dimarts, 28 de febrer del 2012

rap a la romana

TRANQUILS! EL RAP NO ÉS IMPRESCINDIBLE

Amb això vull dir que hi ha d'altres peixos que també es poden fer amb el mateix sistema. De totes maneres us diré un secret: és una manera de fer el rap que comprant-ne poc et dona per molt. El secret serà trobar una bona peixetera que t'ho sàpiga fer bé. Es tracta de comprar un tros de rap  d'uns 300 g i fer -lo tallar en dos trossos, el d'un costat i el de l'altre de l'espina. Un cop separats els dos trossos es fan petits medallons prims. De cada costat us poden sortir 6 medallons. 
Si no ho feu amb rap podeu utilitzar filets de gall a tires o perca, encara que aquesta última té fama de ser políticament incorrecta. Ha des ser un peix que tingui una certa textura perquè no es desfaci.






INGREDIENTS:

300 g de rap tallats a medallons prims (com he explicat a dalt)

1 ou

farina

sal i oli

un tall de llimona (per servir)


Repassem bé tots els talls de rap i vigilarem que no tingui part de la pell. Si hi queda pell això quan ho posem a la paella tiba i fa que els talls quedin en forma de cassoletes i no es fregeixen plans i el rebossat queda cru a trossos. En fi, que tingueu la paciència de treure amb unes tisores tota la pell que hi hagi quedat.

Agafem un ou i el batem com per fer una truita amb una mica de sal.

Posem una paella al foc amb oli abundant i deixem que s'escalfi molt.

Mentre en un tros de paper d'alumini hi posem farina. Rebossem els talls de rap en la farina i després els passem per l'ou.

Els posem a dins l'oli quan estigui ben calent. Si l'oli no els cobreix se'ls ha de tombar perquè es coguin de l'altra banda.

Els traiem sobre d'un paper absorbent per treure l'excès d'oli i els salem una mica per damunt. Els servim en una plàtera acompanyats d'un tall de llimona per si algú se'n vol posar.

dimarts, 21 de febrer del 2012

flam d'ametlla

POSTRE CLÀSSIC

No sé perquè en posar aquest títol m'ha vingut al cap un postre que era típic abans als restaurants que es deia "pijama". Els que sou joves no el deveu conèixer però els que ja tenim una edat l'haviem vist a les cartes com el postre estrella. Es tractava d'un plat pla amb prèssec i pinya en almíbar, un flam, dues boles de gelat i nata. Com a decoració es posaven dos vanos Rifacli. Era espectacular i la gent s'ho menjava després d'un dinar contundent, no us penseu...
En fi avui us explico un flam, pelat i pelut, sense res més. Us el podeu menjar per postres o tenir a la nevera per berenar. Tampoc engreixa tant com això, si en mengeu un tros petit!








INGREDIENTS:


 1/2 pot de pasta de llet d'ametlla, de la que sembla llet condensada

 1/2 l. de llet (també pot ser llet d'ametlla sense sucre li donareu més gust)

 tres ous

 3 cullerades de sucre

8 ametlles torrades

sucre caramel

Engeguem el forn al màxim per escalfar-lo.

Passem la pasta de llet, la llet, els ous i el sucre pel turmix.

Agafem un motlle gran o uns quants de petits per posar al forn i hi posem un raig de sucre caramel a sota amb uns quants trossos d'ametlles torrades partides. A sobre hi posem la barreja de la llet amb els ous i el sucre.

Agafem una plàtera plana amb aigua i hi posem els motlles a dins. Ho courem al bany maria, que vol dir envoltar-ho d'aigua perquè la temperatura sigui sempre constant i moderada.

Ho posem al forn a 200º uns vint minuts, si teniu ventilador li anirà bé perquè l'esclafor es distribueix per tot arreu. Ho traiem quan veiem que està ters i ja no està líquid.

