amanida d'espinacs

AMANIDES TAMBÉ A L'HIVERN

Amanida a l'hivern? No que fa fred! Jo no en faig d'amanida a l'hivern.

Encara que faci fred, les amanides poden ser entrant si després hi tenim un bon plat més contundent. Per exemple davant de llenties o d'un estofat de vedella o d'un risotto mateix.

A més aquests dies que venen que menjarem molts menjars greixosos, sempre pot ser un recurs per un sopar lleuger amb amics, amb un pa amb tomàquet i pernil o unes torrades amb foie o una taula de formatges.

INGREDIENTS:

1 manat d'espinacs (també en podeu comprar una bossa amb espinacs ja triats)

50 grs de pernil ibèric

15 tomàquets petits

oli de pinyons:

30 grs. de pinyons aprox

oli


Primer de tot posem oli en una paella petita, oli abundant. Quan l'oli està ben calent hi tirem els pinyons i els anem remenant. Quan comencin a canviar de color apaguem el foc i els deixem dins de l'oli.

Agafem els espinacs i els triem bé, aprofitant només les fulles que estiguin senceres i siguin ben tendres. Els rentem bé perquè tenen molta terra i els escorrem fins que no els quedi gens d'aigua.

Posem els espinacs en una plàtera, a sobre hi posem els tomàquets petits i el pernil tallat a trossos petits
i quan l'oli estigui més fred el tirem per sobre l'amanida junt amb els pinyons.

croquetes de Santa Teresa

CUINA D'APROFITAMENT

Què sou vosaltres, de comprar baguettes o barra tipus gallega? Jo la veritat és que m'he aficionat a les barres tipus gallegues o artesanes. És un pa que dura més i es conserva tou més temps. La baguette s'asseca de seguida, només permet menjar-se el mateix dia.

Per fer aquesta recepta heu de ser dels que compreu pa gallec i que no en mengeu gaire. Es tracta d'aprofitar aquella mitja barra de pa que ha quedat sense menjar i ja està seca. És una recepta familiar que em recorda la infantesa també.

No en tinc ni idea del per què del nom croquetes ni se què hi te a veure Santa Teresa en això. Posats a inventar podriem dir que eren uns postres que feien als convents de les Tereses. Què passa? Si non e vero e ben trovato! No em demaneu que accentui en italià que prou feina tinc en català.

INGREDIENTS:

1/2 barra de pa sec

1 ou

1 barra de canyella

canyella i vainilla en pols (si no teniu vainilla en pols que és més difícil de trobar no passa res)

2 cullerades de sucre

2 tasses de llet

sucre glass


En un pot posem la llet al foc amb la barra de canyella, les dues cullerades de sucre, 2 culleradetes de canyella en pols i dues de vainilla en pols. Quan arrenqui a bullir la llet ja es pot apagar i es deixa una mica que agafi el gust de la barra de canyella.

Mentrestant s'agafa la barra de pa i es talla a llesques no massa primes. Les posem en una plàtera fonda . Agafem l'ou i el batem en un plat fondo.

Un cop la llet ja estigui la tirem per sobre de les llesques de pa i les tombem dues vegades perquè s'empapin de llet per tot arreu. Les posem en un plat quan estiguin ben sucades. No les deixeu massa que es desfarien.

Després es posa una paella al foc amb oli, que cobreixi el fons. Mentre s'escalfa l'oli anem rebossant les llesques en l'ou. Quan l'oli estigui calent les fregim per un costat i després per l'altre.

Quan es treuen es posen en paper de cuina perquè absorbeixin l'excès d'oli. Després es posen en una plàtera i quan es refredin s'hi tira sucre glass per sobre. Què? Que no sabeu què és el sucre glass? Doncs haureu de mirar la recepta del pastís de plàtan. Petonets!!!
 

escudella i carn d'olla

ARA VE NADAL

No sé si a cap de vosaltres us ha caigut la responsabilitat de fer el dinar de Nadal... Em refereixo al típic dinar de Nadal: escudella i carn d'olla. Doncs bé si és així i ho feu per primera vegada i teniu dubtes, us dedico aquesta recepta.
Només es tracta de temps, de complicació no en té cap. Com que el dia de Nadal no es fa res més que cuinar... El secret de tot bon brou és el xup-xup, no fer-ho bullir depressa perquè s'evapora tot el caldo.

Si enlloc de Nadal ho voleu fer per qualsevol altre data, encara que es necessiti temps no us espanteu que us faré un planing. Però sobretot poseu el foc ben baix i que no surti el caldo fora de l'olla que podria apagar el foc, a veure si encara farem una desgràcia.

Dissabte 10 AM Mentre s'està esmorzant es posa ja l'olla amb aigua al foc. S'hi posen totes les carns.

Dissabte 10'30 AM Surts a comprar el diari i tornes a casa. El brou mentre va fent el seu xup-xup.

Dissabte 10'45 AM Poses al caldo les verdures. I surts a comprar el pa i al mercat. L'olla va fent.

Dissabte 11'30 AM Tornes del mercat i fas la pilota i talles les patates i ho afegeixes al caldo.

Dissabte 12 AM Apagues el caldo i surts a comprar rebaixes.

Dissabte 13'30 AM Arribes a casa, coles el caldo i fas els fideuets.

Dissabte 13'45 AM A dinar!!!!

INGREDIENTS:

Ossos de vedella, del moll o del genoll

1 tros d'orella o de cua de porc

1 tros de cansalada

1 tros de gallina

1 carcanada de pollastre

pedrer de pollastre

2 ales de pollastre

1 tros de conill de vedella

1 tros de botifarra negra

1 porro

4 patates

4 pastanagues

1 ceba

1 branca d'api

1/4 de carn trinxada de porc i vedella

1 ou

julivert

molla de pa

1 tasseta petita de llet

150 grs de fideus fins (depen de com us agradi la sopa d'espessa)


 Molts ingredients però l'elaboració ben fàcil. Els ingredients i les quantitats varien molt d'una casa a una altra, vosaltres probeu i innoveu segons el vostre gust.

Poseu l'olla al foc, una olla ben gran amb 3 o 4 litres d'aigua amb una mica de sal. Poseu-hi de seguida els ossos i la carn de vedella, la cansalada, la carcanada de pollastre, l'orella de porc, la gallina i el pedrer.
Es deixa fent xup-xup a foc baix però que bulli mitja horeta i s'hi posen les verdures: la ceba, el porro, una pastanaga, una patata i la branca d'api, si voleu també s'hi poden posar una parell de fulles de col. Es deixa mitja hora més sempre a foc baix.

Mentrestant farem la pilota. Agafem la carn trinxada i la posem en un bol. Hi afegim un ou, la molla de pa mullada amb llet, el julivert ben trinxat i si voleu també s'hi pot posar all trinxat, molt poc all i un grapat de pinyons. Ho barregem tot bé amb una forquilla i si ho trobem massa clar s'hi pot posar una mica de pa ratllat. Fem les pilotes de la mida que vulgueu i les passem per farina. Pelem i tallem la resta de les patates i pastanagues en trossos no massa petits.

Posem les pilotes, les patates, les pastanagues i la botifarra negra al caldo i ho deixem que es faci uns 25 minuts més.

Escorrem el caldo i bullim la pasta per fer la sopa. Si voleu guardar caldo per un altre dia el separeu i el poseu en un tuperware. I ja sabeu com es menja, no cal que us ho expliqui.

amanida amb magrana

TEMPS DE MAGRANES

"A mi m'agraden les magranes... però no sé que fer-ne. A part costen un munt de triar, em fa mandra". Ja us estic sentint. Però resulta que hi haurà un abans i un després, a partir que llegiu la recepta d'avui. Us ensenyaré a triar les magranes amb rapidesa i faciliat. Com? Doncs de moment necessitem una mà de morter, que no en teniu? Doncs comencem bé. Si no teniu mà de morter es pot provar de fer amb el mànec d'un ganivet.

Doncs bé, agafeu la magrana i la partiu pel mig, de forma que quedi en un costat on s'agafa de la branca i a l'altre costat el final de la magrana, no sé si m'explico. La qüestió és que la partiu com una taronja quan en voleu fer suc. Si ho feu al revés no funciona. Agafeu la mitja magrana i hi poseu un plat pla a sota. Li doneu cops amb la mà de morter a la part de la pell amb la magrana oberta de cara al plat. Ja veureu com amb cada cop van baixant els granets de la magrana fins que s'hauran desprès tots  i quedarà la pell sola.

I a part d'amanides les podeu fer servir com a postres amb suc de taronja o fer-ne un suc. A la cuina de l'extrem orient es fan servir per posar en plats de pollastre també. En fi el que sempre us dic, sigueu creatius. Ja veure quina amanida original que us sortirà. Proveu-ne d'altres d'amanides originals: amanida tèbia de primavera , amanida d'hivern , amanida de tomàquet i avocat , amanida de tomàquets i crostons ...

INGREDIENTS:

Fulles d'enciam variades (al vostre gust)

1/2 magrana

1/2 poma

1 formatge petit tipus burgos

1/2 avocat

vinagreta: mel, vinagre de mòdena, oli, nous i sal


Agafem l'enciam ben net i molt ben escorregut en una plàtera. Penseu que si en una amanida poseu l'enciam amb aigua us disgustarà tota l'amanida.

