conill i albergínia al forn

SENY I RAUXA

Diuen que és el que ens defineix. Doncs a la cuina farem el mateix, després d'una recepta de rauxa com els clavells de carnaval anem per posar seny i ens farem un conill al forn amb albergínia. Una recepta d'entre setmana per cuidar-nos una mica. Senzilla però boníssima. El secret serà tallar l'albergínia gruixuda i col·locar-la al fons de la plàtera fent de coixí al conill. Si us agrada el conill podeu provar altres receptes: conill amb albergínia, conill amb xocolata, conill amb anís, conill amb all i pebre, conill amb cervesa, conill escabetxat o arròs de costella i conill amb camagrocs.

INGREDIENTS:

1/2 conill

2 albergínies petites

orenga, sal i pebre

oli



Encenem el forn a 200 º.

Hi ha les albergínies que son més gruixudes i que n'hi ha tot l'any, però a l'estiu, que és quan és el temps de les albergínies, en trobareu de les que son primes i en forma de ganxo. Aprofiteu les que son del temps en cada moment. Aquestes en forma de ganxo tenen la mida justa partides pel mig de dalt a baix. Si utilitzeu les gruixudes les tallarem en quatre trossos al llarg.

No les pelem, les deixem amb pell i tot, les partim i les posem en un bol amb aigua i sal de manera que si tenen un punt amargant els marxarà.

Salem i empebrem els talls del conill, de cada quart en fem dos trossos.

Posem al fons d'una plàtera de forn que no sigui molt ample l'albergínia, l'amanim amb sal, oli i orenga abundant. No ho posem en una plàtera ampla perquè si no queda massa escampat i es recrema. Ho volem tot juntet, que no es ressequi.

Sobre de l'albergínia hi posem els talls de conill i ho amanim amb orenga i un raig d'oli.

Ho posem al forn 15 minuts, tombem els talls de conill i ho deixem 15 minuts més.

clavells de carnaval de pasta filo i carbassa

SOMNIS

Us havia explicat que de vegades somio receptes? Estic fatal! Doncs se m'acut algun plat així mig en somnis i aleshores m'apunto la idea a l'espera de poder-ho provar. Aquesta vegada va ser un èxit total. L'he batejat com a clavells de Carnaval, perquè s'acosta el carnaval i sóc de Vilanova i la Geltrú, o sigui que duc sang carnavalera a les venes! No és gens difícil, ja ho veureu i el resultat és molt estètic, no? Si voleu fer més receptes de pastes salades podeu fer també: canaló cruixent de confit d'ànec, coca amb patates i tomàquets, pionono de xampinyons, pastís d'espinacs, tarta de ceba o pastes salades.

INGREDIENTS: ( per fer 4 clavells)

1/4 carbassa

4 fulls de pasta filo

4 talls de pernil ibèric

50 g mantega

estragó


Encenem el forn al màxim.

Agafem les fulles de pasta filo i les tallem en el sentit més llarg en quatre trossos. Volem 8 tires estretes i llargues.

Pelem la carbassa i la tallem amb una mandolina a talls molt prims, han de ser com de paper de seda.

Desfem la mantega fins que es torni líquida.

Untem una tira amb mantega, en posem una altra al damunt i tornem a untar amb mantega. Hi posem damunt les tires de carbassa, de manera que sobressurtin una mica per dalt. Hi posem una altra tira de pasta filo la untem amb mantega, en posem una altra a sobre i tornem a untar amb mantega. Damunt hi posem el pernil a tires primes, de manera també que sobressurti per dalt de la tira.

O sigui tenim una tira llarga on hem anat fent capes: una de pasta filo, mantega, pasta filo, làmines de carbassa, pasta filo, mantega, pasta filo i finalment el pernil.

Hem de vigilar que surti una mica la carbassa i el pernil per dalt de manera que quan ho emboliquem es vegi, sino només veuriem la pasta filo i no tindria gràcia.

Enrotllem la tira cap endins fent una flor, dobleguem la part de baix de manera que ens faci un peu i ho posem dins un motlle petit de madalena o de flam petit. També ho podem posar en aquells motlles de silicona que se'n poden posar 6 alhora.