Els deixem refredar i els desenmotllem per servir-los. Si els voleu guardar a la nevera els deixeu sense desenmotllar.




dissabte, 18 de febrer del 2012

sopa de poma al curri

OBRIR LA NEVERA I TROBAR UNA COSA CALENTA

Les sopes a l'hivern és el que vé més de gust. Quina il·lusió ens fa quan arribem a casa amb peus i mans gelats i obrim la nevera i trobem un tuper amb sopa per escalfar i amb dos minuts disposem d'un plat calent. Perquè no ens cansem de les sopes, podem fer-les variades, en podem fer de tot.  Mireu aquesta sopa amb poma i api boníssima.







INGREDIENTS:

4 pomes Golden

1/2 porro

1/2 ceba

2 branquetes d'api

curri

sal

oli


Agafem el porro el pelem i el tallem a trossos. Fem el mateix amb la ceba. Tallem l'api a trossos ben petits fins i tot la part de les fulles.

Posem una olla al foc amb un fons d'oli i les verduretes que hem tallat, a foc baix i tapat, perquè es vagin fent i estovant. Ho anem remenant i quan ho veiem ben cuit i tou hi posem una mica de curri, al gust, i una mica de sal. Hi afegim les pomes sense pelar i tallades en 8 trossos. Les deixem tapades que s'estovin. Quan les toquem ja tovetes hi afegim aigua fins que ho cobreixi, no més, sino ens quedarà una sopa aigualida i no interessa.

Ho deixem coure uns deu minuts i ho traiem del foc i ho passem pel turmix. Colem la crema perquè quedi ben fineta. Ho passem per un colador dels fins amb el cullerot donant voltes i prement contra el colador fins que tota la sopa passi i quedi una cremeta ben fina. D'aquesta manera acabem de treure si han quedat trossos de pell o llavors.

Com sempre feu-ne quantitat i guardeu-la a la nevera que aguanta una setmana. El més important és guardar-la a la nevera de seguida, no deixar-la sobre dels fogons que aleshores és quan es fa malbé de seguida.





dimarts, 14 de febrer del 2012

croquetes d'espinacs

A DISFRESSAR QUE ÉS CARNAVAL!

Ja sabeu que quan un aliment no ens agrada us demano que en comptes de renunciar a ell, busquem la manera de menjar-lo que ens resulti més agradable. Jo crec que els aliments es podrien dividir en diferents categories: els que mengem habitualment, practicament cada dia, els que mengem regularment potser cada setmana o cada quinze dies i alguns aliments que mengem molt de tant en tant, potser una o dues vegades a l'any. L'important és no renunciar a cap producte i utilitzar el que ens doni el mercat, el que trobem que fa més goig.
Avui disfressarem espinacs, que són molt verds i fan molt respecte. En croquetes els espinacs ens queden més suaus i agradables. Proveu-ho.







INGREDIENTS:

1/2 paquet d'espinacs congelats, uns 250 grs

3 cullerades de farina

1 got i mig de llet

1 grapat de pinyons

1 ceba petita

oli i sal

un ou

pa ratllat


Agafem una paella i la posem al foc amb oli al fons. Hi posem els espinacs congelats mateix a sobre amb el foc baix. Anem tombant el cub dels espinacs pels diferents costats perquè es vagi estovant. Quan el cub ja s'ha escalfat i es va descongelant, l'escampem per la paella i amb unes tisores anem tallant els espinacs perquè estiguin esmicolats. Si convé hi podeu posar una mica més d'oli perquè els espinacs en xupen molt.

Al mateix temps en una altra paella hi posem oli i la ceba trinxada a quadrats petits, a foc baix fins que estigui transparent i tova.

Quan veiem els espinacs cuits, hauran canviat de color, es tornaran d'un color verd més fosc, hi podem afegir, els pinyons i la ceba ja cuita.

Hi afegim una mica de sal i les cullerades de farina. Hi donem un parell de voltes a la farina perquè es cogui una mica.

Hi afegim la llet i ho anem remenant, si veieu que ha quedat massa espès en poseu una mica més.

Ara vé el moment de paciència, s'ha d'anar remenant fins que la massa estigui tota junta, veureu que queda com un massa tota sencera, aleshores ja es pot apagar el foc.

Deixem refredar la massa. Si no teniu més temps ho podeu deixar a la nevera per fer les croquetes l'endemà.

Agafem la massa i anem fem les croquetes agafant una cullerada i amassant-la amb la mà com si fos plastilina.