VINAGRETA DE NOUS
Fem la vinagreta amb els ingredients passats pel turmix. Les proporcions son dues vegades més d'oli que de vinagre, dues cullerades de mel, un polsim de sal, unes 6 nous o més depenent de la quantitat que feu.
Ha de quedar una vinagreta una mica espessa, però no massa. Penseu que si en feu més quantitat la podeu guardar en un pot de vidre a la nevera per més endavant.

Barrejeu bé l'enciam amb la vinagreta. Poseu per sobre els grans de magrana, el formatge fresc i la poma tot tallat a daus i l'avocat tallat a làmines fines.

conill o vedella amb albergínia

MÉS CONILL, HO SENTO

Us dono una bona notícia? Doncs que el conill és una de les carns menys greixoses i per tant més sanes que hi ha.

Per tant avui una altre recepta de conill però us diré que també es pot substituir la carn del conill per talls de vedella per fer fricandó. És entretingut de fer, però són plats que podeu tenir cuinats a la nevera per més d'un dia o congelar-ne la meitat. Jo en faria el doble del que jo poso a la recepta almenys.

És una recpeta ben tradicional de fricandó. El secret del fricandó és que rostiu bé la carn, i encara que veieu que s'enganxa una mica a la cassola, això és bona senyal perquè després això  torrat es desprén de la cassola i hi dona un gustet de rostit boníssim.

INGREDIENTS:

1/2 conill a trossos o 1/2 quilo de vedella a talls per fer fricandó

2 albergínies grans

1 ceba petita

1 tomàquet petit

1 tassa de café de vi negre

unes gotes de conyac

una picada : 6 ametlles, un all, 1 carquinyoli

oli i sal

Agafem l'albergínia i la pelem, la tallem a rodanxes d'1 cm. Les posem en un bol gran amb aigua i sal abundant. Això és perquè després al fregir-les no xuclin tant d'oli.

En una paella amb oli abundant a foc màxim  hi anem fregint les rodanxes d'albergínia quan l'oli sigui calent. Les fem primer d'un cantó i després de l'altre. Es fan bastant de pressa s'ha d'estar atent. Quan estiguin totes fregides les reservem.

Agafem una cassola  amb oli i hi posem els talls de conill previament salpebrats. Els deixem que es rosteixin bé tant per un costat com per l'altre. Enrossiu-los bé.

Tallem la ceba a trossets ben petits i un cop fets tots els talls de conill els traiem i posem la ceba a la cassola.

Quan la ceba estigui toveta hi posem el tomàquet ratllat. Hi posem una mica de sal i una mica de sucre.

Quan el tomàquet ja hagi agafat color hi posem els talls de conill una altra vegada i hi afegim el vi i el conyac amb el foc ben alt. Quan el vi s'hagi reduit una mica hi afegirem aigua fins a cobrir una mica els talls, no cal que no es vegin. Abaixem el foc i ho deixem fer xup xup uns vint-i-cinc minuts.

Mentrestant prepararem la picada: triturem les ametlles, l'all i el carquinyoli junt amb una mica de suc de la cassola per ajudar-ho a passar per la batedora.

Al cap dels vint minuts hi posem la picada i tot seguit els talls d'albergínia que quedin ben repartits i ho deixem uns 7 minuts més a foc ben baix.

Si enlloc de posar-hi conill ho fem amb vedella, enfarinem els talls abans de rostir-los i tot el demés igual.

llenties estofades

PLATS CONTUNDENTS D'HIVERN

D'acord que ja no fem tant exercici físic com fa 50 anys. Realment el ritme de vida ha canviat molt des d'aquells temps, ara ja ni caminem practicament. Però de totes maneres aquests plats contundents ens van bé per quan fa fred. I ara amenaça tornar-ne a fer.
Ja vam tocar el tema llegums a l'estiu amb amanides. Ara veurem llegums però en versió hivern. Les úniques llegums que goso jo a coure a casa són les llenties, sempre queden bé.

INGREDIENTS:

250 grs de llenties de les petites

1 patata grosseta

2 pastanagues

1 ceba

1 porro

1 fulla de llorer

1 fulla d'api

1 llauna de tomàquet triturat cru


Agafem una olla i li posem aigua amb les llenties al foc. Amb foc baix, esperarem que les llenties comencin a bullir i les retirem del foc.

Preparem 1/2 porro de la part verda sense la pell de fora, mitja ceba, la fulla de llorer, la patata pelada i tallada a quadrats petits i les pastanagues pelades i tallades a quadrats petits.

Escorrem les llenties i li posem aigua de nou a l'olla amb les llenties la patata, la pastanaga, el llorer, la ceba i el porro i ho posem al foc amb el foc mig-baix. Ha de fer un xup-xup suau.

Preparem mentrestant un sofregit amb la ceba tallada a trossos, el porro  de la part més blanca tallat a trossets petits, l'api tallat a trossos molt petits. Hi posem olli en una paella amb totes les verdures a foc mig que vagi fent. Quan les verdures estiguin toves hi posem una mica de sal i li afegim unes 10 cullerades de tomàquet cru triturat i el deixem que es cogui. Afegim a la salsa una mica més de sal i un pel de sucre per l'àcid del tomàquet.

Mentre les llenties hauran anat fent, després de 35 -40 minuts s'han de notar cuites. Les tastem per comprovar-ho. Han d'estar senceres però han de resultar toves al queixalar-les.

Passem tot el sofregit pel turmix junt amb un cullerot no ple del tot d'aigua de bullir les llenties més llenties ja cuites.

Treiem de l'olla el mig porro, la mitja ceba, el llorer per no trobar-ho al plat després. Quan tinguem el sofregit ben fi, ben passat pel trumix, el tirem a l'olla i deixem que faci un bull tot junt i ja podem apagar el foc.

D'aquesta manera ens quedarà un caldo més espés i gustòs.

papillote d'orada

UNA MANERA DE COURE PEIX DIFERENT

Sona molt sofisticat però no us deixeu enganyar, es tracta de coure el peix embolicat en paper de plata. D'aquesta manera guarda tots els seux sucs dins i queda mot saludable i gustòs.

El peix en papillote el podem fer tant a l forn com en una vaporera, de la qual ja us en vaig parlar. Que encara no ho heu provat?!! ahh, què encara no en teniu?? Si us plau, es que no se perquè m'escarrasso. No us deveu pensar que tinc comissió d'aquests aparells... Nois, si us plau, que ho faig pel vostre bé. De tant en tant em podríeu fer una mica de cas, eh?

Doncs bé després del sermó, preguem. És broma. Res, que fer el peix en papillote és molt fàcil i es tracta de coure l'acompanyament que li volguem posar de verdures previament i amanir el peix cru i posar-ho tot dins el paper de plata. Com sempre endavant amb la vostra creativitat, tot s'hi val.

INGREDIENTS:

2 orades mitjanes triades amb dos filets, sense espines ( es pot fer també amb llenguado o llobarro o filet de lluç de la part de la cua, tot val). Les espines les podeu guardar per fer una sopa.

1 porro

1 ceba

1 pastanaga

oli, sal i pebre



Primer de tot pelem i tallem les verdures en trossos petits. A part del que jo us he posat també ho podeu fer amb espàrrecs i alls tendres, amb xamoinyons i ceba, amb pebrot i tomàquet... Les combinacions són inacabables.
Un cop tenim les verdures tallades les posem en una paella amb una mica d'oli i les deixem que es facin a poc a poc fins que estiguin una mica toves. Les salem i si volem també admet posar-hi algunes herbes, des d'anet a farigola passant per una mica de romaní o estragó. Les herbes sempre en poca quantitat.

Agafem els filets de peix i els hi posem sal i pebre, els posem a sobre del paper de plata i a sobre una muntanyeta de les verdures amb l'oli de coure-les.

Fem uns paquets ben embolicats tal i com els veieu a la foto. És molt important que quedin ben tancats perquè no se'n vagi gens del vapor que desprendran al coure'ls. Han de quedar herméticament tancats.

Els posem al forn preescalfat o a dins d'una cistella per fer al vapor. Si és al forn amb uns 10-12 minuts en tindrem prou i si és a l vapor potser uns 15 a 20 minuts. Els serviu al plat tancats amb el paper d'alumini i cadascú s'obre el seu paquetet. És com una sorpresa!

trinxat de Vilanova

MÉS PLATS TÍPICS

En realitat el trinxat és de La Cerdanya, però si substituim la col pels espigalls es pot dir que tenim un trinxat de Vilanova. Els espigalls són una verdura que només es cull a Vilanova, ara n'ès el temps. És un plat que a mi em porta molts records perquè li feia la tia Pepa al seu germà Joan cada dia a les 12 que era quan ell dinava. Li feia els espigalls passats per la paella i gresoletes que eren com uns bunyols de cigrons cuits que mai més els he tornat a tastar iguals!! Que bons! I sé com es fan però no em queden com els feia la tia Pepa.
Després de dinar o esmorzar, no ho sé molt bé, això tan contundent se'n tornava a la vinya una estoneta més al seus bancals a arreglar i remenar la terra. Jo me'l mirava fer i us puc dir que és un dels records més preciosos de la meva infantesa. Després de tota aquesta nostàlgia us passo a explicar la recepta.

