada 5 minuts més. Ara és el moment de tastar-ho per si fa falta una mica de sal i de comprovar que les patates ja estan cuites, les punxeu amb una forquilla i veureu si es fa amb facilitat o ofereixen resistència. Si es resisteixen haureu de deixar la cassola uns minuts més fins que estiguin cuites.

Com tots el guisats, un cop reposats a la cassola amb el foc apagat, milloren.

fricandó de carxofes

SEMBLEN LA RENFE

Tenim les carxofes endarrerides, aquest any han sortit més tard. Com que va fer aquelles gelades, elles prudents, es van esperar a florir. Les que van ser més atrevides ho van pagar car perquè es van gelar. Per tant encara trobem carxofes al mercat i em consta que encara n'hi ha als camps perquè n'he vist.

Avui un plat de fricandó sense carn, us adverteixo que no la trobareu a faltar, queda boníssim. Em reservo la versió amb carn per un altre dia. 

INGREDIENTS:

5 carxofes

2 patates grans

200 grs de pésols congelats bons

1 ceba mitjana

6 cullerades de tomàquet cru triturat de llauna

farina

una tasseta de vi negre

oli, sal i sucre

Pelem les patates i les tallem a quadrats no massa grans.

Triem les carxofes, els traiem les fulles exteriors fins que les veiem més clares i se'ns trenquin al doblegar-les. Tallem tota la part de dalt de les puntes de les fulles, n'hem de treure la meitat de la carxofa de la part de dalt i repelem la part de baix, que no ens quedi cap tros de fulla verda de fora. Si no ho feu així us arrepentireu perquè se us faran fregalls a la boca.

Posem una paella amb oli al foc. Tallem les carxofes en quatre trossos i les passem per farina i les fregim en l'oli, fins que es daurin una mica. Les traiem i les reservem en un plat.

Fregim ara en el mateix oli les patates fins que quedin una mica daurades. Les anem tombant, perquè no ens quedi sempre el mateix tros a sota i així es faran de tot arreu. Quan estiguin les retirem al mateix plat que les carxofes.

Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits.

Agafem una cassola i li posem una mica d'oli que hem fet servir per fregir les carxofes i les patates i la posem al foc. Hi tirem la ceba i l'anem remenant. Li afegim una mica de sal i quan es vegi tova hi afegim les cullerades de tomàquet, hi posem una miqueta més de sal i una mica de sucre.

Al cap de cinc minuts el tomàquet ja ha canviat de color i li afegim la tassa de vi negre. Ho remenem bé i hi tirem les carxofes i les patates. Ho barregem en compte perquè s'empapin de tots els gustos i hi afegim els pèsols congelats. Li donem un parell de voltes més i ho cobrim amb aigua. Deixem la cassola a foc mig durant set minuts i ja podem apagar. Assegureu-vos que les patates estan cuites i si està bé de sal abans d'apagar el foc.

Com tots els guisats si reposen una mica estan més bons.

pa amb oli i xocolata

COMBINACIÓ ORIGINAL

Els artesans de xocalates ja fa temps que ens han acostumat a la xocolata amb sal, amb quicos, amb escames de sal... i la veritat és que la sal li va molt bé a la xocolata negra. Us recomanao uns postres per fans de la xocolata o un berenar especial. No tingueu remordiments... penseu que diuen que per anar bé hauríem de fer 5 menjades al dia, per tant berenar és saludable, no arribes amb tanta gana a l'hora de sopar. 

Feu les torrades més primes, seran millors.

INGREDIENTS:

1/2 rajola de xocolata negre per fondre

4 llesques de pa de barra

oli i sal ( si la sal es maldon millor)

Engeguem el forn a 150 º.

Agafem un pot gran i un bol que hi càpiga a dins. Agafem el pot, hi posem aigua i el deixem al foc fins que l'aigua estigui ben calenta. Traiem el pot del foc.

Dins el bol hi posem la mitja rajola de xocolata tallada a trossos i un raig d'oli. Posem el bol dins el pot amb l'aigua calenta. Veureu que la xocolata s'aniran desfent.

Mentres tallem les torrades primes, hi posem un raig d'oli amb el setrill i les posem al forn a 100º. En 10 minuts com a molt les veureu daurades. Aneu-les vigilant, es cremen en un no res.

Poseu a sobre de cada torrada una cullerada de xocolata i espolseu una mica de sal per sobre.

creps dolces i salades

LA TRADICIÓ

A casa tenim la tradició de menjar creps per esmorzar el dia de reis. Primer esmorzem i després mirem els regals. Fins i tot faig una carta de creps dolces i salades per poder triar. En faig del que tinc per la nevera. De fet les creps ho admeten tot, és com un embolcall i el farcit pot ser del que sigui.