Agafem un ou i el batem amb una mica de sal en un plat fondo. Posem el pa ratllat sobre un tros gran de paper d'alumini,  més o menys de la mida d'un plat gran.

Agafem les croquetes i les passem primer per ou batut i després per pa ratllat.

Per fregir-les posem una paella petita amb oli molt abundant i esperem que estigui ben calent abans de posar-les. Les anem fregint sense posar-ne moltes, per evitar que l'oli es refredi, les anem fregint per tandes.

El sistema de fer la massa de les croquetes i de fregir-les sempre és el mateix, si les voleu fer d'altres coses en podeu fer del que vulqueu.

dissabte, 11 de febrer del 2012

llaminera de porc amb salsa de xampinyons

CARN PER DIUMENGE I RÀPIDA!

La llaminera és aquella part  llarga i prima que medeix uns 20 cms i en castellà en diuen solomillo. És una part del porc molt tendra. També és una mica cara, però penseu que es pot substituir per llonza de porc o per carn magra que sempre surt més bé de preu.
Amb aquesta salseta es pot fer un diumenge i ja veureu que ràpid.
Si us agrada la carn de porc podeu provar altres receptes fàcils: rotllets de llaminera de porc , costella de porc al curry , llom amb mel i mostassa .






INGREDIENTS:

1/2 llaminera gran o 4 talls de carn de porc una mica gruixuts d'un cm aprox.

150 grs de xampinyons

1 ceba petita

1 brick de crema de llet

una mica de vi blanc (com un dit d'una tassa de café)

sal i pebre


Agafem els xampinyons, els traiem la punta que tinguin amb terra i els rentem bé. Els laminem ben primets. Si teniu robot de cuina es poden fer al robot.

Agafem la ceba la pelem i la ratllem amb un ratllador o amb el robot.

Preparem els talls de llaminera. Si hem comprat llaminera en fem uns talls d'1'5 cms aproximadament. Salem i pebrem els talls i els deixem a punt per després.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli. Hi posem la ceba ratllada i quan hagi agafat una mica de color daurat hi afegim els xampinyons. Els deixem fins que després de desprendre aigua se l'hagin tornat a beure. Hi afegim aleshores sal i pebre i la crema de llet. Abaixeu el foc, que no es redueixi massa mentre feu la carn. Si convé el podeu apagar fins després.

Mentre en una altra paella hi posem una mica d'oli, molt poc i amb el foc ben alt hi posem la carn que es faci per un costat i per l'altre. Els deixem que quedin enrossits d'un costat i de l'altre.

Retirem la carn i hi posem un raig petit de vi blanc perquè es desprengui de la paella tota la substància de la carn.

Tirem aquesta mica de vi blanc a la paella de la salsa amb els xampinyons i deixem que es reduieixi tot plegat dos minuts.

Servim la carn amb la salsa per sobre. Mireu de mantenir la carn calenta mentre acabeu de fer la salsa. Per exemple prop del foc i no enmig de la corrent d'aire!

dimecres, 8 de febrer del 2012

verdura al vapor

AVÍS: NO M'AGRADA LA COLIFLOR

Ni la coliflor ni el bròquil, però he anat buscant maneres de menjar-m'ho. Més que res perquè en aquesta època de l'any sembla que al camp no hi hagi res més, totes les parades estan plenes d'aquesttes verdures.
Doncs la manera number one per mi és aquesta. Feta al vapor queda boníssima, molt fina i molt ràpida, és més ràpida de cuinar que bullida. Com que hi ha poca aigua bull de seguida i en deu minuts o quinze màxim podem tenir la verdura feta. Si l'acompanyem de salsa tàrtara, per allò de disfressar-la una mica, doncs... que m'agrada i tot!



No pot ser més "al vapor" aquesta verdura!






INGREDIENTS:

1 pastanaga gran

2 patates

1 tros de coliflor

1 tros de bròquil

2 espàrrecs

1 fulla llorer

1 gra d'all

salsa tàrtara:

6 cullerades grans de maionesa

3 cogombres en vinagre

2 cebetes en vinagre

3 tàperes en vinagre

una mica d julivert ben trinxat

una cullerada de postre de sucre

una cullerada de postre de mostassa


Pelem les patates i les pastanagues i les tallem a trossos no molt grans. Com més grans són més trigaran a fer-se.

