amanida d'arròs amb tomàquets

LES SALSES

Hola, ja torno a ser aquí després de vacances. Jo hauria posat receptes igual al bloc, però desde l'estranger és un xou. Espero que m'ho perdoneu, de fet teniu moltes receptes per distreure-us en el bloc. Concretament 501!!!! A lo tonto, a lo tonto ja he passat de les 500!!! Quina ràbia, aquí em falten els emoticons de serpentines i castells de focs de celebració, ha, ha.

Doncs res, tornem a la normalitat, m'encanten les salses. Un mateix plat acompanyat d'una salsa o d'una altra pot canviar totalment. M'agrada inventar-ne de noves i anar provant. Penso en el que hi pot anar bé segons els ingredients que porta el plat. És un exercici d'imaginació fantàstic. En les amanides trobo que la inspiració no te fi, es poden fer mil i una salses. Aquesta vegada m'he inspirat en la salsa del vitello tonato. Mireu aquestes amanides amb salses diferents: amanida amb prèssec i vinagreta de nous, amanida tèbia de salmó amb salsa de mantega i llimona, amanida de cranc amb salsa tàrtara, amanida de fruites amb vinagreta de soja o amanida de mongetes verdes amb vinagreta suau d'envinagrats.

INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs integral

2 tomàquets de branca que siguin durs, no verds

3 tomàquets confitats en oli

10 tomàquets cirerols

6 cullerades de maionesa

1 llauna petita de tonyina

1/2 llimona

porradell

sal i pebre

Posem una olla al foc amb aigua i sal. Pensem a posar-hi almenys 6 tasses d'aigua. Un cop l'aigua bull ja hi podem tirar l'arròs integral, deixem el foc mitjà i necessitarem almenys uns 35 o 40 minuts per tenir-lo cuit. Per avançar el podeu coure la nit abans, mentre llegiu o descanseu, o el que sigui, que jo no m'hi vull posar!  L'endemà nomé us faltarà amanir-lo.

Fem una maionesa, trobareu com fer-la en aquesta recepta d'amanida russa. És molt fàcil, no us ha de fer mandra, ja sabeu que les salses preparades porten un munt de substàncies que no son gens recomanables. Res com una maionesa feta a casa amb ou, oli i una mica de vinagre i sal. La que us quedi ben tapada en un pot de vidre ben net es pot aguantar durant una setmana. Sobretot guardeu-la de seguida després de fer-la, no la deixeu ni un minut fora de la nevera.

Posem les cullerades de maionesa i la llauna de tonyina junt amb una mica del suc de la llimona i el porradell ben trinxat i ho passem tot plegat pel túrmix per aconseguir aquesta altra salsa que anomenarem tonata, només perquè em sona bé i algun nom li havia de posar.

Pelem el tomàquet de branca, com que els hem agafats durs ens anirà bé pelar-los com una poma. Els tallem pel mig com si anessim a sucar pa amb tomàquet i els traiem les llavors. Els fem a daus, no cal que siguin gaire petits.

Tallem el tomàquet confitat a trossos petits, son especiats i lleugerament salats, per això els fem petits, perquè volem que quedin ben repartits.

Partim els tomàquets cirerols per la meitat. En barregem una part amb l'arròs i la resta els deixem per decoració final.

Posem a l'arròs, els tomàquets de branca i confitats tallats i la tonata i ho barregem tot plegat.

Ho decorem amb uns quants tomàquets cirerols partits per la meitat.

amanida de quinoa i pastanaga

INVESTIGACIÓ

Estic provant de fer plats amb quinoa, donat que és tan bona per la salut. Ara per exemple he provat de fer-ne una amanida freda per l'estiu. Proveu-la de fer a veure què us sembla i modifiqueu-la com sempre al vostre gust. Però abans us demano que la proveu així, està pensada per equilibrar tots els gustos. La quinoa és la base neutra, podríem dir-ne. Després hi anem afegint capes de sabors. La pastanaga que serà el més abundant te un gustet dolç, però l'amanim amb llimona per compensar. Hi posem un producte dolç com pot ser les panses i també un contrast una mica àcid que son les orellanes tallades a trossets ben petits. Per acabar el cruixent dels fesctucs ben trinxats. Tasteu-la així i si no us convenç canvieu el que vulgueu. Podeu fer d'altres amanides amb cuscús o arròs com: amanida de cuscús, tabuleh, arròs llarg i salvatge amb llagostins, amanida d'arròs amb xampinyons o quinoa o cuscús amb verdures.

INGREDIENTS:

2 tasses de cafè de quinoa

1/2 litre d'aigua

2 pastanagues

4 orellanes

2 cullerades de panses

1 cullerada de festucs

1/2 llimona

estragó

cúrcuma

oli i sal

Posem un pot al foc amb el mig litre d'aigua i una mica de sal. Quan bulli hi afegim les tasses de quinoa ja esbandida, la passeu una mica per aigua. La deixem bullir 20 minuts a foc mitjà i tapada.

Un cop feta l'escampem en una plàtera plana perquè es refredi.