INGREDIENTS:

1/2 quilo d'espigalls

2 patates ben grosses

1 tira de cansalada fresca

oli i sal


Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal.

Mentres triem els espigalls. L'únic que hen de fer és partir les fulles pel mig o en tres trossos i obrir els tronxos per la meitat perquè es coguin millor.

Quan l'aigua comença a bullir hi tirem els espigalls i mentres pelem les patates i les tallem en quatre trossos. Les afegim a l'olla.

Quan poguem tallar els tronxos i les patates amb l'escumadora ja serà cuit i podem apagar el foc.

Escorrem la verdura i la deixem al colador perquè s'eixuguin bé.

Salem la tira de cansalada i la tallem pel mig.

Posem una paella gran  al foc i quan estigui ben calenta hi posem la cansalada. Enrossim els talls d'un costat i de l'altre.

Mentre posem la verdura amb un bol i l'amanim amb oli. Xafem la verdura amb una forquilla fins que quedi tot ben trinxat i amalgamat.

Traiem la cansalada de la paella i hi posem la verdura. Abaixem el foc i aplanem la verdura, deixem que es torri d'un costat. Deixem-la fins que es torri amb paciència i després la tombem com si fos una truita i la torrem de l'altre.

Penseu que si no trobeu espigalls al lloc on viviu podeu fer el mateix amb patata i col, patat i bledes, o patata i mongeta tendra.

Quan bulliu verdura feu-ne més quantitat i així en teniu per dos dies. El primer dia us la mengeu bullida i amanida amb un raig d'oli i guardeu la resta en un tuper per fer-vos un trinxat un altre dia.

tallarines amb ceps

ÚLTIMA RECEPTA DE BOLETS

Per aquest any no farem cap més recepta amb bolets, aquesta serà la última. Però què feu? On aneu? No home, no, podeu deixar el cistell ... per fer-la no hem d'anar a buscar bolets, no us cal cistell, ni botes ni cotxe ni res de res. Aquesta es fa amb ceps que es poden comprar en qualsevol super. Es poden comprar tot l'any perquè estan assecats. Els ceps van molt cars, així que una forma d'abaratir la recepta és fer-ho amb xampinyons i posar només una mica de ceps perquè donin gust. Els ceps són realment forts de gust.

Aquesta vegada hi vaig posar bolets variats en comptes de xampinyons

INGREDIENTS:

300 grs de tallarines o spaguetti

1/2 quilo de xampinyons

50 grs. de ceps secs

1 manat d'alls tendres

1 all

1 ceba

1 mica de porradell o ciboulette (si us costa trobar-ne es pot substituir per julivert)

1 crema de llet petita 100 cls.

1 vas de llet

oli, sal i pebre




Si ho feu només amb ceps, amb 100 grs en tindreu prou perquè s'inflen i donen molt de gust.

Agafem els ceps secs i els posen en el got de llet que s'hidratin.

Mentrestant posem una olla al foc amb aigua abundant i sal perquè bulli.

Mentre l'aigua s'escalfa agafarem una cassola hi posarem un raig d'oli, com sempre, ni poc ni massa.
Tallarem la ceba a trossos petits i els alls tendres els pelarem de la pell de fora i els tallarem a rondanxes. Primer posem la ceba a sofregir amb un foc mig, que es faci a poc a poc. Quan estigui ja una mica feta hi posem els alls tendres i l'all fet a trossets ben petits.

Quan aquest sofregit sigui tou hi posem els xampinyons tallats i els deixem que es beguin l'aigua que faran. Quan ja no hi hagi aigua hi posarem els ceps escorreguts de la llet i una mica tallats. No llenceu la llet d'estovar els ceps.

Un cop els bolets ja es noten tous hi posarem sal i pebre i hi afegirem la llet del got i deixem que la salsa espessi una mica.

Mentres harem posat els spaguettis a bullir i un cop fets els refresquem amb aigua freda abans de escorrels. No els escorrerem fins que no els posem a la cassola.

Un cop el sofregit és a punt a la cassola hi posem el porradell o julivert tallat a trossos i hi posem la pasta ben escorreguda i la crema de llet. Espereu que tot plegat doni un parell de voltes i es remeni tot bé i ja és pot apagar el foc i servir de seguida.

Els italians diuen que els comensals sempre han d'esperar la pasta, mai al revés. Jo ho he pogut comprovar!!

sopa blanca (de peix)

UNA SOPETA SI US PLAU, QUE FA MOLT FRED!!!

  Resulta que ara es poden trobar moltes orades, ara és el temps. Jo no en tenia ni idea, però això funciona així, quan vas al mercat i trobes molt d'alguna cosa vol dir que n'és temporada.

  Vaig anar a la peixeteria hi havia unes orades grans i precioses de les que no són de piscifactoria, sino salvatges. Devien pesar cap al quilo i mig cadascuna i com  ara n'és temporada no estaven cares...

Total que vaig provar de fer una recepta que havia menjat alguna vegada però no sabia ben bé com fer-la. Amb els inestimables consells que em va donar la meva peixetera m'hi vaig veure en cor. El mercat és una font d'inspiració per la cuina, tant pels productes que hi pots trobar com per l'intercanvi cultural/culinari que es produeix entre clients-clients i venedors-clients. De totes maneres vigileu els que no esteu massa avesats a anar a comprar perquè de vegades els consells escombren cap a casa, sobretot en temes de quantitat...

Al meu marit li encolomen el que volen, les molt arpies! És broma! Visca el mercat i visca Catalunya!!

Doncs avui aquesta sopa de peix feta amb orades, boníssima.

INGREDIENTS:

1 orada gran  (netejada en dos filets i que us donin l'espina i el cap)

1 patata

1 ceba

3 llesques de pa sec (tipus baguette)

1 ou

oli

3 alls

sal


En una olla gran hi posem un raig d'oli escàs, no generòs, i hi afegim les espines de l'orada i el cap. Ho deixem que es sofregeixi molt poc. Pelem una ceba i una patata i ho tallem a trossos i ho afegim a l'olla.
Donem un parell de voltes i ho cobrim amb aigua abundant. Per una orada compteu uns dos litres d'aigua escassos. Ho deixem amb la seva tranquil·litat de xup-xup una horeta, amb foc baix, que vagi fent xup... xup... a ritme lent.

Mentrestant preparem un all i oli amb un ou, els tres alls (petits si és gran amb un n'hi ha prou) i sal. L'allioli el fem posant tots els ingredients en un got batedor que no sigui ample, que hi càpiga just la batedora. Un cop tots els ingredients posats col·loquem la batedora al fons i l'engeguem. Anem pujant mica en mica, poc a poc fins a arribar a dalt de tot i ... ja estarà fet.

Agafem els filets de l'orada i els partim pel mig. Agafem els mitjos filets de la cua i els treiem la pell, passant un ganivet ben esmolat prim, posat pla entre la carn i la pell. Amb els filets de la part de dalt un dia els podem fer al forn si volem, no els utilitzarem per aquesta recepta.

Quan el brou ja estigui fet el colem. En aquest brou hi posem els filets de peix de la cua ja nets de la pell i les llesques de pa. Ho deixem uns deu minuts i hi afegim una cullerada d'allioli i ho deixem uns deu minuts més. Si veieu que l'allioli fa una escuma com de riu contaminat no us preocupeu que no passa res.
Un cop passat aquest temps passem la sopa per la batedora ben batuda. És una sopa que és bastant clareta però molt gustosa. Atreviu-vos que no és complicat.

Pastes salades

MENJAR AMB ELS ULLS

Hi ha plats que són saborosos però no són massa agradables a la vista. Podríem dir que són difícils de vendre. N'hi ha que es venen sols. Només cal veure aquesta plàtera, que ja t'agafen ganes de provar-ho tot.

Doncs això, quan hagueu d'impressionar algú, feu un plat d'aquests que quedareu molt bé. I a més no costa gens de fer. Per exemple si algun dia venen els sogres a dinar... que sempre és un compromís. Us aconsello provar els plats abans de fer-los el dia que ho necessiteu. Sempre hi poden haver coses a corregir i l'experiència ensenya.
Quan sigui a l'estiu us en explicaré un altre que també és molt vistòs.

INGREDIENTS:

1 paquet de massa per fer pasta de full (congelat o regrigerat)

1 llauna de sardines petites

1 paquet de tomàquets petits

2 talls de formatgés manxego o mozzarel·la

2 fulles d'alfàbrega fresca (o alfàbrega seca en el seu defecte)

2 cullerades de salsa olivada

8 ous de guatlla

2 cullerades de sobrassada

2 cullerades de mel

1/2 paquet d'espinacs congelats

1 dent d'all

2 cullerades de panses

2 cullerades de pinyons

oli

Noteu que hi ha molts ingredients, però penseu que es poden canviar, podeu mirar el que teniu per casa i adaptar els ingredients a les vostres necessitats. Aquí podeu ser molt creatius!