Tallem els espàrrecs amb la mà per allà on es parteixen, la part més gruixuda la retireu i aprofiteu la part de la punta. Talleu la punta en dos trossos.

Aneu tallant el bròquil i la coliflor en ramets.

Agafem una cassola i hi posem aigua al fons, la fulla de llorer i l'all. L'aigua ha d'arribar just fins la cistella del vapor. A sobre de la cistella de vapor hi disposem les verdures i hi posem sal per sobre. Posem la cassoloa al foc, a foc alt.

Al cap de 10 o 15 minuts ja estarà la verdura feta. Per saber-ho punxeu-la amb una forquilla i comproveu que està tova.

Servim la verdura amb la salsa tàrtara al costat per posar al gust o senzillament amb un raig d'un bon oli.



diumenge, 5 de febrer del 2012

papardelle amb tomàquet i alfàbrega

PASTA PER TOT L'ANY

La pasta, aquest plat que cada setmana cau sí o sí. Doncs variem la forma de menjar-la, realment hi han moltes receptes per cuinar-la. Avui amb mozzarella i tomàquet amb el toc d'alfàbrega. Penseu que l'alfàbrega és molt bona fresca, però per tenir-ne sempre a punt no és fàcil. Doncs una possibilitat és comprar-la fresca i tenir-la al congelador dins una bossa de plàstic. No és tant bona com la fresca però és més gustosa que la seca.






INGREDIENTS:

170 grs de papardelle (són les tallarines amples)

1 mozzarella fresca o 20 boletes de mozzarella fresca

1 paquet de tomàquets cherry

1 dent d'all gran

1/2 pot de tomàquet de llauna triturat

alfàbrega fresca


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi posem la pasta i la bullim el temps que indiqui l'envàs.

Mentres en una paella hi posem un raig d'oli i la dent d'all aixafada amb un cop de ma, perquè el gust impregni l'oli. Ho posem al foc i al cap d'un moment, quan l'oli comenci a agafar gust d'all- ja en sentireu l'olor- hi posem  el mig pot de tomàquet de llauna triturat. Ho amanim amb una mica de sal i sucre.

En una altre paella hi posem un raig d'oli i anem saltejant les tomàquets cherry, que s'estovin durant uns deu minuts. Amb el foc apagat hi posem les fulles d'alfàbrega tallada a trossos.

Un cop la pasta ja està l'escorrem bé i la posem en una plàtera fonda.

Hi barregem la salsa de tomàquet, els tomàquets cherry i la mozzarella tallada a trossos o les boletes de mozzarella.

dimecres, 1 de febrer del 2012

entrepà de verdures a la planxa amb romesco

COLESTEROL

Segurament que no us ha arribat el moment de vigilar el vostre colesterol però si fos així, s'haurien acabat els entrepans d'embotit. De totes maneres sempre ens quedarà el món vegetal. No desespereu que ens podem fer entrepans gustosos i sans sense posar-hi greix!






INGREDIENTS:

1 pastanaga petita

1 tros de carbassó

1 tros d'esbergínia

1 tros de ceba tendra

1 all tendre

1 tros de pebrot vermell

2 rodanxes de tomàquet

1 espàrrec verd

1/2 endívia

1 tros de barra tipus rústica

salsa romesco


Es tracta de tallar les verdures en talls prims perquè es facin ràpid.

Posem la planxa al foc i quan estigui ben calenta hi posem les verdures a sobre per tandes, tombant els talls quan estiguin fets d'una banda. No posem el foc a tot gas, convé més anar-les tombant i que no es cremin. Un cop fetes les podem amanir amb una mica de sal, molt poca.

Obrim el pa i hi posem en un costat les verdures ben repartides fent capes, que hi trobis una mica de tot en cada queixalada. I a l'altre costa hi untem la salsa romesco.

Si fem més quantitat de verdures a la planxa les podeu guardar en un tuper per un altre dia. És un entrepà que es pot menjar fred o calent.