pionono d'espinacs

ELS NOMS

Els plats a la cuina solen tenir noms complicats o de vegades en idiomes diferents. De fet un "pionono" és la manera com en diuen els italians del braç de gitano. És una planxa de massa que es farceix i s'enrotlla. Poden ser dolços i salats. Aquesta és una versió salada d'un braç de gitano i la massa és molt senzilla de fer. Us l'aconsello per ara a l'estiu. Si no trobeu espinacs frescos també ho podeu fer amb espinacs congelats, no seran tan gustosos però també es pot fer. Aquí teniu més braços de gitano per provar: pionono de xampinyons, braç de gitano de patates o una versió dolça braç de gitano de gerds i xocolata.

INGREDIENTS:

1 manat d'espinacs

4 ous

1 cullerada de mantega

4 cullerades de parmesà ratllat

1/2 tarrina de mascarpone

4 trossos de tomàquets confitats en oli

sal, pebre i nou moscada

Encenem el forn a 200º perquè s'escalfi.

Començarem fem la placa plana per farcir-la després. 

Netegem bé els espinacs. Els posem en un bol amb força aigua i els deixem en remull perquè es desenganxi bé tota la terra que tenen enganxada a les fulles. Canviem l'aigua un parell de vegades fins que ens surt ben neta. Penseu a fer-ho a consciència perquè si queda terra a les fulles és molt desgradable quan te les menges, mastegues sorra!

Posem els espinacs en una paella a foc mitjà amb una mica d'oli i els deixem tot just que perdin l'aigua i es coguin una mica. Amb uns 5 minuts en tindrem prou.

Separem els rovells de les clares i batem les clares a punt de neu. Podeu veure la recepta de tiramisú per saber com fer les dues coses.

Triturem els espinacs junt amb els rovells d'ou i la mantega tallada a trossos petits i ho amanim amb sal, nou moscada i pebre. Ho passem bé fins que ens quedi una massa  fina. 

Barregem ara aquesta massa amb les clares a punt de neu. Per fer-ho els moviments no poden ser de batre perquè sino fariem baixar les clares. Ho hem de fer embolicant la massa amb les clares de dalt a baix amb molt de compte fins que tot estigui ben barrejat.

En una placa plana d'anar al forn hi posem un paper vegetal per poder escampar la massa i que no s'enganxi. Distribuim doncs la barreja d'espinacs i ous a la plàtera de forn i hi espolsem la meitat del parmesà ratllat pel damunt. Ha de tenir una mida com de 20 x 30 cms aproximadament i hem de deixar un gruix igualat per tot arreu. Ho posem al forn fins que ho notem dur, amb 10 minuts n'hi haurà prou.

Preparem un paper film que sigui més gran que la mida de la massa que hem posat al forn i hi espolsem l'altra meitat del formatge ratllat.

Deixem refredar la placa i mentres podem preparar el farciment.

Posem el mascarpone junt amb el tomàquet confitat a trossos i una cullerada de l'oli del tomàquet en un pot per triturar-ho tot junt. El resultat serà una pasta de color rosa.

L'escampem per damunt de la planxa d'espinacs sense acabar de cobrir el final de la part més curta, hi deixem un parell de cms sense omplir al final, això ho fem perquè quan emboliquem el braç de gitano el farciment no ens surti pel final.

Amb l'ajuda del plàstic emboliquem el braç de gitano fins a aconseguir la forma. Ho traspassem amb el mateix paper film en una plàtera prou llarga.

Quan ho talleu veureu el resultat de dalt, el contrast de colors és preciós, no?

esqueixada amb cireres

MÉS CIRERES

Una altra recepta amb cireres, i la propera també ho serà. Abans no s'acabin aprofitem-les que aquest any trobo que estan boníssimes. Amb la mateixa idea de l'amanida d'abans en aquesta esqueixada hi hem col·locat cireres com si fossin tomàquets. Les he posat senceres perquè trobo que hi feien més goig. Veureu quin contrast tan bo amb el salat del bacallà esqueixat. Podeu fer més amanides completes, d'aquestes que es poden menjar com a sopar lleuger: amanida amb farcellets de salmó, amanida amb remolatxa i llagostins, amanida d'espinacs, amanida de bacallà i taronja, amanida de verat escabetxat, amanida de salmó o l'amanida niçoise.