L'única cosa que heu de tenir en compte a l'hora de fer la pasta de full és si voleu que s'infli o no. Si voleu que s'infli la deixem tal qual i aleshores quan es cou es va inflant. Però si no voleu que pugi s'ha de punxar amb una forquilla tota la superfície perquè quan es cogui l'aire s'escapi pels forats i no s'infli.

Posarem primer els espinacs en una paella a foc molt baix amb oli, no cal posar-los descongelats, ja es van descongelant. Quan ja s'han descongelat del tot hi afegirem l'all tallat a trossets. Ho deixarem coure mirant que no hi falti oli i hi posarem una mica de sal. Posem un pot amb aigua al foc perquè l'aigua s'escalfi bé, quan estigui a punt de bullir hi posem els pinyons i les panses i apaguem el foc. D'aquesta manera s'hidraten i s'estoven. Ja els podem afegir als espinacs. Fins aquí tindriem fets uns espinacs a la catalana que els podeu menjar com a primer plat o com acompanyament.

Nosaltres els farem servir per les pastes. Tallem la pasta de full en triangles i  la punxem perquè no s'infli. Hi posem una cullerada d'espinacs a sobre. Agafem una plàtera de forn coberta amb paper vegetal, al super en trobareu, i és el que va millor perquè les pastes no s'enganxin, i hi posem les pastes. El forn com sempre pre-escalfat al màxim. Quan hi posem les pastes ho abaixem a 180º i en 10 minuts estaran fetes. Poseu les plàteres al mig del forn i el forn només engegat de sota. Les treiem quan les veiem torradetes, no cal que estigui massa torrades.

Agafem la pasta i en fem quadrats petits, la punxem també amb una forquilla i a sobre hi posem mig tomàquet petit i un tros de formatge. Ho posem al forn també.

Agafem la pasta i la tallem en rodones. Punxem les rodones i fem una altra rodona però li buidem el mig, de forma que quedi un aro amb el mig buit. Això ho posem a sobre de la rodona punxada de forma que ens queda un niu. L'aro no el punxarem perquè ens pujarà de forma que el mig quedarà enfonsat i tot el voltant pujarà i construirà un niu. Avui sembla que vagi de fer de paleta això. A dins hi posem un ou de guatlla i ho posem al forn també.

Agafem un rectangle i no el punxem. Posem una sardina a la punta i l'emboliquem. Ho posem al forn també.

Tallem uns quadrats petits i hi posem una mica de sobrassada i unes gotes de mel. No punxem la pasta tampoc i s'inflarà.

Se'n poden fer també de frankfurt, tonyina, paté, ceba fregida, ametlles, salmó  fumat embolicat, nous i roquefort... totes les combinacions que vulgueu.

El procés sempre és el mateix i quan les treieu algunes es poden acabar de guarnir.
Les pastes d'ou de guatlla es poden acompanyar d'una salsa d'olivada aclarida amb oli perquè no sigui tant forta.

Les pastes de tomàquet i formatge es poden acabar amb un oli d'alfàbrega. Agafeu un got batedor amb oli i hi poseu unes fulles d'alfàbrega i ho passeu per la batedora.

Les possibilitats són infinites. Jugueu i proveu!!!

llenguado meunière

ESTRIS BARATOS I INTERESSANTS

Us presento un altre estri. És un platillo volante?!! És una antena parabòl·lica?!! Doncs no, és una cistelleta per posar a dins d'una cassola i coure al vapor. S'adapta a diferents mides. La forma de funcionar és molt senzilla. Omplim el cul d'una cassola d'aigua i hi afegim el que vulguem per donar gust: un all, julivert, un tros de ceba... això només aromatitzarà. lL'aigua mai ha de cobrir els ingredients perquè es tracta de coure al vapor, no de bullir. És que se us ha de dir tot!!

A sobre hi posem la cistelleta i a sobre el producte que vulguem fer al vapor. Es pot fer qualsevol peix, patates, pastanagues, coliflor, espàrrecs... És molt pràctic i molt saludable. I els aliments fets al vapor sempre es poden condimentar amb un oli ben bó o amb una salsa més sofisticada.

Anem a fer un plat típic dels que ens mengem al restaurant i sembla que no els puguem fer a casa. Doncs sí, versió casolana i molt senzilla. Fet encara amb excedents de llimones. Ja se m'estan acabant... L'acompanyarem amb unes patates fetes al vapor. Si no teniu res per fer-les es poden fer bullides. Però ja us podríeu estirar que només val uns 8 euros  la cistelleta ( 20 euros amunt o avall...és broma!!).

 Ja cuideu la vostra peixatera de confiança? Doncs mal fet perquè ara li heu de demanar que us trii el llenguado i us tregui les dues pells. Amb això de les pells hi ha molta controversia, n'hi ha que només en treuen una...

INGREDIENTS:

2 llenguados (tants com persones mengin)

1 cullerada de mantega ( de les de sopa)

1 llimona

julivert

ametlles (opcional)

farina, sal

2 patates  (un all, una fulla de llorer per posar a l'aigua de fer al vapor)

Posem primer les patates, si son petites senceres i si no tallades pel mig, que costaran menys de fer, a la cassola dins la cistella amb l'aigua al fons amb els ingredients tal i com us he explicat. És molt important que la cassola tingui una tapadora que tapi completament bé perquè no se'n vagi el vapor.

Posem una paella al foc amb oli. No siguem rancis que no se'ns farà bé el llenguado. Homeee, no home no, on aneu a parar, no tant que no cal ofegar-lo. Un entremig!

Agafem els llenguados i els enfarinem per un costat i l'altre. Posem una mica de farina sobre un tros de paper d'alumini i passem el llenguado per sobre d'un costat i de l'altre. L'espolsem bé de l'excès de farina perquè no ens caigui a la paella. Fregim el llenguado per un costat i per l'altre, el foc mig i amb paciència que el llenguado li costa de coure's de dins.

Mentre està coent tallarem el julivert a trossets ben petits i laminarem les ametlles si en voleu posar. Si les compreu laminades tot això que us estalvieu.

Un cop hem tret el llenguado posem a dins la paella la cullerada ben plena de mantega i les ametlles si voleu i apartem la paella del foc.

Mentre posem per sobre del llenguado el suc de mitja llimona i el julivert picadet. Finalment hi afegim l'oli de la paella encara calent per sobre, vigilant que no ens hi caigui restes de farina. No aprofiteu el final, deixeu-ne una mica a la paella.

Un cop punxem les patates i ja estiguin toves ja estaran. Si les feu a trossos més petits no trigaran tant a fer-se. O heu de preveure posar-les amb més temps. És qüestió d'organització.

Es serveix el llenguado acompanyat de les patates amb la salsa per sobre.

pasta amb llimona

ESPIONATGE CULINARI

Hi ha una afició molt maca que consisteix en descobrir què hi ha en els plats que ens serveixen en un restaurant. Com estan fets? Què hi han posat? Estan fets al forn o cuinats? A la brasa? És divertit intentar esbrinar-ho, entre tots investigar quins ingredients s'hi troben. Quan més aprecio un plat al restaurant és quan em costa molt distingir com deu estar fet... o penso directament que jo a casa no ho sabria fer.

Doncs bé, de vegades vas a un restaurant i descobreixes el truco del plat i el  proves de fer a casa i... mai és igual però has fet la teva pròpia versió i això dona molts ànims.

Aquest és un plat menjat a Itàlia i plagiat a casa! I com no, està fet amb excedents de llimones de la compra del Mercadona!

Us he de confessar que aquesta és l'única recepta que sap fer el Paco.

Ho sé, sé que no te presència però està boníssim

INGREDIENTS:

300 grs. de tagliatelle (o sigui tallarines, també es pot fer amb spaguetti, margarites, fusilli, macarrons petits)

150 grs o 200 grs de mascarpone ( si no hi ha mascarpone es pot fer amb mató o formatge fresc tipus Burgos)

50 grs o 75 grs. de formatge parmesà ratllat

1 llimona

1 llima

sal, pebre, nou moscada


Posem una olla al foc amb aigua i sal perquè bulli.

Mentre esperem que bulli, agafem el mascarpone i el posem en una plàtera fonda. Li afegim el parmesà ratllat, la pell de llimona ratllada , el suc de la llimona, pebre i nou moscada. Ho barregem tot bé xafant bé el mascarpone perquè s'amalgami amb tot.

Un cop l'aigua bull hi tirem les tallarines a dins i les deixem bullint el temps que indiqui l'envàs. Penseu que normalment el temps que posa a l'envàs és perquè quedin al dente, per tant si us agraden una mica més cuits deixeu-los una mica més de temps. Un cop cuits hi posem un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i així també quan s'escorrin no s'enganxaran.