Un cop posats al motlle es tornen a untar amb una mica de mantega i ho amanim amb estragó per damunt.

Es posa al forn uns 15 o 20 minuts fins que ho veiem torrat de sobre.

Com que la carbassa està tallada ben prima es cou la mar de bé. Penseu a no posar gaire pernil perquè sino quedarà massa fort de gust, els talls han de ser prims també, tipus encenalls.

Podem servir les flors sobre un coixí d'enciam tallat i amanit amb una vinagreta de mel.

xips d'albergínia amb mel

FÀCIL

Aquests plats senzills i bons que molt sovint com en aquest cas venen dels fogons més tradicionals. Aquesta recepta ens arriba de Córdova, és molt antiga, ja sabeu que la mel era un ingredient molt usat a la cuina antigament. Estan fetes en un moment i pot ser un primer plat, un aperitiu un acompanyament de carn a la brasa... el que vulgueu. Ja sabeu que jo sóc molt fan de l'albergínia i m'agrada de totes maneres. Podeu provar més recpetes amb albergínia: farcellets d'albergínia, albergínies farcides de carn, albergínia farcida de tonyina, vano d'albergínia, puré d'albergínia, gratinat d'albergínia i patates o verdures a la grega. 

El secret d'avui de la recepta serà tallar-la ben primeta, com xips de patates de manera que ens quedi ben cruixent.

INGREDIENTS:

1 albergínia

4 cullerades de farina

mel

oli i sal



Per fer aquest plat necessitem una bona albergínia, que sigui ben fresca. L'albergínia quan és fresca te una pell brillant i tibant i es nota ben ferma al tacte, no és gens tova. Un cop localitzada aquesta bona albergínia la rentem bé perquè no la pelarem, la farem amb pell i tot.

Un cop l'albergínia rentada i seca la tallem a làmines molt, molt primes. Si teniu una mandolina us anirà molt bé. Si ho feu amb un ganivet feu-ho amb molta paciència.

Posem la farina en un plat i allà hi passem els talls d'albergínia d'un costat i de l'altre. Espolsem l'excès de farina, només hi deixarem la que s'hi enganxi.

Posem una fregidora o una cassola petita i fonda amb oli abundant i deixem que l'oli s'escalfi. L'oli agafa una forta temperatura, veureu que es mou l'oli, aleshores hi poseu les làmines d'albergínia de 4 en 4, no en poseu moltes de cop o l'oli es refreda i aleshores no quedarà cruixent.

Quan traieu les làmines les poseu damunt d'un paper absorbent per treure l'excès d'oli.

Amanim les albergínies amb una mica de sal i suqueu una cullera dins la mel i quan la mel faci un fil ben prim la passeu per sobre de l'albergínia de forma que hi quedin uns fils per sobre. No n'hi hem de posar massa.

penques de bledes amb puré i xips de patates morades

QUINES PENQUES!

Hi ha manats de bledes que tenen unes pernques que fan molt goig. Que en feu de les penques vosaltres? Jo n'a`rpfito un tros petit no les aprofito totes. Per això he pensat que en podria fer un plat on elles siguin les protagonistes i d'aquesta manera amb un manat de bledes podem fer dos plats diferents: un amb les fulles i un amb les penques. Què? Us ve de gust un plat una mica més lleuger per després de festes? Ja veureu com és ben gustós també. Què podeu fer amb les fulles? Doncs aquestes receptes: pastís de bledes, bledes amb pernil, cigrons amb bledes, macarrons amb bledes, amanida de patata i bleda amb llagostins o escudella barrejada vegetal. Animeu-vos a menjar bledes que ja ho veieu que n'hi ha per tots els gustos.

INGREDIENTS:

2 patates mitjanes

2 patates morades

les penques d'un manat de bledes

1 cullerada de mantega petita

sal


Tallem la part de les penques i les separem de les fulles de les bledes. Guardem les fulles per fer en una altra recepta.

Esbandim bé les penques i les tallem a trossos d'uns 3 cms.

Posem una olla amb aigua i sal. un cop bulli l'aigua hi posem les penques i les deixem bullir fins que les punxem toves amb una forquilla.

