UN ARRÒS CALENTÓ ABANS QUE ACABI L'HIVERN
Em fa molta il·lusió passar-vos aquesta recepta familiar que feia la iaia Palmira. Sí, nois a mi em van posar Núria /Palmira/Agustina, és el que te la tradició de posar de segon i tercer nom, el de la padrina i l'altra àvia.
Doncs bé és una recepta amb carbassa, "oh , és que costa molt de tallar la carbassa!" Doncs no tant. El truc és tallar-la a trossos abans de pelar-la, així es pot pelar millor. Per pelar-la l'arrepengem a una fusta i anem tallant la pell en direcció a la fusta, com si repelessim una pell de formatge. Ja ho veureu com no costa tant.
INGREDIENTS:
2 tasses d'arròs
1 ceba molt petita
1/2 carbassa petita
2 tall de cansalada fresca
S'agafa una olla i es posa al foc amb 1'5 d'aigua i sal fins que bulli.
Mentrestant pelem la ceba i la tallem a trossos petits i la carbassa la tallem a trossos petits i després li treiem la pell i els cabells de la part de dins. Salem les tires de cansalada i les tallem a trossos petits.
Agafem una paella amb una mica d'oli i li posem els trossos de cansalada. Quan estigui una mica rossos hi afegim la ceba i la carbassa i ho posem a foc viu que es vagi coent tot plegat.
Quan l'aigua bull s'hi tiren les dues tasses d'arròs.
Quan trobem que la carbassa ja està una mica tova, afegim tot el saltejat de la paella a dins l'olla.
En total l'arròs en uns 20 25 minuts ja el tindrem cuit.
Un plat fàcil i gustòs, proveu-lo.
Hola! Acabo de descobrir el teu bloc i m'ha fet molta gràcia... perquè avui hem dinat un arròs molt semblant a aquest (excepte per la cansalada)! Boníssim!
ResponEliminaSegueixo xafardejant per aquí amb el teu permís!
Hola,
ResponEliminaM'he animat a llegir el teu blog des de que vaig sentir-te a La Riera. Crec que són unes receptes molt encertades i novedoses.
Et volia dir que m'agrada molt la carabassa i en faig molts plats. Una amiga francesa em va dir que no calia pelar-la i té raó. Totes les receptes es poden fer sense treure la pell; el temps de cocció és el mateix encara que sembli mentida...
N'hi ha de noves i n'hi ha de clàssiques. El que miro és que siguin assequibles de fer perquè s'animin els "novatos". No és que en sàpiga molt de cuina, només és que m'agrada i que miro de provar coses.
ResponEliminaAixò de la carbassa ho hauré de provar algun dia. Si alguna vegada m'he deixat una mica de pell l'he trobada a la crema en forma de fregallet i em molesta a la boca... fina que és una. POtser no tots els tipus de carbasses són iguals, no?
Un petó