És la primera cosa que van aprendre a fer els meus fills tots sols. Avui us explico com fer la pasta i les quantitats i després alguns exemples, però vosaltres feu-los del que vulgueu. Podeu provar de fer també un pastís de creps o d'altres creps més elaborats com: crep de carbassó i gambes.

I si tireu pel dolç i us agraden les postres proveu aquestes superfàcils : sandvitx de galetes , coca de vidre o pastís de galetes.

de xocolata i gerds

de plàtans, nous i xocolata

de xocolata

INGREDIENTS: (per uns 12 crepes)

1/2 l de llet

250 grs de farina

3 ous

50 grs de mantega

1 polsim de sal, molt poca

100 grs aprox de mantega per posar a la paella i fer els crepes

Penseu que encara que fem crepes dolces a la massa sempre s'hi posa un pel de sal.

Agafem la mantega i la posem en un pot a foc suau perquè es desfaci, si teniu microones ho podeu posar amb poca potència i poc temps. La mantega s'ha de desfer, però no bullir.

En un pot de turmix hi posem els ous, la farina, la llet, la mantega ja desfeta i la sal. Ho batem tot bé. Deixem el pot a la nevera durant vint a trenta minuts. Això és perquè la mantega dins la massa torni a agafar consistència.

Mentre podeu anar pensant amb el farcit que hi voleu posar i preparar-ho. 

Melmelada, coco, caramel, fruites, sucre, licor, ratlladures de cítrics, fruits secs... si són crepes dolces.

Embotits, formatges, verdures, salmó, tonyina... si són salades.

El més complicat dels crepes és el donar-los la volta. Però no us espanteu, amb una mica de pràctica us sortiran bé, potser no els primers però després ja ho veureu. Sempre hi haurà espabilats que triunfaran des de la primera crepe, però l'important és no defallir.

Anem per parts. Agafem una paella de mida mitjana, o sigui ni la gran ni la petita, no sé si queda clar.

La posem al foc i deixem que s'escalfi bé. Hi posem un tros de mantega i veurem que es desfà. 

Agafem un cullerot dels de sopa i tirem la pasta de la crepe a la paella just fins que cobreixi el fons, si en poseu massa li costarà de coure. Distribuim bé la pasta per tot arreu fent girar la paella perquè s'escampi. Quan veiem que la crepe s'infla per trossos, ja ho veureu, vol dir que ja està cuita d'aquell costat i es pot tombar. Com tobar-la? Aquí ve la part delicada. Agafeu una espumadora plana, de les d'escudellar verdura o treure els ous ferrats de la paella i passeu-la suaument per sota de la crepe i amb un gest ràpid l'aixequeu i la tombeu de l'altre costat. Un cop ja estigui cuita la traiem deixant-la relliscar de la paella al plat. Torneu a posar mantega a la paella i torneu a fer la mateixa operació per fer un altra crepe. Mentre teniu una crepe al foc en podeu farcir la que ja heu tret.

Tranquils , hi ha com una tradició-maledicció  que fa que la primera crepe no surti bé i s'hagi de llençar, no em pregunteu perquè, no sé si està poc calenta la paella o què passa, però moltes vegades la primera no surt bé i es trenca. Cap problema, es llença i es fa la següent. La qüestió es perseverar i no desesperar-se.

Un cop la crepe a fora es farceix del que vulgueu. Penseu a tenir-ho preparat tot abans de posar-se a fer les crepes, així les podreu servir a mida que les aneu fent.

crepe de mozzarella i pernil dolç

crepe de tomàquet escalivat i pernil serrà

tallarines amb salmó

D'ITÀLIA DEL  NORD

Diuen que les receptes de pasta amb crema de llet són típiques del nord. La meva amiga de Roma no en fa mai de receptes amb crema de llet, li semblen un sacrilegi. Sort que nosaltres en podem fer de totes maneres sense cap prejudici. Si no teniu salmó fresc es pot fer només amb salmó fumat, ja sabeu que hem d'adaptar les receptes a la nostra manera.

INGREDIENTS:

170 grs de tallarines

1 tall de salmó  fresc de 250 grs tallat a daus, sense espina

2 talls de salmó fumat

1 ceba tendra

1 brick de crema de llet

2 cullerades de tàperes

una mica de porradell

oli, sal i pebre


Posem una olla al foc amb aigua i sal fins que bulli. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Mentre pelem la ceba tendra i la tallem a quadrats petits.