Posem un pot amb aigua i sal al foc. Pelem les patates i les tallem a trossos petits. Pelem les patates morades també però d'una en fem 16 xips ben primes per fregir-les després. La resta de les dues patates les tallem també a trossos petits. Quan l'aigua del pot bulli hi afegim totes les patates i les deixem bullir també fins que les punxem toves.

Posem una paella al foc amb oli abundant i esperem que l'oli sigui olt calent, a punt de fumejar. Hi posem les xips de patates morades i les deixem que es facin bé. Les tariem i les amanim amb una mica de sal.

Un cop les patates cuites les traiem amb una escumadora i les posem en un pot de túrmix, hi afegim la mantega i ho triturem tot plegat.

Posem en un plat la muntanyeta de puré de patata blanca i morada que ens agafarà un color lila clar preciós i damunt hi posem les penques i ho acabem amb les xips de patates morades que dona un toc cruixent.

Si voleu podeu tallar unes viurutes de pernil i barrejar-les amb el purés de patata un cop ja sigui triturat.

bucatini amb pebrots de colors

TOT PER LA PASTA!

M'encanten les receptes de pasta. És pot fer una recepta de pasta amb qualsevol verdura. Avui ha tocat als pebrots. Com sempre em deixo endur per la vista a la botiga. Vaig veure pebrots de colors, ara se'n troben de grocs, de verds i de vermells i això em va inspirar a fer aquesta recepta. La pasta que vaig utilitzar van ser uns bucatinis, foradadets en italià. Son espaguetis foradats del mig. Pels que us agrada molt la pasta us els recomano. Jo, la veritat prefereixo les tallarines, els tagliatelle. Però no sóc gens italiana, en el sentit més radical de com cuinar la pasta. Ells tenen una salsa per cada tipus de pasta i no es poden barrejar de cap manera. Jo no ho diré això, feu-ho amb la pasta que tingueu a mà i que més us agradi. Podeu fer altres plats de pasta amb verdures: espaguetis amb albergínia, espaguetis amb porros i pernil, espaguetis amb mongeta tendra, wok d'espaguetis picants, espaguetis amb espàrrecs, pasta amb carbassó, pasta a la paisana amb verdura o pasta amb bròquil.

INGREDIENTS:

1 pebrot verd petit des rodons

1 pebrot vermell petit

1 pebrot groc

formatge serrat

3 grans d'all

1 fulla de llorer

vinagre de Mòdena

sal i pebre

oli



Tallem els pebrots en tires estretes. Els traiem la part de dalt i totes les llavors i un cop oberts com un llençol els tallem a tires.

En una cassola amb una mica d'oli hi posem els grans d'all xafats amb un cop perquè deixin anar el gust i la fulla de llorer. Un cop agafi olor d'all ja hi podeu posar les tires de pebrots i saltar-les fins que s'estovin. Ho amanim amb sal, pebre i una mica de sucre.

Posem una olla al foc amb aigua abundant i força sal i quan bulli hi tirem la pasta i la deixem bullir el temps que indiqui l'envàs.

Un cop els pebrots s'han estovat hi afegim unes gotes de vinagre de Mòdena.

Quan els espaguetis siguin cuits els escorrem i els barregem amb els pebrots. Si els espaguetis ja estan bullits i encar no tenim els pebrots a punt, aleshores traiem els espaguetis del foc i els posem agua freda per parar-ne la cocció i que no ens quedi covats.

Els podem servir amb formatge serrat ratllat per sobre.

amanida vermella

POQUES CALORIES

Suposo que esteu farts de menjar plats greixosos i amb moltes proteïnes. Avui per compensar us proposo una amanida ben refrescant. Farem servir pebrots ja escalivats. És un producte que ens pot servir per preparar múltiples receptes i ens estalvia molta feina. Voleu saber on més el podem fer servir?: Entrepà farcit d'escalivada, torrada d'escalivada i anxoves, botifarra amb escalivada, amanida de mongetes amb escalivada, amanida d'albergínia escalivada, puré d'albergínia amb pa pita o coca d'escalivada.

