sopa blanca (de peix)

UNA SOPETA SI US PLAU, QUE FA MOLT FRED!!!

  Resulta que ara es poden trobar moltes orades, ara és el temps. Jo no en tenia ni idea, però això funciona així, quan vas al mercat i trobes molt d'alguna cosa vol dir que n'és temporada.

  Vaig anar a la peixeteria hi havia unes orades grans i precioses de les que no són de piscifactoria, sino salvatges. Devien pesar cap al quilo i mig cadascuna i com  ara n'és temporada no estaven cares...

Total que vaig provar de fer una recepta que havia menjat alguna vegada però no sabia ben bé com fer-la. Amb els inestimables consells que em va donar la meva peixetera m'hi vaig veure en cor. El mercat és una font d'inspiració per la cuina, tant pels productes que hi pots trobar com per l'intercanvi cultural/culinari que es produeix entre clients-clients i venedors-clients. De totes maneres vigileu els que no esteu massa avesats a anar a comprar perquè de vegades els consells escombren cap a casa, sobretot en temes de quantitat...

Al meu marit li encolomen el que volen, les molt arpies! És broma! Visca el mercat i visca Catalunya!!

Doncs avui aquesta sopa de peix feta amb orades, boníssima.

INGREDIENTS:

1 orada gran  (netejada en dos filets i que us donin l'espina i el cap)

1 patata

1 ceba

3 llesques de pa sec (tipus baguette)

1 ou

oli

3 alls

sal


En una olla gran hi posem un raig d'oli escàs, no generòs, i hi afegim les espines de l'orada i el cap. Ho deixem que es sofregeixi molt poc. Pelem una ceba i una patata i ho tallem a trossos i ho afegim a l'olla.
Donem un parell de voltes i ho cobrim amb aigua abundant. Per una orada compteu uns dos litres d'aigua escassos. Ho deixem amb la seva tranquil·litat de xup-xup una horeta, amb foc baix, que vagi fent xup... xup... a ritme lent.

Mentrestant preparem un all i oli amb un ou, els tres alls (petits si és gran amb un n'hi ha prou) i sal. L'allioli el fem posant tots els ingredients en un got batedor que no sigui ample, que hi càpiga just la batedora. Un cop tots els ingredients posats col·loquem la batedora al fons i l'engeguem. Anem pujant mica en mica, poc a poc fins a arribar a dalt de tot i ... ja estarà fet.

Agafem els filets de l'orada i els partim pel mig. Agafem els mitjos filets de la cua i els treiem la pell, passant un ganivet ben esmolat prim, posat pla entre la carn i la pell. Amb els filets de la part de dalt un dia els podem fer al forn si volem, no els utilitzarem per aquesta recepta.

Quan el brou ja estigui fet el colem. En aquest brou hi posem els filets de peix de la cua ja nets de la pell i les llesques de pa. Ho deixem uns deu minuts i hi afegim una cullerada d'allioli i ho deixem uns deu minuts més. Si veieu que l'allioli fa una escuma com de riu contaminat no us preocupeu que no passa res.
Un cop passat aquest temps passem la sopa per la batedora ben batuda. És una sopa que és bastant clareta però molt gustosa. Atreviu-vos que no és complicat.

Pastes salades

MENJAR AMB ELS ULLS

Hi ha plats que són saborosos però no són massa agradables a la vista. Podríem dir que són difícils de vendre. N'hi ha que es venen sols. Només cal veure aquesta plàtera, que ja t'agafen ganes de provar-ho tot.

Doncs això, quan hagueu d'impressionar algú, feu un plat d'aquests que quedareu molt bé. I a més no costa gens de fer. Per exemple si algun dia venen els sogres a dinar... que sempre és un compromís. Us aconsello provar els plats abans de fer-los el dia que ho necessiteu. Sempre hi poden haver coses a corregir i l'experiència ensenya.
Quan sigui a l'estiu us en explicaré un altre que també és molt vistòs.