Agafem una cassola amb un fons d'oli i posem la ceba a foc viu. L'anem remenant i li posem una mica de sal. Quan la veiem transparent i tova li afegim els daus de salmó que previament haurem salat i pebrat. Els remenem només un momentet i ja hi podem afegir les tàperes, una parell de voltes i la crema de llet. Ho deixem tot plegat cinc minuts al foc i ja hi podem posar la pasta un cop l'haguem escorregut.

Penseu que si la pasta s'ha cuit abans de tenir preparada la pasta li heu d'afegir un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i perquè la pasta no se'ns passi.

Un cop la pasta afegida li donem un parell de voltes amb el foc ja apagat i li afegim per sobre el salmó fumat tallat amb tisores a trossets i el porradell tallat també a tisores.

Aquesta pasta s'ha de servir de seguida un cop feta i si la voleu escalfar un altre dia li heu d'afegir una mica de llet.

tallarines de carbassó i pastanaga al pesto

SABATES PLANES PERÒ UNA MICA XIC

Resulta que menjar verdura ens sembla avorrit, però no te perquè ser així. És com les sabates planes que ens comprem per comoditat però en comprem unes que tinguin quelcom especial, li busquem un toc diferent perquè no es vegin només còmodes i prou, doncs això és el mateix. Perdoneu però el simil m'ha sortit femení, no n'he trobat cap d'unisex. Les verdures podrien ser les sabates planes, però amb una salsa pesto queden xic!

Recordeu que si teniu al congelador fulles d'alfàbrega, fresques però congelades, en qualsevol moment podreu fer un pesto.

INGREDIENTS:

1 carbassó

2 pastanagues grans

salsa pesto:

un grapat de pinyons (com una tassa de cafè sense acabar d'omplir)

unes 20 fulles d'alfàbrega

50 grs de formatge parmesà ratllat

100 ml. d'oli

1 gra d'all petit

sal i pebre

Agafem les pastanagues i les pelem. El carbassó si està fresc no cal que el pelem però si la pell ja fa mala cara, això és que la veieu poc tersa, el podeu pelar.

Un cop les verdures pelades agafarem un pelador ample i l'aniremi passant per la pastanaga o el carbassó traient peles però per fer-ne talls, o sigui perquè els talls surtin ben prims. Es pot fer també amb un ratllador dels que ja us he parlat altres vegades, tipus mandolina. La diferència amb el ratllador que us proposo jo és que és més segur que una mandolina, amb una mandolina tens perill de ratllar-te els dits.

Posem una cassola baixa al foc amb aigua que arribi fins al fons de la cistella de vapor i a sobre de la cistella hi poseu les verdures. Les saleu una mica per sobre, molt poc, i tapeu la cassola i ho deixeu a foc fort uns quinze minuts. Aneu comprovant que estigui cuit, si us agraden les verdures més al dente potser les podreu treure abans. El temps dependrà molt del gruix dels talls de verdura.

Mentre agafem tots els ingredients de la salsa pesto i els posem en un got batedor i els passem pel trumix fins que ens quedi una salsa ben fina. Si la salsa us queda massa espessa hi podeu afegir una mica d'oli.

Quan traieu les verdures del foc les poseu en un plat i les amaniu amb la salsa pesto.

També es poden fer tallarines de mongeta verda de l'ampla, o espàrrecs tallats en quatre trossos o qualsevol altre verdura que penseu que en podríeu treure tallarines i amanir-la amb la salsa.

costelles de xai amb pastanagues estofades

EL XAI A LA PLANXA

No ens compliquem la vida, com millor es mengen les costelletes i millor estan és a la brasa, però a casa, com que no tenim brasa, les podem fer a la planxa. Com que som a casa i no podem fer patates al caliu o carxofes a la brasa hi farem un altre acompanyament. Es tracte d'un menjar molt ràpid i senzill.

INGREDIENTS:

1 ceba tendra

4 pastanagues

1 fulla de llorer

mantega

estragó, anet, alfàbrega o qualsevol herba que tingui una aroma anissada

oli, sal i sucre

Pelem la pastanaga i la tallem a discos ben prims. Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits.

Ho posem tot en cru tapat sobretot a foc baix i en 15 minuts la pastanaga estarà cuita.

Quan tingueu la pastanaga estofada feu les costelles a la planxa amb una mica de sal.

entrepà de seitons en vinagre

PER TENIR A LA NEVERA

Si us agraden els seitons en vinagre és un producte per tenir a la nevera, sempre el podeu posar en una amanida o fer-vos un entrepà com aquest. Casa molt bé amb el tomàquet i amb una amanida amb cabdells també.