INGREDIENTS:

1 tomàquet ben gros de cor de bou o Raff

1 pebrot escalivat

olives sevillanes

1 gra d'all

comí

sal i pebre

oli



El secret de la recepta és fer servir un recipient de terrissa. El que farem serà partir el gra d'all i refregar-lo per la plàtera de terrissa, per tota la superfície, com si posessin all en una torrada. El perfum d'all es quedarà en la plàtera i li donarà l'aroma a aquesta amanida.

Un cop la plàtera untada tallem el tomàquet i el distribuïm pel damunt. A sobre hi posem el pebrot escalivat i ho amanim amb sal, pebre, comí i un raig generòs d'oli.

Podem deixar reposar l'amanida una mica abans de menjar-la.

broquetes de xai

UN XAI QUE NO XAIEJA

A molta gent no li agrada el xai perquè xaieja, o sigui té molt de gust de xai. Però el gust aquest fort li bé del greix i si tenim en compte això ho podem evitar. Per exemple si feu un guisat de xai heu d'enrossir els talls amb oli i després no fer-lo servir per fer la salsa. Si el llenceu i en poseu de net el gust del greix se'n va. Avui farem unes broquetes de xai amb una part molt poc agraïda com és la part de la cuixa. És també la part més econòmica, però això no vol dir que no en puguem fer un gran plat.  A més també és la part menys greixosa. El secret de les broquetes està en el tall i l'enfilat. Hem de tenir la precaució de tallar-ho tot en daus de la mateixa mida, d'aquesta manera ho posarem a la planxa pels quatre costats i es farà tot per un igual perquè tot tocarà a la planxa. No hi ha d'haver trossos més petits que no arriben a tocar la planxa i a l'inrevès si son massa grans eviten que altres hi puguin tocar. O sigui que ja ho sabeu un regle! És broma, no cal tant però si que us hi esmerceu una mica quan ho talleu, és la clau de l'èxit. Podeu fer broquetes de moltes coses: peix, carn, verdures... És una recepta que potser no és vàlida per fer per molta colla perquè s'ha de fer i de seguida menjar-la, no es pot escalfar. Mireu d'altres broquetes: broquetes de vedella, broquetes de gall dindi o també broquetes de fruita, que aquestes no son a la planxa però un dia ja en farem una versió calenta.

INGREDIENTS:

1 tros de mig quilo de cuixa de xai: demanar que el desossin

1/2 albergínia

canyella

pebre negre

orenga

2 nous

5 ametlles

1 cullerada molt petita de mel

oli i sal


Podem demanar que ens tallin els tacos a la carnisseria. Però jo us aconsello que ho feu a casa tranquil·lament amb un bon ganivet. Així segur que els farem al nostre gust. Jo crec que de 3x 3 cms son els adequats. Es couran de seguida i l'albergínia també.

Un cop tenim els daus tallats els posem a macerar amb sal, pebre, canyella, orenga i oli. L'oli just perquè quedi tot untat i faci que es reparteixin bé les herbes. De canyella no n'hi poseu gaire o dominarà massa, es traidora. Ho barregem tot plegat que es reparteixin bé tots els gustos i ho deixem una estona mentre fem les altres coses.

Pelem l'albergínia i la tallem a daus de la mateixa mida que els daus de carn.

L'albergínia l'amanim amb sal i pebre, orenga i oli. No hi posem canyella. Ho barregem tot bé.

Ara enfilem les broquetes posant un tall de carn i un d'albergínia. Si us fes falta podeu tallar més albergínia.

Posem la planxa a escalfar i quan sigui ben calenta hi posem les broquetes. Penseu a omplir les broquetes només fins la mida que faci la planxa, sinó no es couen, és clar, je,je.

Amb el foc mitjà per donar temps que es cogui tot bé, fem les broquetes d'un costat i les tombem, penseu que les hem de fer per les quatre cares, d'aquesta manera segur que quedaran cuites.

Mentre es van fer les broquetes i les tombem de cada cara, potser uns dos o tres minuts per costat, preparem la salsa per amanir-les al final.

En un bol hi posem les nous i les ametlles esmicolades petites i hi afegim sal, pebre i oli. Hi afegim la cullerada petita de mel i ho barregem bé.

Servim les broquetes de xai amb la salsa per sobre o al costat, com vulgueu.