INGREDIENTS:

1 paquet de massa per fer pasta de full (congelat o regrigerat)

1 llauna de sardines petites

1 paquet de tomàquets petits

2 talls de formatgés manxego o mozzarel·la

2 fulles d'alfàbrega fresca (o alfàbrega seca en el seu defecte)

2 cullerades de salsa olivada

8 ous de guatlla

2 cullerades de sobrassada

2 cullerades de mel

1/2 paquet d'espinacs congelats

1 dent d'all

2 cullerades de panses

2 cullerades de pinyons

oli

Noteu que hi ha molts ingredients, però penseu que es poden canviar, podeu mirar el que teniu per casa i adaptar els ingredients a les vostres necessitats. Aquí podeu ser molt creatius!

L'única cosa que heu de tenir en compte a l'hora de fer la pasta de full és si voleu que s'infli o no. Si voleu que s'infli la deixem tal qual i aleshores quan es cou es va inflant. Però si no voleu que pugi s'ha de punxar amb una forquilla tota la superfície perquè quan es cogui l'aire s'escapi pels forats i no s'infli.

Posarem primer els espinacs en una paella a foc molt baix amb oli, no cal posar-los descongelats, ja es van descongelant. Quan ja s'han descongelat del tot hi afegirem l'all tallat a trossets. Ho deixarem coure mirant que no hi falti oli i hi posarem una mica de sal. Posem un pot amb aigua al foc perquè l'aigua s'escalfi bé, quan estigui a punt de bullir hi posem els pinyons i les panses i apaguem el foc. D'aquesta manera s'hidraten i s'estoven. Ja els podem afegir als espinacs. Fins aquí tindriem fets uns espinacs a la catalana que els podeu menjar com a primer plat o com acompanyament.

Nosaltres els farem servir per les pastes. Tallem la pasta de full en triangles i  la punxem perquè no s'infli. Hi posem una cullerada d'espinacs a sobre. Agafem una plàtera de forn coberta amb paper vegetal, al super en trobareu, i és el que va millor perquè les pastes no s'enganxin, i hi posem les pastes. El forn com sempre pre-escalfat al màxim. Quan hi posem les pastes ho abaixem a 180º i en 10 minuts estaran fetes. Poseu les plàteres al mig del forn i el forn només engegat de sota. Les treiem quan les veiem torradetes, no cal que estigui massa torrades.

Agafem la pasta i en fem quadrats petits, la punxem també amb una forquilla i a sobre hi posem mig tomàquet petit i un tros de formatge. Ho posem al forn també.

Agafem la pasta i la tallem en rodones. Punxem les rodones i fem una altra rodona però li buidem el mig, de forma que quedi un aro amb el mig buit. Això ho posem a sobre de la rodona punxada de forma que ens queda un niu. L'aro no el punxarem perquè ens pujarà de forma que el mig quedarà enfonsat i tot el voltant pujarà i construirà un niu. Avui sembla que vagi de fer de paleta això. A dins hi posem un ou de guatlla i ho posem al forn també.

Agafem un rectangle i no el punxem. Posem una sardina a la punta i l'emboliquem. Ho posem al forn també.

Tallem uns quadrats petits i hi posem una mica de sobrassada i unes gotes de mel. No punxem la pasta tampoc i s'inflarà.

Se'n poden fer també de frankfurt, tonyina, paté, ceba fregida, ametlles, salmó  fumat embolicat, nous i roquefort... totes les combinacions que vulgueu.

El procés sempre és el mateix i quan les treieu algunes es poden acabar de guarnir.
Les pastes d'ou de guatlla es poden acompanyar d'una salsa d'olivada aclarida amb oli perquè no sigui tant forta.

Les pastes de tomàquet i formatge es poden acabar amb un oli d'alfàbrega. Agafeu un got batedor amb oli i hi poseu unes fulles d'alfàbrega i ho passeu per la batedora.

Les possibilitats són infinites. Jugueu i proveu!!!

llenguado meunière

ESTRIS BARATOS I INTERESSANTS

Us presento un altre estri. És un platillo volante?!! És una antena parabòl·lica?!! Doncs no, és una cistelleta per posar a dins d'una cassola i coure al vapor. S'adapta a diferents mides. La forma de funcionar és molt senzilla. Omplim el cul d'una cassola d'aigua i hi afegim el que vulguem per donar gust: un all, julivert, un tros de ceba... això només aromatitzarà. lL'aigua mai ha de cobrir els ingredients perquè es tracta de coure al vapor, no de bullir. És que se us ha de dir tot!!