Quan estiguin escorreguts, els sacsegeu fort perquè s'escorrin bé i ja es poden tirar a la plàtera i remenar-ho tot plegat perquè es reparteixi la salsa per tot arreu. Es serveixen de seguida.

pollastre amb llima i llimona

COMPRES PER INTERNET

Va la mar de bé fer les compres per internet. Jo des de que ho he descobert no ho faig d'altra manera. L'únic inconvenient és que t'hi has de fixar bé quan les fas, no pots estar pensant en una altra cosa perquè si no ja has begut oli. Si enlloc de demanar tomàquets i posar un 4 a la linea de tomàquets a granel, poses un 4 a la linea del paquet amb mig quilo de tomàquets, et trobes de cop i volta a casa amb 2 quilos de tomàquets o amb 48 ampolles d'aigua Solan de Cabras com em va passar un dia. En volia 8 ampolles i vaig comprar 8 packs d'aigua. 

La última comanda que vaig fer, es veu que no estava prou concentrada i vaig demanar 4 safates de llimones: total 2 quilos de llimones. Ara resulta que tinc excedent de llimones. Ja us vaig posar unes postres amb llimones. Ara us poso un segon plat amb llimones i també us posaré una pasta a la llimona.

La qüestió és treure profit del "petit error". Tambe es pot fer una aigua amb llimona que és molt refrescant. Amb el suc d'una llimona a dins una gerra li afegiu sucre fins que el suc quedi ple de sucre, sense que es vegi muntanya de sucre, però, només que pugi quasi fins tot el suc. Després hi afegiu un litre d'aigua i remeneu bé perquè es desfaci el sucre. Hi ratlleu una mica de gingebre ben pelat i ratllat molt petit i hi poseu glaçons perquè estigui ben fred. Fa passar molt la sed, us ho asseguro. 

INGREDIENTS:

1 pollastre tallat a trossos (no esmicolat trossos que estiguin bé)

1 llima

1 llimona

farigola

1 got de vi blanc

sal, pebre i oli

Agafem el pollastre i l'amanim en una plata fonda. Li posem sal i pebre, farigola desfeta per sobre, el suc d'una llimona, la ratlladura d'una llima (només ratlleu la part verda, la blanca és amargant), el suc de mitja llima i oli. Ho deixeu un bon rato, uns vint minuts, mentre escalfeu el forn.

Hem engegat el forn al màxim i quan estigui ben calent hi posem el pollastre amb tot el suc que té. El deixem a 200 º un quart d'hora i després li posem el vi blanc per sobre i girem els talls.

Al cap de 30 minuts més ja hauria d'estar bastant torradet. Si veieu que és necessari l'aneu tombant perquè es torri de tot arreu. I ja està! així de fàcil!

Si voleu es pot acompanyar d'un puré de patata dels de sobre. Trobareu les instruccion en el mateix paquet. De llegir sé que en sabeu!

pastís de plàtan

APROFITEM, QUE NO ESTEM PER LLENÇAR

El món es divideix en dos tipus de persones. Els que els agraden els plàtans verds i els que els agraden madurs. Sí, nois, reconeixeu-ho: o esteu en un bando o a l'altre. Aquí no valen les mitges tintes.

Doncs bé, si sou com jo, sou dels que us agraden els plàtans més aviat verds, he dit verds, no de suro i que piquin a la llengua. I que ens passa als que ens agraden més aviat verds? Doncs que quan tenen alguna taca negra ja es queden a la fruitera fins que la taca es converteix en tot el plàtan negre i... se't trenca el cor però els acabes llençant. Bé també n'hi ha que esperen que els surtin mosques i les mosques soles els carreguin fins la brossa, però això és una altra pel·lícula.

Doncs bé, què podem fer quan els plàtans se'ns han tornat madurs? Una manera d'aprofitar-los és pelant-los i els enfarines i els fregeixes amb una mica de mantega i quan els treus els rebosses amb coco ratllat i ja tens unes postres. O bé els enfarines i els fregeixes amb oli i els fa servir per acompanyar un arròs a la cubana. Us adverteixo que calentons canvien bastant i es deixen menjar. O podeu fer un pastís de plàtan, que només haureu de fer una inversió mínima però el resultat és "espectaculà" com diria Puigcercós.

Quina plantilla més guai que tinc, eh?

INGREDIENTS:

1 sobre de "masa para bizcocho de La cocinera"

2  o 3 plàtans mig difunts (segons la mida que tinguin)

sucre glass

Engegueu el forn i escalfeu-lo al màxim.
Peleu els plàtans i poseu-los en un vas per batre que sigui gran. Aboqueu la "masa para bizcocho" i passeu tot per la batedora, però no molt, si queda algun tros de plàtan sencer millor.

Prepareu una plàtera per anar al forn. Si és de silicona no s'ha de fer res. Si és de vidre unteu-la amb mantega primer i després tireu-hi una cullerada de farina i mogueu la plàtera per aconseguir que la farina es posi a sobre de la mantega per tot arreu. Això ho fem perquè al desenmotllar no s'enganxi el pastís amb el motlle.

Un cop tenim el motlle a punt hi posem tota la massa i ho posem al forn. El motlle ens ha de quedar al mig del forn ni massa amunt ni massa avall. Baixarem la temperatura fins a 150º i si teniu la funció de ventilador la poseu. És la millor per fer pastissos. Deixarem el pastís al forn uns 25 o 30 minuts.

Esperem que es refredi per tombar-lo en una plàtera, i li tirem sucre glass per sobre, que quedarà més xulo. Si teniu ganes hi podeu posar una plantilla a sobre del pastís perquè quan hi poseu el sucre quedi el dibuix a sota sense sucre. No sé si m'he explicat però mireu la foto.

No cal dir que amb aquest sobres pots fer senzillament un pa de pessic com si res. I el pots farcir del que vulguis. Com si l'obres pel mig i hi poses Nocilla a dins!!

faves i pèsols estofats

UNA COSA QUE ES DIUEN CONGELATS

Si teniu un congelador gran, podeu tenir un rebost congelat, com vàrem dir l'altre dia un fons de congelador, com si fos un fons d'armari. Jo crec que no hi pot faltar mai alguna cosa de gelat, pa llescat congelat, verdures congelades, carn i peix, llegum... Són coses que en un moment donat et poden solucionar els menjars. Encara que l'única cosa és que s'ha de ser previsor i treure-ho amb temps o bé posar-ho al microones per fer-ho ràpid, els que en tingueu. Sí, jo no tinc microones, sóc de les que pensa que aquestes ones que no es veuen i que exciten les molècules de les coses fins que les escalfen, això tant porno i tecnològic no pot ser bo. Fa poc vaig llegir que no és bo escalfar els bibes dels nens al microones, o sigui que a part de la meva paranoia no vaig tant desencaminada.

Doncs bé, amb faves i pèsols congelats, encara que no sigui el temps, podem fer aquest estofat boníssim.

INGREDIENTS:

500 grs. de pèsols congelats

500 grs de faves baby congelades ( o sigui de les més petites)

1 ceba

1 manat d'alls tendres

unes fulles de menta

100 grs. de  cansalada viada fresca

100 grs. de botifarra negra estreta

1/2 got de vi blanc ( al Mercadona tenen un vi per cuinar que és boníssim)

oli, sal i pebre

Agafem la cansalada la salem, li traiem la cotna (o sigui la pell aquella dura) i la tallem a trossets. Fem el mateix amb la botifarra negra.
Tallem la ceba a trossos petits, tallem la punta dels alls tendres i els pelem i els fem a trossos també.
Agafem una cassola fonda i hi posem tots els ingredients: els pèsols (congelats), les faves (congelades), la ceba, els alls tendres, la cansalada, la butifarra negra, una mica de sal i pebre, la menta, un raig d'oli i el vi.
Tapem la cassola amb una tapadora que encaixi bé, no serveix que quedi una mica tapat, s'ha d'estofar tot junt sense perdre vapor. Ho posem a foc fort i quan veiem que ja va viu, el posem a mig.
Amb uns 20 , 25 minuts en tindrem prou per tenir-ho cuit. De tant en tant ho sacsegem perquè es barregin tots els ingredients. Per saber si ja està cuit feu el favor de tastar-ho i us sentireu cuiners autèntics. No convé deixar-ho coure massa perquè els pèsols s'arruguen i es tornen durs.
Així de fàcil, no s'ha de fer res més!

Remenat de fredolics

ENCARA SOU A TEMPS D'ANAR A FER BOLETS

Sabeu quina diferència hi ha entre els homes i les dones buscant bolets? Doncs que ells no poden evitar la competició. Estan pendents contínuament dels cistells dels adversaris, miren d'anar tots sols i passar per llocs que encara no hi ha passat ningú, no contesten quan se'ls crida, no fos cas que els localitzis i els prenguis la seva preciosa parcel·la... I és clar només busquen rovellons, tot el demés no els interessa, camagrocs, fredolics... ho troben massa fàcil. Crec que ells sí que van a "caçar" bolets!! S'ho prenen més com una cacera.

 Les dones en canvi col.laborem i ens ajudem. Si tu en trobes li dius a la companya que vingui a ajudar-te a collir-ne, ella fa el mateix amb tu. Quan reculls els bolets t'és igual posar-los en un cistell o en un altre, després ja repartiràs. No et fa res que els demés sàpiguen on ets, al cap i a la fi moltes vegades és qüestió de sort que en trobis. I finalment et fa il·lusió trobar tota una rotllana de camagrocs i fredolics i els culls amb paciència, encara que n'hi hagi més de cinquanta. Anem a "collir" bolets!! Som recolectores...