INGREDIENTS:

100 g de bacallà esqueixat

1 tomàquet de pebrot

1 tomàquet ibéric

1/2 ceba tendra

1 tros de pebrot vermell

1 tros de pebrot verd

6 cireres

oli i vinagre que no sigui de Mòdena


Posem el bacallà esqueixat a dessalar. Li hem de fer 3 canvis, la primera esbandida llenceu l'aigua i després ho deixeu un parell d'hores i canvieu l'aigua i ho deixeu una hora més. Un cop remullat i escorregut el posem en un plat i l'amanim amb força oli. Això farà que s'amoroseixi bé.

Tallem els tomàquets a làmines ben primes. Son dos tomàquets de textures i colors molt diferents i quedaran la mar de bé de fons.

Pelem la ceba i la fem a aros ben prims i la posem damunt. Tallem el pebrot a quadrats ben petits, de manera que no hi trobem massa gust en la queixalada.

Amanim el tomàquet, la ceba i el pebrot amb una barreja d'oli i vinagre. Hi posarem tres quartes parts d'oli i una de vinagre.

Un cop amanit hi repartim el bacallà per damunt i hi posem les cireres repartides amb la cua i tot.

Deixem reposar l'amanida una estona a la nevera abans de servir-la.

amanida de mongetes amb cireres

COM SE T'ACUT?

Em van preguntar això, que com se m'acudia fer les receptes i les combinacions. Ara us explicaré les associacions que he fet per arribar fins aquí. En primer lloc m'agrada molt cuinar amb fruita ja ho sabeu. En segon lloc ara és el temps de les cireres i quan les veus a la botiga se t'hi en van els ulls. En tercer lloc perquè tenia ganes de fer una recepta salada amb les cireres i vaig pensar que si ens traiem els prejudicis una cirera no deixa de ser com un tomàquet cirerol, per tant què passaria si les posés enlloc de tomàquets? Doncs aquí en teniu el resultat. Per donar-hi el gust extra he fet un oli de porradell amb cebeta en vinagre per donar-hi contrast. Us ve de gust? Atreviu-vos, deixeu els prejudicis enrera que la vida son quatre dies i el temps de les cireres també!

Voleu provar altres amanides amb llegum potser una mica més conservadores? Doncs podeu mirar aquestes: amanida de mongetes de colors, empedrat, amanida de mongetes i botifarres o amanida de mongetes seques . I pels que no us agraden les mongetes podeu buscar altres amanides amb cigrons o llenties aquí.

INGREDIENTS:

300 g de mongetes cuites (les de Santa Pau son meravelloses)

12 cireres ben madures

1 ramet de porradell

2 cebetes en vinagre

1 tasseta d'oli

Traiem els pinyols de les cireres i les tallem en dos trossos. En guardem dues senceres per la decoració final.

Preparem l'oli de porradell posant en un pot batedor l'oli, el porradell tallat petit i les cebetes en vinagre. Ho batem molt bé fins  a fer-ne una salsa fina.

Amanim les mongetes amb la salsa i hi barregem els trossos de cireres.

Decorem amb una cirera i unes tiges de porradell senceres.

smoothie de fruites i verdures

DE MODA

S'han posat de moda els sucs naturals i les combinacions de fruites i verdures que van bé per un munt de coses per dir-ho de manera ràpida. Els sucs suposen que deixen fora la polpa. Les màquines de fer seucs extreuen el suc i en colen la polpa de manera que ens trobem una beguda completament líquida. Els smoothies en canvi el que fan és triturar-ho tot plegat, de manera que ens queda com un puré molt referescant. S'aprofita tot el suc, la polpa i s'afegeix uns glassons de gel per fer-ho més refrescant i lleuger. Trobo que és un entrant meravellós per l'estiu. Podria substituir el got de gaspatxo que ja ens prenem com a rutina. Si teniu ganes de canviar i prova coses noves us aconsello que el tasteu. Aquest smoothie te un equilibri en els gustos que us agradarà. Per cert ja sabeu que la moda va canviant, doncs bé ara el que està de moda ja no són els smoothies son els cold-press o prensats en fred. Ja en sentireu a parlar!!!

INGREDIENTS: (per 3 gots grans o quatre de petits)

1 remolatxa

1 taronja

1 llimona (només el suc)

1 poma

1 pastanaga

1 tros d'api

1 branca del bulb de fonoll

6 glassons



Per fer aquest smoothie necesitem una batedora vertical, de les americanes. Son aquelles batedores que tenen un vas de vidre molt gran i poden triturar glassons i tot.

Pelem la remolatxa, la poma i la taronja.

Traiem un tros tendre de la part de dins del fonoll i també de l'api. La part més blanca de dins és molt més tendre.

Rentem bé la poma perquè la posarem amb pell i tot.

Fem el suc d'una llimona.