A sobre hi posem la cistelleta i a sobre el producte que vulguem fer al vapor. Es pot fer qualsevol peix, patates, pastanagues, coliflor, espàrrecs... És molt pràctic i molt saludable. I els aliments fets al vapor sempre es poden condimentar amb un oli ben bó o amb una salsa més sofisticada.

Anem a fer un plat típic dels que ens mengem al restaurant i sembla que no els puguem fer a casa. Doncs sí, versió casolana i molt senzilla. Fet encara amb excedents de llimones. Ja se m'estan acabant... L'acompanyarem amb unes patates fetes al vapor. Si no teniu res per fer-les es poden fer bullides. Però ja us podríeu estirar que només val uns 8 euros  la cistelleta ( 20 euros amunt o avall...és broma!!).

 Ja cuideu la vostra peixatera de confiança? Doncs mal fet perquè ara li heu de demanar que us trii el llenguado i us tregui les dues pells. Amb això de les pells hi ha molta controversia, n'hi ha que només en treuen una...

INGREDIENTS:

2 llenguados (tants com persones mengin)

1 cullerada de mantega ( de les de sopa)

1 llimona

julivert

ametlles (opcional)

farina, sal

2 patates  (un all, una fulla de llorer per posar a l'aigua de fer al vapor)

Posem primer les patates, si son petites senceres i si no tallades pel mig, que costaran menys de fer, a la cassola dins la cistella amb l'aigua al fons amb els ingredients tal i com us he explicat. És molt important que la cassola tingui una tapadora que tapi completament bé perquè no se'n vagi el vapor.

Posem una paella al foc amb oli. No siguem rancis que no se'ns farà bé el llenguado. Homeee, no home no, on aneu a parar, no tant que no cal ofegar-lo. Un entremig!

Agafem els llenguados i els enfarinem per un costat i l'altre. Posem una mica de farina sobre un tros de paper d'alumini i passem el llenguado per sobre d'un costat i de l'altre. L'espolsem bé de l'excès de farina perquè no ens caigui a la paella. Fregim el llenguado per un costat i per l'altre, el foc mig i amb paciència que el llenguado li costa de coure's de dins.

Mentre està coent tallarem el julivert a trossets ben petits i laminarem les ametlles si en voleu posar. Si les compreu laminades tot això que us estalvieu.

Un cop hem tret el llenguado posem a dins la paella la cullerada ben plena de mantega i les ametlles si voleu i apartem la paella del foc.

Mentre posem per sobre del llenguado el suc de mitja llimona i el julivert picadet. Finalment hi afegim l'oli de la paella encara calent per sobre, vigilant que no ens hi caigui restes de farina. No aprofiteu el final, deixeu-ne una mica a la paella.

Un cop punxem les patates i ja estiguin toves ja estaran. Si les feu a trossos més petits no trigaran tant a fer-se. O heu de preveure posar-les amb més temps. És qüestió d'organització.

Es serveix el llenguado acompanyat de les patates amb la salsa per sobre.

pasta amb llimona

ESPIONATGE CULINARI

Hi ha una afició molt maca que consisteix en descobrir què hi ha en els plats que ens serveixen en un restaurant. Com estan fets? Què hi han posat? Estan fets al forn o cuinats? A la brasa? És divertit intentar esbrinar-ho, entre tots investigar quins ingredients s'hi troben. Quan més aprecio un plat al restaurant és quan em costa molt distingir com deu estar fet... o penso directament que jo a casa no ho sabria fer.

Doncs bé, de vegades vas a un restaurant i descobreixes el truco del plat i el  proves de fer a casa i... mai és igual però has fet la teva pròpia versió i això dona molts ànims.

Aquest és un plat menjat a Itàlia i plagiat a casa! I com no, està fet amb excedents de llimones de la compra del Mercadona!

Us he de confessar que aquesta és l'única recepta que sap fer el Paco.