Ja ho veus de quina manera més tonta te n'adones de les diferències...

Doncs encara sou a temps d'anar a "fer" bolets, i dic "fer" per no posar-hi cap génere. Ara quan faci més fred serà el temps dels fredolics, com el seu propi nom indica. Animeu-vos i no colliu res que no us vulgueu menjar després.

INGREDIENTS:

1 manat d'alls tendres

5 o 6 espàrrecs verds

Fredolics  (no us vull pressionar, els que colliu)

4 ous

oli

sal i pebre

 Agafeu els espàrrecs verds i doblegueu-los fins que es trenquin. Es trencaran fins on són tendres, la resta de la part de baix no s'aprofita. Talleu-los en diagonal en rodanxes de 2 cms.

Netegeu els bolets. Poseu-los en una paella amb oli. Quan deixin de fer aigua i quedein només amb l'oli els reserveu.

Poseu en una paella una mica d'oli al fons i poseu-hi els espàrrecs.

Mentre trieu els alls tendres. Es talla la part de baix i es treu la pell exterior. Talleu-los pel mig, però no verticalment, sinó horitzontalment.

Afegiu els alls tendres  a la paella al cap d'una estona.

Quan estiguin les verdures tendres afegiu els bolets i doneu dues voltes perquè s'escalfin. Poseu-hi sal i pebre.

Afegiu els ous sencers a la paella. El secret del remenat és que la clara triga més a coure's. Per tant anem remenant la clara perquè es cogui i deixem el rovell sencer. Quan la clara s'hagi cuit trenquem els rovells i els remenem, però molt poc, perquè quedin cremosos i apaguem el foc de seguida.

Mousse de llimona

UNES ALTRES POSTRES FÀCILS

Jo no sóc massa de dolça, la veritat vull dir que m'agraden les postres que no són massa dolces, perquè jo quan vull puc ser molt dolça!! Avui us recomano aquestes postres molt fàcils de fer. Ingredients senzills i de fàcil elaboració. Només heu de vigilar quan compreu la nata. Ha de ser nata ja muntada i que no tingui sucre!! Sobretot que no tingui sucre. A les pastisseries se'n pot encarregar. També podeu trobar nata per muntar al super i la munteu vosaltres, així amortitzeu un altre andròmina que porta la batedora que segur que no l'heu fet servir mai. És aquella cosa que sembla una gàbia per un periquito, però que té mida del batedora, o sigui un periquito no us hi cabria a dintre...

INGREDIENTS:

1/2 quilo de nata muntada sense sucre

1 quilo de llimones

1 pot de llet condensada de 340 grs.


Agafem les llimones i en fem suc. Si teniu una espremedora bé i si no amb la mà esprement fort també serveix. Coleu el suc perquè no hi hagi ni polpa ni pinyols. Barregeu el suc amb la llet condensada, ben barrejat. Afegiu la nata muntada a poc a poc, no s'ha de batre gens, s'ha d'anar removent com si emboliquessis, no donant voltes, o sigui s'ha d'anar barrejant de dalt a baix. Quan es vegi ben barrejat es posa en un bol ben tancat i es guarda al congelador. S'ha de treure del congelador uns vint minuts abans de menjar-se.
No és gens embafador i després d'un menjar pesat hi va molt bé , ja ho veureu. Que sí, que feu-me cas! Ara si no us agrada la llimona no us ho recomano...

pasta amb salsa de tomàquet i...

UN REBOST EN CONDICIONS

Qui ho diu que no hi ha plats bons i fàcils de fer? I tant que n'hi ha! De vegades només es tracta d'aplicar la imaginació. No caiguem amb els plats típics i tòpics. Fem pasta amb salsa de tomàquet però innovem una mica, d'acord?
Anem a fer un plat d'aquells que si teniu convidats inesperats us farà quedar bé i no és gens complicat de fer. I de nou amb ingredients que podeu tenir a casa. Un paquet de pasta, o sigui mig quilo de pasta no pot faltar mai al rebost. Com tampoc pot faltar una llauna de tomàquet, una llauna de tonyina, arròs o una llauna de blat de moro... Amb això sempre es pot improvisar. Sigueu atrevits, després a la propera vegada ja corregireu el que no us ha acabat d'agradar.
Anem per feina!

INGREDIENTS:

350 grs. pasta  (spaguettis, tallarines, macarrons, margarites, fusilli...) quantitat per 4 persones que mengin bastant

1 pot de tomàquet triturat i cru!!! (no m'agraden gens els tomàquets ja fregits)

un tall de sobrassada o un parell de cullerades de paté de sobrassada

oli i sal


Agafem una olla i la posem al foc amb sal abundant i tapada.

Mentrestant en una paella hi posem un fons d'oli prudent, no massa, i hi posem la llauna de tomàquet. A veure... el contingut de la llauna de tomàquet, no em sigueu bèsties ara!
Hi afegim una mica de sal i sucre i la deixem a foc mig. Recordeu que la salsa s'anirà tornant de color taronja. Quan ja la veiem més espessa i que ha canviat de color és el moment d'afegir-li la sobrassada. Remenar dues voltes i ja es pot apagar el foc.

Quan l'aigua de l'olla ja bull s'hi posa la pasta i es deixa el temps que digui l'envàs. Quan estigui cuita la retirem del foc i afegim un bon raig d'aigua freda a l'olla per parar l'ebullició. L'escorrem ben escorreguda i quan ja no hi veiem aigua la barregem en una plàtera amb la salsa de tomàquet.

Ja ho veieu aquí es pot començar a innovar: per exemple saltejar uns alls abans de posar el tomàquet a la paella, o posar-hi trossos d'olives verdes a la salsa, etc. No tot alhora, eh? Un dia d'una manera i un altre dia d'una altra.

O sigui que enlloc de fer una salsa de tomàquet vídua podeu posar-hi coses per fer-la diferent.

rellomillo amb salsa de gerds

LA BARREJA PERFECTE DE DOLÇ I SALAT

Com anem nois? Va fent fred , no? Però encara no ve de gust del tot la cuina d'hivern, hivern. Doncs farem un plat apte per a tot l'any amb ingredients de tot l'any.

Ja no us ha agradat el títol, no? Doncs no sigueu així que no passa res, no tingueu prejudicis...
Ens hem de treure les manies a la cuina de barrejar coses. Hem d'anar fent proves i adaptar les receptes als nostres gustos, anant provant anirem millorant i rectificant el que no ens ha agradat. No us desanimeu mai!!! Si us plau!
Avui, doncs, uns filets de porc amb salsa de gerds, una salsa feta amb melmelada on barrejarem dolç i salat. Aquesta barreja és molt comú en la cuina saxona, però també és molt nostre barrejar dolç i salat: pollastre amb prunes i pinyons, ànec amb peres, etc.
Una recepta molt fàcil.

INGREDIENTS:

1 pot de melmelada de gerds (només n'utilitzarem algunes cullerades)

1 Dues culleradetes de mostassa

una cullerada de mantega

sal i pebre

1 peça de filet de porc  (per dues o tres persones segons com sigui de gran)


El filet de porc és un tall que és allargat i molt melós, també se'n diu "llaminera" de porc. Té la forma de botifarra molt  gruixuda.

Agafem el filet de porc i el fem a talls de 1'5 cms i els salpebrem - que no vol dir res més que posar-hi sal i pebre.

Agafem una paella i li posem la mantega i la posem al foc. Deixem que la mantega es desfaci, sense esperar que es cremi perquè ens agafaria un gust amargant. Posem els talls i els fem a la paella durant dos minuts  per cada costat, això  depèn de com ens agradi cuita la carn. Reservem la carn en un plat.

A la mateixa paella hi posem mig got d'aigua perquè es desfaci la carn que ha quedat  enganxada al cul de la paella - sí, nois! misteris de la cuina hi ha coses que "socarraetes" són més gustoses. Però recordeu que mai han d'arribar a ser negres les coses que es torren -. De seguida hi posem dues culleradetes de mostassa molt petites i després 5 cullerades grans de melmelada de gerds. Deixem que la salsa es vagi fent una estona , remenant-la fins que veiem que va quedant espessa. I ja està.

Servim els talls del filet de porc amb una mica de salsa a sobre. Si en volem fer per més gent comprem més talls de filet que amb aquestes quantitats sortirà bastanta salsa.

Ho podeu acompanyar d'unes patates fregides o unes xips de moniatos, un puré de patata o un arròs pilaff (un altre dia l'explicarem que ara ja es tard).

crema de camagrocs

ANAR A FER BOLETS

Demà me'n vaig a fer bolets! M'encanta, això ens deu venir de l'època en que els humans erem recol·lectors i anavem pel bosc a veure que "pillavem". La veritat és que és molt divertit i he après a apreciar d'altres bolets que no siguin només els rovellons. Menys mal perquè de rovellons no en trobo gaires!! Però el que si que trobo en quantitat són camagrocs i fredolics. Estan boníssims, són uns bolets molt aromàtics de gust, els camagrocs són molt perfumats, ideals per fer una sopeta o posar-los en un fricandó.
Està bé, ja us he sentit, que no us agrada anar al bosc i no teniu temps ( això últim és mentida perquè per això tenim els caps de setmana)... Doncs podeu anar al mercat on podreu trobar una gran quantitat de bolets, i a males sempre ho podeu fer amb xampinyons del super!