Mentre esperem que acabi de bulllir podem preparar tot el demès. Pelem les pastanagues i les ratllem ben petites. Amb el ratllador més petit que pugueu. Si teniu un robot de cuina us anirà la mar de bé.

Posem la pastanaga ratllada en un bol i la barregem amb una mica d'estragó, el suc de mitja llimona, unes tres cullerades d'oli, un polsim de sal i mitja cullerada de postres de cúrcuma. 

Ara tallem les orellanes ben petites, a trossos de 3 mm quadrats. 

Esmicolem els festucs amb un ganivet a sobre d'una fusta. Anem passant el ganivet en totes direccions.

Barregem la pastanaga, les orellanes, les panses i la quinoa ja tèbia. En fem un flam i ho amanim amb un rajolí d'oli per sobre, una mica més d'estragó i els festucs ben emicolats.

amanida de pasta acolorida

TEMPS DE TOMÀQUET

Fa uns dies em van regalar un calendari de collites. És un calendari on et marca quin producte es recull cada mes. Sembla una tonteria però ja ens hem oblidat que els vegetals tenen el seu propi temps de plantació i collita. Si els trobem  fora de temporada és perquè venen de lluny o d'hivernacles.

Encara que ara en trobem tot l'any no ens enganyem, el temps dels tomàquets és ara, a l'estiu. Per tant ja fa temps que us vaig posant receptes de tomàquets per aprofitar que ara n'és el temps. Aquí en va una més. I si en voleu veure d'altres mireu aquestes: sopa freda de tomàquet, tomàquet amb tonyina i olives, amanida niçoise, tomàquet farcit, amanida de tomàquets i crostons o amanida de tomàquet i alvocat

INGREDIENTS:

150 g de pasta (galets o fusilli)

6 tomàquets cirerols

1 kumato

1 tomàquet de pebrot

1 tomàquet raff o de Montserrat

1 pebrot groc ben petit (si no posar-ne mig)

1 pebrot vermell ben petit (si no posar-ne mig)

1 cullerada sopera de vinagre de Mòdena

3 cullerades soperes d'oli

1 all petit

orenga

sal i pebre



Posem una olla amb aigua abundant i sal al foc. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem bullir el temps que ens indica l'envàs. Un cop cuita la retirem del foc i hi posem un raig d'aigua freda fins a aconseguir refredar tota l'aigua. Escorrem la pasta seguidament i la deixem refredar en una plàtera plana.

Partim els tomàquets cirerols per la meitat.

Trossegem a quadrats petits tots els tomàquets. com més colors diferents tinguin més bonica quedarà l'amanida.

Tallem el pebrot a trossets ben petits, no volem que el seu gust destaqui, s'ha de barrejar a petits bocins amb tot plegat.

En un bol fondo hi posem el vinagre, l'oli, l'orenga, l'all ben trinxat i sal i pebre. Ho remenem bé perquè sigui com una salsa.

Posem tots els tomàquets i els pebrots al bol i ho barregem tot plegat.

Un cop la pasta s'hagi refredat l'ajuntem al bol amb els tomàquets i la salsa.

pizza de mortadel·la

ORIGINALITAT

De vegades es barregen ingredients que no saps on aniran a parar. En aquest cas l'originalitat de la barreja no és meva. Vaig veure un cuiner italià que feia aquesta pizza en un programa de la tele. La vaig voler provar de seguida i la veritat és que la barreja sí que va a algun lloc. Jo li vaig afegir aquesta ruca que crec que li queda molt bé i al mateix temps li dona frescor, si no potser queda massa ressec tot plegat. Proveu de fer pizzes a casa, si compreu la massa ja feta és un moment. I la podeu farcir del que vulgueu i us vingui de gust. Sigueu creatius! Podeu provar també aquestes altres pizzes:  pizza amb figues i pernil o pizza amb patates i tomàquet. I com sempre que això us serveixi d'inspiració per crear les vostres pròpies receptes de pizzes.

INGREDIENTS:

1 massa de pizza

6 talls de mortadel·la italiana (de la rodona gran)

1 cullerada de festucs

8 fulles de sàlvia

1/2 paquet de ruca

oli



Encenem el forn al màxim perquè es vagi escalfant. Hem de posar la pizza a dins quan sigui ben calent.

En una plàtera d'anar al forn hi posem un paper vegetal a sota perquè després no ens quedi enganxada la pizza.

Damunt hi posem la pizza ben estirada, que ens quedi primeta.

Posem per sobre de la pizza els talls de mortadel·la plans que cobreixin tota la superfície. Els que necessitem, 3, 4 o 3 i mig. Deprés posem la resta de talls per sobre com si fossin un tros de roba arrugat.

Ho amanim amb un rajolí d'oli per tot arreu i hi posem els festucs repartits i les fulles de sàlvia esmicolades amb els dits mateix.

Posem la pizza al forn amb el foc encès de dalt i baix. La plàtera s'ha de col·locar de mig forn cap a baix. Que estigui més aprop de baix que de dalt.

La deixem de 15 o 20 minuts al forn.

Quan la traiem hi posem damunt la ruca i la servim de seguida.