Posem al got de la batedora el suc de la llimona la taronja tallada per la meitat, la poma, la remolatxa  i la pastanaga a trossos i l'api i el fonoll trossejats. Hi afegim els glassons i ho triturem tot plegat una bona estona.

Ho servim en un got ben xulo decorat amb un plomall de fonoll o una branqueta d'api.

sopa de blat de moro

DUES VERSIONS

Dues versions d'aquesta sopa de blat de moro. L'elaboració és la mateixa, en una hi afegim menys aigua i fem que ens quedi més espés, d'aquesta manera obtenim un puré de blat de moro, més rustic, on notarem la pell i serà més fibrós. L'altre opció és una sopa més fina, hi posarem més aigua, sense passar-nos i passarem la sopa per un colador ben fi, d'aquesta manera ens quedarà una cremeta gustosa i fina. Prepareu-ho al gust vostre o també ho podeu fer un dia de cada manera. La qüestió és que us dono la possibilitat d'incorporar aquest aliment que només ens el posem a les amanides i en crispetes i para de comptar. D'aquesta manera tindreu una altra opció de menjar-lo. 

INGREDIENTS:

2 panissos de blat de moro cuits

1 ceba petita

cúrcuma

1 all negre

oli

sal i pebre



Traiem els dos panissos de blat de moro del paquet i amb un ganivet els tallem en vertical per cada costa traient així els grans.

Pelem la ceba i la fem a quadrats petits. La posem en una paella amb oli i l'amanim amb sal, pebre i una mica de cúrcuma.

Un cop s'ha estovat la ceba hi afegim els grans de blat de moro. Ho cobrim just amb aigua i ho deixem bullir tot plegat 5 minuts.

Passat aquest temps tenim dues possibilitats:

- puré: Triturar-ho sense apenes suc i deixar-ho com puré smb la pell i algun tros.
- crema fina: Triturar-ho amb suc i tot i passar-ho per un colador xinès.

Preparem en un pot batedor una mica d'oli i l'all negre tallat a trossos. Ho batem tot plegat i amb això podem amanir tan el puré com la crema fina.

pastisset de pastanaga

LA VISTA NO ENS ENGANYA

Hi ha plats que només veure'ls ja ens fan venir ganes de tastar-los. Aquest pastisset diu menja'm, no?

Doncs provem aquesta nova manera de menjar verdura, fent-ne un pastisset. Feu les vostres versions amb espàrrecs, carbassó, carxofa, bròquil, el que vulgueu. Ara ja teniu la recepta, per tant feu-ne la vostra versió amb diferents formatges, amb pernil, amb sèsam... les combinacions son infinites, és el que te de bó la cuina, que sempre pots probar coses noves. Atreviu-vos!

Si us agraden els pastissos salats amb verdures proveu també: clavell de pasta filo i carbassa, croquetes d'espinacs, pastís de bledes, pastís de pasta filo amb tomàquets, tarta de ceba o ratatouille en coca.

Avui però farem aquest pastisset de pastanaga acompanyat d'una amanida de ruca i tomàquets cirerols.

INGREDIENTS: (per a 8 pastissets)

120 g de formatge serrà a daus petits

2 pastanagues grosses

2 ous

1 iogurt natural

120 g de farina

mantega per engrassar els motlles en cas que fos necessari

1/2 sobre de llevat

1/2 culleradeta de comí

1/2 culleradeta de llavors de comí

sal i pebre

Encenem el forn a 180º.

Pelem primer les pastanagues i les ratllem.

Barregem els ous amb la pastanaga, el comí i hi posem una mica de sal i pebre.

Afegim el llevat a la farina i la posem en un colador fi, un cop així anem donant cops al colador damunt de l'ou de manera que caigui la farina ben tamissada en forma de pluja i es barregi sense fer grumolls. Ho removem fins que queda tot ben barrejat.

Engrassem els motlles dels pastissets amb mantega i després hi espolsem farina. Si els motlles que teniu son de silicona no serà necessari. Per fer servir els motlles de silicona penseu a posar-los en una plàtera que sigui ferma perquè el motlle de silicona es doblega i un cop ple és molt difícil de transportar.

Omplim la meitat del motlle amb la massa i hi posem uns daus petits de formatge a dins, un cop posat el formatge hi tornem a abocar més massa fins arribar a tres quartes parts del motlle. Penseu que després creixerà la massa. Per damunt hi posem unes llavors de comí.

Posem els motlles al forn i si teniu la funció del ventilador la poseu. Els deixem al forn durant uns 20 o 25 minuts.

Esperem uns minuts abans de desemmotllar-los i els servim amb l'amanida de ruca i tomàquets cirerols.