Ho sé, sé que no te presència però està boníssim

INGREDIENTS:

300 grs. de tagliatelle (o sigui tallarines, també es pot fer amb spaguetti, margarites, fusilli, macarrons petits)

150 grs o 200 grs de mascarpone ( si no hi ha mascarpone es pot fer amb mató o formatge fresc tipus Burgos)

50 grs o 75 grs. de formatge parmesà ratllat

1 llimona

1 llima

sal, pebre, nou moscada


Posem una olla al foc amb aigua i sal perquè bulli.

Mentre esperem que bulli, agafem el mascarpone i el posem en una plàtera fonda. Li afegim el parmesà ratllat, la pell de llimona ratllada , el suc de la llimona, pebre i nou moscada. Ho barregem tot bé xafant bé el mascarpone perquè s'amalgami amb tot.

Un cop l'aigua bull hi tirem les tallarines a dins i les deixem bullint el temps que indiqui l'envàs. Penseu que normalment el temps que posa a l'envàs és perquè quedin al dente, per tant si us agraden una mica més cuits deixeu-los una mica més de temps. Un cop cuits hi posem un bon raig d'aigua freda per parar la cocció i així també quan s'escorrin no s'enganxaran.

Quan estiguin escorreguts, els sacsegeu fort perquè s'escorrin bé i ja es poden tirar a la plàtera i remenar-ho tot plegat perquè es reparteixi la salsa per tot arreu. Es serveixen de seguida.

pollastre amb llima i llimona

COMPRES PER INTERNET

Va la mar de bé fer les compres per internet. Jo des de que ho he descobert no ho faig d'altra manera. L'únic inconvenient és que t'hi has de fixar bé quan les fas, no pots estar pensant en una altra cosa perquè si no ja has begut oli. Si enlloc de demanar tomàquets i posar un 4 a la linea de tomàquets a granel, poses un 4 a la linea del paquet amb mig quilo de tomàquets, et trobes de cop i volta a casa amb 2 quilos de tomàquets o amb 48 ampolles d'aigua Solan de Cabras com em va passar un dia. En volia 8 ampolles i vaig comprar 8 packs d'aigua. 

La última comanda que vaig fer, es veu que no estava prou concentrada i vaig demanar 4 safates de llimones: total 2 quilos de llimones. Ara resulta que tinc excedent de llimones. Ja us vaig posar unes postres amb llimones. Ara us poso un segon plat amb llimones i també us posaré una pasta a la llimona.

La qüestió és treure profit del "petit error". Tambe es pot fer una aigua amb llimona que és molt refrescant. Amb el suc d'una llimona a dins una gerra li afegiu sucre fins que el suc quedi ple de sucre, sense que es vegi muntanya de sucre, però, només que pugi quasi fins tot el suc. Després hi afegiu un litre d'aigua i remeneu bé perquè es desfaci el sucre. Hi ratlleu una mica de gingebre ben pelat i ratllat molt petit i hi poseu glaçons perquè estigui ben fred. Fa passar molt la sed, us ho asseguro. 

INGREDIENTS:

1 pollastre tallat a trossos (no esmicolat trossos que estiguin bé)

1 llima

1 llimona

farigola

1 got de vi blanc

sal, pebre i oli

Agafem el pollastre i l'amanim en una plata fonda. Li posem sal i pebre, farigola desfeta per sobre, el suc d'una llimona, la ratlladura d'una llima (només ratlleu la part verda, la blanca és amargant), el suc de mitja llima i oli. Ho deixeu un bon rato, uns vint minuts, mentre escalfeu el forn.

Hem engegat el forn al màxim i quan estigui ben calent hi posem el pollastre amb tot el suc que té. El deixem a 200 º un quart d'hora i després li posem el vi blanc per sobre i girem els talls.

Al cap de 30 minuts més ja hauria d'estar bastant torradet. Si veieu que és necessari l'aneu tombant perquè es torri de tot arreu. I ja està! així de fàcil!

Si voleu es pot acompanyar d'un puré de patata dels de sobre. Trobareu les instruccion en el mateix paquet. De llegir sé que en sabeu!

pastís de plàtan

APROFITEM, QUE NO ESTEM PER LLENÇAR

El món es divideix en dos tipus de persones. Els que els agraden els plàtans verds i els que els agraden madurs. Sí, nois, reconeixeu-ho: o esteu en un bando o a l'altre. Aquí no valen les mitges tintes.