INGREDIENTS:

1/2 quilo de bolets (fredolics, camagrocs, xampinyons, trompetes de la mort, rossinyols) Els rovellons i les llanegues no serien adequats

1 porro

1 ceba

1 pastanaga

1 brick de crema de llet


Agafem les verdures, les pelem i les tallem a trossos petits. Les posem en una olla fonda amb un raig d'oli i les posem tapades a foc mig perquè vagin suant. Les deixem una bona estona i quan les trobem ja molt estovades li afegim els bolets ben esbandits i ben escorreguts. Els deixem que es vagin fent i hi afegim sal i pebre. Quan els bolets hagin deixat anar el seu suc li afegirem aigua just fins a cobrir els bolets, molt important perquè si hi posem massa aigua no quedarà gustosa, i els deixarem bullint 10 o 15 minuts. Apaguem el foc i hi afegim la crema de llet i ho triturem tot bé perquè quedi una crema ben fina. Per fer aquesta operació s'ha de tenir constància, ho tenen prohibit els impacients, el secret és que quedi una crema ben fina.

Es pot servir acompanyat d'unes xips de moniato o de pastanaga o de ceba tendra.

pastís de poma (ràpid)

POSTRES IMPROVITZATS

No us he dit res de postres encara. Jo, com que us faig estressats i sense massa temps per cuinar, crec que no esteu per fer postres... o potser sí i resulta que us motiva més fer marranades no ligths. Jo us he de dir que a mi les coses dolces no em criden molt,  però us donaré una idea per fer uns postres casolans, ràpids i senzills.

INGREDIENTS:

1 poma

1 paquet de pasta fullada congelada (al paquet posarà "hojaldre" d'acord?)

100 grs. de mantega

paper vegetal per posar a la plata del forn

1 cullerada de sucre


Molt senzill. Descongelem la pasta fullada. En el moment que la podem manipular ja estarà bé.

Engeguem el forn per escalfar-lo al màxim a dalt i baix.

Quan  la pasta estigui descongelada tallem la pasta a rectangles segons la quantitat que en vulguem fer. Agafem una forquilla i l'anem clavant per punxar tot el rectangle. La norma amb la pasta de full és que quan vulguem que s'infli no la punxem, i si volem que ens quedi plana la punxem.

Agafem la poma la pelem  i la tallem a llunes primes. L'anem col·locant a sobre de cada rectangle.
A sobre hi posem una mica de sucre escampat i una mica de mantega.

Posem el paper vegetal sobre la plata, si no en tenim agafem un recipient que pugui anar al forn pla i l'untem amb mantega primer i després espolsem farina per sobre. Això es fa perquè els pastissos no s'enganxin a la plata. Ja hi podem posar els rectangles amb la poma a sobre  i ho entrem a dins el forn.
 A 220 º i en 10 minuts veurem que les puntes de la pasta ja tenen color torrat, aquest serà el moment de treure-ho perquè ja estarà cuit.

Aquests pastissos es poden fer amb maduixes, préssecs, albercocs, cireres, figues, peres... depèn del temps que siguem i del que us agradi. També dependrà del gust el posar-hi més o menys sucre.

calamar planxa amb verduretes

NECESSITEM ALGUNA COSA PERÒ NO TOT

De vegades comprem aparells de cuina sense parar i realment no són gaire útils. El robot, la liquadora, l'espremedora, el talla-embotits, el ganivet elèctric, la picadora, la batedora de vas... i no parlem de la inutilitat de la iogurtera.
Tot són aparells que ens sembla que utilitzarem, però la qüestió és quantes vegades els farem servir a l'any? Dues, tres, una, cap?
Acaben ocupant lloc als armaris i després no els fas servir per mandra de treure'ls. Un aparell és interessant
quan és fàcil d'utilitzar, és fàcil de netejar i es fa servir sovint.
Cadascú sap el que farà servir més, per exemple, si algú es fa molts sucs naturals, potser arribarà a amortitzar una liquadora.

En fi us penjo un vídeo de promoció d'un aparell que no és elèctric però que funciona molt bé i és molt fàcil de netejar i d'usar. Els de Vilanova el podeu buscar a la Fira de novembre que hi ha un senyor en una parada que en ven. Els que sou de fora haureu de buscar alguna fira propera a veure si teniu sort.

En fi avui si tinguéssiu l'aparell el podríeu fer servir per tallar patates i carbassó a quadrats petits! I si no, mala sort, un altre dia serà!

INGREDIENTS:

2 calamars mitjans (netejats per la vostra peixatera)

1 patata mitjana-gran

1 carbassó mitjà

1 pastanaga gran o dues de petites

oli i sal i julivert

Agafem la patata i les pastanagues i les pelem. Si el carbassó te la pell tersa no cal pelar-lo, el netegem bé. Si té la pell tova el pelem.
Un cop tot pelat ho tallem a quadrats petits. Agafem una paella amb oli abundant i hi fregim primer la patata i quan estigui cuita la traiem i fem el mateix amb la pastanaga i finalment fem els quadrats del carbassó i els traiem també.

Agafem part de l'oli de fregir les verduretes i el posem en un got batedor amb unes branques de julivert rentat i ben sec. Ho passem per la batedora i ho reservem.

Agafeu el calamar i feu-li uns talls superficials en diagonal abans de coure'l. Poseu una planxa al foc amb el foc ben alt. Quan estigui ben calenta podeu-hi el calamars per la part on hem fet els talls i tapeu-lo amb un plat pla perquè faci pes i es quedi ben pla. Al cap de 4 minuts el tombem de l'altre costat i el fem 4 minuts més.

Per servir-ho al plat hi posem les verduretes fregides primer i les salem una mica. A sobre els calamars i finalment ho amanim amb una mica de l'oli de julivert.

pasta amb carbassó 2 receptes

Parlem dels carbassons. Sí, ja, que feu crema de carbassó, no? Però és que hi ha més vida amb els carbassons a part de la crema. Es poden fer amb tempura o senzillament fregits junt a patates i ceba com acompanyament d'un bistec o en carpaccio: tallats ben prims i amanits amb una vinagreta de mel i unes birutes de parmesà...
Moltes vegades comprem productes i sempre fem amb ells la mateixa recepta, però amb un mateix producte es poden fer diverses receptes. Així quan sigui el temps d'aquest producte ens el podem menjar de moltes maneres diferents i no ens avorrim.
Us explicaré dues receptes per fer amb pasta i carbassons. Si us agrada el carbassó proveu aquest acompanyament amb carbassó .
Proveu també altres receptes amb pasta i verdures com: spaguetti amb esbergínia o spaguetti amb salsa de pebrot.

PASTA AMB CARBASSÓ I TONYINA

INGREDIENTS:

300 grs. de pasta macarrons, fussilli, margarites (pasta curta)

1 carbassó gran

1 ceba gran

1 tomàquet mitjà

1 llauna de tonyina gran

olives negres d'aragó (al gust)

sal i oli


Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem el temps de cocció que digui l'envàs.

Mentrestant agafem la ceba i la pelem i la tallem a quadradets petits. Posem la ceba en una cassola gran i fonda amb oli com sempre, amb l'oli just ni massa ni poc, que cobreixi el fons.

Mentre anem fent la ceba, agafem el carbassó i si te la pell ben tersa el deixem sense pelar i el tallem a talls ben primets, sinó, el pelem primer.

Anem fent el carbassó fins que estigui tou i aleshores hi posem el tomàquet ratllat. Hi afegim sal i ho deixem fer tot plegat una mica més.

Apaguem el foc i hi posem les olives (jo les posaria sense pinyol) i la tonyina.

Un cop la pasta estigui cuita l'hi afegim aigua freda ràpidament  per parar la cocció i si ja tenim tot fet a la cassola l'escorrem, sinó la deixem amb aigua fins al moment de posar-la a la cassola, així no se'ns enganxarà la pasta.

Quan tinguem la pasta ben escorreguda l'afegim a la cassola amb tot plegat i li donem un parell de voltes.