Ara en podeu trobar d'envasats tipus industrials, però no tots són bons, de vegades estan una mica secs. També en fan a les bacallaneries o peixateries, aquests són els millors. No en compreu molta quantitat, ja que amb el temps es maceren massa i perden el gust i es tornen durs.

Us podeu animar a fer els vostres, no és gens complicat. Demaneu a la peixateria que us triin els seitons en filets. Un cop a casa els esbandiu bé i els disposeu en una plàtera per capes, cada dues capes hi poseu un raig de vinagre, una mica de sal, no gaire, i pebre i un grapat d'all i julivert picat. Aneu repetint l'operació fins a acabar els filets. El vinagre ha de ser de vi i si és de vi blanc millor. El mòdena no és adequat pel seu gustet dolç. 

INGREDIENTS:

4 llesques de pa de motlle integral

12 filets de seitons en vinagre

1 tomàquet verd gran

oli

Agafem els seitons i els posem en un plat i els amanim amb oli abundant. Això farà que es recuperim i s'amoroseixin una mica, o sigui la seva carn es torni més suau.

Mentre tallem el tomàquet a rodanxes fines. Amanim el pà amb una mica d'oli a cada costat, hi posem les rodanxes de tomàquet a sobre d'una llesca i els filets de seitons a sobre. Tapem l'entrepà amb l'altre llesca.

Opcionalment hi podeu posar una mica d'orenga o farigola, sobretot en poca quantitat.

amanida tèbia de primavera

TORNA L'INSTINT RECOLECTOR

Hi ha un instint que ens  fa buscar al bosc el menjar com si la nostra supervivència depenguès d'això. I si no mireu quan anem a buscar bolets, encara que ens hagin dit cinc mil vegades que els bolets que no coneixem els hem de deixar, és superior a nosaltres, hem d'omplir el cistell sigui com sigui, si cal agafarem un tronc on hi ha dos bolets enganxats! 

Doncs ara és temps d'espàrrecs, encara que aquest any els espàrrecs s'han de buscar molt bé, han sortit tard i són molt petits degut a l'escasetat de pluja.

Si heu tingut sort i n'heu trobat podeu fer aquesta recepta amb espàrrecs de marge i si no a la fruiteria venen uns manats d'espàrrecs verds que us faran molt de servei.

Espero que disfruteu d'aquesta amanida original.

INGREDIENTS:

1 enciam francès petit

8 espàrrecs

2 pastanagues

20 ametlles salades

vinagreta navarresa:

1 tros de pabrot vermell

1 tros de ceba tendra

2 branques de jullivert

1/2 got petit d'oli d'oliva

1/4 got petit de vinagre de vi

sal i pebre


Fem primer la vinagreta i així la deixem una mica en maceració. Tallem el pabrot i la ceba ben petits. Primer en feu unes tires ben primes i després ho talleu en l'altre sentit i en feu uns quadrats ben petits. Piqueu després el julivertt ben petit també. Ho poseu en un bol i ho barregeu amb l'oli, el vinagre i una mica de sal i pebre. Si la tasteu encara som a temps de posar-li més vinagre o més oli, com vulgueu. Aquesta vinagreta es pot guardar en un pot de vidre a la nevera i pot servir per més dies. Ja que en feu, en feu quantitat i en tindreu per més vegades. Ens pot servir també per caompanyar uns porros bullits o uns espàrrecs de llauna.

Netegem i passem per aigua les fulles d'enciam per netejar-les bé de la terra. Les escorrem molt bé perquè no hi quedi aigua. Si no teniu centrifugadora les emboliqueu en un drap i l'agafeu per les quatre puntes i feu un molinet amb el braç. La força centrífuga s'encarregarà de dipositar l'aigua de l'enciam al drap.

Pelem les pastanagues i ajudats d'un pelador anem seguint com si les pelessim per fer-ne tires primes. Les posem en una plàtera junt amb les fulles de l'enciam.

Agafem els espàrrecs i els partim amb la mà per on s'ens parteixin quan els dobleguem. La part més dura que no s'ens partirà és la de baix i no s'aprofita. La part de dalt més tendra és la que tallem a rodanxes d'uns dos cms. Les posem en una paella amb una mica de res d'oli, gairebé serà com si les posessim a la planxa. Posem una mica de sal i pebre a la paella i saltegem els espàrrecs, els anem remenant perquè no estiguin sempre amb el mateix costat tocant la paella. Amb cinc minuts en tindrem prou, els volem al dente, no tous.

Posem la vinagreta a la plàtera on teniem l'enciam i la pastanaga i ho barregem tot bé. A sobre hi deixem caure les ametlles i els espàrrecs passats per la paella encara calents.