Doncs bé, si sou com jo, sou dels que us agraden els plàtans més aviat verds, he dit verds, no de suro i que piquin a la llengua. I que ens passa als que ens agraden més aviat verds? Doncs que quan tenen alguna taca negra ja es queden a la fruitera fins que la taca es converteix en tot el plàtan negre i... se't trenca el cor però els acabes llençant. Bé també n'hi ha que esperen que els surtin mosques i les mosques soles els carreguin fins la brossa, però això és una altra pel·lícula.

Doncs bé, què podem fer quan els plàtans se'ns han tornat madurs? Una manera d'aprofitar-los és pelant-los i els enfarines i els fregeixes amb una mica de mantega i quan els treus els rebosses amb coco ratllat i ja tens unes postres. O bé els enfarines i els fregeixes amb oli i els fa servir per acompanyar un arròs a la cubana. Us adverteixo que calentons canvien bastant i es deixen menjar. O podeu fer un pastís de plàtan, que només haureu de fer una inversió mínima però el resultat és "espectaculà" com diria Puigcercós.

Quina plantilla més guai que tinc, eh?

INGREDIENTS:

1 sobre de "masa para bizcocho de La cocinera"

2  o 3 plàtans mig difunts (segons la mida que tinguin)

sucre glass

Engegueu el forn i escalfeu-lo al màxim.
Peleu els plàtans i poseu-los en un vas per batre que sigui gran. Aboqueu la "masa para bizcocho" i passeu tot per la batedora, però no molt, si queda algun tros de plàtan sencer millor.

Prepareu una plàtera per anar al forn. Si és de silicona no s'ha de fer res. Si és de vidre unteu-la amb mantega primer i després tireu-hi una cullerada de farina i mogueu la plàtera per aconseguir que la farina es posi a sobre de la mantega per tot arreu. Això ho fem perquè al desenmotllar no s'enganxi el pastís amb el motlle.

Un cop tenim el motlle a punt hi posem tota la massa i ho posem al forn. El motlle ens ha de quedar al mig del forn ni massa amunt ni massa avall. Baixarem la temperatura fins a 150º i si teniu la funció de ventilador la poseu. És la millor per fer pastissos. Deixarem el pastís al forn uns 25 o 30 minuts.

Esperem que es refredi per tombar-lo en una plàtera, i li tirem sucre glass per sobre, que quedarà més xulo. Si teniu ganes hi podeu posar una plantilla a sobre del pastís perquè quan hi poseu el sucre quedi el dibuix a sota sense sucre. No sé si m'he explicat però mireu la foto.

No cal dir que amb aquest sobres pots fer senzillament un pa de pessic com si res. I el pots farcir del que vulguis. Com si l'obres pel mig i hi poses Nocilla a dins!!

faves i pèsols estofats

UNA COSA QUE ES DIUEN CONGELATS

Si teniu un congelador gran, podeu tenir un rebost congelat, com vàrem dir l'altre dia un fons de congelador, com si fos un fons d'armari. Jo crec que no hi pot faltar mai alguna cosa de gelat, pa llescat congelat, verdures congelades, carn i peix, llegum... Són coses que en un moment donat et poden solucionar els menjars. Encara que l'única cosa és que s'ha de ser previsor i treure-ho amb temps o bé posar-ho al microones per fer-ho ràpid, els que en tingueu. Sí, jo no tinc microones, sóc de les que pensa que aquestes ones que no es veuen i que exciten les molècules de les coses fins que les escalfen, això tant porno i tecnològic no pot ser bo. Fa poc vaig llegir que no és bo escalfar els bibes dels nens al microones, o sigui que a part de la meva paranoia no vaig tant desencaminada.

Doncs bé, amb faves i pèsols congelats, encara que no sigui el temps, podem fer aquest estofat boníssim.