FUSILLI AMB CARBASSÓ I ROQUEFORT

INGREDIENTS:

300 grs. de macarrons

1 carbassó gran o dos de petits

1 brick petit de nata per cuinar

50 grs de formatge roquefort

sàlvia (opcional)

oli i sal

Nois ara vaig a fer un cortar y pegar perquè ja ho he dit abans.
Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem el temps de cocció que digui l'envàs.
Agafem el carbassó i si te la pell ben tersa el deixem sense pelar i el tallem a talls ben primets, sinó, el pelem primer.
Posem el carbassó en una cassola al foc i el fem fins que estigui tou. L'amaniu amb una mica de sal i una mica de sàlvia, que li dóna un toc especial. Hi afegim el formatge roquefort al gust, si us agrada que tingui molt de gust de formatge n'hi poseu més i si us agrada suau de gust menys.
Hi afegiu la crema de llet i ho deixeu fer dos minuts.
Un cop estiguin escorreguts els macarrons, els afegiu a la cassola i ja està.

carxofes amb anxoves

COM MENJAR CARXOFES A GUST

El secret de triar bé les carxofes és triar-les sense gasiveries. Que què vol dir aquesta paraula? Nois, que això no va de filologia catalana! us ho diré d'una altra manera: no sigueu tacanyos. De les carxofes només se n'aprofita menys de la meitat, el demés es llença. Si nois! la vida és dura: tu arribes a casa amb una bossa de carxofes que et penses que en tindràs per tota la setmana i resulta que un cop triades et quedes amb quatre botons al plat de no res. Sí amics, és un altre dels cops durs de la cuina, bastant similar al fet que trigues més a cuinar del que trigues després a menjart-t'ho. Però la cuina   és així a "la tomas o la dejas".

Doncs bé si trieu bé les carxofes ja us dic jo que en menjareu sovint, perquè el que no agrada precisament és haver d'anar seleccionant aquell fregall que se't posa a la boca i anar-lo treient!

Un punt interessant també és menjar-les quan sigui el temps. Això sí que s'ha de respectar, ho sabreu perquè les fulles tenen un verd intens i les carxofes estan totes tancadetes i ben apretades. Si no són així no en compreu o us portareu una decepció. 

Un cop triades les podem sofregir i les podem fer servir per fer una truita, rebossar-les, etc.

Com les triem? Doncs molt fàcil. Ara us ho explico.

Aquí m'hi va faltar una mica de mantega

INGREDIENTS:

2 carxofes grans o tres de petites

1 llauna d'anxoves

oli i una mica de mantega (una cullerada de la de sopa)

1 branca de julivert


 Primer tallem la cua de la part de baix i anem treiem fulla per fulla fins pelar-les bastant i deixar-les com amb la meitat de fulles. Sabrem que hem arribat al punt de no treure més fulles quan  es parteix fàcilment per la meitat pel lloc on canvia de color i és més blanca. Després les tallem de forma que retirem tota la part de dalt de les fulles que encara són verdes. Un cop tenim el cor de la carxofa ben net el laminen a troços primets. Els posem en un plat amb aigua i una branca de julivert i els reservem fins tirar a la paella. La branca de julivert farà que les carxofes un cop tallades no es tornin de color fosc.

Posem en una paella la mantega i les anxoves de la llauna amb tot el seu oli. Les deixem una mica i les anem xafant. Al cap res posem les carxofes ben escorregudes de l'aigua a la paella, si fa falta les assequeu amb un paper de cuina. Les deixeu que es coguin tapades entre deu i quinze minuts, depen de lo gruixudes que les heu tallat i de si us agraden més al dente o menys. Quan les punxeu i estiguin toves ja estaran cuites. Boníssimes.
Aquesta és una recepta de la meva amiga Marta.

conill amb anís

Eccs conill! "Jo no en menjo mai" " A mi em fa pensar en un peluix que tenia de petita, quan veig aquelles cuixetes" " Jo, si a l'arròs hi ha encara que sigui només un tall de conill, ja no en menjo". D'acord, d'acord ja us he sentit! La mateixa recepta la podeu fer amb pollastre. Penseu que avui parlarem d'una recepta tradicional, ja la feia la meva àvia! I la veritat és que és millor amb conill.

INGREDIENTS:

1 conill tallat a trossos. (les espatlles, les cuixes i la part del mig amb tres talls cada costat)

1 tomàquet madur

1 ceba

1/3 got d'anís

1 fetge de conill

1 dent d'all grandeta

150 grs. de pèsols congelats

6 ametlles o avellanes o pinyons

1 carquinyoli o galeta maria

oli

sal i pebre

Atencióaquestareceptaésd'altriscllegir-latotaabansdecomençarafer-la

Agafem una cassola... Com? que no teniu cassola? Sí és clar, teniu una paella gran i ja està. Doncs no!
S'ha de tenir una cassola per fer un guisat estupendo de tant en tant. Aquestes són el tipus de receptes que si les feu a la parella els deixeu enlluernats...i no us gasteu diners, que els convideu a casa i no cal regalar-los-hi res... que surt barato això home...que estem en temps de crisi.

Doncs bé si ja heu anat a comprar la cassola continuem. Agafem una cassola i li posem oli com sempre. Salem els talls de conill i els anem posant que es vagin daurant, primer d'un costat i després de l'altre. El fetge també el fregim. Atenció que aquí bé un altre perill de la cuina, E S Q U I T X A!  Sigueu valents i tapeu la cassola, poseu-vos un colador al cap de protecció i una tapadora com escut i aneu destapant i tombant els talls. Va, que vosaltres podeu! No poseu massa talls a l'hora si no hi caben. Els aneu fent mica en mica que no quedin allà apretats i quan estigui fets els aguardeu en un plat. Quan aquest procés espantós estigui fet hi afegiu la ceba i quan estigui transparent hi poseu el tomàquet ratllat i deixeu que es faci uns 5 minuts . Hi afegim els talls de  conill de nou i hi tirem l'anís.

Abans del procés d'alt risc hauríeu de posar un pot amb aigua i tirar-hi una mica de sal i una mica de sucre i posar-hi els pèsols quan l'aigua bulli. Amb uns deu minuts ja estaran fets. L'organització és molt important a la cuina. Mentre es fa una cosa tota sola al foc tu en vas fent una altra, ok?

Després d'evaporar-se l'anís serà el moment d'afegir-hi els pésols i part del suc de coure'ls fins que es cobreixin els talls de conill. Ho deixem fent-se a foc baix uns 15 minuts.

Mentrestant farem el que es diu la picada. La picada és una pasta que es fa a bases de fruits secs i all com a base per espessir els sucs dels guisos.
Agafem un pot de trumix i hi posem la meitat del fetge, posem la part que veiem que no te nervis ni res. Hi afegim la dent d'all, les ametlles, el carquinyoli i una mica de suc de la cassola perquè es pugui passar bé pel turmix. Ho passem fins que quedi ben fi. Ho afegim a la cassola després dels 15 minuts i ho deixem uns 7 minuts més i apaguem el foc i ho deixem tapat.

Penseu que tots els guisats solen ser més bons d'un dia per l'altre. O sigui que el diu que tingueu ganes de cuinar aprofiteu-ho perquè per això existeixen els tupers i la nevera.

escalivada expréss

UNA ESCALIVADA QUE NO ÉS LA TÍPICA

"M'agrada l'escalivada però és un rollo fer-la, s'ha de pelar i a més no queda mai com quan te la fan a la brasa" Doncs això és veritat. Hi ha coses que al restaurant, si les fan bé sempre les menjaràs millor que a casa. Però és clar, això vol dir agafar el cotxe i anar a la masia estupenda de turno, pagar el peatge, la gasolina, el menú... Millor que espavilem, no?
Però i si fem una escalivada que ens la podem menjar tan freda com calenta, com a primer plat o acompanyant carn, unes costelles de xai a la planxa, per exemple?
Doncs es tracta de posar les verdures al forn i després no haver-les de pelar ni res. Pràctic i fàcil. Això sí, necessitem una horeta perquè se'ns faci bé. Aprofiteu un vespre tonto que tingueu i ho podeu fer mentre cuineu el sopar i guardar-ho per l'endemà. I la il.lusió que fa arribar a casa i saber que no hauràs de fer res perquè ja ho tens cuinat!

INGREDIENTS:

1 albergínia

1 pebrot vermell

1 ceba tendre

2 tomàquets grandets

sal i sucre, oli

herbes provençals (romaní, farigola, orenga)

Engeguem el forn i l'escalfem al màxim.

Agafem l'albergínia i la pelem, si volem, sino la podem deixar amb la pell. La tallem a bastonets. Agafem el pabrot i el tallem a bastonets també. Agafem la ceba i la tallem a llunes i el tomàquet també a llunes.

Ho disposem tot en una plàtera d'anar al forn i ho amanim amb sal i sucre, unes gotes d'aigua per sobre, una mica d'herbes aromàtiques de les nostres (romaní, farigola, orenga) i un bon, bon raig d'oli.

Posem la plàtera al mig del forn i abaixem la temperatura fins a 160 º. Ho deixem una horeta i ja està feta l'escalivada.

Tant si ho volem menjar com a primer plat o com acompanyament lliga molt bé amb patates i carxofes al forn.

PATATES I CARXOFES AL FORN

Ingredients:

2 patates mitjanes

2 carxofes no gaire grans

Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grans. Agafem les carxofes i les tallem pel mig de dalt a baix. Ho amanim amb sal i pebre i li posem un bon raig d'oli.
Ho posem en una plàtera al forn a 160º una horeta també.
Ho podeu fer tot alhora, una plàtera a cada safata.
Les carxofes es mengen com si s'haguèssin fet a la brassa, fulla a fulla.

I AIXÒ US SORTIRÀ MÉS BARATET!!