INGREDIENTS:

500 grs. de pèsols congelats

500 grs de faves baby congelades ( o sigui de les més petites)

1 ceba

1 manat d'alls tendres

unes fulles de menta

100 grs. de  cansalada viada fresca

100 grs. de botifarra negra estreta

1/2 got de vi blanc ( al Mercadona tenen un vi per cuinar que és boníssim)

oli, sal i pebre

Agafem la cansalada la salem, li traiem la cotna (o sigui la pell aquella dura) i la tallem a trossets. Fem el mateix amb la botifarra negra.
Tallem la ceba a trossos petits, tallem la punta dels alls tendres i els pelem i els fem a trossos també.
Agafem una cassola fonda i hi posem tots els ingredients: els pèsols (congelats), les faves (congelades), la ceba, els alls tendres, la cansalada, la butifarra negra, una mica de sal i pebre, la menta, un raig d'oli i el vi.
Tapem la cassola amb una tapadora que encaixi bé, no serveix que quedi una mica tapat, s'ha d'estofar tot junt sense perdre vapor. Ho posem a foc fort i quan veiem que ja va viu, el posem a mig.
Amb uns 20 , 25 minuts en tindrem prou per tenir-ho cuit. De tant en tant ho sacsegem perquè es barregin tots els ingredients. Per saber si ja està cuit feu el favor de tastar-ho i us sentireu cuiners autèntics. No convé deixar-ho coure massa perquè els pèsols s'arruguen i es tornen durs.
Així de fàcil, no s'ha de fer res més!

Remenat de fredolics

ENCARA SOU A TEMPS D'ANAR A FER BOLETS

Sabeu quina diferència hi ha entre els homes i les dones buscant bolets? Doncs que ells no poden evitar la competició. Estan pendents contínuament dels cistells dels adversaris, miren d'anar tots sols i passar per llocs que encara no hi ha passat ningú, no contesten quan se'ls crida, no fos cas que els localitzis i els prenguis la seva preciosa parcel·la... I és clar només busquen rovellons, tot el demés no els interessa, camagrocs, fredolics... ho troben massa fàcil. Crec que ells sí que van a "caçar" bolets!! S'ho prenen més com una cacera.

 Les dones en canvi col.laborem i ens ajudem. Si tu en trobes li dius a la companya que vingui a ajudar-te a collir-ne, ella fa el mateix amb tu. Quan reculls els bolets t'és igual posar-los en un cistell o en un altre, després ja repartiràs. No et fa res que els demés sàpiguen on ets, al cap i a la fi moltes vegades és qüestió de sort que en trobis. I finalment et fa il·lusió trobar tota una rotllana de camagrocs i fredolics i els culls amb paciència, encara que n'hi hagi més de cinquanta. Anem a "collir" bolets!! Som recolectores...

Ja ho veus de quina manera més tonta te n'adones de les diferències...

Doncs encara sou a temps d'anar a "fer" bolets, i dic "fer" per no posar-hi cap génere. Ara quan faci més fred serà el temps dels fredolics, com el seu propi nom indica. Animeu-vos i no colliu res que no us vulgueu menjar després.

INGREDIENTS:

1 manat d'alls tendres

5 o 6 espàrrecs verds

Fredolics  (no us vull pressionar, els que colliu)

4 ous

oli

sal i pebre

 Agafeu els espàrrecs verds i doblegueu-los fins que es trenquin. Es trencaran fins on són tendres, la resta de la part de baix no s'aprofita. Talleu-los en diagonal en rodanxes de 2 cms.

Netegeu els bolets. Poseu-los en una paella amb oli. Quan deixin de fer aigua i quedein només amb l'oli els reserveu.

Poseu en una paella una mica d'oli al fons i poseu-hi els espàrrecs.

Mentre trieu els alls tendres. Es talla la part de baix i es treu la pell exterior. Talleu-los pel mig, però no verticalment, sinó horitzontalment.

Afegiu els alls tendres  a la paella al cap d'una estona.

Quan estiguin les verdures tendres afegiu els bolets i doneu dues voltes perquè s'escalfin. Poseu-hi sal i pebre.

Afegiu els ous sencers a la paella. El secret del remenat és que la clara triga més a coure's. Per tant anem remenant la clara perquè es cogui i deixem el rovell sencer. Quan la clara s'hagi cuit trenquem els rovells i els remenem, però molt poc, perquè quedin cremosos i apaguem el foc de seguida.